Preguntes Més Freqüents
Normativa:
Preguntes Més Freqüents
Normativa: Energies renovables
Aquest document inclou informació sobre la normativa relativa a les energies renovables: biomassa, cogeneració, energia eòlica, energia geotèrmica i energia solar. Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert en resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei.
La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que existeix la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes.
Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Legalització d’Activitats o Medi Ambient.
Biomassa
Quins tràmits s’han de seguir per connectar a la xarxa l’energia produïda
per una planta de biomassa (30-06-2008)
Guías de contenido para elaborar proyectos de instalaciones de biomasa,
energía solar térmica y energía solar fotovoltaica (08-04-2009)
Cogeneració
Legislació sobre la cogeneració o la producció d'energia elèctrica en règim
especial i regulació d’emissions de CO2 (25-09-2008)
Hi ha Ordenances, a Barcelona, que regulin les cambres de les calderes i
els equips de cogeneració? (25-09-2008)
Energia eòlica
Legalització d’un aerogenerador de 500 kW (17-08-2009)
Normes tècniques aplicables als cables dels aerogeneradors (20-08-2009)
Energia geotèrmica
Què s’ha de fer per legalitzar un projecte d’aprofitament d’energia
geotèrmica? (25-03-2008)
Consideracions respecta a la climatització mitjançant geotèrmica i fracció
solar (02-05-2088)
Energia solar fotovoltaica
Legislació sobre la necessitat d’instal·lar energia solar en edificis de nova
construcció (22-4-2008)
Quina legislació s’ha d’aplicar a una instal·lació fotovoltaica col·locada
damunt d’una coberta d’uralita? (11-07-2008)
Publicacions sobre plecs de condicions tècniques per instal·lacions
fotovoltaiques (21-07-2008)
Recopilació de projectes i de fonts d’informació sobre d’instal·lacions
d’energia solar fotovoltaica a edificis (12-08-2008)
Normativa aplicable respecte a la senyalització de seguretat en
instal·lacions fotovoltaiques (16-10-2008)
Legislació referent als contractes de manteniment d’instal·lacions
fotovoltaiques (03-11-2008)
Homologació de panells solars fotovoltaics i el seu etiquetatge (09-12-2008)
Legislació aplicable a la connexió d’una instal·lació fotovoltaica a la xarxa de
mitja tensió (07-10-2009)
Legislació aplicable a les instal·lacions fotovoltaiques aïllades. Cal una
autorització per part de la Generalitat? (17-11-2009)
Energia solar tèrmica
Legislación aplicable a los anticongelantes en instalaciones de energía solar
térmica y en circuitos de calefacción (12-06-2008)
Normativa d’aplicació de la instal·lació de sistemes solars tèrmics per aigua
calenta sanitària a les ciutats de Burgos, València, Màlaga i Madrid
(02-07-2008)
Legislació (espanyola i autonòmica) i normes tècniques relatives a
instal·lacions d’energia solar tèrmica (12-11-2008)
Legislació aplicable a instal·lacions d’energia solar tèrmica per escalfar
aigua per processos industrials (08-06-2009)
Biomassa
Quins tràmits s’han de seguir per connectar a la xarxa l’energia produïda
per una planta de biomassa (30-06-2008)
D'acord amb l'article 27 de la Llei del sector elèctric, l'activitat de producció d'energia elèctrica tindrà la consideració de producció en règim especial quan es realitzi des d'instal·lacions amb una potència instal·lada que no superi els 50 MW (si supera els 50MW, tindrà la consideració de producció en règim ordinari) en els casos següents:
a) Productors que utilitzin la cogeneració o altres formes de producció d'electricitat associades a activitats no elèctriques sempre que suposin un rendiment energètic alt.
b) Quan s'utilitzi com a energia primària alguna de les energies renovables no consumibles, biomassa o qualsevol tipus de biocarburant, sempre i quan el seu titular no realitzi activitats de producció en règim ordinari.
c) Quan s'utilitzin com a energia primària residus no renovables. També tindrà la consideració de producció en règim especial la producció d'energia elèctrica des d'instal·lacions de tractament i reducció de residus dels sectors agrícola, ramader i de serveis, amb una potència instal·lada igual o inferior a 25 MW, quan suposin un rendiment energètic alt.
Si partim des de la premissa que la planta generadora de biomassa referida en la consulta està inclosa dins de la categoria de producció d’energia elèctrica en règim especial, la disposició que hem de seguir és el Reial Decret 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula l'activitat de producció d'energia elèctrica en règim especial. A se article 16 indica el següent:
Artículo 16. Contratos con las empresas de red.
1. El titular de la instalación de producción acogida al régimen especial y la empresa distribuidora suscribirán un contrato tipo, según modelo establecido por la Dirección General de Política Energética y Minas, por el que se regirán las relaciones técnicas entre ambos.
En dicho contrato se reflejarán, como mínimo, los siguientes extremos:
a) Puntos de conexión y medida, indicando al menos las características de los equipos de control, conexión, seguridad y medida.
b) Características cualitativas y cuantitativas de la energía cedida y, en su caso, de la consumida, especificando potencia y previsiones de producción, consumo, generación neta, venta y, en su caso, compra.
c) Causas de rescisión o modificación del contrato.
d) Condiciones de explotación de la interconexión, así como las circunstancias en las que se considere la imposibilidad técnica de absorción de los excedentes de energía.
La empresa distribuidora tendrá la obligación de suscribir este contrato, incluso aunque no se produzca generación neta en la instalación.
2. Adicionalmente, en el caso de conexión a la red de transporte, se aplicará lo dispuesto en el artículo 58 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, y deberá comunicarse el
contrato técnico de acceso a la red de transporte al operador del sistema y al gestor de la red de transporte.
Este contrato técnico se anexará al contrato principal definido en el apartado anterior. La firma de los mencionados contratos con los titulares de redes requerirá la acreditación ante éstos de las autorizaciones administrativas de las instalaciones de generación, así como de las correspondientes instalaciones de conexión desde las mismas hasta el punto de conexión en la red de transporte o distribución, necesarias para la puesta en servicio.
La disposició addicional vuitena del Reial Decret 661/2007, remet al Annex XI “Accés i connexió a la xarxa”:
Disposición adicional octava. Acceso y conexión a la red.
En tanto el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio no establezca nuevas normas técnicas para la conexión a la red eléctrica de las instalaciones sometidas al presente real decreto, en lo relativo a acceso y conexión y sin perjuicio de la existencia de otras referencias existentes en la normativa vigente se atenderá a lo estipulado en el anexo XI.
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació
Guías de contenido para elaborar proyectos de instalaciones de biomasa,
energía solar térmica y energía solar fotovoltaica (08-04-2009)
No hemos localizado ningún documento que se ajuste totalmente a su petición. A continuación, le listaremos algunos documentos que quizás le puedan servir de ayuda:
“Biomasa: Edificios (2007)” y “Calefacción en grandes edificios con biomasa. Aspectos técnicos básicos”, publicados por IDAE.
Para ayudar a poner en marcha proyectos de instalaciones de energía solar fotovoltaica, el COEIC ha elaborado la “Guía de tramitación de instalaciones
solares fotovoltaicas”.
“Pliego de Condiciones Técnicas de Instalaciones Aisladas de Red (2009”), y
“Pliego de Condiciones Técnicas de Instalaciones Conectadas a Red” publicados por IDAE
Para elaborar proyectos de instalaciones de energía solar térmica, el IDAE ha elaborado el documento “Instalaciones de energía solar térmica: pliego de
condiciones técnicas de instalaciones de baja temperatura (2002)
”
En la página web de IDAE puede localizar éstos y otros documentos gratuitos relacionados con instalaciones de energías renovables.
http://www.idae.es/index.php/mod.publicaciones/mem.listadoDestacadas/relmenu.7 3
Cogeneració
Legislació sobre la cogeneració o la producció d'energia elèctrica en règim
especial i regulació d’emissions de CO2 (25-09-2008)
La legislació que regula l’aplicació de la cogeneració o la producció d'energia elèctrica en règim especial no obliga a les empreses a disposar d'aquestes tecnologies, però aquelles empreses que les vulguin implantar, l’han de complir.
