JOSEP SASTRE I PRATS
ABAT D’AMER I ROSES 1660 – 1668
ABAT DE LA PORTELLA I SANT PAU DEL CAMP
1668-1683
LÀPIDA AL PEU DE L’ESCALA
Aquesta làpida mortuòria estava a la nau de l’església, però per motius de restauració es va traslladar al
claustre al peu de l’antiga escala que donava accés al cor de l’església.
CRITERIS EPIGRÀFICS I PALEOGRÀFICS
DE LA LLOSA MORTUÒRIA
(línia 1)
VAS
(l. 2)
ADMODVM ILLVSTRIS DOMINI FRATRIS
(3)
IOSEPH
SASTRA PRATS
(4)
ET ORTAL DD ABBATIS MO-
(5)
NASTERIORVM SANTI
PETRI ET PAV-
(6)
LI DE CAMPO BARCINONE ET LA
(7)
PORTELLA ET
SVCCESSORIS DE
(8)
---T [ECCLESIE PRESENTIS TERRE]
(9)
1680
Traducció: Vas del molt il·lustre senyor Fra Josep Sastra i Prats i Ortal [DD],
abat dels monestirs de Sant Pere i Sant Pau de Barcelona i de La Portella i
successor de [---t de l'església d'aquesta terra] (Els claudàtors assenyalen
els punts dubtosos).
Les lletres DD, volen dir DOMINI DOMINI (en genitiu, concertant amb
ABBATIS), que era el tractament propi de les altes dignitats (comparem-ho
amb el castellà SEÑOR DON).
La darrera línia de la làpida segueix sent un misteri, degut al tros
deteriorat a la part esquerra.
Segons el criteri del: Professor: Avel·lí André i Gabian, Catedràtic de Llatí
LLOSA SEPULCRAL
SEGONS EL LLIBRE “LOS RELIGIOSOS EN CATALUÑA”
Aquí podem observar
una segona opinió de la
transcripció de la llosa
sepulcral de l’abat Josep
Sastre i Prats.
Aquest estudi està en el
llibre “Los Religiosos en
Cataluña durante la
primera mitad del siglo
XIX” , per Gaietà
Barraquer i Roviralta,
1839-1922
Imprenta Francisco J.
Altés y Alabart –
L’ESCUT HERÀLDIC DE L’ABAT SASTRE
Com era de preveure és un escut que la seva lectura ofereix algun dubte, anem per la descripció:
En primer lloc porta capel d’abat, anem bé, al cap de munt de l’escut veiem el bàcul, correcte.
Anem per l’escut, primer cognom, Sastre: normalment els Sastre porten unes
estisores obertes cap per amunt, obertes, alguns sostingudes per dos lleons
enfrontats, res de res.
Segon cognom: Prats, podem veure uns prats, amb una torre, (referint-se al tros de terra que es deixa créixer herba per a
pasturar el bestiar) correcte.
A la resta veiem un riu entre dos monts, i al cap una estrella o un calze.
ESCUTS HERÀLDIC DE SANT PAU DEL CAMP
Com a curiositat, entremig de la
investigació de dades de l’abat, he
trobat en el llibre “
Los Religiosos en
Cataluña durante la primera mitad del
siglo XIX”
, un dibuix de l’escut d’armes
de Sant Pau del Camp, és aquest que
us mostrem.
Sembla una gallina amb potes, al
darrera unes rodes, potser de molí.
El que si podem dir que es tracta d’una
forma d’escut heràldic dels molt antics
de la història de l'heràldica a
Catalunya. Potser es tracta de l’escut
heràldic d’un benefactor del monestir.
