DOCUMENT DE BASES DEL SERVEI DELS EQUIPS D ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I A L ADOLESCÈNCIA BASES PER LA PLANIFICACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DELS EAIA

119  Descargar (0)

Texto completo

(1)

DOCUMENT DE BASES DEL SERVEI DELS EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I A L’ADOLESCÈNCIA

BASES PER LA PLANIFICACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DELS EAIA

Maig 2010.

(2)
(3)

ÍNDEX

1_ PRESENTACIÓ

5

2_ INTRODUCCIÓ

7

Glossari de termes 10

3_ DEFINICIÓ, OBJECTIUS I FUNCIONS DEL SERVEI DELS EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I

L’ADOLESCÈNCIA

13

3.1 Definició 15

3.2 Funcions 15

3.2.1 Assessorament / col·laboració amb altres agents 15

3.2.2 Estudi diagnòstic 15

3.2.3 Seguiment 16

3.2.4 Intervenció preferent 17

4_ INDICADORS COMUNS DE RISC I DE DESAMPARAMENT I PROTOCOLS D’ACTUACIÓ I

FUNCIONAMENT DELS EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

19

4.1 Desenvolupament de la funció d’estudi i valoració dels casos 21

4.1.1 Situacions de risc i desemparament 21

4.2 Desenvolupament de la funció: el seguiment de les famílies i dels menors sota

mesura administrativa 26

4.2.1 Seguiment en relació a la funció tractament 26

4.2.1.1 Tractament EAIA en relació a la teràpia clínica 27

4.2.2 Seguiment EAIA en relació al control 28

4.3 Procediment d’actuació i funcionament de l’EAIA 29

5_ COORDINACIÓ DELS EAIA AMB ELS SERVEIS TERRITORIALS DE LA DGAIA, AMB L’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA, AMB ALTRES RECURSOS DELS SERVEIS SOCIALS I AMB ELS SISTEMES GENERALS DE RESPOSTA

31

5.1 Coordinació dels EAIA amb els Serveis Socials de la DGAIA 33

5.1.1 Coordinació EAIA - Serveis Territorials 33

5.2 Circuits Sanitaris 34

5.2.1 Intervenció sanitària des del territori 34

5.3 Circuits de comunicació entre DGJJ i la DGAIA amb propostes de millora 35 5.4 Coordinació dels EAIA amb l’Atenció Social Primària, amb altres recursos dels

Serveis Socials i amb els sistemes generals de resposta: Salut, Educació, etc. 35 5.4.1 Coordinació EAIA - Serveis Bàsics d’Atenció Social 35 5.4.2 Coordinació EAIA – Serveis de la Xarxa Pública: Escola, Salut, etc. 37 5.4.3 Coordinació EAIA – Centres vinculats amb la DGAIA 38

5.4.4 Coordinació entre EAIA’s 45

5.4.5 Coordinació EAIA – Cossos de Seguretat 48

5.4.6 Coordinació EAIA – DGAIA – Òrgans Judicials i Gabinet Jurídic de la Generalitat

48

(4)

ANNEXOS 49

ANNEX 1: METODOLOGIA I PARTICIPANTS EN L’ELABORACIÓ DEL DOCUMENT

DE BASES 51

ANNEX 2: INFORMACIÓ A RECOLLIR PELS SERVEIS CORRESPONENTS EN

L’ETAPA DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA SEGONS EL PROGRAMA SASI 57 ANNEX 3: INFORMACIÓ DEL TIPUS DE NECESSITATS DE LA INFÀNCIA I

L’ADOLESCÈNCIA

59

ANNEX 4: INFORMACIÓ DE QUE ELS PARES ESTAN COMETENT AGRESSIONS O ESSENT NEGLIGENTS VERS EL NOI/A

65

ANNEX 5: INDICADORS MÉS FREQÜENTS DELS MALTRACTAMENTS PER TIPUS 75 ANNEX 6: DOCUMENT AMPLIATORI SOBRE EL PLA DE MILLORA 77

ANNEX 7: CIRCUITS SANITARIS 79

ANNEX 8: CIRCUITS DE COMUNICACIÓ ENTRE DGJJ I LA DGAIA AMB PROPOSTES DE MILLORA

87

ANNEX 9: COORDINACIÓ EAIA – DGAIA - ÒRGANS JUDICIALS I GABINET JURÍDIC DE LA GENERALITAT

91

ANNEX 10: COORDINACIÓ EAIA – SERVEIS DE LA XARXA PÚBLICA: NIVELLS EN EL SISTEMA D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA I TREBALL EN XARXA

97

ANNEX 11: MILLORA DELS SISTEMES D’INFORMACIÓ I GESTIÓ 107

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 113

FONTS D’INFORMACIÓ 115

NORMATIVA 116

DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA: EXPERIÈNCIES, METODOLOGIA I BONES

PRÀCTIQUES APORTADES PELS EAIA 117

FONTS DE REFERÈNCIA RECOMANADES PELS EXPERTS CONSULTATS 118

(5)

PRESENTACIÓ

Ens trobem en un moment determinant per a l’atenció a la infància i l’adolescència al nostre país (Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, Llei 12/2007 de Serveis Socials, Llei 39/2006 de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, etc.), pel que resulta necessari realitzar una actualització i

reestructuració de la definició dels EAIA per garantir que aquests poden desenvolupar la seva tasca de la millor manera possible, garantint la major qualitat de vida de la infància i

l’adolescència de Catalunya.

Juntament amb la Llei 12/2007 de serveis socials, la qual ha de vetllar per tal que el model nou d’atenció integral a la infància i l’adolescència de Catalunya garanteixi la transversalitat de tots aquells agents que tenen responsabilitats en l’atenció als infants i els adolescents, la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència també serà determinant per a l’atenció a la infància i l’adolescència al nostre país, degut a que els seus destinataris son tots els infants i adolescents, i no només aquells que veuen vulnerats els seus drets. Per aquest motiu, la concepció de l’atenció a la infància i l’adolescència serà redefinida amb la aquesta Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència que te com a objectiu garantir els drets dels infants al nostre país.

La Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència s’estructura al voltant de set grans grups temàtics, els quals s’exposen a continuació:

1. Els principis i criteris d’actuació per garantir i per exercir els drets. Els criteris i principis per rebre l’atenció adequada.

2. Els drets bàsics de la infància i l’adolescència i les situacions de vulneració.

3. Mecanismes per a la defensa efectiva dels drets dels infants.

4. Les polítiques d’infància i el treball conjunt de les diferents administracions i de les entitats.

5. Diferents recursos, serveis, dispositius per atendre els infants i adolescents i les seves famílies.

6. Procediments i actuacions en les situacions de risc.

7. Procediments i actuacions en les situacions de desemparament.

En tot cas, la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència aspira a ser la norma que aporti criteris d’interpretació i intervenció en clau d’infància a les altres normes, i distingeix quatre situacions:

1. La de tota la infància, amb tal de garantir els seus drets.

2. La d’aquells que veuen vulnerats els seus drets perquè viuen en un context de manca de condicions i estímuls per al desenvolupament i socialització adequats. Contextos en els que hem d’actuar per a complementar, compensar o suplir.

3. Les situacions de risc, en les que no tant sols es donen mancances sinó que apareixen altres elements negatius que alteren i endarrereixen el procés maduratiu, que fan probable l’aparició de dificultats, el maltractament, etc. Situacions en les que s’ha d’actuar introduint elements de protecció i ajuda i, si cal, elements coercitius.

4. Les situacions de desemparament. Unes situacions de vulneració greu en les que inevitablement s’ha de modificar la pàtria potestat i l’administració ha de passar a exercir la tutela de l’infant.

