A.O.B. vol. 17. 2002: 59-69
EL PROGRAMA DE CONSERVACIÓ DEL VOLTOR NEGRE
Aegypius monachus A MALLORCA AL 2002
E v e l y n T E W E S
RESUM.- El Programa de conservació del voltor negre Aegypius monachus a Mallorca al 2002. A començaments dels 8 0 ' , la població de voltor negre Aegypius monachus a Mallorca estava a punt d'extingir-se, només quedaven menys de 20 aus. Des d'aleshores, successius Programes de Recuperació i Conservació han estat portats a terme per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en col·laboració amb la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF). Al 2002, la població censada va ser de 95 (+/- 15) exemplars, 10 parelles reproductores, 6 postes, 5 polls i 4 d'ells volanters. La reintroduc-ció de la poblareintroduc-ció ha estat activada amb vàries tècniques de conservareintroduc-ció, com per exemple la reintroducció amb exemplars nascuts en captivitat i aus proce¬ dents de centres de recuperació d'Espanya, el seguiment, la vigilància, el manteniment de menjadores, la campanya contra l'ús il·legal de verí així com la informació i les activitats educatives realitzades. La darrera població insu-lar del m ó n d'aquesta espècie, continua incrementant-se i s'estima trobar només un factor limitant en la disponibilitat de menjar. Afortunadament, la BVCF aplica una sèrie de tècniques de conservació dins els Programes de Conservació del Voltor Negre, així com dins el Projecte de Reintroducció a França i el Plà d'Acció per a la Recuperació i Conservació dels voltors a la Península Balcànica.
Paraules claus: Voltor negre, Aegypius monachus, evolució demogràfica, pro¬ grama de conservació, Mallorca, Illes Balears.
SUMMARY.- The Black Vulture Aegypius monachus Conservation Program on Majorca in 2002. The Black Vulture Aegypius monachus population of Majorca was on the edge of extinction at the beginning of the 80ies, when less than 20 birds were left. Since trien, successive Recovery and Conserva-tion Programs have been carried out by the Autonomous Community of the Balearic Islands, in collaboration with the Black Vulture Conservation Foun¬ dation (BVCF). In 2002, the population census was about 91 (+/- 15) Black Vultures and 10 pairs started reproducing, 6 laid an egg, 5 nestlings hatched and 4 of them fledged. The recovery of the population has been achieved by means of several conservation management techniques, such as restocking with nestlings born in captivity and birds proceeding from Spanish recovery centres, monitoring, nest guarding, maintaining feeding places, a campaign against the illegal use of poison as well as information and education activ-ities. The worlds last surviving island population continuously increases and is estimated to find once its limiting factor in the food availability. Success-ful management techniques are applied by the BVCF in the following Black Vulture Conservation Programs as the Reintroduction Project in France and the Action Plan for the Recovery and Conservation of Vultures on the Balkan Peninsula.
Key words:Black Vulture, Aegyupius monachus, demographic evolution, con-servation Program, Mallorca, Balearic Islands.
1 Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF), Finca Son Pons s/n, Ctra. Palma -Alcúdia km 38,200, 07310 Campanet, Mallorca
I N T R O D U C C I Ó F a 30 a n y s el v o l t o r n e g r e Aegypius monachus e s t a v a a p u n t d ' e x t i n g i r -se a M a l l o r c a ( M A Y O L , 1975). P e r evitar la s e v a d e s a p a r i c i ó d e l'illa s ' h a n d e s e n -v o l u p a t acti-vitats d ' i n -v e s t i g a c i ó i cam¬ p a n y e s p e r a la s e v a c o n s e r v a c i ó d e s del 1973 a m b a c t i v i t a t s q u e r e a l i t z a r e n la S o c i e t a t d ' H i s t ò r i a N a t u r a l d e l e s B a l e a r s i el G O B ; i d e s del 1983 a m b el " P r o g r a m a d e R e c u p e r a c i ó d e l V o l t o r N e g r e a M a l l o r c a " q u e d e s e n v o l u p a v a el G o v e r n d e les Illes B a l e a r s . A v u i , el v o l t o r s ' h a c o n v e r t i t e n u n s í m b o l d e c o n s e r v a c i ó a M a l l o r c a . A partir d e 1986 la F u n d a c i ó p e r a la C o n s e r v a c i ó d e l Voltor N e g r e ( B V C F ) inicia el seu recol¬ z a m e n t al P r o g r a m a a m b m i t j a n s t è c -n i c s , h u m a -n s i fi-na-ncers a m b el s u p o r t d e la S o c i e t a t Z o o l ò g i c a d e F r a n k f u r t ( F Z S ) . D e s d e 1 9 9 7 el P r o g r a m a d e C o n s e r v a c i ó e s v e u p o t e n c i a t p e r u n P r o j e c t e L I F E - N a t u r a l e s a d e la U n i ó E u r o p e a . D i n s el P r o g r a m a es r e a l i t z e n diferents activitats q u e estan enfocades a la c o n s e r v a c i ó i i n v e s t i g a c i ó d e l v o l t o r n e g r e a M a l l o r c a ( T E W E S & M A Y O L , 1 9 9 3 ) , fet q u e r e p r e s e n t a u n p u n t d e r e f e r è n c i a p e r a altres p r o j e c t e s de con¬ s e r v a c i ó e u r o p e u s c o m p o t ser el Pro¬ g r a m a d e R e i n t r o d u c c i ó d e l V o l t o r N e g r e a F r a n ç a . L ' à r e a d e d i s t r i b u c i ó h i s t ò r i c a del v o l t o r n e g r e a E u r o p a són, e n g e n e r a l , els p a ï s o s d e l ' à m b i t d e la M e d i t e r r à n i a ( P o r t u g a l , E s p a n y a -dins ella s ' h a d'in¬ c l o u r e M a l l o r c a c o m a ú n i c a illa o n h a s o b r e v i s c u t - , F r a n ç a , I t à l i a - a m b u n a p o b l a c i ó i l l e n c a a S a r d e n y a - , À u s t r i a , Sèrbia, C r o à c i a , M a c e d ò n i a , B u l g à r i a , R o m a n i a , A l b à n i a , G r è c i a , T u r q u i a i X i p r e ) i els p a ï s o s d e l ' à r e a d ' i n f l u è n c i a d e l a M a r N e g r a ( U c r a ï n a , G e ò r g i a , A z e r b a i j a n , A r m è n i a i R ú s s i a ) . É s Espa¬ n y a el p a í s q u e p o s s e e i x a m b d i f e r è n c i a la m a j o r p o b l a c i ó de v o l t o r n e g r e , u n e s 1.334 p a r e l l e s en el 2 0 0 2 ( S A N C H E Z , en p r e m s a ) . G r è c i a és l ' a c t u a l à r e a de d i s tribució d e l ' e s p è c i e , m e n t r e q u e a F r a n -ça, c o m s ' h a dit, s ' e s t à d u e n t a t e r m e la s e v a r e i n t r o d u c c i ó . L a p o b l a c i