RESULTATS DE LES QUALIFICACIONS DE LES PLATGES DE CATALUNYA RESULTATS DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA DE LES AIGÜES LITORALS

(1)

APARTAT I

APARTAT II

TEMPORADA DE BANY 2006

Unitat d’Aigües Marines

Departament de Control de la Qualitat Àrea d’Inspecció i Control

Octubre de 2006

RESULTATS DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA DE LES AIGÜES LITORALS

RESULTATS DE LES QUALIFICACIONS DE

LES PLATGES DE CATALUNYA

(2)

APARTAT I

RESULTATS DE LES QUALIFICACIONS DE

LES PLATGES DE CATALUNYA

(3)

1. Presentació... 3

2. Resultats de les platges, estiu 2006 2.1 Grau de compliment de la Directiva d’aigües de bany 76/160/CEE a Catalunya ... 4

2.2 Qualitat de les platges de Catalunya ... 5

2.2.1 Qualitat de les platges de Girona ... 8

2.2.2 Qualitat de les platges de Barcelona ... 11

2.2.3 Qualitat de les platges de Tarragona ... 14

2.3 Qualitat de les zones de bany interior ... 17

3. Resum ... 18

Annex 1. Qualificacions globals de la qualitat de les platges a Catalunya l’estiu de 2006 ... 19

Annex 2. Qualificacions globals de les zones de bany interior controlades a Catalunya l’estiu de 2006 ... ... 24

INDEX

(4)

El Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges i zones de bany interior s’ha realitzat, l’estiu de 2006, per 17è any consecutiu i els seus objectius han estat, com en anys anteriors, controlar la qualitat sanitària de l’aigua de bany i facilitar periòdicament els resultats de l’estat de les platges a l’opinió pública i als ajuntaments.

La temporada de bany s’ha establert, per a les platges, des de l’1 de juny al 22 de setembre i, per a les zones de bany interior, del 21 de juny al 5 de setembre. La xarxa de vigilància ha estat formada per 211 platges amb 241 punts de control i 15 zones de bany interior. Al litoral de Girona s’han controlat 79 platges, al de Barcelona 59 i al de Tarragona 73. Respecte a les zones de bany interior, s’han controlat 4 zones a Girona, 4 a Barcelona, 1 a Tarragona i 6 a Lleida.

Les tasques d’inspecció i control, així com de recollida i transport de les mostres, han estat realitzades per un equip de 15 inspectors que han efectuat cada setmana una mitjana de 900 inspeccions a les platges.

La recollida de mostres d’aigua de mar s’ha efectuat tots els dissabtes i al llarg de l’estiu s’han analitzat unes 4.500 mostres, en les quals s’ha avaluat les concentracions dels indicadors de qualitat que estableix la Directiva d’aigües de bany, 76/160/CEE, que corresponen als coliformes totals, coliformes fecals i estreptococs fecals. Totes les analítiques s’han realitzat, com en anys anteriors, en un únic laboratori d’anàlisi, el de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, per garantir la qualitat i l’homogeneïtat dels resultats.

Totes les setmanes s’ha informat de l’estat de les platges a través del web de l’Agència catalana de l’Aigua www.gencat.net/aca, amb la publicació d’un BUTLLETÍ INFORMATIU en el que es resumeix l’estat de les platges i es destaca les informacions més importants de la setmana. També s’ha facilitat els resultats de la qualitat sanitària de l’aigua de bany de cada platja (categories Molt bona, Bona, Moderada, Deficient i Dolenta) amb la publicació dels resultats analítics i de la temperatura de l’aigua de bany.

Amb totes les dades obtingudes al llarg de la temporada de bany s’ha procedit a la valoració final de l’estat de les platges, avaluant per cadascuna d’elles els resultats de la qualitat sanitària de l’aigua, de l’aspecte de l’aigua i de l’aspecte de la sorra.

1. Presentació

(5)

2.1 Grau de compliment de la Directiva d’aigües de bany a Catalunya

El grau de compliment de la Directiva d’aigües de bany, 76/160/CEE, ha estat del 100% a totes les platges controlades a Catalunya, i per tant, totes elles han gaudit d’unes condicions sanitàries aptes pel bany.

Respecte els anys anteriors, el 2006 és el cinquè any consecutiu en que es dóna un compliment de la Directiva del 100%.

Nota: no es disposa encara dels resultats de la Unió Europea corresponents al 2006.

2. Resultats de les platges, estiu 2006

70 80 90 100

%

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Catalunya mitjana U.Europea

Grau de Compliment de la Directiva 76/160/CEE. Litoral

(6)

2.2 Qualitat de les platges de Catalunya

QUALITAT SANITÀRIA DE L’AIGUA DE BANY

El 95.3% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (201 en total) i el 4.7% ha obtingut la categoria BONA (10 platges).

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE L’AIGUA

El 39.8% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (84 platges), el 55% la categoria BONA (116 platges) i el 5.2% la categoria MODERADA (11 platges). Cap platja ha obtingut la categoria de Deficient.

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE LA SORRA

El 9% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (19 platges), el 77.3% la categoria BONA (163 platges), el 10.9% la categoria MODERADA (23 platges) i el 2.8%

ha obtingut la categoria DEFICIENT (6 platges).

Veure resultats detallats a l’annex 1 d’aquest informe.

(7)

QUALITAT DE LES PLATGES A CATALUNYA. ESTIU 2006

Any 2006 Any 2005

Qualitat Sanitària Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 201 95.3% 194 91.9%

BONA 10 4.7% 17 8.1%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

CONFORMITAT 76/160/CEE 211 100% 211 100%

NO CONFORMITAT - - - -

Any 2006 Any 2005

Qualitat

Aspecte Aigua Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 84 39.8% 83 39.3%

BONA 116 55.0% 111 52.6%

MODERADA 11 5.2% 17 8.1%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 211 100% 211 100%

Any 2006 Any 2005

Qualitat

Aspecte Sorra Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 19 9.0% 23 10.9%

BONA 163 77.3% 162 76.8%

MODERADA 23 10.9% 19 9.0%

DEFICIENT 6 2.8% 7 3.3%

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 211 100% 211 100%

(8)

LITORAL CATALÀ Estiu 2006

Qualitat Sanitària

95,3%

4,7%

Molt Bona Bona

Aspecte de l'aigua _55,0%

5,2%

39,8%

Molt Bona Bona Moderada

Aspecte de la Sorra

77,3%

9,0% 2,8% 10,9%

Molt Bona Bona Moderada Deficient

Total de Platges Inspeccionades: 211

(9)

2.2.1 Qualitat de les platges de Girona

El 94.9% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (75 en total) i el 5.1%

restant, ha obtingut la categoria BONA (4 platges).

