Zoo Club Barcelona. Any 8, núm. 28 (1996)

(1)

ZOOLOGIA-ECOLOGIA-INFORMACIÓ

~

NATURA-YIATGES-LLlBRES-HUMOR

~

---...

'-'_a::::

OIIICC

IICICII

...

LUB.¡

_C)

=-- ---1

::3

'-'

a::::

(2)

(3)

Benvolguts arrues del Zoo Club. Estem a punt d'a-cabar un any que ha estat Important per al nostre zo-ològic I. com

sempre. vull aprofitar la revista per fer-vos parucipar d'algunes de les coses que han passat I d' altres que succeiran en el futur

Els ciutadans s'han bolcat envers el Zoo. MIlers de persones d' arreu de Catalunya. de comunnats autònomes vernes I del Migdia francès han vingut a visrtar-nos per compartir amb nosal-tres laniversan de Floquet de Neu. QUIDgoig feia passejar pel parc i veure la gent I Se'l, vela contents, feliços de

poder felicrrar Floquet I de notar que no eren els únics

que en tenien ganes. J a us podeu imaginar que els moments més deliciosos

els van protagonitzar els més petits. No oblidaré

mai les cares que feren lla il-lusió que posaven a fer un

dibuix-felici-tació que curosament penjàvem davant la

mstallació del nostre illustre

ho-menatjat.

Però no només li van arribar felici-tacions directa-ment. Molts van utilitzar altres sistemes, com la carta, el fax o, fins i tot la xarxa Internet. I és que, la veritat, Ja suposàvem que l'amversari tindria ressó, però el resultat va superar les nostres expectatives.

A totes aquestes persones I a les enti-tats i Institucions que ens van donar suport, vull donar-los les gràcres en nom de tots els que treballem per al Zoològic.

UICN

Els que ens han visitat també han des-caben que estem modermtzant algunes msral lacions Fa poc. els gorilles han estrenat un nou hàbitat. I hem creat un nou espai. el dels llops ibèncs. També estem renovant el Terran I l' AVIari. AhI

I les enes de dofí creixen magnífica-ment.

De les acu vrtats dels últims mesos estem especialment sansfets de la nostra tasca pedagògica. Hem ampliat el contacte amb escoles perquè mcorponn dins dels seus programes educanus la classe al Departament d' Educació del Zoo Hem fet un Cicle de conferències sobre pn-matologia. Amb la Generalitat estem a punt d'acabar a prunera fase d'un pro-jecte per remtrodurr la llúdriga (Lutra lutra) als Aiguamolls de l'Empordà. Amb el Govern Balear fem un progra-ma per recuperar els ferrerets (Alytes muletensis). En el proper número de la revista segurament Ja us podré informar d'una nova acnvrtat CIentífica i acadè-mica que estem engegant amb molta il-lusió,

Dia a dia ens esforcem per millorar, per créixer I per obrir-nos més a la societat. Ho fem perquè volem que tothom estigui orgullós del Zoo i perquè hem fet una aposta decidida pel seu futur. Estem treballant en el projecte d'un nou Parc Zoològic que volem que sigui dels millors i que compleixi tots els requi-sits d'un zoo modern. Però d'això ja us en parlaré més endavant.

Quan rebeu aquest número de la revista estarem a les portes d'un nou any. Volem que la màgia d'aquests dies també esngui present al Zoo I que cap nen que ens visiti es quedI sense un petit obsequi, un record de la seva estada, perquè també és Nadal al Zoo.

BONES FESTESI Esteve Tomàs Gerent

lkIiónMlnIiaIparala Naturaleza

EIParc Zoològic de Barcelona és membre de la Unió Internacional per a lo Conservació de la Natura,

Director :Ferran Costo, Cap de redacció: Josep-Lluís Melera, Redacció:Manel Areste, Eulàlia Bohlgas, Rafael

Cebnón, Jordi Fàbregas, Joaquim lacueva, Disseny gràfic i maqueta:Norbert Salvador/ Elmonogràf,c,

Fotomecànica: Intón, Impre~sió: Gómez BOI,S A Dipòsit legal B-41270-91, Edita: Aluntament de Barcelona,

Parc Zoològic de Barcelona, S A, Parc de la Ciutadella, 08003 Barcelona ,Paper ecològic 100% sense cio,

DESEMBRE1996

SUMARI

1 EDITORIAL_SUMARI

2 TRENTÈ

ANIVERSARI DE

L'ARRIBADA DE FLOQUET

Floquet de Neu, trenta anys a Barcelona

6 Floquet a Barcelona, la primera etapa

8 Jordi Sabater i Pi: Memòries d'Africa

10 EI rimer goril.la blanc de món

14 EL NOSTRE :ZOO

Nova casa per als nostres goril.les

16 CONSERVACiÓ DE

LA NATURA

Conservar la natura al cor d'Africa.

Projecte NGI

20 ADOPCIONS

22 PARCS NATURALSEl Montsey, La muntanya

propera ....

25 LA FESTA

Més de 40.000 persones visioten el zoo en l'aniversari de Floquet de neu

28 CAMPANYA DE

NADAL

30 CONCURS DE

DIBUIX

31 ENTRETENIMENTS

32 NOTiCIES

~

(4)

"

11

~

..

"

O

N

Floquet a lkunde Foto: Arxiu Zoo

EOQUET DENEU:

TRENTA ANYS ABARCELONA

Com ja deveu saber, el passat mes de novembre de 1996 el Zoo de Barcelona va estar de festa. I festa de les grans. I és que fa trenta anys que l'hoste més singular, conegut i estimat del Zoo, el seu símbol indiscutible, en Floquet de Neu, va arribar a la nostra ciutat procedent de les selves de la Guinea Equatorial, aleshores encara la Guinea Espanyola.

En aquell llunyà país africà va néixer el que sens dubte és el gorilla més famós del món. Els primers anys de la seva vida deurien ser com la de tots els demés gorilles, plàcida i tranquil· la dins del grup familiar, sempre sota l'atenta vigilància de la seva mare. Però tot va canviar el matí del dia I d'octubre de 1966, quan un guineà d'ètnia fang anome-nat Benito Mañé va disparar contra un gorilla que estava destrossant els seus conreus de plàtans i cafè. En apropar-se a veure \' animal abatut, va descobrir que es tractava d'una femella que encara tenia la seva petita cria aferrada al cos. Però

(5)

F/aquet de Neu també ha presenciat /a transformació de Barcelona Fotos: Arxiu Zoo

Floquet amb Salvador Dalí

ferència que ens pugui fer sospitar que en el passat hagi existit cap altre gorilla blanc. Per aquest motiu en Floquet de Neu, amb el seu pelatge blanc, la pell rosada i els ulls blaus, és un exemplar completament únic i excepcional. Quan el Centre d'Ikunde se'n va fer càrrec, el petit

gorilla pesava 8,75 quilograms, tenia la dentadura de llet completa i els guineans l'anomenaven Nfumu,

que vol dir blanc en llengua fang. La seva adaptació a la vida en captivi-tat va ser molt ràpida. Així, durant els primers dies de captivitat, el seu caràcter era naturalment agressiu, però de seguida va acceptar la seva

ftl

I

~

..

U

O

N

Foto' La Vanguard/Q

L'albinisme no és més que una carència de melanina, el pigment responsable del color negre de la pell, el pèl o les plomes dels animals, i és un fenomen que apareix amb certa freqüència a moltes espècies,

Floquet de Neu és un

exemplar completament

únic

i

excepcional

(6)

re-Floque: IYuma Foto' Antonw GlIuérrez

nova situació i al cap de quinze dies ja es deixava acariciar per les per-sones que el vigilaven i fins i tot pas-sejava agafat de la mà amb elles pel recinte del Centre. Gràcies a aquesta faci litat d'aclimatació, abans d'un mes ja estava en condicions d'

em-És un dels goril-les més

prolífics del món

III

prendre el viatge cap a Barcelona.

