Índex. El sector de la logística i l economia de Tarragona Logística, Creixement i territori

(1)

El sector de la logística i

l’economia de Tarragona

Logística, Creixement i territori

Mercedes Teruel Carrizosa

Grup de Recerca d’Indústria i Territori

Universitat Rovira i Virgili

South Portland (Maine) Arlingoton (TX) Greenock (Scotland) South Portland (Maine)

Santa Clara (CA) Salt Lake city (UT)

Arlingoton (TX) Greenock (Scotland) South Portland (Maine) Santa Clara (CA) Salt Lake city (UT) Arlingoton (TX) Greenock (Scotland) Migdal Haemek (Israel)

Melaka (Malàisia) Toa Payoh (Singapur) Suzhou (Xina)

Bangkok (Tailàndia) Penang (Malàisia)

Melaka (Malàisia) Toa Payoh (Singapur)

Cebu (Filipines)

Bangkok (Tailàndia) Penang (Malàisia) Melaka (Malàisia) Toa Payoh (Singapur) Cebu (Filipines) Singapur Singapur Santa Clara South Portland Swindon (UK) Hong Kong Tokyo

1993

2001

2005

Fabricació de

semiconductors Assemblatge i test Centres de distribució

Clients

Producció i distribució de material

semiconductor

Índex

1. Les teories de creixement

2. La logística

3. Catalunya i la logística

4. Les Terres de l’Ebre i el rol de la logística

5. Polítiques de suport

(2)

Índex

4. Les Terres de l’Ebre i el rol de la logística 5. Polítiques de suport

6. Conclusió

El creixement econòmic a llarg termini és un fenomen complex fonamentat sobre:

- Capital físic - Treball

Teories clàssiques

Les teories de creixement

- Progrés tècnic - Capital humà - Infraestructures

Teories del creixement endogen

Les teories de creixement

- Progrés tècnic - Capital humà - Infraestructures

Teories del creixement endogen

(3)

• Objectius dels models endògens:

1. Mecanismes que introdueixen diferències en les taxes de creixement entre països

2. Factors que provoquen rendiments no decreixents en els factors productius (capital).

Les teories de creixement

I. de transport: carreteres, ferrocarril, ports i aeroport Logística

Les teories de creixement

Bé amb elevada inversió

Característiques de les infraestructures

La seva productivitat depèn d’altres inputs

Bé amb una vida útil elevada

Bé específic a la seva localització

Inversió irreversible

Representa un input productiu

Fallides de mercat

Les teories de creixement

Economistes neoclàssics

• Solow (1956), Swann (1956)

• La inversió està subjecte a rendiments decreixents Teories de creixement endogen…

• Romer (1987, 1990), Lucas (1988), Rebelo (1991) • Rendiments creixents

Nova Geografia Econòmica

• Aschauer (1989): estats americans. Troba una relació negativa entre el creixement i la inversió en infraestructures... Però no tant. • Munnell (1990), Lynde and Richmond (1992), Perreira (1999, 2000, 2001), Sturm (1998), Kamps (2004, 2005), Voss (2002), Mittnik, Neumman (2001)

•

Literatura: no concloent però...

1. Rendibilitat econòmica d’infraestructures és elevada però no tant

2. Rendibilitat marginal decreixent respecte la dotació del capital públic

3. S’aprecia una relació causal indirecta entre infraestructura i creixement regional

(4)

• Analíticament:

suposem rendiments constants a escala en els factors privats Î

Combinem K i L γ β α t t t t

AK

I

L

Q

=

Efectos fixos regionals

KL

I

Q

_t

=

β

₀

+

β

₁

+

β

₂

KL

I

KL

Y

PTF

=

−

=

β

₀

+

β

₁

+

(

β

₂

−

1 )

Les teories de creixement

Si la PTF = participació del K i L en producció, i prenem log...

Elasticitat output respecte l’estoc d’infraestructura si... 1

β

> 0 Impacte + (Aschauer) < 0 Impacte -1

β

Les teories de creixement

Creixement econòmic Projectes d’infraestructures Política comercial Finançament comercial Preus dels béns Capacitat dels medis de transport Disponibilitat de finançament Atur Polítiques monetàries i fiscals Confiança empresarial i del consumidor Output empresarial Desenvolupament logístic

Les teories de creixement

Sistema de desenvolupament de producció i logística Empreses _{Administració} Ciència Formació Innovació Disseny Control Desenvolupament empresarial i regional Efectes spillovers?

Índex

(5)

La logística

1. La globalització (impulsada per TICs i transport), així com el desenvolupament d’economies amb elevat dinamisme (BRICM) han tingut un impacte en el comerç mundial.

