Instruments d avaluació

Texto completo

(1)

5 Instruments d’avaluació

5.1 Avaluació del primer trimestre 260

5.2 Avaluació del segon trimestre 265 5.3 Avaluació del tercer trimestre 269

5.4 Solucionari 274

(2)

5.1 Avaluació del primer trimestre

En el primer trimestre es tindran en compte els instruments i criteris d’avaluació següents:

Continguts Instruments

d’avaluació

Puntuació % sobre la qualificació global Principals conceptes gramaticals

La primera declinació La segona declinació

Els adjectius de la primera classe El present d’indicatiu actiu L’imperfet d’indicatiu actiu Traducció d’oracions

La família societat romana: els esclaus L’habitatge a Roma

L’estructura i els edificis d’una ciutat romana

Rúbriques1 3 punts 30 %

Treball a classe 3 punts 30 %

Exàmens text2 2 punts 20 %

Exàmens trimestrals3

2 punts 20 %

1

La rúbrica la trobareu a l’apartat 4.6 d’aquesta Proposta didàctica.

2

L’examen el trobareu a l’apartat 4 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica (a la unitat corresponent)

3

El trobareu en aquest apartat de la Proposta didàctica (pàgines següents).

A eCasals.cat teniu a la vostra disposició els estàndards d’avaluació vin- culats a aquest trimestre i la seva relació amb els instruments d’avaluació.

Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre

(3)

Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable 1. Defineix els conceptes següents.

a Cas

b Declinació

c Nombre

d Genitiu

e Verb atributiu

f Verb predicatiu

2. Completa la taula.

audacia, audaciae philosophus, philosophi

Singular Plural Singular Plural

Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu

Cognoms:

. . .

Nom:

. . . .

Data:

. . . .

Curs:

. . .

Grup:

. . .

Qualificació:

. . . .

(4)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable

3. Canvia el nombre de les paraules següents, però respecta’n el cas:

a pecuniae (nominatiu): _______________

b agricolas: _______________

c discipulis (ablatiu): _______________

d aquilarum: _______________

e bellum (acusatiu): _______________

f fagi (nominatiu): _______________

4. Encercla el mot adequat en cada cas.

a Piratarum / piratis / piratas insidias non timeo.

b Dominis / dominae / dominas filia rosas colit.

c Diana / Diane / Dianae, te imploramus!

d Gladium / gladio / gladios captivos tyrannus iugulat.

e Ad rivum / rivi / rivus agnus venit atque agnum lupum / lupo / lupus videt.

f In luco deorum / deus / deo statuas servi collocant.

g Mercurius / Mercurium / Mercurio, mercaturae deum, maxime Galli colunt.

h Familiariter cum servorum / servis / servos dominus in villa vivit.

5. Conjuga aquests verbs en present d’indicatiu.

sum (‘ser’) paro (‘proporcionar’) (1a)

Singular

1a 2a 3a

Plural

1a 2a 3a

6. Completa les oracions posant el verb que hi ha entre parèntesis en present d’indicatiu.

a Athletarum et aurigarum gloria saepe puellas ___________ (delecto).

b Hastis et sagittis insulae incolae piratas repellunt atque familias ___________ (defendo).

c Musas poetae invocant atque athletarum gloriam ___________ (cano).

d Platani et populi in fluvii ripis ___________ (cresco).

e Tityrus in fagi umbra ___________ (dormio).

f Romulus Remum necat et Romam ___________ (condo).

Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre

(5)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable 7. Relaciona les formes verbals d’imperfet d’indicatiu amb la seva anàlisi:

a spectabamus 2a persona singular

b optabant 1a persona singular

c donabam 1a persona plural

d vincebat 2a persona plural

e deiecebas 3a persona singular

f frangebatis 3a persona plural

8 Tradueix les oracions:

a In silvis ventus fagorum et platanorum ramos agitat.

b Legionarii hastis et gladiis pugnant.

c Legatus populo copiarum victoriam nuntiat.

d Germani in silvis apros et cervos necant.

e Vulcanus deorum faber est.

f Vesper viris maestitiam portat.

g Barbari auxilia non habent sed valide pugnant.

h Divitiae saepe gaudium non portant.

i Romanorum copiae machinis barbarorum oppidum expugnant.

j Dominus et domina semper villae otia diligunt.

k Domini Romani latos agros habent.

l Marcus litteras ad amicum mittit.

