Consell Econòmic i Social de Barcelona Passeig de Gràcia, 2, 2n 2A 08007 Barcelona Telèfon: 933 426 470
Adreça web: http://www.bcn.cat/cesb Correu electrònic: [email protected]
Dictàmens 2007
Edita: Consell Econòmic i Social de Barcelona
Copyright de la edición: Consell Econòmic i Social de Barcelona Impressió: Ajuntament de Barcelona. Imatge i Producció Editorial Imprès en paper ecològic
Resum executiu
(Aquest resum, realitzat per la secretaria del CESB, s’ha fet basant-seen les valoracions del document i no forma part del dictamen)
1. Cal assenyalar l’esforç fet per aconseguir el màxim grau de participació ciutadana. Per tal de fer visible aquest procés de participació i reconèixer les apor-tacions dels ciutadans i ciutadanes, l’Ajuntament de Barcelona ha de fer l’esforç de respondre'ls.
2. La coincidència de calendaris del Programa d’actuació municipal (PAM) i el Programa d’actuació dels districtes (PAD) pot provocar que part de les apor-tacions ciutadanes es faci amb visió de proximitat en lloc de visió de ciutat. La redacció dels PAD hauria de ser fruit de la maduració del PAM.
. En el procés de participació hi pot haver un pro-blema entre la voluntat del text de perfilar el futur i la tendència de les aportacions públiques a destacar les deficiències.
4. Com a element innovador, la creativitat i la sos-tenibilitat s’han considerat factors clau per al desen-volupament econòmic i social.
5. S’haurien de preveure les eines que cal emprar per al seu seguiment i avaluació.
6. S’ha d’avançar en la reducció dels desequilibris entre els barris i diferenciar clarament el concepte de desigualtat, que té un caire més social, respecte al de diversitat, que té un caire més cultural.
7. El PAM hauria d’analitzar la situació de la ciutat considerant també la visió de les dones, presentant da-des per sexes i fent propostes en termes d’igualtat.
Respecte als eixos estratègics, es fan les valoracio-ns i propostes següents:
Cohesió social
a) Valorem positivament que la cohesió social sigui l’eix principal d’actuació.
b) Les polítiques de cohesió social afavoreixen el pro-grés econòmic.
c) El treball és el principal element de cohesió social i així hauria d’estar considerat.
d) Considerem que el concepte es fa servir en ocasions de manera massa redundant. Proposem un debat sobre què s’entén per cohesió social.
e) Per aconseguir una major cohesió social és neces-sari enfortir la participació.
f) Cal dedicar esforços especials per millorar les con-dicions de vida dels diferents col·lectius, les polí-tiques d’integració de les persones excloses i les polítiques d’acolliment i integració de la població nouvinguda.
Sobre la participació
a) S’ha de donar un nou impuls a la participació. Cal reforçar-la a partir del principi de proximitat. D’altra banda, cal impulsar mesures orientades a augmen-tar l’afecció vers les institucions públiques i en con-tra de la cultura del no.
b) El PAM 2008-2011 no considera el paper del Con-sell Econòmic i Social de Barcelona. Creiem que l’encaix institucional del CESB mereix especial aten-ció atès que aquest és un òrgan format per agents de rellevància constitucional.
c) La participació en l’àmbit sectorial està consolidada i té resultats satisfactoris.
Sobre ocupació i usos del temps
Resum executiu
b) Cal seguir treballant per millorar la qualitat de l’ocupació, de les condicions de treball i la promo-ció professional des del diàleg social. Considerem prioritari el suport a l’esperit emprenedor. c) Cal fer una aposta estratègica per la formació
pro-fessional.
d) Cal afavorir les polítiques d’igualtat en matèria la-boral.
e) La creació d’ocupació d’alt valor afegit ha de ser un objectiu prioritari.
f) S’ha de tenir en compte la importància de l’aprofundiment, la incorporació i el desenvolupa-ment de clàusules socials en els plecs de contrac-tació pública.
g) Cal fomentar l’equilibri de la distribució dels temps laboral, personal i familiar, així com els temps d’obertura pública dels serveis.
Sobre l’habitatge
a) Considerem que el PAM hauria de fer referència al Llibre blanc de l’habitatge i el Pacte nacional per a l’habitatge. Reconeixem les dificultats per afrontar aquesta qüestió des del món local i alhora l’esforç que està fent l’Ajuntament de Barcelona. L’habitatge és un dels problemes de la ciutat. Cal impulsar un nou model de gestió del sòl que preve-gi la reducció del temps de construcció d’habitatge de protecció oficial.
b) Per fer realitat el dret a un habitatge digne cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi mesures en relació amb la creació d’un parc públic d’habitatge de lloguer.
c) En relació amb la gent gran, s’ha de seguir millo-rant els serveis d’habitatges tutelats.