(6)

Per tant, la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència es regeix atenent els següents principis i criteris:

• L’anomenat “principi d’infància” i “perspectiva d’infància” implica tractar a l’infant com una persona sencera i no pas com un projecte amb futur però sense present. La Constitució, l'Estatut i la Convenció dels Drets dels Infants ens obliguen a donar respostes adequades i diferenciades a qui està vivint en la infància. A més, caldrà incloure en la llei un organisme especialitzat, que elabori un dictamen previ de les diferents normes que s'elaborin perquè tinguin en compte la perspectiva dels infants.

• El nucli familiar ha de ser reconegut com el context educatiu primordial i això

implicarà treballar, en primer lloc, per a que les famílies puguin educar els seus fills o filles i tinguin al seu abast els estímuls educatius que siguin necessaris.

• La gestió de l'atenció als infants s'ha de basar en un treball en xarxa, i això vol dir potenciar xarxes integrades de recursos i professionals en cada territori i no pas generar recursos desconnectats o parcials.

• La planificació i l'avaluació s’introdueix per primera vegada en una llei. Neix l'obligació d'elaborar Plans d'Infància i Adolescència o Plans de suport a les famílies, que

permetin veure si els dispositius i l'atenció rebuda estan esdevenint útils.

En definitiva, la llei pretén no sols ordenar legalment la matèria sinó adequar el sistema i els recursos a les necessitats dels infants i els adolescents, és a dir, donar prioritat a les

demandes i les necessitats dels infants segons la disponibilitat de recursos i la sol·licitud de control de la societat. Amb aquest canvi de visió es permetrà reduir el nombre de situacions de possible maltractament institucional, i donarà al model nou certa flexibilitat per a poder atendre de manera més adequada les diferents situacions que se li van presentant.

D’acord amb aquesta premissa, la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i

l’adolescència haurà de configurar un model innovador, dinàmic i flexible que li permeti anar adaptant-se a les necessitats emergents i a les noves formes d’atenció que una societat en contínua evolució reclama, tot respectant, a més, la perspectiva de gènere.

Sent així la Llei ha d’articular els mecanismes necessaris per preservar l’interès superior dels nens i les nenes pel que fa especialment a la seva primera infància. Per això, la Llei ha de garantir que l’entitat protectora pugui adoptar, en el temps estrictament necessari, les decisions i les mesures adequades per al seu procés vital, sense que cap altre interès pugui prevaler sobre aquest.

Per tant, el nou marc legislatiu configurat a Catalunya, crea un nou escenari per a la promoció de la qualitat de vida en el nostre país. La seva òptima consecució i

desenvolupament dependrà en gran mesura de la correcta previsió i disseny dels recursos i serveis d'atenció a la infància i l'adolescència; una planificació i avaluació que sigui capaç d'aprofitar les oportunitats que les noves iniciatives citades ens ofereixen.

(7)

INTRODUCCIÓ

La Llei 12/2007 de serveis socials de Catalunya té com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, en un marc de respecte per la dignitat de les persones.

Els serveis socials s’ofereixen a tota la població i tenen com a destinataris les persones que necessiten informació, valoració, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual, familiar o comunitari per a fer front a situacions de necessitat personal bàsica, de manca de cohesió social o familiar o de desigualtat i per a prevenir-les.

Amb aquesta llei, es proposa un sistema descentralitzat que exigeix cercar fórmules que facin compatibles el dret de les persones a la igualtat en l’accés als serveis, independentment del lloc on visquin, amb la necessària diversitat d’opcions territorials i sectorials.

Així mateix, es preveu que la Llei millorarà la dotació de recursos públics pel finançament de les prestacions del Sistema Català de Serveis Socials, hi haurà una millor coordinació entre administracions i entitats privades gestores de serveis socials i donarà un salt del model assistencialista posant les bases d’un nou model garantista i universal.

En aquest sentit, la Llei 12/2007 de serveis socials de Catalunya estableix, en el Catàleg classificat (annex de la Llei), els següents serveis socials especialitzats per l’atenció de la infància, l’adolescència i la joventut:

1.2.1.1. Servei especialitzat d’atenció a la infància i a l’adolescència (SEAIA).

1.2.1.2. Servei de centre d’acolliment.

1.2.1.3. Serveis residencials d’acció educativa.

1.2.1.3.1. Servei de Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE).

1.2.1.3.2. Servei de Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI).

1.2.1.3.3. Servei d’Unitat d’Educació Intensiva.

1.2.1.4. Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys.

1.2.1.5. Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys.

1.2.1.6. Servei de residència o pis per a joves vinculats a programes d’inserció laboral.

1.2.1.7. Servei d’integració familiar.

1.2.1.7.1. Servei d’Unitat Convivencial d’Acció Educativa.

1.2.1.8. Servei de centre socioeducatiu diürn.

1.2.1.9. Servei d’Acompanyament Especialitzat a Joves Tutelats i Extutelats (SAEJ).

1.2.1.10. Servei de suport a l’adopció internacional.

1.2.1.11. Servei d’atenció postadoptiva.

1.2.1.12. Servei del Telèfon de la Infància.

1.2.1.13. Servei d’equips de valoració de maltractaments infantils (Evami).

(8)

Tanmateix, es recull el Catàleg de prestacions econòmiques, algunes de les quals es dirigeixen a l’àmbit de la infància i l’adolescència:

2.1. Prestacions econòmiques de dret subjectiu.

2.1.1. Prestació per a joves extutelats.

2.1.2. Pensió no contributiva per jubilació.

2.1.3. Pensió no contributiva per invalidesa.

2.1.4. Prestació complementària per als pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació.

2.1.5. Ajuts assistencials de protecció als cònjuges supervivents.

2.1.6. Prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents.

2.1.7. Prestació per a l’acolliment d’una persona menor d’edat tutelada per la Generalitat.

2.1.8. Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec.

2.1.9. Prestació econòmica de caràcter universal per part, adopció o acolliment múltiple.

2.1.10. Prestació econòmica vinculada al servei d’assistent personal per a persones amb discapacitat física.

2.2. Prestacions econòmiques de dret de concurrència.

2.2.1. Prestacions econòmiques de caràcter social per als treballadors del mar.

2.2.2. Ajut per part, adopció o acolliment múltiple, sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar.

2.2.3. Ajut per adopció internacional.

2.2.4. Ajuts personalitzats a l’allotjament.

2.2.4.1. Ajuts per a evitar la pèrdua de l’habitatge.

2.2.4.2. Ajuts al lloguer de l’habitatge per a determinats col·lectius.

2.3. Prestacions econòmiques d’urgència social.

Per tant, aquesta Llei suposa un important canvi en la concepció dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, configurant-se com un servei especialitzat, al que denominarem Servei dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

En aquest context, la finalitat d’aquesta proposta de Document de referència és recopilar el treball realitzat pel Grup Tècnic de Treball (constituït per membres de la DGAIA i

representants dels diferents EAIAs de Catalunya) durant l’any 2007 (des de juliol fins

desembre) per tal de disposar d’una eina per la planificació i avaluació del Servei dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència1.

Així, el present document es dirigeix a la concreció dels següents àmbits:

• Definició, objectius i funcions dels Servei dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

• Indicadors comuns de risc i de desemparament i protocols d’actuació i funcionament dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència.

(9)

• Coordinació dels EAIA amb els serveis centrals i territorials de la DGAIA, coordinació dels EAIA amb l’atenció social primària, amb altres recursos dels serveis socials i amb els sistemes generals de resposta.

• Millora dels sistemes d’informació i gestió.

En definitiva, el que es pretén és crear un marc d'actuació comú per a tots els Serveis dels Equips d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència de Catalunya, dirigit a orientar la planificació i el desenvolupament d'aquests serveis.

Així, el Grup Tècnic de Treball proposa que el present Document de Referència, una vegada contrastat amb els experts i validat per la Comissió Generalitat - Ens Locals (d'acord amb la metodologia que s'exposa més endavant) sigui inclòs als nous Contractes Programa que estableixi la Generalitat amb les Administracions Locals com a pauta d'actuació, sense perjudici d'aquells aspectes que quedin regulats en altres texts legals, com la Cartera de Serveis del Sistema Català de Serveis Socials, a més de ser aprovat com una Instrucció del Director General D’Atenció a la Infànica i l’Adolescència.