9. Digues si són certes (C) o falses (F) aquestes afirmacions sobre els esclaus i els lliberts:

a L’economia romana era esclavista: el principal mitjà de producció eren els esclaus.

b Els esclaus podien fundar una família pròpia, encara que sempre amb una altra esclava.

c Només es podia esdevenir esclau per naixement o per deutes.

d Tots els esclaus eren domèstics, és a dir, es dedicaven a tasques com ajudar l’amo a posar-se la toga o servir l’àpat als convidats.

e Cap al segle

iii

dC es redueix la quantitat d’esclaus i reben un tracte més humà.

f Els testaments dels amos normalment prohibien que l’hereu alliberés els esclaus.

Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre

(6)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable

Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre

10. Identifica la finalitat d’aquests edificis romans i explica el que en sàpigues.

amfiteatre

circ

teatre

termes

(7)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre

5.2 Avaluació del segon trimestre

En el segon trimestre es tindran en compte els instruments i criteris d’avaluació següents:

Continguts Instruments

d’avaluació Puntuació % sobre la qualificació global La tercera declinació: temes en consonant i

temes en vocal

L’infinitiu i el verb possum

Els pronoms personals. Els possessius El futur

El tema de perfet. El perfet d’indicatiu La fundació de Roma i la monarquia La República

L’Imperi. La caiguda de Roma

Els instruments de romanització: les vies, l’exèrcit, l’escola i el dret romà

Rúbriques1 3 punts 30 %

Treball a classe 3 punts 30 %

Exàmens text2 2 punts 20 %

Exàmens

trimestrals3 2 punts 20 %

1

La rúbrica la trobareu a l’apartat 4.6 d’aquesta Proposta didàctica.

2

L’examen el trobareu a l’apartat 4 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica (a la unitat corresponent)

3

El trobareu en aquest apartat de la Proposta didàctica (pàgines següents).

A eCasals.cat teniu a la vostra disposició els estàndards d’avaluació vinculats a aquest trimestre i la

seva relació amb els instruments d’avaluació.

(8)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable

Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre

1. Completa la taula.

mus, muris civitas, civitatis

Singular Plural Singular Plural

Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu

2. Encercla el mot adequat en cada cas.

a Rex / regis / regem princeps civitatis, etiam dux legionum erat.

b Ante lux / lucis / lucem venator silvas cum canibus peragrat.

c Sacerdotes taurorum capita flores / florum / floribus ornant.

d In insula erat fons / fontium / fontes aquae dulcis.

e Mercurius, deorum nuntius, viator / viatores / viatorem iuvat.

f Propter frigora / frigoribus / frigorum frumenta in agris matura non erant.

g Multa animal / animalia / animalibus famem, non sitim tolerant.

h Per audaces exploratores / exploratorem / exploratoribus iter cognoscebat.

i Ad aures / auris / aure nostras clamor venit.

3. Conjuga aquests verbs en futur imperfet d’indicatiu:

sum (‘ser’) requiesco (‘descansar’) (3a)

Singular 1a

2a 3a

Plural 1a

2a 3a

Cognoms:

. . .

Nom:

. . . .

Data:

. . . .

Curs:

. . .

Grup:

. . .

Qualificació:

. . . .

