Zoo Club Barcelona. Any 2, núm. 06 (1988)

iClick!

Llévatelo a casa.

Si te gusta, no lo dejes ahí.

Kodak te lo enmarco, te lo envuelve yte lo envía a casa.

iPara que lo conserves en su color toda la vida!

Películas Kodachrome 1- Ektachrome.

Para enmarcar yguardar lo que mós te gusta.

Kodak

_EDITORIAL

SUMARI

_ EL NOSTRES ANIMALS

ESCURÇONS BUFADORS-GUBA-FELIPE

Rafael Cebrián i Joaquím Lacueva

FAUNA CATALANA

ELS MUSTELIDS (lI) Jordi Fàbregas

6

EL MEU ZOO Josep M." Ruiz A.E.Z.A. Adolf Martí

7

PARCS NATURALS

EL MONTSENY Josep Lluís Melero _ VIATGES ZOO-CLUB

DOÑANA l PICOS DE EUROPA

_VEURE MON

FENT INMERSIÓ AMB LES FOQUES MENJADORES DE CRANCS Doug Allan ZOO-CLUB INFANTIL NOTICIARI

EL NOSTRE ZOO

LA REPRODUCCIÓ DE LA TORTUGA

MEDITERRÀNIA Enric de RoaILluís Falp _ REQUISA D'AUS A

MONTJUIC I MALLORCA LLIBRES

SUMARI

L

a fundació Princep d'As-túries ha atorgat recent-ment el premi de la Con-_ còrdia a la UICN (Unió Internacional de Conservació de la Natura) i a la WWF (Fons Mundial de la Vida Salvatge) per la contribució solidària a favor de la pau, el progrés i la prosperitat en el món mitjan-çant la conservació del patri-moni natural de la humanitat. El representant en el nostre país d'aquestes prestigioses institucions és ADENA (As-sociació per a la Defensa de la Natura), i des d'aquí volem fe-licitar a aquesta associació per haver guanyat aquest premi i pels esforços envers la conser-vació i protecció del medi am-bient.

Institucions com aquesta són fonamentals per afermar la conservació d'espècies en perill d'extinció així com el seu hà-bitat. Cal recordar algunes da-des certament alarmants: A l'Àfrica, la vida salvatge s'ha reduït en més del 70 % des de principis de segle. Els boscos tropicals que originalment co-brien 16 milions de km', ~'han

reduït en un 50 %. Cada any, més de cent mil quilòmetres quadrats de boscos tropicals, hàbitat crucial per a mils d'ani-mals exòtics són exterminats. Amb aquestes dades de des-trucció actual es calcula que

en

deu anys podrien desaparèixer els boscos tropicals a la Malàsia i en quelcom més de vuit anys els d'Indonèsia. Mentres tant, la població mundial ha passat de 450 milions de persones fa 300 anys a 5.000 milions a l'any 1987 i les Nacions Unides cal-culen que per l'any 2025 aques-ta xifra serà superior a 8.000 milions.

Els tigres de la Índia s'han re-duït de més de 70.000 a menys de 3.000 individus des de prin-cipis de segle. El bisó americà ha passat de més de 60 milions d'individus a menys de 20.000 des del1.800 fins avui. L'últim bisó europeu en estat salvatge va morir al 1925, deixant menys de 50 supervivents als Zoos Europeus. En poc més de deu anys i degut a una bona planificació en els zoos la po-blació va crèixer fins a 100 exemplars i avui es troben en

EDITORIAL

cens més de 600.

Això a fet possible la seva rein-traducció a la natura.

Desi pandes gegants no cal parlar-ne gaire. Nomès recor-dar que fa pocs anys s'estimava la població en llibertat al vol-tant de 5.000 exemplars i ara a penes es creu que hi hagi al voltant de 100. Això tot i estant super-protegits. I si no ho ha-guessin estat, qué hagués pas-sat?

El paper decisiu de molts Zoos, entre ells el nostre, farà possible en un futur, rescatar part del que l'home a anant destruint amb l'ajut de nobles institucions com UICN IWWF

I ADENA i altres.

Els zoos que existeixen des de fa 2.000 anys han estat evolu-cionant i dels més de mil que existeixen actualment arreu del món, molts estan treballant in-tensament en la conservació i l'educació en la conservació. Aquest és el nostre lema, ob-jectiu i raó de ser. _

Jaume Vergés Director General

Parc Zoològic de Barcelona es membre de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i del Recursos Naturals.

Consell de Redacció: Jaume Verges

(Gerent Parc Zooloq.c de Barcelona. SA)

Equip tècnic del Parc Zoològic: Manel Areste (Terran)

llurs Colom (Aus)

Ferran Costa (Aquarama)

Salvador Flllela (Retolament)

Miquel Luera (Serve/ Vetennan)

Josep M' RUIz (Duectot Tectnc)

Jaume Xampeny (MamJfers)

Director: Mariana Hispano

Redacció:

Rafel Cebnar. (81OIeg)

Joaquím Lacueva (81OIeg)

Josep Lluís Melero (81OIeg)

MaJosep Noto (8/010ga)

Documentació gràfica: Arxiu Zoo Conta Firo Foto Orrol Alamany Martlnez Carnon Maqueta: G S GRAFICS

Dipòsit legal: B-41969 86

Printed in Spain by

JTV/GRABASA

Edita:

Ajuntament de Barcelona Parc Zoològic de Barcelona S A Parc de la Ciutadella

08037 Barcelona

Socis protectors:

ELS NOSTRES ANIMALS

ESCURÇONS

BUFADORS

A

quest dies, el Terrari del Zoo mostra als seus visitants unes cries d'escurçó bufador (Bitis arietans), les primeres que s'han desenvolupat amb èxit a la nostra col-lecció. Aquest fet ha estat precedit d'una accidentada història que va co-mençar a l'acabament de 1985, quan va ser adquirida una parella d'aquesta espècie d'escurçons mitjançant un in-tercanvi amb quatre escurçons turcs

(Vipera xanthina). El primer intent de reproducció va fracasar, atesa la jo-ventut dels animals, i només una de les quatre cries nascudes va sobreviure uns dies, però sense arribar ni tan sols a menjar. En aquest moment, la pa-rella va ser separada, en comprovar que, sovint, es mossegaven, i això po-dia ser perillós, no pel verí (aquests animals no són afectats pel de la seva pròpia espècie), sinó pel risc d'infec-cions que una ferida d'aquesta mena provoca.

A poc a poc el mascle va deixar d'ali-mentar-se, es mostrava poc actiu i do-nava proves de no trobar-se bé. D'al-tra banda, la femella, després d'un any del fracassat intent reproductor, va manifestar signes inequívocs que en-trava novament en zel. Atesa aquesta circumstància i tenint en compte el de-pauperat estat del mascle, es va deci-dir juntar-los per aprofitar la que po-dia ser la darrera oportunitat per criar. I, en efecte, després de passar un dia sencer copulant, al matí següent el mascle era mort. En practicar-li la ne-cròpsia es va comprovar que el motiu de l'òbit havia estat una septicèmia tò-xica causada per la infecció d'una de les mossegades rebudes un any enrera.

Però, malgrat aquesta mort, l'objectiu primordial va ser assolit, i el març de 1988 neixien 25 petits escurçons bu-fadors. Encara que sembli un nombre considerable, les femelles d'aquesta espècie poden arribar a tenir fins a 80 cries. La reproducció característica d'aquestes serps és l'ovo-viviparisme: els ous fecundats es mantenen a l'in-terior de les vies genitals de les fe-melles fins al moment de l'eclosió, de manera que els petits surten a l'exte-rior ja lliures de la closca i el naixe-ment té l'aparença d'un part.

Tres mesos després, vint de les cries han sobreviscut i es troben en perfec-tes condicions. Fins i tot algunes d'elles ja han doblat la seva longitud que, en el moment de néixer, era d'uns 13 cm. El seu aliment consisteix en cries de ratolí, que ja poden cap-turar des del primer dia de vida, per-què venen al món proveïdes ja del ca-racterístic verí hemotòxic de l'espècie.

L'escurçó bufador és

j'espècle

de més àmplia distribució de totes

les serps verinoses d'Africa, ja que es troba des del sud del Marroc

fins al Cap de Bona Esperança.

Si bé el seu verí no actua tan ràpidament com el de les mambes, el

fet que l'espècie sigui molt abundant a tot el continent africà fa que

provoqui més morts humanes que cap altra serp.

2

-{-I-03!'I-Els petits neixen embolcallats en una coberta membranosa, que trencaran uns instants

després.

