Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Girona

Download (0)

Full text

(1)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient

i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

RESOLUCIÓ SOBRE MEMÒRIA AMBIENTAL

1. Identificació de l’expedient

Número: OTAAGI20060303 Municipi: Ripoll (Ripollès) Sol·licitant: Ajuntament Promotor: Ajuntament

Pla: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) Data entrada: 18 de desembre de 2007

2. Objecte

L’objecte de la present resolució es valorar la segona proposta de memòria ambiental del POUM de Ripoll als efectes que determina l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

El POUM ordena un municipi de 7.370 ha de superfície i 10.832 habitants i conté la següent proposta de classificació del sòl:

El sòl urbà ocupa una superfície de 239,85 ha, que es preveu desenvolupar mitjançant 37 polígons d’actuació urbanística i 1 pla de millora urbana. S’hi preveuen 899 nous habitatges. El sòl urbanitzable delimitat ocupa una superfície de 37,80 ha, distribuïda en quatre sectors de creixement residencial, amb 310 nous habitatges, un d’orientat a activitats econòmiques i un altre de tipologia industrial:

Sector Superfície (ha) Tipologia Habitatges Densitat (hab./ha) 1. Sant Pere i el Sant 6,89 Residencial 86 12,5

2. Palou 5,30 Residencial 24 4,5

3. La Torre 5,72 Residencial 93 16,2

4. Caselles 8,26 Residencial 107 13

5. Pla de Sant Quintí 9,55 Comercial 6. Rocafiguera 2,08 Industrial

La documentació que acompanya la segona versió de la memòria ambiental incorpora una reducció de la superfície del SUD-5 “Pla de Sant Quintí” en 1,09 ha.

El sòl no urbanitzable ocupa 7.091,26 ha el que representa el 96,2 % del municipi. Es qualifica en tres categories: espai de conreu i pastura, espai de bosc i muntanya i espai per activitats de turisme rural o càmping. Al paratge Pla d’Ordina, i dins de sòl qualificat “espai de conreu i pastura”, es delimita un àmbit per a la construcció d’un equipament esportiu. Aquesta proposta ha estat reduïda, en la darrera versió per a aprovació provisional, de les 4,3 ha inicials a 3,28 ha amb la exclusió dels terrenys situats al sud-est del torrent del Colomerot.

(2)

- En data 10 de gener de 2007, i a sol·licitud d’aquests Serveis Territorials, l’Assessoria Jurídica del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, informa que el POUM de Ripoll estava en tràmit l’1 de setembre de 2006 per la qual cosa li resulta d’aplicació l’apartat 2 de la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’urbanisme.

- En data 6 de febrer de 2007 té entrada en l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) una sol·licitud d’informe sobre el POUM.

- El 23 de febrer de 2007 emet informe la Direcció General de Promoció de l’Habitatge.

- En data 1 de juny de 2007 aquests Serveis Territorials van emetre l’informe preceptiu sobre la versió del pla que fou objecte d’aprovació inicial.

- En data 8 d’agost de 2007 l’Ajuntament ha presentat la proposta de memòria ambiental, amb la resta de documents de la nova versió del POUM.

- En data 3 de setembre de 2007 l’ACA ha emès l’informe preceptiu sobre la versió del pla que fou objecte d’aprovació inicial. Aquest document, rebut el 21 de setembre, ha estat traslladat a l’Ajuntament.

- En data 2 de setembre 2007 el Director dels Serveis Territorials a Girona va resoldre no donant la conformitat del DMAH a la proposta de Memòria ambiental del POUM de Ripoll, tot indicant d’acord amb l’article 115.d del Decret 305/2006, els següents aspectes de la memòria ambiental, i de la resta de documents del POUM, que havien d’ésser esmenats, completats o ampliats:

1. S’elaborarà un estudi addicional de simulació hidràulica de les revingudes del Ter i el Freser, amb les diverses hipòtesis de transformació i ocupació de l’espai fluvial que resultin convenients, coherents, en tot cas, amb els criteris establerts per l’ACA i les directrius de preservació dels riscos naturals que estableix l’article 9 de la Llei d’urbanisme i l’article 6 del Reglament, en el qual es caracteritzaran geomètricament les estructures de defensa i viàries que interfereixen amb les lleres dels dos rius l’execució de les quals es farà d’acord amb un posterior Pla director de protecció en front del risc d’inundació, que inclourà un capítol específic referent a les mesures de protecció passiva que hauran d’incloure els projectes constructius d’urbanització i edificació segons els sectors urbans o urbanitzables de que es tracti.