(9)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre

4. Classifica a la taula els complements circumstancials de lloc d’aquestes oracions:

a Scribae in tabulis scribunt.

b In silvis ventus pinos et fraxinos movet.

c Romani contra Punicos in Africa bellum gerunt.

d In dominorum hortis lilia florent.

e Caius per silvas pervenit.

f Diu miseri nautae per Oceanum errant.

g Scipio ex Africa in Italiam venit.

h Hannibal elephantos per Italiam ducit.

i Piger puer saepe per Romam errabat.

j De equo Fabius desilit.

k Antonius ex castris venit.

l Pompeius ex Hispania epistulas saepe mittebat.

m Germani ad ripas Rheni per agros perveniunt.

n Puellae matronaeque ad Dianae templum veniunt.

o Per totam provinciam Pompeius bellum excitat.

Lloc on Lloc des d’on Lloc cap a on Lloc per on

5. Tradueix el text i respon les preguntes.

El velló d’or

In terra longinqua Phrixus et Helle vellus aureum inter oves vident. Aries aureus non erat saevus, sed placidus. Itaque frater et soror in tergum arietis ascendunt. Subito aries volare incipit, et liberi territi in caelum celeriter ascendunt. Aries trans montes, trans flumina, trans maria volat. Denique Helle, fessa, de tergo arietis in mare angustum cadit.

a Identifica el verb del text que no està en present d’indicatiu: ___________________

b Identifica totes les paraules del text que són de la tercera declinació i analitza-les morfològicament:

c Digues quines conjuncions coordinades hi ha en el text i quins elements uneixen:

(10)

Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre

6. Indica la magistratura a què ens referim en cada cas.

a Vigilaven l’ordre públic i l’urbanisme de la ciutat: ______________________________

b Eren dos, tenien el comandament suprem de l’exèrcit i convocaven i presidien el Senat:

____________________ ____________________

c Eren els responsables de les finances i de l’arxiu públic i acompanyaven l’exèrcit en les missions fora d’Itàlia: ______________________________

d Tenien el poder de vetar magistrats com els cònsols i convocaven l’assemblea del poble:

____________________ ____________________

e Actualitzaven les llistes de ciutadans i els examinaven moralment, per veure si podien romandre a la seva classe social: ______________________________

f S’encarregaven d’administrar justícia entre ciutadans, entre estrangers o entre ciutadans i estrangers: ______________________________

7. Numera aquests emperadors per ordre cronològic i explica un fet important del regnat de ca- dascun.

Claudi:

Dioclecià:

Teodosi:

Neró:

Adrià:

Còmmode:

Octavi August:

Calígula:

(11)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre

5.3 Avaluació del tercer trimestre

En el tercer trimestre es tindran en compte els instruments i criteris d’avaluació següents:

Continguts Instruments

d’avaluació Puntuació % sobre la qualificació global La quarta i la cinquena declinacions

L’imperatiu

Els demostratius, l’anafòric i els pronoms d’identitat

El participi

Els adjectius de la segona classe La veu passiva

L’adverbi

Els romans a Hispània. La romanització La religió

Literatura romana

Rúbriques

1

3 punts 30 %

Treball a classe 3 punts 30 %

Exàmens text

2

2 punts 20 %

Exàmens

trimestrals

3

2 punts 20 %

1

La rúbrica la trobareu a l’apartat 4.6 d’aquesta Proposta didàctica.

2

L’examen el trobareu a l’apartat 4 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica (a la unitat corresponent)

3

El trobareu en aquest apartat de la Proposta didàctica (pàgines següents).

A eCasals.cat teniu a la vostra disposició els estàndards d’avaluació vinculats a aquest trimestre i la seva relació amb els instruments d’avaluació.

Instruments d’avaluació · Avaluació del tercer trimestre

(12)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable

Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre

Cognoms:

. . .

Nom:

. . . .

Data:

. . . .

Curs:

. . .

Grup:

. . .

Qualificació:

. . . .

1. Completa la taula.

currus, currus dies, diei

Singular Plural Singular Plural

Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu

2. Encercla el mot adequat en cada cas.

a Senatus / senatui / senatum magnum exercitum in hostes mittit.

b Naves e portum / portum / portu procedunt.

c Curruum / currus / currui cursus in circo spectamus.

d Captivi genua / genuum / genibus flectunt et gemitus edunt.

e Consul domo ad senatus / senatum / senatui venit.

f Nullam spem / spei / spe pacis habeo.

g Romani multae res / multis rebus / multas res utiles in Hispaniam important.