GUBA

S

i bé és habitual trobar elefants als parcs zoològics, rarament tenim ocasió de veure exemplars de Lo-xodonta africana cyclotis, subes-pècie de l'elefant africà que es coneix com a elefant de bosc. Rep aquest nom perquè no viu a la sabana, com l'altra subespècie més coneguda, sinó a les intricades selves del centre i l'oest de l'Àfrica. Es caracteriza per ser més petit, per tenir les orelles arrodonides i pels seus ullals rectes i dirigits cap avall.

petit elefant. Òbviament, el rei va prendre la decisió de donar-lo a una institució capacitada per al seu correc-te mancorrec-teniment que, en aquest cas, va ser el nostre Zoo.

Un cóp arribat, l'associació Arca de Noé es va oferir amablement a apa-drinar-lo. Com és sabut, aquesta as-sociació va ser fundada per l'il-lustre

escriptor Santiago Rusiñol i, origina-riament, els seus membres havien d'acomplir el requisit que el seu cog-nom correspongués al nom d'un ani-mal. Es va celebrar una gran festa de benvinguda durant la qual l'elefant va ser batejat amb el nom de Guba, acrò-nim de Guàrdia Urbana, en homenat-ge a aquest cos de seguretat ciutadana. Existeix una curiosa anècdota al vol-tant d'aquest animal: la confusió del seu sexe. En principi tothom pensava que es tractava d'una femella, perquè així se'ns va assegurar al seu país d'ori-gen. Heu de pensar que els testicles dels elefants són interns i, per tant, el seu sexe no és evident. Però el seu

rà-Mentre l'elefant de sabana pot

arribar als 4 metres d'alçada i

els 6.000 kg de pes, l'elefant de

bosc rarament ultrapassa els 2,

80 m i els 3.000 kg.

EI rei Leopold 11de Bèlgica va

fundar al Congo, l'any 1910, un

centre d'ensinistrament

d'elefants de bosc per

utilizar-los per treballar,

que encara

existeix a l'actualitat.

pid desenvolupament i el notable crei-xement dels ullals van fer sospitar, passat un temps, que podia tractar-se d'un mascle, fet que recentment ha es-tat comprovat d'una manera inequí-voca.

Si veniu al Zoo el podreu veure en una instal·lació de la Gran Fauna Africana, al costat de l'altre exemplar d'elefant africà que s'exhibeix al nostre recinte, Alícia, una femella de més edat que pertany a la subespècie de sabana.

FELIPE

E

ls macacos són uns primats carac-terístics del continent asiàtic, amb l'única excepció de la mona de Gi-braI tar, que viu al, penyal i a les muntanyes de l'Atlas. Es un grup molt adaptable, ja que comprèn espècies que viuen a les selves tropicals i d'al-tres que es troben a les més altes mun-tanyes del món (Himalaia) i fins i tot al bell mig de les ciutats.

En el nostre Zoo es pot veure un re-presentant d'aquest grup, el macaco cua de porc (Macaca nemestrina), que és una de les espècies més grans (Ies femelles arriben gairebé als 5 kg i els mascles ultrapassen els 8 kg). Ocupen els boscos humits del sud-est asiàtic, on s'alimenten de fruites, fulles, brots, insectes i productes de conreu. Es característica d'aquests macacos una gran facilitat per a l'expressió fa-cial. Sovint tindreu ocasió de veure'ls al Zoo fent tota mena de ganyotes, en-tre les quals destaca un gest d'arrufar el nas i aixecar els llavis que fan servir a l'hora d'apropar-se a un altre indi-vidu, ja sigui per copular o per atacar-lo. No són particularment agressius i, per aquest motiu, les femelles i els jo-ves a certes regions són ensinistrats per a la recol·lecció de cocos. Tan-ma teix, els Tan-mascles adults, proveïts d'ullals de considerables dimensions, poden resultar ésser perillosos.

ELS NOSTRES ANIMALS

•

En aquest macaco la comunicacio

sonora és menys important que en altres espècies de primats.

AI Zoològic tenim una parella d'aquesta espècie, composta per un mascle de dotze anys anomenat Felipe i una femella de deu anys que es diu Carmen. La història d'en Felipe ens demostra un cop més els inconve-nients que comporta adquirir animals salvatges de petits, sense preveure els problemes que apareixeran quan crei-xin. Nascut en llibertat, en Felipe va ser comprat per un barceloní que el va mantenir tancat a casa seva. Tot anava bé fins que un dia, a la primeria de l'any 1986, quan l'animal ja era adult, en entrar el seu propietari a la gàbia, en Felipe se li va llençar sobre i el va mossegar furiosament a la cama, amb tanta mala sort que va foradar una vena important; això va provocar una hemorràgia de proporcions exagera-des que va dur aquest home al hospital i en Felipe al Zoo.

D'altra banda, i procedent d'un altre donatiu, havia arribat cinc anys abans la Carmen, que inmeditament es va convertir en la seva companya. D'aquesta unió han nascut fins ara dues cries que, malauradament, han mort. Recentment, però, han entrat en zel, i per tant, se suposa fonamen-tadament que és a punt d'arribar un altre petit .•

Rafael Cebrián Joaquím Lacueva

EI macaco cua de porc està distribuït des d'Assam (índia) fins a la

península Malàia i les illes de Borneo i Sumatra, passant per

Birmània i Tailàndia. La pràctica de la domesticació ha fet que hagi

estat introduït a altres illes de la Sonda.

Aquest animals són molt perseguits perquè assolen els camps de

conreu i, a més, en alguns llocs, formen part de la dieta de

diferents pobles.

FAUNA CATALANA

/

I

ELTEIXa

I

De les dues subfamílies

de mustèlids que vam deixar pendents

en el capítol anterior, els lutrins i els melins, en trobem un

representant de cada als Païssos Catalans: la llúdria (Lutra

/utra) i el teixó (Me/es me/es) respectivament.

Ambdós

animals presenten unes característiques

prou diferenciades per

poder distinguir-los

a primer cop d'ull, en el supòsit que

arribem a veure'ls,

perquè, a més de ser de costums nocturns,

demostren una gran desconfiança envers l'home, provocada

per la persecució que han sofert durant molt de temps.

/

LA LLUDRIA

L

I llúdria, que arriba a mesurar entre 100 i 120 cm de longitud, dels quals 30 o 40 corresponen la cua, i a pesar fins a 10 kg, és un dels pocs mamífers que aconsegueix l'aliment exclusivament a l'aigua. Es evident que per poder caçar en aquest medi l'animal ha de presentar una sèrie d'adaptacions físiques que ens permetran d'identificar-lo

ràpidament.

EI cos, de forma tubular, acaba en una cua cònica, forta i musculosa, que pràcticament no es diferència del tronc. EI cap és aplanat, amb les orelles molt petites per no oferir resistència a l'aigua, i té els ulls i el nas situats a la part superior, com en molts animals aquàtics, per poder treure'ls a l'exterior deixant la resta del cos submergit. Pot tancar hermèticament els orificis nasals i auditius, el que demostra que ni l'olfacte ni l'aida tenen importància a l'hora de caçar; la vista és el sentit que utilitza per localitzar les preses. En aigües tèrboles fa servir les vibrises (bigotis), que en estar connectades a terminacions nervioses, poden captar les vibracions produïdes per altres animals. EI pèl, de color marró fosc a la part superior i més clar a la inferior és espès i està molt lubrificat per garantir la impermeabilitat i mantenir la pell seca. Les extremitats

estan provistes de membranes

interdigitals, que més que ajudar-la a avançar -això ho aconsegueix amb ondulacions de tot el cos-, li confereixen una gran capacitat de maniobrabilitat.

Les llúdries habiten sempre rius amb abúndancia de peixos i vegetació -per això solen defugir els

embassaments-, i evidentment poc contaminats, perquè els detergents fan disminuir les propietats

impermeabilitzadores del lubrificant del pèl.

Cada nit les llúdries, que poden viure solitàries o en petits grups familiars, recorren el seu territori tot cercant alguna cosa amb què omplir el pap, sobretot peixos i, en menor proporció, crancs de riu, amfibis i serps d'aigua. Ocasionalment també poden capturar aus aquàtiques i petits mamífers. Els límits del territori són marcats amb excrements fàcils de localitzar i d'identificar, ja que són dipositats en llocs ben visibles i estan plens d'espines i escates, i desprenen una forta ferum de peix.

Quant als comportaments

reproductors, tot i poder-se produir durant tot l'any, tenen un màxim a començament de primavera i les 2 o 3 cries, a vegades fins a 6, neixen després de 9 setmanes de gestació. Es interesant, per acabar, senyalar la quantitat de temps que dediquen a comportaments lúdics, tant els joves com els adults, com ara empaitar-se per l'aigua sense cap finalitat clara o deixar-se lliscar per tobogans de neu o de fang.