'li

Va arribar a la nostra ciutat el dia l de novembre de 1966, i des del

li

primer moment va despertar una ex-__ pectació excepcional al nostre país, ., que de seguida traspassava les seves .. fronteres. Molt aviat persones i

ins-\I

titucions de tot el món van interes-sar-se per ell, i fins i tot es van

pre-O

sentar al Zoo substancioses ofertes econòmiques tant per a comprar-lo

O

com per a aconseguir una cessió temporal. Potser el fet que el va fer ~ saltar a la definitiva fama mundial ... va ser el de aparéixer en la portada

delNational Geographic, revista de

reconegut prestigi internacional que li va dedicar un ampli reportatge, encara que a nivell més local, tota una sèrie de fets curiosos van resal-tar la seva importància, com quan el pintor Salvador Dalí va voler fer un homenatge a l'animal compro-vant com reaccionava davant d'un maniquí vestit de núvia immacula-dament blanc o quan l'alcalde de Barcelona en persona va concedir audiència al gorilla albí a l'Ajuntament.

L'aclimatació al Zoo de Barcelona d'en Floquet de Neu també ha estat molt bona, com demostra el fet de que amb el pas dels anys ha resultat ser un dels gorilles més prolífics del món. El 14 d'abril de 1973 neixia el seu primer fill, un mascle batejat amb el nom d'Edú que moriria poc després, i des d'ales-hores ha tingut vint fills més, sis dels quals (Urko i Bindung, dos mascles, Machinda, Ntao, Virunga i Kena, quatre femelles) són vius. Cap

d'ells, però, ha resultat albí, fet im-possible d'aconseguir ja que totes les femelles que s'han aparellat amb ell durant aquests anys (N dengue, Bimvili i Yuma) són normals i no tenen el gen recessiu responsable de l'albinisme. Tanmateix, tots els seus fills sí que el tenen, perquè el seu pare els hi ha transmés. D'acord amb els principis de l' herència es-tablerts per Mendel, si es pogués aparellar en Floquet amb alguna filla seva, les possibilitats de nai-xença d'un nou petit albí serien del 50%, i si l'aparellament fos entre els seus fills, serien del 25%. El pro-blema és que fins ara els fills d'en Floquet han demostrat poc interès per la reproducció, i que ell mateix ja comença a ser massa gran,ja que els gorilles no acostumen a pro-longar la seva activitat sexual més enllà dels trenta anys d'edat, encara que tinguin una esperança de vida d'uns quaranta o quaranta-cinc anys. A la vista d'aquesta situació, s'ha intentat obtenir esperma de l'

a-nimal pel sistema de l electroeja-culació. però fins ara les mostres que s' han obtingut no reuneixen les candi cian necessànes per al seu posterior aprofitament. És a dir. que de moment. la perpetuació de l' al-binisme d'en Floquet és tota una incògnita.

Aquest èxit reproductiu del nostre gorilla es deu. sens dubte. a que aquí al nostre Zoo ha nngu: unes condicions de vida suficients i ade-qüades. La seva installació actual, per exemple, disposa d'una àmplia sala principal que comunica amb tres dormitoris, tots calefactats amb terra radiant, en els que els animals

poden entrar lliurement quan els hi convé. A més, disposen també d'un gran pati amb terra de gespa i

dife-Els gord-les tenen una

esperança de vida

d'uns quaranta o

quaranta cinc anys

(7)

captu-versos especialistes en diferents àrees en el que participaven tres ve-terinaris del nostre Zoo. un veten-nan del Zoo de San Diego. un metge rehabilitador. un cardiòleg. un uròleg. un oftalmòleg. un anestesista i un dermatòleg. EI resultat obtin-gut va ser que tan sols patia una der-matitis exfolian va de causa desco-neguda, una mena d' alèrgia poten-ciada per l'acció del sol. i que el seu estat de salut general es bo per un animal de la seva edat.

Doncs bé. després d'aquest petit ensurt ja superat, hem pogut cele-brar el seu trentè aniversari entre no-saltres amb una gran festa. Confiem en que no sigui l'última, que encara visqui molts anys més i que, com fins ara, segueixi essent el més volgut i entranyable símbol del nostre Zoo i de la ciutat de Barcelona a tot el món.

iFeliç ani versari, Floquet!.

L'estat general de salut

de Floquet es bo

rar es calcula devia tenir entre dosI tres anys i que, per tant. la seva edat ja comença a ser considerable per un gorilla. Això provoca que estigui sota una estricta vigilància sanità-ria per tal de detectar ràpidament qualsevol síntoma de malaltia que es pugui presentar.

Iaquest fet es va donar l'any passat, quan es va observar un enrogiment molt marcat de la pell que podia co-rrespondre a un procés congestiu provocat per una simple gnp. Però en no respondre a les teràpies que habitualment s'utilitzen per a tractar aquest síntoma, es va decidir sot-metre'l a la que possiblement hagi estat la revisió mèdica més impor-tant que s'ha fet mai a un gorilla en tot el món. Se'l va adormir i seliva fer un examen exhaustiu a càrrec

d'un equip multidisciplinari amb di- Rafael Cebrian

Floquet a la seva mstat-lacio Foto Alia Puarch

1963 1964 1965; 1989 1961 - 1996

~

@

~ ~

Ndengue Floquet de Neu Bimvili Yuma

(J'

ç

1ft

I

1978 1979 1981 1978 1979 1981 _~

~ ~ ~ ~ ~ ~

..

"

Urko Virunga Kena Machinda Ntao Bindung

O

(J'

ç

(J'

(8)

o

Maria Gracia iFloque! de Neu.

I

~

..

"

O

N

EQUET ABARCELONA:

LA PRIMERA ETAPA

La primera residència de Floquet de Neu a Barcelona va ser un pis de l'Eixample: a casa del Dr. Roman Luera, aleshores veterinari del Zoo. En aquella època la cria de moltes espècies d'animals als zoos del món

foto: Oriol Maspons

no era ni molt menys tan habitual com ara. La manca d'experiència, el desconeixement de tècniques efica-ces i la poca adequació de moltes installacions feien que en bastants casos els pares no se'n fessin càrrec de les seves cries, la qual cosa obli-gava a atendre la creixença dels nadons artificialment, és a dir: criant-los a ma. En aquests casos, qui acostumava a fer-se càrrec dels infants, especialment si es tractava de ximpanzès, gorilles o altres

primats, era Maria Gracia, esposa de Roman Luera.

Hom calcula, per la dentició que pre-sentava, que Floquet tenia al voltant de dos anys en el moment de trobar-lo. Era, per tant, una cria en la primera infància, pràcticament indefensa, que havia de completar el seu desenvo-lupament físic i psíquic. Especial-ment important en un orfe com ell era atendre les necessitats afectives que tenia: havia de rebre mostres d'esti-mació i de protecció. Tot això ho va

trobar a casa dels Luera. El doctor Lueraja s'ha retirat del Zoo, però encara manté la seva consulta vete-rinària particular.

La Maria Gracia i ell ens reben per parlar-ne d'aquella llunyana tempo-rada que Floquet va passar a casa seva.

(9)

dies perquè s'anessin fent al nou ha-bitatge. Al Zoo la coneixien amb el sobrenom demamà goril-la: Quan van tenir notícia de que un gorilla blanc vindria a viure amb vostès?

-Ens vam assabentar de l'existència de Floquet de Neu una setmana abans de que arribés. Imagina't quina novetat! Sabiem que era únic al món, encara que aviat ens van arribar informacions de casos de gorilles amb parts blanques, per

exemple els avantbraços. Però to-talment blanc com el nostre. és clar. no hi havia cap més.

L'existència Floquet

havia de rebre mostres

d'estimació i de protecció

Sempre estaven disposats a tenir

algunoaltre alUmaIsalvatge a casa?