ó t o t a l e u r o p e a s ' e s t i m a e n 1.4481.475 p a r e -lles en el 2 0 0 2 ( T E W E S et al., e n p r e p . ) . D i n s M a l l o r c a , l ' h à b i t a t t í p i c d e nidificació d e l v o l t o r n e g r e és la Serra de T r a m u n t a n a . L a nidificació té lloc als p e n y a - s e g a t s d e la v e s s a n t n o r d d e l a Serra, o n fan el n i u a les c o p e s dels p i n s d ' a q u e s t s i n d r e t s (Pinus halepensis), a llocs b a s t a n t i n a c c e s s i b l e s p e l s h u m a n s ( M A Y O L , 1977), t o t i q u e d e s d e 1993 es t o r n e n a t r o b a r n i u s a l ' i n t e r i o r d e l a Serra a à r e e s h i s t ò r i q u e s d e n i d i f i c a c i ó . L ' à r e a d ' a l i m e n t a c i ó s ' e x t é n p e r la Serra i p e l R a i g u e r i P l a d e M a l l o r c a ( a q u e s t a d a r r e r a z o n a sobretot als m e s o s d ' e s t i u ) . S ' a l i m e n t e n d e c a r r o n y a d ' o v e l l e s i c a b r e s p r i n c i p a l m e n t p e r ò t a m b é d e c o n i l l s m o r t s a l ' e s t i u . L e s a c t i v i t a t s h u m a n e s t r a d i c i o n a l s j u g u e n u n p a p e r d e c i s i u j a q u e les s e v e s p r i n c i p a l s fonts de m e n j a r s ó n la r a m a d e r i a e x t e n s i v a d e la S e r r a i les c a b r e s d e r i v a d e s de la c a ç a d ' a q u e s t a espècie. O B J E C T I U S D E L P R O G R A M A E l " P r o g r a m a d e C o n s e r v a c i ó del V o l t o r N e g r e 1 9 9 8 - 2 0 0 2 " ( T E W E S &
S A N C H E Z , 1998) té c o m a o b j e c t i u c o n -s e r v a r l ' ú l t i m a p o b l a c i ó i n -s u l a r d e l ' e s p è c i e i a u g m e n t a r la s e v a p o b l a c i ó fins q u e els p r o p i s factors l i m i t a n t s del m e d i la r e s t r i n g e i x i n i d e t e r m i n i n el s e u n ú m e r o estable. I g u a l m e n t és u n o b j e c tiu del P r o g r a m a a u g m e n t a r l ' è x i t r e p r o -d u c t o r i -d i s m i n u i r els factors l i m i t a n t s n o n a t u r a l s , c o m p o t ser l ' ú s d ' e s q u e r s e n v e r i n a t s , q u e a u g m e n t a l a t a x a d e m o r t a l i t a t , i les m o l è s t i e s h u m a n e s e n l e s à r e e s d e n i d i f i c a c i ó q u e i n f l u e i x e n n e g a t i v a m e n t sobre l ' è x i t reproductor. A llarg t e r m i n i s ' e s p e r a d i s m i n u i r progres¬ sivament, i en la m e s u r a q u e es controlin les a m e n a c e s , les a c t u a c i o n s d e conser¬ v a c i ó d i r e c t e s s o b r e l ' e s p è c i e .
M E T O D O L O G I A
L e s activitats q u e està desenvolu¬ p a n t el P r o g r a m a en les s e v e s fases con¬ s e c u t i v e s i a m b l e s s e v e s r e s p e c t i v e s m e t o d o l o g i e s , p e r a c o n s e g u i r els s e u s o b j e c t i u s s ó n les s e g ü e n t s : a ) R e f o r ç a m e n t d e l a p o b l a c i ó . E n t r e 1 9 8 4 - 1 9 9 2 , q u a n n o m é s q u e d a v e n u n s 2 0 e x e m p l a r s , es v a r e n i n t r o d u i r 35 v o l t o r s : 11 p o l l s d e s de c e n t r e s de cria i 2 4 e x e m p l a r s , en la s e v a m a j o r i a j o v e s , p r o c e d e n t s d e c e n t r e s d e r e c u p e r a c i ó d e la p e n í n s u l a Ibèrica. P e r a la s e v a alliber a c i ó s ' e m p alliber a la " c alliber i a c a m p e s t alliber e " ( " h a c -k i n g " ) e n el c a s d e l s p o l l s i la g à b i a d'a¬ daptació en el c a s dels e x e m p l a r s majors
( T E W E S , 1 9 9 6 ) , i d e s p r é s es d e i x a l a p o b l a c i ó p e r a q u e e s d e s e n v o l u p i s e g o n s la s e v a d i n à m i c a , t o t i q u e es s e g u e i x i n a l l i b e r a n t e s p o r à d i c a m e n t a l g u n s e x e m p l a r s q u e es t r o b e n a l a c o s t a v a l e n c i a n a , si h i h a i n d i c i s q u e p u g u i n p r o c e d i r de M a l l o r c a . b ) S e g u i m e n t de la p o b l a c i ó : -Con¬ trol d e nidificació ( n o m b r e d e p a r e l l e s , p o s t e s , e c l o s i o n s i p o l l s v o l a n d e r s ) , c e n s o s b i a n u a l s d e t o t a la p o b l a c i ó r e a -litzats a la t a r d o r ( e s t i m a c i ó del n o m b r e d ' e x e m p l a r s ) a m b el m è t o d e c a p t u r a -r e c a p t u -r a ( R I C H F O R D et al., 1975), - mar¬ c a t g e p e r a n e l l a m e n t s , m a r q u e s a l e s ales i t e l e m e t r i a ( T E W E S , 1 9 9 6 ; T E W E S et al., 2 0 0 3 ) . c) R e d u c c i ó d ' a m e n a c e s . - Campa¬ n y a c o n t r a l ' ú s il·legal d e verí: P r o g r a m a S O S Verí ( S A N C H E Z , 2 0 0 1 ) q u e es desen¬ v o l u p a d e s d e 1 9 9 7 i m p u l s a d a p e r l a F u n d a c i ó p e r a la C o n s e r v a c i ó del Voltor N e g r e i l e s s e g ü e n t s i n s t i t u c i o n s : el G o v e r n d e les Illes B a l e a r s , el G O B , el v o l u n t a r i a t , els a g e n t s del S E P R O N A . -C a m p a n y a d e c o n t r o l d e m o i x o s assil-v e s t r a t s a m b u n projecte pilot al munici¬ p i d e P o l l e n ç a ( T E W E S et a l . , 2 0 0 1 ) . V i g i l à n c i a a les z o n e s s e n s i b l e s d e n i d i -ficació als m e s o s q u e v a n d e s d e m a r ç a j u n y ( c a p d e s e t m a n e s i d i e s f e s t i u s ) ( T E W E S & M A Y O L , 1993). d ) C o n t r o l d e la d i s p o n i b i l i t a t d e menjar: aportació d e m e n j a r a d u e s men¬ j a d o r e s r e p a r t i d e s a la Serra ( t e n e n c o m a p r i n c i p a l s o b j e c t i u s ajudar a la t a s c a d ' o b s e r v a c i ó , estudi d e l ' e s p è c i e , detec¬ t a r u n a p o s s i b l e falta d e m e n j a r e n el c a m p i e s t i m u l a r l a r e p r o d u c c i ó ) , l a r e c u p e r a c i ó d e f e m e r s , d e la c a ç a d e c a b r e s i estudis sobre la disponibilitat d e m e n j a r ( T E W E S & M A Y O L , 1 9 9 3 ; T E W E S , 1996). e) A c t i v i t a t d i v u l g a t i v a : x e r r a d e s a les e s c o l e s i g r u p s e x c u r s i o n i s t e s ; acti¬ vitats a m b v o l u n t a r i s ; D i a d e l Voltor i fires; e x p o s i c i ó p e r m a n e n t a c a s ' A m i t -ger; exposició d ' a n i m a l s v i u s a son R e u s ( P a l m a ) i N a t u r a P a r k (Sta. E u g è n i a ) ; edició d e m a t e r i a l d i v u l g a t i u i informa¬ c i ó a l p ú b l i c a t r a v é s d e m i t j a n s d e c o m u n i c a c i ó ( T E W E S & M A Y O L , 1 9 9 3 ; T E W E S , et a l . , 2 0 0 3 ) . f) C o n s e r v a c i ó d e l ' h à b i t a t : prepa¬ r a c i ó d e P l a n s d e G e s t i ó p r i v a t s i conve¬ n i s a m b p r o p i e t a r i s d e f i n q u e s a l e s z o n e s d e n i d i f i c a c i ó d e l ' e s p è c i e . E l s