E

n arribar el capvespre els teixons comencen a treure el nas dels caus, unes complicades xarxes de galeries i cambres

subterrànies on poden viure força individus, tot flairant l'aire i parant l'orella fins a assegurar-se que no hi ha cap intrús a les rodalies. Una vegada s'han decidit a abandonar la seguretat de la teixonera, el primer que solen fer és visitar les latrines, situades en un punt proper, i dedicar-se durant una bona estona a la higiene corporal. Quan per fi han acabat les operacions de neteja, aquests animals rabassuts i de potes curtes comencen a recórrer el seu territori tot buscant els petits animals i els vegetals que componen la seva dieta, sobretot cucs de terra i insectes, sense despreciar

micromamífers, cries de conill ifins i tot escurçons, que sembla que no poden travessar la gruixuda capa de pèl que els protegeix. Una altra part molt important de la seva

alimentació és composta per mel, fruites i d'altres vegetals.

EI pèl, llarg i de color gris a tot el cos, amb dues franges negres a la cara que trevessen els ulls, ha estat el causant de la mort d'aquests animals, perquè durant molt de temps s'ha utilitzat per a fabricar brotxes d'afaitar.

L'època de zel sol ser entre el febrer i el maig de l'any següent ja què encara que gestació real no duri més de dos mesos, en els teixons, com en molts d'altres mustèlids, es dóna el fenomen de la implantació retardada de l'òvul. Els petits, que mamen durant tres mesos, no

s'independitzen fins a la tardor, moment en què poden abandonar el territori o passar a formar part de la colònia.

Els acúmuls de greix d'aquests golafres animals els permeten de romandre durant mesos sense sortir del cau. i per tant sense menjar, durant l'hivern -malgrat que no arribin a aletargar-se- o

senzillament quan sospiten que a l'exterior hi ha alguna cosa que consideren perillosa.

FAUNA CATALANA

LLÚDRIA

(Lulra fulra)

Classe: Mamífers. Ordre: Carnívors. Família: Mustèlids. Subfamília: Lutrins.

Descripció: Arriba a mesurar fins a 120 cm, amb la cua inclosa. La forma del cos és allargada amb la cua cònica acabada en punta. El pèl és de color marró fosc a la part superior i clar a la inferior. A les extremitats presenta membrana interdigital. Alimentació: Peixos, preferentment els de

moviments més lents, crancs de riu, amfibis, rèptils, aus

aquàtiques i petits mamífers. Reproducció: El màxim de còpules es produixen a començament de primavera, encara que poden haver-n'hi tot l'any. Tenen 2 o 3 cries -excepcionalment en poden tenir fins a 6- després de 9 setmanes de gestació. Distribuci6: Ocupa la major part d'Euràsia i el nord de l'Africa.

Classe: Mamífers. Ordre: Carnívors. Família: Mustèlids. Subfamília: Melins.

Descripció: el cos és rabassut i les potes ila cua curtes. Arriba a mesurar com a màxim un metre, amb la cua inclosa. Pesa entre 7 i15 kg. EI pèl és llarg i

de color grisós. La cara és clara amb dues línies negres que van del musell fins a les orelles passant per l'ulL

Alimentació: Omnívor. Menja cucs de terra, micromamífers, cries de conill, rèptils, amfibis, insectes, mel, fruites i d'altres matèries vegetals.

Reproducció: Pot reproduir-se tot l'any, però del febrer al maig hi ha un màxim de còpules. Presenta implantació diferida i les 2-4 cries neixen 10 o 11 mesos després. ,

Distribució: Europa j Asia.

ELMEU ZOO

A

l'actualitat la gastrono-mia adquireix una pro-gressiva importància en tots els seus aspectes i és considerada una part important de la cultura dels pobles.

Els grans mestres de la cuina són venerats com a summes sacerdots de la cerimònia del bon menjar i la investi-gació i la renovació de les di-ferents cuines són constants. S'inicien camins, alguns d'ells fallits, que introduei-xen plats nous i diverses for-mes de menjar impossibles de pensar fa alguns anys, o bé es recupera la cuina tra-dicional a través dels textos clàssics i la tradicicó oral que passa de generació en gene-ració.

Per una altra banda, l'home modern, sobretot en les ci-vilitzacions occidentals, es preocupa cada vegad~ més d'ingerir una dieta tan 'tqui-librada i racional com sigui possible, i la qüestió estètica s'imposa moltes vegades per damunt de tot i fa que hagi sorgit una gran indústria al voltant de l'alimentació.

Els règims dietètics

aparer-xen, fan furor i són substi-tuïts poc temps més tard per altres de més moderns. En el terreny de l'alimentació també imperen les modes. I dit tot això, què pensaria el lector d'un restaurant que servís milers de menjars, sí,

milers, cada dia i que tin-gués una carta tan extensa i variada que podria omplir dotzenes de fulls? Arribaria a la conclusió que és impos-sible, però és absolutament real i existeix: és el restau-rant del Zoo.

En fer-se de dia, la cuina i el magatzen del Zoo inicien la seva bulliciosa activitat. Po-ques hores després, els «clients», més de 7.000, es-peren que els serveixin les seves apetitoses racions. Uns, més capritxosos que els altres, demanaran aliments d'una sofisticada prepara-ció; d'altres, menys exi-gents, ingeriran productes absolutament naturals i sen-se manipulació.

La furgoneta arriba al ma-gatzem i són descarregades les més diverses viandes. El

AEZA

Asociación

P

er iniciativa del Parc Zoològic de Bar-celona, del Parc Zoològic de Madrid I de Marineland, es va organitzar el 17 de Març d'enguany una reunió entre diverses entitats zoològiques espan-yoles amb l'objecte d'estudiar les possibi-litats de constituir una associació d'aquests organismes.

El resultat de la reunió organitzada pel nostre Zoo es va traduir el proppassat dia cinc de maig, al Saló de Plens de l'AJun-tament de Santillana del Mar, per invitació expressa del seu Batlle, lIm. Sr. Francisco Javier Rosino Mata I amb la col-laboració de D. ignacio Pardo, del Zoo de Santilla-na, en la realització de la reunió consti-tuent de la «Asociación Española de Zoos y Acuarios» - «A.E.Z.A.». En aquesta

6

-{-:-#3!1I·-camió, carregat de farratge, circula per tot el recinte re-partint-hi la seva càrrega. Per una altra banda" els mantenidors, amb els seus carretons, inicien la, proces-só que durà la dieta als ani-mals al seu càrrec, que la re-ben esvalotats.

Tot això es complementa amb la nostra pròpia granja, on es crien espècies tan di-verses com llagosts, pollas-tres, conills, rates, etc., que formen part de la dieta dià-ria d'aus rapinyaires, felins, rèptils, etc.

Al lector li agradaria conèi-xer quin es el nostre client més golafre. Naturalment ho són els més grossos: l'orca Ulisses menja 50 kg diaris de verat i els elefants ingereixen un volum d'ali-ment encara superior. Els gourments més delicats són els primats i algunes aus com els flamencs, que tenen les dietes més elaborades i variades: més de 20 compo-nents que, a més, alguns ca-sos varien segons els dies i les èpoques de l'any.

En general, els animals

reuruón van assistir com a socis fundadors els Zoos de Barcelona, Madrid, València, Córdoba, Jerez de la Frontera, Guadala-jara, Calahorra y Santillana del Mar, els Auto-Safaris de Elx, Madrid, Ruhe i Cos-tablanca, i Marineland de Pallorca i Pala-folls i Loro Parque de Canàries.

L'A.E.Z.A. té com a objectius incremen-tar el nivell tècnic i educatiu de les Entitats Zoològiques espanyoles, coordinar i col-laborar en programes científics i de conservació d'espècies en perill d'extinció I de cooperar amb l'Administración a la definició del marc legal zoològic.