La legislació aplicable és:
Espanya:
Real Decreto 616/2007, de 11-05-2007, sobre fomento de la cogeneración. BOE.Nº 114 de 12-05-2007 (+ corr. errors BOE.Nº 116 de 15-05-2007).
Real Decreto 661/2007, de 25-05-2007, por el que se regula la actividad de producción de energía eléctrica en régimen especial.
BOE.Nº 126 de 26-05-2007 (+ corr. errors BOE.Nº 177 de 25-07-2007 i BOE.Nº 178 de 26-07-2007).
Catalunya:
Decreto 308/1996, de 02-09-1996. Procedimiento administrativo para la autorización de instalaciones de producción de energía en régimen especial.
DOGC.Nº 2257 de 18-09-1996.
Article 2: Àmbit d’aplicació:
“...es pretén regular les instal·lacions d’energia elèctrica ubicades dins l ‘àmbit de Catalunya amb una potència instal·lada igual o inferior a 100MVA,(...) incloses les instal·lacions hidràuliques, de cogeneració i altres abastides per recursos o fonts d’energia renovables.”
Els tràmits a seguir són:
Article 3:
a) Obtenció de la condició d'instal·lació de producció d’energia elèctrica en règim especial i inclusió en algun dels grups de l’article 2 del Reial decret 2366/1994. de 9 de desembre. b) Inscripció en el Registre d’instal·lacions de producció elèctrica en règim especial. Adscrit a la Direcció General d’Energia del Departament d’lndústria, Comerç i Turisme, creat mitjançant aquest Decret.
c) Obtenció de l’autorització administrativa prèvia a la instal·lació
d) Obtenció de l’acta de posada en servei de la instal·lació i inscripció en el Registre d’establiments.
Pel que fa a les emissions de CO2 específicament, la normativa que ho regula és la d’emissió de gasos d’efecte hivernacle a nivell estatal:
Real Decreto Ley 5/2004 de 27-08-2004 por el que se regula el régimen del comercio de derechos de emisión de gases de efecto invernadero.
BOE.Nº 208 de 28-08-2004.
Ley 1/2005 de 09-03-2005 por la que se regula el régimen del comercio de derechos de emisión de gases de efecto invernadero.
BOE.Nº 59 de 10-03-2005.
El IDAE ha publicat una Guia Tècnica sobre el tema:
Guía técnica para la medida y determinación del calor útil, de la electricidad y del ahorro de energía primaria de cogeneración de alta eficiencia
IDAE. Abril 2008. La podeu descarregar a:
http://www.idae.es/index.php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_G uia_calculo_calor_util__Hchp-Echp-PES_c24e48c1.pdf
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació; IDAE
Hi ha Ordenances, a Barcelona, que regulin les cambres de les calderes i
els equips de cogeneració? (25-09-2008)
L’Ordenança Metropolitana d’Edificació, emesa per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (BOPB de 18-07-1978), ens indica al seu article 74 el següent:
Article 74. Dotacions mínimes dels serveis comuns Les dotacions mínimes que hauran d’incloure’s en els serveis comuns de l’edifici destinat a l’ús d’habitatge seran les incloses al quadre següent:
A l’article 56.6 de l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà, emesa per l’Ajuntament de Barcelona (BOPB.Nº 143 Annex 1, 16-06-1999), dedicat a la protecció de la contaminació acústica, es llegeix que:
Al l’article 12.4 de la mateix a Ordenança, on es refereix als requisits exigibles per instal·lacions fixes de combustió, es llegeix el següent:
A l’article 37 de l’Ordenança Municipal de Condicions de Protecció contra Incendis, emesa per l’Ajuntament de Barcelona (BOPB.Nº237, de 3-10-1997), s’estableixen els següents requisits a les cambres de calderes:
Per altra banda, no s’ha trobat cap Ordenança que parli específicament del equips de cogeneració.
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació; Pàgina web de l’Ajuntament
Energia eòlica
Legalització d’un aerogenerador de 500 kW (17-08-2009)
Existeix un dubte raonable sobre si per la legalització d’un aerogenerador de 500 kW s’ha d’aplicar o no el “Decret 174/2002 regulador de la implantació de la energia eòlica a Catalunya”. Diu el següent:
“Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquest Decret és d’aplicació a les instal·lacions de producció d’electricitat a partir de l’energia eòlica d’una potència instal·lada igual o inferior a 50 MW per a les instal·lacions que s’acullin al règim especial, i sense limitació de potència per a les de règim ordinari. Article 3. Definicions
Als efectes d’aquest Decret s’entén per:
Parc eòlic. És aquella instal·lació de producció d’electricitat a partir d’energia eòlica, constituïda per diversos aerogeneradors, interconnectats elèctricament amb línies pròpies, que comparteixen una mateixa estructura d’accessos i control.”
És a dir, segons l’article 2, com es tracta d’una instal·lació de producció d’electricitat a partir de l’energia eòlica, pel que fa a la qüestió de la potència sí que estaria subjecte al Decret 174/2002; però a continuació, a l’article 3 defineix parc eòlic com a dos o més aerogeneradors interconnectats (en cap moment s’esmenta que siguin necessaris 5 aerogeneradors per compondre un parc eòlic).
Per tal de resoldre el dubte plantejat, hem consultat a un tècnic expert de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya (tel. 93 484 94 00). Aquest tècnic ens ha comentat que efectivament, existeix un dubte raonable. A més, també en funció del seu emplaçament en zona urbana o zona rural, podria correspondre aplicar el Decret 174/2002 o no. Per tal de saber com actuar, ens recomana el següent:
Es pretén que l’aerogenerador es connecti a xarxa, per tant suposem que es refereix a que vol produir energia elèctrica en règim especial. Si aquest és l’objectiu, abans de construir la instal·lació ha de sol·licitar una autorització administrativa prèvia, en consonància amb el que es dicta a l’article 10 del “Decret 308/1996 pel qual s'estableix el procediment administratiu per a l'autorització de les instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim especial”. Donat que és inevitable sol·licitar aquesta autorització administrativa per a construir la instal·lació (en aquest cas l’aerogenerador), la pròpia administració li indicarà si ha de seguir els tràmits disposats al Decret 174/2002 o no.
Les disposicions que afecten a les instal·lacions productores d’energia elèctrica en règim especial son les següents:
Reial Decret 661/2007, de 25-05, pel qual es regula l'activitat de producció d'energia elèctrica en règim especial.
BOE num. 126 de 26-5-2007
Decret 308/1996, d’1-12, pel qual s’estableix el procediment administratiu per a l’autorització d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim especial a Catalunya.
DOGC núm. 2257 de 18-09-1996
Reial Decret-llei 6/2009, de 30-04, pel qual s'adopten determinades mesures en el sector energètic i s'aprova el bo social.
Els impresos necessaris per incloure una instal·lació com a productora d’energia elèctrica en règim especial els pot trobar en els següents enllaços:
http://www.gencat.cat/oge/documents/regim_especial/eolics/index.html
http://www.gencat.cat/oge/tramits/regim_especial/parcs_eolics/regim_especial/inde x.html
En qualsevol circumstància ha d’obtenir la llicència ambiental. La llicència ambiental la concedeix l’Ajuntament del terme municipal on s’ubiqui l’aerogenerador. Els parcs eòlics estan contemplats dins l’Annex II.1 i un aparell elèctric generador d’energia de més de 200 kW està dins l’Annex II.2.
