• No se han encontrado resultados

2.1 Quant a la relació amb el subjecte, els verbs poden ser:

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "2.1 Quant a la relació amb el subjecte, els verbs poden ser:"

Copied!
11
0
0

Texto completo

(1)

1. Conjugacions

1a conjugació Verbs acabats en –ar (cantar, estimar, ballar, etc.). Tots són regulars, llevat d’anar i estar.

2a conjugació Verbs acabats en –er (témer, conèixer, córrer, etc.) o acabats en –re (vendre, cabre, prendre, etc.).

També s’inclouen en aquesta 2a conjugació els verbs dir i

dur.

3a conjugació Verbs acabats en –ir (acudir, dormir, sortir, etc.).

N’hi ha que són purs (bullir, pressentir, collir, etc.) i d’altres que són incoatius (patir, reduir, suplir, etc.).

Els verbs incoatius afegeixen la partícula –eix- entre l’arrel i la desinència en algunes persones (pateixo, pateixes...)

2. Tipus de verbs

2.1 Quant a la relació amb el subjecte, els verbs poden ser:  Impersonals

Avui ha plogut tot el dia.

Hi ha deu mil pessetes al compte corrent. Hi havia tres cartes a la seva bústia.

 Personals

L’alcalde presideix el congrés. El meu fill fa teatre.

2.2 Quant a la seva relació amb els complements, els verbs poden ser:  Copulatius

La sala d’exposicions era plena de gom a gom.

 Predicatius

En Joan duia el menjar per al seu avi. La model va caure.

(2)

3. Perífrasis verbals

3.1 Obligació

Haver de + infinitiu

Has de preparar el berenar, si vols celebrar Dijous Gras.

Caldre + infinitiu

Caldria tornar les claus al porter, perquè no hi hagi problemes.

Cal evitar sempre les formes incorrectes *tenir que, *haver-hi que o *ser

precís.

3.2 Probabilitat

Deure + infinitiu

Ja deuen ser les vuit del vespre.

Per expressar la probabilitat o el dubte, cal evitar formar frases utilitzant només el verb principal en futur, condicional o subjuntiu, ja que serien construccions castellanitzades.

Present:

Deu ser la Maria qui truca.

(Incorrecte: *Serà la Maria qui truca.) Passat:

Devíeu patir molt!

(3)

4. Verbs preposicionals o de règim verbal

Són aquells el sentit dels quals exigeix un complement introduït per una preposició.

Regeixen la preposició a:

negar-se a acostumar-se a accedir a contribuir a exposar-se a avenir-se a renunciar a decidir-se a procedir a limitar-se a arriscar-se a atenir-se a dedicar-se a atrevir-se excitar a obligar a etc.

Regeixen la preposició de:

parlar de recordar-se de doldre’s de riure’s de saber de oblidar-se de adonar-se de dubtar de burlar-se de queixar-se de penedir-se de aprendre de etc.

Regeixen la preposició en:

pensar en exercitar-se en aplicar-se en insistir en col·laborar en convertir en confiar en consistir en afanyar-se en entossudir-se en tenir interès en etc.

Regeixen la preposició amb:

amenaçar amb comptar amb trobar-se amb conformar-se amb etc.

Exemples:

Hem de contribuir a tan noble causa.

La directora compta amb nosaltres per a l’excursió. S’ha de confiaren la resolució del problema ben aviat.

Recordem:

Quan el complement preposicional està introduït per les preposicions en o amb i tot seguit hi ha un verb en infinitiu, s’ha de canviar aquestes preposicions per

a o de.

La conjunció que fa caure la preposició que la precedeix.

Col·laborem a recaptar per a la lluita contra la sida. Van amenaçar-lo d’expulsar-lo de l’escola.

