Problemes d’Equacions Diferencials
Llista 2
2.1. Doneu diferents parelles (ϕ, I) solucions del problema de Cauchy
˙x = tx2,
x(1) = 1. Feu el mateix per al problema de Cauchy
˙x = x3/5, x(1) = 0. 2.2. Si x(t) ´es soluci´o del problema
˙x = et(x+1)− cos t,
x(0) = 0, demostreu que x(t) t´e un m´ınim relatiu a t = 0.
2.3. Quin ´es l’interval m`axim de definici´o de les solucions de l’equaci´o ˙x = x22−1? 2.4. Sigui f : Rn−→ Rn tal que el problema de Cauchy
˙x = f (x), x(t0) = x0,
t´e una ´unica soluci´o, sigui ϕ(t). Suposem que existeix T > 0 tal que ϕ(t0) =
ϕ(t0+ T ). Demostreu que la soluci´o ϕ est`a definida per a tot t ∈ R i que ϕ(t) ´es
peri`odica.
2.5. Considerem la funci´o f : R × R −→ R definida per f (x, y) = |y|. ´Es una funci´o Lipschitz respecte la segona variable? I respecte la primera?
2.6. Estudieu si la funci´o f satisf`a alguna condici´o de Lipschitz global o local respecte de x. En cas afirmatiu calculeu la constant de Lipschitz.
(a) f (t, x) = x2, x ∈ (0, 1).
(b) f (t, x) = t2+ x4, |t| < 1 i |x| < 3. (c) f (t, x) = xn, n > 1 i x ∈ R.
(d) f (t, x) = p(t) cos x + q(t) sin x, |t| < 100, x ∈ R i p(t), q(t) funcions cont´ınues. (e) f (t, x) = te−x2, |t| < 1, x ∈ R.
(f) f (t, x) = x1/3, x ∈ (−1, 1).
2.7. (a) Sigui Ω ⊂ R × Rn un domini i f : Ω −→ Rn, f := f (t, x). Comproveu que
i. si f ´es localment Lipschitz respecte la segona variable aleshores ´es cont´ınua respecte la variable x,
ii. si f ´es Lipschitz respecte la segona variable aleshores ´es uniformement cont´ınua respecte la variable x,
iii. la funci´o f (t, x) =
√
x si x ∈ [0, 1],
−√−x si x ∈ [] − 1, 0], ´es uniformement cont´ınua per`o no ´es Lipschitz.
(b) Si f ´es cont´ınua i Ω ´es compacte demostreu que si f ´es localment Lipschitz aleshores ´es Lipschitz.
2.8. Sigui Ω ⊂ R × Rn un domini i f : Ω −→ Rn amb f := f (t, x). Suposem que f ∈ C1(Ω).
(a) Demostreu que f ´es localment Lipschitz respecte x.
(b) Demostreu que f ´es Lipschitz respecte x si i nom´es si ∂x∂f est`a acotada.
(c) Comproveu que la funci´o g(x) = x2, x ∈ R ´es localment Lipschitz, per`o no ´es
Lipschitz. (d) Comproveu que
3x si x ≥ 0,
−2x si x < 0, ´es Lipschitz per`o no ´es diferenciable. 2.9. Donat el problema de valor inicial
˙x =p|x|, x(0) = 0, (a) doneu una soluci´o.
(b) ´Es ´unica?
(c) En cas de resposta negativa, contradiu aix`o el Teorema de Picard? 2.10. Considerem l’equaci´o diferencial y0 = p(x)q(y) tal que
(a) p : (0, ∞) −→ R ´es Lipschitz, acotada i p(1) = 1, (b) q(y) = 1
1+y2.
En aquestes condicions, estudieu l’exist`encia i unicitat de la soluci´o ψg. Sigui ara
ψp la soluci´o que passa pel punt (1, 2). Comproveu si ψp t´e un m`axim en el punt 1.