També ha d’obtenir la llicència urbanística, la qual l’atorga l’Ajuntament on s’ubiqui la instal·lació, segons el que assenyala el “Decret Legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme”.
Per ampliar informació, li aconsellem que consulti:
Direcció General d’Energia i Mines – Generalitat de Catalunya Dades de contacte:
http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=5397
Telèfon: 93 484 94 00
Oficina de Gestió Empresarial – Generalitat de Catalunya Xarxa d’Oficines:
http://www.gencat.cat/oge/oficina/xarxa/index.html
Telèfon: 012
Pàgina de l’OGE sobre les instal·lacions de règim especial:
http://www.gencat.cat/oge/tramits/regim_especial/index.html
Normes tècniques aplicables als cables dels aerogeneradors (20-08-2009)
A les normes bàsiques sobre disseny d’aerogeneradors no especifica les característiques dels cables de potència o de senyal:
UNE-EN 61400-1:2006 Aerogeneradores. Parte 1: Requisitos de diseño Diu el següent:
En canvi, si es tracta d’aerogeneradors petits, remet a la norma UNE EN 60204-1: UNE-EN 61400-2:2007 Aerogeneradores. Parte 2: Requisitos de diseño para pequeños aerogeneradores
La norma citada es refereix a l’equipament elèctric de les màquines i facilita especificacions genèriques sobre les condicions que han de complir els cables: UNE-EN 60204-1:2007 Seguridad de las máquinas. Equipo eléctrico de las máquinas. Parte 1: Requisitos generales.
Com a referència, hem consultat el catàleg d’una firma comercial, Prysmian, que descriu diversos tipus de cables per aerogeneradors, i tots ells compleixen la norma IEC 60502-1, a més d’altres normes sobre altres característiques: propagació de la flama o d’incendi, lliure d’halògens,, baixa emissió de gasos corrosius o de fums opacs... Aquestes normes són:
IEC 60502-1: 2004 Power cables with extruded insulation and their accessories for rated voltages from 1 kV (U<(Index)m> = 1, 2 kV) up to 30 kV (U<(Index)m> = 36 kV) - Part 1: Cables for rated voltages of 1 kV (U<(Index)m> = 1, 2 kV) and 3 kV (U<(Index)m> = 3, 6 kV)
IEC 60502-2: 2005 Power cables with extruded insulation and their accessories for rated voltages from 1 kV (U<(Index)m> = 1, 2 kV) up to 30 kV (U<(Index)m> = 36 kV) - Part 2: Cables for rated voltages from 6 kV (U<(Index)m> = 7, 2 kV) up to 30 kV (U<(Index)m> = 36 kV)
UNE EN 60332-1-2: 2005 Métodos de ensayo para cables eléctricos y cables de fibra óptica sometidos a condiciones de fuego. Parte 1-2: Ensayo de resistencia a la propagación vertical de la llama para un conductor individual aislado o cable. Procedimiento para llama premezclada de 1kW.
UNE EN 50266-2-4: 2001 Métodos de ensayo comunes para cables sometidos al fuego. Ensayo de propagación vertical de la llama de cables colocados en capas en posición vertical. Parte 2-4: Procedimientos. Categoría C.
UNE EN 50267-2-1: 1999 Métodos de ensayo comunes para cables sometidos al fuego. Ensayo de gases desprendidos durante la combustión de materiales procedentes de los cables. Parte 2: Procedimientos. Sección 1: Determinación de la cantidad de gases halógenos ácidos.
UNE EN 50267-2-3: 1999 Métodos de ensayo comunes para cables sometidos al fuego. Ensayo de gases desprendidos durante la combustión de materiales procedentes de los cables: Parte 2: Procedimientos. Sección 3: Determinación del grado de acidez de los gases de los cables a partir de la medida de la media ponderada del pH y de la conductividad.
UNE EN 61034-2: 2005 Medida de la densidad de los humos emitidos por cables en combustión bajo condiciones definidas. Parte 2: Procedimientos de ensayo y requisitos.
Energia geotèrmica
Què s’ha de fer per legalitzar un projecte d’aprofitament d’energia
geotèrmica? (25-03-2008)
El projecte consisteix en la instal·lació d’una bomba de calor per aprofitament d’energia geotèrmica.
Hem revisat si hi ha legislació directament aplicable a aquest tipus d’instal·lació, i el resultat és que únicament està regulat l’aprofitament de l’energia geotèrmica per tal de produir energia elèctrica:
Real Decreto 661/2007, de 25 de mayo, por el que se regula la actividad de producción de energía eléctrica en régimen especial.
BOE num. 126 de 26-5-2007
3.º Grupo b.3. Instalaciones que únicamente utilicen como energía primaria la geotérmica, la de las olas, la de las mareas, la de las rocas calientes y secas, la oceanotérmica y la energía de las corrientes marinas.
Si bé aquest tipus d’explotacions geotèrmiques no es consideren explotacions mineres i per tant no s’han de sotmetre al règim d’autorització o concessió, l’obertura del pou sí que està subjecte a l’aprovació del projecte des del punt de vista de la seguretat.
Segons indica la web de la Oficina de Gestió Empresarial – OGE (http://www.gencat.net/oge/tramits/minera/autoritzacions_i_plans_labors/pous/pous 2/index.html), per procedir a l'obertura d'un pou cal realitzar una sèrie de treballs de perforació que s'han de legalitzar davant de l'organisme competent. Aquesta legalització comporta la presentació d'un projecte tècnic.
Vies d'Accés: Segons el projecte que es vulgui presentar hi ha dos vies diferents d'accés:
Via I.- Projecte Tipus
Aquest projecte es presentarà en qualsevol OGE o OGE-Cambra amb caràcter previ a fer les perforacions. La seva execució pot ser repetitiva, sempre que es fixin els marges admissibles de variació dels paràmetres tècnics i les condicions més adverses en les que pugui funcionar.
L'aprovació del projecte la fa l'òrgan competent mitjançant una resolució: “Servei de Seguretat Minera”, en el cas de Barcelona i comarques i “Seccions Territorials d'Activitats Radioactives i Extractives” en el cas de Tarragona, Lleida i Girona . En el cas de Terres de l'Ebre s'encarregaria la “Secció d'Energia i Activitats Radioactives i Extractives”. Un cop obtinguda la mateixa es pot presentar la resta de la documentació per procedir a l'obertura d'un pou a qualsevol de les OGE o OGE- Cambra.
Aquest projecte serà el projecte específic per la perforació del pou que es vulgui legalitzar i es presentarà juntament amb la resta de la documentació en qualsevol de les oficines OGE o OGE-Cambra.
Entitat responsable:
Subdirecció General de Mines del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat
Provença, 339 08037 Barcelona Telèfon: 93 484 94 00
Adreça electrònica: fsabio@gencat.net http://www.gencat.cat/economia La legislació aplicable és:
Reial Decret 863/1985, de 2 d'abril, que aprova el Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera.
BOE núm. 140 de 12-06-1985
Reial Decret 150/1996, de 2 de febrer, pel que es modifica l'article 109 del Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera.
BOE núm 59, de 08-03-1996.
La Fundación de la Energía de la Comunidad de Madrid (Fenercom) ha editat la “Guia de la Energía Geotérmica”. Al seu Document Annex inclou directrius per a la redacció d’un projecte des del punt de vista de la seguretat minera per l’aprofitament geotèrmic de baixa entalpia, directrius per a la redacció de la memòria a presentar segons els efectes ambientals, un model de fitxa resum de la instal·lació, i un projecte tipus de perforació. La podeu descarregar a: http://www.fenercom.com/publicaciones_archivos/Libros.htm
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació; OGE; CIEMAT;
Fenercom
Consideracions respecte a la climatització mitjançant geotèrmia i fracció
solar (02-05-2008)
Es tracta d’un projecte de climatització i ACS, en el que es dissiparà una part de l’energia mitjançant geotèrmia.