El 60.8% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (48 en total), el 38% la categoria BONA (30 platges) i el 1.2% la categoria MODERADA (una sola platja).

El 12.7% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (10 platges), el 81.0% la categoria BONA (64 platges) i el 6.3% la categoria MODERADA (5 platges).

(10)

QUALITAT DE LES PLATGES A GIRONA. ESTIU 2006

Any 2006 Any 2005

Qualitat Sanitària ^Platges ^Proporció ^Platges ^Proporció

MOLT BONA 75 94.9% 72 91.1%

BONA 4 5.1% 7 8.9%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

CONFORMITAT 76/160/CEE 79 100% 79 100%

Any 2006 Any 2005

Qualitat

MOLT BONA 48 60.8% 48 60.8%

BONA 30 38.0% 29 36.7%

MODERADA 1 1.2% 2 2.5%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 79 100% 79 100%

Any 2006 Any 2005

Qualitat

MOLT BONA 10 12.7% 13 16.5%

BONA 64 81.0% 64 81.0%

MODERADA 5 6.3% 2 2.5%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 79 100% 79 100%

(11)

LITORAL DE GIRONA Estiu 2006

5,1%

94,9%

Molt Bona Bona

Aspecte de l'aigua 60,8%

1,2%

38,0%

12,7% 6,3%

81,0%

(12)

2.2.2 Qualitat de les platges de Barcelona

El 94.9% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (56 en total) i el 5.1% la categoria BONA (3 platges).

El 10.2% ha obtingut la categoria MOLT BONA (6 platges), el 78% la categoria BONA (46 platges) i el 11.8% ha obtingut la categoria MODERADA (7 platges). Cap platja ha obtingut la categoria de Deficient.

El 5.1% ha obtingut la categoria MOLT BONA (3 platges), el 81.4% la categoria BONA (48 platges) i el 13.6% la categoria MODERADA (8 platges).

(13)

QUALITAT DE LES PLATGES A BARCELONA. ESTIU 2006

Any 2006 Any 2005

MOLT BONA 56 94.9% 51 86.4%

BONA 3 5.1% 8 13.6%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

CONFORMITAT 76/160/CEE 59 100% 59 100%

Any 2006 Any 2005

Qualitat

MOLT BONA 6 10.2% 4 6.8%

BONA 46 78.0% 47 79.7%

MODERADA 7 11.8% 8 13.6%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 59 100% 59 100%

Any 2006 Any 2005

Qualitat

MOLT BONA 3 5.1% 1 1.7%

BONA 48 81.4% 48 81.4%

MODERADA 8 13.6% 9 15.3%

DEFICIENT - - 1 1.7%

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 59 100% 59 100%

(14)

5,1%

94,9% Molt Bona

Bona

LITORAL DE BARCELONA Estiu 2006

Aspecte de l'aigua

10,2% 11,8%

78,0% Molt Bona

Bona Moderada

5,1% 0,0% 13,6%

81,4%

(15)

2.2.3 Qualitat de les platges de Tarragona

El 95.9% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (70 en total) i el 4.1% la categoria BONA (3 platges).

El 41.1% ha obtingut la categoria MOLT BONA (30 platges), el 54.8% la categoria BONA (40 platges) i el 4.1% la categoria MODERADA (3 platges). Cap platja ha obtingut la categoria de Deficient.

El 8.2% ha obtingut la categoria MOLT BONA (6 platges), el 69.9% la categoria BONA (51 platges), el 13.7% la categoria MODERADA (10 platges) i el 8.2% la categoria DEFICIENT (6 platges).

(16)

QUALITAT DE LES PLATGES A TARRAGONA. ESTIU 2006

Any 2006 Any 2005

MOLT BONA 70 95.9% 71 97.3%

BONA 3 4.1% 2 2.7%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

CONFORMITAT 76/160/CEE 73 100% 73 100%

Any 2006 Any 2005

Qualitat

MOLT BONA 30 41.1% 31 42.5%

BONA 40 54.8% 35 47.9%

MODERADA 3 4.1% 7 9.6%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 73 100% 73 100%

Any 2006 Any 2005

Qualitat

MOLT BONA 6 8.2% 9 12.3%

BONA 51 69.9% 50 68.5%

MODERADA 10 13.7% 8 11.0%

DEFICIENT 6 8.2% 6 8.2%

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 73 100% 73 100%

(17)

LITORAL DE TARRAGONA Estiu 2006

4,1%

95,9%

Molt Bona Bona

Aspecte de l'aigua

41,1%

4,1%

54,8%

Aspecte de la Sorra 69,9%

13,7%

8,2% 8,2%

(18)

2.3 Qualitat de les zones de bany interior

GRAU DE COMPLIMENT DE LA DIRECTIVA D’AIGÜES DE BANY A CATALUNYA

El Grau de Compliment de la Directiva d’aigües de bany 76/160/CEE ha estat, com en anys anteriors, del 100% a les zones de bany interior.

El 46.7% de les zones de bany interior ha obtingut la categoria MOLT BONA (7 en total) i el 53.3% ha obtingut la categoria BONA (8 zones de bany).

A l’Annex 2 d’aquest informe es mostren les valoracions globals atorgades a cadascuna de les zones de bany interior controlades l’estiu de 2006, per a la qualitat sanitària, l’aspecte visual de l’aigua i l’aspecte visual de l’entorn.

QUALITAT DE LES ZONES DE BANY INTERIOR A CATALUNYA. ESTIU 2006

Any 2006 Any 2005

Qualitat Sanitària Punts Control Proporció Punts Control Proporció

MOLT BONA (A) 7 46.7% 8 57.1%

BONA (B) 8 53.3% 6 42.9%

DEFICIENT (C) - - - -

DOLENTA (D) - - - -

CONFORMITAT

76/160/CEE 15 100% 14* 100%

(*) L’any 2005 el nombre de zones de bany interior a controlar era també de 15, però degut a la sequera d’aquell any, l’embassament de la Baells, a Vilada, no es va poder controlar per manca d’aigua i per això el nombre de zones de bany va ser 14.