2.11. Sigui a(t) = 1 si t ≤ 0,
0 si t > 0. Comproveu que el problema de Cauchy
˙x = a(t) + x, x(0) = x0,
no t´e solucions cont´ınues definides en un entorn de t = 0 i que la funci´o f (t, x) ´es lipschitziana respecte de la variable x. Per qu`e no contradiu aix`o el teorema de Peano?
2.12. Considerem el problema de Cauchy
˙x = f (t, x), x(t0) = x0,
on f (t, x) = a(t)x(t) + b(t)(x(t))r, on r ∈ R , a, b s´on funcions cont´ınues definides
a R i x0 > 0. Estudieu-ne, segons els valors de r, l’exist`encia i la unicitat local.
Decidiu en quins casos la soluci´o ’explota’ (´es a dir, limt→t?x(t) = ∞ per un cert
t?) i en quins casos la soluci´o s’anul·la (lim
t→t?x(t) = 0 per un cert t?). Preciseu tot
el que pugueu dels c`alculs anteriors per a les funcions a ≡ 0 i b ≡ 1.
Indicaci´o: Comproveu que la funci´o y = x1−r ´es soluci´o d’una certa equaci´o
difer-encial lineal; resoleu aquesta ´ultima expl´ıcitament.
2.13. Sigui I un interval obert (fins i tot I = R) i f : I × Rn−→ Rn una funci´o cont´ınua.
Suposem que per a tot subinterval compacte J de I f ´es lipschitziana en x a J × Rn. Proveu que, sota aquestes hip`otesis, per a qualsevol (t0, x0) ∈ I × Rn el problema
de valor inicial
˙x = f (t, x), x(t0) = x0,
t´e una ´unica soluci´o definida a I. 2.14. Considerem el problema de Cauchy
˙x = f (t, x), x(t0) = x0,
on f : R × Rn −→ Rn ´es cont´ınua i verifica kf (t, x
1) − f (t, x2)k ≤ L(t)kx1 − x2k,
per a tot x1, x2 ∈ Rn amb L(t) cont´ınua a R. Demostreu que hi ha soluci´o ´unica
definida per a tot t ∈ R.
2.15. (Examen parcial 2004-05) Sigui l’equaci´o
x0(t) = log(x(t)).
(a) Calcular els dominis d’exist`encia i unicitat de soluci´o.
(b) Calcular els dominis de les solucions tals que x(0) = x0, tenint en compte els
possibles valors d’x0.
2.16. Donada l’equaci´o diferencial x0 =√x − 6, contesteu les seg¨uents q¨uestions:
(a) Existeix unicitat local de la soluci´o per les condicions inicials (t1, x1) = (0, 0) i
(t2, x2) = (0, 6)?
(b) Existeix unicitat global de la soluci´o per les condicions inicials (t1, x1) = (0, 1)
i (t2, x2) = (0, 7)?
(d) Podem estendre les solucions de l’equaci´o inicial a tot R? 2.17. Proveu que la funci´o f : R × R −→ R definida com
f (t, x) = tx
t2+x2, (t, x) 6= (0, 0),
0, (t, x) = (0, 0), no ´es cont´ınua a l’origen, per`o el problema de Cauchy
˙x = f (t, x), x(t0) = x0,
t´e soluci´o per tot (t0, x0) ∈ R2.
2.18. Sigui f : (t0, t1) × R −→ R una funci´o cont´ınua. Suposem que f ´es decreixent en x.
Demostreu que per a tot x0 ∈ R el problema
˙x = f (t, x), x(t0) = x0,
t´e una ´unica soluci´o.
2.19. (Examen parcial 2004-05) Considereu l’equaci´o diferencial seg¨uent ˙x = f (t, x) on f : Ω ⊂ R × Rn −→ Rn i f ∈ C(Ω).
En aquestes condicions, raoneu si s´on certes o falses les afirmacions seg¨uents. (a) Per a tot (t0, x0) ∈ Ω existeix una ´unica soluci´o del problema de Cauchy
˙x = f (t, x), x(t0) = x0.