Aquest document previ, que haurà d’ésser valorat de nou per l’ACA, servirà per a determinar la viabilitat econòmica dels diversos sectors de sol urbà no consolidat i urbanitzable que es preveuen desenvolupar, establir els seus límits exactes i els deures dels propietaris pel que fa a l’execució i cost econòmic de les obres d’infrastructura que es programin.

2. S’introduiran les modificacions i ampliacions de documentació necessàries en la proposta d’ordenació, en la normativa i en els estudis complementaris, per tal de donar compliment a la resta de les determinacions de l’informe de l’ACA. La Memòria descriurà la manera en la qual s’han incorporat cadascuna de les seves prescripcions.

(3)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient

i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

3. Sector SUD-1. L’article 289 de les Normes urbanístiques que regulen aquest sector incorporarà la condició ambiental referent a que el disseny de la vialitat que intercepti el torrent de Can Serrallonga minimitzi l’afectació a la seva llera i marges i no comporti la modificació de la topografia actual, per exemple assolint la tipologia de viaducte compatible amb la conservació de les funcions ambientals del torrent.

4. Es justificarà l’adopció dels criteris ambientals indicats a l’ISA (punt 4 paràgraf 2) relatius al sector SUD-2.

5. Sense perjudici dels resultats que se’n derivin de l’estudi complementari especificat a la conclusió núm. 1, es revisaran les propostes de zonificació dels sectors SUD-4 i SUD-5 per tal que en llurs àmbits meridionals es mantinguin les condicions d’espais lliures en concordança amb la valoració i la proposta de l’ISA i de l’informe d’aquest Departament, atès que la seva qualificació com a sistema d’equipaments no garanteix el compliment de les funcions ambientals identificades a l’ISA (SUD-4) i que, d’altra banda, la superfície delimitada no s’ajusta a l’especificada a l’ISA (SUD-5).

6. L’avaluació de la memòria ambiental sobre la ubicació d’una reserva de 4,3 ha en sòl no urbanitzable per a equipaments al pla d’Ordina és insuficient i no concorda amb la valoració que efectua l’ISA, que tipifica com a severs els impactes previsibles sobre el medi. Per tant, cal ampliar el nivell de detall d’aquesta anàlisi ambiental valorant d’altres possibles ubicacions alternatives a la zona del pla d’Ordina i determinant mesures ambientals amb el criteri de màxima separació de la llera del Freser i dels terrenys del meandre adjacents.

7. A fi i efecte de garantir la correcta incorporació en el planejament derivat dels criteris ambientals determinats a l’Annex I de les Normes urbanístiques es considera que el text de l’apartat 5 de l’article 280 ha de formar part de la normativa reguladora de cadascun dels sectors de sòl urbanitzable (Títol VI, articles 282 a 325).

8. Els plànols d’ordenació del sòl no urbanitzable incorporaran la delimitació precisa de l’espai del PEIN ‘Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt’, d’acord amb el Pla especial de delimitació definitiva aprovat definitivament el 30.11.2004 (DOGC 4286, 23.12.2004, http://www.gencat.net/eadop/imatges/4286/04337082.pdf).

9. La normativa urbanística que regula els terrenys inclosos en Natura 2000 incorporaran, de forma transitòria mentre no s’aprovin els corresponents plans especials de protecció del medi natural i del paisatge, les directrius de gestió establertes a l’annex 8é de l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre (https://www.gencat.net/diari/4735/06265050.htm). 10. L’article 345 recull mesures de caire ambiental a tenir en compte en la tramitació i

autorització d’actuacions en el sòl no urbanitzable, tal i com sol·licita l’ISA, si bé es refereix equivocadament a la normativa de residus. Cal substituir la Llei 6/1993 i el Decret 201/1994 que s’esmenten per la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives i pel seu decret de desplegament: el Decret 343/1983, de 15 de juliol.