-En aquell moment no teniem cap altre. Ho feia perque m'agradaven molt els animals. Ara bé, les hem passat de tots els colors. A vegades venien capturats de feia poc, plens de polls i de paràsits. EI primer que feiem era desparasuar-los, els cuidà-vem uns mesos i cap al Zoo. En una ocasió em vaig estar sota una campana d'oxigen fent companyia a un gorilla que tenia la varicella. No es pot negar que, per molt que m'a-gradéssin els animals, allò era una in-consciència pròpia de la joventut. Una altra vegada se'm va posar un goril-Ia malalt a casa i els medica-ments que havia de prendre estaven al Zoo. No se'm va acudir una altra cosa que anar amb el cotxe tocant el clàxon i treient el mocador per la fi-nestra. Finalment em va aturar la policia: quan els vaig explicar de que es tractava em van acompanyar la resta del trajecte I

Van tenir algun problema semblant amb Floquet?

-EI Floquet, per sort, va arribar sense paràsits. Durant el temps que el vam tenir només va patir un refredat.

Quan de temps va estar Floquet a casa?

-EI vam tenir onze mesos, després dels quals me'l van fer tornar-ho diu com qui es veu obligat a retornar un objecte preciós que li ha estat confiat temporalment-. Em vaig sentir com aquella mare que porta per primera vegada el seu fill a escola. Anava cada dia a veure'l; m'agafava de la ma i em feia seure. La veritat és que durant aquells mesos vam conviure molt amb ell. Quan marxavem de

va-~

11

~

..

U

O

N

El matrimoni en l'actualitat

cances venia amb nosaltres: és així com va anar al Montseny i a Menorca.

Havent conviscut amb gotil-les i xim-pantès, què ens pot dir del seu caràc-ter?

-De l'edat que jo els tenia són ben bé com bebès: si els renyes ploren fins que els perdones. Són manyacs i també entremaliats. Entremaliats ho són sobre tot els ximpanzès. Ens arrencaven el paper pintat de les

parets per netejar-se el cul i alguna vegada els trobava al bany provant tots els pots de cremes i escampant la pasta de dents per tot arreu. Floquet, com tots els gorilles en general, era més entenimentat i, potser, més actiu i desconfiat que els altres.

(10)

Per començar,

~&~~~

podriem parlar una mica del centre d'Ikunde

El centre d' Ikunde es va fundar l'any 1958 i va ser una imciativa del senyor Jonch. director aleshores del Parc Zoològic. conjuntament amb l'August Panyella, director del Museu Etnològic, i del senyor Riudor que era el cap de Parcs I Jardins. EI centre d'Ikunde es va crear pensat com un centre de recerca humil, molt humil, i a la vegada com un centre d'obtenció d'exemplars pel Parc Zoològic, de plantes i llavors pel servei de Parcs i Jardins i de material et-nogràfic i etnològic pel Museu Etnològic de Barcelona. Aquestes fites es van assolir bastant bé: es va enviar molt de material als museus i també laquantitat d'animals que es van enviar al Zoo va ser tan im-portant que el Parc Zoològic modern va sortir de l'aportació extraordinà-ria d'animals del centre d'Ikunde.

IRDf SABATER

MEMÒRIES D'ÀFRICA

I PI:

Jordi Sabater és naturalista i psicòleg. Des de 1958fins a 1969 va ser conservador del centre d'lkunde a Río Muni (Guinea Equatorial) i mentre ocupava aquest lloc va adquirir Floquet de Neu per al Zoo de Barcelona. Després va ser conservador de primats del Zoo fins a l'any 1985, època que va aprofitar per a obtenir la llicenciatura de Psicologia. Passà a ocupar la càtedra d'Etologia quan aquesta es va crear a la facultat de Psicologia.

Actualment és catedràtic emèrit de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona.

Es a dir aquest centre tenia una triple dependència

Sí, tenia una triple dependència. EI Zoo pagava part, el Museu Etnològic pagava una part petita, perquè tenien pocs diners, i Parcs i Jardins pagava

"

11 :I

..

"

O

N

HEI

centre d'lkunde es va

crear pensat com

Ull

centre de recerca humil,

molt humil"

bastant, per exemple, el meu sou, el pagava pràcticament tot Parcs i

1ardms.

EI Zoo era efque treia un rendiment més important, però en realitat qui aportava més diners era Parcs i Jardins.

De tota manera Ikunde produia prou recursos com per

autofi-nançar-se

Recursos immensos, el que pássa es que ... enfí,crec que es podia haver aprofitat millor en alguns aspectes. No obstant, del centre d'Ikunde van sortir també programes científics molt importants i va obtenir ajut econòmic dels nordamericans i també d'altres entitats estrangeres.

Abans de la troballa de Floquetja

s'havien fet treballs sobre

goril-les al centre d'Ikunde

Sí molts, molts treballs. EI Zoo va publicar un el 1964: "Distribución actual de los gorilas de llanura en

RíoMuni" . Aquests

mate-rials tenen molt interès. Son històrics. En

aquest estudi hi

ha una visió de la distribució dels gorilles a la província de Río Muni. Però la troballa de Floquet va ser una cosa ocasional. Aquest animal es va obtenir d'una manera inesperada. Esta va en un grup de gorilles que es menjaven els productes d' unes finques indígenes i els amos o els caçadors de la regió els van anar a matar. Van matar la seva mare i van matar més animals del grup. Van fer una massacre. Allà possiblement van morir tots els components del grup del Floquet.

El motiu principal d'aquestes ma-tances de goril-le: per part dels habitants de la regió era el de

de-fensar les plantacions ohi havia

algun altre?

No, no: els mataven sobre tot per menjar-se'ls. Això encara passa avui en dia.

Pel que hem pogut saber, durant el mes que Floquei va estar a Ikunde passant el període d'adap-tació, a Barcelona no hi havia cap mena d'expectació

Bé,jo vaig comunicar-ho: un goril-la albí, etcètera. La correspondència està clara, es pot veure. Però aquí no s'em va fer cas. En un primer moment no s'en va donar importàn-cia. Li van donar importància quan un equip de la National Geographic Society va venir aquí a fer fotos. Aleshores van dir: un animal únic!. Jo els hi havia dit però a mi no em van fer cas. Van fer cas als norda-mericans. Era una altra època:

(11)

Jordi Sobate¡ UJlIlclllplallllllla sèrie de postals del gonl-l« albí foro:Anlll loo

Finalment, però, se li va atorgar la importància que mereixia

Aleshores sí, es clar, es va organit-zar un gran tinglado. Ara bé, em pots preguntar: realment s'en va treure un gran profit? Culturalment i cien-tíficament jo crec que no, molt poç.

Defet es van fer UllS estudisSí es

van fer uns estudis que es van pu-blicar i tot. Jo tinc publicacions

,dibuix: Jordi Sabater

sobre la solució de problemes a que el vam sotmetre quan jo era conservador de primats. Fèiem tests d'intelligència, com el test deles cadenes. El Ferran Costa ens ajudava, en aquella època ell era un becari.

(F erran Costa és l'actual director tècnic del Zoo de Barcelona) Deixant de banda el Floquet, els grans antropoides sempre ens han intrigat per la seva semblança a no-saltres

La prova està que, per exemple, els llibres de ciències naturals de fa cent cinquanta anys feien classificacions on incloïen pigmeus, goril-les i xim-panzès en el mateix grup. Més re-centment hi ha fms i tot qui ha pro-posat incloure'ls a la família dels ho-mínids. Els ximpanzès no són homes, però estan molt a prop de l'home genètica-ment. Sembla ser que els an-tropoides més propers a no-saltres són els bonobos, els ximpanzès mal anomenats pigmeus -perque de pigmeus no tenen res-. La línia

evo-lutiva dels

"Als gralls antropoides

IlO

els queden més de

cin-quanta a1lys de vida ell el

medi natural"

onobos i la de l'home s' haurien separat fa quatre milions d'anys. en el cas dels ximpanzès comuns faria cinc milions d'anys de la separació i en el cas dels gorilles faria de sis a set milions d'anys. Tant és així que els ximpanzès estan genèticament més a prop de nosaltres que dels gorilles. És a dir: ells són més parents nostres que dels gorilles.

Tenen futur els grans antropoi-des en estat natural?