Encara que no s’han trobat rastres de l’origen de l’abat, hem
trobat una petita ressenya a l’Arxiu Diocesà de Girona on veiem
que a l’apartat de lletres, una nota que diu textualment al llibre
U-267 full f223:
“Llicència a Josep Sastre de tenir tomba a l’Escala, 29 de març
de 1684, f 222; semblant a Pere Borrell per la Cellera”
Segons el document el titular d’aquesta sol·licitud de llicència
està a nom de Josep Sastre i Climent, “
Nós, Pere Barril, prevere,
Sr. Sr. Vicari etc. de l’il·lustríssim i reverendíssim etc., al nostre
estimat en Crist l’honorable Josep Sastre i Climent, major de
dies (=senior), del veïnat de l’Escala, del terme de la vila
d’Empúries, d’aquesta diòcesi de Girona, li desitgem salut eterna
en el Senyor.
Segons en Marquès, Josep Sastre va ser responsable de la
cambreria de Colera el 1638.
PERSONATGES CONTEMPORANIS
ESTRATÈGIES FAMILIARS DELS SASTRE I CLIMENT
- Joan Antoni Climent, abat d’Amer (fill de Salvador Climent, nebot de Fra
Francesc Climent) 1676 possible successor de Jeroni Climent.
- Antoni Climent Sastre 1649
- Ignasi Climent Sastre i Ortal, pagès de la Selva 1652
- Jaume Climent, prevere de Selva de Mar
- Pere Pau Climent
- Salvador Climent
- Fra Francesc Climent
- Jeroni Climent, monjo
- Josep Climent Català, novici de St. Pere de Rodes 1619
- Pere Benet Climent i Català 1661
DOCUMENT DE L’ADG
Llicència per a construir un sepulcre o carner.Nós, Pere Barril, prevere, Sr. Sr. Vicari etc. de l’il·lustríssim i reverendíssim etc., al nostre estimat en Crist l’honorable Josep Sastre i Climent, major de dies (=senior), del veïnat de l’Escala, del terme de la vila d’Empúries, d’aquesta diòcesi de Girona, li desitgem salut eterna en el Senyor. L’afecte de la teva extraordinària devoció, que tens demostrada envers l’església de Sant Pere, del veïnat de l’Escala, justificaria que et concedim de bon grat allò que ens supliques. Per això, nós, volent honorar-te amb el favor d’una gràcia especial, car som favorables en aquest respecte a les teves súpliques, per tal que, dins l’esmentada església i en el seu paviment, davant l’altar dels Sants Josep, Francesc i Antoni de Pàdua, puguis i siguis capaç d’excavar i construir, lliurement i lícita, un sepulcre o túmul, bastit i guarnit, altrament, per tu, amb les insígnies de la teva nissaga, on es pugui sepultar i inhumar el teu cos o cadàver i els de tots els de la teva família i posteritat, quan per llei natural s’escaigui l’hora de pagar el dèbit mortal; i, així mateix, amb el beneplàcit teu i dels teus hereus o successors, admetre que s’hi pugui i permeti inhumar i sepultar també, en el mateix sepulcre o túmul, els cossos o cadàvers de Rafel Sastre, negociant, del mateix veïnat, germà teu, i dels seus. De tot això és d’allò que, per mitjà d’aquestes lletres, respectivament, a tu i als teus, us concedim llicència i us en donem facultat. Amb aquesta precaució i benentès, tanmateix, que es faci sense perjudici de cap tercera persona. Així, doncs, ordenem als reverends responsables i als obrers de l’esmentada església, els que hi siguin ara i sempre, que no et posin ni permetin que et posin cap entrebanc a tu ni als teus en cap ni en cadascun dels assumptes esmentats. I, en testimoniatge de tot això, etc.
L’any 1617 l’abat Pere
Sanxo i el rei Felip III van
pactar que el monestir de
Santa Maria de la Portella i
Sant Pau del Camp es
fusionessin, i el 1624 va
establir-se que
s’anomenaria Santa Maria
de la Portella i de Sant Pau
del Camp en aquest ordre,
restant al monestir del
berguedà tres monjos, i la
resta passessin a Sant Pau
del Camp.