11. La memòria ambiental documentarà el procés de participació pública del pla i analitzarà les al·legacions amb contingut ambiental que s’hagin formulat durant la exposició pública.

(4)

b) Consum d’aigua d’abastament per habitant i evolució de l’adopció de sistemes d’estalvi d’aigua.

c) Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns

d) Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva

e) Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes, en relació a la totalitat del sistema viari urbà.

f) Ocupació de sòl per a instal·lacions i construccions que es puguin autoritzar d’acord amb la normativa de cada zona en sòl no urbanitzable (m2 i % sobre la superfície total de cada zona).

D’aquests informes, que tindran una periodicitat biennal, se’n trametrà una còpia al DMAH als efectes del seguiment previst a la normativa d’avaluació ambiental de plans i de programes.

14. En relació amb les reserves de sòl per a habitatge protegit i concertat, cal reiterar les conclusions de l’informe emès per la Direcció General d’Habitatge, sobre la base del còmput íntegre del sostre de tots els creixements previstos en el POUM, tant en sòls urbans com en sòls urbanitzables.

- En data 18.12.2007 l’Ajuntament ha presentat en aquests Serveis Territorials la segona proposta de Memòria ambiental i de la resta de documentació. Una còpia, i nova sol·licitud, també han estat presentades en l’Agència Catalana de l’Aigua.

- El 21 de febrer de 2008 l’Agència Catalana de l’Aigua ha emès un segon informe. 4. Avaluació

La segona versió de la memòria ambiental, a banda de fer una descripció de la incorporació de les mesures correctores de l’ISA i de l’informe d’aquests Serveis Territorials d’1.6.2007, incorpora una valoració sobre la incorporació en la nova versió del POUM de les consideracions ambientals contingudes a la Resolució emesa el 2.9.2007. En aquest sentit aporta la següent informació addicional:

- Una anàlisi ambiental específica per als sectors d’Ordina i de Sant Quintí, que justifiquen o qüestionen la solució adoptada pel planejament en aquesta nova proposta.

- Una descripció del procés de participació ciutadana i de les al·legacions amb contingut ambiental.

- Una anàlisi hidràulica de propostes d’actuació per a la implantació del POUM i les modificacions introduïdes com a resultat de les observacions formulades per l’ACA.

- Una proposta de seguiment ambiental del pla.

Respecte d’aquesta informació es fa la següent valoració:

Pel que fa a les matèries de competència de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’informe de 21 de febrer de 2008 descriu i valora les modificacions a l’informe emès el 3 de setembre de 2007, indicant el següent:

(5)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient

i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

- La proposta de desenvolupament urbanístic que es presenta es coincident en la pràctica amb la del primer document informat, i, com a resultat de l’Anàlisi hidràulica de propostes d’actuació per a la implantació del POUM de Ripoll (ABM, novembre 2007) que s’aporta adjunt, es defineixen les actuacions necessàries ( modificacions de ponts, rebaix o enderroc dels assuts de derivació, i construcció de murs de contenció o endegament ) per tal de reduir el nivell de risc a valors compatibles amb els usos del sol establerts prèviament, segons es determini en el Pla especial dels rius Ter i Freser o els mateixos plans parcials o projectes d’urbanització que es redactin a posteriori.

- En relació amb el sector SUD-5, l’ordenació prevista no es la convenient del punt de vista de la integració de les àrees inundables dins l’àmbit de protecció del sistema hidrogràfic, que es un dels objectius expressos del POUM, atès que segons els plànols d’ordenació del sòl urbanitzable no es qualifica aquesta franja com a sistema d’espais lliures de protecció i servitud (clau 3.3) sinó que únicament es grafia el seu límit com “Protecció Q500”.

- En relació amb el polígon PA-3.01 “El Pla” es pot considerar com a aconsellable la solució 9A.

- No s’ha modificat la qualificació urbanística del sòl urbà del polígon industrial Els Pintors en l’extrem que confronta amb l’espai fluvial.

- Els equipaments del Pla d’Ordina estan situats en una zona inundable parcialment. Caldrà doncs que les instal·lacions es situïn a la part més oest i s’adoptin, addicionalment les mesures de protecció passiva adients, d’acord amb les determinacions del Pla especials dels rius Ter i Freser.

