Imatges analògiques i imatges digitals
Imatge analògica: És una imatge natural captada amb una càmera o qualsevol tipus d'aparell
òptic que presenta uns tons continus.
Imatge digital: Una imatge digital, també anomenat gràfic digital, és una representació
bidimensional d'una imatge utilitzant bits (uns i zeros).
Digitalització: Procés de transformació d'una imatge analògica a una digital. Exemples
Els fitxers amb gràfics vectorials (els trobareu en format EPS, CDR, DFX, WMF...) contenen instruccions (vectors) amb informació sobre les línies i corbes que contenen les imatges; o sigui, descriuen les imatges a partir de les seves característiques
geomètriques. La representació de la imatge que fa un programa d'edició de gràfics
vectorials (l’Illustrator, el Corel Draw, el Freehand, el Graphx Designer, el Flash...) es basa en el càlcul d'aquests vectors. Les imatges vectorials resultants tenen l'avantatge que són independents de la resolució, és a dir, s'escalen automàticament per aparèixer nítides, independentment de les dimensions o del color. Tenen l'inconvenient que, com més complexes són, l'ordinador triga més a calcular-les i a representar-les.
Els fitxers de mapes de bits, o de trama (els trobareu com a *.xcf, *.bmp, *.tif, *jpg, *.gif, *.png...), utilitzen una quadrícula formada per uns petits quadrats (píxels) per representar els gràfics. Cadascun d'aquests petits quadrats te assignada una determinada posició i un determinat color. La representació del gràfic que fa un programa editor de mapes de bits (el Gimp, el Paint Shop Pro, el Photoshop, el Corel Photo-Paint...) és, doncs, un mosaic format per peces de colors diferents. Aquestes imatges tenen l'avantatge de reproduir ràpidament i amb molta fidelitat gradacions subtils d'ombres i colors. El seu principal inconvenient és que, en escalar-les, perden definició.
Imatges de mapes de bits
Píxel: És la porció més petita d'una imatge de mapa de bits. Cada píxel només pot tenir un
sol color que pot ser la mescla dels colors vermell, verd i blau.
Característiques d'una imatge de mapa de bits:
● Grandària de la imatge: es defineix a partir dels valors d'amplada i d'alçada d'una imatge
en píxels. Per exemple, una imatge de 300x400 vol dir que té 300 píxels d'ample per 400 píxel d'alçada.
● Resolució: és la concentració o densitat de puts d'una imatge. Se sol mesurar en píxels per
polzada (ppp o ppi, de l'anglès pixels per inch). Per exemple, una imatge de 300ppp de resolució horitzontal, vol dir que a cada polzada horitzontal hi van pintats 300 píxels.
● El color: a cada píxel se li assigna un color.
Podem emprar modes diferents per assignar color a una imatge que estiguem editant amb un programa d'edició d'imatge:
Mode RGB: Combina el vermell, el verd, i el blau per a crear qualsevol color. La suma de tots els colors
produeix el blanc. Cada píxel té assignat per cadascun d'aquests tres colors bàsics un valor d'intensitat que oscil·la entre 0 i 255.
Mode HSV (Hue, Saturation, Brightness): Es basa en combinar el to, la saturació i la lluminositat.
El to (H) determina el color real del píxel i utilitza la roda de color de 360º per determinar-lo. La saturació (S) determina la puresa del color. Un color amb saturació total (100) és un color pur. Un color sense saturació (0) no tindrà color, serà en l'escala de grisos.
La lluminositat (V) (0-100). Quanta més lluminositat més clar serà el color, a menys lluminositat serà fosc.
Imatges de mapes de bits
El color: a cada píxel se li assigna un color (continuació).
Mode escala de grisos: És un mètode que serveix per mostrar models de color en blanc i
negre. Té un sol canal: això li permet mostrar 255 ombres de grisos, essent 0 el negre i 255 el banc.
Mode indexat: Aquest model crea un índex de tots els colors que hi ha en una imatge i els
col·loca en una taula de cerca (LUY). Només permet que hi hagi 256 colors diferents, però aquests colors poden agafar-se dels 16,8 milions disponibles en una imatge RGB. El pes de les imatges que empren aquest sistema és més petit que en altres formats i s'utilitza en icones i altres imatges petites.
Mode CMYK (Cyan, Magenta, Yellow y BlaK): Es basa en les propietats d'absorció de la
llum de la tinta impresa. A cada píxel se li assigna un valor de 0 a 100% per cadascun dels quatre colors.
Profunditat de color:La profunditat de color és el nombre de bits utilitzats per representar el
color de cada píxel. Una profunditat de color n equival a una quantitat 2 elevat a n de colors. Per exemple:
Mode RGB – profunditat de color és 24 bits (8bitsx3 colors). Per tant, cada píxel pot tenir un color d'entre 16 milions de colors (2^24 o 2^8x2^8x2^8).
Mode escala de grisos: La profunditat de colors és de 8 bits. Per tant, cada píxel pot tenir un color d'entre 256 colors (2^8).
● Pes d'una imatge. Quan guardem una imatge en un arxiu, ocuparà un espai de memòria.
L'espai ocupat dependrà de la grandària de la imatge, de la profunditat de color i de la manera en que la guardem (format de la imatge).
● Formats d'imatges: Les imatges es poden guardar de diferents maneres:
● Sense compressió. La imatge ocupa força espai al dispositiu d'emmagatzematge
d'informació (disc dur, llapis-USB, etc.), aleshores diem que pesa. Ex. bmp
● Amb compressió sense pèrdues. En aquest cas guardem la informació de la imatge
intentant utilitzar la mínima quantitat d'espai possible del dispositiu d'emmagatzematge, sempre mantenint el grau de qualitat.
Ex. tif, gif, png
● Amb compressió amb pèrdues. Es guarda la imatge sacrificant part de la seva
qualitat a canvi d'ocupar poc espai. La qualitat perduda ja no es pot recuperar. Ex. jpg