3. Tradueix aquestes oracions, que contenen paraules de la quarta i la cinquena declinacions.

a Quercuum fructus animalibus boni sunt.

b Barbari curribus pugnabant, Romani peditibus equitatuque.

c Strenui viri timorem in acie non sentiunt.

d Caesaris mors rei publicae pernicies erat.

e Imperator ludorum dies constituit.

f Spes fidesque in rebus adversis milites adiuvabant.

g Ante inimicorum praesentiam dux aciem instruebat.

(13)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre

4. Tradueix aquestes oracions, en què hi ha diversos tipus de pronoms.

a Hostes se nobis tradunt.

b Consul sibi domum aedificat.

c Magister nos ad se vocat.

d Dux cum exercitu suo urbem capit, sed eius incolis veniam dat.

e Fili, tu semper mecum eris omniaque mea tua erunt.

f Venus ipsa Hectorem ipsum adiuvit.

g Bello Troiano dei ipsi pugnabant atque eidem dei semper eidem populo favebant.

5. Tradueix aquestes oracions tenint en compte que totes estan en perfet d’indicatiu:

a Ciceronem universa civitas declaravit consulem.

b Caesar in consilium convocavit centuriones, duces cohortium.

c In proelio magna fuit militum caedes, nam cum strenuo hoste pugnavimus.

d Multi scriptores clara facinora Hannibalis, Poenorum ducis, narraverunt.

e Ducum regumque virtus animos militum in proeliis semper excitavit.

f Pausanias magnam belli gloriam turpi morte maculavit.

g Duces, rei militaris imperiti, rempublicam ad perniciem compulerunt.

6. Tradueix el text i respon les preguntes.

Els esclaus a Roma

De familia Romana ex libris virorum Romanorum doctorum cognoscimus. Primum locum in

ea vir obtinebat. Sed in familia Romana non solum dominus et domina, filii et filiae ipsorum,

sed etiam servi erant. Servorum officia varia erant; alii eorum, catenis vincti agros in latifundiis

colebant, alii in ludis gladiatoriis se exercebant, alii domi ministrabant, alii fabri erant, ferrum,

argentum aurumque formabant, alii alia faciebant. Multi servorum, praecipue Graeci, viri docti

erant. Ei erant scribae, medici et magistri liberorum. Servi vitam molestam et miseram age-

bant; domine eos iniuste puniebat. Nonnulli servi iniuriam dominorum non ferebant et contra

eos armis pugnabant.

(14)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable

Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre

a Detecta els demostratius i els anafòrics que hi ha en aquest text i analitza’ls morfològicament.

b Classifica els adverbis que hi ha en el text segons la idea que expressin.

c Detecta els sintagmes preposicionals i digues quin tipus de complement introdueixen.

7. Relaciona les formes passives amb la seva anàlisi:

a gerebatur imperfet d’indicatiu, 3a persona, singular b accusabar present d’indicatiu, 2a persona, singular c administramur futur d’indicatiu, 3a persona, singular d iudicabor imperfet d’indicatiu, 3a persona, plural e laudaris imperfet d’indicatiu, 1a persona, singular f congregantur present d’indicatiu, 1a persona, plural g sedabitur present d’indicatiu, 3a persona, plural h deserebantur futur d’indicatiu, 1a persona, singular

8. A partir d’aquestes imatges, parla breument de l’economia de la Hispània romana:

(15)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre

9. Relaciona cada sacerdot amb la seva funció.

a flàmens b pontífexs c vestals d àugurs e harúspexs

1 Feien el calendari dels dies fastos i nefastos.

2 Podien concedir indults i vetllaven pel foc sagrat. Havien de romandre sempre verges.

3 Estudiaven les entranyes de les víctimes per predir el futur.

4 Interpretaven els auspicis, especialment el de les aus.

5 Sacerdots dedicats al culte d’un determinat déu. El més impor-

tant és el de Júpiter, o dial.