Sobre el medi ambient
a) Donem suport a l’esforç de l’Ajuntament de Bar-celona per combatre els efectes del canvi
climà-tic. Cal promoure actuacions mediambientals als centres de treball.
b) Barcelona ha de ser una ciutat de referència en matèria de sostenibilitat.
c) És necessari reduir la generació de residus i fomen-tar la cultura del reciclatge.
Sobre la cultura
a) Els equipaments i serveis culturals són un element fonamental per al desenvolupament integral de les persones i alhora són un actiu per al foment de la indústria cultural i per promoure la creativitat i la innovació.
b) Cal donar més rellevància a l’oferta cultural de la ciutat, especialment a aquells equipaments i ser-veis de menor reconeixement social.
c) Valorem de forma molt positiva la construcció de noves biblioteques de barri.
Sobre el civisme i la convivència
a) El civisme és un element clau per a la convivència i el desenvolupament econòmic i social. Barcelo-na s’ha dotat d’uBarcelo-na normativa i cal conèixer el grau d’acompliment dels seus objectius.
Sobre la seguretat
a) El PAM ha d’aprofundir i desenvolupar polítiques de prevenció.
Sobre el transport i la mobilitat
a) És necessari garantir la connectivitat, afavorir els desplaçaments de les persones i les mercaderies. Cal seguir potenciant la qualitat i el confort del trans-port públic, ampliant les línies i l’accessibilitat del metro i l’autobús i millorant les infraestructures per a l’ús de la bicicleta.
c) És necessari reduir al màxim els terminis d’execució en l’adaptació a l’ample de via europeu per con-nectar la plataforma aeroportuària amb la resta d’Europa i la connexió d’alta velocitat amb la fron-tera francesa.
Economia
a) És positiu que el PAM incorpori la voluntat de fer de Barcelona una ciutat creativa. La competitivitat del teixit productiu ve determinada per la capacitat d’innovació i invenció de nous béns i serveis. b) És necessari un sistema educatiu que desenvolupi i
reconegui les aptituds creatives de les persones. c) Considerem positives les experiències de relació
en-tre la universitat, l’empresa i la societat que s’estan madurant i duent a terme actualment.
d) No es tracta d’una competència municipal, però valorem positivament l’esforç de l’Ajuntament en el suport a les iniciatives innovadores.
e) Tot i apostar per l’economia del coneixement, cal preservar la indústria existent.
f) El turisme, un dels motors de l’economia de la ciu- tat, ha de ser sostenible econòmicament i social-ment.
Sobre la gestió municipal
a) Un objectiu ha de ser la millora dels mecanismes de coordinació entre les administracions que in-tervenen a la ciutat, per la qual cosa és important accelerar el funcionament dels consorcis. b) És necessari impulsar una major participació dels
agents econòmics i socials en la gestió municipal. c) Cal desenvolupar polítiques d’igualtat en les
fun-cions directives dels consells d’administració de les empreses municipals.
d) Un dels elements que cal abordar és la moder-nització de l’Administració pública per millorar la qualitat dels serveis.
Sobre l’Àrea Metropolitana i la capitalitat de Barcelona
a) És necessari analitzar les repercussions socioeconò-miques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per conèixer el seu abast i impulsar la seva articula-ció.
b) S’ha de continuar impulsant el Pla estratègic me-tropolità de Barcelona.
Índex
I. Antecedents
II. Contingut II.1 Introducció
II.2 El Model Barcelona i els reptes de futur
II. Eixos principals del Document base del PAM
• Fer de Barcelona una ciutat més cohesionada i inclusiva
• Apostar per una ocupació de qualitat
• Fer de Barcelona una ciutat més pròxima
• Comprometre la ciutat en la lluita contra el canvi climàtic • Barcelona, capital de Catalunya
i referència mundial
III. Valoracions i recomanacions III.1 De caràcter general
III.2 De caràcter específic • Sobre la cohesió social • Sobre la participació
• Sobre l’ocupació i els nous usos del temps
• Sobre l’habitatge • Sobre el medi ambient • Sobre la cultura
• Sobre el civisme i la convivència • Sobre la seguretat
• Sobre el transport i la mobilitat • Sobre l’economia
• Sobre la gestió municipal • Sobre la capitalitat i la Regió
Metropolitana de Barcelona
I. Antecedents
DICTAMEN
I. Antecedents
Presentació del Document base del Programa d’actuació municipal 2008-2011 a càrrec del primer tinent d’alcalde, senyor Carles Martí, en la reunió del Ple extraordinari del CESB, del 17 d’octubre.