Pel que fa a la resta de qüestions ambientals, es considera que les modificacions a que fan referència els apartats 3, 4, 7, 8, 9, 10 i 12 de la Resolució de no conformitat emesa el 2 de setembre de 2007 han estat correctament incorporades en la nova versió del POUM. L’apartat 11 només s’ha incorporat parcialment i l’apartat 14 remet a la nova versió de la memòria social, que desenvolupa aspectes no tractats en la versió del pla que fou objecte d’aprovació inicial. En relació amb l’apartat núm. 6, la segona proposta de memòria ambiental continua recomanant que es mantingui l’ús agrícola i ramader de la integritat de les planes entre Cal Sant Pare i des de la Solana, en avall. La nova proposta d’ordenació si bé redueix l’extensió d’aquest creixement continua situant una peça d’aprofitament privat al sud de Cal Sant Pare i manté la classificació dels terrenys ocupats per la Casa de Sant Quintí com a espai d’aprofitament per a activitats econòmiques. Per tant es manté la contradicció entre el document ambiental i la proposta d’ordenació. L’apartat 8.3 de la memòria ambiental efectua una justificació de la nova ordenació “Per tal de garantir les funcions ambientals que desenvolupa aquest espai com a corredor es preveu desplaçar el límit del sòl classificat com a urbanitzable,[...] fins a donar una obertura de 300 metres d’amplada a la vall de la riera de les Lloses, a l’altura del Castellot, [...] Aquesta modificació comporta una reducció d’1,09 ha de sòl urbanitzable.”

La nova ordenació preveu la qualificació d’equipaments en els nous terrenys urbans entre el càmping “La Solana” i la Casa de Sant Quintí.

(6)

En conjunt es considera ambientalment acceptable la nova proposta de delimitació del sector SUD-4 “Caselles”.

En el cas de sector SUD-5 “La Solana”, i en concret dels terrenys situats al sud de la Casa de Sant Quintí , si bé el règim urbanístic més coherent amb la seva conservació per raons ambientals seria el sòl no urbanitzable en concordança amb l’informe ambiental complementari del POUM, es pot admetre la seva inclusió en el sector com a espai lliure sempre que el tractament sigui congruent amb el manteniment de les funcions ambientals identificades. Aquest tractament específic s’ha de reflectir a la normativa de desenvolupament del sector. D’altra banda, i pel que fa als terrenys situats a la meitat est del sector SUD-5, l’estudi hidràulic complementari que forma part de la nova documentació del POUM indica la necessitat de protegir sense modificar el relleu i sense construccions ni tancaments opacs al flux d’inundació una franja d’uns 40 m d’amplada al costat del canal d’aigua situat prop del marge dret del riu Ter. Es considera que aquests terrenys també han de tenir per objecte garantir una correcta transició entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable amb l’objecte de preservar i potenciar els sistemes naturals de ribera i la funció de connector ecològic inherent. Per tant, cal preveure la reserva d’una franja d’espais lliures públics a l’extrem est del sector.

A banda de les dues determinacions anteriors sobre el sector SUD-5, cal tenir en compte, com es recollia a l’apartat 4.2 de la Resolució de 2.9.2007, la recomanació de mantenir en sòl no urbanitzable els terrenys agrícoles situats a l’est de la nova rotonda que dibuixa el POUM en les coordenades UTM 31T 433690; 4670715 atès que la classificació d’aquest àmbit pot condicionar l’anàlisi d’alternatives del projecte informatiu de la carretera C-17, variant est de Ripoll. En aquest sentit, malgrat l’ISA (apartat 4.1) indica la conveniència de valorar una alternativa de traçat de la carretera variant que intercepti la llera del riu Ter aigües amunt de la proposada de manera que disminuirien les afectacions a l’espai natural definit al POUM, les dues propostes de memòria ambiental han omès cap valoració dels possibles efectes conjunts del projecte de carretera variant est de Ripoll i la classificació del sector SUD-5.