(19)

q Durant l’estiu de 2006 s’ha desenvolupat, com cada any, el Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges i s’ha controlat, de l’1 de juny al 24 de setembre, la qualitat de 211 platges del litoral de Catalunya (79 a Girona, 59 a Barcelona i 73 a Tarragona). El Programa s’ha realitzat mitjançant un conveni de col·laboració amb la Fundació URV de la Universitat Rovira i Virgili, i totes les analítiques microbiològiques s’han efectuat als laboratoris de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

q En general, les aigües s’han observat molt netes i transparents durant els mesos de juny i juliol, en que va fer molt bon temps i bona mar, però alguns dies de finals d’agost i mitjans de setembre, en que es produïren pluges torrencials a la costa, les aigües es van veure molt afectades per les riuades en alguns sectors, observant-se aigües molt tèrboles i acumulacions importants de sòlids flotants (sobretot de restes vegetals i residus antròpics).

q La presència de meduses a les platges ha estat similar a la dels últims estius, tot i que el ressò mediàtic ha estat, enguany, molt important. Destaca, però, que a l’estiu de 2006 les quantitats de meduses han estat elevades durant tot l’estiu, mentre que en anys anteriors eren més freqüents observar-les a principis de la temporada de bany.

q Finalitzada la temporada de bany, els resultats de la valoració de les platges indiquen que el 95% són de qualitat sanitària Molt Bona (201 platges), amb una distribució molt similar a les demarcacions litorals de Girona, Barcelona i Tarragona. Respecte als anys anteriors, els resultats han estat també molt similars, observant-se un grau de compliment de la Directiva d’aigües de bany, 76/160/CEE, del 100%.

q Pel que fa a l’aspecte de l’aigua, les valoracions obtingudes indiquen que la major proporció de les platges són de qualitat Bona (55%), per bé que la proporció de platges de qualitat Molt Bona també és elevada (40%). Al litoral de Girona, la proporció de platges amb aspecte de l’aigua de qualitat Molt Bona (61%) és superior a les de Barcelona (10%) i Tarragona (41%).

q Respecte a l’aspecte de la sorra, la major proporció de les platges són de qualitat Bona (77%), si bé la proporció de platges de qualitat Molt Bona és reduïda (9%) i la proporció de platges de qualitat Moderada se situa en l’11%.

q En relació a la qualitat sanitària de les zones de bany interior, el 47% són de Molt Bona qualitat i el 53% restant, de qualitat Bona.

3. Resum

(20)

ANNEX 1. Qualificacions globals de la qualitat de les platges a Catalunya l’estiu de 2006

Municipis Platges Qualitat

Sanitària

Aspecte Aigua

Aspecte Sorra PORTBOU de Portbou Molt Bona Molt Bo Bo

d'en Goixa Molt Bona Molt Bo Bo COLERA

de Garbet Molt Bona Molt Bo Bo de Grifeu Molt Bona Molt Bo Bo del Port Molt Bona Bo Bo de la Farella Molt Bona Bo Bo LLANÇÀ

del Cau del Llop Molt Bona Bo Bo

del Port de la Vall Molt Bona Bo Bo

del Port de la Selva Molt Bona Bo Bo

del Pas Molt Bona Molt Bo Molt Bo EL PORT DE LA SELVA

de Tamariua Molt Bona Moderat Bo d'en Ros Molt Bona Molt Bo Bo

Gran de Cadaqués Molt Bona Molt Bo Bo

CADAQUÉS

es Llané Gran Molt Bona Molt Bo Bo

Cala Montjoi Molt Bona Molt Bo Bo de l'Almadrava Molt Bona Molt Bo Bo

Canyelles Petites Molt Bona Molt Bo Bo

dels Palangrers Molt Bona Molt Bo Bo

de la Punta Molt Bona Bo Bo de Roses Molt Bona Bo Bo ROSES

de Santa Margarida Molt Bona Molt Bo Bo de la Rubina Molt Bona Molt Bo Bo

d'Empuriabrava Molt Bona Bo Bo

desemb. de la Muga Molt Bona Bo Bo

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

de Can Comes Molt Bona Molt Bo Bo de la Gola Molt Bona Molt Bo Bo SANT PERE PESCADOR

de St. Pere Pescador Bona Molt Bo Bo del Moll Grec Molt Bona Molt Bo Bo

de les Muscleres Molt Bona Molt Bo Bo

del Rec Bona Bo Bo

la Platja Bona Molt Bo Bo

L'ESCALA

de Riells Molt Bona Bo Bo cala Montgó Molt Bona Bo Bo de l'Estartit Molt Bona Bo Bo TORROELLA DE

MONTGRÍ

de la Gola Molt Bona Bo Bo del Grau Bona Bo Bo PALS

Gran de Pals Molt Bona Bo Bo

del Racó Molt Bona Bo Bo d'Illa Roja Molt Bona Bo Bo de sa Riera Molt Bona Bo Bo BEGUR

de sa Tuna Molt Bona Bo Bo

(21)

Sanitària Aspecte

Aigua Aspecte Sorra Fonda Molt Bona Bo Moderat BEGUR

d'Aiguablava Molt Bona Bo Bo de Tamariu Molt Bona Molt Bo Bo de Llafranc Molt Bona Bo Bo del Canadell Molt Bona Molt Bo Bo de Port Bo Molt Bona Molt Bo Bo PALAFRUGELL

del Golfet Molt Bona Bo Bo MONT-RAS del Crit Molt Bona Molt Bo Bo cala Estreta Molt Bona Molt Bo Bo de Castell Molt Bona Molt Bo Bo de la Fosca Molt Bona Bo Bo

cala Margarida Molt Bona Molt Bo Molt Bo

PALAMÓS

Gran de Palamós Molt Bona Bo Bo

d'es Monestrí Molt Bona Molt Bo Bo

de Sant Antoni Molt Bona Bo Bo

de Torre Valentina Molt Bona Molt Bo Molt Bo CALONGE

Cala Cristus-Ses

Torretes Molt Bona Molt Bo Molt Bo

cala Rovira Molt Bona Molt Bo Bo de Platja d'Aro Molt Bona Molt Bo Bo CASTELL-PLATJA D'ARO

de sa Conca Molt Bona Bo Bo

de Sant Pol Molt Bona Bo Bo

de Sant Feliu Molt Bona Bo Bo

SANT FELIU DE GUÍXOLS

dels Canyerets Molt Bona Molt Bo Bo STA CRISTINA D'ARO del Senyor Ramon Molt Bona Molt Bo Molt Bo

