• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 073, núm. 02 (20 gen. 1986)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 073, núm. 02 (20 gen. 1986)"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

ConsellPlenari Districte4.Les Corts. Acords sessió 10-XII-1985 . 39

Acta sessió11-XII-1985 26 Districte6.Gràcia. Acords sessió 19-XII-1985 . . . 40

Disposicions Generals

Acords delsòrgans degovern:

Transferència als Consells Municipals de Districte

de les funcions relativesales llicènciesoautorit¬

zacionsd'ocupació de la via pública 36

Districte7.Horta-Guinardó. Acords

sessió 19-XI1-1985

Districte9.Sant Andreu. Acords

sessions 27-XI-1985 i 18-XII-1985

Districte 10.Sant Martí. Acords

sessió 4-XI-1985

41

41

42

Preusde consumicions dels bars dels Centres Cí¬

vics

Decrets de l'Alcaldia:

Augmentde l'import de lesobresjustificable només 37

Consell Municipal Permanent

Acta sessió 10-XII-1985 43

amb el document de pressupostd'obra 38

Anuncis

ConsellsMunicipalsde Districte Llicències d'obres.

Novembre-Districte1. Ciutat Vella. Acords sessió 12-XII-1985 39 desembre 1985 45

PCIÓ:

ita

ÍUNICI"1

Ajuntament

de Barcelona

Núm.2/AnyLXXIII 20 de gener

(2)

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió de l'11 de desembre de 1985 aprovada el 27 de

desembre de 1985.

Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la

Ciutat

de Barcelona, l'onze de desembre de mil nou-cents vuitanta-cinc, esreuneixel Consell Plenari, sotalapre¬ sidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Jordi Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i

Caparà i Rai¬

mon Martínez i Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors amb

rang de Tinentd'Alcalde, Pau

Cernuda i Barrios i Ra¬

mon Trias i Fargas, i els ll·lms. Srs. Regidors,

Guerau

Ruiz i Pena, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Eulàlia Vintró i Castells, Josep M. Serra i Martí, Joan Clos i

Matheu, Francesca Masgoret i Llardent, Enric Truñó i Lagares, JoanTorres i Carol, Juan

José

Ferreiro

i

Suà-rez, Albert Batlle i Bastardas, Antoni Dalmau i Ribalta,

Mercè Sala i Schnorkowski, Jordi Vallverdú i Gimeno,

Germà Vidal i Rebull,Josep Espinàs iXivillé, Josep An¬ toni Garcia i España, XavierValls i Serra, Francesc Se¬ gura i de Luna,Francesc Borrell i Mas, Antoni

Comas

i Baldellou, Joaquima Alemany i Roca, Josep Bueno i Escalero, Josep Thió i de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabregat, Enric Vila i Andreu, Joan Garcia i Domingo, Josep Bascompte i Solà, Josep M.

Pujadas i Porta, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M.

Sa-torrasiRoji, Mercè Muñoz i Ramonet,Ferran Clemente i Solsona i Jordi Conill iVall, assistits perl'Il·lm. Sr. Se¬ cretari General, Jordi Baulies i Cortal,que certifica.

Excusa lasevaassistència l'Il·lm. Sr. JordiBorja iSe¬ bastià.

Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garro.

Oberta la sessió perla Presidència alesonzehores,

és llegida i aprovada l'acta de la sessió anterior cele¬ brada el 29 de novembre de 1985.

En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 de

novembre de1985, que nomena, enmèrits deconcurs, Vice-interventor elSr. Lluís Mata i Remolins, elqualva

prendre possessió delseucàrrec el 29 del mateixmes.

Aprovar el projecte de Conveni entre l'Ajuntament i

el "Ministerio de Trabajo y Seguridad Social" per a l'elaboració d'un mapade risc químic ala ciutat de Bar¬ celona; i facultar l'Il·lm. Sr. Regidor de

l'Àrea

de Sanitat

per ala signatura de tal Conveni.

Quedar assabentat dels acords de la Comissió de Govern del4de desembre de1985, que aproven:a) el reconeixement d'exempcions dels arbitris de llicència d'obertura i radicació; b) la denegació de l'exempció de lataxad'ocupació de la via públicaper unlloc de venda

a laplaça del Pi; c) les tarifesper a 1986 corresponents als serveis d'entrada i aparcaments de l'Escorxador, i

Mercats de Fruites i Verdures, del Peix i de laFlor;i d) l'atorgament a la Secció de Ciclisme de la U. E. de Sants, de l'exempció de pagaments perl'ús del Velò¬

drom Municipal d'Horta els dies 15 i 29 de juny passat.

Quedar assabentat i ratificar els decrets de l'Alcal¬

dia,de 22 de novembrede 1985, que aproven definiti¬

vament els expedients de baixes per anul·lacions de

càrrecs durant elsmesosdejuny,juliol, setembre ioc¬ tubre de 1985corresponents a les resultes del Pressu¬ postOrdinari de 1985.

Quedar assabentat i ratificar l'acord del Consell

d'Administració de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS), de 5 de setembre de 1985, que ac¬

ceptalasubvencióde 55milions depessetes atorgada

perlaGeneralitat per aremodelació, equipament imo¬

biliari, i la modificació del crèdit pertinenten el Pressu¬ postd'Inversions de 1985.

Ferconstarel condol del Consistori per la mort del

Doctor Jordi Gol i Gurina, personalitat destacada del

món de la Medicina ala Ciutat.

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 4 de desembre de 1985, pels qualss'aproven:

A) Inicialment, el Pla especial d'Ordenació i su¬

pressió i modificació d'alineacions de la finca delimi¬ tada perla Carretera Alta de lesRoquetes, la Ronda de la GuineuetaVella, l'Anell de Valldaura i laprolongació del carrerde Sant Iscle.

B) Inicialment, els Estudis de Detall: 1) de Definició del perímetre d'edificació de la fincanúm. 4, lletra E, del carrerd'EnricGiménez, i núm.29del carrerde Be-derrida; i 2) d'Ordenació volumètrica de l'illadelimitada pels carrers dels Cavallers, de Santa Caterina de Sie¬

na, de Sor Eulàlia d'Anzizu i del Gran Capità.

C) Provisionalment: 1 )l'Ordenança de

rehabilitació

i millora de l'Eixample; i 2) el Pla especialde

protecció

i qualificaciócomequipament de la fincaCan Serra i

el

seu entorn.

D) Inicialment, el Projecte de normalització de

les

finques núms. 241 i 243 delcarrerde Lepant.

E) Els Comptesde Cabals del primer, segon i ter¬

certrimestres de 1985, corresponents als Pressupos¬

tos Ordinari, d'Inversions i de Liquidació de Deutes

de

1978 i 1979.

S'aprova perunanimitat.

ALCALDIA

Informe sobre la Memòria d'activitats de la Ponència

de Desenvolupament Econòmic i Social de laCiutat

de

1985, i el Programa d'actuacióper a1986.