No. Si no varien les regles del joc de la conservació, si no es du a terme una política de conservació enèrgi-ca i amb diners per poder pagar guardes i poder compensar els indí-genes que viuen a aquestes zones per traslladar-los, els gorilles estan con-demnats. Jo crec que no els queden més de cinquanta anys de vida enel

medi natural.

Josep-Lluís Melero

o

11

~

..

"

(12)

rector del Centre Regional del Delta per a la Invesugació de Primats

dela Universitat de Tulane a Luisiana (EUA). llegia una carta que acabava d' a-rribar al seu despatx. La carta provema de la província espanyola de Río Muni. situada al cor del golf de Guinea. a més de 12.000 km de distància. L'havia tramès Jordi Sabater Pi, conservador del Centre d'Expenmentació Zoològica d'Ikun-de, prop de Bata, capital de Río

MUnI. Sabater havia collaborat amb Riopelle en els seus estudis de camp sobre gorilles de plana a Río Muni i en aquella carta li feia saber una de les notícies més sorprenents de la seva carrera de primatòleg. Li co-municava que havia arribat al centre un gorilla totalment blanc. amb els ulls blaus i la pell rosada, d'uns dos anys d' edat. "Estic treballant per aclimatar-lo" afegia.

La carta de Sabater parlava d'un gorilla albí viu! No era un fet im possible però sí summament extra

La carta parlava d'un

goril-l«

albí viu!

ordinari. L'albimsrne és molt poc freqüent en els mamífers salvatges i els primats no en són unaexcepció.

De fel. com a estudiós dels gorilles, no recordava que mai s' hagués descrit un altre exemplar completa-ment blanc. Si l'albí hagués estat un altre tipus de primat, fóra un fet força notable, però un exemplar blanc amb

ELPRJMER

GORIL·LA BLANC DEL MÓN

Un dia de mitjans d'octubre de 1966, el professor Arthur 1. Riopelle,

di-A ,)IUI·...·y.~dtoddler ¡trf'ot oI'"

wilh°Oeeee white a~snow

U

lli

que

in AU

G()rilla(loIJ}

'1:lo,,'" al~, ..""o"" .."","_h

"'u,..I"..;::all<1,',01.-1U:a11 .. , ,. na ""•.rlm ..nl,\'HI',lrw\ ..r!C

-th .. 1I,"'II<I~1,01\" all Ihal (un

11.. ,".-.-~UI'I.._.I'u.IItll nl.,IM" It....Ju~t,"'111fT h\ .v<!.·I>r'I>I .... ,,1

jlu,1 ... ,IiArn ...nt ,d ...,>rin' I...

IR ... 'Iol'r.1f"lor.n¡;liti" fi,...1 .1·

bm .. ~..(lII""u·r ..11< ...111 '"'('.

nll..~tal.. '.(affa.,.. ul"'r,...

• (...AV Il1al III" muthr .. l,ad,f.o

_k,..·IUIW' I .. ma .... ml ..lil)¡IInalla «ruu' In~1""nI..h ..'Iuatunal

(;111-nra. T1~ r"'fIW'r ..1",.1 I... , ..klltl.

,I...n.1.,.('''''''"' I..., J.,rar~'

pUrT-. luir ...on .Iut. hlnl!: untu lH'r (ur.:"1<.1., tud~ Ib"I....aJ."'''.

,,~ hlllor .Inlr lu.M lI'VUlnF! adJ lrtl In human l'ur ..uuwl."~,,

tnli ",,",..Imrtlt "fli ... ao .. ,· ..v ..I·

"na.run. U,. Ruman 1.lM'.... (:'r. I.J. "L.1e- " •• hnlt r•., ",..allW"f' .armIl"Poul;.l. {.,.. 1_I,ul.l .. ,1.-1..,1.

Th r do,...I."',, ",fil",.I",,~r..I~1

"Tbe (; •."Ibmant .. ,.I....·..u I...

IIlIII rra"",'ili....., ..uf 1,0110) a, ,., 1',,,jII!'\no,.fI.l.. .. d ... m .. lh r ,ly.iI, .. I.. nrt"<1 ... "n.lo, ~"rllt.,.:'dll: ..aH. "'nu...' 11.. , .. 'OH' ,., tiM'}

.. ,,"-lI"fI antl.I ... :-~hll"la""", ~ ... ltal.."" han.I'IR,h.an.1 fu,' lli •• 11•. hUI" hun 11 '.. I I.. m.l.. .. 111mf....1 ",""Un'an.'trll<l..,l, (... 1.. hUA Iu.. !.Iu,,"'"fuo.l~(rull. ,.lJtU"tan.l

..np,...rtal _onll."'lalllpa~1Jo'

'&'"'" ' h'" ~ ...IM' •arr_

... Ilal.. t ..hi "1'Ut_.n,1 h .. l.... IlIIn In, .. I " ... 1....1.

n...rr1M' , ti ni!!,'" tI",,"~h

"lIh I".,um ,ap,r.1 òlrtHm.llu!> 1.'''''''110- t .. ,. li..tufJ'... 1fl ..M'I ....~

o

..

11

~

..

"

o

(13)

laspecie i el capteniment d'un gorilla -una de les espècies més pro-peres a nosaltres- havia de ser un arumal formidable. Impressionat per aquestes novetats. Riopelle de seguida notificà l' interessantíssim descobnrnent a la National

Geo-graphic Sacien'. entitat que

patro-cinava els estudis de Riopelle sobre els gorilles de plana.

Un mes desprès. Riopelle i Paul A. Zahl. membre del cos de redacció de la revista National Geographic es-pecialista en ciències naturals, vemen cap a Barcelona -ciutat on Ja residia el petit goril-la després de la seva ràpida aclimatació- amb la in-tenció de conèixer l'animal, els detalls del seu descobriment i de do-cumentar-ho fotogràficament. Aquí van assabentar-se de que el gorilla blanc es deia Nfumu, però els agradà

més "Floque: de Neu" -o millor dit.

Capita de Nieve-, un sobrenom que

utilitzava Antoni Jonch. el director del Zoo. Riopelle va poder veurel i va trobar que el jove antropoide era alegre i "no mostrava símptomes de soledat".

Des de Barcelona, Riopelle i Zahl continuaren cap a Bata per coneixer el lloc i les circumstàncies del des-cobnrnent. Allà trobaren Jordi Sabater, que els donà totes les ex-plicacions que desitjaven Iels pro-porcionà algunes fotografies de Nfumu preses durant el període d'a-climatació.

Havent vist l'extraordinari exemplar i amb la documentació que havien aplegat, Riopelle i Zahl tornaren als Estats Units a preparar un article per la revista National Geographic.

El dia 23 de febrer de 1967, i com a

National Geographic, març 1967

T'U jOLRt-Al orTIH. NATI0NAL CEOGRAPHIC SOCIETY WASHIN{,TON Oe

presentació del número de març de la revista en el qual sortia publicat

larticle de Riopelle i Zahl. la

Notional Geographic Societ» feia

pública la notícia. El desembre an-terior el Zoo de Barcelona havia pre-sentat el gorilla a la premsa local sense fer menció de cap nom -nI Nfumu, ni Floquet de Neu- però la notícia no havia transcendit gaire.

Un mes desprès Riopelle

i

Zahl venien cap a

Barcelona

En canvi, en donar-se a conèixer als Estats Units va tenir repercussió in-ternacional.

L'article delNational Geographic

es titulava "Snowjlake", the world's

[irst white gorilla (Floquet de leu:

el primer gonlla blanc del món) i a partir d' aquell moment Ja no hi va haver dubtes sobre el nom d' aquell singular primat: es dina oficialment

Copi/o de Nieve .Posteriorment.

amb la recuperació de les llibertats i de l'ús públic del català s'hi afegi-ria la versió catalana: Floquet de Neu.

Les reaccions no van trigar a produir-se: incomptables mitjans de comunicació (agències de premsa, diaris, revistes, emissores de ràdio i de televisió) van escampar la notícia arreu del món. Un animal tan pecu-liar cridava molt l'atenció, i més tractant-se d'un gorilla, un dels animals sòlidament incorporats en forma d'estereotips a la cultura de masses. Un allau de cartes, provi-nents en bona part dels EUA, però

....