Cala Salionç Molt Bona Molt Bo Bo cala Giverola Molt Bona Molt Bo Moderat de la Mar Menuda Molt Bona Molt Bo Molt Bo de Tossa Molt Bona Molt Bo Molt Bo

d'es Codolar Molt Bona Molt Bo Molt Bo

TOSSA DE MAR

de Llorell Molt Bona Molt Bo Moderat

cala Canyelles Molt Bona Molt Bo Moderat

de Lloret Molt Bona Molt Bo Moderat de Fenals Molt Bona Molt Bo Bo

de sa Boadella Molt Bona Molt Bo Bo

LLORET DE MAR

de Santa Cristina Molt Bona Molt Bo Bo

de Sant Francesc Molt Bona Molt Bo Bo

de Blanes Molt Bona Molt Bo Molt Bo BLANES

de Sabanell Molt Bona Molt Bo Molt Bo desemb. de la

Tordera Molt Bona Molt Bo Moderat

MALGRAT DE MAR

de Malgrat Molt Bona Bo Bo STA SUSANNA de Santa Susanna Molt Bona Bo Bo PINEDA DE MAR de Pineda Molt Bona Bo Bo

de Gran de Calella Bona Bo Bo

de Garbí Molt Bona Bo Bo CALELLA

de les Roques Molt Bona Bo Bo

(22)

de la Platjola i el

Morer Molt Bona Bo Bo

de Sant Pol Molt Bona Moderat Moderat del Grau Molt Bona Bo Bo del Farell Molt Bona Bo Moderat ST POL DE MAR

del Molí Molt Bona Bo Moderat de Canet Molt Bona Bo Molt Bo CANET DE MAR

de Cavaió Molt Bona Bo Bo

de Cavaió Molt Bona Bo Bo ARENYS DE MAR

d'Arenys Bona Moderat Moderat de la Riera Molt Bona Bo Bo CALDES D'ESTRAC

dels Tres Micos Molt Bona Bo Bo

ST VICENÇ DE

MONTALT de St. Vicenç de

Montalt Molt Bona Bo Bo

ST ANDREU DE

LLAVANERES de S.A. de

Llavaneres Molt Bona Bo Bo

de Sant Simó Molt Bona Bo Bo

del Callao Molt Bona Bo Bo MATARO

del Varador Molt Bona Bo Bo CABRERA DE MAR de Cabrera Molt Bona Bo Molt Bo VILASSAR DE MAR de Vilassar Molt Bona Bo Bo

de Llevant Molt Bona Bo Bo PREMIA DE MAR

del Pla de l'Ós Molt Bona Bo Bo d'Ocata Molt Bona Bo Bo EL MASNOU

del Masnou Molt Bona Bo Bo MONTGAT de Montgat Molt Bona Bo Bo BADALONA de Badalona Molt Bona Bo Bo del Parc del Litoral Bona Moderat Bo ST ADRIA DE BESOS

del parc del Nord-

est Molt Bona Bo Moderat

de la Nova Mar Bella Molt Bona Bo Bo

de la Mar Bella Molt Bona Bo Bo del Bogatell Molt Bona Bo Bo de la Nova Icària Molt Bona Moderat Bo

de la Barceloneta Molt Bona Moderat Bo

BARCELONA

de Sant Sebastià Molt Bona Bo Bo

EL PRAT DE

LLOBREGAT del Prat Molt Bona Moderat Bo VILADECANS de Viladecans Molt Bona Bo Moderat GAVA de Gavà Molt Bona Bo Bo CASTELLDEFELS de Castelldefels Molt Bona Bo Bo

de les Botigues Molt Bona Bo Moderat

del Garraf Molt Bona Bo Bo d'Aiguadolç Molt Bona Bo Bo SITGES

dels Balmins Molt Bona Moderat Bo

(23)

Aigua Aspecte Sorra

de Sant Sebastià Molt Bona Bo Bo

de la Ribera Molt Bona Bo Bo de l'Estanyol Molt Bona Bo Bo de la Barra Molt Bona Bo Bo SITGES

de Terramar Molt Bona Bo Bo

del Far de St.

Cristòfol Molt Bona Molt Bo Bo

de Ribes-roges Molt Bona Bo Bo

d'Adarró Molt Bona Molt Bo Bo

de Sant Gervasi Molt Bona Molt Bo Molt Bo VILANOVA I LA GELTRÚ

Llarga d'Ibersol Molt Bona Bo Bo Llarga Molt Bona Molt Bo Bo CUBELLES

de la Mota de Sant

Pere Molt Bona Molt Bo Bo

CUNIT de Cunit Molt Bona Bo Bo de Segur de Calafell Molt Bona Molt Bo Bo de l'Estany-Mas Mel Molt Bona Molt Bo Bo CALAFELL

de Calafell Molt Bona Molt Bo Bo

de Sant Salvador Molt Bona Molt Bo Bo

de Coma-ruga Molt Bona Molt Bo Bo

EL VENDRELL

del Francàs Molt Bona Molt Bo Bo

de la Costa Daurada Molt Bona Molt Bo Bo de la Punta del

Guineu Molt Bona Molt Bo Bo

RODA DE BARA

de Roda de Barà Molt Bona Bo Bo

CREIXELL de Creixell Molt Bona Molt Bo Bo dels Muntanyans Molt Bona Molt Bo Molt Bo del Barri Marítim Molt Bona Molt Bo Molt Bo TORREDEMBARRA

de la Paella Molt Bona Molt Bo Molt Bo ALTAFULLA d'Altafulla Molt Bona Bo Bo

de Tamarit Molt Bona Molt Bo Moderat de la Móra Molt Bona Molt Bo Bo Llarga Molt Bona Molt Bo Bo de la Savinosa Molt Bona Molt Bo Bo

de l'Arrabassada Molt Bona Molt Bo Bo

TARRAGONA

del Miracle Molt Bona Molt Bo Bo dels Prats Molt Bona Molt Bo Deficient de la Pineda Molt Bona Molt Bo Bo VILA-SECA

del Racó Molt Bona Molt Bo Bo cala Crancs Molt Bona Molt Bo Bo cala Font Molt Bona Molt Bo Moderat Llarga Molt Bona Molt Bo Bo Capellans Molt Bona Molt Bo Bo de Llevant Molt Bona Bo Bo SALOU

de Ponent Molt Bona Bo Moderat

(24)