El President de la Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social, Sr. Cernuda, comença la seva ex¬ posició recordant els quatre objectius bàsics marcats

enel decret constitutiu de tal Ponència ienrealcióaca¬

dascund'ells, exposa:

(3)

NÜM. 2 20-1-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 27

lesiniciativesde les

Àrees

Municipals:quedels95.000

milionsde pessetes queaproximadament importarà el proper

Pressupost,

uns

15.000

-quasi el

15

%-

es

de¬

dicaranainversions, ésadir,al'esforç directamentge¬

neradord'activitat econòmica i d'ocupació, quel'Ajun¬

tamentés, doncs, la primera entitat inversora de Cata¬ lunya; quetant

les Ordenances fiscals, avui

sotmeses

a

aprovació

definitiva,

com

altres Ordenances urbanís¬

tiques en

fase

d'estudi,

preveuen mesures per

facilitar

la

implantació de

noves empreses; que

s'ha fet

un es¬ forçper a detectar sectors

susceptibles de reanimació

econòmica i de rehabilitació de la qualitat de vida, amb mesures que arriben fins a l'atorgament de subven¬

cions a fons perdut, del 30 % del cost de tals opera¬

cions; i que l'empresa "Iniciatives, S. A." recentment creada, incidirà enprojectes decampstanheterogenis

comsón les comunicacions i instal·lacions hoteleres.

b) Respecte al foment i

promoció

d'activitatsgene¬ radoresd'ocupació,finançades tant ambrecursos pro¬

pis com aliens: que

durant

1985

s'han

esmerçat uns

1.500 milions de pessetes en Plans d'ocupació -que posteriorment es detallaran-, basats en dos principis:

l'atenció a determinats col·lectius socialment o econò¬ micament marginats i el recolzament a projectes que millorin la formació delsjoves i preparin llur entrada en el món deltreball; ique per la via de l'Acord Econòmic

i Social, s'han aconseguittambé, 136 milionsper a ac¬ tuacionsen infrastructura i construcció de diversos ha¬

bitatgesatravés del Patronat Municipal del'Habitatge. c) Respecte a l'estudi de la realitat econòmico-ciu-tadana: que s'ha encetat, després de les vacances, amb l'Observatori Econòmic que, en col·laboració amb

altres estamentscom són I'"Instituto Nacional de Em¬

pleo" (INEM), la Cambra de Comerç, Indústria i Nave¬ gació, laCorporació Metropolitana i la Universitat, pre¬ tén realitzar diversos estudis, entre els quals destaca

l'Enquesta social i econòmica de la Ciutat-quetindrà

caràcter anual- i unes anàlisis per fomentar ocupa¬

cions artesanals tradicionalsen sectorsontenien forta

implantació, ooficisen vies de desaparició.

d) Respecte al'estímul desectorsaliensa l'Admi¬ nistració, especialment els relacionats amb l'economia

social: que,atesala fablesa de mitjans i d'infrastructura

del nostre cooperativisme, s'han establert contactes

amb la Federació de Cooperativesde Treball Associat de Catalunya (FCTAC), afi d'iniciar un pla de recolza¬

ment i la recerca de recursos, que vinguin a donar un fortimpuls al'economia social;que enaquestalíniaes troba força avançat el projecte de l'Hotel Industrial -ques'ubicaràal'edificiquela HispanoOlivetti deixarà lliure el propermés de febrer- experiència pilotque, en

una primera fase, amb una inversió d'uns 500 milions

de pessetes inicials, podrà acollir entre seixanta i vui¬ tanta petites empreses ales quals s'oferirà suport lo¬

gístic (tèlex, mitjans informàtics, sales de reunions, etc.) i que, uncop consolidades després de dosotres

anysd'estada, podran projectar-se al'exterior, mentre que enunasegonaetapapodrà arribar, àdhuc,afacili¬

tar terrenysper a la ubicació definitiva de tals empre¬

ses.

Referint-se,

després, al Programaper a l'any vinent explica: que es potenciarà la tasca de l'Observatori

Econòmic;

quetambé esfomentarà elsectorartesanal

il'economia social,

atravésdelcooperativisme, lesso¬

cietats laboralsol'experiència de l'Hotel Industrial;que

com a mostra de l'esforç per a animar l'economia es

muntarà, dintre la Fira deMostres, l'Expo-social, en la

qual s'espera la participació de totes les Institucions catalanes, del món cooperativista i de les societats

anònimes laborals així comdel sectorprivat.

Remarca, perúltim, la notable labor desenvolupada

perles

Àrees

de Joventut i de Serveis Socialsamb els

Plansd'ocupació tendentsala formació de joves i ala recuperació d'oficis.

Arequeriment de la Presidència, entraenel Saló de

sessions, el Director de Serveis de Desenvolupament

Econòmic i Social, Sr. Jordi González iAznar,que co¬ mençael seuinforme situant l'origen de les actuacions municipals contra l'atur en un esforç conjunt amb la

Generalitat i les Centrals sindicals i en el Conveni de l'INEM amb les col·lectivitats locals, gràcies al qual Ca¬

talunya fou considerada zona d'actuació preferencial

en la distribució de recursos. Precisa que del 1981

ençà, els Plans d'ocupació comunitària en actuacions

d'obres públiques i de millora de l'entorn urbà han im¬

portat2.900 milions de pessetes, i han suposat lacon¬ tractació de 1.250 treballadorsen atur;queels 630 mi¬

lions dels Plans d'ocupació juvenil han possibilitat la

contractació, en pràctiques i formació, de 1.700 joves;

i que el Programa de Treball i Formació de

l'Àrea

de

Serveis Socials ha permès desenvolupar accions es¬

pecífiques sobre col·lectius -gitanos, joves disminuïts, drogodependents i gent en situació familiar o sociolò¬ gica difícil- especialment colpejats per la crisi, mitjan¬ çantels tallers ocupacionalsoterapèutics i duraterme investigacions sobre col·lectius especials.

Per emmarcar la creació, avui fa precisament un any, de la Ponència de Desenvolupament Econòmic i

Social en elcontext de la ciutat deBarcelona, projecta diversesgràfiques sobre: a) l'estructura poblacional de la Ciutat, que palesa un grau de població ocupadasu¬

perior a la mitjana de l'arbre poblacional de l'Estat, si

bé estractade dades corresponentsal cens de 1981;

b) l'evolució des de 1980 de l'atur enregistrat, que so¬

brepasa actualment les 125.000 persones; c) la distri¬ buciópercentual de l'atur enregistratpergrupsd'edat i

sexe, on s'acusauna major incidència sobre el col·lec¬

tiu de dones i dejoves demenysde vint-i-nou anys;d) l'evolució de l'atur persectors; e) distribució territorial

de l'atur enregistrat, dadesquetenenl'inconvenient de la mancade correspondènciaamb els Districtes Muni¬

cipals i evidencien bosses d'atur en les oficines de la Guineueta, de Lesseps i de la Verneda; f) els coefi¬

cients de variació anual de l'atur, tendents al creixe¬

ment zero -el 0,8 %- en el període 1984-1985, al¬

menysdintre el terme municipal de Barcelona;g) ladis¬

tribució dels aturatssegons el temps de durada de la

sevasituació, dramàticaper ales 38.000persones que la vénen patint des de famésde dos anys,atès elcoe¬ ficient de cobertura -el 40 %- i la durada -un any i

mig- del subsidi d'atur; h) les diverses contractacions especials produïdes a la Ciutatdurant elsanys 1984 i 1985, on s'aprecia un augment considerable -del 1.500 %- de lescorresponentsa pràctiquesiformació, i de les subsidiades.

Analitza les accions concretes desenvolupades per

l'Ajuntament en el present any mitjançant el V Pla d'Ocupació, el III Plad'Ocupació Juvenil i el II Pla de Treball i Formació i, il·lustrant les sevesparaules amb diapositives, detalla: a) els imports decadascun de tals Plans -1.262 milions de pessetes i els altres 300 mi¬ lions per a la compradels materials necessaris-; b) el nombrede programesdesenvolupats-231- i el deper¬

(4)

di-versosprojectes i programes, pertipus de contractes,

per

categories professionals,

per

tipus d'atur i

per Àrees -especificant llur cost total iel nombre deperso¬

nesocupades- aixícom segonsla tipologia de l'INEM on esfa palesa lapreferència donadaales actuacions referents atreball i formació, a lapotenciació dels ser¬ veis destinats als col·lectiusmarginats, als estudis i in¬

vestigacions sobre eltemade l'ocupació ia l'autoocu-pació mitjançant cooperatives, en contraposició a la preferència donadaperaltres Municipisa les obres pú¬ bliques, que suposenel 98 % dellurs actuacions.