(b) Si Ω = (a, b) × Rn, amb −∞ < a < b < ∞, llavors les solucions maximals estan
definides en (a, b).
2.20. (Examen parcial 2004-05) Considereu les expressions seg¨uents
2pcos(t) − 1dx + sin(t)dt = 0 (1)
2p1 + cos(t)dx + sin(t)dt = 0 (2)
(a) Doneu dominis maximals Ω, si ´es que n’hi ha, per als quals les expressions anteriors s´on equacions diferencials.
(b) En algun dels casos anteriors tenim exist`encia i unicitat de soluci´o en algun dels dominis que heu trobat? En cas afirmatiu, trobeu la soluci´o en un domini Ω fixat. En cas contrari doneu els contraexemples adients.
2.21. Considereu l’equaci´o diferencial x0(t) = 1 + sin(x(t) − t).
(a) Demostreu, sense resoldre-la, que per a tot t > 0 i tota soluci´o que verifiqui x(0) > 0, ´es positiva i compleix que x(t) < x(0) − 2t.
(b) Considerem la soluci´o x(t) tal que x(0) = ε. Es compleix que x(t) < t + εetcos(t).
(c) Resoleu, finalment, l’equaci´o.
2.22. Una funci´o f : R −→ R de classe C1 satisf`a f (n) = 0 per a tot enter n. Demostreu
que totes les solucions maximals de l’equaci´o ˙x = f (x) estan afitades i definides sobre tot R.
2.23. Considerem l’equaci´o diferencial ˙x = f (x), x ∈ R, amb f localment Lipschitz amb un nombre finit de zeros a1 < a2 < . . . < an. Proveu que per tot (t0, x0) ∈ R2 amb
a1 ≤ x0 ≤ an la soluci´o ϕ(t) amb ϕ(t0) = x0 est`a definida per a tot t ∈ R.
Demostreu que si ai < x0 < ai+1 per a cert i = 1, . . . , n − 1, aleshores la soluci´o
ϕ(t) amb ϕ(t0) = x0 satisf`a limt→∞ϕ(t) = ai+1, limt→−∞ϕ(t) = ai si f (x) > 0 sobre
(ai, ai+1), i limt→∞ϕ(t) = ai, limt→−∞ϕ(t) = ai+1 si f (x) < 0 sobre (ai, ai+1).
2.24. Determineu segons el valor de x0 l’interval de definici´o de la soluci´o del problema
˙x = x3− x2,
x(t0) = x0.
2.25. Donada l’equaci´o diferencial
y0 = (
x2y2
x2+y2 si (x, y) 6= (0, 0),
0 si (x, y) = (0, 0).
(a) Doneu el domini maximal d’exist`encia i unicitat de solucions. (b) Determineu l’interval de definci´o de les solucions maximals.
(c) Determineu la classe de les solucions.
(d) Sigui ψ una soluci´o maximal que compleix la condici´o incial (0, 1/3). De-mostreu que |ψ(1)| < 2.
2.26. Sigui g : R −→ R una funci´o Lipschitziana i f : R −→ R una funci´o cont´ınua. Demostreu que el sistema
˙x = g(x), ˙
y = f (x)y,
t´e una ´unica soluci´o maximal per a cada condici´o inicial donada, definida per a t ∈ R. ´Es cert el mateix resultat si nom´es suposem que g ´es cont´ınua?
2.27. Considereu el problema de Cauchy
˙x = t2enx2
, n ∈ Z x(t0) = 0.
(a) Discutiu l’exist`encia i unicitat de solucions maximals.
(b) Proveu que si n ≤ 0 aleshores l’interval de definici´o de la soluci´o ´es tot R. (c) Trobeu l’interval de definici´o de la soluci´o si n > 0.
(d) Considereu el sistema ˙x = t2enx2 , n ∈ Z ˙ y = xy + t,
amb les condicions inicials x(t0) = 0, y(t0) = 0. Trobeu l’interval de definici´o
de la soluci´o per a n ∈ Z i t0 ∈ R.