Discussió del Document base del Programa d’actuació municipal 2008-2011 en les comissions de treball del CESB celebrades el dia 30 de novembre.
Els textos posats a disposició de tots els membres del CESB són els següents:
- Document base del Programa d’actuació municipal 2008-2011, presentat el 18 de setembre de ma-nera pública i el 17 d’octubre als membres del Ple del CESB.
II. Contingut
II.1 Introducció
Durant els darrers anys Barcelona ha viscut dinàmi-ques urbanes i metropolitanes que ja s’apuntaven quatre anys enrere. La ciutat de Barcelona ha obser-vat en els darrers anys, entre altres fenòmens, un in-crement de la immigració i la seva repercussió en la cohesió social, un augment en el nombre de perso-nes majors de 65 anys, però també ha pogut reduir progressivament les diferències de renda entre uns barris i uns altres.
L’Ajuntament de Barcelona va pensar a dotar uns equi-paments, serveis i mecanismes de participació que repercutissin en polítiques públiques que donessin resposta a aquests i altres reptes de la ciutat, per tal d’exercir l’actuació pública en benefici de les condi-cions de vida de tothom.
Després de moltes actuacions, els propers quatre anys signifiquen un repte encara superior en la con-solidació de l’anomenat “Model Barcelona”. El PAM 2008-2011 ha d’ésser un instrument que ajudi a fer-ho possible.
II. Contingut
II.2 El Model Barcelona i els reptes de futur
1. La intenció del govern municipal és seguir les lí-nies i els projectes ja iniciats, tot i que es valora com a nova etapa a causa dels canvis derivats de la situació actual, que genera reptes i oportunitats per al Model Barcelona.
Demografia
2. L’augment de la immigració i de l’esperança de vida han fet que progressivament hi hagi dos grups d’edat amb pes creixent en les piràmides de població (els menors de 35 anys i els majors de 65). En el cas dels majors de 65 anys, tot i que en valors relatius ha disminuït respecte a l’any 2000, sí que ha augmentat en nombres absoluts.
. L’augment de les taxes de natalitat (fonamental-ment explicades per l’arribada de població immigrada) i de la població major de 65 anys provoca un repte per a l’oferta educativa i d’atenció a la gent gran. L’arribada de població immigrada suposa també un repte per a les po-lítiques d’atenció, acomodament i integració cultural.
Cohesió social
4. Per a Barcelona la cohesió i la inclusió social són reptes centrals vinculats a tendències que afecten di-versos grups:
• En el cas de la gent gran, l’alta proporció d’aquest segment de població que viu sola, la proporció de pensions no contributives i la situació de dependèn-cia, en especial dels majors de 75 anys, requereixen una gran atenció per evitar l’exclusió social. • En relació amb l’atur, tot i la millora en les taxes dels
menors de 24 anys, la situació és complexa en els majors de 55 anys.
• Les persones amb graus de discapacitat requereixen una atenció reforçada, vinculada a l’aplicació de la Llei d’autonomia personal.
Educació
5. L’augment de la població d’entre 0 i 15 anys s’està traduint en un augment del nombre d’infants i jo-ves matriculats que s’apropa als màxims establerts d’alumnes per classe, fet que alerta sobre la necessi-tat d’augmentar les places públiques.
6. L’any 2005 l’índex d’escolarització de 0 a 2 anys era del 36,1%, un percentatge que permet afirmar la necessitat d'adequar-lo a les demandes de la po-blació.
Ocupació i economia
7. Els darrers anys l’economia de la ciutat ha tingut creixements sostinguts, a la vegada que es continuen creant progressivament més llocs de treball en els ano-menats “sectors emergents”. En canvi, la indústria ha perdut pes i nombre de treballadors.
8. L’atur continua mantenint xifres relativament baixes, tot i que és superior en el cas de les dones.
Internacionalització
. Els tres grans pilars de l’activitat econòmica de Barcelona són els serveis a les empreses, el sector públic i el comerç.
10. En relació amb el turisme, Barcelona segueix re-bent cada cop més visitants i augmenten les pernoc-tacions, en una evolució positiva dels que ho fan per motius de negocis, congressos i fires.
Comerç
12. El comerç ha contribuït al 10,9% de l’ocupació en els últims cinc anys i suposa el 14% del PIB de la ciutat.
1. El 35,2% dels comerços estan associats, i un 45,5% ho estan a un eix comercial.
Ciutat del coneixement
14. El Document base del PAM adscriu aquest con-cepte als sectors econòmics amb valor afegit i als llocs de treball d’alt nivell formatiu. Incorpora també en un sentit ampli el grau de formació de la ciutadania, la penetració de les noves tecnologies i la implantació en tots els àmbits socials.