p r i m e r s resultats s ó n els c o n v e n i s a m b les finques d ' A r i a n t , M o n c a i r e i T e r n e -lles ( u n e s 3.000 h a i q u e i n c l o u u n 6 0 % d e les p l a t a f o r m e s de nidificació). R E S U L T A T S a) R e f o r ç a m e n t d e la p o b l a c i ó : E l 1990 el p r o g r a m a c o m p l e i x a m b l ' o b -j e c t i u d e reforçar la p o b l a c i ó fins arribar
a u n n ú m e r o t o t a l d e 5 0 e x e m p l a r s ( T E W E S , 1990). El 1992 es v a a c a b a r ofi¬ c i a l m e n t l a f a s e d ' a l l i b e r a m e n t s p e r o b s e r v a r el d e s e n v o l u p a m e n t d e l a p o b l a c i ó i d e t e r m i n a r si a q u e s t a p o d r i a m a n t e n i r . s e i seguir a u g m e n t a n t n a t u r a l -m e n t a -m b la f o r -m a c i ó i r e p r o d u c c i ó d e n o v e s p a r e l l e s . El 1993 es v a d e t e c t a r el p r i m e r i n d i c i d e la i n t e g r a c i ó d ' e x e m ¬ p l a r s alliberats e n la p o b l a c i ó reproduc¬ tora: u n a p a r e l l a d ' e x e m p l a r s alliberats d e tres i q u a t r e a n y s v a c o n s t r u i r u n n i u i el v a o c u p a r d u r a n t la t e m p o r a d a d e cria m a l g r a t n o es v a p o d e r c o m p r o v a r si v a r e n t e n i r p o s t a . T o t i a i x í , el 1 9 9 4 v a r e n t r e u r e u n p o l l , fet q u e v a demos¬ trar p e r p r i m e r a v e g a d a la r e p r o d u c c i ó de l ' e s p è c i e a m b 4 a n y s d ' e d a t ( T E W E S , 1 9 9 6 ) . P e l q u e fa a l s e x e m p l a r s d e la parella, u n p r o c e d i a de la cria e n capti¬ vitat i alliberat p e r cria c a m p e s t r e i l ' a l -tre, d ' u n c e n t r e d e r e c u p e r a c i ó e s p a n y o l a l l i b e r a t p e r l a g à b i a d ' a d a p t a c i ó . E l 1994 es v a d e t e c t a r la r e p r o d u c c i ó d e t r e s e x e m p l a r s m é s , 2 p r o c e d e n t s d e c e n t r e s d e r e c u p e r a c i ó i u n d e la cria en c a p t i v i t a t , t o t s e l l s e m p a r e l l a t s a m b e x e m p l a r s n o m a r c a t s i, p e r tant, a m b alta p r o b a b i l i t a t d e ser p a r t d e la pobla¬ ció a u t ò c t o n a . M a l a u r a d a m e n t , la majo¬ ria d e l s e x e m p l a r s alliberats v a r e n per¬ dre les seves m a r q u e s a les ales a b a n s d e l ' e d a t r e p r o d u c t o r a a m b la q u a l c o s a es v a limitar el s e u s e g u i m e n t a llarg ter¬ m i n i . E n t o t c a s , v a q u e d a r c o n f i r m a t q u e els e x e m p l a r s a l l i b e r a t s , indepen¬ d e n t m e n t d e la p r o c e d è n c i a o m è t o d e d ' a l l i b e r a m e n t , a r r i b a v e n a r e p r o d u i r - s e i integrar-se e n la p o b l a c i ó a u t ò c t o n a . b ) S e g u i m e n t m i t j a n ç a n t els con¬ t r o l s d e n i u s i c e n s o s a la t a r d o r s ' h a p o g u t c o m p r o v a r q u e d e s p r é s d e la fase d ' a l l i b e r a m e n t s la p o b l a c i ó h a a d q u i r i t 1 2 0 -y-1 0 0 4-80 460 j -40 4-20 1 9 7 3 1 9 7 5 1 9 7 7 1 9 7 9 1 9 8 1 1 9 8 3 1 9 8 5 1 9 8 7 1 9 8 9 1 9 9 1 1 9 9 3 1 9 9 5 1 9 9 7 1 9 9 9 2 0 0 1
Fig. 1: Evolució de la població de voltor negre Aegypius monachus a Mallorca segons els censos des de 1973 fins 2002, indicant la mitjana de voltors censats amb el marge d'error. Fig. 1. Demographic evolution of the Black Vulture Aegypius monachus population accotding
u n a t e n d è n c i a p o s i t i v a i es s e g u e i x r e c u -p e r a n t d e m a n e r a n a t u r a l ( T E W E S & S A N -C H E Z , 2 0 0 1 ; v e u r e figura 1). E l 2 0 0 2 , el c e n s d e la tardor v a estimar u n a p o b l a c i ó d e 91 +/- 15 e x e m p l a r s a m b u n a m i t j a n a d ' o b s e r v a c i ó d e 3,6 v o l t o r s / h o r a , d u e s d a d e s q u e c o n f i r m e n la c o n t i n u ï t a t de la t e n d è n c i a p o s i t i v a d e l a p o b l a c i ó ( T E W E S , 2 0 0 3 ) . T a m b é els resultats d e l ' è x i t r e p r o -ductor, q u e v a arribar al s e u m í n i m el 1983 i 1984 q u a n c a p p o l l v a v o l a r a l ' i -lla, reflexa la r e c u p e r a c i ó de l ' e s p è c i e . Sobretot, q u a n d e s d e 1990 fins el 2 0 0 1 a u g m e n t a s u c c e s s i v a m e n t el n ú m e r o d e p a r e l l e s , p o s t e s , o u s e c l o s i o n a t s i p o l l s v o l a n d e r s , a r r i b a n t a u n m à x i m d e 10 p a r e l l e s a m b territori, 8 p o s t e s , 6 eclo¬ s i o n s i 6 p o l l s v o l a n d e r s ( v e u r e t a u l a 1). E l 2 0 0 2 els r e s u l t a t s d e la cria v a r e n ser m e n y s p o s i t i u s a m b 6 p o s t e s , 5 e c l o -sions i 4 p o l l s v o l a n d e r s ( T E W E S et al., 2 0 0 3 ) . E n t r e 1972 i 1994, la p o b l a c i ó d e M a l l o r c a t e n i a el m e n o r èxit r e p r o d u c t o r d e t o t e s les p r o v í n c i e s e s p a n y o l e s a m b v o l t o r n e g r e , a q u e s t era n o m é s d e 0,34. D e 1995 a 2 0 0 0 v a ser d e 0,52 i d e 2 0 0 1 a 2 0 0 2 a r r i b à al 0,71 i n d i c a n t u n a pro¬ g r e s s i v a m i l l o r a de l ' è x i t reproductor. E l 1 9 9 3 , a l t r e s c o l ò n i e s e s p a n y o l e s a m b b a i x è x i t r e p r o d u c t o r v a r e n s e r l a d e H u e l v a a m b 0,65 i la d e S a l a m a n c a a m b 0,46 ( S A N C H E Z , 1998). L a m i t j a n a espa¬ n y o l a en a q u e l l a n y e s t a v a e n 0,84 i la c o l ò n i a a m b m a j o r èxit r e p r o d u c t o r fou la d e M o n f r a g ü e a m b 0,92 p o l l s . U n a d a d a d ' i n t e r è s en el s e g u i m e n t d e l a p o b l a c i ó é s q u e l a r e c u p e r a c i ó n u m è r i c a d ' e f e c t i u s v a a c o m p a n y a d a d e la r e - o c u p a c i ó d ' a l g u n e s a n t i g u e s à r e e s d e nidificació a la Serra d e T r a m u n t a n a .