(10)

GLOSSARI DE TERMES

En primer lloc, hem de destacar que en el document s'utilitza en alguns moments l'acrònim EAIA i l'acrònim SEAIA d’acord amb la Llei 12/2007, de serveis socials. Això es deu a que, quan parlem d’EAIA, ens referim als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència dins del mateix servei (Servei dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència). Cal matisar, al mateix temps, que en algunes ocasions es descriuen elements dels actuals EAIAs que haurien de tenir- se en compte en la planificació del SEAIA.

A més, al llarg del present document s’utilitzen alguns conceptes i acrònims que es descriuen a continuació:

DEFINICIÓ DE CONCEPTES:

• Intervenció: conjunt d’actuacions necessàries per dur a terme un estudi, un tractament o un programa amb una família o un individu. Inclou l’enumeració i descripció dels objectius i tasques de cada professional i la seva temporalització.

• Intervenció social: introducció d’elements externs en la dinàmica d’un sistema humà amb el propòsit d’aconseguir un canvi considerat positiu.

ESTUDI:

Procés consistent en dur a terme la investigació, diagnòstic, valoració i pronòstic del cas:

• Investigació: recull de dades i d’indicadors observables en l’infant o adolescent, en els seus pares o guardadors.

• Diagnòstic: construcció analítica que defineix la naturalesa de les situacions-problema que afecten l’infant i la seva família, la seva capacitat de recuperabilitat i les

característiques de les relacions entre els seus membres. Contextualitza les dades objectives i els indicadors observats.

• Pronòstic: judici que s’emet sobre un període de temps determinat que vol mesurar les possibilitats i les capacitats que el nucli familiar té per millorar la seva situació.

Determina la probabilitat que la situacions de maltractament i abandó apareguin, persisteixin o disminueixin en un futur. El pronòstic s’estableix en funció de la dinàmica familiar i els recursos existents, juntament amb la relació que s’estableix entre el sistema d’intervenció i la família.

• Valoració: argumentació de l’existència de factors de risc de desemparament i/o factors de protecció i/o indicadors de maltractament que poden justificar la proposta d’assumpció de funcions tutelars sobre un infant/s que es troba/troben en una situació de fet en la qual li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat, prescindint de la causa d’aquesta situació. La valoració inclou el diagnòstic, el pronòstic de les situacions-problema que afecten un infant i la seva família, la proposta de mesura i el Pla de Treball.

SEGUIMENT:

Conjunt d’actuacions posteriors a la fase d’estudi que vetlla per l’obtenció d’uns resultats i/o consolidacions, com a conseqüència per la dinàmica generada per l’equip en les persones o nuclis de convivència sobre les que s’intervé.

• Tractament: conjunt de programes d’intervenció que tenen com a finalitat la modificació de la dinàmica familiar per a instaurar o restaurar les vinculacions afectives i/o capacitats parentals entre els diversos membres de la família per tal de

(11)

• Control: conjunt d’intervencions professionals que cerquen l’actualització del

coneixement de l’entorn, avaluat com a crònic, per tal d’argumentar el manteniment de la mesura de protecció adoptada amb aquest.

• Pla de Treball: conjunt d’actuacions referents a aspectes o àrees en les que cal intervenir en l’infant i la seva família des de la xarxa, dispositius i professionals, amb la finalitat de modificar les situacions-problema i els factors associats a les mateixes.

És fonamental comptar amb la participació de totes les parts en la seva elaboració.

• Pla de Millora: concreció d’aquells aspectes o àrees que cal modificar – millorar – en l’infant, i la seva família, en situació de desemparament. Cal temporalitzar i

consensuar amb la família el Pla de Millora acotant la seva durada en funció de les característiques i els factors de vulnerabilitat de l’infant.

(12)

RELACIÓ D’ACRÒNIMS:

APF Atenció en la pròpia família

ATIC Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació CA Centre d’Acolliment

CAD Centres d’Atenció a Persones amb Discapacitat CAS Centre d’Atenció i Seguiment

CDIAP Serveis d’Atenció Primerenca

CRAE Servei de Centre Residencial d’Acció Educativa CREI Servei de Centre Residencial d’Educació Intensiva CSMIJ Centres Salut Mental Infantil i Juvenil

CTIC Comissions Tècniques Interdepartamentals de Coordinació DASC Departament d’Acció Social i Ciutadania

DGAIA Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència DGJJ Direcció General de Justícia Juvenil

DP Diligències Prèvies

EAIA Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència EAP Equip d’Atenció Primària

EAP Equips d’Assessorament Psicopedagògic EAT Equips d’Assessorament Tècnic dels Jutjats EEEE Equips Especialitzats

EFI Equips Funcionals d’Infància ESMI Equip de Salut Mental Infantil

EVAMI Equips de Valoració de Maltractament Infantil GIN Gestor d’incidències Informàtiques

ICAA Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció IVE Interrupció Voluntària de l’Embaràs

LOPD Llei Orgànica de Protecció de Dades MMEE Mossos d’Esquadra

NIB Necessitats Infantils Bàsiques PEI Projecte educatiu individualitzat RREE Recursos Especialitzats

RUMI Registre Unificat de Maltractament Infantil SBAS Servei Bàsic d’Atenció Social

SEAIA Servei dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència SIF Servei Integral de Formació

SIG Sistemes de Informació i Gestió

Síni@ Sistema d’informació de la infància i l’adolescència SSBB Serveis Socials Bàsics

SSTT Serveis Territorials

TSI Targeta sanitària individual

UDEPMI Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil

(13)

3_ DEFINICIÓ, OBJECTIUS I FUNCIONS DEL SERVEI DELS EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

DOCUMENT DE BASES DEL SERVEI DELS EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I A L’ADOLESCÈNCIA

PONENCIA I

(14)
(15)

3.1. DEFINICIÓ:

Servei social especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència en situació o risc de

desemparament així com les seves famílies. Aquest servei es presta des dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) que són equips multiprofessionals, format per psicòlegs, pedagogs, treballadors socials i educadors socials, de funcionament interdisciplinar, distribuïts territorialment, que tenen com a objectius la prevenció, diagnòstic, tractament i seguiment dels infants en risc de desemparament o en situació de desemparament i de llurs famílies.

3.2. FUNCIONS:

3.2.1. ASSESSORAMENT / COL·LABORACIÓ AMB ALTRES AGENTS:

Assessorar i col·laborar amb els Serveis Bàsics d’Atenció Social sobre temes relacionats amb infància en risc social.

L’assessorament es defineix com l’acció d’aportar els coneixements que té l’equip especialitzat (EAIA) en l’àmbit de la infància en situació de risc social a un altre equip o professional, que per definició de les seves funcions no té un marc d’actuació tan específic. L’assessorament de l’EAIA consisteix en aportar elements tècnics d’intervenció des d‘una perspectiva especialitzada i des del lloc dels serveis de segon nivell.

Col·laborar amb els Serveis Bàsics d’Atenció Social en la intervenció directa amb la família quan ho determinin ambdós equips, així com en la definició del pla de millora que seguiran els Serveis Socials Bàsics.

Col·laborar i participar en el disseny de programes preventius comunitaris amb els Serveis Socials Bàsics i altres agents del Sistema en actuacions preventives en situacions de risc i de desemparament en les quals cal donar resposta a necessitats que requereixin una especialització tècnica. Correspon als Serveis Socials Bàsics liderar les actuacions i establir programes comunitaris per a prevenir situacions de risc. Correspon als Serveis Socials Especialitzats, en canvi, la prevenció en l’àmbit del desemparament.