15. Les activitats de coneixement alt representen el 45,5% de l’ocupació de la ciutat i el 38% de la pro-ducció.
16. A Barcelona hi ha gairebé 45.000 persones ocu-pades en activitats relacionades amb les TiC, que co-rresponen al 5,9% de l’ocupació de la ciutat.
17. El districte 22@ pot ser una bona oportunitat per recuperar la vocació productiva del Poblenou i crear una polaritat científica, cultural i tecnològica que converteixi Barcelona en una plataforma de pro-moció de la creativitat i el talent. Aquest entorn pot afavorir les sinergies entre la universitat, la tecnologia i l’empresa, tot combinat amb actuacions orientades als veïns.
Habitatge
18. Els preus de l’habitatge nou han crescut entre 2003 i 2006 una taxa anual superior al 12%. Tanma-teix, la valoració sobre l’esforç econòmic que suposa l’habitatge de venda de nova construcció respecte al
total d’ingressos de la llar s’ha duplicat entre 1998 i 2006.
1. Aquesta situació ha obligat a plantejar mesures d’accés a l’habitatge de protecció oficial, passant del 21% del quinquenni 1996-2001 al 25,6% en el pe-ríode 2002-2006. En tot cas, la dificultat per disposar de sòl lliure fa que es tingui una taxa de construcció de nous habitatges de 3,6 habitatges per cada 1.000 habitants. El Document base del PAM fixa en 6 per 1.000 la xifra idònia.
Infraestructures de mobilitat
20. La primera fase del PDI de l’ATM (2001-2010) està en ple desenvolupament: s’ha iniciat la construc-ció de 55 quilòmetres nous. Altres obres ferroviàries afecten el metro, amb l’ampliació d’algunes línies i la construcció de l’L9.
21. En relació amb les rodalies, la construcció de l’alta velocitat ha de permetre augmentar la capacitat per a aquestes línies, i això complementat per un Pla de rodalies elaborat per l’Ajuntament en consens amb la Generalitat i el Ministeri de Foment, per tal de perme-tre augmentar la capacitat anual de l’actual sistema.
22. En els propers anys es té previst continuar aprofun-dint en les polítiques d’impuls del port i l’aeroport, que estan creixent any rere any en nombre de passatgers.
2. El nombre de viatgers en transport públic ha cres-cut un 2,8% l’any 2006 respecte al 2003. Si conside-rem els mitjans de transport en general augmenta, llevat de les línies de rodalies, on ha disminuït durant 2006 fruit de les deficiències del seu funcionament. Quant a la mobilitat amb mitjans privats, s’ha reduït la interna a la ciutat però ha augmentat lleugerament l’externa.
24. L’accessibilitat als mitjans de transport, els ser-veis i els habitatges de la ciutat ha esdevingut un ele-ment fonaele-mental per garantir la qualitat de vida a tota la població. Pel que fa als autobusos, les 103 línies estan adaptades a la mobilitat.
II. Contingut
L’Ajuntament de Barcelona, partint de l’anàlisi de la situació i dels reptes actuals, ha desenvolupat els prin-cipis bàsics del nou Document base del PAM 2008-2011. Totes les actuacions del govern municipal pre-tenen reforçar l’anomenat Model Barcelona.
El Document base del PAM ha identificat les següents
línies estratègiques i objectius concrets, que han de permetre afrontar els diversos reptes assenyalats en l’anterior apartat. Cadascuna de les línies estra-tègiques presenta unes línies d’actuació que es re-sumeixen així:
Fer de Barcelona una ciutat més
cohesionada i inclusiva
Eixos d’actuació: cohesió i inclusió; habitatge; igual-tat, diversitat i ciutadania; convivència.
25. La universalització dels serveis socials d’assistència, anomenada el quart pilar de l’Estat del benestar, su-posa una nova prioritat, la de garantir aquests drets socials.
26. Treballar per evitar situacions d’exclusió social que allunyin persones i col·lectius de la dinàmica de la ciutat.
27. El desplegament de polítiques socials de be-nestar social i la integració de la població nouvin-guda en la xarxa de serveis públics es consideren necessaris per a una bona convivència basada en la proximitat.
28. Un altre element considerat fonamental és l’accés a l’habitatge. El Document base del PAM preveu la construcció d’habitatge assequible però també la
ga-rantia de mantenir-lo a aquells que tenen dificultats econòmiques, i mesures que permetin millorar-ne les seves condicions d’habitabilitat.
2. La conciliació de la vida personal, laboral i familiar es valora com una prioritat social que s’ha d’abordar en tots els àmbits de la ciutat.