Any Nius ocupats Postes Eclosions Polls volanders
1983 2 1 1 0 1984 2 0 0 0 1985 4 4 1986 2 2 1987 2 2 1988 4 3 1989 5 4 1990 5 4 3 3 1991 5 3-4 1 1 1992 7 5 3 2 1993 8 4 2 2 1994 7 6-7 3-4 2-3 1995 8 7 6 5 1996 8 6 3-4 3 1997 7 6 6 4 1998 10 7 4 4 1999 11 8 3 3 2000 8 7 3 3 2001 10 8 6 6 2002 10 6 5 4
Taula 1. Èxit reproductor per anys de voltor negre Aegypius monachus a Mallorca. Table 1. Yearly reproduction results of the Black Vultures Aegypius monachus on Majorca.
Any N° voltors morts Comentari
1973 2 adults Lluc, Miner: 1 caçat
1974 1 adult, un poll Mayol, 1975
1978 3 adults Ternelles, probable verí
1979 2 Prop de valldemossa, tardor
1982 1 adult, un poll 13 de juliol en el niu
1983 1 adult, un poll 3 de maig en el niu
1985 1 immadur alliberat Ofegat, trobat al març
1986 1 immadur alliberat Ofegat, prop de Menorca
1990 1 immadur, un jove alliberat Prop de Llucmajor, verí? 11.06 i 26.08.90
1992 1 adult Prop d'una font (Femenies), 13.03.92
1994 1 adult Niu, amb ou, Corral de'n Figuera 13.05.94
1994 1 adult Campanet (Alboraiet), 16.06.1994
1994 1 adult Mossa, verí
1994 1 voltor Bàlitx 13.03.94
1996 1 voltor Estricnina, 20.03.96
1997 1 voltor Entre Cala Tuent i Binis, Estricnina, 8.11.97
1998 1 voltor A la mar ( sa Calobra), Estricnina, 20.08.98
1999 1 adult Alcúdia (Es Clot), Carbofurà, 2.06.99
1999 1 voltor La Vall (Ciutadella, Menorca) gener, Estricnina
2001 1 jove Cosconar, 16.10.01
2001 1 immadur Alliberat marcat, desaparegut el nov. 2001
2001 1 adult Port de's Canonge (Banyalbufar), Carbofurà, 7.12.01
Taula 2. Voltors negres Aegypius monachus trobats morts a Balears. Table 2. Black Vultures Aegypius monachus fund dead on the Balearic islands.
E n el 1993 es v a t r o b a r el p r i m e r n i u a l ' i n t e r i o r d e la Serra, és a dir, u n n i u q u e n o es situava en els p e n y a - s e g a t s m a r i n s , sinó en u n p e n y a - s e g a t interior, p r ò x i m a l p u i g M a j o r , o n a b a n s d e l d e c l i v i p o b l a c i o n a l q u e v a e x p e r i m e n t a r l ' e s p è -cie n ' h i h a v i a u n ( M a y o l , J., c o m . pers.). E n e l s a n y s s e g ü e n t s , 4 n i u s m é s es v a r e n c o n s t r u i r a l ' i n t e r i o r d e la S e r r a d e T r a m u n t a n a i és en el 2 0 0 2 q u a n 3 d e l s 4 p o l l s v o l a n d e r s d e l ' a n y surten, p r e c i s a m e n t , d ' a q u e s t t i p u s d ' h à b i t a t ( T E W E S et al., 2 0 0 3 ) . E n els a n y s 1998/99 s ' o b s e r v a r e n 2 v o l t o r s q u e es v a r e n m o u r e d u r a n t els m e s o s de t a r d o r i h i v e r n p e r la Serra d e L l e v a n t on, h i s t ò r i c a m e n t , t a m b é h i a n i -d a r e n v o l t o r s . Tot i així, es v a compro¬ v a r la s e v a d e s a p a r i c i ó d ' a q u e s t indret sense q u e q u e d a s s i n i n d i c i s d ' u n intent de nidificació en a q u e s t a z o n a . E l s d o s e x e m p l a r s v a r e n d e s a p a r è i x e r e n u n interval d e v a r i s m e s o s c o i n c i d i n t a m b u n e p i s o d i d ' e n v e r i n a m e n t p r o p e r en el q u e es v a t r o b a r u n v o l t o r m o r t . A i x í , cap la possibilitat d e q u è al m e n y s el pri¬ m e r e x e m p l a r m o r í s e n a q u e s t e s cir¬ c u m s t à n c i e s . M O R T A L I T A T E n la d è c a d a d e l s 7 0 es v a r e n tro¬ b a r 8 v o l t o r s m o r t s (el 2 0 % de la pobla¬ c i ó e s t i m a d a e n 4 0 e x e m p l a r s e n el 1973). E n els a n y s 80 es d e t e c t a r e n 6 e x e m p l a r s m o r t s , sobretot, a p r i n c i p i s d e la d è c a d a q u a n n o m é s en v a r e n q u e d a r u n s 20 e x e m p l a r s . E s v a tractar de 4 v o l
t o r s a u t ò c t o n s , p r e s u m i b l e m e n t e n v e r i -n a t s s e g o -n s els i -n d i c i s trobats, i 2 allibe-rats, ofegats p e r falta d ' a d a p t a c i ó d u r a n t l ' a l l i b e r a m e n t . E n la d è c a d a d e l s 90 h i v a h a v e r u n r e s o r g i m e n t e n l ' ú s del v e r í q u e v a c o s t a r la v i d a a 12 e x e m p l a r s . A p a r t i r d e m i t j a n s d e l s 90 s ' e x p e r i m e n t a u n a v a n ç i m p o r t a n t en les t è c n i q u e s anat o m o p a anat o l ò g i q u e s i d ' a n a l í anat i c a anat o x i c o l ò -g i c a d e t e c t a n t - s e p r i n c i p a l m e n t estricni-n a o c a r b o f u r à e estricni-n els c a d à v e r s . E estricni-n el 2 0 0 1 es v a d e t e c t a r la m o r t de 2 exem¬ p l a r s i la desaparició d ' u n altre. E n u n es v a p o d e r d e m o s t r a r l' e n v e r i n a m e n t c o m a c a u s a d e la m o r t . c) R e d u c c i ó d ' a m e n a c e s : -verí: L ' ú s de v e r í s ' h a a n a t i n c r e m e n t a n t d e s d e p r i n c i p i s d e l s a n y s 9 0 , c o m es v e u en el seu efecte s o b r e la p o b l a c i ó d e v o l t o r n e g r e ( v e u r e t a u l a 2 ) , o en altres e s p è c i e s c o m la m i l a n a . A q u e s t fet deri¬ v a p r i n c i p a l m e n t d e tres c a u s e s i n t e r r e -l a c i o n a d e s c o m són: u n a tota-l accesibi-li- accesibili-tat a p r o d u c t e s q u í m i c s a l t a m e n t t ò x i c s utilitzats en l ' a g r i c u l t u r a , u n a i n c o r r e c t a g e s t i ó c i n e g è t i c a q u e c a d a v e g a d a m é s es d e s v i n c u l a d e la p r ò p i a d i n à m i c a tra¬ d i c i o n a l d e l m e d i r u r a l i u n i n c r e m e n t d e d e p r e d a d o r s ( e n c o n c r e t , m o i x o s a s s i l v e s t r a t s ) i d e l s e u c o n t r o l a m b m è t o d e s n o selectius c o m el verí. S e g o n s les d a d e s r e c o l l i d e s , es p o t o b s e r v a r al llarg de l ' a n y u n a fluctuació e n els c a s o s d ' e n v e r i n a m e n t . S e ' n regis¬ t r e n u n m a j o r n o m b r e als m e s o s q u e v a n d e s d e febrer a m a i g a m b u n m à x i m a a q u e s t d a r r e r m e s . A p a r t i r d ' a q u e s t e s c e n a r i p o d e m a v e n t u r a r diverses hipò¬ t e s i s d e l p e r q u è d e l ' ú s e s t a c i o n a l d e l verí. U n a p u n t significatiu és el fet d e q u è c o r r e s p o n als m e s o s e n el q u a l s els v e d a t s de c a ç a estan t a n c a t s i p r e p a r a n t la n o v a t e m p o r a d a a m b a l l i b e r a m e n t s d ' e s p è c i e s c i n e g è t i q u e s ( p e r d i u s , g u à t -lleres, etc) i c o n t r o l d e p r e d a d o r s . P e r