Col·laborar amb la resta d’agents del sistema amb l’objectiu de millorar la coordinació de les actuacions de tots els implicats en una mateix cas, evitant duplicitats d’actuacions, i aconseguir una major agilitat en l’actuació, la derivació i l’intercanvi d’informació.

Si bé, el procediment mes habitual es que hagi existit un assessorament inicial abans de que l’EAIA rebi una derivació per a intervenir, aquesta fase no es preceptiva quan es detecten la presència d’indicadors evidents de situació o risc de desemparament.

3.2.2. ESTUDI DIAGNÒSTIC:

Consisteix en dur a terme la investigació i valoració dels casos derivats pels Serveis Socials bàsics, DGAIA, o altres agents del sistema de la xarxa especialitzada.

El diagnòstic és una construcció analítica que defineix la naturalesa de les situacions- problema que afecten el/s infants i la seva família, les seves capacitats, el seu pronòstic de recuperabilitat i les característiques de les relacions entre els seus membres. Contextualitza les dades i els indicadors observats.

En el procés diagnòstic arribem a conèixer l’estat psicosocial del context familiar mitjançant la observació dels diferents indicadors socials.

(16)

El diagnòstic dels EAIA ha de ser interdisciplinar, és a dir, planificat i executat pel conjunt de professionals de diferents disciplines que composen els EAIA, encarats a un objectiu comú i igualats en les seves aportacions, però a l’hora diferenciats en els tipus d’informació i d’intervenció, i amb una perspectiva comú d’elaboració diagnòstica que permeti un tractament global de les diferents aportacions.

L’EAIA ha de fer una valoració del context personal, familiar i social de l’infant i/o adolescent on s’indiquin els factors de protecció i/o desprotecció de l’entorn familiar, així com el pronòstic de recuperabilitat de les capacitats parentals. A partir d’aquesta valoració establirà el Pla de Treball amb la família i el menor per tal d’aconseguir la millora de la seva situació personal i familiar.

En els casos en què es detecti una situació de maltractament infantil, efectuarà un diagnòstic del maltractament, així com dels efectes i conseqüències en l’estat de salut de l’infant– adolescent.

També ha d‘incloure, en l‘avaluació de la situació personal de l’infant, els àmbits emocional, aptitudinal i vincular.

D’acord amb la valoració del maltractament, dels efectes sobre la salut de l’infant – adolescent, i del context personal, familiar i social de l’infant, ha de concloure amb una valoració global de la situació la conveniència o no de separar el menor del nucli familiar i proposar les mesures protectores més adients en benefici de

l’infant/adolescent.

3.2.3. SEGUIMENT:

Podem definir el seguiment com l’acció i efecte de vetllar per la obtenció, i/o

consolidació d’uns resultats ja obtinguts mitjançant suport, orientació, assessorament i altres intervencions.

Implica l’avaluació continua de l’evolució amb un registre de les intervencions efectuades, per a mesurar la consecució de la normalització posterior de la situació problema.

L’objectiu del seguiment:

• Donar suport al menor per tal que aconsegueixi l’autonomia personal necessària a efectes d’una possible emancipació.

• Fer proposta d’un recurs alternatiu a la família, preferentment d’una altra família extensa o aliena, quan no es produeix un procés de canvi en el seu nucli de procedència.

• Aconseguir el retorn de l’infant al seu nucli familiar d’origen quan sigui possible.

3.2.3.1.TRACTAMENT:

Dins de la funció de seguiment, es troba la de tractament. Podem definir-lo com el conjunt d’intervencions que tenen com a finalitat la modificació de la

dinàmica familiar i/o capacitats parentals per a instaurar o restaurar les vinculacions afectives entre els diversos membres de la família per tal de pal·liar o disminuir les greus disfuncions que han derivat a una situació de desemparament.

El tractament implica la intervenció dels professionals amb els infants i llurs

(17)

El tractament s’ha d’entendre en un sentit ampli per tal que s’adapti a les necessitats dels infants i adolescents i llurs famílies.

Els programes de tractament poden ser tant de caire individual com grupal, entre d’altres, els següents: mediació familiar, resolució de conflictes, teràpia familiar, teràpia individual,...

Quan el tractament no es pertinent o possible , la funció de seguiment del cas que fa l’EAIA resta limitat al control de l’evolució de les situacions.

3.2.4. INTERVENCIÓ PREFERENT:

S’entén que una persona menor d’edat es troba en una situació que motiva una intervenció preferent quan aquesta situació sigui immediata, greu i que posi en perill de manera objectivable la vida o la integritat física o psíquica de l’infant o

adolescent, on cal valorar i donar una resposta ràpida i, si s’escau, proposar mesura de protecció immediata per l’infant/adolescent. Sigui aquesta situació detectada des del mateix territori o derivada per la DGAIA, independentment de si l’EAIA té

expedient tècnic obert.

Aquesta situació present, objectivable i greu de perill, ho ha de ser :

• Per la vida o la integritat física de la persona menor (lesions, violència, maltractaments, abandonament efectiu i absolut).

• Per la integritat psíquica de la persona menor d’edat (violacions, abusos sexuals, prostitució, utilització per pornografia).

La DGAIA intervé, si ho estima pertinent per ser objectivable la necessitat immediata de separació de l’infant o adolescent del seu nucli familiar, adoptant mesures cautelars.

Efectuada la valoració per part de la DGAIA conforme l’establert al punt 5.1 de la procedència o no de les mesures cautelars, derivarà el cas a l’EAIA amb caràcter preferent.

L’EAIA com equip especialitzat i que disposa d’informació respecte a la intervenció realitzada des de diferents serveis, de la realitat de la família en el context del barri, de la utilització dels recursos de la DGAIA i del significat de les mesures

administratives, és l’equip més adequat per tal de valorar la situació i proposar les mesures de protecció adequades en una situació que requereix molta celeritat, eficàcia i encert en la mesura.

A tal efecte i depenent del context de la situació i el grau d’immediatesa que

requereixi la intervenció, efectuarà en l’àmbit de les funcions descrites anteriorment, entre d’altres, les següents tasques:

• Recull la informació i recopila dades

• Entrevista a pares i a la persona menor

• Explora les possibilitats d’atenció de l’infant/adolescent per part de la família extensa.

• Elabora el pla d’intervenció

• Elabora informe amb la proposta administrativa i tècnica

• Realitza la devolució als pares

S’entén que cada Servei del Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (SEAIA) pot tenir una distribució interna de funcions diferents i, per tant, cada Ens local que té delegada la gestió de l’EAIA en matèria d’infància organitzarà els seus equips i els seus professionals de la manera que valori més idònia per assolir els seus objectius i donar resposta a tots

(18)
(19)

4_

DOCUMENT DE BASES DEL SERVEI DELS EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I A L’ADOLESCÈNCIA

PONÈNCIA II

INDICADORS COMUNS DE RISC I DE DESAMPARAMENT I

PROTOCOLS D’ACTUACIÓ I FUNCIONAMENT DELS

EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

(20)
(21)

Els Serveis Socials són un dels sistemes de l’estat del benestar que tenen com objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals i afavorint la inclusió social.

Segons la Llei de Serveis Socials 12/2007, per garantir aquest objectiu comú, el Sistema Públic de Serveis Socials funciona, de manera integrada i coordinada en xarxa, estructurat en serveis bàsics i especialitzats.

En el present apartat bàsicament desenvolupem les fases d’estudi/valoració per una banda i la de seguiment /tractament per l’altra, discriminant el rol d’aquests dos àmbits d’actuació.

Introduïm dos quadres indicatius, un de necessitats bàsiques infantils i un segon d’avaluació de la gravetat del possible maltractament que es poden utilitzar com a eines durant el procés de valoració de les situacions en estudi. En el desenvolupament de la funció de seguiment, introduïm distintes modalitats de tractament i/o intervenció, i definim actuacions i termes com la prevenció secundària i el control concretant temporalitats i objectius diferenciats.