1. Es pot justificar la disminució de la contribució solar mínima en la ACS mitjançant la geotèrmia?
Al CTE DB HE, la “Sección HE4. Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria”, punt 1.1.2 diu el següent:
La contribución solar mínima determinada en aplicación de la exigencia básica que se desarrolla en esta Sección, podrá disminuirse justificadamente en los siguientes casos: a) cuando se cubra ese aporte energético de agua caliente sanitaria mediante el aprovechamiento de energías renovables, procesos de cogeneración o fuentes de energía residuales procedentes de la instalación de recuperadores de calor ajenos a la propia generación de calor del edificio;
Hem consultat amb un expert en instal·lacions d’ACS i ens ha dit que actualment, els Ajuntaments estan acceptant projectes com el que proposeu d’aprofitament d’energies renovables, per tal de substituir la utilització de plaques solars tèrmiques.
2. Al Maresme, si la demanda és de 660 l/dia, la fracció solar a cobrir és del 60%? Correcte. S’ha d’aplicar la taula 2.2 de la “Sección HE4. Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria”, ja que estem en el cas de l’Efecte Joule al tenir una resistència elèctrica submergida en un acumulador d’ACS abans de servei. Com que el Maresme, segons la taula 3.3 correspon a la zona climàtica II, ens dóna que la contribució solar mínima és del 60%, per una demanda total de ACS de l’edifici entre 50-1000 l/dia.
Aconsellem la lectura en profunditat del Decret d’Ecoeficiència, ja que pot ser més restrictiu que el propi CTE.
Decreto 21/2006, de 14-02-2006, per el que es regula l’adaptació de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis.
DOGC.Nº 4574 de 16-02-2006
Fonts d’informació: CTE DB-HE; Expert en instal·lacions d’ACS i clima
Energia solar fotovoltaica
Legislació sobre la necessitat d’instal·lar energia solar en edificis de nova
construcció (22-4-2008)
Hi ha dos tipus d’energia solar que s’utilitza en la edificació: energia solar fotovoltaica i energia solar tèrmica. La legislació relativa a aquestes energies alternatives no és la mateixa.
Al Código Técnico de la Edificación (CTE), al seu Documento Básico HE Ahorro de Energia, està regulada tant la instal·lació de plaques solars tèrmiques com fotovoltaiques.
L’àmbit d’aplicació corresponent a la “Sección HE 4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria” és el següent:
1.1 Ámbito de aplicación
1 Esta Sección es aplicable a los edificios de nueva construcción y rehabilitación de edificios existentes de cualquier uso en los que exista una demanda de agua caliente sanitaria y/o climatización de piscina cubierta.
En canvi, pel que fa a l’energia solar fotovoltaica, “Sección HE 5: Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica”, l’àmbit d’aplicació es refereix únicament a determinats tipus d’edificis:
1.1 Ámbito de aplicación
1 Los edificios de los usos indicados, a los efectos de esta sección, en la tabla 1.1 incorporarán sistemas de captación y transformación de energía solar por procedimientos fotovoltaicos cuando superen los límites de aplicación establecidos en dicha tabla.
Tabla 1.1 Ámbito de aplicación
Tipo de uso Límite de aplicación Hipermercado 5.000 m2 construidos Multitienda y centros de ocio 3.000 m2 construidos Nave de almacenamiento 10.000 m2 construidos Administrativos 4.000 m2 construidos Hoteles y hostales 100 plazas
Hospitales y clínicas 100 camas
Pabellones de recintos feriales 10.000 m2 construidos
Podeu descarregar-vos tots els documents vigents del CTE a la web del Ministerio de la Vivienda:
http://www.mviv.es/es/index.php?option=com_content&task=view&id=552&Itemid=226 Per altra banda, els municipis també poden emetre legislació al respecte. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona ha regulat la instal·lació d’energia solar tèrmica als edificis:
Texto del anexo sobre captación solar térmica de la Ordenanza General del Medio Ambiente Urbano.
BOPB. Nº181 de 30-07-1999
RESUM= Pretende regular la incorporación de sistemas de captación y utilización de energía solar activa de baja temperatura para la producción de agua caliente sanitaria en edificios y construcciones situadas en el término municipal de Barcelona. Aplicación, si se dan las circunstancias siguientes:
a) Realización de nuevas edificaciones, rehabilitación o cambio de uso de la totalidad del edificio o construcciones existentes.
b) Que el uso de la edificación sea vivienda, residencial (incluyendo cuarteles y prisiones), sanitario, deportivo, comercial (solo referido a los establecimientos de clase C3 de la ordenanza de locales de pública concurrencia), industrial, cualquier otra que comporte la existencia de comedores, cocinas o lavanderías colectivas.
c) Cuando sea previsible un volumen de demanda diaria de agua caliente sanitaria que implique un gasto en el calentamiento superior a 292 Megajoule útiles, en cálculo de media anual.
Modificación integral del anexo sobre captación solar térmica de la ordenanza general de medio ambiente urbano y de los títulos VI y IX.
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació
Quina legislació s’ha d’aplicar a una instal·lació fotovoltaica col·locada
damunt d’una coberta d’uralita? (11-07-2008)
A finals de 2001 es va publicar una Ordre Ministerial que va dictar la prohibició de la utilització del amiant i dels productes que en continguin. La uralita es fabricava a partir d’amiant, i està present en moltes construccions; actualment no hi ha cap termini de temps establert per a la retirada de cobertes d’uralita.
Les disposicions legals que relacionem a continuació regulen l’ús, la manipulació i la comercialització de l’amiant, així com les normes que s’han de tenir en compte pel seu desmantellament, però no posen límit a la seva vida útil.
Real Decreto 396/2006, de 31-03-2006, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud aplicables a los trabajos con riesgo de exposición al amianto.
BOE.Nº 86 de 11-04-2006
Resum: Aplicable a operaciones y actividades en las que los trabajadores estén expuestos o sean susceptibles de estar expuestos a fibras de amianto o materiales que lo contengan, y especialmente en:
a) Trabajos de demolición de construcciones con amianto o materiales que lo contengan.
Real Decreto 108/1991, de 01-02-1991, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto.
BOE.Nº 32 de 06-02-1991 (corr. errors BOE.Nº 43 de 19-02-1991)
Resum: El objetivo de este Real Decreto es adoptar las medidas necesarias para reducir y evitar la contaminación producida por el amianto.
La concentración de amianto emitida a la atmósfera no tiene que sobrepasar el límite de 0,1 mg/mm3, excepto algunos casos que ya se especifican.
El Anexo expone los métodos de medida, toma de muestras y análisis.
Real Decreto 1406/1989 de 10-11-1989 por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos.
BOE.Nº 278 de 20-11-1989
Resum : En el anexo I figura el cuadro con la denominación de las sustancias y preparados peligrosos (policlorobifenilos, policloroterfenilos, cloroetileno, fibras de amianto, óxido de triaziridinil-fosfina, polibromobifenilo y sustancias líquidas del anexo I del R.D.2216/1985, de 23-10) y sus limitaciones. El anexo II recoge las disposiciones especiales referentes al etiquetado de los productos que contengan amianto.
Ha tingut diverses modificacions: Orden de 30-12-1993, Orden de 07-12-2001, El Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo ha publicat diverses Notas Técnicas de Prevención sobre condicions de seguretat en els treballs realitzats amb amiant. Es poden descarregar a: http://www.mtas.es/insht/ntp/
NTP 515: Planes de trabajo para operaciones de retirada o mantenimiento de materiales con amianto
NTP 543: Planes de trabajo con amianto: orientaciones prácticas para su realización
NTP 573: Operaciones de demolición, retirada o mantenimiento de materiales con amianto. Ejemplos prácticos
NTP 306: Las fibras alternativas al amianto: consideraciones generales NTP 463: Exposición a fibras de amianto en ambientes interiores
Per altra banda, s’ha de tenir en compte si la coberta d’uralita pot resistir el pes de la instal·lació fotovoltaica. El CTE té un “Documento Básico, SE- AE Seguridad Estructural. Acciones en la edificación”, que parla, al seu apartat 3.1.1. i 3.1.2 dels valors de sobrecàrrega i de la reducció de sobrecàrregues.