La nova ordenació no preveu la reubicació de la nova zona esportiva a Ordina i es limita a la reducció del seu àmbit de 4,5 ha a 3,28 ha, fixant com a límit sud-est el torrent del Colomerot. Un cop descartada durant el procés d’avaluació ambiental la ubicació al Pla d’en Rama, les determinacions dels informes i resolucions emeses per aquest Departament es centren amb el valor ambiental de l’espai fluvial del Freser, punt per al que la nova proposta d’ordenació no representa una millora evident. En aquest sentit cal recordar que l’informe d’1.6.2007 conclou que “cal situar aquest equipament en un emplaçament de menor impacte, i en tot cas, fora de l’àmbit del meandre que descriu el Freser en aquest sector.” L’informe ambiental complementari que incorpora la segona versió de la Memòria ambiental avala aquesta nova proposta en la mateixa ubicació però amb una extensió una hectàrea menor i s’incorporen a la normativa urbanística un seguit de recomanacions per al desenvolupament d’aquest sector.

(7)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient

i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

La nova memòria incorpora una relació de les al·legacions de caire ambiental que han estat formulades durant el període d’informació publica. De les 57 al·legacions presentades, 43 corresponen al col·lectiu de caçadors respecte d’afirmacions que efectua l’estudi de medi natural del pla però que es considera no tenen una relació significativa amb la proposta d’ordenació. La resta d’al·legacions han estat formulades pels grups municipals de Convergència i Unió i d’Iniciativa per Catalunya –Verds, pel Club Excursionista Ripoll, la Plataforma El Ripollès Existeix i el Grup de Defensa del Ter, per la Unió de Pagesos de Catalunya i per l’Associació de Naturalistes de Girona.

En conjunt, aquestes al·legacions versen sobre creixements del pla en zones inundables i/o amb valor natural i connector (plans de Sant Quintí i la Solana, Ordina), sobre l’ocupació de terrenys amb elevat valor agrícola (Palou), en termes de mobilitat respecte al futur trasllat de l’estació de ferrocarril i a la configuració de la variant de la C-17, i respecte de la preservació dels camins rurals i la protecció dels espais fluvials. Aquestes al·legacions així com les respostes a aquestes formulades per l’ajuntament a través dels informes tècnics de l’equip redactor del pla són preses en consideració en la present resolució.

Respecte del seguiment ambiental del POUM la nova proposta de memòria ambiental incorpora en el seu apartat 9é la determinació d’elaborar informes de seguiment periòdic. Cal però que aquesta formula de seguiment es vegi reflectida en la normativa urbanística del pla. 5. Fonaments de dret

Primer. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, específicament l’article 115 i la disposició transitòria dotzena.

Segon. D’acord amb el Decret 67/1991, de 8 d'abril, pel qual s'assignen competències i funcions al Departament de Medi Ambient modificat pel Decret 296/2003, de 20 de desembre. Tercer. D’acord amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que estableix els òrgans competents en l’avaluació ambiental de plans i programes.

Quart. D’acord amb l’article 3 del Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

6. Resolució

D’acord amb l’informe-proposta elaborat per l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental i tenint en compte les consideracions exposades en la reunió d’avaluació ambiental que tingué lloc en aplicació de la Instrucció 1/2007, relativa a les funcions que corresponen a les diferents unitats i ens del DMAH en el procés d’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal, resolc:

PRIMER. Donar la conformitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la segona proposta de Memòria ambiental del POUM de Ripoll.

SEGON. Condicionar la conformitat a la introducció de les següents consideracions i modificacions en la memòria ambiental i de la resta de documents del POUM:

(8)

l’execució simultània, junt amb la resta de les obres d’urbanització, de les obres d’infrastructura hidràulica necessàries i l’adopció de les mesures de protecció passiva adients, d’acord amb els criteris aprovats pel consell d’administració de l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) i les determinacions de l’art. 6 del reglament de la Llei d’Urbanisme.

2. La solució més convenient per la consolidació del PA 3.01 “El Pla” i, addicionalment, per la millora de la seguretat en el nucli urbà de Ripoll, tal i com consta a l’apartat de Consideracions generals de l’informe emès per l’ACA, es la que inclou l’enderroc de l’actual mur d’endegament del marge esquerre entre la resclosa de la Preparació Tèxtil i la passera Calatrava, que hidràulicament son més efectives i permeten rebaixar 1,80m la rasant del nou espai edificable del polígon i, a més, compensar l’important impacte que tindran les obres que es contemplen a l’apartat de 6.2. de l’Informe de sostenibilitat ambiental i Memòria ambiental per la prolongació fins el pont de Castelladral dels murs d’endegament actuals.