(4)

5. Verbs velars

Els verbs velars són aquells que tenen el radical velaritzat, o sigui que la 1a persona del singular del present d’indicatiu s’acaba en la consonant velar –c. Aquesta consonant velar de la 1a pers. Sing. pres. ind. es transforma en g (o en el dígraf gu) en el present de subjuntiu, en el pretèrit perfet d’indicatiu i en algunes persones (o en totes) de l’imperatiu. A vegades la velarització també es presenta en el participi. infinitiu 1a pers. pres. ind. present subjuntiu imperfet subjuntiu pretèrit perfet ind. participi aparèixer aparec aparegui aparegués apareguí aparegut

beure bec begui begués beguí begut

caure caic caigui caigués caiguí caigut

conèixer conec conegui conegués coneguí conegut

dir dic digui digués diguí dit

dur duc dugui dugués duguí dut

prendre prenc prengui prengués prenguí pres

vendre venc vengui vengués venguí venut

venir vinc vingui vingués vinguí vingut

viure visc visqui visqués visquí viscut

Imperatius

Pel que fa al correcte ús dels imperatius irregulars, hem de tenir en compte aquest esquema:

singular plural

---- 1a

2a 2a

3a 3a

Així, quan la 2a persona del singular tingui el fonema velar [g] en la desinència, també el tindrà la 2a persona del plural; i quan no, no.

De la mateixa manera, quan la desinència de la 3a persona del singular tingui aquest fonema, també el tindrà la 1a i la 3a persona del singular.

Exemples:

--- diguem --- beguem

digues digueu beu beveu

(5)

El verb veure pot tenir o bé tot l’imperatiu amb –g- o bé les segones persones sense –g-: veu/veges (tu), vegi ell, vegem nosaltres, vegeu/veieu vosaltres, vegin ells.

Per donar una ordre general (rètols, anuncis, etc.), en català utilitzarem la 2a persona del plural i no pas l'infinitiu.

Empenyeu (Incorrecte: *Empènyer)

No fumeu (Incorrecte: *No fumar)

Per formar una frase de manament afirmativa, utilitzarem l'imperatiu.

Beveu vi!

Vine de seguida! Moveu l'armari!

Però si la frase de manament és negativa, haurem d'utilitzar el present de subjuntiu i no l'imperatiu.

No begueu vi!

No vinguis fins demà! No mogueu l'armari encara!

Hem de parar especial atenció a les segones persones! Compte que el verb donar no és velar: dono, donis, donés...

(6)

Més remarques sobre morfologia verbal:

1. Els verbs porten dièresi sempre que n’hagin de portar, seguint les regles gramaticals del català. Això succeeix quan l’arrel del verb acaba en vocal. Per exemple: su-ar, llo-ar, condu-ir, agra-ir..., PERÒ hem de tenir present que NO porten mai dièresi:

Infinitiu, futur, condicional, gerundi (agrair/agrairé/agrairia/agraint)

2. No hi ha infinitius ni gerundis amb –g- (saber, sabent / conèixer, coneixent...) 3. Alguns verbs tenen alternança en el radical:

A/E: jeure, treure, néixer...

Formes àtones: A (traiem, trauré, trauria...); formes tòniques: E (trec, trèiem, tregui...)

O/U: sortir, cosir, collir, tossir, escopir

Formes àtones: O (collim, colliré, colliria...); formes tòniques: U (cull, cullis...) 4. Compte amb els verbs incoatius!

Els verbs sentir i derivats són purs (no són incoatius): sento, consento, pressento, em ressento...

Però NO: assentir i dissentir, que són incoatius: assenteixo, dissenteixo... També és incoatiu el verb assortir: assorteixo...

Els verbs següents són purs, però a vegades erròniament els fem incoatius: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir, grunyir, munyir...

5. Verbs especialment irregulars:

Córrer:

Present de subjuntiu: tot sense –g- : corri, corris..., PERÒ correm o correguem, correu o corregueu, corrin.

Pretèrit imperfet de subjuntiu: tot amb –g-: corregués, correguessis, corregués...

Imperatiu: tot sense –g-, PERÒ correm o correguem

Caber:

Present de subjuntiu: amb –g-: càpiga, càpigues...