tant, les e s p è c i e s a les q u e es d i r i g e i x e n els e s q u e r s e n v e r i n a t s s o l e n é s s e r prin¬ c i p a l m e n t les q u e s u p o s e n p e r l ' h o m e u n a c o m p e t è n c i a , c o m p e r e x e m p l e els m o i x o s a s s i l v e s t r a t s i e n m e n o r m i d a m a r t s i g e n e t e s . P e r ò la c o n s e q ü è n c i a és q u e a M a l l o r c a i M e n o r c a el v e r í h a afectat g r e u m e n t a v o l t o r s n e g r e s , m i l a -n e s reials, m o i x e t e s v o l t o -n e r e s , a l i g o t s i e r i ç o n s , entre altres e s p è c i e s p r o t e g i d e s o d ' i n t e r è s e s p e c i a l . P e r tant, L ' ú s d e l v e r í és u n a activitat q u e t a n t p e l s s e u s efectes d i r e c t e s c o m i n d i r e c t e s repercu¬ teix en els v o l t o r s i altres a n i m a l s j a q u e e n t r a d i n s l a d i n à m i c a d e l a c a d e n a tròfica. D a v a n t d ' a q u e s t a situació, v a sor-gir el P r o g r a m a S O S V e r í q u e d e s d e 1997 és d e s e n v o l u p a t p e r la F u n d a c i ó p e r a la C o n s e r v a c i ó del Voltor N e g r e , d i n s l ' à m b i t d e l e s I l l e s B a l e a r s , i el " P r o g r a m a A n t í d o t o " a l ' à m b i t d e t o t a E s p a n y a i q u e l o c a l m e n t està r e c o l z a t i a s s u m i t p e r les i n s t i t u c i o n s i entitats d e c o n s e r v a c i ó d e les illes: el G o v e r n d e l e s I l l e s B a l e a r s , l ' I M E , el G O B , el v o l u n t a r i a t , els a g e n t s del S E P R O N A i els C o n s e l l s I n s u l a r s . L e s activitats d'a¬ q u e s t p r o g r a m a i n c l o u e n diferents ves¬ sants p o t e n c i a n t la t a s c a i efectivitat ins¬ p e c t o r a d e les a u t o r i t a t s . P e r e x e m p l e , establint les b a s e s d ' u n a línia d'investi¬ g a c i ó , la confecció d e d o s s i e r s d e m a p e s d e risc d ' e n v e r i n a m e n t p e r a M a l l o r c a i M e n o r c a , el c o n t r o l d e la v e n d a d e pro¬ d u c t e s t ò x i c s (els m é s p e r i l l o s o s s ó n : E s t r i c n i n a , A l d i c a r b , C a r b o f u r a n s , i M e t o m i l s , a q u e s t s t r e s d a r r e r s d e fàcil a d q u i s i c i ó ) , l e s a c t u a c i o n s l e g a l s , l a i n t e r p o s i c i ó d e d e n ú n c i e s , el s e g u i m e n t j u d i c i a l i a d m i n i s t r a t i u d e l s c a s o s , p e r -s o n a c i o n -s , h a b i l i t a c i ó d e l t e l è f o n S O S Verí, la m i l l o r a de la n o r m a t i v a aplicable als o b j e c t i u s d e l P r o g r a m a S O S Verí, la d e m o s t r a c i ó d e m è t o d e s a l t e r n a t i u s d e c o n t r o l d e d e p r e d a d o r s , activitats d e
for-m a c i ó i la d i v u l g a c i ó d e la p r o b l e for-m à t i c a a t r a v é s d e la p r e m s a . D i n s el P r o g r a m a S O S V e r í l e s autoritats d e s e n v o l u p e n u n m è t o d e sòlid d ' i n v e s t i g a c i ó i d ' a c t u a c i ó a m b l ' o b j e c -t i u d ' a p l i c a r u n p r o -t o c o l d ' a c -t u a c i ó sense defectes d e f o r m a d a v a n t els c a s o s d ' e n v e r i n a m e n t p e r a q u e l e s d a d e s p u g u i n é s s e r u t i l i t z a d e s c o m a p r o v e s front q u a l s e v o l c a s p e n a l o administra¬ tiu. El m è t o d e d ' i n v e s t i g a c i ó en t e r m e s g e n e r a l s és el s e g ü e n t : 1. I n s p e c c i ó d e la G u à r d i a F o r e s t a l i/o dels A g e n t s d e l S E P R O N A . 2 . R e c o l l i d a d ' a n i m a l s i e s q u e r s a m b u n p r o t o c o l establert. 3. A n à l i s i s a n a t o m o p a t o l ò g i q u e s i t o x i c o l ò g i q u e s . L a B V C F , j u n t a m e n t a m b la C o n -s e l l e r i a d e M e d i A m b i e n t d e l e -s I l l e -s B a l e a r s i altres i n s t i t u c i o n s c o m l ' I M E , h a c o n f e c c i o n a t u n s d o s s i e r s d e m a p e s d e risc d ' e n v e r i n a m e n t p e r a M a l l o r c a i M e n o r c a . E n ells s ' i n c l o u e n l e s d a d e s d e c a s o s d ' e n v e r i n a m e n t d e s d e 1 9 9 0 fins a 2 0 0 1 en el c a s d e M a l l o r c a i d e s d e 1993 fins a 2 0 0 1 e n el d e M e n o r c a . T a m b é i n c l o u la l o c a l i t z a c i ó d e cadas¬ c u n dels c a s o s d ' e n v e r i n a m e n t i u n a sín¬ tesi p e r m u n i c i p i s a n i v e l l g l o b a l d'illa. A q u e s t s m a p e s p e r m e t e n c o n c e n t r a r els e s f o r ç o s d ' i n s p e c c i ó p r i n c i p a l m e n t e n a q u e l l s llocs a m b a n t e c e d e n t s , augmen¬ t a n t les p o s s i b i l i t a t s d ' è x i t d ' a q u e s t s i, s o b r e t o t , servir d ' e i n a d i s s u a s ò r i a a la utilització r e i t e r a d a d ' e s q u e r s en les res¬ p e c t i v e s z o n e s .