4.1. DESENVOLUPAMENT DE LA FUNCIÓ D’ESTUDI I VALORACIÓ DELS CASOS:

4.1.1. SITUACIONS DE RISC I DESEMPARAMENT:

Els serveis socials bàsics, com a primer nivell del Sistema Públic de Serveis Socials i garantia de mes proximitat als usuaris, són els serveis destinats a donar respostes a les persones en vulnerabilitat o risc en l’àmbit propi de la convivència i la relació.

Definirem com situacions de RISC per als infants, i pròpies d’ésser ateses pels serveis comunitaris, aquelles en que hi ha:

• Informació que un/a noi/a està rebent o pot rebre un tracte no adequat per part dels seus pares o responsables legals.

• Informació que un/a noi/a està rebent o pot rebre agressions o tracte no adequat per part d'altres persones i els seus pares no són capaços o tenen serioses dificultats per a protegir-lo.

• Informació d'un/a noi/a amb problemes significatius d’adaptació personal, familiar i/o social.

Absentisme escolar freqüent o generalitzat.

En l’àmbit jurídic la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència defineix com a SITUACIONS DE RISC:

a) La manca d’atenció física o psíquica de la persona infant o adolescent per part dels seus progenitors, dels titulars de la tutela o de la guarda, que suposi un perjudici lleu per a la seva salut física o emocional.

b) La dificultat greu per dispensar l’atenció física i psíquica adequada a la persona infant o adolescent per part dels progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda.

c) La utilització, per part d’aquestes mateixes persones, del càstig físic o emocional sobre la persona infant o l’adolescent que, sense constituir un episodi sever o un patró crònic de violència, perjudiqui el seu desenvolupament.

d) Les mancances que, no podent ser adequadament compensades en l’àmbit familiar, ni impulsades des d’aquest mateix per al seu tractament mitjançant els serveis i recursos normalitzats, puguin produir la marginació, la inadaptació o el desemparament de la persona infant o l’adolescent.

(22)

e) La manca d’escolarització en edat obligatòria, l’absentisme i l’abandó escolar.

f) El conflicte obert i crònic entre els progenitors, separats o no, quan anteposen les seves necessitats a les de la persona infant o adolescent.

g) La incapacitat o impossibilitat de controlar, per part dels progenitors o titulars de la tutela o de la guarda, la conducta de la persona infant o l’adolescent que provoqui un perill evident de causar-se dany a ella mateixa o de perjudicar a terceres persones.

h) Les pràctiques discriminatòries, per part dels progenitors o titulars de la tutela o de la guarda, contra les nenes i noies que suposin un perjudici per al seu benestar i la seva salut mental i física, incloent-hi el risc a patir la mutilació genital femenina i la violència exercida contra elles.

i) Qualsevol altra circumstància que, de persistir, pogués evolucionar i derivar en el desemparament de la persona infant o l’adolescent.

Arran de les intervencions efectuades pels serveis comunitaris, es podria concloure que en les famílies dels respectius menors s’aprecien, a més de les situacions de risc social, la presència d'un o varis dels següents FACTORS DE DESPROTECCIÓ:

• Pares i mares que acaben de tenir un nou fill, amb d'altres fills objecte de protecció en el passat.

• Joves, objecte de protecció quan eren menors, que presenten dificultat o limitacions en el compliment del seu rol parental.

• Figures parentals amb problemes greus de salut mental, símptomes de malestar emocional, o immaduresa.

• Pares i mares amb capacitat intel·lectual limitada.

• Pares i mares que abusen de l'alcohol, drogues o fàrmacs o es sospita que puguin fer- ho.

• Pares i mares joves sense recolzament familiar i/o social.

• Pares i mares amb serioses dificultats per a supervisar i/o posar límits als seus fills.

• Famílies amb violència domèstica.

• Famílies on els adults estan implicats en activitats marginals (prostitució,..) o il·legals.

• Pares i mares amb actituds violentes.

Són situacions on el desemparament no s'ha produït i on els objectius de les intervencions dels serveis bàsics es centren en eliminar o reduir el possible impacte negatiu dels factors

esmentats i potenciar els factors protectors del nucli de convivència i del seu entorn.

Ara bé, si malgrat les actuacions anteriors, la presència d'aquells factors precipita en els/les nois/es afectats/des, que les seves necessitats bàsiques estiguin desateses i/o bé, que siguin objecte d'agressions o de negligència, no ens trobarem ja en una situació de risc social sinó de desprotecció, pròpia de la intervenció dels serveis socials especialitzats.

Quan aleshores, com és el cas, diversos professionals o unitats intervenen sobre un mateix nucli, la Llei de Serveis socials estableix que cada persona usuària ha de tenir assignat un professional de referència i que habitualment ha de ser un treballador social dels serveis bàsics. Entre d’altres funcions aquest haurà de vetllar per la globalitat de les intervencions i per la coordinació entre els equips de serveis socials i amb les altres xarxes de benestar.

(23)

Definirem com situacions de POSSIBLE DESEMPARAMENT per als infants, i pròpies d’ésser ateses pels serveis socials especialitzats, aquelles en que hi ha:

• Informació de que les necessitats bàsiques del noi/a estan essent desateses A tall indicatiu, incorporem el quadre de les necessitats bàsiques-físiques, biològiques, emocionals, cognitives, i socials- de la infància. (Annex 3).

• Informació de que els pares estan cometent agressions o essent negligents ver el noi/a.

A tall indicatiu incorporem el quadre de criteris de gravetat i risc en situacions de maltractament/abandonament infantil, segons les característiques de l’incident, dels factors de risc / protecció infantil, els trets del cuidador, les característiques de l’entorn familiar i la resposta davant de la intervenció. (Annex 4).

En l’àmbit jurídic, la la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència a Catalunya defineix com a SITUACIONS DE DESEMPARAMENT:

a. L’abandonament.

b. Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, explotació o altres situacions de la mateixa naturalesa realitzades per les persones a les quals correspon la guarda o portades a terme amb el coneixement i tolerància d’aquestes persones.

c. Els perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. A aquests efectes, s’entén per maltractament prenatal la manca de cura del propi cos, conscient o inconscient, o la ingestió de drogues o substàncies psicotròpiques per part de la dona durant el procés de gestació, i també el produït indirectament al nadó per la persona que maltracta la dona en procés de gestació.

d. L’exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant o l’adolescent.

e. El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda, que repercuteixi greument en el desenvolupament de l’infant o l’adolescent.

f. El subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol altre substància psicotròpica o tòxica portat a terme per les persones a les quals correspon la guarda o per altres persones amb el seu coneixement i tolerància.

g. La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució per part de les persones encarregades de la guarda, o l’exercici de les dites activitats portat a terme amb llur consentiment o tolerància, i també qualsevol forma d’explotació econòmica.

h. La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada.

i. La violència masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument llur desenvolupament.

j. L’obstaculització pels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda de les actuacions d’investigació o comprovació, o llur falta de col·laboració, quan aquest comportament posi en perill la seguretat de l’infant o l’adolescent, i també la negativa dels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda a participar en l’execució de les mesures adoptades en situacions de risc si això comporta la persistència, la cronificació o l’agreujament d’aquestes situacions.

k. Les situacions de risc que per llur nombre, evolució, persistència o agreujament, determinin la privació a l’infant o l’adolescent dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat.

l. Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent, o l’existència objectiva d’altres factors que

n’impossibilitin el desenvolupament integral.

(24)

Les taules dels Annexos 3 i 4, poden esser complementades amb els indicadors més freqüents de maltractament que consten en l’estudi de la Generalitat de Catalunya “El Maltractament d’Infants a Catalunya”, d’Antoni Inglés i Prats, com transcrivint a l’Annex 5.