(7)

Imperatiu: velaritzat, excepte les segones persones: cap (tu), càpiga (ell), capiguem, cabeu, càpiguen.

Saber:

Present de subjuntiu: amb –g-: sàpiga, sàpigues...

Pretèrit imperfet de subjuntiu: sense –g-: sabés, sabessis, sabés...

Imperatiu: tot velaritzat: sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen.

Poder i voler:

Fan tot el present de subjuntiu amb –u- i tot el pretèrit imperfet de subjuntiu amb –o-, i tenen tot l’imperatiu velaritzat. Recordeu, sobretot, les formes

puguem, pugueu i vulguem, vulgueu.

6. Compondre / composar:

Compondre es conjuga com respondre:

El músic compon una melodia

El jurat està compost per 8 membres

Composar (significat de ‘posar arbitràriament’) es conjuga com posar:

El policia ha composat una multa.

7. El verb coure té dos participis segons el seu significat:

Cuit: ‘cuinat, modificat pel foc’

Les patates s’ha cuit molt bé.

Cogut: ‘coïssor, picor’

M’han cogut els ulls tot el dia.

8. Concordances verbals entre oracions:

Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu – condicional compost Si hagués sigut pescador, hauria pescat l’aurora.

Pretèrit imperfet de subjuntiu – condicional compost Si jo fos pescador, pescaria l’aurora.

(8)

EXERCICIS

1. Ompliu els espais buits amb la forma verbal adequada del verb que hi ha entre parèntesis.

Els meus amics s’han quedat de pedra quan han _______________ (saber) que els policies municipals imposen multes als vianants.

Van passar la nit _______________ (beure) sense parar i van acabar molt malament.

No et vagis _______________ (moure) amunt i avall tota l’estona.

TV3 ha _______________ (emetre) més episodis dels previstos d’aquesta sèrie.

Aquest partit polític ha _______________ (oferir) als seus adversaris de participar a l’equip de govern.

Diuen que aquest virus s’ha ______________ (estendre) molt ràpidament. En aquestes jornades, un grup de restauradors han _______________ (difondre) la importància de la dieta mediterrània.

El poble ha _______________ (sofrir) un canvi espectacular.

Diuen que ens hem d’estrènyer el cinturó, però ells no se l’han pas _______________ (estrènyer).

L’escola d’art depèn de l’Ajuntament? Sí, n’ha _______________ (dependre) sempre.

Que te’n queden, de quaderns? No, ja els he _______________ (vendre) tots. Treballant i _______________ (viure) al mateix barri, deus estalviar força. L’escola ha _______________ (romandre) tancada tot l’hivern.

El robot està _______________ (respondre) perfectament bé a les seves ordres.

(9)

2. Ompliu els buits amb les formes de les perífrasis d’obligació o de

probabilitat adients.

No sé què he fet avui! Ja són les tres i encara _______________ al mercat. Crec que la Maria ja _______________ camí de Barcelona.

No _______________ que s’amoïni, tot anirà com està previst. ______________ explicar-me el que va passar la setmana passada. Jaume, _______________ portar el gos a passejar.

3. Recordeu que el temps verbal varia segons si l’ordre és afirmativa o

negativa. Passeu les següents ordres afirmatives a negatives:

Exemple: Tingues paciència! – No tinguis paciència. Beu molta aigua –

Vine aviat! – Preneu cafè! – Creieu-vos-ho tot! – Enceneu el foc! – Treu això d’aquí! –

4. Passeu les oracions següents a la segona persona del plural

(vosaltres):

Beu una mica més de vi – No beguis més vi –

Mou els braços -

No moguis tant els braços – Encén el foc –

No encenguis el foc encara – Treu la pols –

(10)

5. Completeu les oracions amb la forma adequada dels verbs que hi ha

entre parèntesis.

Aquestes mongetes no cal que _______________ (bullir) gaire.

Demà porteu els exercicis: us recordo que no els _______________ (admetre) cap més dia.

Quan m’equivoco jo, almenys, ho _______________ (reconèixer).