Significaquelalimitacióde lesaccionsinstitucionals per aresoldre el problemade l'atur, aconsellapropiciar

les iniciatives invididualsocol·lectives de creació d'em¬ preses; que en aquesta línia s'inscriu lacapitalització del subsidi dedesocupacióperfinançar projectes

d'au-toocupació i denoves empreses, per a la qual en dos

mesoss'han enregistrat 1.258 sol·licituds;que la Cam¬ bra deComerç, ha creat amb el mateix propòsit, el De¬

partamentd'Orientació i Assessoramentper a la Crea¬

ció de Noves Empreses,qua ha atèsunes 359 consul¬

tes, centrades en el sector de serveis mentre que els

d'indústries i d'artesania no ha suscitat, malaurada¬

ment, l'interèsdelsnous empresaris.

Explicita, acontinuació, queles línies d'actuació du¬

rantel properexercici,secentrenen:a) l'autoocupació mitjançant el suport a projectes d'acumulació del sub¬

sidid'atur, lapromoció del cooperativismeen lesesco¬ les professionals municipals, l'ajudatècnica als col·lec¬ tiusjuvenils, la incorporació d'una dimensió econòmica als tallers i activitats dels Centres Cívics i el foment de

l'autoocupació de les dones, segons un programa de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Eco¬

nòmic (OCDE); b) ía incorporació d'Animadors Econò¬ mics en els deu Districtes Municipals perquè actuïn

com aagents del desenvolupament local, assessorant

i informant els projectes d'autoocupació, articulats amb altres institucions i entitats quedespleguen actua¬

cions paral·leles com són l'INEM, la Cambra de Co¬ merç, la FCTAC i la Federació de Societat Anònimes

Laborals (FESAL); c) l'Hotel Industrial, instal·lació do¬ tada de serveis comuns i equips de suport tècnic i comercial que s'ubicarà a l'antiga factoria de la His¬

panoOlivetti i onpodran acollir-se entreseixantai vui¬

tantaempresesde novacreacióper un període de dos

0 tresanysamb el pagament d'una quota fixa mensual

que la faci convenient tant per als usuaris com per a

l'Ajuntament; d) l'Expo-social, enel marcde la Fira de Mostres,perestimularnotant sols les fórmulesempre¬ sarials com són les cooperatives i les societats labo¬

rals, sinó tot l'entramat-ric icomplex- d'entitats, fun¬ dacions i associacions que tenenunadimensió econò¬

mica indiscutible; e) l'Observatori Econòmic, el qual,

conjuntament amb altres Organismes consón l'INEM,

el Departament de Treball de laGeneralitat, la Univer¬

sitat, laCambrade Comerç, els Col·legisprofessionals

1 les Centrals sindicals, hauràde dedicar-sea l'estudi i

seguiment de lanostra realitateconòmica, labor dintre

de la qual creuconvenientcitar el Conveni amb el De¬

partamentd'Economia Aplicada de la UniversitatAutò¬

nomade Barcelona per a configurar un sistemad'ob¬

servació de l'evolució del mercat de treball i establir

unsíndexssocials, així comel Conveniamb la Cambra de Comerç percol·laboraramb el seu servei d'ajuda

a lesnoves empreses;f) l'anàlisiper aagilitaren l'àmbit

municipal els tràmitsper a la creació de novesempre¬

ses,canalitzant através delCol·legid'Economistes els

estudis sobre els diversos territoris municipals; i g) el PlaMunicipal d'Artesanies perquè la creació de noves empreses no està necessàriament vinculada amb les

novestecnologies sinóque passatambéperlarecupe¬

ració dels oficis artesans,especialment aquells quees

troben en vies de desaparicióo estan relacionatsamb la conservació del nostre patrimoni arquitectònic (pre¬

cisament per a posar en marxa una iniciativad'aques¬

tes característiques, recentment s'ha rebut una sub¬

venció de 7 milions de pessetes del Fons de solida¬ ritat).

Com a cloenda del seu informe, el Sr. González lle¬

geix una cita de 1821 de l'Alcalde de la Ciutat, onse

sol·licitaven 40.000 rals de bilió per estimular els in¬

vents, proves d'ingeni i experiments de risc, amb la confiança que la despesa revertiria amb escreix a les

arques municipals.

El Sr. Trias assenyala que la documentació sobre aquest tema no ha arribata seves mansfinsaaquest matí, fet que en dificulta una anàlisi seriosa,tot avan¬

çant, com a primera impressió, que després d'un any de funcionament de la Ponència, elsseusresultats han

estat més aviat magresique la informació facilitada no

conté dades suficients sobre la contractació de treba¬ lladors i sobre el muntatgede noves empreses.

Creu que enel futur l'acció de la Ponènciaescanalit¬

zaràa través del'empresa "Iniciatives, S. A.", i mostra el seu acord ambtotes les accions ques'emprenguin

per lluitar contra l'atur però observa que els Ajunta¬

mentsnosón els instrumentsadequatsper adesplegar

aquesta tascajaque encara que algunes vegadesem¬

prenguin accionsen tal direcció, no solen donar bons

resultats.

Estima quecaldria haver realitzat una exposició ba¬

sadaen les taules input-output, queanalitzessin elsre¬

cursosesmerçatsi el volum d'ocupació generada; que,

tanmateix, el material facilitat no permet una crítica

més constructiva i es limita a anomenar estudi -no

fets- que amésnotenenuna relació directa amb l'atur

i perals quals, en tot cas, podia haver-se empratl'es¬

tructura burocràticamunicipal.

Insisteix que noha trobatcapal·lusió als llocs de tre¬

ballcreatsni una anàlisicost-benefici;expressatambé laseva preocupacióper la novaetapaqueenceta"Ini¬

ciatives, S. A." puix, si bé la idea li sembla bona -tot i

témer que pugui ésser d'aparador- i confiaen la com¬

petència professional del seu Conseller-delegat, creu que el lucre és el motor imprescindible de qualsevol empresa i renunciar-hi d'entrada és condemnar-la a

mort; i diu finalmentque novalialapena queel Consis¬

toriesmercés dues hores de debat peranalitzarunain¬

formació acabada abans d'ahir o confeccionada ja fa

unany ambunes dades, pertant,desfasades.

El Sr. Pujadas abundaen l'opinió del Sr. Trias i fa avinent la necessitat decrear, enel si delConsell Muni¬ cipal Permanent, una Comissió informativa perseguir, de forma anàlogaa la decidida ahir respecte a les

di¬

verses Àrees municipals, la tasca de la Ponència de

DesenvolupamentEconòmic i Social.

El Sr. Vidal estima que la Ponència ha realitzat una

meritòria tasca de coordinació del treball comunitari i

ha trobat unsentit generador de treball; que les

dades

facilitades revelen l'èmfasiposaten la formació delsjo¬

ves capacitant-los per crear empreses; que la figura

dels Animadors Econòmics ha estat molt ben acollida

per la gent jove que es troba desprotegida davant

la

(5)

l'Adminis-NÜM. 2 20-1-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 29

tració;queels jovesque en

els darrers

anys

han

passat pels

tallers escola,

han

generat

petites

cooperatives

que

necessiten

l'ajuda

oficial

per

consolidar-se:

creu, doncs, moltnecessari tal procés d'orientació d'iniciati¬

vesi imprescindible la

formació

permanent, que l'any vinenthaurà d'ésser potenciada.