(16)

5.4 Solucionari

Primer trimestre

1. a Variació del substantiu, l’adjectiu o el pronom arran de la funció que fa a l’oració.

b Conjunt de tots els casos possibles d’un mateix substantiu, adjectiu o pronom.

c Característica de la morfologia de certes paraules vari ables que les relaciona amb la quantitat.

d Cas del complement del nom (CN).

e Verb que es limita a unir el subjecte amb el predicat.

f Verb que aporta un significat concret.

2. La taula es completa així:

audacia, audaciae philosophus, philosophi

Singular Plural Singular Plural

Nominatiu audacia audaciae philosophus philosophi

Vocatiu audacia audaciae philosophe philosophi

Acusatiu audaciam audacias philosophum philosophos

Genitiu audaciae audaciarum philosophi philosophorum

Datiu audaciae audaciis philosopho philosophis

Ablatiu audacia audaciis philosopho philosophis

3. a pecunia b agricolam c discipulo d aquilae e bella f fagus

4. a Piratarum insidias non timeo. b Dominae filia rosas colit. c Diana, te imploramus! d Gladio captivos tyrannus iugulat. e Ad rivum agnus venit atque agnum lupus videt. f In luco deorum statuas servi collocant. g Mercurium, mercaturae deum, maxime Galli colunt. h Familiariter cum servis dominus in villa vivit.

5. La conjugació és:

sum (‘ser’) paro (‘proporcionar’) (1a)

Singular 1a sum paro

2a es paras

3a est parat

Plural 1a sumus paramus

2a estis paratis

3a sunt parant

6 a delectat. b defendunt. c canunt. d crescunt. e dormit. f condit.

7. a spectabamus 1a persona plural

b optabant 3a persona plural

c donabam 1a persona singular

d vincebat 3a persona singular

e deiecebas 2a persona singular

f frangebatis 2a persona plural

Instruments d’avaluació. Solucionari

(17)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable 8. a In silvis (CCL) ventus (S) fagorum et platanorum (CN) ramos (CD) agitat (V). Als boscos el

vent agita les branques dels faigs i dels plàtans.

c Legionarii (S) hastis et gladiis (CCI) pugnant (V). Els legionaris lluiten amb llances i espases.

c Legatus (S) populo (CI) copiarum (CN) victoriam (CD) nuntiat (V). L’ambaixador anuncia al poble la victòria de les tropes.

d Germani (S) in silvis (CCL) apros et cervos (CD) necant (V). Els germànics maten porcs senglars i cérvols als boscos.

e Vulcanus (S) deorum (CN) faber (Atr.) est (V). Vulcà és l’artesà dels déus.

f Vesper (S) viris (CI) maestitiam (CD) portat (V). El vespre porta tristesa als homes.

g Barbari (S) auxilia (CD) non (Adv.) habent (V) sed (conj.) valide (Adv.) pugnant (V). Els bàrbars no tenen forces de socors però lluiten amb força.

h Divitiae (S) saepe (Adv.) gaudium (CD) non (Adv.) portant (V). Les riqueses sovint no porten alegria.

i Romanorum (CN) copiae (S) machinis (CCI) barbarorum (CD) oppidum (CD) expugnant (V). Les tropes dels romans assalten la fortalesa dels enemics amb màquines.

j Dominus et domina (S) semper (Adv.) villae (CN) otia (CD) diligunt (V). El senyor i la senyora sempre estimen els lleures de la vil·la.

k Domini Romani (S) latos agros (CD) habent (V). Els senyors romans tenen camps extensos.

l Marcus (S) litte ras (CD) ad amicum (CCL) mittit (V). En Marc envia cartes al seu amic.