11

~

..

U

O

(14)

Baby Is R¡tÍsecl in lIarcelona Zoo

Albino Gorilla Discovered

in

Africa

By Phll Casey

Wuhln¡:ton P~tStar! wrner

The discovery m Arrrca or the cnly white gorrlla cver found was announced by thc Natronal Geograptnc Society yesterday.

Found last October In RlO MUnI, Spamsh Equatorial GUI-nea, the baby gortlla IS bemg raised in the Barcelona zoo, where he IS expccted to

re-.mam.

\ Natícnal Geogruphrc says he

ISa typtcal gurrlla, except for bemg an albmo He IS white, wrth pink skm and blue eyes. He isjudged to be about 21h

!

years oid. He wetghed 191/4

pounds when captured, about

¡!Opounds lesa than an aver-age human or the same age

And he now has two names.

'I'he oïnciat nameIS Níumu (white), but the name thatwrll

suckISLntle Snowflake

ea~;o;n:~~ ~l~n~

l~~~~:

t~~~. The world's only }..,no\\n '" hite gori lla protests during hJS fust bath. ¡say, He sets hke a litlle boy i ¡

¡

and lcoks hke aWIseold man white gorüla comes 310ng,¡the chances are great Ihat hIS usts sec no chance he coul ca~~ed O~noh~:la~~ior:U~as b~ whrch screnusts bctlcvc isun- ïather was black Unlessjpass lus t-are lack of pigme career. He IS destlned to be hkely Snowflake happened ..~ n to an oífspr mg. _ the most celebrated gorrlla 10 HlSmcther was a black low matod ....

¡..

nonet Geogr aphic

'lli•••

,< unlesa ancther land ger illa, ': sctentret-

ion.

,o51\.

cosu.i.s, M',cet

~ht

\»\\i~~,

",,~Jf1'6"'J'

~,'

rf\Il\ÚAR~----~~

(15)

_~~~~----:J:

v

J

(

i>

.t._~__. _

Molts escolars féren arribar els seus dibuixos

també de Gran Bretanya, França, Itàlia i altres països inundà les ofi-cines del Parc. EI Zoo va editar una targeta amb una foto en color per una banda i un text explicant la vidailes característiques de Floquet per l'altra, per poder respondre les nom-broses cartes que en sol licitaven imatges i informació. La major part felicitaven el Zoo per la destacada

adquisició i s'interessaven per la salut de Floquet o per la vida que portava o es limitaven a saludar-lo. Altres anaven més enllà, i es mos-traven disposats a comprar-lo. Les ofertes de compra eren d'allò més variat: les feien zoos, és clar, però també circs, agents de Hollywood i fins i tot diversos ciutadans parti-culars que pretenien adquirir el

gorilla com a company de jocs dels seus fills! Un importador anglès oferia a canvi deu mil lliures o el mateix valor en colibrís.

Per descomptat, el gori l-la no estava en venda, però una de les propostes va estar a punt de concretar-se. Es tractava de que Floquet fos exhibit temporalment a l'Exposició Universal de Montreal.

Ull mes desprès Riopelle

i

Zahl venien cap a

Barcelona

"Floquet de Neu:

el primer goril-la

blanc del món"

11

~

..

U

O

N

EI organitzadors de l' Expo 67 van posar-se en contacte amb l'ambai-xada espanyola a Canadà, que va transmetre la sol licitud al Zoo. El Zoo de Barcelona va contestar que ]' operació era possible si es com-plien uns estnctes requeriments de transport i d'allotjament que es de-tallaven acuradament. Així mateix hom demanava una compensació econòmica d'un milió de dòlars. L'organització de l'Expo va accep-tar aquestes condicions, però final-ment les nombroses dificultats lo-gístiques i la manca de temps mate-rial van impedir que Floquet viatgés a Montreal.

Poc temps desprès de tot això, el professor Riopelle va tornar amb projectes d'estudis per realitzar amb Floquet i, el que és més important, amb finançament per portar-los a terme. Fruit d'aquests treballs van ser alguns estudis sobre el desenvo-lupament físic i intel-Iectual del goni-la albí. A l'octubre de 1970 apareixia un segon article al

National Geographic on es resumien

els estudis fets i es presentava la imatge d'un Floquet una mica més crescut.

Des d'aquella època, l'expectació inicial ha donat pas a una fama ben assentada i, sobretot, a una profun-da identificació -fonamentaprofun-da en els milions de persones, ciutadanes i fo-rasteres, que han vingut a contem-plar-lo al llarg de tots aquests anys-de Floquet anys-de Neu amb la ciutat anys-de Barcelona.

M

..

(16)

NVA CASAPER ALS NOSTRES GORIL·LES

,

..

Un dels orgulls del Zoo de Barcelona és la seva collecció de primats i més concretament el grup de gorilles de costa que manté des de fa molts anys. Tantl'arxi conegut Floquet de Neu, com les seves companyes Bimvili, Yuma i Ndenge, els seus fills Urko, Kena, Machinda, Bindung, Virunga i Ntao, i els que han vingut de fora com en Willi, han conviscut en installacions que s'han anat remodelant al llarg del temps per fer-les més modernes i eficaces a mesura que s'anaven coneixent més dades de les necessitats vitals d'aquests fabulosos primats. Quan el 1991 vam celebrar el 25è aniversari de l'arribada de Floquet a Barcelona, vam construir per a ell una installació que ja aportava les

I

~

..

"

O

M

millores que eren necessàries. Així dones, es va habilitar una zona ex-terior i una zona interna visible per al públic, i es va substituir l'antiga separació amb fossats d'aigua per vidres. L'augment d'espai va ser considerable i la visió per part del públic va millorar ostensiblement. En l'aniversari que celebrem aquest any, els 30 anys que fa que Floquet és entre nosaltres, hem cregut ne-cessari revisar l'habitacle dels seus fills i hem decidit construir una nova installació per a Urko i les seves companyes.

La nova insfa¡.[ació

presenta uns canvis molt

importants respecte

de l'anterior

La nova installació presenta uns canvis molt importants respecte de l'anterior. En primer lloc, es substi-tueix el fossat d'aigua que feia de

(17)

que broti de terra, estan fetes majo-ritàriament amb terra de ciment, cosa que en simplifica la neteja i evita el problema de tenir cura de les plantes. Però les noves tendències que s'estan introduïnt en els zoològics són fer decoracions interiors que imitin el màxim possible l' hàbitat

natural de l'animal i incorporin, per tant, alguns elements vegetals. Així doncs, tot i que s' haurà de veure el resultat final, ens hem atrevit a omplir de verd la installació i a plantar-hi un bon grapat d'arbusts, alguns dels quals estan protegits per pastors elèctrics, i d'altres són de

consistència dura i espinosa per pro-curar que els animals no se' ls mengin. És evident que no ens és possible de reproduir un tros de selva, tal com ens agradaria, ja que les plantes tropicals no aguanten el nostre clima, i en el cas que po-guéssim, els animals tancats en un espai definit acabarien destruint-la, però l'avenç en aquest camp no ha fet res més que començar i és possi-ble que en un futur aconseguim fer imitacions molt precises amb plantes especialment triades per fer aquest efecte.

Els problemes que han anat sorgint durant la construcció han estat de moltes menes, però els que han ocupat gran part de les converses han estat els sistemes de seguretat i les solucions per evitar que els animals no trenquin allò que haviem dissen-yat amb tanta cura. Un gorilla adult pot pesar fins a 250 kg, i tot i que són

tranquils i assossegats, tenen una força terrible i una gran capacitat d'obrir cargols i fer forats en llocs que semblen indestructibles, a més tenen tot el temps del món per en-ginyar sistemes per maltractar la installació.