0. La cultura, l’educació i l’esport ajuden a construir la cohesió social, generant igualtat d’oportunitats i ciu-tadania activa.
Apostar per una ocupació
de qualitat
Eixos estratègics: desenvolupament econòmic i ocu-pació de qualitat; creativitat i cultura.
Objectius
1. El Document base del PAM aposta per la diver-sificació de l’estructura econòmica i la creativitat com a factor que genera valor afegit al conjunt d’activitats econòmiques.
2. La creativitat comprèn moltes dimensions, entre les quals s’identifiquen la innovació, la recerca, les in-dústries culturals o la capacitat d’emprendre i arriscar. La creativitat és un valor comú a totes aquestes acti-vitats, compatibles amb el fet urbà, la dimensió de la ciutat i el seu desenvolupament.
. La millora de les condicions laborals vinculant-les a reduir la temporalitat, augmentar els sous, en contra de la precarietat.
4. A partir de la creació de nous llocs de treball qua-lificats i el progrés professional.
II. Contingut
Objectius
41. Combatre la contaminació a partir del transport públic i d’un model de ciutat sostenible.
42. Posada en marxa del Pla de mobilitat urbana (PMU) defensant els vianants enfront dels cotxes.
4. En matèria de transport públic es vetllarà pel des-plegament del Pla director d’infraestructures i del Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, i per un canvi profund en la xarxa ferroviària de roda-lies.
44. Polítiques urbanes innovadores per lluitar con-tra el canvi climàtic. S’anuncia la intenció de seguir treballant en matèria d’estalvi, eficiència energètica i gestió de residus.
45. La ciutat verda i la biodiversitat són dos elements que concreten el compromís amb la sostenibilitat. L’equilibri, la millora, gestió i creixement del verd urbà, la muntanya i les platges.
Barcelona, capital de Catalunya
i referència mundial
Eixos estratègics: capitalitat
Objectius
46. Barcelona com a capital de Catalunya assumeix el seu compromís per la llengua i la cultura catalana. Cal fer del català una llengua d’integració i vertebra-ció de la pluralitat en què es basa la ciutat.
47. La ciutat exerceix el seu lideratge en relació amb la resta de territoris i ciutats, un lideratge que cal fer de manera relacional.
Fer de Barcelona una ciutat
més pròxima (proximitat)
Objectius
5. Descentralització en els districtes i en els 73 barris de la ciutat. Construir interlocució en ambdós nivells però també descentralització de la presa de decisions.
6. Comunicació i participació com a valors demo-cràtics però també estratègies per respondre als rep-tes de la convivència.
7. El Document base del PAM esmenta l’aposta per l’acció comunitària com a construcció de consensos entorn de valors culturals i socials.
8. Establir els àmbits de la mediació i la resolució de conflictes amb un lideratge polític, l’aposta per la cooperació amb el teixit social i l’exercici de l’autoritat democràtica quan escaigui.
. Les estratègies de seguretat es basen en la pre-venció, la coordinació de cossos policials i la proximi-tat.
40. El Document base del PAM preveu mesures con-cretes per definir i desenvolupar un model de ciutat. Tanmateix, en les mesures incloses al Document base del PAM es presenta el Programa d’actuació de dis-tricte (PAD). Durant el procés d’elaboració d’aquest dictamen s’estan desenvolupant els PAD, per la qual cosa no n’explicitem el contingut.
Comprometre la ciutat en la lluita
contra el canvi climàtic
Eix estratègic: sostenibilitat i desenvolupament urbà.
II. Contingut
48. Com a capital, les infraestructures (de mobilitat, de comunicació, culturals, de base econòmica) són elements fonamentals per al seu progrés econòmic i social i han de permetre generar oportunitats i com-petir en igualtat d’oportunitats amb altres ciutats i re-gions d’Europa i el món.
4. Aposta per la cooperació internacional i la cultura de la pau.
III. Valoracions i recomanacions
III.1 De caràcter general
1. Cal assenyalar l’esforç fet en el procés d’elaboració del Document base del PAM 2008-2011 per aconse-guir el màxim grau de participació ciutadana, que ha permès recollir nombroses aportacions i sensibilitats de la ciutadania i el teixit associatiu, i això ha enriquit el seu contingut.
2. La coincidència de calendaris entre la redacció del Programa d’actuació municipal (Document base del PAM) i els Programes d’actuació de districte (PAD) pot provocar que bona part de les aportacions ciuta-danes es facin amb visió de proximitat i no amb visió de ciutat. Per donar un impuls al procés participa-tiu de redacció del projecte de PAM, el calendari de redacció del PAD hauria de ser posterior, fruit de la maduració del PAM, incorporant-hi les aportacions originades en la fase de participació.