D i n s e l s m è t o d e s a l t e r n a t i u s d e c o n t r o l de d e p r e d a d o r s i arrel del pro¬ b l e m a q u e s u p o s a v e n els c o n t i n u s enve¬ r i n a m e n t s d e m o i x o s a s s i l v e s t r a t s , d e s d e l ' a n y 2 0 0 0 es v a p o s a r e n m a r x a al m u n i c i p i d e P o l l e n ç a u n p r o j e c t e p i l o t d e c o n t r o l d ' a q u e s t s a n i m a l s . E n 2 a n y s , la p o b l a c i ó d e m o i x o s a l ' à r e a d'actua¬ ció del projecte h a m i n v a t en u n 4 5 , 7 % i
u n 8 3 , 6 % d e l s q u e q u e d e n n o p o d e n r e p r o d u i r - s e . M o l è s t i e s d u r a n t l ' è p o c a d e cria: L a v i g i l à n c i a d e l ' a c c é s a z o n e s sensi¬ b l e s d e nidificació d u r a n t p a r t d e l'èpo¬ c a d e cria (febrer-juny) e v i t a c a d a a n y les m o l è s t i e s h u m a n e s en aquestes àrees, n o r m a l m e n t i n v o l u n t à r i e s i, p e r tant, la p è r d u a d ' o u s i polls. A m b la participació a n u a l d e l v o l u n t a r i a t ( u n e s 10-15 perso¬ n e s a p r o x i m a d a m e n t c a d a a n y ) s'acon¬ s e g u e i x e n c u b r i r e n t r e 2 i 5 p u n t s d e v i g i l à n c i a d u r a n t c a p s de s e t m a n a i d i e s festius. A m b a q u e s t a m i d a es p r o t e g e i x la z o n a m é s i m p o r t a n t d e nidificació a l ' e x t r e m n o r d e s t de la Serra. M a l g r a t tot, en u n a à r e a en la q u e n o es p o t v i g i l a r el p a s d ' e x c u r s i o n i s t e s d u r a n t tots els d i e s de la s e t m a n a i q u e d i s p o s a d ' u n a r u t a d ' e x c u r s i o n i s m e m o l t c o n e g u d a , la pare¬ lla fracassa a n y r e r a any, m o l t e s v e g a d e s a b a n s d e la p o s t a o al principi de la incu¬ b a c i ó . A a q u e s t a p a r e l l a e n c o n c r e t , se li v a d e t e c t a r e n u n a n y u n a s e g o n a p o s t a en p l e m e s d e m a i g , la q u a l c o s a i n d i c a la s e v a p r e f e r è n c i a p e r la z o n a m a l g r a t les c i r c u m s t à n c i e s . d. C o n t r o l d e la d i s p o n i b i l i t a t d e m e n j a r : E n el 2 0 0 2 h i v a h a v e r u n total d e 114 a p o r t a c i o n s d ' o v e l l e s o c a b r e s a l s m e n j a d o r s i f e m e r s , d e l s q u a l s 75 ( 6 6 % ) v a r e n s e r a p r o f i t a t s c o m p l e t a ¬ m e n t p e l s v o l t o r s ( > 9 0 % d e l e s p a r t s t o v e s d e l a c a r r o n y a c o m m ú s c u l s , b u d e l l s , t e n d o n s , e t c . ) , 11 c a r r o n y e s ( 9 % ) v a r e n ser m e n j a d e s d ' u n 2 0 % a u n 9 0 % , 13 ( 1 1 % ) n o m é s v a r e n ser e s p i g o -l a d e s ( &-lt; 2 0 % c o n s u m i t ) i 13 ( 1 1 % ) n o v a r e n ser t o c a d e s . D u e s a p o r t a c i o n s n o foren c o n t r o l a d e s . A la Serra, e x i s t e i x e n 2 f e m e r s f u n c i o n a n t e n els q u e els page¬ sos fan les a p o r t a c i o n s i t a m b é fan dis¬ p o n i b l e s d e m a n e r a s i s t e m à t i c a al Pro¬ g r a m a les d a d e s d ' a p r o f i t a m e n t p e l s v o l
-t o r s . E n u n , es v a r e n a p o r -t a r 4 3 v e g a d e s d e s p u l l e s o c a r r o n y e s i t o t e s elles foren c o m p l e t a m e n t c o n s u m i d e s p e l s v o l t o r s . A l ' a l t r e , s ' a p o r t a r e n 103 c a r r o n y e s . E n t o t e s elles els v o l t o r s m e n j a r e n i e n g r a n m i d a les a p r o f i t a r e n c o m p l e t a m e n t . H i h a q u e a s s e n y a l a r q u e tres d e l s 4 p u n t s d ' a l i m e n t a c i ó es t r o b e n p r o p d e z o n e s d e nidificació i c o i n c i d e i x q u e enllà h i h a u n m a j o r a p r o f i t a m e n t d e les aporta¬ c i o n s e n c o m p a r a c i ó a m b el m e n j a d o r q u e n o té u n n i u p r o p e r ( n o m é s u n 5 6 % d e l e s a p o r t a c i o n s f o u c o n s u m i t p e l s v o l t o r s ) . T a m b é e n el 2 0 0 2 , es n o t a u n m a j o r a p r o f i t a m e n t d e l e s a p o r t a c i o n s e n els m e s o s d e j u n y a agost, q u e s ó n p r e c i s a m e n t els d e m a j o r n e c e s s i t a t d'a¬ l i m e n t p e l s p o l l s ( T E W E S et al., 2 0 0 3 ) . U n a t e n d è n c i a q u e j a es v a o b s e r v a r a p a r t i r d e finals d e l s 90 ( T E W E S & S A N -C H E Z , 2 0 0 1 ) i q u e c o n t r a s t a a m b l ' a p r o -fitament d e les a p o r t a c i o n s entre 1986 i 1 9 9 4 ( T E W E S , 1996) q u a n e n t r e j u n y i s e t e m b r e e r e n m e n o r s q u e d u r a n t l a r e s t a d e l ' any. E s t u d i s d e d i s p o n i b i l i t a t t r ò f i c a : U n a p r i m e r a e s t i m a c i ó d e d i s p o n i b i l i t a t d e m e n j a r p e l s v o l t o r s a M a l l o r c a v a ser r e a l i t z a t p e r R i c h f o r d et al. ( 1 9 7 5 ) . E s t i -m a r e n u n a n e c e s s i t a t d e 7 . 3 0 0 k g d e c a r n a l ' a n y p e r a la p o b l a c i ó d'alesho¬ r e s 4 0 e x e m p l a r s i c a l c u l a r e n u n a dis¬ p o n i b i l i t a t d e 3 3 . 