2. Aquest elevat dinamisme ha donat lloc a una tendència de creixement del Comerç mundial superior al creixement del PIB.

3. Quines són les expectatives futures? Previsiblement aquest escenari d’elevada intensitat en els fluxos comercials continuarà fins al 2020.

0 5 10 15 20 25 Xile Espa nya EEUU Xina_Euro pa Mèx ic Índi a Japó Mó n

Pes logística sobre PIB (%)

La logística

4. Què és la logística?

Part del procés de la cadena de subministrament que planifica, implementa i controla l’eficiència i l’eficàcia dels fluxos i emmagatzematge de béns, serveis i informació relacionada des del punt de l’ordre fins al consumidor, amb l’objectiu de cobrir les necessitats del client.

5. Per tant la logística ha d’anar enfocada a cobrir les 7 R’s...

Right product Right time

Right quantity Right customer

Right condition Right cost

Right place

La logística

6. Les activitats de la logística (a grans trets...)

Adquisició – adquirir materials i serveis de la qalitat especificada, en les quantitats necessàries, al millor preu, de la font apropiada i en el moment oportú

1

Transport – Serveis de transport ràpids, segurs i menys costosos.

2

Emmagatzematge – tasques d’inventari i manteniment. Funcions de gran incidència econòmica en empreses.

3

Distribució – darrera fase de la cadena logística, per mitjà de la qual s’abasteix al consumidor final.

(6)

La logística

7. La Macro perspectiva....

• La logística impacta a l’economia i té relació amb aquesta • Incrementa el pes del sector logístic

• Increment dels costos empresarials en logística

• El transport és el component del cost de logística més elevat • La logística

• afegeix valor al producte

• utilitat de lloc – mou els béns allà on la demanda s’ubica • utilitat de temps – mou béns en el moment específic

• La logística permet el desenvolupament econòmic i l’especialització • La logística afecta al valor de les terres degut a la millora de l’accessibilitat

La logística

8. La Micro perspectiva....

• La logística es una part de les activitats clau de l’empresa • La logística interacciona amb

• el departament de producció (relaciona producció i venda) • les vendes i el marketing (preu-tamany, quantitat, canals de distribució)

• En general es relaciona amb totes les àrees de l’empresa

La logística

8. La Micro perspectiva....

• Quin és el cost que representa la logística en el cost del producte? Un 30%

• L’avantatge competitiu pot arribar a ser el factor temps

• La logística no és un sector econòmic més Î rol estratègic per a la competitivitat i la dinàmica de l’economia d’una regió.

La logística

9. Tendències del sector privat....

Fase I: Reducció de costos

• Producció / logística • Optimització de components

aïllats: magatzems, stocks, transport • Terciarització de l’activitat de transport • Estratègies “Push”: es produeix el bé segons pronòstics de demanda i després es comercialitza.

Fase II: Creació de valor

• Vendes / logística • Optimització de la cadena

productiva, Just-in-tim, gestió de la demanda.

• 3PL-4PL (intermediaris logístics) • Ús intensiu de TIC per a la gestió

d’activitats al llarg de la cadena

•Estratègies “Pull”: Produir el que

(7)

La logística

9. Tendències del sector privat....

Desenvolupa ment del producte i servei al client Gestió logística i cadena productiva Producció A Producció B Producció & Logística 1 Producció & Logística 2

Transport X Transport Y Requisits de la demanda Preu Qualitat Velocitat Confiança Flexibilitat Servei

Font : Van der Lugt i Nijdam (2005)

Model PULL de l’estructura de la cadena productiva

Índex

6. Conclusió

Catalunya i la logística

Clústers de distribució i corredors....

• Cada cop més estan apareixent clústers de distribució i corredors que lliguen entre uns nuclis d’activitat i altres.

(8)

Catalunya i la logística

Toulouse Perpinyà Barcelona Tarragona València Saragossa

(9)

Catalunya i la logística

Toulouse Perpinyà Barcelona Tarragona València Saragossa Arc del Mediterrani i Corredor de l’Ebre

► La logística = element de generació d’oportunitats (alternativa per a la crisi i les dinàmiques de deslocalització) ► Important marge per crear ocupació qualificada.

► La logística canalitza els fluxos de transport i eviten la multiplicació de moviments Î abaratiment dels costos industrials Î afavoreix la

competitivitat empresarial+ generació d’ocupació.

Catalunya i la logística

► La logística = element de generació d’oportunitats

(alternativa per a la crisi i les dinàmiques de deslocalització) ► Important marge per crear ocupació qualificada.

Catalunya i la logística

► La logística = element de generació d’oportunitats (alternativa per a la crisi i les dinàmiques de deslocalització) ► Important marge per crear ocupació qualificada.