A més, els càlculs de les sobrecàrregues es poden trobar a les normes següents, o tal vegada a manuals tècnics:
UNE- EN 1991-1-1:2003 Eurocódigo 1: Acciones en estructuras. Parte 1-1. Acciones generales. Pesos específicos, pesos propios, y sobrecargas de uso en edificios.
UNE- EN 1990:2003 Eurocódigos. Bases de cálculo de estructuras.
BS 6399-1:1996 Loading for buildings. Code of practice for dead and imposed loads
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació; INSHT; AENOR
Publicacions sobre plecs de condicions tècniques per instal·lacions
fotovoltaiques (21-07-2008)
Hem localitzat les següents publicacions de l’IDAE (http://www.idae.es) sobre plecs de condicions per instal·lacions fotovoltaiques, connectades a xarxa o bé aïllades: Instalaciones de energía solar fotovoltaica. Pliego de condiciones técnicas de instalaciones conectadas a red
Madrid, 2002
Colabora: UPM y CIEMAT
Instalaciones de energía solar fotovoltaica. Pliego de condiciones técnicas de instalaciones aisladas de red
Colabora: UPM y CIEMAT
Fonts d’informació: IDAE
Recopilació de projectes i de fonts d’informació sobre d’instal·lacions
d’energia solar fotovoltaica a edificis (12-08-2008)
Projectes: Indiquem a continuació els diversos documents localitzats a Internet sobre projectes per instal·lacions fotovoltaiques a edificis.
o ICAEN, a la seva publicació Energia Demo, publica diversos projectes, entre els que destaquem:
47 Edifici equipat amb mòduls fotovoltaics multifuncionals. Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró
73 Façana fotovoltaica de colors connectada a la xarxa elèctrica. Terrassa 79 Instal·lació fotovoltaica integrada a la coberta d’un aparcament. Port de Tarragona
91 Instal·lació fotovoltaica integrada a una teulada. Poble Espanyol de Barcelona
Es poden descarregar a:
http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20C omunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo %201_99%20PDFs/inexenergiademo.pdf
o CIEMAT té un directori d’enllaços web on hi ha accés a notícies, projectes, normativa i documents sobre l’energia solar fotovoltaica:
http://www.energiasrenovables.ciemat.es/?pid=2000&id_seccion=2
o AVEN, Agencia Valenciana de la Energía, facilita diverses fitxes tècniques de projectes d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica:
http://www.aven.es/energia/solar_foto.html
o FENERCOM, Fundación de la Energia de la Comunidad de Madrid, facilita descripcions de projectes d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica:
http://www.fenercom.com/publicaciones_archivos/Libros.htm
o Probio: “Integración arquitectónica: Edificio de oficinas bioclimático y modular trasluz”
http://probio-project.com/documentos/RESINBUIL/ambientectura-edificio-trasluz.pdf
http://www.pvdatabase.org/
Revistes sobre el sector de l’energia solar: http://www.erasolar.es/ http://www.photon.com.es/ http://photon-magazine.com/ http://www.energias-renovables.com/ http://www.solarweb.net http://www.ecoconstruccion.net/ Organismes:
Institut Català d’Energia: http://www.icaen.net
Instituto de Diversificación y Ahorro de Energía: http://www.idae.es/
Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT): http://www.ciemat.es/
Centro Nacional de Energías Renovables (CENER): http://www.cener.com/es/index.asp
ASIF - Asociación Española de la Industria Fotovoltaica: http://www.asif.org/
EVE: Ente Vasco de la Energía: http://www.eve.es/web/Energias-Renovables/Energia-solar.aspx
Fonts d’informació: Internet
Normativa aplicable respecte a la senyalització de seguretat en
instal·lacions fotovoltaiques (16-10-2008)
No hem localitzat legislació ni normes tècniques referents específicament a la senyalització de seguretat a les instal·lacions fotovoltaiques, però sí que existeix una norma tècnica que tracta del marcatge de seguretat que se ha de posar als mòduls fotovoltaics:
UNE-EN 61730-1:2007 “Cualificación de la seguridad de los módulos fotovoltaicos (FV). Parte 1: Requisitos de construcción.
A l’article 11 llegim el següent:
“11. Marcado
El marcado debería hacerse conforme a la Norma EN 50380.
11.1. Cada módulo debe incluir las siguientes marcas de forma clara e indeleble: -nombre, monograma o símbolo del fabricante;
-número de serie;
-polaridad de los terminales o cables (se permite código de colores); -máxima tensión del sistema para la que el módulo es apropiado; -clase de seguridad, según la norma IEC 61140, si es de aplicación; -clase de aplicación del producto;
-para los módulos de clase A, el símbolo de seguridad de Clase II (véase la Norma IEC 60417, símbolo 5172)
La fecha y lugar de fabricación deben estar marcados en el módulo o ser trazables a partir del número de serie.
11.2. Estas marcas adicionales deben incluirse bien en el módulo, bien en las instrucciones de instalación (documentos requeridos). Todos los datos eléctricos deberían indicarse en relación con las condiciones estándar de medida (1000 W/m2 a 25ºC):
-tensión de circuito abierto; -corriente de cortocircuito;
-máximo grado de protección contra sobreintensidades, verificado según la norma EN 61730-2, MST 26;
-configuración recomendada del máxima número de módulos de serie/paralelo; -clase de aplicación de producto.
11.3. Los conectores apropiados únicamente para conexión en campo de los módulos deben marcarse “No desconectar bajo carga”.
11.4. Para módulos con tensión de circuito abierto superior a 50 V, y/o módulos con tensión máxima del sistema superior a 50 V, se debe incluir, cerca de las conexiones del módulo, una etiqueta altamente visible advirtiendo sobre el riesgo eléctrico.
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació; AENOR
Legislació referent als contractes de manteniment d’instal·lacions
fotovoltaiques (03-11-2008)
El Real Decreto 1663/2000 sobre la connexió d’instal·lacions a la xarxa de baixa tensió indica que el titular està obligat a mantenir la instal·lació, però no menciona l’obligació de signar un contracte de manteniment:
Real Decreto 1663/2000 de 29-09 sobre conexión de instalaciones fotovoltaicas a la red de baja tensión.
BOE.Nº 235 de 30-09-2000
Artículo 7. Obligaciones del titular de la instalación.
1. El titular de la instalación fotovoltaica es responsable de mantener la instalación en perfectas condiciones de funcionamiento, así como de los aparatos de protección e interconexión.
El Decret 352/2001 sobre el procediment administratiu aplicable a les instal·lacions fotovoltaiques només indica que les empreses que realitzin el manteniment han d’estar inscrites en el Registre d’Empreses Instal·ladores fotovoltaiques:
Decreto 352/2001 de 18-12-2001 sobre el procedimiento administrativo aplicable a las instalaciones de energía solar fotovoltaica conectadas a la red eléctrica. DOGC.Nº 3544 de 02-01-2002
Article 11
Instal·lador fotovoltaic
11.1 La instal·lació, l’ampliació, la modificació, el manteniment i la reparació de les instal·lacions objecte d’aquest Decret seran realitzades per Empreses Instal·ladores inscrites al Registre d’Empreses Instal·ladores fotovoltaiques.