En el Zoo de Barcelona celebrem la crea-ció de l'A.E.Z.A. per que la creiem im-prescindible, dins del món europeu en que estem Immersos des de l'entrada al Mercat

aprofiten més els aliments que l'home, i s'autoregulen millor. Un animal menja el que ell pensa que ha de menjar per mantenir-se per-fectament equilibrat i el que no fa mai, o molt poques ve-gades, és ingerir una quan-titat més gran d'aliments de la que necessita. Per això, i a causa que les dietes que se'ls subministra al Zoo són les més adequades i sufi-cients, caldria mentalitzar els nostres visitants que, mo-guts per la més bona inten-ció, no han de donar ali-ments als animals; de vega-des els poden ocasionar se-riosos trastorns o fins i tot la mort. Els rètols de «no do-neu de menjar als animals» no són per un caprici, esti-mat lector. Són un avís per protegir la salut dels nostres valuosos animals,

En definitiva, sense arribar a la sofisticació de Bocusse o del nostre Arzak, podem dir que el «restaurant» del Zoo té una cuina bona i comple-ta, i en són una magnífica prova els seus 7.000 satisfets clients .•

Josep Ma. Ruiz Director Tècnic

Comú, per portar a terme una doble tasca tant interna en els aspectos d'aixecar els nivells tècnics i sobre tot educatius de les entitats espanyoles com externa en l'as-pecte de tenir una representació global co-herent de les nostres Institucions tant a Europa com a la resta del món.

El Gerent del nostre Zoo, en Jaume Ver-gés, va ésser nomenat President de l'As-sociació. Li desitjem els millors éxits en aquest nou càrrec de gran importància per Impulsar el pervindre de les Entitats Zoo-lògiques espanyoles. També s'ha de re-marcar com nota de prestigi 'pel Zoo de Barcelona el fet de que les seves depen-dències s'han fixat com a seu social de l'Associació.

PARCS NATURALS

E

I Montseny és probablement el massís muntanyós més ben cone-gut per la major part dels catalans. La seva proximitat als nuclis ha-bitats més importants així com la be-llesa dels seus paisatges, la diversitat de la seva vegetació i el seu gran po-tencial turístic i d'excursionisme l'han fet extraordinàriament popular al nos-tre país.

EI Montseny -nom que vol dir mont-senyal- destaca per ser el principal massís de la serralada costera catala-na; la seva alçada màxima és de 1712 m al Turó de l'Home, que juntament amb les Agudes (1706 m) i el Mata-galls (1694 m) configura la tríada de principals cims. Fisiogràficament hom pot distingir tres unitats ben diferen-ciades: el conjunt del Turó de l'Home i les Agudes, el Matagalls i l'altiplà de la Calma, separats per la vall del riu Tordera i el Coll Formic.

La configuració montuosa de la regió, que arriba a les considerables alçades ja esmentades, dóna lloc a la típica disposició de la vegetació en faixes al-titudinals, de forma que en una dis-tància relativament petita podem pas-sar de trobar-nos en un entorn pura-ment mediterrani amb plantes de fulla petita i dura, adaptades a la calor i a la sequetat, a veure'ns al bell mig d'un grup d'esponerosos avets que ens fan evocar els freds països del Nord. Els culpables d'aquesta diversitat paisat-gística són l'augment de la humitat i la disminució de la temperatura en fun-ció de l'altitud, ajudats per altres fac-tors també relacionats amb el relleu, com la proximitat de cursos d'aigua i la diferent exposició al sol. Amb una mica d'esperit observador serà fàcil d'advertir les evidents diferències en-tre el recobriment vegetal del solell i de l'obaga per una banda, i dels ves-sants i les fondalades per altra. Fruit de tot això és que al Montseny es tro-ben representades dues grans regions biogeogràfiques: la mediterrània, amb plantes preferentment de fulla peren-ne, i l'eurosiberiana, amb majoria de fulla caduca.

La vegetació mediterrània és repre-sentada sobretot per l'alzinar litoral, que és el bosc originari de la major part del país, i també per la sureda i algunes clapes de pi blanc (Pinus ha-lepensis] i pi pinyer (Pinus pinea).

L'alzinar és un bosc molt dens amb l'alzina (Quercus i/ex) com a element

dominant i un sotabosc espès d'arbust

B ZOO-CLUB

i lianes com el marfull (Viburnum li-nus), l'aladern (Rhamnus alaternus),

el llentiscle (Pistacea lentiscus), l' arít-jai (Smilax aspera), l'heura (Hedera

helix} o el galzeran (Ruscus aculeatus).

Quan l'alzinar és prou ben constituït i conservat, aquest sotabosc fa que sigui molt difícil de caminar a través d'ell. La sureda és molt semblant a l'alzinar, amb la diferència que l'alzina vera és substituïda per l'alzina surera (Quer-cus suber), un arbre molt fàcil de re-conèixer per la seva particular escor-ça, que és explotada comercialment per a l'obtenció de suro; aquesta ex-plotació secular ha fet que, en general, el sotabosc de les suredes sigui més pobre que el dels alzinars, ja que ha estat esporgat per permetre un accés més fàcil fins als arbres. La surera té preferència pels terrenys de caràcter silícic, indrets en què desplaça l'alzina vera.

La destrucció del bosc autòcton per part de l'home des de temps imme-morials, ha afavorit l'existència de pi-nedes, que ocupen part del territori que correspondria a l'alzinar. Aques-tes pinedes de pi blanc i de pi pinyer representen en realitat un estadi en el llarg procés de recuperació de la ve-getació primitiva, que amb el pas dels anys acabarà per regenerar-se si no hi ha més intervencions destructives. Aquest procés de regeneració es fa pa-lès en l'existència de pinedes amb un sotabosc molt pobre, mentre que d'al-tres presenten un sotabosc madur, pràcticament amb les mateixes espè-cies de l'alzinar, ja preparat per a per-metre el creixement de l'arbre que li és propi, l'alzina, que acabarà per des-plaçar els pins culminant així el procés de la successió ecològica.

Pel que fa a la fauna de caràcter me-diterrani, el Montseny, que ha conser-vat extensions boscoses relativament importants al mig d'un territori en gran mesura devastat, ha servit de re-fugi a importants poblacions d'espè-cies desplaçades arreu del país. Així, en l'espessor dels alzinars es troben els porcs senglars (Sus seroJa), la geneta

(Genetta genetta}, el tudó (Columba palurnbus}, el gaig (Garrulus glanda-rius), l'astor (Accipiter gentilis), la be-cada (Scolopax rusticola) i la rata ce-llarda (Elyomis quercinus} com a es-pècies més destacables. Les pinedes són més pobres en fauna de vertebrats però és possible veure-hi diferents es-pècies de mallerengues (Parus sp.), la

sargantana cua-llarga (Psammodro-mus algirus] i l'esquirol (Sciurus vul-garis). Als llocs humanitzats (camps de conreu, erms, etc.) s'estableixen o s'hi desplacen una sèrie d'espècies que hi troben aliment fàcil, com la garsa

(Pica pica), la puput (Upupa epops},

la guineu (Vulpes vulpes), el teixó

(Meles meles) i la mostela (Mustela ni-valís) .

(Quercus pubescens), que a vegades forma un bosc mixt amb l'alzina, i també amb el roure de fulla gran

(Quercus petraea); com a plantes acompanayants es poden citar el saüc

(Sambucus nigra), el boix (Buxus sem-pervirens) i el grèvol (Ilex aquifolium).

Però el tipus de vegetació de caràcter humit més estès al Montseny és sens dubte la fageda. En ser un bosc ca-ducifoli, el seu aspecte és molt varia-ble al llarg de l'any seguint el ritme de les estacions. La variació es manifesta no solament per la presència o absèn-cia de fulles, sinò perquè això afecta el sotabosc, en variar la disponibilitat de llum que arriba al terra. D'aquesta manera, a la primavera, quan els brots del faig (Fagus sylvatica) comencen a obrir-se però les fulles encara no s'han desplegat totalment, el terra del bosc es cobreix de flors i de plantes her-bàcies que han de completar el seu ci-cle anual abans que les fulles dels ar-bres segrestin quasi tota la llum dis-ponible. Això s'esdevè a l'estiu quan, en la plenitud del seu desenvolupa-ment, les fulles del faig es disposen en plans paral·lels que capten la major part dels raigs solars, deixant per sota

un ambient fresc i ombrívol; aleshores l'escàs sotabosc és format per herbes amants de l'ombra. La tardor ens for-neix l'esplèndid espectacle de les infi-nites tonalitats de groc i vermell que presenten les fulles abans de caure, i l'hivern és una estació de repòs per a la vegetació de la fageda amb el terra cobert per la fullaraca. Santa Fe, un dels llocs més visitats del Montseny, és envoltat d'una esplèndida fageda. Molt important també en aquest Parc Natural és l'avetosa, no per la seva ex-tensió, que és molt petita, sinó perquè els avets (Abies alba) del Montseny són els més meridionals d'Europa. A moltes espècies de la fauna eurosi-beriana els passa el mateix que als avets: aquestes muntanyes són el límit sud de la seva distribució, ja que a la-tituds interiors ja no troben ambients adequats. Es el cas, per exemple, del tritó pirinenc (Euproctus asper), de la granota roja (Rana temperaria] i de la musaranya cua-quadrada (Sorex ara-neus). Altres espècies típiques d'aquests hàbitats són la fagina (Mar-tes foina), el pinsà (Fringilla coelebs),

la serp d'Esculapi (Elaphe longissi-ma), el talpó muntanyenc (Micro tus

PARCS NATURALS

agrestis), el liró (Glis glis) ,l'astor (Ac-cipiter gentilis) i el picot garser gros

(Dendrocopos major).