ANNEXIÓ A SANT PERE DE LA
PORTELLA
Dominis de Sant Pere de la Portella a
A partir del 1617, la
Portella es va unir al
monestir de Sant Pau del
Camp, de Barcelona, on
va passar a viure el seu
abat, fins a la
desamortització de 1835
.
SANT PERE DE LA PORTELLA
Sant Pere de la Portella (1890-1923)
Fotografia de Cèsar August Torras
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de
El 22 de juliol de l’any 1680, diada de Santa Magdalena, foren
extrets el següents diputat i oïdors:
Diputat Eclesiàstic:
Josep Sastre i Prats
, abat de Sant Pau del
Camp i de Sant Pere de la Portella.
Diputat militar: Joan d’Amat i Despalau, noble de Barcelona,
senyor de Castellbell i de Granera.
Diputat reial: Joan Baptista Perpinyà i Ferrer, ciutada honrat de
Girona.
Oïdor eclesiàstic: Francesc de Ferrer i Desgüell, prior de Sant
Cugat del Vallès.
Oïdor militar: Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de
Castellà i senyor de Ribatallada i Ciutadilla.
Oïdor reial: Onofre Monsalvo i Puigventós, ciutadà honrat de
Barcelona, per la vegueria de Perpinyà, domiciliat a Barcelona.
ACTA D’ESCOLLIMENT DEL 109È. PRESIDENT
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Va ser membre de l’orde de Sant Benet, des del 1660 fins el 1668 va
ser abat de Santa Maria d’Amer, (que va arribar a al càrrec provinent de la prepositura de Viladamat, el 1660 fins el 1662, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes), i des del 1668 fins el 1683 va ser abat de Sant Pau del Camp, i a la vegada de Sant Pere de la Portella.
(aleshores era una congregació tan pobre que hi hagueren d’unir-la a
Sant Pere) el dia 22 de juliol de 1680 va ser nomenat el 109è. President de la Generalitat de Catalunya. Manquen algunes dades
biogràfiques, durant els primers mesos del 1683 va estar absent de les reunions del consistori per causa de la seva malaltia.
Tot i que en aquella època ja s'havia portat ha terme la unió dinàstica
de Catalunya-Aragó amb Castella, cada zona conservava la sobirania i les seves institucions polítiques (dret, moneda, sistema fiscal, etc.).
La lluita per la successió entre la Dinastia borbònica i Dinastia dels
Habsburg al segle XVIII, va significar la derrota de Catalunya, que era partidària de la Casa d'Àustria i l’abolició de les institucions catalanes a favor de la política absolutista portada a terme per el Borbó Felip V.
Sant Pau del Camp és part rellevant en la història de Catalunya. Josep
Sastre i Prats, a l’hora de president de la Generalitat durant el trienni 1680-1683, va ser-ne abat.
Segons l’Antoni Pladevall a la Catalunya Romànica el 1592 el papa
Climent VIII va incorporar el monestir de Santa Maria de Roses (Alt Empordà), com a filial, al de Santa Maria d’Amer, des d’aleshores tenien un prior i un parell de monjos.
És dóna la circumstancia que l’any 1620 deixa d'haver-hi abats i priors
a Roses, i diu Montsalvatje que només hi van haver-hi dos, cap d’ells anomena com Josep Sastre i Prats.
El mateix historiador esmenta a Josep Prats com a abat, d’elecció
pròpia, de Santa Maria d’Amer.
L’abat Sastre va arribar al càrrec provinent de la prepositura de
Viladamat, dependent del Monestir de Sant Pere de Rodes, càrrec pel qual havia estat escollit el 1646.
La dada més antiga que coneixem d’aquest abat és el 1629 en el qual
figura com a sagristà i cellerer del Monestir Sant Pere de Rodes.
Potser familiars d’ell eren Antoni Climent i Sastre, Ignasi Climent
Sastre i Hortal (pagès de la Selva). Un altre de Selva de Mar, Antoni Climent Sastre.