Els mestres els ho ______________ (consentir), s’estimen més fer els ulls grossos.

Ja el _______________ (conèixer), aquest noi. Me l’han presentat fa una estona.

Si aquest llibre no t’agrada, tria’n un altre que et _______________ (fer) el pes. Els mestres desitgen que els pares _______________ (iniciar) el projecte. El negoci no rutlla. Si no pleguem, _______________ (perdre) tots els diners. Pau, _______________ (recollir) les coses que és hora d’anar a dormir.

Vam haver d’esperar que els nens _______________ (pair) el dinar abans de banyar-nos a la piscina.

Si tot va bé, la nena _______________ (néixer) cap a finals d’abril.

Cada vegada que ha de parlar en públic, _______________ (morir-se) de vergonya.

Això ja està del tot decidit: no crec que _______________ (poder) fer-hi res. Caldria que em _______________ (traduir) aquesta carta a l’anglès.

Jo sempre ________________ (bullir) la llet abans de beure-me-la.

Et desaconsello fer aquesta inversió, perquè jo _______________ (pressentir) que l’empresa farà suspensió de pagaments.

(11)

CLAU DELS EXERCICIS

1. sabut / bevent / movent / emès / ofert / estès / difós / sofert / estret / depès /

venut / vivint / romàs / responent / dissolt

2. he d’anar / deu ser – ha de ser / cal / has d’ / has de

3. No beguis molta aigua / No vinguis aviat / No prengueu cafè / No us ho

cregueu tot / No encengueu el foc / No treguis això d’aquí

4. Beveu una mica més ... / No begueu més vi / Moveu... / No mogueu ... /

Enceneu... / No encengueu... / Traieu la pols...

5. bullin / admetré / reconec / consenten / conec / faci / iniciïn / perdrem / recull

/ païssin / naixerà / es mor / puguem – pugueu / traduïssis / bullo / pressento

MATERIAL DE CONSULTA

Català sense distàncies 1. Ed. Pòrtic

(pàg. 146-148, 182-187, 210-214, 271-272, 333)

Català sense distàncies 2. Ed. Pòrtic

(pàg. 69-71, 98-99, 223-224, 247-248)

Català sense distàncies 3. Ed. Pòrtic

(pàg. 65-70, 184-185)

Català per a persones adultes 1. Castellnou edicions

(pàg. 149-157, pàg. 174-186)

Català per a persones adultes 2. Castellnou edicions

(pàg. 156-161, 181-187)

Català per a persones adultes 3. Castellnou edicions

(pàg. 134-137, 157-160)

PER TREBALLAR AL CENTRE OBERT: CATALÀ A MIDA

- Teoria Fitxes de referència: 15/003 - Exercicis Fitxes de referència color vermell: 15/001-15/031 color blau: 15/001-15/082

Referencias

Documento similar

En darrer terme, la cinquena fase que es basa en l’avaluació del procés, en aquest sentit cal tenir present que segons Lago & Onrubia (2011) en aquesta fase són molt

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

Dada la endogeneidad de la respuesta de la política monetaria a la evolución prevista para la economía, esta evolución de las cotizaciones bancarias ante sorpresas monetarias puede

En primer lugar, como ya se ha señalado, debe precisarse que ambas categorías acce- den a sus puestos de trabajo a través de cauces más flexibles que el personal permanente, pero

El otro eje es dar un primer paso que permita a futuro desarrollar una investigación acerca del estado del arte de la gráfica del cartel latinoamericano en la actualidad,

No solo porque nosotros trabajamos en temas de gran escala como la variabilidad climática y el efecto que tiene sobre los árboles, sino porque no puedes pretender que una

Com saps, l’ecologia és una ciència que estudia, entre altres coses, la relació dels organismes amb el medi ambient (biòtic i abiòtic) i nosaltres recuperem aquesta

D’altra banda, mai no ha estat tan clara com en aquesta època la condició obrera d’una persona: els obrers són (o eren) aquells que treballaven amb les mans des que deixaven de