3. En relació amb la delimitació del sector SUD-5 “La Solana” i amb la seva fitxa normativa: - Amb l’objecte de la correcta aplicació de les mesures de protecció del sistema hidrogràfic

coherents amb els criteris de protecció de l’espai fluvial establerts a la memòria del POUM i amb la preservació dels sistemes naturals de ribera i de la funció de corredor biològic, es qualificarà com a sistema d’espais lliures els terrenys més propers a la llera del Ter contra la proposta que determina l’ús privatiu, encara que amb limitacions d’ús, de l’espai confrontant amb el curs del riu.

- El tractament dels espais lliure públics situats al sud de la Casa de Sant Quintí, ha d’ésser congruent amb el manteniment de les funcions ambientals i paisatgístiques identificades a la documentació ambiental del POUM.

4. El pla o projecte que desenvolupi l’equipament esportiu del pla d’Ordina recollirà les mesures correctores de l’apartat 8.1 de la segona versió de la memòria ambiental “Informe ambiental per a un equipament esportiu al pla d’Ordina” i, en tot cas, adoptarà els següents criteris ambientals en el disseny i la seva inserció sobre el medi:

- L’equipament es dissenyarà amb les instal·lacions mínimes i imprescindibles per al desenvolupament de l’activitat prevista. En aquest sentit es minimitzaran les pavimentacions i impermeabilitzacions del terreny, les superfícies ocupades per aparcaments i els tancaments perimetrals.

- La inserció sobre el terreny tindrà en compte la màxima separació possible respecte de la llera del riu Freser i terrenys adjacents a fi i efecte de garantir la conservació de les seves funcions ambientals i de preservació front el risc d’inundació tal i com assenyala l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua.

5. Entre les determinacions normatives relatives al polígons 5.01.Arimany, 5.02.Casals, 2.04.Castelladral Sud i 2.08.El Roig, s’inclourà, com una actuació addicional, la construcció de les obres de protecció del risc d’inundació i/o les mesures de protecció passiva que fixi el Pla Especial dels rius Ter i Freser.

(9)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient

i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

6. La connexió al sistema de sanejament en alta de les xarxes dels sectors de sol urbà no consolidat, on es modifiqui respecte del planejament vigent la població màxima equivalent que determina l’efluent d’aigües residuals, i els sectors urbanitzables està condicionada a la formalització d’un conveni entre el promotor, l’ajuntament, l’entitat responsable del sistema de sanejament i l’Agencia Catalana de l’Aigua.

7. Es justificarà el tractament urbanístic previst per al sòl urbà del polígon industrial Els Pintors, en l’extrem que confronta amb l’espai fluvial, atès que no resulta concordant amb el que determina la conclusió núm. 2 de l’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua el 3 de setembre de 2007.

TERCER. Els documents de planejament derivat justificaran l’adopció dels criteris ambientals establerts a l’informe ambiental, a la memòria ambiental i a la normativa del POUM. Així mateix: - El Pla especial urbanístic que s’elabori per la protecció de les riberes del Ter i del Freser, el pla parcial urbanístic del sector SUD-5 i el pla o projecte de l’equipament esportiu del pla d’Ordina es trametran a aquests Serveis Territorials per dur a terme el procediment d’avaluació ambiental que correspongui.

- El Pla especial de protecció del sistema hidrogràfic i de protecció del risc d’inundació de les àrees urbanes (Pla especial dels rius Ter i Freser), els documents de planejament derivat i els projectes d’urbanització dels polígons urbans es remetran per l’informe de l’Agencia Catalana de l’Aigua.

QUART. Comunicar la present resolució a l’Ajuntament de Ripoll, al Servei Territorial d’Urbanisme de Girona, a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat així com acordar la seva publicació al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge

(http://mediambient.gencat.net)

Figure

Updating...

References