Si bé, en realitat, aquests dos tipus d’informacions (necessitats bàsiques no ateses i situacions de maltractament) són formes diferents de definir el mateix, els serveis que efectuïn les valoracions han d’emprar aquells indicadors o criteris que expliquin tècnicament millor el que succeeix a cada nucli convivencial i que descriguin amb més claredat la situació de

desprotecció. Resultant evident que el baix risc de maltractament és propi de l’atenció dels Serveis Socials Bàsics i el risc greu dels Serveis especialitzats. El risc moderat de

maltractament se situa en un interval que d’ordinari caldrà l’assessorament o la intervenció de l’EAIA, depenent de la valoració global del conjunt dels indicadors.

Tota etapa o procés d’estudi no està complert sense les aportacions d’altres professionals implicats en els diferents contextos en que se desenvolupa el nen o nena i la seva família. Són fonamentals la coordinació, el procés compartit i la integració informativa amb els diferents agents de la xarxa actuants, per tal de poder resoldre amb el màxim d’encert la fase

d’investigació: el resultat de les exploracions, la recollida d’informació i recopilació de dades.

La etapa de valoració diagnòstica segueix cronològicament a la fase d’investigació i pretén identificar:

• La definició de la problemàtica

• Les causes que han provocat la situació problema.

• Les àrees “positives o fortes” de la família on recolzar la intervenció per a solucionar el problema.

• Les àrees “ deficitàries o febles” de la família i que poden obstaculitzar la intervenció.

• La vivència del noi/noia de la situació en que es troba i de la seva possible alternativa.

• El pronòstic del cas (capacitat de recuperabilitat i/o risc de recidiva).

• Exploració del suport que pot oferir la família extensa o d’altres persones.

La síntesi valorativa (o avaluativa) integra totes les informacions degudament contrastades i analitzades i acaba formulant una proposta tècnica i/o administrativa, que anirà

acompanyada dels corresponents Pla de treball i Pla de millora a aplicar en la fase de seguiment2.

Quan un cop valorat el cas, es confirma la hipòtesis de desemparament cal aprofundir, sens dubte, en la decisió de SEPARAR el noi/a del seu nucli convivencial.

Aquesta proposta es pot prendre amb certesa i fins i tot amb caràcter PERMANENT, si:

• Els seus pares o guardadors renuncien a les seves obligacions i drets com a tals.

• S’evidencia clarament que els factors que han generat el desemparament són immodificables.

• Han hagut intents anteriors sense èxit de modificació de la situació familiar i sense que això sigui atribuïble a una intervenció professional inadequada o insuficient.

• Els pares o tutors s'oposen totalment o no volen implicar-se en un procés de rehabilitació i/o tractament adreçat a capacitar-los en les seves responsabilitats parentals.

• L’interès del noi és contrari a la reinserció a la seva família d’origen.

Excepte en aquests casos (en que la separació, a més, pot considerar-se com definitiva), en la resta de situacions desemparants en que hi han possibilitats de canvi, cal introduir sempre el concepte de separació TEMPORAL i incloure el nucli d’origen en un programa d’Intervenció Familiar, amb la finalitat de desenvolupar les habilitats parentals o bé de recuperar-les, per

(25)

tal de fer possible l’objectiu de la reinserció familiar del noi/a que ha estat separat dels seu nucli.

Durant l’abordatge de la separació temporal, es faran tots els esforços per cercar l’acceptació prèvia de la mesura tan pels pares com per part del noi/a. És una condició prèvia per a possibilitar el seu èxit i evitar/minorar l'impacte traumàtic en el menor.

Els infants i adolescents que han d’ésser separats dels seus pares tenen dret a una qualitat de vida i a una educació millors que les que tenien a casa seva.

Quan un cop acabat l'estudi, l'EAIA emet una proposta de mesura de protecció, la durada del pla de millora3 corresponent anirà vinculada a la temporalitat acordada amb la família i el menor.

(26)

4.2. DESENVOLUPAMENT DE LA FUNCIÓ: EL SEGUIMENT DE LES FAMÍLIES I DELS MENORS SOTA MESURA ADMINISTRATIVA

Definirem com a SEGUIMENT, el conjunt d’actuacions i/o entrevistes posteriors a la fase d’estudi, que vetlla per l’obtenció d’uns resultats d’un pla de millora i/o consolidacions, com a conseqüència de la dinàmica generada en les persones o nuclis de convivència.

A continuació, desenvolupem els dos nivells de seguiment descrits en la ponència I, diferenciades en quant als objectius i freqüència de les intervencions: el tractament i el control.

En qualsevol cas, tot seguiment implica una monitorització de les intervencions, un registre acurat de les actuacions efectuades, per tal de procedir a la seva avaluació posterior i mesurar els resultats.

4.2.1. SEGUIMENT EN RELACIÓ A LA FUNCIÓ TRACTAMENT

Dins de la funció de seguiment definim com a TRACTAMENT els Programes d’Intervenció que tenen com a finalitat promoure el canvi de la dinàmica familiar per a instaurar o restaurar les vinculacions entre els diferents membres del grup familiar per tal de pal·liar o disminuir les greus disfuncions que han derivat en una situació de desemparament.

Els Programes d’Intervenció són fonamentals per la pròpia raó de ser del SEAIA com a servei especialitzat. Persegueixen el benestar de l’infant, alhora que com a primer objectiu, la reunificació familiar.

L’element clau de l’abordatge terapèutic rau en considerar l’entorn del noi/a com una família amb problemes i necessitada d’ajuda, enlloc d'una família problemàtica. Cas contrari, els pares o tutors viuen la intervenció com un càstig i de manera culpabilitzadora, enlloc d'un procés en el que se’ls hi proposa ser protagonistes del seu propi canvi, a partit de les seves possibilitats.

La funció de tractament ha d'incloure tan programes de CURTA durada (crisis familiars, resolució de conflictes) com de LLARGA durada (cas ordinari de separació perllongada).

Dins del Tractament de CURTA DURADA, incloem el Tractament Preventiu, entès com aquell pla d’intervenció de suport a les famílies, adreçat als nuclis mes vulnerables que, havent protagonitzat algunes conductes disruptives o patit situacions de crisis amb episodis puntuals de violència o d’abandó, poden esdevenir, si no s’intervé, famílies maltractadores o

negligents sense que se les pugui considerar com a tals en el moment de la detecció. També cal incloure dins d’aquest tipus de tractament aquells casos on desprès de la valoració diagnòstica inicial el seu pronòstic és incert i només quan es proporcioni a la família un tractament temporal podrà establir-se amb claredat si hi ha o no possibilitats de normalització.

Aquest tractament preventiu correspon a la Prevenció Secundària, pròpia dels serveis especialitzats, que està diferenciada de la Prevenció Primària privativa dels serveis socials bàsics on no hi han fets concrets que facin pensar en un situació de desemparament, però si de risc social.

El tractament preventiu substitueix al concepte de Contenció en el nucli, i té plenament sentit quan en la valoració de l’equip especialitzat, es conclou que no existeix

desemparament però en canvi, el nucli de convivència precisa d’un recolzament o suport socioeducatiu familiar que, atesa la seva vulnerabilitat, pot precipitar un maltractament greu i/o continuat, susceptible de tutela. La intervenció pertinent a temps per part de l’EAIA des del territori, pot evitar una situació definitiva de desemparament.

(27)

seguiment als serveis socials bàsics en resoldre’s la situació més crítica, o bé perquè cal fer una proposta de mesura protectora.

Un programa inicial adaptat a qualsevol d’aquestes característiques ha de tenir una

freqüència d’intervencions mínima cada QUINZE DIES i una temporalitat MÀXIMA limitada de TRES/SIS mesos en la curta durada i de DOS ANYS en la llarga durada.

En els casos ordinaris de LLARGA DURADA un període de 18 mesos de tractament intensiu és suficient per a comprovar la capacitat de millora del subjecte.