ElSr. Cernuda s'excusa pel retard ambques'ha dis¬

tribuïtladocumentació i observaque el Sr. Triasnoha copsat ben

bé el

seu

missatge ja

que

l'objectiu de la

Ponència no és creardirectament empreses sinó afa¬ vorir la dinamització econòmica facilitant a les noves empresesla

tramitació burocràtica, la

seva

ubicació fí¬

sica(Hotel

Industrial) i el

seu

accés

a

les fonts de finan¬

çament

(que

no

ha

d'ésser

aportat

directament

per

l'Ajuntament).

Discrepa de les apreciacions del Sr. Triasquantals resultats de la Ponència,tot subratllant que l'ocupació comunitària ha contractat 9.588 hores amb diversos transportistes i 9.500 m3

de formigó;

que

l'Ajuntament

dedicaa inversió el 15,7 % dels seus recursos,esforç

moltsuperioraqualsevol altres entitats públiqueso pri¬ vades;queelsPlans d'ocupació juvenil han donat feina

a350joves;queels estudis són necessaris perquè, per

exemple, la Generalitat encara no té enllestit el cens

d'empresesde Catalunya, i l'Observatori Econòmic els realitzaràenaquellscamps enquè non'hi hagiperòes

valdrà, també, dels efectuats per altres organismes i

institucions.

El Sr. Borrell remarca que el Sr. Trias ha emfatitzat

la necessitat queel Consistoritreballi,comfantotes les

empreses, d'una manera sistemàtica i ordenada se¬ gons uns objectius, és a dir, fixant unescoordenades d'actuació i valorant després el seu grau de compli¬

ment:demana, doncs,que la Ponència i l'empresa"Ini¬ ciatives, S. A."actuïn de la mateixamanera.

Significa, també, que, entermesabsoluts, les quanti¬

tats dedicades a inversió per aquest Ajuntament són

moltsubstancioses, però, entermesrelatius, si hom di¬ vidia les despeses d'inversió pel Pressupost global

d'aquest Ajuntament i feiaunaoperació similar amb les

mateixes xifres dels altres Ajuntaments de Catalunya utilitzant els resums elaborats per l'Administració es

constataria que el percentatge d'inversió relativa d'aquest Ajuntament resta molt per dessota als de molts Municipis de Catalunya, entre ells l'Hospitalet, i quela màquina administrativa municipal crea unades¬

pesamolt considerable però té,eninversions, una ren¬ dibilitat directa molt petita: consegüentment aquest quocients'hauria de millorar d'anyen any.

El Sr. Trias, tot i coincidir amb el Sr. Vidal quant a l'adaptació de la formació tècnica o professional dels joves a les necessitats del sistema econòmic, entén

que aquest problema no guarda cap relació amb la constitució de l'empresa "Iniciatives, S. A." i posa en relleu l'exigència que les empreses constituïdes que haesmentatel Sr. Cernuda, s'aguantin soles i guanyin

diners, ésa dir, puguin funcionarsensemenester sub¬

vencions de l'Ajuntament.

El Sr. Cernuda replicaque esrealitzaran unsestudis

sobre els índexs d'inversiód'aquest Ajuntament; ique lasubsistènciade les empreses que

ha citat, ve a pro¬

var que guanyen

diners perquè l'Ajuntament no els dóna cap subvenciósinótantsolses limitaadonar im¬ puls iniciali desprésja funcionen per si mateixes però centren la sevaactivitaten larecuperació d'oficis o en sectors no habituals dintre del mercat normal:tanma¬

teix, facilitaràla llista detotes elles al Sr. Trias pertal

que cadaempresa, si ho creuoportú, pugui lliurar-li el

seu balanç.

El Sr. Martínez i Fraile assenyalaque el Sr. Triasen lasevaintervenció ha confós les funcions de l'empresa "Iniciatives, S. A." i de la Ponència de Desenvolupa¬

ment Econòmic i Social creada amb la missió decoor¬

dinar i aglutinaruna colla d'iniciatives d'ocupació des¬

plegadesa partir de 1980perles diverses

Àrees;

i que

enel campjuvenil des de 1981, s'han creatunavintena

de Cooperatives que han demostrat laseva capacitat

degestió i de creació de riquesa.

El Sr. Alcalde tanca el debat remarcant: 1) que ha

constituïtunprimer intent-que esprocurarà milloraren

el futur- d'anàlisi i de coneixement perpartdel Plenari,

de la situació econòmica i social que viu la Ciutat i és preocupant perl'existència de més de 120.000 parats (dels quals nomésun2 % han tingut feinaatravés dels

Plansd'Ocupació) xifraquecomprèn 38.000persones que portenmés de dosanys ental situació i el 40 % de les dones en edats compreses entre els 20 i els 29

anys,de manera que l'única dada esperançadora és, juntament amb la modesta acció desplegada per

aquest Ajuntament, la paulatina disminució de l'índex

d'increment de l'atur, si bé enaquestfenomen caldria

ponderar degudament, anivell metropolità, els efectes

del transvassament de població; 2) que els Ajunta¬

ments de diverses ciutats europees estan desenvolu¬

pant un esforç similar al nostre a l'empara del pro¬ grama estàndard de l'OCDE, anomenat Iniciatives Lo¬ cals i d'Ocupació; i 3) que té la intenció de reiterar

aquesttipus d'informe per anarseguint el polseconò¬ mic i socialde la Ciutatatravés d'unaenquestaobate¬

ria d'indicadors -tema sobre el qual està treballant

l'Institut d'Estudis Metropolitans- i de valuar-ne se¬ mestralment els resultats.

Valora, per últim, positivament l'actuació de la Po¬ nència tot esperant que les línies d'actuació exposa¬

des tindran el recolzament no solament de l'equip de

governsinó detotala Corporació.

S'incorporen alasessióels ll·lms. Srs. Regidors, Se¬ bastiàAlegre i Roselló i Jordi Bonet i Agustí.

PRIMERATINÈNCIA D'ALCALDIA

Constituir l'òrganespecial de gestióper a la planifi¬ cació,gestióiexecució dels projectes de desenvolupa¬

ment urbanístic del sector de la Façana Marítima del

Poblenou; aprovarels corresponents Estatuts; i facul¬

tarl'Alcaldia per realitzar les actuacions encaminades

a l'efectivitatd'aquest acord.

El Sr. Parpal justifica l'anteriorpropostadientque la gestió del Pla especial de la zona compresa entre

el

passeig de Carles I i l'avinguda

d'Icària,

aprovat

inicial¬

ment per la Corporació Metropolitana i que és el marc

urbanístic per a l'apropamentde la Ciutat al mar, com¬ portarà problemes importants (aixecament

i

soterra-ment de vies fèrries, obres de defensa de les costes, expropiacions i negociacions

complexes)

que

exigei¬

xenlacreació d'un complexorgànic suficientment àgil, el qual -seguint l'exemple de la

Corporació Metropoli¬

tanaenel casde l'actuacióa realitzaren lazonade la Catalana-Marina-Besòs-, adopta la forma

d'Òrgan

es¬ pecial de gestió sens perjudici de

recórrer, posterior¬

(6)

la majoria dels Regidors que

són, alhora,

Consellers

metropolitans,jaque,envirtut

d'un

Conveni, la Corpo¬

ració Metropolitana aportarà un 45 % de

la despesa;

quetambé contemplenun

Consell Assessor,

on espro¬

curarà que participintotesles

Administracions

implica¬

des (la Generalitat, através de la

Conselleria

de Polí¬

tica Territorial i ObresPúbliques; i l'Estat, através dels Ministeris deTransports iComunicacions i

d'Obres Pú¬

bliques i d'Urbanisme), un

Conseller Delegat i

un

Di¬

rectorTècnic, amb elsquals ja podrà iniciar-se la fase de captaciód'iniciatives privades.