L'any 1928 es va començar a protegir el Montseny mitjançant un Decret-Llei que salvaguardava les alçades su-periors a 800 m, però no va ser fins a l'any 1978 que fou s'aprovat definiti-vament un Pla Especial aplicable a tota la superfície de l'actual Parc Na-tural. Actualment és la Diputació de Barcelona, mitjançant el seu Servei de Parcs Naturals, qui s'ocupa de la ges-tió. Gestió que s'ha traduït en diversos Plans d'Actuació i en l'habilitació de nombrosos equipaments que fan més profitosa i més respectuosa amb la na-tura l'estada en aquestes muntanyes que, com a reconeixement de la seva vàlua, han estat catalogades per la UNESCO com a «Reserva de la Bios-fera».

Josep-Lluís Melero

l. La Lageda és Important a la tardor 2. Escurçó ptrtnenc (Vipera aspis) 3 Astor (Accipiter gentilis)

4. Mallerenga blava (Parus caeruleus) 5. Papallona (Papilio podalirio) 6. Llangardaix verd (Lacerta viridis)

(Fotos anal Alamany)

Els gossos i els gats també es fan vells.

Cuidem-los!

L

'estat físic d'un gat o d'un gos d'una cer-ta edat acostuma a reflectir fidelment les atencions i el tracte que ha anat rebent al llarg de la seva vida.

Es considera que el període de vida del gos és entre 8 i 12 anys, mentre que el del gat és entre 12 i 15 anys. Es diu que la vida més llarga que s'ha registrat en un gos ha estat de 27 anys, i en un gat, de 35. Els gossos de tamany petit acos-tumen de viure més que no pas els grossos. Però tot això són generalitats subjectes a considera-bles variants.

Lavida del gat de carrer acostuma de ser més curta que no pas la del domèstic, degut a un for-çós estil de vida de major tensió per accidents, baralles, i per trobar-se a la intempèrie a tem-peratures extremades. Els gats castrats acostu-men de viure més, potser a causa dels mateixos motius.

Entre els factors que influeixen en la vida d'un animal domèstic hi ha el~tomponents genètics, que inclouen l'herènc~' .dela seva susceptibili-tat o resistència a la m laltia, el medi ambient, l'atenció veterinària l'alimentació.

En la conservació de la salut dels animals és de gran importància el mantenir degudament nets els llocs quefreqüenten i l'indret on dormen. Els avanços assolits en veterinària -control de ma-lalties infeccioses per mitjà Ge la vacunació, con-trol de paràsits interns i externs, increment en l'àmbit dels diagnòstics i medicaments més adequats- contribueixen a allargar la vida dels animals i serveixen per a la millor atenció d'aquells que es van fent vells, i també, natural-ment, dels de totes les edats.

Ladeguda atenció de les dents i les genives és d'un gran impacte en la salut. Els bacteris que es generen en els teixits bucals inflamats o in-fectats poden extendre's a d'altres òrgans del cos, com per exemple els ronyons i les vàlvules del cor i, en darrera instància, poden relacionar-se amb processos degeneratius. Latenció den-tal preventiva, amb l'ajuda del veterinari, cal que formi part del programa general sanitari

d'un animal de companyia. Amb aliments ex-trusionats, els mateixos animals mantenen les dents netes.

Els estats de tensió, com ara les malalties i la intempèrie, poden coartar la reacció de l'ani-mal. El período de recuperació de moltes ma-lalties es va allargant de manera gradual a me-sura que l'animal es va fent vell.

El declivi gradual de les funcions renals és una part normal de l'estat d'un animal que ja té una certa edat. L'animal vell tindrà més «accidents» (necessitat d'orinar), principalment a la nit, i necessitarà sortir amb més freqüència. També és freqüent que, en el gos o el gat an-cians, fallin la vista i l'oïda, i pateixin una de-terminada pèrdua del sentit de l'olfacte.

Lanutrició exerceix una influència directa en la duració de la vida d'un animal de compa-nyia. Lexcés de nutrició en l'animal jove pot oca-sionar problemes potencials que afectin la sa-lut de l'animal en els seus anys geriàtrics. Per exemple, l'excessiva complementació amb vita-mina D durant un llarg període pot causar de-posicions de calci en teixits tous, i també trans-torns ossis.

Un excés de nutrició o una sobrealimentació després de passada l'edat madura facilita l'obe-sitat, que farà l'animal més susceptible a diver-sos desordres físics com poden ser el deteriora-ment cardíac, la irregularitat de les funcions respiratoris i hepàtica, transtorns digestius, i excés de tensió sobre l'esquelet, lligaments, ar-ticulacions i tendons, que poden produir artri-tis degenerativa.

A l'anar-se reduint l'activitat de l'animal, i per tal d'evitar l'obesitat, caldrà ajustar la necessi-tat d'ingestió d'aliment de la següent manera: - Reduir la ingestió d'aliment, disminuint la

ració diària entre un 65% i un 75% del que hauria de menjar segons pes estàndard. La

quantitat dependrà de la gravetat de la seva facilitat en engreixar-se i del consell del ve-terinari.

- Donar-li menys quantitat d'aliment, però re-partit en diversos àpats. Podrà donar-se-li

menys menjar i, malgrat això, satisfer la gana de l'animal.

- Controlar el pes cada setmana.

- Evitar les dietes amb un gran contingut de greixos.

- Evitar donar-li sobralles de taula o llamina-dures.

- Per a gossos vells i obesos, l'exercici (obligat) pot ésser contraproduent.

- No donar-li cap suplement, a menys que ho hagi receptat el veterinari.

El programa de salut i manejament del gos o del gat geriàtrics no ha d'oblidar el fet que un ani-mal que es fa vell és un aniani-mal de costums. En el decurs dels anys, l'animal s'ha anat adaptant de manera gradual al seu nivell d'activitat, al seu medi ambiental i a la seva dieta. Els animals an-cians poden ressentir-se o arribar a un stress a causa de modificacions radicals dels seus cos-tums. Per això, caldrà procurar que qualsevol variació en les formes de vida de l'animal sigui mínima. Cal evitar-los qualsevol tensió. Els animals ancians hauran d'alimentar-se dues o tres vegades cada dia; sempre han de tenir aigua clara i fresca a llur abast. Lafrequent con-dícia pot prevenir problemes de pell. Fer exer-cici adequat ajudarà la circulació, mantindrà el to muscular i ajudarà la defecació. L'animal ancià necessitarà també més descans. És recomanable la revisió veterinària comple-ta almenys una vegada cada any. El veterinari, segons l'estat de l'animal, pot aconsellar exa-mens físics més freqüents.

El tenir cura dels animals de companyia que es van fent vells requereix una atenció especial i és part de la responsabilitat dels amos d'aquests animals. Larecompensa rau en mantenir feliç i confortable un animal estimat durant els seus darrers anys.

Pel Dr. Jaume Camps, Veterinari,

Llegas

a

tiempo

paracomer

Tu veterinario sabe lo que te conviene

Un

cachorro es un bebé de perro. Y como todos los bebès.

recesn:

una nutnClón

muy espeoe! Y los cudedo; de algUien muy profesional. Como el vetemsra

Porque en un cachorro todo está en fOrmaClÓf1,Los huesos, los

dentes,

los músculos, el pelo ..,

Por

eso easte Puppy Chow de Punna, Un completo y eqUilibrada alimento creado

especekneme

para la nutnClón de cachorros de todas las

rssss.

Un alimento de alta cshded con dosIs extras

de leche, cüoo fósforo, vitaminas y prote!nas, Un alimento sabroso, con el tamaño y la textura Ideales para

ellos Puppy Chow ha hecho crecer sanos y fuertes a millones de cachorros en todo el mundo.