Una temporalitat de 24 mesos sense canvis significatius pronostica la inexistència de canvis positius en el futur. I autoritza establir una PROPOSTA DE CARÀCTER PERMANENT per aquell noi/noia. Dos anys de separació d'un infant del seu nucli d’origen és prou important pels seus efectes, com per a que se li doni una alternativa definitiva.

Amb aquest enfocament, excepte en les situacions finalment considerades irreversibles, cal plantejar el tractament amb una durada TEMPORAL. I pot incloure, si cal, la separació del noi/a mentre duri la intervenció familiar formant part, aquesta separació, del propi tractament.

4.2.1.1. Tractament EAIA en relació a la teràpia clínica

En qualsevol cas el rol dels tècnics dels EAIA dista molt del treball terapèutic efectuat en un context clínic. Té com a tret diferencial la paradoxa dels rols de control i d'ajuda que no es dona d'ordinari en l’àmbit sanitari de forma explícita.

És una estratègia única d’intervenció terapèutica que conté aparentment termes oposats dels que no podem prescindir, i que permet actuar sobre el sistema familiar sense que hi hagi demanda. Aquest és l'espai propi de la intervenció dels membres de l'EAIA i que el caracteritza.

Ara bé, si una família o el propi noi/a fan demanda voluntària de tractament psicoterapèutic se l’ha de derivar a un servei clínic mantenint l'EAIA el rol de seguiment del compliment assistencial i el contacte periòdic amb el terapeuta per a donar unitat a la intervenció global. Els tractaments clínics amb voluntarietat del pacient tenen ple sentit quan els usuaris tenen consciència de psicopatologia i l'objectiu medico-sanitari es reserva la resolució dels trastorns de salut mental o d'altres. L'EAIA aleshores manté la visió institucional de l'abordatge socio-educatiu, complementari de l'anterior, d’integració dins de la xarxa i del seguiment global de la mesura subjecte als mateixos terminis assenyalats en el punt 4.2.1.

En canvi l'EAIA s’ha de reservar com a propi el rol de tractament sobre els contextos sense voluntat ni demanda explícita de canvi per part dels usuaris. Per la seva posició pot i ha d’utilitzar específicament, si cal, la intervenció coercitiva en estar investit d'una autoritat davant la família que emana del seu encàrrec legal.

Encàrrec terapèutic que ha d'estar inclòs en la pròpia resolució de la DGAIA.

Aquest mandat li permet definir el seu paper en l’abordatge de les situacions, amb claredat, davant de totes les parts i estipular el canvi com una fita terapèutica amb l’objectiu de protegir el nen, dins o fora de la seva família, amb independència del pronòstic de futur particular de cada cas.

Per tant cal aprofitar aquesta "necessària autoritat per a proposar unes regles que es poden negociar i uns límits que són innegociables ".

Dins d'aquest marc d’actuació de l'EAIA amb el nucli convivencial d’origen, es poden definir conjuntament els problemes que la família pateix i establir els objectius de canvi que ajudin a modificar les relacions disfuncionals.

(28)

Fonamentalment el tractament de l’EAIA, en les situacions de desemparament, s’ha de focalitzar en els pares i/o tutors i els objectius i les seves intervencions s’han de centrar en :

• Donar-los suport emocional.

• Treballar les habilitats parentals.

• Treballar les pautes de criança infantil.

• Treballar les habilitats socials i d’afrontament dels problemes.

• Abordar la correcció de les disfuncions del sistema familiar.

4.2.2. SEGUIMENT EAIA EN RELACIÓ A LA FUNCIÓ DE CONTROL:

Les situacions on ha fracassat la implementació (no atribuïble a errors professionals) del pla de tractament, es poden considerar CRONIFICADES o sense possibilitats de recuperació actual.

A partir d'aquest moment, la intervenció de l'EAIA amb la família biològica és més limitada.

Només pot pretendre una contenció de la família i la cerca d’alternatives de criança i convivència pel nen/a.

En aquest marc, dins de la funció SEGUIMENT, definirem com CONTROL, les intervencions de l'EAIA que cerquen l’actualització del coneixement de l'entorn, avaluat de crònic, del qual el noi/a ha estat separat amb caràcter permanent.

En aquesta situació, l'abordatge del cas per part de l'EAIA varia tan en els seus objectius com en la freqüència de les seves entrevistes.

Són intervencions també directes sobre el nucli d’origen però la periodicitat de les entrevistes passa a ésser SEMESTRAL mentre perduri la mesura administrativa i amb la finalitat limitada a constatar les variacions que "per se" es produeixin.

L’objectiu i el calendari, durant aquest tipus de seguiment, es modifica. Es renuncia a aconseguir canvis positius suficients, propis de les sessions de tractament, i es cerca l’obtenció de les dades o realitats que afecten al nucli d’origen en cada període.

El treball a fer a partir d'ara cal centrar-lo en el NOI/A. Cal passar d'ajudar-lo mitjançant la tasca terapèutica sobre els pares a treballar directament sobre ell, i de manera conjunta amb els guardadors, amb els següents objectius:

• Que accepti la seva realitat de no retorn.

• Reforçar la seva personalitat.

• Estimular la seva autonomia.

• Cercar amb el noi la millor alternativa, en funció de la seva edat i maduresa.

En aquest supòsit si la família manté un règim de visites amb els nens/nenes, el centre pot establir un mínim de comunicació amb la família que permet mantenir una mínima salut relacional.

(29)

4.3. PROCEDIMENT D’ACTUACIÓ I FUNCIONAMENT DE L’EAIA:

Els procediments de funcionament intern de l’equip incorporen entre d’altres:

1. En el marc del treball assistencial, discriminar i reservar el temps per a fer :

• Les valoracions diagnostiques dels casos.

• Els seguiments de les diferents mesures.

o Els tractaments, amb la freqüència d’entrevistes.

o Els controls, amb la seva temporalitat.

• L’atenció a les crisis i emergències imprevistes.

2. En el marc del treball no assistencial:

Els assessoraments, col·laboracions i coordinacions amb els Serveis Socials Bàsics.

Les coordinacions amb els altres serveis especialitzats de la xarxa.

Les coordinacions amb els centres d’acolliment i amb els recursos dels infants en seguiment.

L’elaboració d’informes i reunions internes d’equip.

Les coordinacions institucionals, amb l’En local i amb els SS. TT de la DGAIA.

El temps a invertir en els desplaçaments (EAIAs comarcals i supracomarcals especialment).

(30)
(31)

COORDINACIÓ DELS EAIA AMB ELS SERVEIS TERRITORIALS DE LA DGAIA, AMB L’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA, AMB ALTRES RECURSOS DELS SERVEIS SOCIALS I AMB ELS SISTEMES GENERALS DE RESPOSTA

5_

DOCUMENT DE BASES DEL SERVEI DELS EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I A L’ADOLESCÈNCIA

PONENCIA III

(32)
(33)

5.1. COORDINACIÓ DELS EAIA AMB ELS SERVEIS TERRITORIALS DE LA DGAIA:

5.1.1. COORDINACIÓ EAIA - SERVEIS TERRITORIALS:

L’EAIA, com equip especialitzat, intervé en aquells casos que, per les seves característiques, les persones infants o adolescents es poden trobar en situacions o risc de desemparament:

• Si amb totes les dades rebudes s’aprecia que es pot estar davant d’una situació de risc de desemparament, el Servei territorial derivarà el cas directament a l’EAIA, bé per a estudi regular, bé per a intervenció preferent.

• Si no és així, però hi ha indicadors de risc social, es derivarà als SBAS, els quals duran a terme les actuacions que els corresponen.

5.1.1.1. INTERVENCIONS PREFERENTS:

Són casos preferencials que impliquen donar una resposta ràpida els següents:

1. Situacions en les quals cal efectuar una intervenció immediata per tal de protegir la integritat física o psíquica del menor ja que corre un risc imminent i manifest.