Municipis Platges Sanitària Aigua

de Cap de Sant Pere Molt Bona Bo Bo

de Vilafortuny Molt Bona Bo Bo de l'Esquirol Molt Bona Bo Moderat

del Prat d'en Forés Molt Bona Bo Bo

Horta de Santa

Maria Molt Bona Bo Bo

de la Llosa Molt Bona Bo Bo de l'Ardiaca Molt Bona Bo Bo CAMBRILS

de la Dorada Molt Bona Bo Bo de la Pixerota Molt Bona Molt Bo Bo

de la Porquerola Molt Bona Bo Bo

de l'Estany Gelat Molt Bona Bo Bo

cala Vienesos -

Platja dels Espenyals Molt Bona Molt Bo Molt Bo MONT-ROIG DEL CAMP

Cristall Molt Bona Molt Bo Bo

de la Punta del riu Molt Bona Bo Bo

de l'Arenal Molt Bona Bo Bo del Torn Molt Bona Molt Bo Bo VANDELLÒS I L'HOSP.

DE L'INFANT

de l'Almadrava Molt Bona Bo Bo

de Calafató Molt Bona Bo Bo de St Jordi d'Alfama Molt Bona Molt Bo Molt Bo cala Forn Molt Bona Bo Molt Bo

de Pixavaques Molt Bona Moderat Moderat

L'AMETLLA DE MAR

de l'Alguer Molt Bona Bo Bo de l'Àliga Molt Bona Bo Moderat

de Santa Llúcia Molt Bona Bo Moderat

EL PERELLÓ

cala de la Buena Molt Bona Bo Moderat

del Cap Roig Molt Bona Bo Bo

d'Avellaners Molt Bona Bo Bo L'AMPOLLA

de l'Arenal Bona Bo Bo de la Marquesa Molt Bona Moderat Deficient

de la Bassa d'Arena Molt Bona Bo Moderat

DELTEBRE

de Riumar Bona Moderat Bo del Migjorn Molt Bona Bo Deficient SANT JAUME D'ENVEJA

del Serrallo Molt Bona Bo Deficient des. Bassa de la

Platjola Bona Bo Moderat

AMPOSTA

de l'Eucaliptus Molt Bona Bo Bo

del Trabucador Molt Bona Bo Deficient

de l'Aluet Molt Bona Bo Deficient

del Parc de Garbí Molt Bona Bo Bo

SANT CARLES DE LA RÀPITA

de les Delícies Molt Bona Bo Bo de la Fàbrica de

ciment Molt Bona Bo Bo

del Maricel Molt Bona Bo Bo

de les Cases

d'Alcanar Molt Bona Bo Bo

ALCANAR

(25)

ANNEX 2. Qualificacions globals de les zones de bany interior controlades a Catalunya l’estiu de 2006

Municipis Punt de Control Qualitat

Aigua Aspecte Entorn CONCA DE DALT Emb. de Sant Antoni Bona Moderat Bo

SALÀS DE PALLARS Emb. de Sant Antoni Molt Bona Bo Bo

TALARN Emb. de Sant Antoni Molt Bona Bo Bo

Emb. de Camarasa Molt Bona Bo Moderat

CAMARASA

Riu Segre Bona Bo Bo

DARNIUS Emb. de Boadella Bona Molt Bo Bo

Estany de Banyoles Molt Bona Molt Bo Bo BANYOLES

Estany de Banyoles Molt Bona Molt Bo Bo CLARIANA DE CARDENER Emb. de Sant Ponç Bona Bo Moderat

BORREDÀ Riera de Merlès Bona Bo Bo

OLOT Fluvià Bona Deficient Deficient

VILADA la Baells Molt Bona Bo Bo

CORNUDELLA DE MONTSANT Emb. de Siurana Molt Bona Molt Bo Molt Bo

Emb. de Sau 1 Bona Bo Bo

VILANOVA DE SAU

Emb. de Sau 2 Bona Bo Bo

(26)

APARTAT II

RESULTATS DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓ

I NETEJA DE LES AIGÜES LITORALS

(27)

1. Presentació... 3

2. Resultats de les inspeccions aèries ... 4

3. Resultats de les actuacions de les embarcacions... 4

3.1. Recollida de sòlids flotants ... 4

3.2. Actuació en incidències... 5

4. Resultats de les actuacions del Centre de Coordinació i Control... 6

5. Resum ... 6

Annex 1. Sòlids flotants recollits per les embarcacions de neteja... 8

INDEX

(28)

El Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platges s’ha desenvolupat al llarg de 93 dies, des del 15 de juny al 15 de setembre, dintre del període de la temporada de bany de 2006. Els principals objectius d’aquest Programa s’han centrat en efectuar el control de l’estat de la costa amb mitjans aeris; prevenir i actuar davant de possibles episodis de contaminació, i realitzar la recollida de sòlids flotants a les aigües litorals i les platges.

Aquests objectius es duen a terme mitjançant la utilització de mitjans tècnics (una avioneta i 52 embarcacions de neteja) que realitzen diàriament la inspecció aèria del litoral i la recollida de flotants a les aigües litorals i les platges.

El Programa es realitza mitjançant un conveni de col·laboració entre l’ACA i la Fundació URV; i mitjançant la contractació dels serveis de vigilància aèria (Infinitair) i de les embarcacions (Ecolmare, embarcacions de litoral; i FCC, embarcacions de platges).

El control i la coordinació de totes les actuacions dels mitjans tècnics (avioneta i embarcacions) els realitza la Unitat d’Aigües Marines, amb un equip de treball especialitzat que constitueix el Centre de Coordinació i Control (CCC). Durant el període de duració d’aquest Programa, el CCC ha estat operatiu tots el dies de la setmana, inclosos els festius, i amb un horari continuat des de les 7 a les 18 hores. El CCC manté, a temps real, la comunicació amb tots els mitjans tècnics en servei, centralitza la informació del avisos d’incidències, i dirigeix les actuacions dels mitjans tècnics.

Enguany, la inspecció aèria del litoral s’ha dut a terme des de l’1 de juliol al 15 de setembre mitjançant una avioneta que diàriament ha sobrevolat tota la costa entre les 9 i les 15 hores. Durant aquest període només en una ocasió, no s’ha pogut volar per raons meteorològiques. S’han realitzat en total 245 hores de vol pel litoral, que suposa una mitjana de 3,5 hores d’inspecció aèria per dia.

Com altres anys, les 52 embarcacions de prevenció i neteja s’han distribuït al llarg de la costa, de les quals 40 treballen a prop de la línia de costa, majoritàriament, a les platges; i 12 són embarcacions de litoral que treballen més allunyades de la costa, en general fins a una milla de distància. Totes les embarcacions han treballat diàriament des del 15 de juny al 15 de setembre, amb una jornada de 8 hores per a les embarcacions de litoral (de 7 a 15 hores), i de 7 hores per a les embarcacions de platges (de 10 a 14 hores i de 15 a 18 hores).

Per terme mig, cadascuna de les embarcacions de platges ha tingut assignat un tram de 12 km de costa i les embarcacions de litoral d’uns 40 km. Amb aquesta distribució tots els municipis litorals han quedat coberts amb una embarcació de platges i una embarcació de litoral, i el temps de resposta per arribar a qualsevol punt del litoral ha estat d’un màxim d’una hora des de qualsevol punt del litoral.

Les dades relatives a les quantitats de sòlids flotants recollits s’han fet públiques, setmanalment, durant la campanya d’estiu al ‘web’ de l’Agència Catalana de l’Aigua.

(29)

Diàriament amb les inspeccions aèries s’ha fet una avaluació de l’estat general de les aigües litorals i s’han registrat i comunicat totes aquelles afectacions de l’estat de les aigües litorals que han pogut detectar-se visualment: presència de residus antròpics i naturals, escumes, hidrocarburs, bancs de meduses, abocaments d’aigües residuals, proliferacions de fitoplàncton, efectes de les riuades i en general, qualsevol fenomen que hagi tingut algun efecte sobre la qualitat de les aigües litorals.

Com a resultat global de la temporada d’estiu de 2006, els observadors aeris han constatat el bon estat general de les aigües litorals i de les platges, amb aigües molt transparents a la major part del territori, llevat de les àrees costaneres properes a les desembocadures de rius i dels trams de litoral afectats per obres. Per altra banda, en algunes platges s’han observat aigües de coloracions verdoses o marronoses- groguenques com a conseqüència de proliferacions de fitoplàncton. Com s’ha dit anteriorment, les aigües litorals s’han vist en general netes i transparents la major part de l’estiu, però cal destacar la important afectació que es va produir després de les pluges torrencials de finals d’agost i mitjans de setembre (molta terbolesa a l’aigua i presència de grans quantitats de restes vegetals i de residus antròpics).

Aquest estiu la vigilància aèria ha comunicat al CCC, de l’ordre de 100 incidències de diversa gravetat i tipologia, i ha estat la principal font d’informació del CCC pel que fa a nombre total d’incidències rebudes. Majoritàriament s’ha informat sobre la presència de residus sòlids antròpics (40%), de taques d’escuma (23%) i de taques de combustible d’embarcacions (14%). Menys nombroses han estat les comunicacions per presència d’acumulacions de restes vegetals terrestres (5%) i marins (5%), per abocaments d’aigües residuals (2%), per proliferacions de fitoplàncton (4%), per aigües tèrboles (4%) i per bancs de meduses (2%).

3.1. Recollida de sòlids flotants

Quantitat globals

L’estiu de 2006 s’ha recollit a tot el litoral de Catalunya un total de 1033 m³ de sòlids flotants, quantitat equivalent en pes a unes 110 tones. Aquesta quantitat ha estat molt semblant a la de l’estiu de 2005, només un 9% inferior, i tampoc hi ha hagut diferències significatives respecte a la quantitat mitjana dels anys anteriors.

Donat que la duració de la campanya ha estat de 93 dies, s’han recollit, de mitjana, 11 m³ de flotants per dia, i aquest volum correspon aproximadament a omplir set contenidors de brossa urbana al dia.

3. Resultats de les actuacions de les embarcacions de prevenció i neteja

(30)

Tipologia

Com en anys anteriors, aproximadament, un 60% del volum total de sòlids recollits correspon a residus d’origen humà (610 m³) i el 30% restant a restes naturals (423 m³).

Els tipus de residus recollits en major quantitat, han estat els plàstics (333 m³) i les fustes antròpiques (180 m³) amb quantitats equivalents al 32% i 17%, respectivament, del volum global recollit. En menor quantitat s’han recollit fustes naturals (14%, restes vegetals d’origen terrestre), algues (14%, restes de vegetals marins), matèria orgànica (13%, escumes, peixos i altres animal morts i restes d’aliments), altres tipus de residus artificials (9%, vidre, metall, roba, etc) i olis i greixos (0,2%). En relació a la matèria orgànica, les escumes i els peixos morts han estat les fraccions majoritàries (80% i 11%

respectivament).

Les proporcions dels diferents tipus de sòlids recollits han estat pràcticament idèntiques a la mitjana dels estius anteriors. Però, enguany, la quantitat corresponent a peixos morts (dintre de la fracció de matèria orgànica) ha estat especialment elevada en relació a anys anteriors, i la major part s’han associat a l’activitat pesquera.

Distribució en el litoral

Com en anys anteriors, les majors quantitats de flotants (antròpics i naturals) s’han recollit a la demarcació de Tarragona i les menors a la demarcació de Girona.