Porque vetennanos de todo el mundo lo han presento como única eimentsoon sana a partir

de las] semanas hasta llegar al peso adulto

VIATGES ZOO-CLUB

D

NANA

I

ICOS

D~EUROPA

e

om a club dels amants de la natura i dels animals, des dels seus inicis Zoo Club organitza diverses activitats dirigides a

proporcionar als seus socis l'oportunitat de conèixer més en profunditat l'apassionant món dels éssers vivents, Una de les propostes que desvetllen un interès més gran és la de visitar els principals espais naturals protegits. En aquestes àrees que encara con-serven gran part de l'antic esplendor ecològic de la Península Ibèrica, hom pot admirar encara la gran riquesa paisatgística, zoològica i bo-tànica que els hi és característica.

Des d'el mes de gener d'enguany s'han organitzat dos d'aquests viatges. Amb la intenció de proporcionar una visió àmplia de la diversitat dels sistemes naturals peninsulars, els llocs escollits es troben força

llun-yans, no només geogràficament si no també biològicament. En primer lloc es va programar una visita al Parc Nacional de Doñana, un dels més importants del continent, i posteriorment als Picos d'Europa, posseï· dors de frondosos boscos gairebé intactes. Van anar·hi sengles grups de socis entusiastes, equipats amb prismàtics i amb moltes ganes de conèixer la natura en tots els seus aspectes i, sobre tot, de passar·ho bé. Els hi acompanyavem un biòleg del Zoo Club i un altre biòleg es· pecialment coneixedor del lloc en cada cas.

,...,

DONANApér~nc~_1

pal Parc Nacional d'Europa en quant a l'extensió. En ell troben refugi un nom-bre importantíssim d'ocells en el seu pas migratori, mentre que molts d'altres hi romanen tot l'any. S'hi troben espècies

mteressantfssimes per la seva escasetat o per la seva restringida distnbució com el linx, la fotja banyuda, la polla blava, la mangosta africana o l'àguila imperial, de la qual vam poder observar una parella en ple vol. Tot i trabarse a la façana at-làntica andalusa, el clima Ila vegetació de Doñana són bàsicament de tipus me-diterrani. Format pels llim, arrossegats durant segles pel riu Guadalquivir, al te-rritori del Parc hom distengueix tres eco-sistemes principals: les dunes mòbils, la bosquina mediterrània d'arbusts I

ma-tolls i la maresma que es troba sota la influència directa del nu i comprén la major part de Donaria.

12

-{-t-#3!1)-l. l.es maresmes de Donana sofreixen períodes alternattus d'mundacro I

desecament 2. El grup de Zoo Club sortmt del Centre de Rccepcto de Vtsuants del

Acebuche

3. Un estol de corriols a la platja del Parc Nacional

3

~ ..4'~

ELS P/COS

D'EUROPA

VIATGES ZOO-CLUB

les quals un no pot moure's sinó amb emoció i respecte. Tinguérem també l'oportunitat de recòrrer una part de la gorja del Cares, tallada per l'esforç miJ.Ienari de les aigúes i d'una grandesa indiscutible.

Poc a poc amb aquests viatges anem guanyant experiència i coneixement i veient els resultats satisfactoris obtin-guts, confien en que amb aquesta mena d'activitats Zoo Club haurà contribuït en la mesura de les seves possibilitats, a di-fondre l'interès i l'amor per la natura i, conseqüentment, la necessitat de con-servarla.

són l'altra cara de la moneda, de caràc-ter muntanyós i humit, entren de ple dins la regió atlàntica. Aquesta es carac-teritza, entre d'altres coses, per l'exis-tència de boscos caducifolis, boscos que en algunes àrees d'aquesta regió arriben a tenir proporcions considerables. Es el cas per exemple de la roureda d'Ucieda, que vam visitar tot quedant-nos corpre-sos devant del màgic espectacle de les

masses arbòries per entre les ombres de J-L. M.

4. El viatgers resten empetitits al peu dels majestuosos espadats 5. L'abundànaa d'aigua és consubstancial amb aquests boscos

6. Una imatge per recordar la nostra estada al, Ports d'Aliva

Es el fruto de la Pasión.

V

TriNaranjus lo ha convertido

FENT,

IMMERSIO

AMB LESFOQUES

MENJADORES

DE CRANCS

U

ns científics de la Base de Vigi-lància Antàrtica britànica de l'illa de Signy, a les àrcades del Sud (60° 43' S,45° 36' W) van gaudir l'any passat d'una oportunitat única: fer immersió amb les foques menjadores de crancs (Lobodon car-cinophagus). Doug Allan ens explica seguidament la seva història.

Durant tres dies havíem estat obser-vant el que constitueix el malson de tots aquells que hivernen a l'Antàrtic: que uns vents inesperadament càlids, però intensos com els d'una tempesta, provoquin la ruptura del mar, que portava dos mesos gelat. Els núvols de

trans-VEURE MON

portava i la temperatura va baixar a un nivell respectable d'uns -20°C. Conti-nuàvem tenint gel.

Les foques van aparèixer a la nit; cen-tenars de cossos foscos ben visibles s'arrossegaven tot al llarg de la corba que definien el límit del gel i la mar oberta. Tot i tractar-se, amb diferèn-cia, de les foques més nombroses de l'Antàrtic (algunes estimacions calcu-len la seva població en uns quinze mi-lions d'individus), són també les més inaccesibles a l'estudi, perquè rara-ment s'aventuren prop de les costes, sinó que es passen la vida als grans bancs de glaç. Una veritable bona sort ens havia acostat aquests elusius ani-mals a Signy i ens brindava la rara oportunitat de poder capbussar-nos amb ells.

Les foques que prenien el sol sobre el gel demostraven molt poc interès per nosaltres quan passàvem conduint el nostre vehicle cap al lloc on havíem pensat de fer la immersió. La veritat es que, mentre ens posàvem els nos-tres equips, no vam veure ni una sola foca a l'aigua, encara que, com algú va comentar, això no volia dir res. Sota l'aigua no seria una decisió nostra tro-bar-les sinó que serien elles les que es-collirien venir o no a mirar-nos. Sota el gel hi ha un món de penom-bres, d'una meravellosa pau. Cap avall el blau es transforma en negre, cap amunt les bombolles que exhalem es reuneixen formant miralls argentats sota l'escabrós sostre de gel, fins que, per fi, el traspassen i es precipiten com mercuri per escapar a través de les fi-nes vefi-nes que constitueixen les es-querdes formades per les marees. Es té una sensació de buit semblant a la que s'experimenta en una catedral quan hem tancat les portes cercant la pau i una llum difosa cau des dels fi-nestrals dalt les parets.

Ens vam mantenir a poca fondària mi-rant i escai tant, però no vam veure res. Davant nostre un iceberg lluïa com si tingués una llum interior; a me-sura que ens hi apropàvem, la paret de gel esculpida per l'aigua es feia més definida; les solcades superfícies ver-ticals eren tan suaus com el marbre pulit , però ondulades com un mar lleuger que hagués estat glaçat. Un so-litari raig de sol trobà un espai entre les capes de gel que ens cobrien i

va-cil-là contra l'iceberg, descomponent-se en tots els colors de l'espectre. D'una manera gairebé subliminal, el

VEURE MON

silenci submarí va ser trencat per un murmuri suau, greu i grinyolant, el so de les foques, encara invisibles a causa de la distància. En un principi les vam veure de lluny com ombres que llis-caven al voltant dels fragments de gel en el límit de la nostre visibilitat, sac-sejant mandrosament les aletes pos-teriors d'una banda a l'altra. Com si haguessin guanyat confiança en aug-mentar en nombre, quatre o cinc d'elles van nedar directament cap a nosaltres, adquirint sobtadament co-Ior, consistència i expressió. Unes ca-res inquisitives i intel·ligents ens ob-servaven a tan sols uns centímetres de distància, mossegaven curioses les nostres bombolles d'aire i ensumaven el guant que els oferíem. Uns cossos sedosos, de color bru pál-lid i flancs ar-gentats, giravoltaven amb tanta gràcia al nostre voltant que qualsevol de les nostres maniobres semblava feixuga en comparació. Sense cap esforç, elles podien donar-nos dues voltes en el temps que nosaltres en feiem mitja, i després desapareixien en el blau de-mostrant la seva força amb tot el cos dibuixant una figura sinuosa que dei-xava rera seu un solc a l'aigua. Les vam veure precipitar-se cap als seus forats per respirar i desaparèixer cap a la superfície del gel amb un suau mo-viment. Vaig mirar amunt. Una cara m'observava: la foca s'abocava per a una darrera mirada.

Els animals no eren gens agressius, i quan ens obrien la boca era més aviat per mostrar el seu entusiasme que per amenaçar-nos. Sovint erem tant a prop que podíem distingir sense difi-cultat les seves fileres de dents tricús-pides, una modificació que els permet capturar el seu aliment habitual, el

krill, més eficientment. Les cúspides dentàries de la mandíbula inferior en-caixen en els espais entre les dents de la mandíbula superior, de manera que els petits crustacis poden ser retinguts de l'aigua.