. En el procés de participació pot haver-hi un pro-blema entre la voluntat del text de perfilar el futur i la tendència de les aportacions públiques a destacar les deficiències existents. Per això, la fase de participació serveix com a “correcció” i no pas com a inspiració del document marc. Tot i que els processos es desen-volupen amb aquesta lògica s’hauria de fer un esforç per enriquir els conceptes del document marc.
4. Per tal de fer visible el procés participació i re-conèixer les aportacions de la ciutadania, l’Ajuntament de Barcelona ha de fer l’esforç de respondre a tothom, afavorint així la generació d’una percepció d’utilitat.
5. Quant a les prioritats, la cohesió social apareix en repetides ocasions incorporada intrínsecament als ob-jectius relacionats amb la convivència, l’educació, la inclusió social i el benestar. Com a element innovador, la creativitat i la sostenibilitat s’han considerat factors clau per al desenvolupament econòmic i social.
6. El Document base del PAM 2008-2011 manté els principis del PAM 2004-2007 en relació amb la millo-ra de l’ocupació, la major cohesió social, d’intervenir també en el medi per crear un entorn de convivència sostenible i de qualitat.
7. El Document base del PAM recull tots els aspec-tes de les competències municipals definint línies es-tratègiques i objectius de forma força genèrica. Consi-derem que s’enriquiria el document si s’incloguessin les eines necessàries per tal de fer-ne el seguiment, la inclusió d’una priorització, així com el calendari i els recursos de les accions previstes per dur-lo a ter-me i avaluar-ho.
8. El projecte de PAM hauria d’apostar fort per dotar-se d’instruments que ajudin a avançar en la reducció dels desequilibris entre els barris i diferenciar clara-ment el concepte de desigualtat, que té un caire més social, respecte al de diversitat, que té un caire més cultural.
Cohesió social
10. El treball és el principal element de cohesió so-cial. El projecte final de PAM hauria de considerar la importància de treballar per al benestar i la convivèn-cia de les persones a la ciutat.
11. Valorem positivament que la cohesió social si-gui l’eix principal d’actuació en el Document base del PAM. Tanmateix, considerem que el concepte es fa servir en ocasions de manera massa redundant.
12. Un element important per aconseguir més co-hesió social és enfortir i desenvolupar uns serveis de qualitat integral, tant des del punt de vista dels usua-ris com de les persones que hi treballen.
1. Cal aprofundir en les polítiques de cohesió social, ja que és evident que afavoreixen el progrés econò-mic.
14. Proposem un debat sobre què s’entén per cohe-sió social i com es relaciona amb les mesures concre-tes, atès que la cohesió social és un concepte multidi-mensional que inclou les dimensions social, política, econòmica i relacional.
15. Per aconseguir uns alts nivells de cohesió social cal remarcar la importància de la participació, en tant que pot ajudar a assolir les necessitats de tothom.
16. Per aconseguir una ciutat cohesionada cal dedi-car esforços especials a la millora de les condicions de vida dels diferents col·lectius i també de les polí-tiques d’integració de les persones excloses i sense recursos, així com polítiques d’acolliment i integració per a les persones nouvingudes.
17. Hem de tenir cura de les persones grans que
viuen soles a partir de l’acció comunitària dels serveis socials i l’impuls del voluntariat social.
18. El PAM hauria d’apostar per l’educació i el con-cepte de ciutat educadora, que impliqui tota la socie-tat en l’avenç de les polítiques educatives.
Sobre la participació
1. Cal donar un nou impuls per afavorir la participa-ció i seguir en la bona orientaparticipa-ció dels instruments de participació sectorial, que són més propis dels inte-ressos particulars dels col·lectius i entitats represen-tades.
20. Atès que el Document base del PAM no considera el paper del Consell Econòmic i Social de Barcelona, reivindiquem la seva importància com a instrument representatiu per al debat i el consens dels interes-sos de la societat civil organitzada de la ciutat i per al seguiment de l’actuació de l’Ajuntament en matèria socioeconòmica. Considerem que l’encaix institucio-nal del CESB mereix una atenció especial atès que aquest és un òrgan format per agents de rellevància constitucional, i alhora els consells econòmics i social són òrgans definits a la Constitució. Per aconseguir fer efectiu aquest dret i reconeixement cal impulsar les reformes legals adients i l’aplicació del principi de subsidiarietat per tal de dotar-lo de personalitat jurídica pròpia i garantir la seva autonomia i independència.