Per altra banda, l’apartat 4 del “Documento Básico de Ahorro de Energía” Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica CTE-DB HE5 del Código Técnico de la Edificación, indica que el manteniment d’una instal·lació ha de complir certs requisits mínims:
4 Mantenimiento
1 Para englobar las operaciones necesarias durante la vida de la instalación para asegurar el funcionamiento, aumentar la fiabilidad y prolongar la duración de la misma, se definen dos escalones complementarios de actuación:
a) plan de vigilancia;
b) plan de mantenimiento preventivo. 4.1 Plan de vigilancia
1 El plan de vigilancia se refiere básicamente a las operaciones que permiten asegurar que los valores operacionales de la instalación son correctos. Es un plan de observación simple de los parámetros funcionales principales (energía, tensión etc.) para verificar el correcto funcionamiento de la instalación, incluyendo la limpieza de los módulos en el caso de que sea necesario.
4.2 Plan de mantenimiento preventivo
1 Son operaciones de inspección visual, verificación de actuaciones y otros, que aplicados a la instalación deben permitir mantener dentro de límites aceptables las condiciones de funcionamiento, prestaciones, protección y durabilidad de la instalación.
2 El plan de mantenimiento debe realizarse por personal técnico competente que conozca la tecnología solar fotovoltaica y las instalaciones eléctricas en general. La instalación tendrá un libro de mantenimiento en el que se reflejen todas las operaciones realizadas así como el mantenimiento correctivo.
3 El mantenimiento preventivo ha de incluir todas las operaciones de mantenimiento y sustitución de elementos fungibles ó desgastados por el uso, necesarias para asegurar que el sistema funcione correctamente durante su vida útil.
4 El mantenimiento preventivo de la instalación incluirá, al menos, una revisión semestral en la que se realizarán las siguientes actividades:
a) comprobación de las protecciones eléctricas;
b) comprobación del estado de los módulos: comprobar la situación respecto al proyecto original y verificar el estado de las conexiones;
c) comprobación del estado del inversor: funcionamiento, lámparas de señalizaciones, alarmas, etc; d) comprobación del estado mecánico de cables y terminales (incluyendo cables de tomas de tierra y reapriete de bornas), pletinas, transformadores, ventiladores/extractores, uniones, reaprietes, limpieza.
Per trobar directrius que indiquin com redactar un contracte de manteniment es pot recórrer al "Pliego de Condiciones Técnicas de Instalaciones Conectadas a Red"
(PCT-C Rev.-octubre 2002) de "Instalaciones de Energía Solar Fotovoltaica", editat per IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía), on hi ha un capítol, el núm. 8, amb els següents apartats:
8 Requerimientos técnicos del contrato de mantenimiento 8.1 Generalidades
8.2 Programa de mantenimiento 8.3 Garantías
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislación; IDAE
Homologació de panells solars fotovoltaics i el seu etiquetatge (09-12-2008)
Els panells solars estan subjectes a homologació segons el:
Real Decreto 891/1980, de 14-04-1980. Homologación de paneles solares. BOE Nº 114 de 12-05-1980
Aquesta disposició està vigent, encara que els seus articles 3er, 4rt, 5é, 6é i 7é han estat derogats pel Real Decreto 2584/1981 relatiu a les actuacions del Ministerio de Industria en el camp de la normalització i homologació, i aquest va ser derogat pel Real Decreto 2200/1995.
Modificacions posteriors:
Orden 28-07-1980. Normas e instrucciones técnicas complementarias para la homologación de paneles solares.
BOE Nº 198 de 18-08-1980
Orden ITC/71/2007, de 22-01-2007, por la que se modifica el anexo de la Orden 28-07-1980, por la que se aprueban las normas e instrucciones técnicas complementarias para la homologación de paneles solares.
BOE.Nº 23 de 26-01-2007
Orden ITC/2761/2008, de 26 de septiembre, por la que se amplía el plazo establecido en la disposición transitoria segunda de la Orden ITC/71/2007, de 22 de enero, por la que se modifica el anexo de la Orden de 28 de julio de 1980, por la que se aprueban las normas e instrucciones técnicas complementarias para la homologación de paneles solares
BOE.Nº 239 de 03-10-2008
Per altra banda, el Codi Tècnic de l’Edificació, al seu DB HE també indica exigències pels mòduls fotovoltaics:
Sección HE 5
1 Todos los módulos deben satisfacer las especificaciones UNE-EN 61215:1997 para módulos de silicio cristalino o UNE-EN 61646:1997 para módulos fotovoltaicos de capa delgada, así como estar cualificados por algún laboratorio acreditado por las entidades nacionales de acreditación reconocidas por la Red Europea de Acreditación (EA) o por el Laboratorio de Energía Solar Fotovoltaica del Departamento de Energías Renovables del CIEMAT, demostrado mediante la presentación del certificado correspondiente.
2 En el caso excepcional en el cual no se disponga de módulos cualificados por un laboratorio según lo indicado en el apartado anterior, se deben someter éstos a las pruebas y ensayos necesarios de acuerdo a la aplicación específica según el uso y condiciones de montaje en las que se vayan a utilizar, realizándose las pruebas que a criterio de alguno de los laboratorios antes indicados sean necesarias, otorgándose el certificado específico correspondiente.
3 El módulo fotovoltaico llevará de forma claramente visible e indeleble el modelo y nombre ó logotipo del fabricante, potencia pico, así como una identificación individual o número de serie trazable a la fecha de fabricación.
4 Los módulos serán Clase II y tendrán un grado de protección mínimo IP65. Por motivos de seguridad y para facilitar el mantenimiento y reparación del generador, se instalarán los elementos necesarios (fusibles, interruptores, etc.) para la desconexión, de forma independiente y en ambos terminales, de cada una de las ramas del resto del generador. 5 Las exigencias del Código Técnico de la Edificación relativas a seguridad estructural serán de aplicación a la estructura soporte de módulos.
6 El cálculo y la construcción de la estructura y el sistema de fijación de módulos permitirá las necesarias dilataciones térmicas sin transmitir cargas que puedan afectar a la integridad de los módulos, siguiendo las indicaciones del fabricante. La estructura se realizará teniendo en cuenta la facilidad de montaje y desmontaje, y la posible necesidad de sustituciones de elementos.
7 La estructura se protegerá superficialmente contra la acción de los agentes ambientales. 8 En el caso de instalaciones integradas en cubierta que hagan las veces de la cubierta del edificio, la estructura y la estanqueidad entre módulos se ajustará a las exigencias indicadas en la parte correspondiente del Código Técnico de la Edificación y demás normativa de aplicación.
Les normes tècniques aplicables sobre homologació i etiquetatge són:
UNE EN 61215:2006 Módulos fotovoltaicos (FV) de silicio cristalino para uso terrestre. Cualificación del diseño y homologación.
UNE EN 61646:1997 Módulos fotovoltaicos (FV) de lámina delgada para aplicación terrestre. Cualificación del diseño y aprobación de tipo.
UNE-EN 61730-1:2007 Cualificación de la seguridad de los módulos fotovoltaicos (FV). Parte 1: Requisitos de construcción.
Per altra banda, haurà d’indicar el lloc de procedència, atenent al marc genèric relatiu a l’etiquetatge de productes Industrials:
Real Decreto 1468/1988 de 2-12-1988 Reglamento de etiquetado, presentación y publicidad de los productos industriales destinados a venta directa a los consumidores y usuarios.
Al títol IV, referent a la informació obligatòria de l’etiquetatge, diu:
7.7 Identificación de la Empresa. Se indicará el nombre o la razón social o la denominación del fabricante o del envasador o transformador o de un vendedor, establecidos en la Comunidad Económica Europea y, en todo caso, su domicilio.
7.8 Se deberá, además, indicar el lugar de procedencia u origen, en el caso de que su omisión pudiera inducir a error al consumidor, en cuanto el verdadero origen o procedencia del producto. Los productos importados de terceros países no firmantes del Acuerdo de Ginebra sobre obstáculos técnicos al comercio de 12 de abril de 1979 deberán llevar en su etiquetado el país de origen.