El regal de la seva curiositat compor-tava que ens havien acceptat dins les seves rengles durant el temps que ha-víem passat amb elles. Em va venir al pensament que no veure mai foques sota l'aigua és comparable a no veure mai un ocell al cel. L'experiència ha-via estat inoblidable.

Doug Allan traducció: Joaquim Lacueva

Ma Josep Notó

(FoIOS Doug AlIan F FOlO)

ZOO-CLUB INFANTIL

AMB LES INICIALS PELS NOMS D'A~ESTS

DIBUIXOS PODE.U F'ORMAR UN NOM

D'ANIMAL.

QC;?ºº~º

~.g

QQtpó

ó

ç~'

( . o o ó oo o o

-:¡. 8 9: ro 11 11.

~~~Qs?

ÒÓ O Ò6ÒÒ Ò Ò 0 O

'i?ó

°óO

13 1~ 15 l' 1'10 18

NOMés DOS D'AQUESTS ARBRES SÓN IGUALS. QUINS?

P05E"U A(j)UE5TS NOMS A LES CASELLE.S DE"

MANERA (j)UE US SURTI aNOM

D'UN INSECTE AL

RE (j)UADRE

VER.TICAL.

TRIEU UN D'AQUESTS FILS I A VEU-RE SI US pORTA A LA CAMBRA.

ACATTV5TMETZDCBf:

5A5RVMAVRCZFLLUR

CDD5NUN5AVCCRCDA

OESOCSDLRZAJKA.CL

XR.TR.OS5INYOLXLRT

NN5EAOI

TPTLMNOS5

KERT9LEE"OEALT5SY

XRYR6CZFRMGNOAYP

G-ARSAHLEER~T PTU

HII<VXY5DNAT

P

DAMM55LVEC

~

ZA

IOUTAXZXTL~L

8R

TDGPR.SSTAI

LPRCK.D

AVUVPT5AEVNMXALA

FNTGALLI

NAF

LMREL

E

SPARVER

I S

LAUDEM

EN AOUEST'" SOPADE LLETRES HI HA DEU NOMS D'AUS

1.

EL.S CAMELLS SÓN PREViSORS: A LA GEPA HI GVAROEN6ARAAFE5

'O'AiGUA ."PER Ai~b ~t>EN

AGUAN'\A? LA SêT QUAN

VA~ PEL D~SE.RT

QU\NA SEr!! i JO

SENSE A\6UA ...

DO~CC; JO VULL ...ti" ...

MI·L. Sí

!!

5Er6ARRf>.t'~ "D'AIGUA t1i/lle.RAL

A

questa pn ma vera el Zoo ha vist créixer el seu nombre d'habitants amb tots aquests petits que han nascut a les seves instaJ.lacions. 1 pitó reial (Python regius)

I cigne (Cignus olor)

I oca del Canadà petita (Branta canadensis leucopareia}

I oca de Magallanes (C/oephaga pleta)

I ànec canyella (Tadorna [erruginea)

2 lèmurs de cua anellada (Lemur calla)

1 mona roja (Enthrocebus patas)

1 zebra de Chapman (Equus burchelli antiquorum)

I llama (Lama glama)

1 cérvol del Pare David (Elaphurus davidumus)

I cérvol axis (Cervus axis]

2 elands (Taurotragus oryx)

3 cervicapres (Antilope cervicapra¡

2 Gaseles dorcas (Cazella dorcas)

6 muflons (OVIS musimon)

ADQUISICIONS

L

es més recents adquisicions que ha fet

elZoo han estat: 3 capibares (Hydrochaerus hydrochoens], donació del Zoo de Chester

I sitatunga (Tragelaphus spekei}

Cap ila res (Foto ArxIU Zoo)

L

a campanya d'adopcions ha engrescat molta gent I

continuen arnbant a bon ntme sol-licrtuts de particulars I

empreses que, conscients de la tasca cultural del Zoo, volen col·laborar en el seu manteniment

Ielbenestar dels ammals que hr són allotjats.

Fins ara la relació d'adoptants és la seguent:

Empreses Ientitats

Sociedad Anónima «Vichy Catalan» I dofí Temssa 1 pantera negra Melchor Fons, S.A.) pantera negra Esplai «La Trena» I tort uga Esma, Escola Sup. de Marketing I

cigne

Barcelona Veterinària 1 pitó reial, 1 tortuga mediterrània I1 escurçó

Collegí d'Arquitectes de Catalunya 1 elefant lnstal-lacró com lis zoo

mfanul

Escola Drac Xic 1 fnngíl·hd La Catalana del Fred I ós polar Revista «Un Xic de Tot» 2

tortugues Laboratoris Ausònia 2hipopòtams

Digec S.A. 1 dolfí Migueláñez, S.A.2 ossos amen cans O.N.C.E. gabial de Doñana Confort P.LS.A. 2 doíms Basi, S.A. Scocodrils Sandoz S.A.E. 2ÓSSOS tibetans Industrias Serval 2 servals donats al nostre Zoo en la campanya d'adopció d'animals

Paniculors

Rosa Ortiz i Ballester I fnngfl-lid Enric Vivó i Salses 1 cangur Meritxell Giménez i Guarner 1

tortuga o escurçó Oleguer Biete i March 1 frmgíl-lid Pablo i David Torres i

Martín I tortuga M. Costas-M. Gómez-J.M. Estapé I tortuga Cecilia Herrera i Siklody 1 torguga Mireia Cunill i Sierra I

tortuga Xavier i Meritxell i Esparrach I tortuga Núria i Mercè Alba i Navarro I tortuga

Ana Salieras i Fontané 1 tortuga I

1 fríngíl·hd Irina Bosch i Garcia I cangur Mercè Filella i Moner 1 tortuga Xavier Bustamante i Quilis 1

tortuga Extrona

A

quest animals han estat donats al Zoo durant els darrers mesos: 1 peix vermell (Carassius auratus).

Berta Escolà. Barcelona 7 cíclids de vellut (Astronotus oeellatus) IS Lepomis gtbbossus i

2 cíclids zebra (Cichlasoma

nigroiasaatus¡ i 3 barbs ibèrics

(Barbus comiza). Miguel Sanaz. Barcelona

1 reineta (Hyla arborea) Rubén Pmeda Barcelona

2 gripaus comuns (Bufo bufo).

Manuel Abegón Gualba) tortuga babana (Carena carena} Antomo Campoy

45 tortugues de diverses espècies. Mòmca Coll. Rosa Badosa. Anton Hansen. Anna Piqué. Ennque Mestre. Jeffrey Massana. J Pernas. Carmen Cotxet Cnsnna Colomer. Marc Ferrer Pedro Camarasa Núna Juncà Alfonso Arrese Ma Mercedes García Rosendo PUjol Marganta Pérez MIreia Torrens. Carmen Frestas Laura Hernanz. Antoma Bonet Núna Fernández. Inmaculada Cherkaour. Ma. LUIsa Roqué Oscar Gallego. Barcelona Jordi Prats Rosa Ma. Pérez. Pedro Carretero. L'Hospitalet de Llobregat.

Joaquim Tarrats Badalona. Antomo Martínez. Cornellà de Llobregat

Georgma Peyrí. Sl. Martí Sarroca Clàudia Busquets Pallejà Anita Brotons. Castelldefels Eva Ma. Penbáñez. Sant Adnà del Besòs

Jaune L1usada. Premià de Mar Lidia Heredia. Valhrana I llangardaix comú (Lacerta

Iepida]. Joaquim Celmas

1 iguana verda (Iguana Iguana)

Germán Pérez Barcelona 7 serps de diverses espècies. Fernando Esc rbós ASCAN. Barcelona

Marganta Arró El Prat de Llobregat

Damel Jurado Esplugues de Llobregat

José Ramón Fondevila Lloret de Mart

José García Sant VIcenç dels Horts

NOTICIARI

I guatlla xinesa (Excattoctona chinensis}. Tomás Husaca Prerruà

de Mar

I periquito. LUIs Daruel García. Barcelona

4 gavians argentats (Larus

cachmnans). LUIsa Michelot Carlos Ramírez. Hospital del Mar, Barcelona. José Manuel Arcos

Prenuà de Mar

7 xoriguers (Fa/ro tmnunculus]

Eduardo Menna Pedro del Río Ma Esperanza Durán Barcelona Arnadeo Ohveras EI Prat de Llobregat. José Díaz Badalona. Eduardo Sánchez Sant Sadurní d'Anoia Ma Carmen Blanca. Barcelona

4 gamarusos (51m aluco} Marma Carreta Lluís RubIO Guàrdia Urbana Barcelona Ma Dolors Durall La Garnga

8 aligots (Buteo buteo). Direccró

General de Políuca Forestal Barcelona

2 òlibes (Tyto a/ba). Drrecció General de Política Forestal Barcelona

I mussol (Athene noctua]

Sebasuan Fernández. Barcelona I falcó mostatxut (Falco subbuteo¡

Sergio Alguacil Barcelona I mascarell (Su/a bassana¡

Guàrdia Urbana Badalona 3 ànecs coll-verd (Anal

platyrhynchos¡ LUIs Escunn German Pérez Arturo Pomareda Barcelona

I martinet menut (lxobrychus mtnutus) DaVId GIralt Barcelona 2 puputs (Upupa epops) Juana Mullana Xavier Prat Barcelona I cotorra argentina (Miopsuta monachus¡ José María Mena Barcelona

2 diamants mandarins (Porphilo

guttata¡ Valentín Madrona Barcelona

I cucut (Cuculus canorus¡ Carles Sánchez Barcelona

I cadernera (Cardueh: carduclis¡

Juh Valles Barcelona I pinsà (Fnngil!a coelebs) Ma Rosa López Barcelona I fredeluga (v anellus vanellus¡

Esther Resina Badalona 1 lori vermell (Eos bornea)

Tomàs Lluís Barcelona 1 xot (01l1S lCOpS) DaVId Grrbau Sant BOI

2 falciots (Apus opus¡ Guardia Urbana Barcelona Miguel

Gallego Badalona

1 merla metàllica (Lamprotornts splendrdus¡ Eisa PI de la Serra Barcelona

I martinet de nit (Nvcucorax nycucorax¡ Alberto Orornr

Barcelona

3 eriçons (Ennaceus algirus} Dalli Crespo Manuel López Marta Pascual Barcelona

'Com anys antenors el senyor Josep Rrcart I Mur, de Barcelona ens ha Ihurat una llocada Ja crescuda d'ànec de la Carohna

(ALXsponsa), que ha nascut al seu Jardí 22

-3-X-#311).-ELS

«AZ"

DE

FESTA

A

ra fa un any que van començar a funcionar els primers grups d'Amics

del Zoo, socis de Zoo Club que els caps de setmana realitzen

volun-tàriament tasques d'atenció al públic i difusió cultural. Per

comme-morar l'efemèrides, el Zoo va organitzar un aperitiu en què es van lliurar

obsequis com a reconeixement de la important tasca que els AZ, que a hores

d'ara ja són ,,66, estan duent a terme. A tots ells, gràcies i endavant!

INTERNACIONAl.