2.28. Considerem el problema de Cauchy
˙x = g(x), x(t0) = x0,
(3) on g : R −→ R ´es una funci´o localment Lipschitz tal que g(x) > 0 per a tot x ∈ R. Sigui ϕ la soluci´o maximal de (3) i I = (a, b) el seu interval de definici´o.
(a) Demostreu que si Rx∞
0
1
g(s)ds < ∞ aleshores b < ∞. Calculeu el valor de b.
(b) Demostreu que si Rx∞
0
1
g(s)ds = ∞ aleshores b = +∞ i limt→∞ϕ(t) = +∞.
(c) Trobeu l’interval de definici´o de les solucions maximals del sistema
˙x = g(x), ˙
y = f (x)y + x, on f : R −→ R ´es una funci´o cont´ınua.
2.29. Sigui F una soluci´o del problema de Cauchy y = f(x, y), y(x0) = y0.
On tenim que la funci´o f : A ⊂ (a, b) × Rn −→ Rn. Suposem a m´es que F est`a acotada i definida en (c, d)
on c, d compleixen que a < c < d < b. Demostreu que F ´es prolongable a l’esquerra de c i a la dreta de d.
2.30. Considerem el problema de Cauchy
˙x = f (x) + sin t, x(0) = 0,
on f ´es una funci´o de classe C2(R) tal que kf k
∞ ≤ M . Demostreu que hi ha una
´
2.31. Sigui f : (t0, t1) × R −→ R cont´ınua i considerem el problema
˙x = f (t, x), x(t0) = x0.
Proveu que si A ´es el conjunt de solucions, aleshores, fixat t, el conjunt {x(t) : x ∈ A} ´es un interval, potser degenerat; ´es a dir, el conjunt ´es buit, un punt o un interval no degenerat.
2.32. Proveu que per a cada (t0, x0) ∈ R2 l’equaci´o
˙x = x
3
1 + x2
t´e una ´unica soluci´o tal que x(t0) = x0 i que aquesta est`a definida per a tot t ∈ R.
2.33. Demostreu la versi´o general del Lema de Gronwall: siguin u, v, w : [a, b) −→ R cont´ınues, v(t) ≥ 0 i verificant
u(t) ≤ w(t) + Z t
a
v(s)u(s)ds, per a tot t ∈ [a, b). Aleshores u(t) ≤ w(t) + Z t a w(s)v(s)e Rt
sv(r)drds, per a tot t ∈ [a, b).
Suposem que w ∈ C1((a, b)), llavors
u(t) ≤ w(a)eRatv(s)ds+
Z t a
w0(s)eRstv(r)drds.
2.34. Utilitzeu el problema anterior per a provar el seg¨uent resultat:
Sigui f : R × Rn −→ Rn una funci´o cont´ınua i localment Lipschitz respecte x tal
que kf (t, x)k ≤ a(t)kxk + b(t), t ∈ R, kxk ≥ R per a cert R ≥ 0, on a, b : R −→ R s´on cont´ınues no negatives.
Proveu que per tot (t0, x0) ∈ Rn el problema
˙x = f (t, x), x(t0) = x0,
t´e una ´unica soluci´o que es pot definir per a tot t ∈ R.
Observeu que, en particular, si f : Rn −→ Rncont´ınua i localment Lipschitz respecte
x tal que kf (x)k ≤ M kxk + N amb M, N > 0, aleshores les solucions de ˙x = f (x) estan definides per tot temps.
2.35. Sigui f : Rn+1−→ Rn diferenciable amb continu¨ıtat tal que
< x, f (t, x) >≤ k(t)kxk2
per a tot x amb kxk > R, on k(t) ´es una funci´o cont´ınua i positiva i R una constant positiva. Proveu que les solucions maximals de l’equaci´o diferencial ˙x = f (t, x) estan definides per a tot temps positiu.