21. La participació política en l’àmbit sectorial està consolidada i té resultats satisfactoris. En l’actualitat és necessari un segon enfortiment de la participació a partir del principi de proximitat. D’una banda s’ha de treballar en mesures de representació de la veu del barri al si dels Districtes. D’una altra, cal engegar mesures orientades a augmentar l’afecció vers les ins-titucions públiques i en contra de la cultura del no.
III. Valoracions i recomanacions
III. Valoracions i recomanacions
III.2 De caràcter particular
Sobre l’ocupació i els usos del temps
22. Considerem que cal incorporar l’objectiu de plena ocupació a més a més d’augmentar les taxes d’activitat i d’ocupació.
2. És necessari reconèixer els valors derivats de la cultura del treball, com a elements de transmissió de valors, però també com a identitat de la ciutat i la va-lorització del paper del treball a la nostra societat.
24. Cal continuar treballant per millorar la qualitat de l’ocupació, les condicions de treball i la promoció pro-fessional des del diàleg social. A la vegada, és important considerar com a prioritat la tasca de suport a l’esperit emprenedor impulsant mesures de col·laboració en-tre l’Ajuntament de Barcelona, els cenen-tres educatius i els agents socials.
25. Per tal de donar respostes a les necessitats de les empreses i les persones, cal fer una aposta es-tratègica per la formació professional i el seu desen-volupament a la ciutat.
26. Cal afavorir les polítiques d’igualtat en matèria laboral. En aquest sentit, els serveis públics poden ser una oportunitat per millorar aquest escenari.
27. Ha de ser un objectiu prioritari la creació d’ocupació d’alt valor afegit, a fi de continuar treballant a favor del progrés econòmic, la millora de la qualitat de vida de les persones i la competitivitat de les nostres empre-ses.
28. D’acord amb les recomanacions incloses en el
Dictamen del CESB sobre les clàusules socials en els plecs de contractació pública (Dictamen aprovat pel Consell Econòmic i Social l’any 2006), s’ha de te-nir en compte la importància de l’aprofundiment, la
incorporació i el desenvolupament de clàusules so-cials en els plecs de contractació pública, atès que l’Ajuntament de Barcelona és el primer contractant a la ciutat.
2. És necessari seguir fomentant un nou equilibri en el valor de la distribució dels temps laborals, per-sonals i familiars, així com els temps d’obertura pú-blica dels serveis.
0. En virtut de les previsions de disminució de recur-sos provinents dels Fons Estructurals i dels Fons de Cohesió de la UE, seria convenient analitzar l’impacte que tindrà en les polítiques actives d’ocupació gestio-nades per l’Ajuntament de Barcelona.
Sobre l’habitatge
1. Considerem que el projecte del PAM hauria de fer referència al Llibre blanc de l’habitatge i al Pacte nacional per l’habitatge, tots dos presentats i signats durant l’any 2007, en tant que posen sobre la taula problemàtiques d’accés i mesures concretes per mi-llorar-ne la gestió.
2. Tot i que reconeixem les dificultats per afrontar aquesta qüestió des del món local, i també l’esforç que està fent l’Ajuntament de Barcelona, es tracta d’un dels problemes que afecten més alguns col·lectius de la ciutat.
. Per fer realitat el dret a un habitatge digne cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi mesures en relació amb la creació d’un parc públic d’habitatge de lloguer i aposti per la rehabilitació i la recuperació d’habitatge.
des-envolupar els planejaments urbanístics per construir habitatge de protecció oficial.
5. En relació amb la gent gran, s’ha de seguir millo-rant els serveis d’habitatges tutelats per a la gent gran que no es troben en situació de dependència però que necessiten una certa atenció.
6. Cal continuar impulsant mesures per facilitar l’accés al carrer a aquelles persones que tenen mo-bilitat reduïda.
Sobre el medi ambient
7. Donem suport a l’esforç de l’Ajuntament de Bar-celona per combatre els efectes del canvi climàtic, aprofundint en l’ús d’energies eficients, en mesures a favor de l’estalvi energètic i minvant l’impacte dels residus. En aquest sentit, augmentar la quantitat i el confort del transport públic ha de permetre millorar la situació actual. Per aconseguir que Barcelona sigui una ciutat sostenible cal reforçar aquesta línia de tre-ball i promoure aquestes actuacions mediambientals als centres de treball.
8. Cal promoure la generació de sistemes sostenibles que permetin a Barcelona ser una ciutat de referència en matèria de sostenibilitat econòmica i social.
. Quant els residus urbans, és necessari seguir tre-ballant en el desenvolupament de polítiques de cons-cienciació social per reduir la generació de residus i fomentar una cultura de reciclatge.