9. aC bF cF dF eC fF

10. Els edificis són, respectivament, teatre, amfiteatre, circ, termes. Resposta personal.

Segon trimestre

1.

mus, muris civitas, civitatis

Singular Plural Singular Plural

Nominatiu mus mures civitas civitates

Vocatiu mus mures civitas civitates

Acusatiu murem mures civitatem civitates

Genitiu muris murum civitatis civitatum

Datiu muri muribus civitati civitatibus

Ablatiu mure muribus civitate civitatibus

2. a Rex princeps civitatis, etiam dux legionum erat.

b Ante lucem venator silvas cum canibus peragrat.

c Sacerdotes taurorum capita floribus ornant.

d In insula erat fons aquae dulcis.

e Mercurius, deorum nuntius, viatores iuvat.

f Propter frigora frumenta in agris matura non erant.

g Multa animalia famem, non sitim tolerant.

h Per audaces exploratores iter cognoscebat.

i Ad aures nostras clamor venit.

Instruments d’avaluació. Solucionari

(18)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable

3.

sum (‘ser’) requiesco (‘descansar’) (3a)

Singular 1a ero requiescam

2a eris requiesces

3a erit requiescet

Plural 1a erimus requiescemus

2a eritis requiescetis

3a erunt requiescent

4.

Lloc on Lloc des d’on Lloc cap a on Lloc per on

a in tabulis scribunt.

b In silvis

c in Africa bellum gerunt.

d In dominorum hortis.

g ex Africa in Italiam.

j De equo Fabius.

k ex castris venit.

l ex Hispania.

m ad ripas Rheni per agros.

n ad Dianae templum.

e per silvas.

f per Oceanum errant.

h per Italiam ducit.

i per Romam.

m ad ripas Rheni per agros.

o Per totam provinciam.

5. En una terra llunyana Frixus i Hel·le veuen un velló d’or entre les ovelles. El moltó d’or no era ferotge, sinó tranquil. Així, doncs, el germà i la germana pugen a la gropa del moltó. De sobte el moltó comença a volar, i els fills, aterrits, volen ràpidament al cel. El moltó vola muntanyes, rius, mars enllà. Finalment Hel·le, cansada, cau de la gropa del moltó al mar estret.

a erat

b vellus: acusatiu singular neutre / oves: acusatiu plural femení / aries: nominatiu singular masculí / frater: nominatiu singular masculí / soror: nominatiu singular femení / arietis: genitiu singular masculí / montes: acusatiu plural masculí / flumina: acusatiu plural neutre / maria: acusatiu plural neutre / mare: acusatiu singular neutre.

c et (Phrixus et Helle) / sed (saevus sed placidus) / et (frater et soror) / et (incipit et ascendunt).

6. a edils b cònsols c qüestors d tribuns de la plebs e censors f pretors

7. 1 Octavi August: es viu un llarg període de pau, conegut amb el nom de pax augusta.

2 Calígula: va ser un emperador cruel i extravagant.

3 Claudi: va conquerir Britànnia.

4 Neró: va fer cremar Roma.

5 Adrià: va consolidar les fronteres. Va codificar la legislació, com a home culte que era.

6 Lici Aureli Còmmode: fou assassinat pels pretorians l’any 192.

7 Dioclecià: Va establir un sistema administratiu anomenat tetrarquia, a més de fer reformes socials, econòmiques i polítiques.

8 Teodosi: va adoptar el cristianisme com a religió oficial i va dividir l’imperi entre els seus dos fills, Arcadi i Honori.

Instruments d’avaluació. Solucionari

(19)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable

Tercer trimestre

1.

currus, currus dies, diei

Singular Plural Singular Plural

Nominatiu currus currus dies dies

Vocatiu currus currus dies dies

Acusatiu currum currus diem dies

Genitiu currus curruum diei dierum

Datiu currui curribus diei diebus

Ablatiu curru curribus die diebus

2. a Senatus magnum exercitum in hostes mittit.

b Naves e portu procedunt.

c Curruum cursus in circo spectamus.

d Captivi genua flectunt et gemitus edunt.

e Consul domo ad senatum venit.

f Nullam spem pacis habeo.

g Romani multas res utiles in Hispaniam important.

h In rebus secundis omnes contenti sumus, rebus autem adversis maesti.