L'aventura de tota la construcció ha estat excepcional i tota la gent que hi ha estat implicada -biòlegs, ar-quitectes, constructors i industrials-n'han après coses noves, ja que pocs cops s'ha hagut de dissenyar ni fer una construcció per a uns hostes tan exigents. Elresultat final, però, ha estat una bona installació, bonica per fora i per dintre, i el que és més important de tot, on els nostres animals podran gaudir de molt més espai 1per tant, el públic podrà ob-servar un comportament més natural d'aquests primats.

11

~

..

U

O

N

1ft

..

(18)

o

_..

11

~

..

"

_O

O

N

A Guinea Equatorial encara resten importants extensions de selva primària Foto. Parale/o 30

O

~

U

W

>-O

~ Q.

CONSERVAR LA

NA-TURA AL COR D'ÀFRICA: EL

PROJECTE NGI

Els boscos tropicals de Guinea Equatorial formen part d'un dels quatre refugis biòtics que el planeta conservà durant les oscillacions climàtiques del Pleistocè final. Aquests espais naturals d'Àfrica

«

....

-~

O

C>

central han esdevingut amb el pas dels anys, un dels paradisos naturals més importants de la Terra i, fins l'arrribada de l'home blanc, eren un veritable paradigma del que repre-sentava l'entesa entre l'ésser humà, aprofitador que no explotador, i la natura que l'envolta i de la qual VIVia.

Les selves plujoses d'aquest petit país tropical, antiga colònia espan-yola i d'una superfície (28.050 km2) similar a la de Catalunya, són encara avui dia territoris d'una espectacu-lar bellesa i una molt destacada riquesa botànica i faunística. Cent vuitanta-sis espècies conegudes de mamífers, entre les quals destaquen importants poblacions de grans primats, ximpanzès, goril-les, lleo-pards i elefants de selva. Són unes terres marrons i verds on encara viuen estranys ocells endèmics, ele-fants de bosc tropical, felins i vivè-rrids a més de desenes d'espècies de rèptils i amfibis incloent-hi les úniques poblacions conegudes de granota Goliat, l'amfibi més gran

del planeta. Guinea Equatorial és, en definitiva, un petit paradís natural encara per descobrir en ple cor d' À-frica i amb el qual tenim, per histò-ria i per cultura, una gran relació. Els diversos grups ètnics que poblen l'actual Guinea Equatorial (fang, bubi i ndowe entre d'altres) es tro-baven amb gran pau amb el seu entorn, caçant i aprofitant els boscos d'una manera adient fins l'arribada dels espanyols i els portuguesos. En aquell moment, l'arribada de l'home blanc, es trencà l'equilibri per sempre més i s'encetà un peria de d'explotació humana tan poc racio-nal com salvatge. Primer, durant un parell de segles, es van robar els homes, les dones i els nens amb el ge-nocidi més brutal de la història de la humanitat: l'esclavisme.

(19)

Parc Nacional Monle Alien FOia: Paralelo 30

Les selves plujoses

d'aquest país

SÓ1l

encara

avui territoris d'ulla

es-pectacular bellesa

continuada i sense control. un treball fet a consciència que ha estat a punt de fer desaparèixer aquest me-ravellós paradís natural i també la vida de la seva gent.

Foren altres temps i no es tracta ara de reescriure la història, cosa d'altra banda totalment impossible, però el temps i la humanitat han canviat molt. Ara, més que mai, s'exigeix un canvi d'enfocament, una nova mirada envers aquelles terres. La destrucció que ha patit la natura i la gent de Guinea Equatorial porta, malgrat que ens pesi, segell amb nom i cognoms catalans i espanyols. És horaja d'aquirir un compromís

Bosc galeria a les vores d'un rierol Foto: Paralelo 30

li

~

..

"

O

(20)

I

..

definitiu, de caràcter ètic i moral, sobre la nostra responsabilitat cap a aquell recó de món que tant ens ha donat -també al Zoo de Barcelona-i al qual tan poca cosa hem estat capaços de retornar. Seria estúpid, no és aquesta la meva intenció, plante-jar un empenediment catàrquic per la

"feina" feta pels nostres besavis, avis o pares a Guinea Equatorial, però sí que constitueix un repte indefugible agafar la responsabilitat directa de la restauració, natural i socioeconòmi-ca, d'una petita part de tot el mal fet. Amb aquesta filosofia funciona des de fa uns anys la ONG catalana "Paralelo 30" i el seu projecte de con-servació dels ecosistemes forestals de Guinea Equatorial. Sense

victi-El gortl-la, encara present a Guinea Equatorial, és el símbol del projecte. Femella amb ena Foto: Paralelo 30

11

~

..

U

O

N

mismes, amb humilitat, sense plan-tejaments mesiànics o salvadors que no condueixen enlloc en el món de la conservació de la natura als països pobres, simplement amb un treball intens, fet amb fe, i en directa col la-boració amb la població local de Guinea Equatorial, les seves institu-cions administratives i l'ajuda d'al-tres institucions catalanes com el Zoo de Barcelona i el museu de Zoologia. El plantejament és molt clar: hi ha molta cosa per fer i s'ha de fer ja mateix ...

Què és el Projecte Ngi?

Ngi és una paraula que en llengua fang, la majoritària a Guinea Equatorial, significa gorilla. La

Imatge simbòlica d'aquest gran primat ens ha servit com aleit-motiv

per tirar endavant un projecte de conservació de les zones naturals de Guinea Equatorial i de desenvolu-pament econòmic i formatiu de les poblacions rurals que viuen asso-ciades a l'existència d'aquests boscos tropicals. Aquest no és un projecte d'ajut al tercer món, tampoc no és un projecte de coope-ració a l'ús dels que estan tant de moda últimament, no és bona vo-luntat mal entesa, sina que mira de trobar les compensacions socioe-conòmiques i formatives que facin que la població equatoguineana surti directament beneficiada de la con-servació de la seva natura.

Cóm treballa aquest projecte?

Mirant de dotar la població d'aquest país d'alternatives vàlides queli per-metin veure la necessitat urgent de conservar la seva natura. La filoso-fia és molt clara: un arbre o un animal vius han de valer més que un

arbre tallat oun animal mort.

(21)

L'explotacIó incontrolada de [ustes nobles és un dels pnncipals factors de destrucció de /a selva Foto: Paralelo 30

resultant per a le poblacions locals éslecoturisme. Així. el projecte es planteja la construcció d'un campa-ment de turisme de natura a la zona de Punta Mbonda. a la costa de Guinea Equatorial. on es permeti l a-rribada de visitants que puguin generar beneficis econòmics direc-tes per a les poblacions rurals im-plicades en els treballs de conser-vació, La formació de la població és bàsica, també. per invertir la tendèn-cia actual de destrucció i així. un dels eixos bàsics d' aquest treball és la creació a la capital del país, Malabo, d' un centre de formació tècnica per a la conservació de la natura Itambé, la recerca. investigació aplicada a la gestió rigorosa i per a l'educació am-biental dels nens del país.

D'altra banda el projecte es plante-ja la complementació de l'activitat ecoturística amb la creació de petits focus de microdesenvolupament rural per millorar la qualitat de vida de les poblacions rurals. Aquesta és una bona manera de guanyar-los, a la població rural, per a la conserva-ció de la natura. Així, es planteja la creació de centres de cria d'espècies animals silvestres per a

l'alimenta-Exemplar de goril.la mascle Foto: Para/e/o 30

CiÓde la gent i el comerç entre les diverses poblacions. També es plan-teja el desenvolupament de vivers d'espècies botàniques d' interès co-mercial com fustes de construcció. fruitesIplantes medicmals que s' han demostrat útils com a elna per mi-llorar la qualitat de vida de la gent. En aquest mateix sentit s' ha plante-jat la fema de formació de personal del projecte, que representa llocs de treball directes dins del projecte. així com els programes d'educació am-biental adreçats a la població equa-togumeana a realitzar aledifici central del projecte a la capital del país, Malabo. que ha estat cedit pel govern guineà com a símbol d'una correcta línia de collaboració de-senvolupada en els últims anys, Aquest és el breu resum de les acti-vitats d'un projecte pioner en el seu camp a Guinea Equatorial que es planteja la conservació de la natura i el desenvolupament des d'un punt de vista realista i humil, cosa que no ens treu l'esperança d'arribar ben d'hora a algunes fites importants que ho seran més encara per ser fetes a un país totalment oblidat per la co-munitat internacional, aïllat des d'un punt de vista tècnic i fora de tots els circuits del desenvolupament inter-nacional. És per començar a fer tota aquesta feina Iper poder treballar colze a colze amb una part dels 400.000 habitants de Guinea Equatorial que els demanem el seu suport Itot el seu ajut.

o

_..