(10)

Criteris per a un posicionament competitiu de Catalunya en l’àmbit logístic han de ser:

► La complementarietat entre iniciativa pública i privada.

► Un plantejament de les infraestructures en xarxa, superant les visions radials. (aposta decisiva per la intermodalitat).

► L’externalització i especialització de les activitats de transport. ► La introducció de la innovació.

► La incorporació del concepte de sostenibilitat. ► L’optimització del paper de les institucions existents.

Catalunya i la logística

► La complementarietat entre iniciativa pública i privada.

Catalunya i la logística

► Un plantejament de les infraestructures en xarxa, superant les visions radials. (aposta decisiva per la intermodalitat).

Catalunya i la logística

► L’externalització i especialització de les activitats de transport. ► La introducció de la innovació.

(11)

► L’externalització i especialització de les activitats de transport. ► La introducció de la innovació.

Catalunya i la logística

► La incorporació del concepte de sostenibilitat. ► L’optimització del paper de les institucions existents.

Catalunya i la logística

► La incorporació del concepte de sostenibilitat. ► L’optimització del paper de les institucions existents.

Catalunya i la logística

Índex

1. Les teories de creixement 2. La logística

5. Polítiques de suport 6. Conclusió

(12)

Les Terres de l’Ebre: rol

logístic

SABI - Sistema de Análisis de Balances Ibéricos

- Camp de Tarragona Î 257 empreses - Terres de l’EbreÎ 60 empreses

SECTORS

Transport de mercaderies per carretera Transport marítim i aeri de mercaderies Manipulació i dipòsit de mercaderies Organització del transport de mercaderies Activitats postals i de correus

Les Terres de l’Ebre: rol

logístic

Quin és el tamany de les empreses?

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Transport de mercaderies per carretera Transport marítim i aeri de mercaderies Manipulació i dipòsit de mercaderies Organització del transport de mercaderies Activitats postals i de correus

Camp de Tarragona Terres de l'Ebre

Les Terres de l’Ebre: rol

logístic

Quin és el sòl logístic empresarial? 12% total de Catalunya a Tarragona 0 500000 1000000 1500000 2000000 2500000 3000000 3500000 4000000 4500000 2005 2006 2007 2008 2.009 Barcelona Girona Lleida Tarragona

Les Terres de l’Ebre: rol

logístic

Quin és el sòl logístic empresarial? 12% total de Catalunya a Tarragona Tarragona = 11,74% Lleida = 9,59% Girona = 17,14% Barcelona = 21,82% 3,6 2,9 5,7 3,6 Euros per m2

Taxa de variació del període 2005-2009 del sòl logístic

(13)

Les Terres de l’Ebre: rol

logístic

Quina és la productivitat (VAB per treballador) de les empreses?

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Transport de mercaderies per carretera Transport marítim i aeri de mercaderies Manipulació i dipòsit de mercaderies Organització del transport de mercaderies Activitats postals i de correus

Camp de Tarragona Terres de l'Ebre

Les Terres de l’Ebre: rol

logístic

Quina és l’activitat exportadora i importadora?

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5

Camp de Tarragona Terres de l’Ebre Exportadores (%) Importadores (%) Exportadores i importadores (%)

Les Terres de l’Ebre: rol

logístic

Índex

1. Les teories de creixement 2. La logística

5. Polítiques de suport

(14)

Les polítiques de suport

Per què cal una política de matèria logística?

• Té influència sobre la competitivitat empresarial i territorial • Permet racionalitzar les actuacions d’infraestructura • Per disminuir els problemes de congestió de trànsit (“colls d’ampolla”) i contaminació

• Per promoure el sector serveis

Les polítiques de suport

1. Adequació de les estructures de dinamització

• Millora de la coordinació entre agents • Visió supralocal i supracomarcal

2. Adaptació de l’oferta formativa i foment de la R+D+i

• Formació en matèria logística

• Vertebració de l’activitat logística amb els centres tecnològics de Catalunya.

Les polítiques de suport

4. Mesures d’ordenació per minimitzar els aspectes de pressió territorial

• Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona

• Facilitar la compatibilitat d’usos i evitar sobredimensionaments.

3. Localització de noves activitats en l’entorn

• Desplegament de centres empresarials amb activitat terciària • Creació de centres comercials i parcs de mitjanes superfícies complementaris al teixit empresarial existent.

Índex

(15)

Conclusió

Les actuals tendències del sector del logístic passen per oferir unes solucions logístiques integrades

en un marc de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental,

fent necessaris uns sistemes d’aprovisionament segurs, fiables, àgils i ràpids.