La DGAIA intervé adoptant, si ho estima procedent per ser manifesta la necessitat immediata de separació de l’infant o adolescent del seu nucli familiar, mesures cautelars (desemparament preventiu o atenció immediata i ingrés en un centre) en les situacions següents:

• Abús sexual actiu

• Maltractament físic o psíquic present

• Abandó efectiu i/o rebuig explícit per part dels pares o adults responsables

• Prostitució activa

Efectuada la valoració per part de la DGAIA de la procedència o no de mesures cautelars, derivarà el cas a l’EAIA amb caràcter prioritari.

S’exceptuen d’aquesta derivació, els casos d’urgència que provenen de

maltractaments físics presents o abús sexual actiu que es detectin des de l’àmbit hospitalari, que es derivaran a l’Equip de Valoració de Maltractament Infantil (EVAMI) i aquells altres que adoptada la mesura cautelar de desemparament preventiu i ingrés en Centre( d’Acolliment o CRAE) correspongui l’estudi al Equip Tècnic del Centre d’Acolliment (ETCA).

2. Situacions derivades des de la Direcció General d’Atenció a la Infància o des de Serveis socials bàsics en les quals hi ha greus indicadors però cal valorar fins a quin punt la família pot protegir el menor atès que la necessitat de separació no és manifesta ni evident. L’EAIA intervé de manera prioritària:

• Rebuig implícit per part dels pares o adults responsables.

• Indicis de maltractaments físics o psíquics.

• Indicis d’abusos sexuals.

• Indicis de prostitució.

• Indicis de desatenció per part dels pares o cuidadors en menors amb una malaltia greu.

• Indicadors de desemparament en nens/es de 0 a 6 anys.

• Embarassos de risc.

No són situacions preferencials aquelles altres en les quals hi ha informació suficient de que no existeix un perill immediat que a la salut i/o seguretat bàsica del noi/a i que aquest perill no augmentarà en el temps si les condicions de la família es

(34)

mantenen (i no és previsible que canviïn), la qual cosa significa que no serà necessari adoptar cap mesura protectora d’urgència.

5.2. CIRCUITS SANITARIS:

5.2.1. INTERVENCIÓ SANITÀRIA DES DEL TERRITORI:

En el procés diagnòstic, paral·lelament a l’exploració que es fa des de les altres vessants professionals caldrà disposar d’informació mèdica actualitzada de l’infant.

L’EAIA es posarà en contacte amb el pediatre del CAP de referència per tal que emeti una valoració de l’estat de salut de l’infant.

Durant el seguiment, a nivell sanitari l’EAIA haurà de garantir que els infants que es troben sota mesura i en contenció al nucli o acollits amb família extensa rebin l’atenció mèdica adequada en el centre d’atenció primària que li correspongui o l’hospital que controlin a l’infant/jove de la seva patologia. Especialment el seguiment serà mes acurat davant d’infants amb patologies infeccioses (VIH,VHB,VHC,..) amb malalties mentals, disminucions físiques i/o psíquiques. Si del seguiment del cas es veu que l’infant no segueix el tractament adequat per les raons que siguin hauran de prendre les mesures necessàries juntament amb els equips sanitaris del territori (Hospitals, CAPS CSMIJ, serveis socials) per garantir el seu tractament. En aquests casos el SEAIA podrà demanar l’assessorament dels metges dels Serveis territorials de l’infant.

En l’annex número 5 es desenvolupen abastament els circuits sanitaris dels següents supòsits:

Retencions hospitalàries, Intervencions quirúrgiques o ingressos hospitalaris, Actuacions davant d’una noia embaraçada, IVE, Tramitació d’expedients econòmics sanitaris i Sol·licitud de targeta sanitària.”

5.2.2. COORDINACIÓ EAIA-DGAIA-ICAA:

Les propostes dels EAIA, a igual que els de la resta dels equips tècnics, són derivats als Serveis territorials de la DGAIA.

El Servei Territorial duu a terme els tràmits pertinents de tràmit d'audiència, revisió de l'acompliment dels criteris tècnics i jurídics i emet la Resolució declarativa d'acolliment simple en família aliena o acolliment preadoptiu.

La Resolució declarativa signada, es derivada a l'ICAA per tal que s’iniciï la cerca de família pel menor.

L'ICAA, un cop ha trobat família,estableix el Pla d'acoblament amb coordinació amb el centre i l'equip tècnic corresponent.

Des del Servei Territorial es dona el vist i plau al Pla d'acoblament. En el cas dels acolliments preadoptius , el metge del Servei Territorial explica a la família acollidora l'estat de salut del menor, previ a l'inici del pla d'acoblament.

Un cop el pla d’acoblament ha reeixit , l’ICAA emet la Resolució constitutiva de l’acolliment amb la família seleccionada.

El seguiment de l’acolliment l’efectua l’ICIF ( Institució Col·laboradora d’Integració Familiar) corresponent de l’ICAA.

L’EAIA manté el seguiment de la família biològica fins l’extinció de la mesura.

(35)

5.3. CIRCUITS DE COMUNICACIÓ ENTRE DGJJ I LA DGAIA AMB PROPOSTES DE MILLORA:

Si bé la comunicació entre la Direcció General d’Atenció a la Infància i la Direcció General de Justícia Juvenil afecta l’EAIA indirectament, pel seu interès vers els infants comuns a l’actuació d’ambdós organismes, introduïm en l’annex número 8 una proposta de circuit que millora l’actual.

5.4. COORDINACIÓ DELS EAIA AMB L’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA, AMB ALTRES RECURSOS DELS SERVEIS SOCIALS I AMB ELS SISTEMES GENERALS DE RESPOSTA:

SALUT, EDUCACIÓ, ETC.

5.4.1. COORDINACIÓ EAIA - SERVEIS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL:

Els serveis bàsics d’atenció social atenen les situacions de risc social i quan aquestes esdevenen en situacions o risc de desemparament, el lideratge de la intervenció l’assumeix l’equip especialitzat EAIA. La coordinació entre ambdós nivells la descrivim a continuació.

5.4.1.1. L’ASSESSORAMENT

Des dels SBAS s’inicia tot el procés d’intervenció en les situacions de risc social en infància i adolescència dins de l’entorn social i familiar.

L’assessorament es defineix com l’acció d’aportar els coneixements que té l’equip especialitzat (EAIA) en l’àmbit de la infància en situació o risc de desemparament a un altre equip o professionals, que per definició de les seves funcions no té un marc d’actuació tant específic.

L’assessorament de l’EAIA consisteix en aportar elements tècnics d’intervenció des d’una perspectiva especialitzada, coneixedora del marc legal i administratiu en l’àmbit de la infància, i situat des del lloc dels serveis de segon nivell.

L’assessorament no s’entén com una supervisió del treball realitzat des dels SBAS, sinó com una intervenció complementària que suposa la col·laboració i aportació des d’un equip especialitzat que està integrat per tres disciplines, la psicològica, la pedagògica i la social.

L’assessorament es pot donar en el treball individual i familiar.

Aquest document únicament s’ocuparà de desplegar l’assessorament dins del treball individual, però posant la mirada en tot el nucli de convivència i familiar (tenint en compte la família nuclear i l’extensa), de l’infant o jove objecte de la nostra intervenció.

L’assessorament de l’EAIA tindrà lloc dins del marc de les reunions regulars

establertes amb els SBAS en reunions extraordinàries puntuals o com els serveis d’un mateix territori disposin de forma consensuada, en cap cas podrà ser inferior a l’establer al contracte programa.

Aquesta funció sempre que així s’hagi determinat per part d’ambdós equips pot suposar la intervenció directa de l’EAIA amb la família conjuntament amb els SBAS amb uns objectius acordats prèviament així com en l’elaboració conjunta del pla de millora que correspongui.

Figure

Actualización...

Related subjects :