Concretament, el 54% del volum total s’ha recollit, a la demarcació de Tarragona (556 m³), el 25% a la de Barcelona (258 m³) i el 21% a la de Girona (220 m³). A les demarcacions de Girona i Barcelona han predominat els plàstics (35% i 34%, respectivamemt) i les fustes antròpiques (24% i 26%, respectivament). En canvi, a la demarcació de Tarragona han predominat els plàstics (30%) i les restes de vegetals marins (23%)

Pel que fa a les quantitats totals recollides per comarca, no hi ha diferències gaire importants respecte a la distribució dels anys anteriors, les majors quantitats s’han recollit a l’Alt Empordà, al Maresme, al Barcelonès, al Tarragonès, al Baix Camp, al Baix Ebre i al Montsià. Pel que fa als sòlids antròpics, les majors quantitats s’han recollit al Tarragonès, al Maresme i a l’Alt Empordà.

3.2. Actuació en incidències

Les embarcacions han actuat en la gran majoria d’avisos d’incidències que s’han rebut al CCC.

A més de la recollida de flotants, que és l’activitat principal del patrons de les embarcacions de neteja, també han recollit mostres d’aigua per efectuar analítiques de control, i han obtingut un registre fotogràfic de tot allò que s’ha considerat d’interès.

Cal destacar que les embarcacions de prevenció i neteja són també un dispositiu de seguretat marítima per a una bona part de la temporada d’estiu, i any rera any es realitzen actuacions de rescat d’embarcacions a mar obert. Aquest estiu s’han efectuat 17

(31)

dimensions a la deriva.

Per altra banda, les embarcacions també fan rescats d’animals marins com dofins, tortugues o aus. En aquesta activitat es treballa, principalment, amb la col·laboració del CRAM. Aquest estiu s’han trobat bastants exemplars de dofins morts, del ordre de cinc individus, i dues tortugues també mortes. Alguns d’aquests exemplars, quan s’ha considerat convenient, han estat recollits pel CRAM.

Durant la campanya d’estiu de 2006 el Centre de Coordinació i Control ha actuat en un total de gairebé 270 incidències que s’han produït al llarg de l’estiu, de les quals la major part (un 60%) s’han degut a l’activitat humana i la resta a fenòmens naturals. Les actuacions més nombroses s’han fet per presència a l’aigua de residus sòlids antròpics (37%), de taques d’escuma (17%), de restes de vegetals terrestres (11%, acumulacions de canyes, fullaraca, etc i troncs aïllats de grans dimensions) i de taques d’hidrocarburs i d’olis (10%). També s’han fet actuacions, menys nombroses, per abocaments d’aigües residuals, per acumulacions de peixos morts procedents de l’activitat pesquera, per proliferacions de fitoplàncton, bancs de meduses, animals morts, etc.

La informació sobre les incidències s’ha rebut fonamentalment de les inspeccions aèries (37% del total) i de les embarcacions (35%). Altres fonts d’informació han estat també els serveis tècnics, la policia local i el servei de vigilància i socorrisme de les platges dels ajuntaments i SASEMAR.

Les actuacions més destacades, es van fer pel vessament d’hidrocarburs que es va produir com a conseqüència de les inundacions per pluges torrencials de la zona d’indústria química de Tarragona, i per la presència a l’aigua de grans acumulacions de restes vegetals i de sòlids antròpics com a conseqüència de riuades.

També cal destacar l’actuació durant un episodi d’urticàries a la pell de banyistes a les platges de Castelldefels i les Botigues de Sitges, en el que la inspecció de la zona per part de l’embarcació de neteja va proporcionar una informació immediata de la situació i va ajudar a identificar amb rapidesa que les urticàries estaven produïdes per un banc de meduses allunyat de la zona de bany.

En general, però, les actuacions més freqüents, han estat les de recollida de flotants per part de les embarcacions de neteja; i en ocasions, també s’han realitzat actuacions de control de zones afectades, tant des de l’aire com amb les embarcacions.

4. Resultats de l’actuació del Centre de Coordinació i Control

(32)

Ø El Programa de Prevenció i Neteja de les Aigües litorals s’ha desenvolupat, en el 2006, des del 15 de juny al 15 de setembre, amb un mitjà aeri i 52 embarcacions.

Ø Cada dia s’ha sobrevolat tota la costa i s’han registrat totes aquelles afectacions de les aigües litorals que s’han pogut detectar des de l’aire. Les inspeccions aèries han estat la principal font d’informació d’incidències de l’ACA a través del CCC, amb un total de gairebé 100 incidències comunicades.

Ø Les 52 embarcacions de neteja han recollit a tota Catalunya una quantitat total de 1033 m³ de sòlids flotants. Els tipus de residus recollits en major quantitat, han estat els plàstics (333 m³) i les fustes manufacturades (180 m³). En menor quantitat s’han recollit fustes naturals (restes vegetals d’origen terrestre), algues (restes de vegetals marins), matèria orgànica (escumes, peixos i altres animals morts i restes d’aliments), altres tipus de residus artificials (vidre, metall, roba, etc) i olis i greixos.

Ø Les quantitats de sòlids recollits per demarcació litoral han estat les següents: Girona (220 m³), Barcelona (258 m³) i Tarragona (556 m³). A les demarcacions de Girona i Barcelona s’han recollit principalment plàstics i fustes manufacturades. En canvi, a la demarcació de Tarragona s’ha recollit majoritàriament plàstics i restes de vegetals marins.

Ø El nombre d’incidències registrades al CCC, l’estiu de 2006, ha estat de l’ordre de 270, i principalment s’ha actuat per presència de residus sòlids antròpics, de restes vegetals terrestre, taques d’escuma i taques d’hidrocarburs i olis.