El Sr. Bonet anticipa el votfavorable del Grup con¬

vergent totadvertintquenoprejutja

la

seva

conformitat

a la ulterior transformació quepuguiexperimentar

l'Òr¬

gan avuicreat hi comprometla

discussió,

en

el si de la

Corporació Metropolitana, del Conveni amb aquesta Entitat, esmentatpel Tinent d'Alcalde.

El Sr. Pujadas anuncia també el vot favorable del

Grup popular, atesala complexitat delsseustreballs,

el

nombre d'administracionsimplicades i la dificultat inhe¬

renta algunes actuacions.

S'aprova perunanimitat.

SEGONATINÈNCIA D'ALCALDIA

Desestimar el recurs de reposició interposat perla

senyora Teresa Roigé i Vergés (18511/5041/02 05),

contra la resolució d'aquest Consell Plenari del dia 26

dejuny de 1985, queli vaimposar lasanciódesepara¬ ció definitiva del servei per la comissió d'una falta molt

greu de mancade probitat,jaque la conducta sancio¬ nada apareix perfectament tipificadaen l'art. 52, b) del Reial Decret 3046/1977, de 6d'octubre, sense que la

Llei30/1984,de2d'agost, hagi derogat l'esmentatpre¬

cepte; i, per tant, no havent-hi altres fonamentacions

fàctiques ojurídiques, confirmar la sanció imposada. S'aprovaperunanimitat i,pertant,amb el quòrum de

l'art. 47 3j) de la Llei 7/1985.

Resoldre les reclamacions presentades a les Orde¬

nances Fiscalsaprovadesper al'exercici de 1986, i su-cessius perl'acord de 29 d'octubre de 1985, i aprovar¬ ies definitivament amb les rectificacions que s'as¬ senyalen en el document adjunt (annex únic), com a

conseqüència de l'acceptació parcial d'algunes de les

reclamacions presentades, en elstermesque resulten

de les modificacions introduïdes.

El Sr. de Nadal defensa l'anterior dictamen dient que elperíode d'informació pública constituïaunacridaala

participació ciutadana en l'elaboració de les nostres

Ordenances fiscals, que ha tingut una resposta molt positiva amb les aportacions de la Cambra de Comerç,

Indústria i Navegació i de la Federació de Gremis;que continua la tendència decreixent del nombred'al·lega¬ cions rebudes; que l'any passat varen plantejar

vui-tanta-set temes diferents i enguany només

seixanta-dos.

Explica que s'han acceptat nou de les deu al·lega¬

cions que eren de contingut tècnic, contra

la'Orde-nança Fiscal General; aixícomtres de les quatre inter¬ posades contral'Ordenança de la Via pública,concre¬

tamentles relativesa les tarifes de les reservesespe¬

cials de parada (que es mantenen com l'any passat),

alsguals exigitsperla pròpia activitat (queesrebaixen

en un 30 %) i de les gasolineres (que es declaran

exempts) i ales tarifes dels permisos de les autoesco-les (queesbonifiquen en un50 %);

quetambé ho han

estat les úniques presentades contra les Ordenances de les Taxes per serveis generals i aprofitament de

béns (on s'hi suprimeix el reintegre decadascun dels fulls de lespliquesque concorren ales licitacionsmuni¬ cipals) i de Museus (on s'aclareix que la tarifa única

d'entrada al Zoo és de 300 pessetes);que s'han esti¬

mat també, vuit de les deu reclamacionscontral'Orde¬

nança de Mercats,on,concretament, esfixal'obligato¬ rietat per al'Ajuntament del servei derecollidade bros¬

sa, es canvia la categoria de les parades de colonials,

esmodifical'alçadaperal càlcul de la taxa de lescam¬

bresfrigorífiques, esrebaixaal'1,25 % el coeficientde lesparades ambaccés al públic perl'exterior, esen

compteel fetque el concessionarihagi reclamat la ins¬

tal·lació dels corresponents comptadors d'aigua i llum

en aquelles parades que encara no en tenen, es re¬

baixa al 10 % el cànon de les transmissions inter vivos

(sempre que esconcedeixi el dret de tempteig i retrac¬ te), sesuprimeix l'al·lusióales permutes i esconcedeix

una rebaixa a la Fira dominical del Mercat de Sant An¬

toni, atesos els dies que funciona;que esdesestimen

lestres impugnacions rebudes contra l'Ordenança de

Llicències per aconstruccions i instal·lacions, referents

a les bonificacions als habitatges de protecció oficial

(perquè la legalitat s'aplica estrictament) a l'obertura

de rases i a l'increment tarifari ja que les tarifes míni¬

mes notenenpràcticamentaplicació;ques'hanaccep¬ tatles duesal·legacions contra l'Ordenançade la llicèn¬ cia d'oberturad'establiments, deixant deconsiderar-hi subjecta la simple domiciliciació d'una societatoentitat jurídica; que s'estima també unade les quatre al·lega¬

cions contral'Ordenança de Neteja i la corresponenta

la deClavegueram perònoho sónles dues relatives a

l'Ordenança de la Contribució urbana perquè la taxa

refosa ha desaparegut i no procedeix la rebaixa del ti¬ pus impositiu pertal com la revisió cadastral no serà

encara vigent el properexercici;que de les dues recla¬

macionscontral'Ordenança de l'Arbitri de solars, amb

finalitatsurbanístiques, s'accepta la relativaal'error de remisió recollital'apartat 2n. de l'art. 15;que enl'Orde¬

nança sobre la plus vàlua,com aconseqüència del'ac¬ ceptació d'una de les impugnacions rebudes, el paga¬

ment a compte de les transmissions mortis causa

queda establert en una tercera part, i no en la meitat, del'impost sobre les successions; que enl'Ordenança

de l'Arbitri sobre la radicació s'estimen lesal·legacions que demanaven l'ampliació de les bonificacionsa les gasolineres, així i com per les activitats tendentsa mi¬ llorar el medi urbà iqualitat de vida i perlessuperfícies

superiors als 6.000 metres; i que en l'Ordenança de Publicitat, com a resultat de l'estimació total o parcial de les onze impugnacions presentades es produeix una rebaixa del 10 % sobre l'any anterior,es reconeix lapossibilitat d'autoliquidació mensual segonsl'ocupa¬ ció real de lescartelleres, s'exonera la publicitatinterior realitzadaal'interior de cinemes i campsd'esportsi

els

anuncis amb vehicles detransportsde lapròpiaempre¬

sa, no esmodifica el temadels anuncis lluminososies

precisa el subjecte passiu.