~~~n.:¡o

IHTERNAnONAl UNION FORCONSERVATION OFNATURE

ANO NATURAL RE80URCES 1,. GlAND SWITZERLAND

EL 100 DE BARCELONA,

MEMBRE

DE LA U.CN

integrat dins una xarxa internacional de cooperació per a la salvaguarda del futur del nostre planeta.

LES ORENETES SE SALVARAN

E

n contrast amb la història de l'alo-sa becuda, aquesta és una bona notícia. A la ciutat de Santa Co-loma de Gramenet s'estaven en-derrocant unes edificacions amb la in-tenció de construir-hi un centre cul-tural. Atès que les velles edificacions estaven ocupades per una colònia de 60 parelles d'oreneta cuablanca

(De-lichon urbica) amb els seus nius, un grup d'ornitòlegs locals va donar l'alarma; la resposta de l'Alcaldia va ser immediata: l'enderrocament es va paralitzar fins que les orenetes finalit-zin la criança i emigrin. Des d'aquí aplaudim l'actitud de l'Ajuntament de Santa Coloma que ha demostrat una sensibilitat que sembla mancar a altres alcaldies i ha donat exemple del que s'ha d'entendre per cultura i per pro-grés.

AVE

DELA~N~O

@1988

L'OCELL DE L'ANY, LES lONES

ÀRIDES I L'AERÒDROM

P

otser un dels ecosistemes més amenaçats d'extinció a curt ter-mini a la Península Ibèrica (i a tot Europa) és el de les àrees estèpi-ques. Aquestes ocupen regions espe-cialment àrides de l'interior i són l'hà-bitat d'algunes espècies que només troben refugi en aquests indrets. Les estepes ibèriques comprenen àrees antigament deforestades i allotgen una

fauna, sobretot d'ocells, equivalent a la de les vertaderes estepes centreu-ropees. L'extensió dels regadius, i la nova política agrícola de la CEE con-sistent a afavorir grans extensions de monocultius, amenaça amb acabar amb aquests paratges. La Sociedad Española de Ornitología (SEO), ha endegat una campanya per tal d'evi-tar-ho que inclou la creació d'una

re-serva especial a terres aragoneses. Si-multàniament, la SEO ha adoptat una pràctica, ja fa temps existent a altres països europeus, que consisteix a de-clarar una espècie ornítica com a «Ocell de l'Any». Aquest primer any l'escollit ha estat la xurra (Pterocles orientalis), precisament una au típica-ment estepàrica, com a reforç de la campanya sobre les estepes. La xurra és un bell animal adaptat a viure en les concions d'ariditat pròpies de la seu hàbitat, tot i que necessita desplaçar-se diàriament als escasos abeuradors fent recorreguts a vegades de fins a 20 km. A causa de la seva especialització en un hàbitat tan determinat, la seva presència a Catalunya es limita a al-gunes localitats de la comarca del Se-grià que són les úniques/que presenten condicions adequades. Es precisament en aquesta comarca on ha sorgit una nova amenaça per a un indret d'aques-tes característiques: l'aeròdrom d'Al-fés. Aquest aeròdrom és voltat d'una timoneda en la qual viuen algunes es-pècies d'ocells estepàries, però sobre-tot hi viu l'alosa becuda (Chersophilus duponti), i aquesta és la única localitat de la Península on s'ha comprovat la seva nidificació. La possibilitat de ce-lebrar un festival aeri amb assistència de milers de persones i la intenció de l'alcalde de Lleida d'asfaltar les pistes, va posar en guàrdia nombroses enti-tats ecologistes i personalienti-tats cientí-fiques per tal d'evitar-ho. EI Ministeri de Defensa va suspendre l'exhibició a petició del Departament d'Agricultura de la Generalitat, però les pressions d'alguns interessos locals han estat més fortes i, després d'una soterrada lluita entre diferents departaments de la Generalitat amb la intervenció de l'Alcaldia de Lleida, la darrera decisió ha estat la d'asfaltar l'aeròdrom. Si això arribés a fer-se, no només es per-dria una de les últimes zones estepà-riques del Principat sinó que una es-pècie animal desapareixeria per sem-pre del nostre país. EI nostre patri-moni natural se'n ressentiria i nosal-tres seríem una mica més pobres.

ELS CÒNDORS JA NO SOLQUEN

EL CEL DE CALIFÒRNIA

A

questa notícia no és tan pessimis-ta com podria semblar ja que ve acompanyada d'una altra: ha nas-cut el primer còndor de Califònia

(Gymnogyps californianus) en

capti-NOTICIARI

vitat. Poc temps abans havia estat cap-turat el darrer exemplar lliure d'aquesta espècie. Tot això obeeix al programa traçat pel servei de Medi Ambient dels EUA, que davant la si-tuació desesperada de la població sal-vatge d'aquest còndor, que és diferent del còndor dels Andes (Vultur gryp-hus), van decidir de capturar els pocs exemplars que quedaven en llibertat. Així ho van fer, i tots els exemplars van ser traslladats al Zoo de San Die-go amb l'esperança que poguessin re-produir-se en captivitat. Amb el nai-xement deMolloko, nom que va rebre el pollet, el programa comença a tenir èxit; amb ell la població mundial d'aquesta espècie arriba als 28 indivi-dus. :S<lpU~.I<lj!P S!S-Iossnw:~ [[dldSSBd~ r8plBd~ BS01\i~ ldA1Bds3~ IOÁUlSSOtl~ BUI[[Bf)~ 8S18f)~ BldUdl0~ BldUldPBJ~

.raqo.n uopod 14,5

cnb snap SWON ·S<l.IJ<l1lap

lldoS-[[llf) :<lp<lSU!,P

wON-Iox: liId :sl!J ap

lUp<lqllj-91nB.l

:J!lsQ.IJV-tI 1ç

:S<l.Iq.IV-SNOI:Jf1'lOS