(33)

Sòlids flotants recollits l’estiu de 2006

Total

Tipologia m³ %

PLÀSTICS 333.0 32,2

FUSTES NATURALS 149.1 14,4 FUSTES MANUFACT. 179.8 17,4 MAT.ORGÀNICA 133.6 12,9

ALGUES 140.2 13,6

ALTRES ANTRÒP. 95.4 9,2 OLIS I GREIXOS 2.1 0,2

TOTAL 1033.2 100,0

Distribució dels sòlids recollits per demarcacions litorals

GIRONA BARCELONA TARRAGONA TOTAL Tipologia

m³ % m³ % m³ % m³

PLÀSTICS 76.9 23,1 87.9 26,4 168.2 50,5 333.0 FUSTES NATURALS 36.5 24,4 52.8 35,4 59.9 40,2 149.1 FUSTES MANUFACT. 52.9 29,4 67.3 37,4 59.6 33,1 179.8 MATÈRIA ORGÀNICA 14.2 10,6 24.1 18,0 95.3 71,3 133.6 ALGUES 9.1 6,5 2.3 1,7 128.7 91,8 140.2 ALTRES ANTRÒP. 29.2 30,6 22.0 23,1 44.2 46,3 95.4 OLIS I GREIXOS 1.5 71,8 1.5 25,8 0.1 2,4 2.1 TOTAL 220.4 21,3 257.8 24,9 555.9 53,8 1033.2

Olis i greixos 0,2%

Fustes naturals 14%

Fustes manufac.

17%

Matèria orgànica 13%

Algues 14%

Altres

9% Plàstics

32%

Total 1033 m³

Quantitat total recollida Estiu 2006

0 100 200 300 400 500 600

GIRONA BARCELONA TARRAGONA

Volum (m3 )

(34)

Plàstics Fustes naturals Fustes manufact. Matèria orgànica Algues Altres antròpics Olis i greixos TOTAL

m³ m³ m³ m³ m³ m³ m³ m³ % ALT EMPORDÀ 30.8 17.9 26.1 6.2 4.6 15.6 0.1 101.4 9,8 BAIX EMPORDÀ 28.2 13.9 19.1 6.1 3.2 9.9 1.4 81.9 7,9 LA SELVA 17.9 4.6 7.7 1.9 1.3 3.7 0.0 37.1 3,6 MARESME 40.6 22.9 24.2 4.2 1.3 13.2 0.2 106.6 10,3 BARCELONES 25.5 24.5 30.2 9.1 0.2 4.1 0.3 93.9 9,1 BAIX LLOBREGAT 4.2 1.8 2.1 1.1 0.7 0.2 0.0 10.1 1,0 GARRAF 17.6 3.5 10.9 9.6 0.1 4.5 0.0 46.2 4,5 BAIX PENEDÈS 5.8 0.4 1.1 2.6 0.0 1.4 0.0 11.3 1,1 TARRAGONÈS 57.3 25.6 27.1 36.9 6.7 18.7 0.0 172.2 16,7 BAIX CAMP 47.4 20.4 6.8 18.3 18.2 5.6 0.0 116.8 11,3 BAIX EBRE 35.2 7.6 14.2 22.5 56.5 6.3 0.1 142.3 13,8 MONTSIÀ 22.5 5.9 10.4 15.1 47.2 12.2 0.0 113.3 11,0 TOTAL 333.0 149.1 179.8 133.6 140.2 95.4 2.1 1033.2 100

Quantitat total recollida Estiu 2006

0 30 60 90 120 150 180

ALT EMPORDÀ BAIX EMPORDÀ LA SELVA MARESME BARCELONES BAIX LLOBREGAT GARRAF BAIX PENEDÈS TARRAGONÈS BAIX CAMP BAIX EBRE MONTSIÀ

Volum (m3 )

(35)

0 20 40 60 80 100

PORTBOU COLERA LLANÇA PORT DE LA SELVA CADAQUES ROSES CASTELLO D'EMPURIES ST. PERE PESCADOR l'ESCALA TORROELLA DE PALS BEGUR PALAFRUGELL MONT-RAS PALAMOS CALONGE CASTELL-PLATJA D'ARO ST. FELIU DE GUÍXOLS STA. CRISTINA D'ARO TOSSA DE MAR LLORET DE MAR BLANES MALGRAT DE MAR SANTA SUSANNA PINEDA DE MAR CALELLA SANT POL DE MAR CANET DE MAR ARENYS DE MAR CALDES D'ESTRAC ST. VICENÇ DE MONTALT ST. ANDREU MATARO CABRERA DE MAR VILASSAR DE MAR PREMIA DE MAR MASNOU, EL MONTGAT BADALONA ST. ADRIA DE BESOS BARCELONA el PRAT DE LLOBREGAT VILADECANS GAVA CASTELLDEFELS SITGES VILANOVA I LA GELTRÚ CUBELLES CUNIT CALAFELL VENDRELL, EL RODA DE BARA CREIXELL TORREDEMBARRA ALTAFULLA TARRAGONA VILA-SECA SALOU CAMBRILS MONT-ROIG DEL CAMP VAND.I L'HOSP. L'INFANT l'AMETLLA DE MAR el PERELLO l'AMPOLLA DELTEBRE ST. JAUME D'ENVEJA AMPOSTA ST. CARLES RÀPITA ALCANAR

Volum (m³)

Quantitat global de sòlids

(36)

0 5 10 15 20 25 30

PORTBOU COLERA LLANÇA PORT DE LA SELVA CADAQUES ROSES CASTELLO D'EMPURIES ST. PERE PESCADOR l'ESCALA TORROELLA DE PALS BEGUR PALAFRUGELL MONT-RAS PALAMOS CALONGE CASTELL-PLATJA D'ARO ST. FELIU DE GUÍXOLS STA. CRISTINA D'ARO TOSSA DE MAR LLORET DE MAR BLANES MALGRAT DE MAR SANTA SUSANNA PINEDA DE MAR CALELLA SANT POL DE MAR CANET DE MAR ARENYS DE MAR CALDES D'ESTRAC ST. VICENÇ DE MONTALT ST. ANDREU MATARO CABRERA DE MAR VILASSAR DE MAR PREMIA DE MAR MASNOU, EL MONTGAT BADALONA ST. ADRIA DE BESOS BARCELONA el PRAT DE LLOBREGAT VILADECANS GAVA CASTELLDEFELS SITGES VILANOVA I LA GELTRÚ CUBELLES CUNIT CALAFELL VENDRELL, EL RODA DE BARA CREIXELL TORREDEMBARRA ALTAFULLA TARRAGONA VILA-SECA SALOU CAMBRILS MONT-ROIG DEL CAMP VAND.I L'HOSP. L'INFANT l'AMETLLA DE MAR el PERELLO l'AMPOLLA DELTEBRE ST. JAUME D'ENVEJA AMPOSTA ST. CARLES RÀPITA ALCANAR