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació; AENOR
Legislació aplicable a la connexió d’una instal·lació fotovoltaica a la xarxa de
mitja tensió (07-10-2009)
Actualment no existeix cap disposició legal aplicable a les connexions d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de mitja tensió, assimilable Real Decreto 1663/2000 aplicable a les connexions en baixa tensió.
Quan es projecta realitzar una connexió en mitja tensió amb una companyia elèctrica, s’han de conèixer els requeriments de l’empresa distribuïdora respecte a les particularitats del punt de connexió proposat i de la connexió en si mateixa. A Catalunya, l’empresa distribuïdora es FECSA-ENDESA. Les seves Normes Tècniques Particulars estan redactades amb les normes i disposicions vigents que puguin ser d’obligat compliment.
Li aconsellem consultar el document “Norma tècnica particular: Instal·lacions fotovoltaiques interconnectades a la xarxa de distribució de mitjana tensió (NTP-FVMT)”, pertanyent a FECSA_ENDESA, accessible des de la plana:
http://www.endesa.es/Portal/es/proveedores/06_normativa_condiciones/06_espan a_portugal/FECSA/1/default.htm
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació; FECSA-ENDESA
Legislació aplicable a les instal·lacions fotovoltaiques aïllades. Cal una
autorització per part de la Generalitat? (17-11-2009)
Les instal·lacions generadores d’energia elèctrica (és a dir, les instal·lacions destinades a transformar qualsevol tipus d’energia no elèctrica en energia elèctrica), esta regulades pel REBT, concretament per la seva Instrucció ITC-BT-40 “Instaladoras generadoras de baja tensión”. La instal·lació fotovoltaica objecte
Al ser una instal·lació afectada pel REBT, haurà de seguir els tràmits i gestions especificats al REBT i al Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, excepte les gestions relatives a la companyia subministradora. Per tant, s’ha de realitzar projecte o memòria tècnica de disseny (segons pertoqui depenent de les especificacions de la ITC-BT-04 del REBT), i una empresa instal·ladora autoritzada de categoria especialista ha de portar a terme la instal·lació (art. 12 del Decret 363/2004).
Hem parlat amb un tècnic de l’ICAEN, i ens ha comentat que no calen més gestions per legalitzar la instal·lació fotovoltaica, ja que l’instal·lador autoritzat, una vegada realitzada la instal·lació, gestiona la inscripció de la mateixa al Registre pertinent. A més, ens ha insistit molt en la importància de demanar i obtenir la llicència d’obres per part de l’Ajuntament per poder realitzar aquesta mena d’instal·lacions.
Si es volgués que la instal·lació fotovoltaica estigui connectada a la xarxa per vendre energia elèctrica en règim especial, es necessitaria una autorització administrativa per part de la Generalitat per poder construir la instal·lació (art. 4 del RD 661/2007). Però com es tracta de que la instal·lació fotovoltaica sigui autònoma, no cal cap autorització d’aquest tipus. Les instal·lacions fotovoltaiques es poden acollir o no a la venda d’energia elèctrica en règim especial, però no estan obligades. (art. 2 del RD 661/2007). A l’ICAEN ens han confirmat que no hi ha obligació per part del titular d’estar connectat a xarxa i que no és necessària l’autorització de la Generalitat per poder portar a terme la instal·lació.
Ens hem posat en contacte amb els Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Ens han confirmat que les instal·lacions fotovoltaiques aïllades no estan afectades pel Decret 352/2001 (aquest Decret s’aplica a les instal·lacions fotovoltaiques de menys de 100kW connectades a xarxa), i que no hi ha cap altre legislació que reguli el procediment administratiu de les instal·lacions fotovoltaiques, excepte el Decret 149/2009 (només aplicable a instal·lacions fotovoltaiques connectades a xarxa de més de 100kW).
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació; ICAEN; Dep. Medi
Ambient i Habitatge
Energia solar tèrmica
Legislación aplicable a los anticongelantes en instalaciones de energía solar
térmica y en circuitos de calefacción (12-06-2008)
En el Documento Básico HE Ahorro de Energía del Código Técnico de la Edificación (CTE) está regulada la instalación de placas solares térmicas, en concreto en la “Sección HE 4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria”
Dice lo siguiente:
1.1 Ámbito de aplicación
1 Esta Sección es aplicable a los edificios de nueva construcción y rehabilitación de edificios existentes de cualquier uso en los que exista una demanda de agua caliente sanitaria y/o climatización de piscina cubierta.
...
3.2.2 Condiciones generales
1 El objetivo básico del sistema solar es suministrar al usuario una instalación solar que: a) optimice el ahorro energético global de la instalación en combinación con el resto de equipos térmicos del edificio;
b) garantice una durabilidad y calidad suficientes; c) garantice un uso seguro de la instalación.
2 Las instalaciones se realizarán con un circuito primario y un circuito secundario independientes, con producto químico anticongelante, evitándose cualquier tipo de mezcla de los distintos fluidos que pueden operar en la instalación.
3 En instalaciones que cuenten con más de 10 m2 de captación correspondiendo a un solo circuito primario, éste será de circulación forzada.
4 Si la instalación debe permitir que el agua alcance una temperatura de 60 ºC, no se admitirá la presencia de componentes de acero galvanizado.
5 Respecto a la protección contra descargas eléctricas, las instalaciones deben cumplir con lo fijado en la reglamentación vigente y en las normas específicas que la regulen.
6 Se instalarán manguitos electrolíticos entre elementos de diferentes materiales para evitar el par galvánico
...
3.2.2.2 Protección contra heladas
1 El fabricante, suministrador final, instalador o diseñador del sistema deberá fijar la mínima temperatura permitida en el sistema. Todas las partes del sistema que estén expuestas al exterior deben ser capaces de soportar la temperatura especificada sin daños permanentes en el sistema.
2 Cualquier componente que vaya a ser instalado en el interior de un recinto donde la temperatura pueda caer por debajo de los 0 °C, deberá estar protegido contra las heladas.
3 La instalación estará protegida, con un producto químico no tóxico cuyo calor específico no será inferior a 3 kJ/kg K, en 5 ºC por debajo de la mínima histórica registrada con objeto de no producir daños en el circuito primario de captadores por heladas. Adicionalmente este producto químico mantendrá todas sus propiedades físicas y
químicas dentro de los intervalos mínimo y máximo de temperatura permitida por todos los componentes y materiales de la instalación.
4 Se podrá utilizar otro sistema de protección contra heladas que, alcanzando los mismo niveles de protección, sea aprobado por la Administración Competente.
Es decir, los anticongelantes aptos para ser utilizados en circuitos de instalaciones solares térmicas deben ser no tóxicos, con un calor específico inferior a 3 kJ/kg en 5 ºC por debajo de la mínima histórica registrada en la zona.
En los circuitos de calefacción:
El RITE (Real Decreto 1027/2007) únicamente menciona los anticongelantes en los circuitos de calefacción cuando se refiere a la necesidad de aislamientos térmicos de las tuberías:
IT 1.2.4.2.1 Aislamiento térmico de redes de tuberías IT 1.2.4.2.1.1 Generalidades
...
4) Para evitar la congelación del agua en tuberías expuestas a temperaturas del aire menores que la de cambio de estado se podrá recurrir a estas técnicas: empleo de una mezcla de agua con anticongelante, circulación del fluido o aislamiento de la tubería calculado de acuerdo a la norma UNE-EN ISO 12241, apartado 6. También se podrá recurrir al calentamiento directo del fluido incluso mediante “traceado” de la tubería excepto en los subsistemas solares.