Pere Ortín

fil

~

..

U

O

N

(22)

Bernat pescaIre (o)

Esplugabous (o)

Martinet blanc (o)

Marunci de nit (o)

Capó reial (o)

IbIS sagrat Bec-planer (o)

Ànec VIdu Ànec mandarí Ànec de la carolina Ànec cuallarg europeu Ànec de les Bahames Ànec cullerot comú Ànec xiulador europeu Xarxet de Laysan (o)

Ànec collverd comú Ànec xiulador de Xile Morell cap roig(o)

Morell de plomall (o)

Morell xocolater (o)

Ànec mut

Xarxet marbrenc (o)

Ànec peposaca

Faisà de les illes Palawan (o)

Polla blava (o)

Colom de Nicobar (o)

Colom foisà

PapagaI de front blau (o)

Papagaz de front blanc (o)

Papagai d'esquena vermeLla(o)

Papagai de cap blanc (o)

PapagaI de front groc (o)

Papagai de cara groga (o)

Cotorra guaruba (o)

Lloret cacic(o)

Lloro eefèctic (o)

Xot (o)

Estornell

f~'4

~

(BUTLLETAD'ADOrCIÓ)

TITOL D'ADOPTANT

ADOPCIO LLR l"LU ANY

Per només 5.000 pts pots contribuir a que el nostre Zoo

sigui un centre cultural i d'esbarjo de primer ordre.

Adoptant un animal col.labores a cobrir les

despeses que origina i per tant ajudes

...

111~

a millorar elfuncionament

J ~ ..

N'!"-"

del Parc Zoològic

~

tN'

tt

lA

ZOO INFANTIL

Pollastre raça Prat Gall dindi Tòrtores Colom cua de paó Periquito Ànec domèstic

Oques

Gallines del Penedès Galls de lluita Colom cap I cua Guatlla FalSà Perdiu

Cabra del Gabán Contll papallona

Contll Cauforma

Conill de muntanya Conill holandès ComLl nan Ottot Corullet d'Indies

ADOPTA QUALSEVOL DELS NOSTRES ANIMALS I

POSAREM A LA INSTAL,LACIÓ CORRESPONENT

UNA PLACA AMB EL TEU NOM.

RÈPTILS

Tortuga de Florida Tortuga d'aIgua europea (o)

Tortuga al.ligàtor Tortuga de caixa malaia Tortuga carbonària (o)

Tortuga mediterrània (o)

Bívia daurada africana Dragó lleopard Falsa coral

Serp del blat de moro (o)

Colobra nas de porc de Madagascar

Dragó de cua plana de Madagascar

Dragó d'ulls daurats

MAMíFERS

Guineu voladora de lindla (o)

TItí argentat de cua negra (o)

Tui de cara blanca (o)

TItí de pinzells blancs (o)

TItí de pinzells negres(o)

Tití pIgmeu (o)

Tití lleó de cap daurat (o)

Tití emperador (o)

Tití de mans rosses(o)

Titícap de cotó(o)

Mara COIpÚ

TOTES LES ESPÈCIES MARCADES AMB UN ASTERISC

(o) ESTÁN PROTEGIDES PER LA LEGISLACiÓ AUTONÒMICA, ESTATAL O INTERNACIONAL.

f~'4

~

(BUTLLETADADOPCIÓI

~ ~ ~ ~ ~

:c

~

,~

~ ~ ~ <~ ~

...

...,.-.:.,_

...

~ TITOL D'ADOPTANT

ADOPCIO LLR l"LU ANY DATA I /199_

NOMADOPTANT _

ADREÇA~ __

C P POBLACIO, _

Per adopcions d'altres animals podeu posar-vos en contacte amb

el Departament dePromoció, Te" 221 2506

DATA /199_

NOMADOPTANT _

ADREÇA, _

C P POBLACIÓ' _

ÀNIMÀL ÀDOPTÀT _ ÀNIMÀL ÀDOPTÀT _

(23)

JOSÉORTIZ GUERRERO GERMANS NAVARRO SERÓ LLUísDEGIBERTATlENZA

1 suricata 1 tití cap de cotó 1 falsa coral

JOFREPOU SÁNCHEZ IAMIQUEL ADRIÁ I JÚLIA MIRAllES

1 piranya 1 tití emperador 1 bernat pescaire

ELENALÓPEZJIMÉNEZ MARC BOlET SIMÓ ALBERTSAlICHS CALVO

1 ase del Ripollès 1 dragó de cua plana 1 tití lleó de cap daurat

LLUísSOLÉ RAMON ESCOLÁTORÁ FRANCESCESPINALTRIAS

1 xot 1 falsa coral 1 capó reial

MIQUEL PERAOBIS NAUSICA DEGIBERTBONET FAMíLIAMOLINA MUNTANYOLA

1 ibis sagrat 1 tití cap de cotó 1 cocodril de Cuba

PUBLISERVEI

9

,

aIAN·M'MI."-PUBlISERVEI CAMY

2

LINXS DEL CANADÀ INSTAL· LAClÓ

LLEONS MARINS

(~DlANTJ

'...,..,

COMEDIANTS

-2

PINGÜiNS

SERDfSA

3

CAPIBARES

-CONTRATAS Y OBRAS

[!§]

INSTAL·LAClÓ

DROMEDARIS CALlER

..

LABORATORIOS CAlIER SA

~

2

PORCS IBÈRICS

-"f~

~

_I

MSAS

..

ZURICH

MSAS CARGO SEGUROS

~

INTERNATIONAL SA ZURICH ASSEGURANCES

1

GUEPARD

1

DOFí

..

"

lWitIfiijJ

!IIt'illan

f)

O

CÓNDOR

PElIKAN

O

INSTAHAClÓ

2

CÒNDORS PELICÀ CRESP

N

GALLINA BLANCA

2

GIRAFES

BayerEB

BAYER-AGFA

BAYER

2

PANDES VERMELLS

ti:

CHAlSAS

CORAL SAS

1

TORTUGA GEGANT

INDUSTRIAS TITAN

1

TIGRE

BASI HNOS.

(24)

~

11

~

..

u

o

N

E

L MONTSENY,

LA MUNTANYA PROPERA ...

D'altres muntanyes diuen més imponents que tu,

com isolades viuen, no les coneix ningú ...

... Deia el poeta del Montseny, Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates, que va cantar la "Muntanya de les Ametistes". Olotí de naixement, polític barcelo-ní i montsenyenc de sentiment, Bofill i Mates va promoure la pro-tecció del massís, proposant des del seu escó de diputat de la Mancomunitat de Catalunya la creació al Montseny del primer parc nacional de Catalunya. Era una pro-posta que, com la pròpia obra li-terària d'aquest polític poeta, bevia de les fonts del noucentisme, és a dir

es posava al servei d'una concepció ordenada i equilibrada del país, on la situació del Montseny, a prop de la ciutat, hi jugava un paper de cabdal importància. D'altres mun-tanyes, sens dubte més imponents,

més impressionants, però llunyanes,

iso/ades en relació al nucli

verte-brador del país, Barcelona, no me-reixien l'atenció especial dels polí-tics de l'època.

(25)

S'han creat més parcs naturals, s'o-fereixen més paisatges al consum dels visitants i aquest patrimoni natural i cultural ha esdevingut un recurs notable per al desenvolupa-ment econòmic i el mantenidesenvolupa-ment de la població de comarques que sem-blaven abocades a un període de crisi.