0 0 0 k g n o m é s e n la p a r t n o r d d e la S e r r a d e T r a m u n t a n a ( z o n a I). E n el 1994 ( T E W E S , 1996) es v a r e a l i t z a r u n c à l c u l m é s detallat p e r a l a m a t e i x a z o n a t e n i n t e n c o m p t e e l s h à b i t a t s a d e q u a t s p e r a la r e c e r c a d'ali¬ m e n t . V a r e s u l t a r u n a d i s p o n i b i l i t a t d e 18.700 k g d e c a r r o n y a a l ' a n y , a m b la q u a l c o s a es v a c o n c l o u r e q u e l ' a l i m e n t , d e m o m e n t , n o era u n factor limitant p e l c r e i x e m e n t d e la p o b l a c i ó . E n el 2 0 0 0 , es v a t o r n a r a estudiar el desenvolupa¬ m e n t d e la d i s p o n i b i l i t a t tròfica ( R U E D A , 2 0 0 0 ) i es v a d e t e c t a r u n a u g m e n t d e la r a m a d e r i a o v i n a , t a n t a la S e r r a d e Tra-m u n t a n a c o Tra-m al P l a , d e s p r é s d ' h a v e r sofert u n g r a n d e c r e i x e m e n t entre 1982 i 1987. P e r a la z o n a I s ' e s t i m a u n a dis-p o n i b i l i t a t d e 2 1 . 0 0 0 k g d e c a r n a l ' a n y d e la q u a l es p o d r i e n a l i m e n t a r aproxi¬ m a d a m e n t 96 v o l t o r s . A q u e s t ú l t i m tre¬ b a l l e s t i m a t a m b é la i m p o r t à n c i a d e la p a r t s u d - o e s t d e la S e r r a de T r a m u n t a n a ( z o n a II) i del P l a ( z o n a III) c o m a à r e e s p o t e n c i a l s d ' a l i m e n t a c i ó . E n a q u e s t e s d u e s z o n e s , l ' a l i m e n t a c i ó p e r b e s t i a r és m é s b é e s p o r à d i c a j a q u e g e n e r a l m e n t s ' a p l i c a u n m a n t e n i m e n t i n t e n s i u d e l r a m a t a m b la q u a l c o s a u n p e r c e n t a t g e m o l t b a i x d e l s a n i m a l s e x i s t e n t s estaria d i s p o n i b l e p e l s v o l t o r s . E n t o t c a s , l'es¬ t u d i c a l c u l a u n a q u a n t i t a t d e 5 . 8 0 0 k g d e c a r r o n y a a n u a l a l a z o n a I I i d e 118.200 k g a la z o n a III de les q u a l s se p o d r i e n a l i m e n t a r h i p o t è t i c a m e n t 5 6 6 v o l t o r s m é s . A i x ò i n d i c a , s o b r e t o t , el p o t e n c i a l q u e p o d r i a t e n i r el P l a p e r a la c r e i x e n t p o b l a c i ó d e v o l t o r s a l'illa, p e r e x e m p l e , a m b la creació d e n o u s femers. Q u e d a p e r r e c o r d a r q u e e l v o l t o r a M a l l o r c a t a m b é s ' a l i m e n t a r e g u l a r m e n t d ' u n a espècie silvestre, el conill Orycto-lagus cuniculus, q u e c e r c a en la p l a n u r a , e s p e c i a l m e n t , d u r a n t els m e s o s d ' e s t i u . e) A c t i v i t a t d i v u l g a t i v a : Periòdica¬ m e n t s ' h a m a n t i n g u t i n f o r m a d a a l a societat i a la c o m u n i t a t científica s o b r e el d e s e n v o l u p a m e n t d e l p r o g r a m a d e c o n s e r v a c i ó i s o b r e l ' e v o l u c i ó g e n e r a l d e la p o b l a c i ó i l l e n c a d e v o l t o r n e g r e . P e r altra part, les activitats d i v u l g a t i v e s , c o m el j a t r a d i c i o n a l " D i a d e l V o l t o r " o la v i s i t a a e s c o l e s i a s s o c i a c i o n s d'ex¬ c u r s i o n i s m e , p e r m e t e n al P r o g r a m a fer arribar al p ú b l i c en g e n e r a l els a v a n ç o s d e les a c c i o n s d e c o n s e r v a c i ó . A m é s , les activitats d i v u l g a t i v e s s ' h a n m o s t r a t c o m el mitjà m é s efectiu p e r estimular la p a r t i c i p a c i ó c i u t a d a n a a l a p u n t a r - s e
d u r a n t a q u e s t e s j o r n a d e s p e r s o n e s c o m a v o l u n t à r i e s d e l p r o g r a m a . P e r ò , a l a v e g a d a , les a m e n a c e s es m a n t e n e n sobre a q u e s t a i altres e s p è c i e s a B a l e a r s . f) C o n s e r v a c i ó d e l ' h à b i t a t : A v a n -ç a n t e n la c o n s o l i d a c i ó d e la p r o t e c c i ó d e l ' e s p è c i e i el s e u h à b i t a t a llarg ter¬ m i n i la B V C F i m p u l s a P l a n s d e G e s t i ó p r i v a t s i c o n v e n i s a m b p r o p i e t a r i s d e finques a les z o n e s d e nidificació i ali-m e n t a c i ó de l ' e s p è c i e . E l s p r i ali-m e r s resul¬ tats s ó n l ' e s t a b l i m e n t d e tres c o n v e n i s d e c o l . l a b o r a c i ó a m b f i n q u e s q u e e n t o t a l o c u p e n u n e s 3.000 h a . i d i s p o s e n d e l 6 0 % d e l e s p l a t a f o r m e s d e n i d i -ficació. D I S C U S S I Ó A m b les d i v e r s e s t è c n i q u e s de con¬ s e r v a c i ó q u e s ' a p l i c a r e n sobre la pobla¬ c i ó d e l v o l t o r n e g r e a M a l l o r c a s ' h a a c o n s e g u i t revertir la t e n d è n c i a n e g a t i v a c a p a l ' e x t i n c i ó d e l ' e s p è c i e q u e s e m -b l a v a i m m i n e n t a p r i n c i p i s dels a n y s 80. E l s c o n t r o l s d e n i d i f i c a c i ó , els resultats d e l s r e c o m p t e s i els n ú m e r o s d'observa¬ c i o n s , p e r h o r e s , q u e a v u i e s d o n e n r e f l e x e n la r e c u p e r a c i ó del v o l t o r n e g r e en n ú m e r o d e parelles, n ú m e r o total d'e¬ x e m p l a r s , èxit r e p r o d u c t o r i r e c u p e r a c i ó d ' a n t i g u e s à r e e s d e n i d i f i c a c i ó . A i x ò s ' o b s e r v a , sobretot, a partir dels a n y s 90 q u a n v a finalitzar el reforç d e la pobla¬ ció i els j o v e s alliberats c o m e n ç a r e n a r e p r o d u i r - s e . M a l g r a t la r e a p a r i c i ó d e l ' ú s d ' e s q u e r s e n v e r i n a t s a B a l e a r s i la m o r t a l i t a t q u e h a o c a s i o n a t a l ' e s p è c i e , la p o b l a c i ó s e g u e i x a u g m e n t a n t sensi¬ b l e m e n t , tot i q u e e n a l g u n s a n y s a m b fluctuacions e n la r e p r o d u c c i ó , tal v e g a -da, c o m efecte d e l ' a u g m e n t d e la mor¬ talitat n o natural p e r l ' ú s d ' e s q u e r s enve¬ r i n a t s . E n el P r o g r a m a d e C o n s e r v a c i ó del V o l t o r N e g r e a M a l l o r c a s ' a p l i c a r e n i e x p e r i m e n t a r e n n o v e s m e t o d o l o g i e s de c o n s e r v a c i ó de l ' e s p è c i e c o m el marcat¬ ge p e r d e c o l o r a c i ó de p l o m e s , l'allibera¬ m e n t m i t j a n ç a n t g à b i a d ' a d a p t a c i ó i mit¬ j a n ç a n t la c r i a c a m p e s t r e . L a v a l u o s a e x p e r i è n c i a g u a n y a d a a q u í es a p l i c a d a p e r la F u n d a c i ó p e r a la C o n s e r v a c i ó d e l Voltor N e g r e en n o u s p r o j e c t e s d e con¬ s e r v a c i ó p e r a l ' e s p è c i e c o m e n la R e i n -t r o d u c c i ó d e l V o l -t o r N e g r e a F r a n ç a ( T E W E S et al., 1998), o e n el P l a d ' A c c i ó p e r a la C o n s e r v a c i ó d e v o l t o r s als Bal¬ c a n s ( T E W E S et al. en p r e p . ) . E l P r o g r a m a de C o n s e r v a c i ó h a de ser sensible a l ' i m p a c t e d e l v e r í q u e en q u a l s e v o l m o m e n t p o d r i a c a u s a r u n altre c o p u n a m a j o r m o r t a l i t a t i afectar a l'è¬ xit r e p r o d u c t o r . A G R A Ï M E N T S
Agraeixo la important implicació dels voluntaris que any rera any participen en les tasques de camp. Aprofito també per agrair les múltiples aportacions de conservacionis-tes ( S o c i e t a t d ' H i s t ò r i a N a t u r a l de les Balears, GOB, etc.) i científics a la conser-vació del Voltor Negre a Mallorca durant las ú l t i m e s 4 d è c a d e s , i en e s p e c i a l a Joan Mayol, qui en els moments crucials ha acon-seguit que es fessin tots els esforços possi¬ bles per conduir a la recuperació de l'espècie i així evitar la seva extinció, que desgracia¬ dament no es va evitar a altres illes de la Mediterrània ni en molts països europeus.
B I B L I O G R A F I A
MAYOL, J., 1975: Un plan para la conserva-ción del Buitre Negro, Aegypius mona-chus, en Mallorca. Ardeola 21(esp.): 1017-1028.
MAYOL, J., 1977: Contribución al conoci-miento de Buitre Negro, Aegypius mona-chus, en Mallorca. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 22: 150-178.
RICHFORD A.S., J.G. STEWARD & D.C.
Vul-ture (Aegypius monachus) in Mallorca. Ardeola, 21 (esp.): 225-243.
RUEDA, M, 2000: The Black Vulture (Aegy-pius monachus) population on the island
of Mallorca, Spain. Thesis, Univ. Wol-verhampton.
SANCHEZ, J.J., 1998: T h e recovery of the
Black Vulture Aegypius monachus in S p a i n . B l a c k V u l t u r e C o n s e r v a t i o n F o u n d a t i o n / F r a n k f u r t Z o o l o g i c a l Society (Eds). Proc. of the Int. Symp. on the Black Vulture in S E Europe, 1993. Palma de Mallorca.
SANCHEZ, J.J., 2001: Impacto del uso illegal de veneno en Baleares y acciones en m a r c h a para su control. Ponencias y resumenes del las III Jornadas del Medi Ambient de les Illes Balears (2001), 176¬
177.
SANCHEZ, J.J. (en p r e n s a ) : Buitre N e g r o (Aegypius monachus). En: Madrono, A. & C. Gonzalez (eds.): Libro Rojo de las Aves de Espana. SEO/BirdLife. Para el Ministerio de Medio Ambiente. TEWES, E., 1990: El Voltor (Aegypius
mona-chus) a Europa, un pas endavant en la seva recuperació. Anuari Ornitologoc de les Balears, 1990. 2-8.
TEWES, E. 1996: The European Black Vultu-re (Aegypius monachus L . ) , management techniques and habitat requirements. Viena.. Phil. Thesis, U n i v e r s i d a d de Viena.
TEWES, E., 2003: Censo 2002: Programa de C o n s e r v a c i ó n d e l B u i t r e N e g r o e n Mallorca. Unpublished report.
TEWES E., M. LLABRÉS & J.J. SANCHEZ, 2 0 0 1 :
Campanya de control de moixos assil-vestrats a Mallorca. Avanç del projecte fins el 30 de Juny del 2001. In: Pons, G.X. (ed.). Ponencias y resumenes del
las III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears (2001), 175.
TEWES, E. & J. MAYOL, 1993. La Recuperació
del Voltor Negre a Mallorca. Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. Document Tècnic de Conservació, 2 1 .
TEWES E. & J.J. SANCHEZ, 2 0 0 1 : Avances del
Programa de Conservación del Buitre Negro (Aegypius monachus) en Mallor-ca. In: Pons, G.X. (ed.). Ponencias y resumenes del las III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears (2001), 135.
TEWES, E. & J.J.SANCHEZ, 1998: Prorgama de
C o n s e r v a c i ó n d e l B u i t r e N e g r o e n Mallorca 1998-2002. Informe inedito de la BVCF para la Conselleria de Medi Ambient.
TEWES, E., SANCHEZ, E.M. y SANCHEZ, J.J.,
2002: Memoria del Programa de Con-servación del Buitre Negro en Mallorca 2000-2001. Informe inedito de la BVCF para la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears
TEWES, E., J.J. SANCHEZ y P. RAMIREZ, 2003:
Memoria del Programa de Conservación del Buitre N e g r o en M a l l o r c a 2 0 0 2 . Informe inedito de la BVCF para la Con¬ selleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.
TEWES E., J.J. SANCHEZ y P. RAMÍREZ, in prep.:
Status and Conservation of the European Black Vulture Aegypius monachus in Europe. En: Proceedings of the 6*1 World Conference on Birds of Prey and Owls, 18-24 May 2003, Budapest, Hungary.
TEWES E., M. TERRASSE, C. BAGNOLONI, J.J.
SANCHEZ, 1998: Captive Breeding of the European Black Vulture and the Rein-troduction Project in France. In: Chance-llor, R.D., B.U. Meyburg & J.J. Ferrero, eds,1998,: Holarctic Birds of Prey. ADE-NEX, WWGBP.