Fuentes de información: Base de datos propia de legislación
Normativa d’aplicació de la instal·lació de sistemes solars tèrmics per aigua
calenta sanitària a les ciutats de Burgos, València, Màlaga i Madrid
(02-07-2008)
A nivell municipal:
Els ajuntaments de les ciutats de Burgos, València i Madrid compten amb ordenances municipals que regulen la instal·lació de sistemes solars tèrmics per aigua calenta sanitària. La ciutat de Màlaga no té cap ordenança municipal que regularitzi aquesta qüestió.
A nivell autonòmic:
Al Boletín Oficial de la Junta de Andalucía (BOJA) s’han publicat aquestes disposicions que afecten a la ciutat de Màlaga:
Ley 2/2007, de 27-03-2007, de fomento de las energías renovables y del ahorro y eficiencia energética de Andalucía.
BOJA.Nº 70 de 10-04-2007 A l’article 16.2:
2. Los edificios de nueva construcción y las obras de ampliación, modificación, reforma o rehabilitación que alteren la configuración arquitectónica de los edificios, según se define en el artículo 2.2.b) de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación, deberán incorporar instalaciones solares térmicas de agua caliente utilizando preferentemente como energía auxiliar de apoyo el gas, pudiendo ser complementadas o sustituidas por cualquier otra instalación de aprovechamiento de energía renovable, de cogeneración o de aprovechamiento de calores residuales. Se determinarán reglamentariamente los requisitos exigibles y sus excepciones.
Acuerdo 09-09-2003 aprueba la obligada incorporación de instalaciones de energía solar activa de baja temperatura para la producción de agua caliente en los edificios de la Junta de Andalucía.
Orden 24-11-1997 por la que se deroga la Orden 15-07-1987 que regula condiciones y requisitos mínimos que han de cumplir los instaladores autónomos y las empresas para realizar instalaciones de energía solar fotovoltaica subvencionadas o financiadas por la Consejería de Economía y Fomento, y la Orden 21-10-1993 por la que se regulan las condiciones y requisitos mínimos que han de cumplir los instaladores autónomos y las empresas para realizar instalaciones de energía solar térmica a baja temperatura que sean subvencionadas o financiadas por esta Consejería.
BOJA.Nº 146 de18-12-1997
Orden 30-03-1991 sobre las especificaciones técnicas de diseño y montaje de instalaciones solares térmicas para producción de agua caliente.
BOJA.Nº 29 de 23-04-1991 (+ corr. Errors BOJA.Nº 36 de 17-05-1991)
Al Boletín Oficial de Castilla y León (BOCYL) no hi ha publicada cap disposició que afecti en aquesta matèria a la ciutat de Burgos.
Al Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid (BOCM) s’ha publicat una disposició relacionada amb el tema:
Orden 1369/2006, de 21-04-2006, por la que se aprueban los criterios para obtener la consideración de Vivienda con Protección Pública de carácter sostenible.
BOCM.Nº 104 de 03-05-2006
Al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) s’han publicat aquestes disposicions que afecten a la ciutat de València:
Decreto 76/2007, de 18 mayo, Aprueba el Reglamento de Rehabilitación de Edificios y Viviendas
DOCV de 24-05-2007
Ley 10/2004, de 9 diciembre, Ley del Suelo No Urbanizable. DOCV de 10-12-2004
Al seu article 24.2.b) diu:
2. b) No estarán sometidas a declaración de interés comunitario ni a declaración ni a estimación de impacto ambiental, las instalaciones generadoras de energía solar térmica para producción o generación de agua caliente sanitaria para uso propio, siéndoles de aplicación lo establecido en la Ley a las construcciones e instalaciones que acompañan.
A nivell estatal:
fotovoltaiques. Pel que fa a l’energia tèrmica, la “Sección HE 4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria” té el següent àmbit d’aplicació:
1.1 Ámbito de aplicación
1 Esta Sección es aplicable a los edificios de nueva construcción y rehabilitación de edificios existentes de cualquier uso en los que exista una demanda de agua caliente sanitaria y/o climatización de piscina cubierta.
Fonts d’informació: Base de dades pròpia de legislació
Legislació (espanyola i autonòmica) i normes tècniques relatives a
instal·lacions d’energia solar tèrmica (12-11-2008)
Legislació estatal:
Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE).
BOE.Nº 74 de 28-03-2006 (+ corr. errors BOE.Nº 22 de 25-01-2008
DB de ahorro de energía (HE), i en concret el “HE 4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria”
Real Decreto 1027/2007, de 20-07-2007, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE).
BOE.Nº 207 de 29-08-2007 (+ corr. errors BOE.Nº 51 de 28-02-2008)
Homologació de panels solars:
Els panels solars estan subjectes a homologació segons el:
Real Decreto 891/1980, de 14-04-1980. Homologación de paneles solares. BOE Nº 114 de 12-05-1980
Aquesta disposició segueix vigent, encara que els articles 3º, 4º, 5º, 6º y 7º estan derogats pel Real Decreto 2584/1981, de 18-08-1981.
El CTE la cita:
Documento Básico HE Ahorro de Energía ...
Sección HE 4
Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria 3.3.2 Sistema de captación
3.3.2.1 Generalidades
1 El captador seleccionado deberá poseer la certificación emitida por el organismo competente en la materia según lo regulado en el RD 891/1980 de 14 de Abril, sobre homologación de los captadores solares y en la Orden de 28 de Julio de 1980 por la que se aprueban las normas e instrucciones técnicas complementarias para la homologación de los captadores solares, o la certificación o condiciones que considere la reglamentación que lo sustituya.
2 Se recomienda que los captadores que integren la instalación sean del mismo modelo, tanto por criterios energéticos como por criterios constructivos.
3 En las instalaciones destinadas exclusivamente a la producción de agua caliente sanitaria.
Existeixen altres ordres relatives a la homologació dels panels solars:
Orden 28-07-1980. Normas e instrucciones técnicas complementarias para la homologación de paneles solares.
BOE Nº 198 de 18-08-1980
Orden ITC/71/2007, de 22-01-2007, por la que se modifica el anexo de la Orden 28-07-1980, por la que se aprueban las normas e instrucciones técnicas complementarias para la homologación de paneles solares.
BOE.Nº 23 de 26-01-2007
Orden ITC/2761/2008, de 26-09-2008, por la que se amplía el plazo establecido en la disposición transitoria segunda de la Orden ITC/71/2007, de 22 de enero.
BOE.Nº 239 de 03-10-2008 Li pot ser d’interès:
Pliego de Condiciones Técnicas de Instalaciones de Baja Temperatura redactat per IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía) El pot descarregar a http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/id.28/relmenu.46.
Legislació autonòmica:
Andalucia:
Orden 30-03-1991 sobre las especificaciones técnicas de diseño y montaje de instalaciones solares térmicas para producción de agua caliente.
BOJA.Nº 29 de 23-04-1991 (+ corr. errors Orden 30-03-1991)
Acuerdo 09-09-2003 aprueba la obligada incorporación de instalaciones de energía solar activa de baja temperatura para la producción de agua caliente en los edificios de la Junta de Andalucía.
BOJA.Nº 194 de 08-10-2003
RESUM= Se establece la obligatoriedad de la incorporación de instalaciones de energía solar térmica de baja temperatura para la producción de agua caliente en los edificios propiedad de la Junta de Andalucía y de sus organismos autónomos y entidades públicas, que están afectos a un uso o servicio público.
Es de aplicación tanto a los edificios y construcciones actualmente propiedad de la Junta de Andalucía como a los que en el futuro se adquieran o construyan, y en los casos de rehabilitación, reforma integral y/o cambio de uso de los existentes, y siempre que concurran las siguientes circunstancias:
a) Que la utilización de la edificación se corresponda con alguno de los usos previstos en el siguiente apartado.
b) Cuando sea previsible un volumen de demanda anual de agua caliente superior a 30.000 litros/año.