Tanmateix el Montseny segueix essent una muntanya propera, en-tranyable, un tros de territori on l' ac-tuació de l'home ha fet realitat aquest concepte d'equilibri i ha sabut modelar un paisatge harmònic, on als valors naturals d'una extraor-dinària diversitat cal afegir aquesta presència constant de l'acció humana. L'acció més directa, la de les generacions que hi han viscut des de sempre, els veritables arquitec-tes del Montseny actual, però també l'acció menys tangible, la dels ciu-tadans, polítics, naturalistes, excur-sionistes, artistes ... que han defen-sat, des de diverses posicions la idea de la protecció de la muntanya, o bé

f'l

"

I

~

..

U

O

(26)

el camí del Montseny.

És un camí que. d' altra banda. es pot fer amb la tranquilitat que ens dóna el saber que és una muntanya. un conjunt de paisatges. que tenim a prop. i això ens allunya d' aquell neguit que fa que. en visrtar alguns indrets. ens els vulguem "empassar" en quatre dies. doncs "qui sap quan hi tornarem". No. el Montseny el podem tastar a glops. hi podem tornar unaIaltre vegada i descobnr noves contrades o redescobm as-pectes de les que creiem que ja co-neixíem.

EI parc natural del Montseny és com un llibre de geografia que ens permet transitar en poc temps des d'un alzinar mediterrani o una sureda, als boscos de faig que, amb els seus

canvis cromàtics ens evoquen. so-bretot a la tardor. els paisatges humits cenrreuropeus. A les aveto-ses de les obagues ens podem tras-lladar a l'ambient alpí dels grans boscos de coníferes de muntanya i a les altes carenes. entre el Turó de l' Home i Les Agudes o al Matagalls, expenrnentarern les sensacions que Inevitablement acompanyen l'alta muntanya. Perquè la lliçó sigui com

Jordi Soler Insa

Director del pare natural del Montseny. Servei de Parcs Naturals Diputació de Barcelona.

la dels VISitants que cada cap de setmana fan seu aquest espai irre-nunciable de terra i cel.

Es clar, un espai on conflueixen tants interessos i on existeixen paisatges que cal preservar amb una especial

cura. no està exempt de problemes, de tensions i conflictes. EI resultat és, però, engrescador. Per aquest motiu, des d'aquestes línies gosem convidar-vos a fer o, ben segur, a refer un camí que ja deveu conèixer,

fOIOS: serrel dePa/CS Natnrals -Diputacu) de Barcelona

i

Diputació de Barcelona

Servei de Parcs naturals

PARC NATURAL DEL MONTSENY

EQUIPAMENTS

I

SERVEIS

Oficina d'informació de Viladrau Informació del parc, venda de publicacions i

itine-raris pedagógics. Tel.(93) 884 80 35

Oficina del Pare Natural, a Fontmartina Informació general del parc natural i venda de

• publicacions Tel.(93) 84751 02

Horari' feiners, de 100 16 30h; festius, dela 014 h

Casal de cultura del poble de Montseny Exposició permanent sobre el massís i l'ocupació humana Obert dissabtes i festius

Escoles de natura Activitats per a grups escolars

i altres entitats i estades de caps de setmana Centre d'informació del Figaró. L'Estació

Informació del parc, venda de publicacions i itine-raris pedagògics.

Tel (93) 842 93 61

Centre d'Informació de Can Casades, a la Vall de Santa Fe

Informació general del parc natural i venda de publicacions

Audiovisual multivisió "Les quatre estacions al Montseny"

Tel (93) 84751 13

~

"

I

~

..

\I

O

N

. Oficina d'informació de Seva Tel.(93) 884Ol 11

Escola de Natura de Can Lleonart,

vall de Santa Fe, Fogars de Montclús. Exposició permanent sobre la fageda

Tel.(93) 84750 51

Escola de natura de la Traüna,

Fogars de Montclús. Tel.(93) 847 30 59

Escola de Camp EIPolell,

Sant Pere de Vilamajor. Tel.(93) 7445002

Escola de Natura de Vallcàrquera,

Figaró-Montmany. Tel.(93) 842 93 61

Centres de documentació del Parc Natural Fons bibliogràfic i documental del Montseny

Secció ciències naturals

Museu de Granollers-Secció Ciències Naturals, La Tela; Granollers. Tel.(93) 870 96 51

Secció humanitats

Museu Etnològic del Montseny, La Gabella; Arbúcies.

Tel.(972) 86 09 08

Audiovisual multivisió "Llegendes del Montseny". Centre d'Informació de la Costo, a la Costa de

Montseny

Informació general del parc natural I

venda de publicacions

Audiovisual multivisió "Els homes i el Montseny" Horari' feiners, d'11a 17h; festius, d'11a 15h.

Centred'Informació del Brull, al Brull

Informació general del parc natural, venda de pu-blicacions i de productes alimentaris

Obert dissabtes i festius,

(27)

Teresa Sandoval, regidora de l'A}1ll1tament de Barcelona, entrega una reproducció del Gegant de la CIUtat a Esteve Tomàs, gerent del Zoo.foto: Anil! Zoo

Els Comediants van canviar el pai-satge del Zoo amb les seves activi-tats, que van donar protagonisme als animals de tot el món: cercavi-les, representacions, el Passeig dels Sentits i la Ginkazoo que van or-ganitzar arreu del Parc. Els 16.000 nens i nenes que aquests dies van visitar el recinte van poder realit-zar di verses proves per aprendre aspectes que desconeixien del món animal i la natura.

Al llarg dels tres dies, institucions, entitats ciutadanes i particulars van fer arribar els seus obsequis a Floquet de Neu, entre d'altres, l'Ajuntament va fer entrega del

gegant de la ciutat, també va rebre samarretes del Barça i de l'Es-panyol, així com el diploma de la Cambra de Comerç MÉSDE40.000PER.

SONES VISITEN EL ZOO EN L'A· NIVERSARI DE FLOQUET DE NEU

Del'1 al3 de novembre, els tres dies que va durar la Festa del Trentè Aniversari de l'arribada d'en Floquet de Neu a Barcelona, el Zoo va rebre la visita de més de quaran-ta mil persones que volien fer-li arribar la seva felicitació personal.

1ft

"

li

~

..

"

O

N

en agraïment a la promoció que ha significat la seva arribada a la ciutat, un dibuix de Mariscal, una samarreta de l'Associació Rieba-pua de Guinea Equatorial a Barcelona, el mocador dels Cast-ellers de Barcelona, cistelles de fruites ipastissos, un abonament d'Ibercàmera per als concerts que es faran al Palau de la Música en la temporada 96/97, una bufanda, una pizza de plàtans, un panellet gegant, el carnet del Club Super 3, la connexió Internet perquè es co-muniqui amb tots els zoos del món, i fins i tot un nen de dos anys, Arnau Sánchez, li regalà el seu xumet.

Una altra de les atraccions de la festa va estar el pastís d' aniversa-ri que el Gremi de Pastissers va regalar al goril.la albí.

(28)

Els Comediants van Inundar el Parc amb la seva màgia. foto: Arxiu Zoo

o

"

.,

:t

..

U

O

(29)

Pastís d'amversan.foto: Arxiu Zoo En aquest aparador s 'hi exposaven els regals que rebia Floque! de Neu. foto:

vida pública, també van fer acte de presència per testimoniar la seva adhesió a l'homentage al goril·la albí. Alguns d'ells eren Angel Casas, periodista, U rruti, ex-jugador de futbol, Blanc, actual jugador del Barça, Pochettino, jugador de l'Espanyol, Xavier Rubert de Ventòs, filòsof, Fina Brunet, periodista, els Castellers de Barcelona, que van oferir una actuació, i alguns actors de la sèrie televisiva Nissaga de Poder, com Montserrat Salvador i Cristina Dilla. També va emetre's en directe des del Zoo el programa radiofònic El Balcó, de Ràdio Barcelona, presentat per Glòria Serra.

Floquet de Neu ha rebut també milers de felicitacions que els nens i nenes han realitzat personalment així com milers de felicitacions via Internet de tot el món.