Sobre la cultura
40. Els equipaments i serveis culturals són un ele-ment fonaele-mental per al desenvolupaele-ment integral de les persones i alhora són un actiu per al foment de la indústria cultural i per promoure la creativitat i la
in-novació. Cal donar més rellevància a tota l’oferta cul-tural de la ciutat, especialment a aquells equipaments i serveis de menor reconeixement social.
41. Valorem de forma molt positiva la construcció de noves biblioteques de barri, cosa que ha permès aug-mentar ostensiblement el seu ús a persones de totes les franges d’edat.
Sobre el civisme i la convivència
42. El civisme és un element clau per a la convivèn-cia i el desenvolupament econòmic i soconvivèn-cial. Barcelo-na s’ha dotat d’uBarcelo-na normativa de la qual cal conèixer el grau d’acompliment dels objectius i, si escau, se-guir aplicant-la i/o impulsant altres mesures que no s’adhereixin a la mateixa normativa.
Sobre la seguretat
4. El model de Barcelona s’ha basat en la col·laboració institucional a través de la Junta Local de Seguretat, una realitat que s’ha continuar desenvolupant en fa-vor de la llibertat de les persones.
44. El Projecte del PAM ha d’aprofundir i desen-volupar polítiques de prevenció com a eix fona- mental.
Sobre el transport i mobilitat
46. En matèria de mobilitat i infraestructures, l’Ajuntament de Barcelona s’hauria d’incloure en el futur pacte nacional per les infraestructures.
47. És necessari reduir al màxim els terminis d’exe-cució en l’adaptació a l’ample de via europeu per connectar la plataforma aeroportuària amb la resta d’Europa i la connexió d’alta velocitat amb la frontera francesa.
Economia
48. És positiu que el Document base del PAM incor-pori la voluntat de fer de Barcelona una ciutat crea-tiva, ja que la creació i l’economia del coneixement es relacionen. La competitivitat del teixit productiu ve determinada per la seva capacitat per incentivar la in-novació i la invenció de nous béns i serveis.
4. L’educació esdevé l’element clau per fomentar l’esperit creatiu i innovador. És necessari un sistema educatiu que desenvolupi i reconegui les aptituds crea-tives de les persones.
50. Considerem positives les experiències de relació entre la universitat, l’empresa i la societat que s’estan madurant i duent a terme actualment. Un nou com-promís, anomenat tercera missió, ha de permetre una vinculació més estreta de la societat amb la universi-tat: la inclusió de les necessitats de la societat en els plans de recerca de la universitat.
51. No es tracta d’una competència municipal, però valorem positivament l’esforç de l’Ajuntament en el desenvolupament d’una política de suport i ajut a les iniciatives innovadores que ajudin a crear nous llocs de treball, mantenir un teixit productiu competitiu i de serveis que proporcioni noves oportunitats i potenciar els sectors emergents.
52. Tot i apostar per l’economia del coneixement, cal seguir treballant per la preservació de la indústria existent a la ciutat.
5. El turisme, com un dels motors de l’economia de la ciutat, ha de plantejar-se com una aposta sostenible econòmicament i socialment.
Sobre la gestió municipal
54. Un objectiu important ha de ser la millora dels mecanismes de coordinació entre les admi-nistracions que intervenen a la ciutat, per la qual cosa és important accelerar el funcionament dels consorcis.
55. És necessari impulsar una participació supe-rior dels agents econòmics i socials en la gestió muni-cipal.
56. Cal prendre polítiques d’igualtat en les funcions directives dels consells d’administració de les empre-ses municipals. És necessari emprendre mesures per reduir aquesta situació.
57. Un dels elements que cal abordar és la modernit-zació de l’Administració pública per millorar la qualitat dels serveis que s’ofereixen, gestionar millor i adequar la resposta de la institució a les diferents demandes socials que es donen.
Sobre l’Àrea Metropolitana
i la capitalitat de Barcelona
58. És necessari analitzar les repercussions so-cioeconòmiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelo-na per conèixer-ne l’abast i impulsar-ne l’articulació, atès que les polítiques actives d’ocupació i de man-teniment i creació d’activitat econòmica van més en-llà del municipi.
III. Valoracions i recomanacions
5. S’ha de continuar impulsant el Pla estratègic me-tropolità de Barcelona per crear el necessari consens polític i social en la definició de les accions estratègi-ques de futur.
60. Barcelona ha de liderar les relacions amb les regio-ns i metròpolis del seu entorn més immediat enfortint aquells àmbits on destaca i promovent la col·laboració en matèries econòmiques, educatives i culturals.
Vist i plau,
José A. Fernández Manrique Rosa Virós i Galtier
Secretari general del CESB Presidenta del CESB