Comenta que una de les al·legacions del Grup con¬ vergent preteniaque l'increment fiscal del proper any

nosuperés el 7 % tanmateix l'equip degovern

estima

que tal percentatge estroba entorn del 8 % i aquesta

curtadiferència dónacertaincongruènciaa

l'al·legació;

que unaaltra impugnava el sistemad'autoliquidació i

el

règim de sancions però, deixant de banda

l'aportació

(7)

NÛM.2 20-1-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 31

estat

qüestionada

encap

de les al·legacions dels

particu¬

lars i, per altra

banda, els

mòduls de les

sancions són

prou

explícits;

que per

imperatiu

de la Llei de Saneja¬

ments'ha rebutjatl'al·legaciócontra l'Ordenança núm.5

perquè l'increment proporcional al cost de la

vida és la

forma de mantenir l'equilibri entre la subvenció que l'Ajuntament

dóna amb tals serveis i el principi de l'auto¬

suficiència de les tarifes;que, encanvi, s'ha admèsuna

observació d'aquest Grup matisant que la possibilitat d'exempció, quan estracti d'unitats

de convivència

com¬

posades

per

més de tres

persones,

arriba fins als ingres¬

sosque nosuperin en

més d'una vegada i mitja el salari

mínim interprofessional encaraque la zonificació territo¬ rial de l'Ordenança, amb diferències entre 1 i 2,5, jamo¬ dula ladiferentcapacitateconòmica dels contribuents.

Clou elSr. de Nadal lasevaintervenció insistintenla

molt àmplia col·laboració rebuda de tots els al·legants que han

convertit el tràmit

burocràtic

de la informació

pública en una

forma important de

participació.

La Presidència dóna compte, tot seguit, d'una pro¬

postadel Regidor

de Sanitat

per

la qual s'atorguen de¬

terminadesexempcions i bonificacions fiscals als esta¬

bliments que canviïn llurs rètols per adequar-los a la

nova Ordenança d'instal·lacions i activitats publicità¬

ries, modifiquin les condicions higiènico-sanitàries i d'aïllament acústic o hagin sofert danys per robatori, incendi, inundació oqualsevol tipus de catàstrofe.

En relació atal proposta, el Sr. Clos, després d'ad¬ vertir que acumula a la present intervenció l'exposició de la temàtica que pensavatractaren el darrer punt de l'ordre deldia, significaquevol donar aldecàlegdeme¬

sures presentatal Consistori arafa un any permillorar

laqualitat ambiental, la promoció d'activitatsque per¬

segueixen tal finalitat, jaqueles Administracionspoden

actuar directament, bé confeccionant normes,bé exe¬ cutant accions directes, bé procedint a la inspecció i sanció de les desviacions detectades peròtambé, po¬ den recórrera mesurespromocionals indirectes mitjan¬

çantbonificacions fiscals omitjançant subvencions.

Concreta que en la primera línia s'inscriu la seva

proposta tendent a l'atorgament de bonificacions als canvis de rètols dels establiments pertalques'adeqüin anticipadament en les exigències de les Ordenances sobre Instal·lacions i activitats publicitàries, aixícom a les reformes realitzades pels propietaris de bars per millorar les condicionshigiènico-sanitàries i de millora¬

mentacústic de llursestabliments,enaquellscasos no

exigitsperla normativa vigent. Afegeixque enla prope¬

rasessió, aprofitant l'aprovació definitiva dels Pressu¬

postos,presentaràunaltre conjunt demesures,lligades amb la contribució urbana i queestancondicionadesper lapromulgació d'un Reial Decret al respecte, les quals

es valdran de la subvenció directa perestimular l'ober¬

turai enjardinament dels patis interiors de l'Eixample, la

millora de les condicions visuals de les mitgeres, lamo¬

dificació delsterrats, la pintura de baranes i persianes i l'enderrocde lestanquesdels jardins privats.

Remarca que la qualitat ambiental, malgrat ésser unanecessitat molt sentidapels ciutadansquesolocu¬ parelsprimers llocsde lesenquestesd'opinió, ésdifí¬ cil de sentir i de quantificar;que l'esmentada dificultat arriba, també, a la determinació de la instància admi¬

nistrativa competent perquè molts problemes sobre¬

passen l'àmbit local colocant-seen l'àmbit estatalo co¬

munitari europeu; que, tanmateix l'administratno com¬

prèn quelesdiferents Administracionsno siguincapa¬ ces de respondre al repte de coordinació entre totes

elles;que la nostra entradaala Comunitat Econòmica Europea aixecarà molt el nivell de comportament de les

nostresAdministracionspúbliques, les quals hauran de realitzar un esforç de coordinació important superant

les contradiccions dels respectius àmbits competen¬ cia^ a fi que també l'usuarisesenti compromèsen la

millora de laqualitat ambiental perquè, al costat de les gransaccions pròpies dels nivells internacionals o es¬

tatals, hi ha també actuacions que són conseqüència

de la conductapersonal dels individus (per exemple: la

neteja davant de casa,el soroll en el propi domicili, la

cura dels aliments en els restaurants); que en aspec¬

tes, com la neteja o la seguretat higiènica, estem arri¬ bant a unes cotes comparables a la mitjana europea

però en altres, com el sanejament dels rius o de les

emissions industrials, ens cal avançar molt encara; i

que lasumadels esforços institucionals i de la voluntat personal dels ciutadans pot aconseguir resultats es¬

pectaculars, una mostra dels quals és l'evolució dels

contaminants atmosfèrics a lanostraCiutat.

Precisa que des de 1980 l'emissió de S02 s'ha re¬ duïtun32 % iestroba molt perdessota dels índexs im¬

plantats l'agost aconseqüència de les obligacions im¬ posades per la CEE els fums han baixat un50 % i són

també perdessota dels índexs comunitaris, i la presèn¬

cia de N02 ha disminuït tambéun 20 %;que tot això

haestatpossiblegràciesalsConvenisamb les centrals

tèrmiques per a la modificació dels seus carburants

quan es produeixin episodis concrets, però, també, gràciesales accionsen els domicilis particularscom la promoció de canvis en les calderes de calefacció; que el problema dels sorolls urbans és més difícil de resol¬ dre donada l'estructura i la densitat dels nostres car¬ rers peròes procura avançar mitjançant lareducciódel

trànsit i el control de lesmotosquefuncionensenseels

mecanismes correctorsoportuns en llurs tubs d'esca¬ pament; que la campanyadesenvolupadaen els bars (a través dels quals la nostra Ciutatesmostra als visi¬ tants) ha tingutal començamentuncaràcter orientador i sancionador però amb les mesures fiscals proposa¬ des avui tindrà tambéun caràcterpromocionador de la qualitat ambiental; que com a conseqüència de les 1.295 inspeccions practicades durant tal campanya s'han imposatmesurescorrectoresa389establiments -165 delsquals haurand'ésser reinspeccionats-, san¬ cions per aaltres 29 i el tancamentd'altres sis que no

reunien les condicions necessàries.

A continuació el Sr. Clos llegeix, comentant-ne l'abast i la finalitat, eltext íntegrede la seva proposta,

que diu:

A) Atorgar els següents beneficis fiscals sobre la quotade l'arbitri deradicació:

1. Quan es produeixi l'adequació dels rètolsa les

disposicions de l'Ordenança municipal sobre

Instal·la¬

cions i activitats publicitàries dins el termini delsquatre

anys següents a la seva entrada en vigor, el subjecte passiugaudirà d'una bonificacióenla quotaque

podrà

arribar finsa unaquantitat equivalent al 48 % del cost

real de l'adequació reduint-se aquest percentatge en

un punt per cada mes que hagi transcorregut

des de

l'entradaen vigorde l'esmentada Ordenança.

No obs¬

tantaixò, si hi ha requerimentexprés de

l'Administració

perquè es realitzi l'adequació dels

rètols

a

l'Ordenan¬

ça, aquesta bonificació en la quota

només podrà arri¬

bar fins a unaquantitatequivalent al 18

%

del cost

real

(8)

transcor-regut des de la notificació del

requeriment al

subjecte

passiu.

L'aplicació d'aquesta

bonificació, independentment

de lasevaquantia, comportarà

l'exempció

per les tas¬

quesd'ocupació de la via pública

amb

tanques

i

per

lli¬

cència d'obres, encara que s'hauran de demanar les corresponentsautoritzacions.

2. Quan els bars i establimentssimilars millorin les

seves condicions higiènico-sanitàries o d'aïllament acústic,gaudirand'exempció totalo parcialen la quota durant els tres exercicis fiscals següents fins a una

quantitatacumulada equivalent, com a

màxim

al 50

%

del costreal de les millores.

Aquestes millores estaran exemptes de la taxa per

llicència d'obres, encara que s'haurà de demanar la

corresponentautorització.

Facultar laComissió de Governperquè estableixi elpro¬ cediment per al'efectivitat dels presentsbeneficis fiscals. B) Facultar l'Alcaldiaperquè en casde robatori, in¬ cendi, inundació o qualsevol tipus de catàstrofe, ator¬ gui els beneficis fiscals adientspertal de disminuir els danys patits.

El Sr. Comas observa d'antuvi que la documentació

sobre eltema en debat havia d'estaradisposició dels

Regidors a partir del proppassat dia 6 de desembre però fins ahir a la tarda, senseja temps material per a

estudiar-la, no seli facilitàcòpia de la proposta de reso¬ lució de les diverses al·legacions -queconstade més

de cent pàgines- i que amb fets com aquests no

s'aprofundeix pas la democràcia perquè això exigeix, també, aprofundir els drets de l'oposició.

Entranten el fons del dictamen, afirma que el

posi-cionament del seuGrup respecte ala revisió fiscal per a l'any vinent ja quedà ben palès a la sessió en què

s'acordà l'aprovació inicial, al llarg de la qual,percert,

no fou rebatuda la seva argumentació, tanmateix ara

vol deixar constància que, segons un llibre editat per

l'Ajuntament de Madrid, que ha arribat recentment a lesseves mans, l'any 1984, la pressió fiscal municipal

per habitant era, en aquella Ciutat, de 10.664 ptes.

mentrequeaquí arribava ales 25.270,osia,2,5vega¬ des més alta i, actualment, nomésdonantperbons els

increments reconeguts pels equips de govern d'amb¬ dós Ajuntaments, és 2,6 vegades més alta aquí que allà quan l'any 1981, la proporció eratant sols d'1,78.

Trobasorprenentque el mateix equip degovern es¬ timipositiuun any que esrebin moltes al·legacions i

l'al-trequese'n rebin poquesi formuli rectificacionsa unes

Ordenances que a l'esmentada sessió espresentaren

com les millors possibles; i reconeixque enguanys'ha realitzatuna anàlisi més acurada de les diverses al·le¬

gacions tot i discrepardel sentiten què s'han resolt al¬

gunes, i del plantejament polític de l'equip de govern. Es refereix, seguidament, a la primera al·legació del

seuGrup, quedemana la limitacióde l'incrementde les

Ordenances fiscalsal'augmentsalarial, tot comentant

que el Segon Tinent d'Alcalde ha adduït l'escasadife¬ rència que hi haentreel 7 i 8% però, talcomja demos¬

tràen unasessió anterior basant-seprecisamentenla

documentació lliurada per l'equip de govern, l'incre¬

mentreal serà de l'11 % i,enlasevaopinió, resultare¬

gressiu qualsevol increment que superi el de larenda

salarial: suggereix, consegüentment, que l'any vinent govern i oposició mirin de posar-se tècnicament

d'acord sobre les mitjanes d'increment fiscal pertal de

no oferira l'opinió pública el trist espectacle d'unadis¬

crepància sobre dadesessencialmenttècniques.

Indica que la segona al·legació del seu Grup, on es

demanava el manteniment de les tarifes de 1985, cor¬ responents als serveis personals (ensenyament, sani¬

tat i serveissocials) pertractar-sede prestacions bàsi¬

quesdel salari social, ha estat desestimadaper

l'equip

de govern per la necessitat de tendir al'equilibri entre

costos i taxes; que, tanmateix, en la seva opinió,

aquest criteri no pot ésser la fita d'una política social justa i progressiva perquè els ciutadans més desval¬ guts han detrobaren elsalari socialunacompenscióa

lasevasituació, sobretoten èpoques de crisi, especial¬ ment quan darrera no hi ha una políticagenerosade beques, subvencions o exempcions, i quan la trans¬

cendència econòmica de la mesura proposada en la seva al·legació representava el 0,02 o el 0,01 % dels

Pressupostos d'Ingressos, segons es computin o no

lestaxes corresponents als serveis de cultura i joven¬

tut: creu, doncs, ques'ha donatalasevaal·legacióuna

resposta improvisada i tecnocràtica que palesa certa

insensibilitatversles situacionsconcretesqueviuen al¬

guns ciutadans, tot puntualitzant que el seu planteja¬

ment no té les motivacions populistas i electoralistes que avegades li imputen sinó que obeeix a lesseves conviccions més íntimes i a l'experiència familiar vis¬

cuda durant laseva infantesa.

Assenyala que la seva al·legació sobre el règim d'exempcions i bonificacions en la taxa de neteja ha

estat acceptada parcialment, en el sentit d'estendre l'exempció aaquelles famílies de quatreo mésperso¬

nesambingressos inferiors a 1,5 vegades el salari mí¬ nim interprofessional; peròpensa que aquestamesura és encara insuficient perquè la taxano es potexigira famílies de tres persones que tinguin uns ingressos

bruts superiors a les 37.000 ptes., en què, segons li sembla està fixat el salarimínim,o afamílies dequatre,

sis o vuit persones, amb uns ingressos superiorsales

55.000 pessetes, sense preveure cap menade bonifi¬

cació en un i altrecas.

Quant a la seva darrera al·legació relativaa l'autoli-quidació, matisaque elseuGrup només s'oposa alsis¬

temaobligatorid'autoliquidació; ique segonss'informà

ahir durant la reunió del Consell Municipal Permanent,

els Gremis donaran cert assessorament als seus afi¬ liats que hagin de practicar-la però el simple ciutadà tindrà més dificultats, fins i tot en l'hipotètic cas que s'obri una Oficina Municipal d'Assessorament, jaque, peraltra banda, la intervenció de gestorsadministratius sol ésser habitual en les transmissions de vehicles

peròno pas en la tramitació de lataxad'escombraries

0 de l'arbitri detinença degossos, perexemple. Es congratula de l'acceptació de diverses al·lega¬ cions presentades per altres entitatso particulars, so¬ breaspectestambé assenyalats pel seuGrup alases¬ sió del 29 d'octubre proppassat, com són els referents als efectes de l'autoliquidació en els casos en què s'hagin de produir l'alta en padrons, al subministra¬

ment d'aigua i llum a parades dels Mercats

(qüestió

que ha quedat millor resoltaque en la forma abanspro¬

posada pel seu Grup), a la tributació de les granssu¬ perfícies en l'arbitri de radicació i al'autoliquidació de

les transmissions hereditàries;i s'adhereixalafelicita¬

ció per les aportacions realitzades per la Cambra

de

Comerç,tot lamentantque nos'hagirecollit: 1) l'al·lega¬ ciód'aquesta Entitat sobre l'arbitri d'increment de valor dels terrenys, perquè l'aprovació, fa tres anys, d'un

plànol

de

valors

no

és raó suficient

per a

desestimar-la

(9)

NÚM. 2 20-1-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 33

j els nous valors

excedeixen

o no

dels

valors

corrents

envenda, isi lesnovesquotes

són

o no

confiscatòries;

i2)alguns

matisos

de les

al·legacions referents

a

la

ne¬

cessitat de

notificació individual (art. 89.4 de l'Orde¬

nança Fiscal

General) i

a

la tributació de les

grans su¬

perfícies.

Referint-se a l'escrit presentat pel Regidor de Sani¬ tat, expressa la

conformitat del

seu

Grup

respecte

a l'apartat

A)

però

no pas

respecte

a

l'apartat B) ja

que

en la sevaopinió afecta a

competències del Plenari

i l'Alcaldia s'hauria de limitar a iniciarl'expedient i pro¬

posar

al

Ple la resolució idònia.

El Sr. Pujadas abona les

paraules del Sr. Comas,

quant

al

retard

en

el lliurament

de la documentació

que recull lapropostade

resolució, i

quanta

les diferències

fiscals entreBarcelona i Madrid.Considera, acontinua¬ ció, que els dos problemes

principals de les finances

estatals -el fort increment de lapressió fiscal i la crei¬

xentdisminuciódela despesad'inversió- s'hancomu¬ nicat ambperfecta osmosi ales locals

perquè

en les fi¬

nancespúbliquesno hi ha compartimentsestancs;que

la pressió fiscal ha sofert entre 1979

i

1983 un

incre¬

mentdel46,15%, aproximadament, que enel període 1980-1983, s'ha exigit als ciutadans un important es¬

forç fiscal desorbitat perquè, en pessetes corrents, el conjunt de lafiscalitat municipal ha pujat

més

del 80

%

mentreque l'índex de preus i el producte interior brut hohan fet perdessotadel50 %; quedintre del totalvo¬ lumpressupostari, elspercentatgesdedicatsainversió han experimentat un notable descens passant del

31,7 % de 1974al 14,3 % de 1983 perquè el gruix del Pressupost Municipal és absorbitperles despesesde funcionament -les remuneracions del personal i la

comprade béns i serveis-; que,tanmateix, els ingres¬

sos propis de les hisendes locals no han estat sufi¬

cients per afinançar les despeses, fent necessariaug¬

mentarles transferències estatals, les quals enquatre anyshan triplicat el seu import.

Posa de relleu que noha estatacceptadacapde les observacions formulades pel seu Grup a la darrera sessió, que remarcaven la indefensió en què la desa¬ parició de la via econòmica administrativa deixarà els petits contribuents, així com les dificultats que per a molts d'ells comportarà el sistema d'autoliquidació

acompanyatper un endurimentde les sancions perles

eventuals incorreccions que puguin cometre enomplir els impresos.

Sosté quesi s'aplica l'augment del 20 % de les ba¬

sesde la contribució urbana, previst

ala Llei dels Pres¬

supostos de l'Estatdel'any vinent, s'hauriade procedir

a unareducció deltipusimpositiu d'aquest impostque l'anypassat s'incrementà del22 al 36 %.

Manifesta la conformitat del seu Grup amb les reso¬

lucions estimatòries donades a diverses al·legacions formulades a l'Ordenança Fiscal General i a lesOrde¬

nancesnúms. 1, 2, 4, 9,12,13,17 i 21 aixícom al'al·le¬ gació del Grup convergent sobre el règim

d'exemp-cions i bonificacions de l'Ordenança núm. 12; també anticipaelseu suportala proposta del Regidor de Sa¬ nitat sobre bonificacions pel canvi de rètols dels esta¬ bliments i perla millora de les condicions higiènico-sa-nitàries i acústiques de determinats establiments; iex¬ pressa la sevaoposició als augments del 20 % de les

tarifes dels estacionamentsvigilats i del 8 % de les ta¬ rifes de les parades dels Mercats, així com la seva enèrgica protesta pels successius canvis que s'intro¬

dueixen a l'Ordenança núm. 18, els quals impedeixen

que els contribuents arribin a aprendre-se'n el contin¬ guti funcionament de tal Ordenança.

El Sr. de Nadal contesta les anteriors intervencions dient quela premurade temps afecta tant els membres

de l'oposició com de l'equip de govern car les Orde¬

nances, per poder entrar en vigor a primer d'any, han

d'estaraprovades el dia 11 de desembre;queell nopot solidaritzar-se amb les dades publicades per l'Ajunta¬

ment de Madrid i s'atéa les del "Banco de Crédito Lo¬ cal de España", segons les quals les respectives su¬

mes dels capítols I i II d'aquell Ajuntament i del nostre dividides pel nombre d'habitants d'una i altra població dóna unsquocients d'11.000 pessetes aquí i de 7.500

allà, diferència, doncs, molt inferior a la indicada pel

Sr. Comas; que, mitjançant exempcions i reduccions,

aquest Ajuntament reparteix anualment 54 milions de pessetes entre les Escoles-bressol, les Escoles d'En¬ senyament General Bàsic i les Escoles de Formació

Professional iaixí, perexemple, ales escoles Collsero-la, Bellmunt, Canigó, Avillar Chavorros i Mont Tàber

estan subvencionats el 74,23, el 69,66, el 80, el 100 i

el 73 % dels alumnes, respectivament; que per a

l'equip de govern, és aquesta la viaon la gent ha de trobar solució dignaa les seves dificultats d'ensenya¬

menti, àdhuc, d'alimentació;que, malgrat l'elevació de

les tarifes dels serveis sanitaris, l'Ajuntament gasta

anualment 1.200 milions de pessetes en prestacions compreses enel padró debeneficència;queles despe¬

ses en serveis personals representen el23 % del total del Pressupost, perquè la políticasocial de l'equip de govern no es basaen els ingressos sinóen les despe¬

ses; que, ajuí seu, el Plànol de valors éscorrecte i a través d'ell la Ciutat recuperales inversions que realit¬

za; que el Sr. Comas utilitza arguments "ad hominem" que no són procedents;que en els últimstres anys, el nombred'al·legacions ha anatbaixant i, pertant,ell no hatingutque cercararguments perjustificar-ne l'incre¬

ment; que l'esmentat Regidor incorre en contradic¬ cionsperquè alhora addueix lamancadetempsper es¬ tudiar lapropostade resolució i considera tècnicament

correcteel sentit estimatori ambquè s'han resolt deter¬

minades al·legacions; que dóna ple suport als motius determinantsde lesdesestimacions;queel Regidor de Sanitat, comha explicat ellmateix, ha aprofitat la revi¬

sió de les Ordenances per donar més solemnitat a

unesexempcions i bonificacions quefins araatorgava

casuísticament la Comissió de Govern i abans ho feia

laComissió Municipal Permanent;queles dades sobre l'evolució fiscal en el període 1980-1983, invocades

pel Sr. Pujadas són capcioses perquè les compara¬

cions s'haurien de referira l'època de la Dictadura, en

què encara hi havia un marge de

pressió fiscal,

o a l'any 1979enquèesproduí la crisi de

credibilitat de les

autoritatslocals; que l'Ajuntamentcrearàuna

instància

neutrala la qual pugui acudir el

ciutadà

en

aquells

ca¬

sos enquènosiguiprocedento econòmicament

rendi¬

ble recórrer a la via económico-administrativa; que l'autoliquidaciós'haimplantat al'esfera

estatal i

a

l'au¬

tonòmica i cal estendre-laal'Administració local si hom

no la consideraunaAdministració desegona otercera

categoria perquè, en els tràmits per a

la

compra

d'un

piso d'unvehicle, els ciutadans

solen disposar de

l'as¬

sessoramentde gestors administratius i, peraltra

ban¬

da, els formularis municipals seran molt més senzills que el de la declaració de renda,

de

manera que,

sal¬

vant certesobservacionstècniques,capal·legació dels

Referencias

Documento similar