3. a Els fruits de les alzines són bons per als animals.

b Els bàrbars lluitaven amb carros; els romans, amb infanteria i cavalleria.

c Els homes forts no senten temor a la batalla.

d La mort de Cèsar era una dissort per a la Repúbli ca.

e L’emperador fixa els dies dels jocs.

f L’esperança i la fidelitat ajudaven els soldats en les circumstàncies adverses.

g Davant de la presència dels enemics, el general disposava la línia de combat.

4. a Els enemics es lliuren a nosaltres.

b El cònsol s’edifica una casa.

c El mestre ens crida cap a ell.

d El general pren la ciutat amb el seu exèrcit, però concedeix el perdó als seus habitants.

e Fill, tu sempre estaràs amb mi i totes les meves coses seran teves.

f La mateixa Venus ajuda Hèctor.

g A la guerra de Troia els déus lluitaven en persona, i els mateixos déus sempre afavorien el ma- teix poble.

5. a Tota la ciutat va declarar cònsol Ciceró.

b Cèsar va convocar els centurions, caps de les cohorts, a consell.

c A la batalla hi va haver una gran matança de soldats, ja que vam lluitar amb un enemic fort.

d Molts escriptors han narrat les gestes heroiques d’Anníbal, cabdill dels cartaginesos.

e La virtut dels generals i dels reis sempre ha excitat els ànims dels soldats en les batalles.

f Pausànies va enlletgir una gran glòria de guerra amb una mort deshonrosa.

g Els generals, inexperts en l’art militar, van dur la República a la perdició.

Instruments d’avaluació. Solucionari

(20)

Edit orial C asals, S A. Ma terial f ot oc opiable

6. Sobre la família romana en sabem (coses) pels llibres dels homes doctes romans. El primer lloc en aquesta (en la família) el tenia l’home. Però a la família romana no només hi havia el senyor i la se- nyora, els fills i les filles d’aquests, sinó també els esclaus. Les tasques dels esclaus eren diverses;

alguns d’ells, lligats amb cadenes, conreaven els camps en els latifundis; altres s’exercitaven en els jocs de gladiadors, altres assistien a casa, al tres eren artesans, treballaven el ferro, la plata i l’or, i altres feien altres coses. Molts dels esclaus, especialment els grecs, eren homes doctes. Aquests eren escrivents, metges i mestres dels fills. Els esclaus feien una vida pesada i dissortada; el se- nyor els castigava injustament. Alguns esclaus no suportaven la injustícia dels senyors i lluitaven amb armes contra ells.

a ea: ablatiu singular femení. ipsorum: genitiu plural masculí. eorum: genitiu plural masculí. ei:

nominatiu plural masculí. eos: acusatiu plural masculí. eos: acusatiu plural masculí.

b non solum: locució adverbial, negació. etiam: iteració. praecipue: manera. iniuste: manera.

c de familia Romana: CC. ex libris virorum Romanorum: CC Lloc. in ea: CC Lloc. in familia Romana:

CC Lloc. in latifundiis: CC Lloc. in ludis gladiatoriis: CC Lloc. contra eos: CC.

7. a gerebatur imperfet d’indicatiu, 3a persona, singular b accusabar imperfet d’indicatiu, 1a persona, singular c administramur present d’indicatiu, 1a persona, plural d iudicabor futur d’indicatiu, 1a persona, singular e laudaris present d’indicatiu, 2a persona, singular f congregantur present d’indicatiu, 3a persona, plural g sedabitur futur d’indicatiu, 3a persona, singular h deserebantur imperfet d’indicatiu, 3a persona, plural 8 Resposta personal.

9. a5 b1 c2 d4 e3

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :