• No se han encontrado resultados

Hi és present l’interventor municipal,

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Hi és present l’interventor municipal,"

Copied!
37
0
0

Texto completo

(1)

Secretaria General

Ref.: CP 13/19

A la Sala Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el SETZE de JULIOL de DOS MIL DINOU, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió extraordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Ada Colau Ballano. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Jaume Collboni Cuadrado, Janet Sanz Cid, Laia Bonet Rull, Albert Batlle Bastardas, Joan Subirats Humet, Jordi Martí Grau, Lucía Martín González, Eloi Badia Casas, Jordi Rabassa Massons, Marc Serra Solé, Gemma Tarafa Orpinell, Montserrat Ballarín Espuña, David Escudé Rodríguez, Margarita Marí-Klose, Francesc Xavier Marcé Carol, Maria Rosa Alarcón Montañés, Ernest Maragall i Mira, Elisenda Alamany i Gutiérrez, Miquel Puig i Raposo, Montserrat Benedí i Altés, Jordi Coronas i Martorell, Eva Baró i Ramos, Gemma Sendra i Planas, Max Zañartu i Plaza, Maria Buhigas i San José, Jordi Castellana i Gamisans, Elsa Artadi Vila, Neus Munté Fernández, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Martí Galbis, María Luz Guilarte Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea, Celestino Corbacho Chaves, José Bou Vila, Óscar Ramírez Lara, Manuel Valls Galfetti i Eva Parera Escrichs, assistits pel secretari general, el Sr. Jordi Cases Pallarès, que certifica.

Hi és present l’interventor municipal, el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.

Excusen la seva absència la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño i l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello.

Constatada l’existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. La Sra. ALCALDESSA saluda els membres del Plenari del Consell Municipal, els mitjans de comunicació, la síndica de Barcelona i els veïns i veïnes que els segueixen per Betevé.

Afirma que és un honor poder presidir el primer ple del mandat, en sessió extraordinària prevista per la llei, i que se centra en el cartipàs.

Indica que la sessió consta de dues parts; la primera destinada a donar compte dels decrets de la presidència que configuren el sistema de govern municipal, distribuïts en un total de cinquanta-cinc decrets, que han estat a disposició de tots els regidors i regidores, i dels quals s’informa en aquesta sessió plenària per al seu coneixement i debat. Afegeix que la segona part concerneix les propostes d’acord del cartipàs, i que fan referència a aquelles que configuren el sistema institucional de govern i que han de ser aprovades pel Plenari del Consell Municipal.

Assenyala que les propostes d’acord que se sotmetran a votació seran la modificació de la disposició addicional segona del Reglament orgànic municipal (ROM), relativa a la denominació i àmbits d’actuació de les comissions del Consell Municipal; els nomenaments de presidències, vicepresidències i composició de les comissions del Consell Municipal; els nomenaments dels representants municipals a l’Àrea Metropolitana; els nomenaments dels representants municipals als consells d’administració de les empreses de capital íntegrament municipal; els nomenaments dels representants municipals al Consorci de la Zona Franca; les dedicacions, retribucions, assistències i indemnitzacions dels membres electes de la corporació, i consellers i

(2)

Fa avinent que la Junta de Portaveus va acordar fer un debat conjunt sobre les dues parts de la sessió, i quan acabi es faran les votacions.

Abans d’encetar el debat, lamenta que Joaquim Forn, del grup Junts per Catalunya (JxCat), no els pugui acompanyar presencialment avui aquí, malgrat que és un regidor del Plenari del Consell Municipal, ja que s’ha pogut presentar a les eleccions tot i estar en privació de llibertat, ha estat votat per milers de ciutadans de Barcelona, i no ha estat suspès. Per tant, afirma que com a presidenta del Plenari i com a alcaldessa ha de lamentar que no se li hagi permès sortir per assistir a aquest ple, tot i que ho van demanar els seus advocats.

En conseqüència, indica que avui és absent d’aquesta sessió la tinenta d’alcaldia Laura Pérez, cosa que garanteix que, en cas d’empat en alguna votació, no es guanyaria o es perdria per l’absència del Sr. Forn.

Dit això, enceta seguidament els torns de paraula, que comença ella mateixa en nom del Govern municipal.

La Sra. ALCALDESSA indica que es repartiran les intervencions amb el Sr. Collboni, atenent el fet que representen un govern de coalició entre Barcelona en Comú i el PSC. Fet aquest aclariment, en primer lloc, agraeix a tothom que avui puguin ser aquí, coneixedora que en el darrer moment s’han intensificat les converses amb algunes forces de l’oposició per poder presentar alguns acords.

Valora que el fet més remarcable és l’inici d’un nou mandat i, per tant, d’una nova etapa, que depèn de tots i totes com volen que sigui.

Destaca que el Consell Municipal sempre ha estat un espai de debat on la discrepància s’ha expressat amb bon to, i es mostra convençuda que així continuarà sent. Remarca que govern i oposició tenen la missió conjunta de donar resposta als reptes de la ciutat; el Govern, amb la responsabilitat de portar la iniciativa, fer propostes i dur a terme una bona gestió, i l’oposició té el dret i el deure de fiscalitzar l’acció de govern, però també ha de ser propositiva.

Fa avinent que en aquest ple de cartipàs, a més d’organitzar els recursos i les representacions conjuntament, el Govern té l’obligació d’explicar-se i donar compte de l’estructura que han definit, i que defensarà conjuntament amb el Sr. Collboni, atès que formen un govern de coalició.

Destaca com una bona notícia el fet que el nou govern de la ciutat el formen divuit regidors i regidores, atès que d’ençà del 2007 no hi havia hagut un govern amb tants membres, i que entén que és beneficiós per a tota la feina que planteja una ciutat gran com Barcelona i que cal repartir. Confirma, doncs, la voluntat de ser un govern fort i estable, atès que a la política barcelonina, catalana i estatal, a la política en general, li cal estabilitat institucional. Afegeix que aquesta voluntat d’estabilitat i fortalesa també respon al fet que volen ser un govern dialogant, que treballi des del diàleg amb l’oposició, amb les entitats, i amb el conjunt de la ciutadania a fi de sumar esforços per fer aliances, ja que Barcelona és un projecte compartit, de tothom.

Quant a les prioritats, recorda que han estat presentades públicament, i tan sols comenta breument que comparteixen les de la ciutadania, i que cal continuar treballant per reduir les desigualtats, posant èmfasi en les polítiques pel dret a l’habitatge. Constata, igualment, que cal prioritzar i fer un salt endavant contra l’emergència climàtica, i que això vol valentia per part d’aquest plenari, ja que la ciutat no pot esperar més, com tampoc no pot esperar més el planeta.

Afegeix la necessitat de crear ocupació de qualitat; treballar per la seguretat i la convivència en una ciutat massificada i complexa, i que ho han de fer des de la lleialtat

(3)

institucional amb el conjunt d’administracions que tenen responsabilitats en aquests àmbits.

Assenyala, igualment, que volen una ciutat de valors, compromesa amb els drets humans, l’acollida, la diversitat i el feminisme; i en un escenari internacional on l’extrema dreta i els discursos d’odi, Barcelona més que mai ha de ser una ciutat d’esperança. I justifica que per això proposen aquest govern fort, estable i dialogant, i la voluntat de fer-ho amb tots els grups municipals, amb alguns dels quals tindran més coincidència que amb altres, però es mostra convençuda que amb tots podran arribar a acords de ciutat, que seran el resultat que, tots plegats, estan fent bé la feina.

Constata que la ciutadania expressa que està farta dels tacticismes, dels partidismes, de l’electoralisme i del curtplacisme i demana que treballin per l’interès general. Assegura que per part de la seva formació hi ha tota la voluntat de fer-ho, amb més diàleg encara del que han estat capaços d’establir en el passat.

El Sr. MARAGALL comenta que torna a aquesta casa, i que ho fa amb una barreja de sensacions que considera comprensibles; així, diu que ho fa amb la memòria plena de records i de sentiments, d’impressions quasi físiques que aquesta sala transmet per si mateixa. Afirma, però, que sobretot ho fa amb la mirada endavant, carregada de confiança i, també, d’una certa ambició institucional i per Barcelona. Afegeix que també ho fa, clarament, amb l’orgull de representar el primer grup del Plenari, la formació que va obtenir el nombre més gran de vots de la ciutadania de Barcelona, la que va guanyar les eleccions.

Observa que l’alcaldessa ha lamentat l’absència del Sr. Forn, i assegura que ell no la lamenta, sinó que la denuncia directament perquè és inacceptable, absolutament intolerable en termes democràtics i institucionals; i és una vergonya per a aquest ajuntament, per a aquest plenari, per a la ciutat, haver de començar un mandat amb l’alteració explícita del resultat de les eleccions, amb una greu alteració democràtica. Remarca que no es tracta de si hi ha una absència o no, d’un vot més o menys, sinó que és una qüestió que defineix aquest plenari, la situació institucional d’aquest ajuntament, i que assegura que no és, de cap manera, admissible. I ofereix tota la col·laboració a JxCat per tot allò que sigui a les seves mans per resoldre la situació democràticament en nom dels drets i de la legitimitat plena per la qual el Sr. Forn avui hauria de ser aquí compartint aquest ple.

Centrant-se en les converses sobre el cartipàs, valora que tal vegada són un indicador del capteniment que presidirà les relacions govern-oposició; i manifesta que, si és així, té una certa inquietud i dubtes explícits sobre el futur pel que fa a les relacions obligades i necessàries entre el Govern i l’oposició.

Posa de manifest que han pogut copsar manca de generositat institucional, i també dosis abundants de tacticisme. Això no obstant, assegura que el seu grup és responsable i sap que aquesta ciutat no vol quedar-se contemplant un petit joc tàctic d’interessos de partit. Altrament, afirma que d’allò que es tracta és que en aquesta institució tots els grups tinguin possibilitats, capacitats i eines per dur a terme la seva funció amb tota dignitat. Adverteix que cal que es posin a treballar des d’aquest mateix instant, i confirma que donaran sortida al cartipàs. Fa notar que ho haurien pogut fer per unanimitat, gairebé ho havien aconseguit, però la manca de generositat ho impedirà.

Recorda que tenen per davant un ampli debat sobre l’acord de govern, malgrat que avui no és el dia; però afirma que des de la condició de primer grup de l’oposició, ERC treballarà per a la ciutat en totes les seves dimensions i amb tota la seva exigència. Apunta que, en conseqüència, definiran amb claredat la seva posició, i donaran suport o el negaran en funció de la seva visió del que significa interès general en aquesta ciutat; i

(4)

que això ho faran proveïts de les propostes del seu programa, que estan convençuts que permetran a la ciutadania reconèixer en ERC el grup que millor la representa i que li dona servei. Recapitula, doncs, que ho faran donant suport o negant-lo, criticant, però raonant sempre sobre la base de la responsabilitat i la defensa de l’interès general.

Acaba la seva primera intervenció, posant de manifest que les dades de població impliquen una exigència absoluta en moltes direccions, i diu que tractaran de donar resposta positiva al missatge de la ciutat en funció d’allò que han anat explicant i posant damunt la taula els últims mesos en campanya, en els debats i des d’ara mateix en aquesta cambra.

Finalment, apunta que fixaran la seva intervenció i propòsit en tres àmbits molt clars: el de la reducció de les desigualtats, l’habitatge, i els drets socials; en el nou model de creixement sostenible, que inclou el que s’ha anomenat xoc climàtic i transició energètica i ciutat neta i segura, i que la ciutat trobi en aquest ajuntament un autèntic servidor públic en tots els sentits, i amb l’educació i la cultura com a conceptes bàsics de la seva proposta política.

Confia que es podran trobar en aquests termes i, a partir d’això, que podran contrastar les posicions adequadament, els papers i els serveis públics. Confirma que ho faran amb responsabilitat i amb la convicció absoluta que Barcelona necessita que aquest plenari respecti els equilibris democràtics, els que el govern actual no ha respectat en la seva constitució, i que el seu grup defensarà des de la convicció, la claredat, la transparència i la relació directa amb la ciutadania.

La Sra. ARTADI destaca l’excepcionalitat d’aquest ple; i que per primera vegada, i com un cas únic a Europa, hi ha un regidor que és un pres polític, que té la màxima “ni oblit, però sí perdó”, que defineix molt bé el tarannà de Quim Forn. Afegeix que avui es dona la coincidència, a més, que el seu successor a la Generalitat, el conseller Buch, està declarant davant el TSJ per la mateixa causa de l’1 d’octubre, i que la repressió continua amb tots ells, que no s’atura mai, sinó que, altrament, cada vegada va a més. Remarca, igualment, que ahir van saber, gràcies al periodisme d’investigació, les connexions, que ja sospitaven, entre l’imam de Ripoll, cervell dels atemptats del 17 d’agost, i el CNI; i subratlla la casualitat que qui va estar al capdavant, juntament amb tots els serveis

d’emergència de les diferents institucions, fa més de sis-cents dies que és a la presó; però no passa res, i no hi ha comissions d’investigació, malgrat que es van demanar també des d’aquest hemicicle, on ho va fer el Sr. Coronas, mentre que alguns grups municipals consideraven que això implicava crear sospites infundades.

Remarca, doncs, la situació en què enceten el present mandat, plena d’excepcionalitats, que l’única cosa que fan és posar en perill la seguretat, d’una banda, però també els drets i les llibertats de la ciutadania de Barcelona. Assegura que no es cansaran de defensar que els drets civils i els drets fonamentals van de la mà.

Comenta que el Sr. Maragall també feia referència, fa uns minuts, a una altra excepcionalitat, i és que per primera vegada tenen una alcaldessa que no surt de la llista més votada, que no va guanyar les eleccions; i aprofita per felicitar el Sr. Valls i els seus finançadors per haver aconseguit allò que, de ben segur, consideraven un mal menor. Suposa que fa quatre anys això no hauria succeït, ja que l’alcaldessa tenia una altra aproximació i semblava que venia a canviar-ho tot; i al·ludeix al toc d’alerta que tantes vegades va fer Quim Forn, i és que l’alcaldessa era una broma per als rics, un malson per a les classes mitjanes i un càstig per als més desafavorits, i ha acabat obtenint el suport dels qui encara avui són poderosos i que mantenen el sistema. Apunta que una imatge val més que mil paraules, i que així ho demostra la que van poder veure el darrer 15 de juny.

(5)

Assenyala que el Govern afirma que té un ampli suport, i en aquest sentit recorda que també en tenia el de l’alcalde Hereu i no va garantir pas un bon mandat; per tant, adverteix que no sempre més és millor, i que un bon exemple d’això és que avui han arribat in extremis a aquest ple, ja que segurament ha costat molt establir els equilibris. Recorda, en aquest sentit, que ja han transcorregut dos mesos d’ençà de les eleccions, durant els quals no hi ha hagut acció política.

En conseqüència, insta el Govern a actuar amb rapidesa i a començar a treballar per la ciutadania. I aprofita per recordar que els van demanar l’activació immediata de l’emergència climàtica, i que la resposta del Govern municipal va ser fer la primera declaració d’emergència diferida de la història i dir que ja ho activarien el 2020; és a dir, que trigarien mig any a fer la declaració; i que la mateixa alcaldessa va confirmar que feia temps que hi treballaven i que ara es tractava d’actuar, malgrat que ja fa temps que ho haurien d’estar fent, i passar dels discursos, declaracions i pancartes i centrar-se en els fets. I fa notar que se’ls han avançat institucions tan poc modernes com el Vaticà o el príncep Carles d’Anglaterra.

Constata, però, que la climàtica no és l’única emergència que té la ciutat, i que també hi ha emergència en l’àmbit de la seguretat, i repeteix, tal com deien en campanya, que la crisi en la seguretat és el gran fracàs del mandat anterior, que ha generat un efecte crida, que fins i tot el mateix govern reconeix, de gent provinent de tot Europa. Confirma que la seguretat s’ha convertit en la principal preocupació de la ciutadania, que es constata amb l’augment no només dels furts sinó d’accions violentes amb armes de foc o tràfic de drogues. En aquest sentit, diu que esperen que el Sr. Batlle pugui i li deixin fer la feina. Reconeix que, tal com s’ha vist en campanya i també el 26 de maig, el seu és l’únic grup que no volia l’actual govern; i suposa que per això, malgrat la mà estesa per crear i treballar polítiques conjuntament, el Govern ha tingut una actitud obertament hostil en la negociació del cartipàs amb JxCat, cosa que lamenten, ja que sempre han volgut reballar a favor de polítiques millors a favor de la ciutadania.

Confirma, doncs, que per l’actitud del Govern municipal, més que no pas pel resultat, avui votaran en contra del cartipàs.

Puntualitza que la crisi climàtica i la crisi de seguretat no són els únics problemes que tenen; i destaca que després de quatre anys de govern dels comuns no s’ha resolt l’emergència d’habitatge, atès que més enllà de proclames no s’han fet prou mesures reals, ni s’ha treballat pensant en el llarg termini ni en clau metropolitana. Entén que calen grans consensos, tot i que sense renunciar a ser crítics; en aquest sentit, fa notar que el Govern separa la producció d’habitatge públic de la gestió del sòl, i del

planejament urbanístic. I avisa que cal mobilitzar el sòl.

Afegeix que, malgrat la recuperació de la macroeconomia, continua havent-hi una crisi d’emergència social, no només a causa dels desnonaments, sinó per la quantitat de persones que dormen al carrer, el doble que ara fa quatre anys, els assentaments o la venda irregular. I assenyala que també tenen una emergència productiva perquè, tot i que les xifres de l’atur evolucionen de manera correcta, tenen un problema molt greu amb les rendes del treball, amb els sous, i aquest és l’origen, en bona part, de la desigualtat creixent a la ciutat; els salaris no creixen prou ràpid i, en aquest assumpte, també es requereix traslladar molts esforços.

Denuncia, igualment, l’existència d’una emergència humanitària, que si bé no se circumscriu als límits territorials de la ciutat, no per això és menys visible ni se n’han de sentir menys responsables. Remarca que a la Mediterrània s’estan ofegant moltes persones que volen accedir a una societat millor per conflictes i per situacions econòmiques, de les quals els governs europeus també són responsables. Per tant,

(6)

entén que no poden continuar parlant de drets humans si fan ulls clucs a les polítiques migratòries de les quals també participen. Avisa que no és suficient només donar suport a Open Arms —malgrat reconèixer la magnífica tasca que duu a terme—, i cal canviar la política migratòria.

Assegura que en aquests àmbits, i en molts d’altres, els trobaran sempre per treballar, però recomana al Govern, en nom del seu grup, que escolti, dialogui i que no es tanqui; que treballi amb rigor, amb objectius clars i mesurables, amb transparència, que reti comptes a la ciutadania; i que col·labori amb les entitats, amb la societat civil, i amb la resta d’administracions, ja que els objectius són compartits.

Apunta que no s’hi val fer sempre el mateix discurs vantant-se de ser els qui més han fet, i que no fan més perquè no els deixen; i fa notar que els assumptes no es resolen a base d’oratòria, sinó amb solucions tangibles, efectives i que la ciutadania pugui constatar. La Sra. GUILARTE diu que el seu grup entén que les segones parts mai no han estat bones, i que l’actual govern de la ciutat no ha començat amb bon peu.

Fa notar que han exhaurit el termini màxim que preveu la llei per arribar al ple d’aprovació del cartipàs, mentre que a la ciutat s’acumulen els problemes, molts de summament greus, per als quals l’alcaldessa no sembla que tingui ni temps ni cap comentari per fer, i li retreu que només s’hagi deixat veure per fer-se algun homenatge televisiu.

Observa que presenten el govern que Barcelona en Comú ha format amb el Sr. Collboni, entén que confiant en la manca de memòria de la resta del món, com a fort i estable, malgrat que són conscients que és dèbil i inestable; amb els mateixos, i amb les mateixes responsabilitats que en el mandat anterior, i sospita que per fer el mateix.

Qualifica la recepta de fallida, i no entenen per quin motiu hauria de ser diferent en aquest nou intent, més encara havent acabat com ho va fer, ja que la Sra. Colau ha estat l’alcaldessa més reprovada de la història de la democràcia. Li retreu que no assumeixi els seus errors i el fracàs de la seva gestió, així com les conseqüències desastroses que ha generat en la ciutat el desgovern de quatre anys i que, altrament, es lamenti i en culpi els altres.

Quant a l’ordre del dia que avui voten, posa de manifest que tan sols estableix uns mínims i és, d’altra banda, un reedició del que es va acordar en l’intent fallit de govern conjunt en el mandat anterior.

Afirma que li sembla al·lucinant que hagin trigat un mes a assolir un pacte que ja tenien guardat en un calaix; mentrestant, la resta d’ajuntaments d’Espanya treballen a ple rendiment i ja han celebrat molts d’ells plens ordinaris i, aquí, amb prou feines han tancat un acord de cartipàs i no pas per unanimitat. Considera que aquesta situació té a veure amb la nul·la predisposició, habitual en l’alcaldessa, per negociar i arribar a acords amb la majoria de l’oposició.

En aquest sentit, posa en relleu que, fins ben poc abans de començar aquesta sessió, estaven intentant esbrinar quina era l’oferta ferma que presentava el Govern a fi que la majoria de grups de l’oposició puguin disposar dels recursos necessaris per exercir el seu dret i obligació de control i fiscalització al Govern municipal.

Recorda que fa pocs dies, el Sr. Collboni i la Sra. Colau declaraven, davant les càmeres, la voluntat de mà estesa, malgrat que l’únic que hi ha és desconsideració i immobilisme. Afegeix que també parlaven de diàleg, però l’única cosa que els han fet arribar ha estat un monòleg predissenyat i tancat a la seva conveniència; igualment, recorda que parlaven de consens, però s’han limitat a imposar, tot i que la Sra.

(7)

Alcaldessa ha afirmat que no pot ser que els polítics hagin deixat de posar-se en contacte, i corrobora que, amb ella, ni tan sols ho ha intentat.

Es pregunta si la que acaba de referir serà l’actitud dels propers quatre anys, ja que els preocuparia molt que fos així, perquè la ciutat necessita acords i polítiques transformadores per resoldre els problemes, molts dels quals els ha creat la mateixa alcaldessa. Dubta, tanmateix, que això sigui possible, atès que el Govern ni tan sols és capaç d’escoltar la resta de formacions polítiques del consistori ni atendre una petició, formulada per escrit, signada per la majoria de l’oposició. Conclou que no escolten l’oposició ni tampoc la ciutadania; i pregunta si estan disposats a donar-los cap mena de resposta. Adverteix que Barcelona viu una emergència en seguretat, l’incivisme campa per on vol, i la mobilitat és un maldecap diari per a la ciutadania.

Precisa que els queden per davant quaranta-quatre plens, i entén que en aquest primer, el del cartipàs, haurien de donar al Govern el benefici del dubte i els cent dies de gràcia, però assegura que no són gaire optimistes. Afegeix que, malgrat tot, la seva voluntat sempre ha estat la de treballar per una Barcelona més segura, més sostenible, més solidària i amb més oportunitats per als barcelonins.

Es referma en la voluntat de liderar l’oposició des del constitucionalisme, al qual assegura que donaran veu i vot enfront del populisme i del separatisme, i d’aquells que, a més, serveixen de parapet al Govern.

Avisa que Ciutadans estarà al capdavant de l’oposició de manera ferma, proactiva i responsable i, sobretot, lleial amb tots els barcelonins, amb allò que necessita la ciutat; tal com han demostrat exigint i impulsant que, abans de final de mes, se celebri la primera sessió plenària extraordinària del mandat sobre seguretat; i reclama a l’alcaldessa que faci el favor de convocar-la al més aviat possible.

Finalment, diu que arran de l’actitud de l’alcaldessa, i com és comprensible, vol deixar clar que com a oposició s’abstindran en tots els punts de l’ordre del dia del ple del cartipàs.

El Sr. BOU, en primer lloc, fa referència al fet que avui s’estrena en el ple, ja que com és conegut prové del món empresarial. Assegura, però, que intentarà portar aquí tot el que és bo d’aquest àmbit, i del qual considera que han d’aprendre, del que significa el gran sacrifici de muntar i fer créixer una empresa.

Diu que arriben al ple amb la mala sensació que, d’ençà de la constitució de l’Ajuntament fins avui, s’han perdut uns dies importants per deixar clar que en aquest nou mandat cal abordar, des del primer moment, els assumptes urgents que afecten tots els barcelonins, entre els quals la seguretat, l’habitatge, el top manta, o el turisme.

Quant a l’acord de govern, constata que no és una novetat, ja que en el darrer mandat la Sra. Colau i el Sr. Collboni van pactar. Entén, però, que els canvis són ben evidents; fa quatre anys la Sra. Colau era més forta que no pas ara i estava menys cansada. Recorda, igualment, que ara fa quatre anys el Sr. Rajoy era a La Moncloa, i que ara hi ha el Sr. Sánchez. I observa que contra el PP molts vivien molt bé perquè se’l podia culpar de tot. Afirma que a la Sra. Colau no li agrada la seguretat, ni l’economia, ni el turisme, ni les empreses ni els empresaris; en definitiva, tot allò que fa feliç la gent perquè li dona seguretat i estabilitat i, tot això, ho ha passat al Sr. Collboni.

Constata que les darreres setmanes han viscut un augment brutal de la inseguretat a Barcelona; s’hi ha produït l’assassinat d’un home de manera misteriosa en una perruqueria; una venjança al Poblenou amb un altre mort per arma de foc, assalt a la via pública, trets als carrers, baralles a les platges, agressions sexuals, vagons de metro convertits en paradís de carteristes. Indica que davant aquest estat de coses, la Sra. Alcaldessa, que mai no té culpa de res, ha dit fa pocs dies en una entrevista que la

(8)

responsabilitat de tot plegat és del Tribunal Suprem, i que hi ha una campanya a Europa perquè tots els lladres vinguin a Barcelona; és a dir, hi ha un efecte crida.

Aconsella a la Sra. Colau que deixi a la Guàrdia Urbana fer la seva feina i que s’apliquin les ordenances; si ho fa així, podrà comprovar fins a quin punt poden millorar les coses. I li reclama que abans de buscar culpables es posi a treballar i que assumeixi la seva responsabilitat com a alcaldessa.

Li pregunta si deixarà que el tinent d’alcaldia de Seguretat faci la seva feina, o bé si, altrament, el desacreditarà; si serà exigent amb el conseller Buch i els mossos, o es mantindrà, contràriament, amb l’aliança amb el separatisme. Inquireix què és primer, si Barcelona o l’independentisme. I comenta que els socialistes han dit off the record que el llaç groc al balcó de l’Ajuntament no té cap importància; que la Sra. Colau es dedica als gestos però que ells manaran de debò, cosa que espera.

Seguidament, fa referència a la roda de premsa en què es va anunciar l’acord del mandat, en què el Sr. Collboni va estendre la mà a l’oposició, al servei de la ciutat. Tanmateix, posa de manifest que calla quan es tracta d’un llaç groc que genera una fractura de convivència, ja que la majoria de catalans no el volen, i amb el qual l’Ajuntament perd força i transversalitat en detriment de la pau. I pregunta si després de la decisió del TSJC de jutjar el Sr. Torra per desobediència encara pensen que el llaç no té cap importància. Es pregunta, també, quina mena de partit constitucionalista és el PSC que no ha estat capaç de restituir en aquest saló de plens la imatge del rei d’Espanya, però que, altrament, permet que es mantingui un llaç a la façana i un altre en un escó buit d’aquest hemicicle.

Pel que fa a la proposta d’organigrama, en primer lloc, felicita la creació de la Regidoria d’Infància, Joventut i Gent Gran; en segon lloc, observa que la Regidoria d’Habitatge s’hauria d’incloure en l’àmbit d’Urbanisme, però el Govern ha decidit que s’inclogui en la Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, i diu que l’ocupació també és un dret social, com l’habitatge, però no per això s’ha inclòs en la tinència esmentada, sinó en la de Treball i Economia. Afegeix, en tercer lloc, que celebren que hi hagi un responsable específic de seguretat, que valoren com un fet bàsic que fa molt de temps que reclama el grup del PP en aquest ajuntament. Aprofita per desitjar el millor al Sr. Albert Batlle, perquè això serà en benefici de Barcelona.

Assegura que el seu grup no fa oposició perquè sí, sinó perquè és el paper que els atorga la llei, i el Govern haurà de garantir que disposin dels recursos adequats per complir aquesta missió, i de cap manera pot pretendre que l’oposició jugui la partida amb una mà lligada a l’esquena.

Confirma que han ofert negociació, acord i consens, esgotant totes les possibilitats i cercant la majoria per aprovar el cartipàs municipal a fi de poder començar a treballar per Barcelona. Remarca que aquest mateix matí s’ha arribat a un acord majoritari per aprovar el cartipàs, i confirma que el seu grup hi votarà a favor.

Recorda que en el ple de constitució va fer saber a l’alcaldessa que el seu grup li faria costat en les qüestions que preocupen la ciutadania, entre les quals la seguretat, l’ocupació, la mobilitat, el benestar de la gent gran, la rebaixa fiscal, el respecte al marc institucional, la lliure elecció de llengua, l’exigència tant amb aquesta institució com amb la Generalitat i l’Estat pels deutes pendents.

Avança la disposició del seu grup a fer una oposició intensa, responsable i rigorosa; que donaran suport a les propostes sensates del Govern, i fiscalitzarà l’acció municipal, que confia que sigui ferma perquè la ciutat ho necessita. I remarca que aquest ajuntament també necessita un lideratge institucional per a una Barcelona oberta, plural i en llibertat, i deixar de banda el discurs de les dues barcelones, ja que en aquesta cambra

(9)

està representada la Barcelona de tots i per a tots, la que democràticament ha estat escollida a les urnes, amb un joc de majories i minories que no ha de coincidir necessàriament, per la qual cosa cal establir diàleg i consens entre govern i oposició perquè fructifiqui allò amb què tots estan d’acord: treballar per a una Barcelona millor. En conseqüència, i en nom del seu grup, reclama una Barcelona lliure d’inseguretat, d’ocupes, de manters i de separatisme.

El Sr. VALLS posa de manifest que el d’avui no és un acte de pura tramitació administrativa, sinó l’acord d’aprovació del cartipàs, que ja avança que el seu grup votarà favorablement, i celebra que, finalment, s’hagi arribat a l’acord.

Considera, doncs, que aquest acte té una gran rellevància política; d’entrada, perquè com a regidors de Barcelona tenen coses a dir a la ciutadania i l’han d’escoltar.

Subratlla que la constitució del nou govern municipal, l’acord de govern amb el Sr. Collboni, ha tingut molta transcendència, que ha ultrapassat la ciutat de Barcelona, sobretot perquè ha estat una derrota clara, indiscutible, de l’anomenat procés independentista. Afirma que ha estat una fita important en el combat del constitucionalisme i, en definitiva, de la recuperació del respecte a la llei i de la democràcia. I puntualitza que si el Sr. Quim Forn no és avui aquí és perquè estan en un estat de dret, amb una justícia independent, cosa que va ratificar ahir mateix el president Pedro Sánchez. Reitera, per tant, l’afirmació que a Espanya no hi ha presos polítics; i no s’hi pot viure i treballar fora de la llei.

Entén que s’han de sentir molt orgullosos de la força que exerceix Barcelona, i en el cas del seu grup, assegura que estan particularment satisfets del paper que li ha tocat jugar, sustentat per conviccions i valors.

Remarca que durant els propers quatre anys, Barcelona no estarà al servei de la causa independentista; i no se subordinarà a altres objectius que no siguin els seus.

Destaca que l’equip de govern municipal no és el mateix del mandat anterior, i que és important remarcar-ho; en aquest sentit, observa que el pacte amb el PSC ha ampliat la base de suport del Govern municipal, i ha aportat a l’Ajuntament de Barcelona una experiència reconeguda i confiable, a més d’estabilitat. Així, doncs, subscriu, com ha dit l’alcaldessa, que s’obre una nova etapa que ha de mirar al futur i atendre les demandes de la ciutadania.

Considera que, després d’uns anys molt difícils, Barcelona pot començar a canviar; i reitera, en la que defineix com a situació nova de la governança de la ciutat, el compromís del seu grup, i el seu propi, amb Barcelona, alhora que confirma la ferma voluntat d’intervenció, des de l’oposició estant.

Diu que es proposen exercir una vigilància exigent i responsable sobre la gestió del Govern municipal, assumint el seu compromís i perquè se sent fort i capacitat per fer-ho. Recorda a l’alcaldessa la seva gran responsabilitat, atès que ha accedit al lloc de màxima representació de Barcelona gràcies a l’ajut d’unes forces polítiques que van arribar a la conclusió que era fonamental per a Barcelona evitar que el seu alcalde o la seva alcaldessa estigués compromès amb el processisme. I avisa l’alcaldessa que ja no és moment d’ambigüitats i frivolitats.

Afegeix que no és moment de pancartes sinó de governar i d’actuar; i indica que aquesta és una reclamació solemne de seriositat, responsabilitat, generositat, amplitud de mires i de rebuig del sectarisme en benefici de la ciutat. Constata, doncs, que la ciutat necessita un canvi de rumb i accions immediates, decidides i contundents.

Observa, en aquest sentit, que en l’acord de govern d’esquerres de Barcelona hi ha pràcticament de tot, prioritats que el seu grup pot compartir, entre les quals esmenta l’emergència climàtica, o la cultura; i afegeix que també s’hi expressen molt bons

(10)

sentiments, alhora que fa més d’un brindis al sol, cosa que sol passar amb aquest tipus de document.

Confirma, però, que això no és suficient per governar; altrament, cal reconèixer els problemes i tenir clares les prioritats; cal parlar clar i no autoenganyar-se ni intentar enganyar la ciutadania.

Afegeix, adreçant-se al Govern municipal, que avui Barcelona no és una ciutat segura, i no ho serà sense una estratègia adequada que prevegi mesures a curt, mitjà i llarg termini. Adverteix, igualment, que la seguretat no hauria de ser la sisena prioritat, sinó la primera, tenint en compte, sobretot, que l’evolució del problema de la seguretat ha estat un agreujament notable en molt poques setmanes, passant dels furts amb violència a la reiteració d’incidents amb armes de foc. Alerta que la deriva és perillosa i que cal aturar-la amb rapidesa i contundència i, a més, amb responsabilitat. Diu, en aquest sentit, que no es poden barrejar problemes de terrorisme amb els d’inseguretat, i afegeix que confia en la professionalitat del Sr. Batlle i de la Guàrdia Urbana.

Quant al problema dels manters, reivindica que se n’ha de dir d’aquesta manera, atès que no es tracta d’una simple venda ambulant no autoritzada com diu l’acord, i demana de dir les coses pel seu nom.

Indica, igualment, que troben a faltar algunes coses en aquest acord de cartipàs, entre les quals esmenta la visió metropolitana; i expressa la voluntat d’enfortir-la des de la seva modesta posició en aquesta cambra; assenyala que hi manca, també, l’expressió de la confiança política en el cos de la Guàrdia Urbana. Afegeix que també falta en aquest acord una opció clara pels Jocs Olímpics, així com la reivindicació del lideratge que correspon a la ciutat.

S’ofereix per reforçar el diàleg institucional amb totes les administracions, a fi de donar més força a la veu de Barcelona; i subscriu l’aposta per la col·laboració amb la iniciativa privada, que implica reconeixement i respecte. Assegura que en això faran costat al Govern, i també al sector privat, al turisme, habitatge, cultura o serveis socials.

Confirma, doncs, la disposició del seu grup a ajudar. I aprofita la rellevància d’aquest acte per oferir tot el suport del seu grup per impulsar les polítiques que la ciutat necessita i reclama. Insisteix en el fet que la ciutadania reclama una altra forma de fer política, i d’entendre’s les diferents formacions polítiques.

Conclou que allò que cal per posar-se a treballar és confiança, vigilància, responsabilitat, i que així està disposat a fer-ho el seu grup.

El Sr. COLLBONI subscriu que, com ja s’ha dit, aquest ple té una càrrega simbòlica, a banda de la part de tramitació administrativa, de molta rellevància, atès que és el primer plenari després de la constitució del govern de coalició de Barcelona.

Fa referència al seu parlament en el ple de presa de possessió del nou consistori, en què va dir que no hi havia alternativa a l’optimisme quan es tractava de Barcelona, ja que la ciutat té talent, energia, reconeixement internacional, experiència i gran capacitat de sobreposar-se als atzucacs de la història, com ha fet en els atemptats recents. Afegeix que cal capacitat per fer una certa abstracció d’un context polític molt complicat, i conflictiu institucionalment, que el Govern es compromet a superar per la via de centrar-se en els problemes i els reptes de la ciutat.

Reconeix que el marc legal s’ha de complir —Carta municipal, Constitució i Estatut—, i respectar la neutralitat institucional d’aquest ajuntament. En conseqüència, afirma que el seu grup mai no avalarà l’ús partidista de la institució o allò que pugui vulnerar la neutralitat institucional necessària de l’Ajuntament, que ha de ser la casa de tots. Manifesta que, en conseqüència, quan es fan servir símbols haurien de tenir el consens de tots. Admet, però, que hi ha mecanismes per decidir, i atès que són demòcrates els

(11)

han de respectar; i es ratifica en el fet que aquest és el posicionament del seu grup i, per extensió, serà el del Govern.

Expressa la seva impressió que aquest plenari té en els seus regidors i regidores un immens talent acumulat, amb membres amb una llarga i acreditada trajectòria política, ja que hi ha des d’un exprimer ministre, exministres, exconsellers del Govern de la Generalitat, extinents d’alcaldia de Barcelona, tots ells magnífics servidors públics i molt conscients del que significa governar, cosa essencial a l’hora de prendre decisions, ja sigui des del govern com des de l’oposició. Destaca igualment, que el Plenari té membres provinents dels moviments socials, de l’activisme social i polític, que també aportaran incalculable valor a l’hora d’afrontar molts dels reptes que té Barcelona.

Afegeix que la ciutat també té la sort de tenir uns presidents de grups municipals —tret de l’excepció del regidor Bou, que prové del món empresarial, però que també fa unes aportacions molt interessants des del punt de vista del sentit comú— que han tingut experiència de govern, començant pel Sr. Maragall, amb una dilatada trajectòria municipal i al govern de Catalunya; el Sr. Valls, exprimer ministre de França; la Sra. Artadi, que també ha fet una tasca important al govern de la Generalitat.

Considera que tota aquesta experiència acumulada s’ha d’aprofitar, i també que resulta evident que la ciutat s’ha de governar des de l’acord.

Destaca que feia més d’una dècada que Barcelona no tenia un govern tan ampli com l’actual, que els ha de permetre, d’entrada, atendre la proximitat, amb presència als districtes i als barris, que requereixen acció pública i capacitat d’interlocució amb els seus representants. Igualment, reconeix que aritmèticament hi ha moltes possibilitats, però afirma que no volen governar amb la calculadora a la mà, sinó extraure allò que s’ha expressat en les intervencions que acaben d’escoltar, moltes de les quals han apel·lat a la lleialtat institucional, i assenyala que el Govern demana sobretot lleialtat a la ciutat, i als problemes de la ciutadania. Diu que estan convençuts que es pot arribar a acords, atès que en els debats de campanya i en les posteriors intervencions dels grups ja formant part del consistori han sorgit temes recurrents per a l’agenda de la ciutat. Confirma, per tant, que el cartipàs que presenten és el reflex fidel de les prioritats que té la ciutat, que són les del Govern; i precisa que l’estructura del Govern respon també a les necessitats de la ciutadania.

Afegeix el que defineix com una declaració d’intencions, i esmenta la voluntat de lleialtat institucional amb el Govern de Catalunya i amb el d’Espanya; remarca que molts dels reptes de ciutat, especialment a mitjà i curt termini, es poden abordar amb garantia d’èxit des de la lleialtat institucional amb ambdós governs, governi qui governi. I avança que el Govern municipal posarà sempre Barcelona per damunt de tot, sigui del color que sigui qui governi a Catalunya i a l’Estat en un futur.

Subratlla que pactar és de valents, i és el que els demana la gent. Observa, en aquest sentit, que en algunes intervencions s’ha apuntat la necessitat de superar la política de blocs, el tacticisme, i el partidisme; i entén que, segurament, el més còmode és no pactar i mantenir-se “purs” en els plantejaments propis i el programa electoral, sense comprometre’s. Alerta, però, que això no és el que demana la gent ni allò que exigeix el moment polític que estan vivint.

Reconeix que el coratge es demostra arribant a acords, com el que exemplifica l’acord de govern, i és el que demanen al conjunt de les forces polítiques per abordar els problemes que tots plegats han convingut a assenyalar com a prioritaris: l’emergència d’habitatge, la seguretat pública; en aquest àmbit, aprofita per enviar un missatge explícit de confiança i de suport a la Guàrdia Urbana, aliada de la ciutat per aconseguir la seguretat pública; una ciutat amiga de l’activitat econòmica, dels comerciants, dels restauradors, dels inversors, per assolir l’objectiu darrer del Govern, que és que hi hagi

(12)

ocupació de qualitat i estable. Entenen que aquesta és la millor política social per a la redistribució de la riquesa; i que com ha dit el Sr. Maragall, hi ha símptomes i dades al padró que palesen quins són els reptes de la ciutat a mitjà termini quant a l’increment de població i l’heterogeneïtat cultural, lingüística o religiosa que tindrà Barcelona com a ciutat global que ja és.

Fa referència, també, al fet que per governar la ciutat cal mirar endavant, i que si s’haguessin quedat clavats en el que va succeir el darrer mandat, de ben segur que els hauria costat molt arribar a l’actual acord de govern. Això no obstant, demana als membres del Plenari que facin el mateix esforç que el seu grup, que no és de posar el comptador a zero sinó de fer un esforç compartit de mirar a mitjà termini les oportunitats que té la ciutat si es fan bé les coses, i que no serà mèrit del Govern sol, sinó també del conjunt de la ciutadania, com sempre ha estat.

Demana als grups municipals que facin el mateix esforç de generositat que ha suposat l’acord de govern, i humilitat per reconèixer allò que no s’ha fet bé.

Declara que el Govern municipal serà clarament progressista, amb vocació transformadora, d’orientació socialdemòcrata, ecologista i feminista; que posarà Barcelona per sobre de tot, sense subordinar-la a cap conflicte ni a cap interès polític que no sigui el de la mateixa ciutat i de la ciutadania. Subratlla que serà ecologista perquè el repte climàtic ja no és una teoria sinó una realitat; feminista per a la igualtat plena entre els homes i les dones i, per extensió, de tots aquells que no responguin als cànons tradicionals de la societat patriarcal. Fa notar, en aquest sentit, que ell mateix no s’asseu on li correspondria com a primer tinent d’alcaldia, i que cedeix el lloc per visibilitzar el poder femení del Govern, i que tres dones presideixin el Plenari del Consell Municipal. Afirma que volen fer un bon govern i retornar a la bona política; i l’oposició ha de fer la seva feina de fiscalització i crítica. Observa que a ell li ha tocat fer ambdós papers i, per tant, sap de què parla, i comprèn molts dels sentiments que avui poden tenir alguns membres d’aquesta cambra.

Puntualitza que volen ser un govern amb voluntat de resoldre els problemes de la gent i no crear-ne de nous; bon govern amb transparència, proximitat, eficiència i donar explicacions del que és bo i del que no; tot plegat perquè torni la bona política, la que està al servei de la gent, la que esperona i ajuda. Reconeix que la ciutat no necessita un govern que la lideri, per si mateixa té prou potència, sinó que l’acompanyi i assenyali els objectius compartits. Conclou que la bona política és governar la ciutat amb la ciutat, i que és la que el Govern vol construir amb la resta de membres del Plenari.

El Sr. MARAGALL respon al Sr. Collboni que no es limitaran a fiscalitzar i a criticar, que fer d’oposició no és només això, sinó que també posaran damunt la taula les seves idees i les seves propostes. Remarca que això també és governar.

Quant a l’acord de govern, considera que és previsible, sense gaires novetats significatives ni expectatives de transformació social efectiva; i el defineix com la suma d’una resignació i una autolimitació, sense concreció ni compromisos, i alhora és un pacte de mínims i de renúncies. Entén que és força evident que hi ha un predomini dels valors, els criteris i les propostes del socialisme “conservador” actual, el que s’ha imposat avui dia a Europa i a l’Estat.

Pel que fa a l’àmbit dels drets i les llibertats, al qual ha al·ludit el Sr. Valls, remarca que l’acord nega el dret i l’exigència que l’Ajuntament, com a institució, tingui criteri, posició i actuació pròpia. Observa que s’ha repetit a bastament que Barcelona és capital de drets i llibertats, i afirma que aquest acord consagra la renúncia a actuar com a ajuntament en la defensa dels drets i les llibertats, deixant-ho al parer de cadascun dels

(13)

partits que componen el Govern; i entén que, tal vegada, en això també estan seguint les instruccions del Sr. Valls; o bé confonen la neutralitat amb el silenci, com acaba de posar de manifest el Sr. Collboni.

La Sra. ARTADI demana que el Govern entri ja en els assumptes que requereixen els reptes que té la ciutat, i que deixi d’adjectivar d’una vegada, i els recorda que el seu lema era “fets, no paraules”.

Confia que els dos mesos que han trigat a fer l’acord de govern no signifiqui que és el govern de la desconfiança; i replica l’afirmació que acaba de fer el Sr. Collboni que no pensen governar a cop de calculadora, que pel que fa a l’oposició han emprat la piconadora.

Observa, igualment, que ser lleials amb la ciutat també significa no amagar les vergonyes de l’Estat; i diu que suposa que el Sr. Collboni estarà al capdavant de la reivindicació de seguretat a la ciutat; com també confia que estaran al capdavant per esclarir l’escàndol del qual s’acaben d’assabentar mitjançant el periodisme d’investigació arran de l’atemptat del 17 d’agost.

La Sra. GUILARTE diu que trobarien molt agosarat que després de quatre anys de govern a empentes i rodolons ara, amb socis o sense, pretenguin que els facin confiança sense reserves. I remarca que continua sent un govern en minoria.

Posa de manifest que les úniques coses que ha tingut temps de fer l’alcaldessa d’ençà que va ser investida han estat anar a veure els colpistes, penjar simbologia excloent a la façana de l’Ajuntament, i fer publicitat del separatisme als transports públics.

Per tant, pregunta al Sr. Collboni si està disposat a fer alguna cosa, o bé serà el de sempre, paraules només.

Constata que no hi ha hagut cap declaració, ni de Barcelona en Comú ni del PSC, que afirma que de dilluns a dimecres és constitucionalista i la resta de setmana pacta amb Puigdemont a la Diputació.

Conclou, per tant, que amb una gestió farcida d’incompliments i danys col·laterals per a la ciutat en reputació o desenvolupament econòmic, àmbits que remarca que també signifiquen llocs de treball.

En conseqüència, assegura que allò que esperen és que el nou govern prengui algunes mesures i les intenti consensuar amb l’oposició.

Fa avinent, també, que el seu grup està ben predisposat a aportar idees, a solucionar problemes, proposant iniciatives com ara sol·licitar a la Generalitat que pagui els dos-cents milions d’euros de deute que té amb aquest ajuntament, cosa que sembla que el Govern no té ni ganes ni intenció de fer. Puntualitza que amb aquests dos-cents milions es podrien fer moltes coses en benefici de la ciutat.

Fa referència al fet que el Govern també parla de despesa social, de la qual presumeixen, però el cert és que l’únic que han fet ha estat subvencionar entitats i plataformes d’activisme polític afins al populisme.

Afirma que el seu grup el trobaran invertint en escoles bressol, en l’atenció a la gent gran, a la gent jove i a les famílies en risc d’exclusió i de pobresa; altrament, diu que es neguen a finançar la venda il·legal de falsificacions, el top manta, rere el qual hi ha màfies organitzades d’explotació de persones, i sí que els trobaran combatent aquest pràctica. I acusa el Govern d’haver aconseguit equiparar aquestes màfies a les pimes i als autònoms, amb els quals cada dia aixequen la persiana per poder pagar impostos i salaris. Confirma que al seu grup el trobaran promovent l’activitat econòmica de la ciutat; i també racionalitzant els tributs de la ciutat, que és la que els té més elevats d’Espanya, i que sigui molt més justa amb els contribuents.

(14)

Afegeix que, contràriament, no els faran costat en la criminalització del turisme, cosa que Barcelona en Comú ha fet, i ha provocat la pèrdua de moltes oportunitats de futur per a la ciutat amb polítiques de prohibicions i moratòries en comptes de gestionar. Assenyala que el seu grup està per la promoció del comerç i la seva digitalització, i el turisme sostenible. I remarca que dur a terme polítiques socials, com les que pregona el Govern però que ningú no veu, significa no perjudicar l’economia de la ciutat, no promoure la turismofòbia, no multar els comerços i clausurar les terrasses, muntant, altrament, càmpings reivindicatius i sembrant caos a la ciutat.

Afegeix que fer polítiques socials també suposa disposar d’un parc d’habitatge social per als col·lectius més vulnerables, i recorda que l’anterior govern en va prometre vuit mil, dels quals, en acabar el mandat, tan sols n’hi havia set-cents; i avisa que hi ha més de quatre-centes famílies que tenen assignat un habitatge per la Taula d’Emergència Social i que no han estat reallotjades. Manifesta que el seu grup en aquest àmbit està per la col·laboració publicoprivada per a la construcció de més habitatges socials de lloguer assequible.

Pel que fa a la proliferació d’assentaments i ocupacions il·legals, assegura que ho combatran, i recorda que cada nit gairebé hi ha mil persones que dormen al carrer, que entenen que necessiten una atenció transversal.

Continua dient que a Barcelona s’ha incrementat la criminalitat, d’un 21% el 2018, i els delictes sexuals un 18,4%.

Assenyala a l’alcaldessa que tenen una segona oportunitat de resoldre aquest estat de coses, i diu que Ciutadans li exigirà resultats, i la convida a començar avui mateix per evitar que es tornin a repetir esperpents que posen en evidència que l’única cosa que han aconseguit és més preocupacions per a la ciutadana.

El Sr. BOU diu que recull les paraules del Sr. Collboni amb esperança i amb respecte i confirma que li han agradat perquè apunten a fer camí. Això no obstant, demana al tinent d’alcaldia que tingui en compte aspectes essencials, entre els quals el creixement econòmic, la seguretat, el suport a les empreses i als inversors i al turisme; igualment, assenyala el benestar social, la bona distribució de la riquesa, i considera que entre les principals missions d’un governant s’ha de situar l’habitatge, la mobilitat i l’ajuda als més febles en la mesura que es pugui. Destaca, també, entre aquests aspectes importants, l’ocupació, i diu que parla amb coneixement de causa com a empresari que ha ocupat més de dues mil cinc-centes persones al llarg de la seva vida laboral; sap què és contractar una persona, i que és una cosa que fa feliç de debò.

Remarca, doncs, que el Govern ha d’obrir camí a qualsevol persona que vulgui ser emprenedora o empresària, ajudar-la a fer empresa i a créixer i que, al seu torn, pugui crear ocupació, que és la primera premissa per al benestar social.

I precisa que no parla de l’empresari amb barret de copa i puro, sinó de les pimes, que se les ajudi i que puguin créixer, ja que són la base econòmica de la nació.

El Sr. VALLS valora que el to del Sr. Collboni, el d’avui en la seva intervenció o el que ha constatat en diverses entrevistes, és l’adient.

Posa en relleu que a Barcelona han passat moltes coses, i que aquestes darreres eleccions han canviat també moltes coses, i malgrat que hi continuï havent gent coneguda que ha exercit responsabilitats és evident que s’ha produït un canvi.

Considera que tots han d’estar al servei de la ciutat i de les seves prioritats, entre les quals la seguretat, la projecció econòmica, la bicapitalitat, el repte de la urgència climàtica; en definitiva, una ciutat ben governada, i assegura que té esperança, malgrat els dubtes normals, i considera que tots poden ser útils en el servei a la ciutat.

(15)

Finalment, agraeix a l’alcaldessa que hagi convidat l’exalcaldessa de Madrid a fer el pregó de la Mercè; i aprofita també per recordar al Sr. Maragall i a la Sra. Artadi les paraules de Manuela Carmena d’avui mateix, que deia que no hi ha presos polítics perquè no s’han vulnerat els drets humans, sinó que estan imputats per no haver acceptat la Constitució i l’Estatut. Valora la importància d’aquestes paraules i considera que s’ha fet bé convidant-la a Barcelona.

La Sra. ALCALDESSA puntualitza que a la Sra. Carmena no se l’ha convidada per les seves opinions sobre el procés a Catalunya, sinó perquè ha estat una alcaldessa que ha demostrat una forma dialogant de fer política en moments difícils; i remarca que el diàleg s’ha d’establir entre persones que pensen diferent, i entén que això és el que han de reivindicar més que mai. Per tant, confirma que aquest és el motiu de la invitació a l’alcaldessa de Madrid, que ha estimat molt Barcelona i que ha volgut cooperar i col·laborar amb la ciutat, i que ha reivindicat el diàleg des del respecte, expressant respecte també per les opinions manifestades a Catalunya a favor de la independència o del dret a decidir.

Feta aquesta puntualització, agraeix el to que, en general, s’ha emprat en aquest ple extraordinari del cartipàs, així com les reflexions aportades per part dels grups.

Considera que venen quatre anys de molta feina i, per tant, tothom qui tingui ganes de ser protagonista en la resolució dels problemes i a afrontar els principals reptes de la ciutat serà benvingut i benvinguda, i assegura que aquest no pretén ser un missatge retòric.

Assenyala que ara aquest acord de govern ja és ferm, i avança que començarà una roda d’entrevistes amb els presidents i les presidentes dels grups, començant pel Sr. Maragall, que pertany a la força més votada i amb el mateix nombre de regidors i regidores que Barcelona en Comú. Manifesta que pretén establir les entrevistes com una pràctica habitual, com a govern, i també com a alcaldessa i presidenta del Plenari del Consell Municipal.

Remarca que han de tenir una mirada més enllà dels tacticismes i els partidismes, i tenir en compte que els darrers quatre anys han estat molt complexos institucionalment a fi de contribuir al fet que des de Barcelona hi hagi un bon to amb les altres institucions; que es puguin aprovar pressupostos —fa molt de temps que no se n’aproven ni a l’Estat ni a la Generalitat—. Indica que JxCat i ERC governen a la Generalitat, i destaca que tenen força competències compartides amb aquest ajuntament, i confia que tant per parlar de pressupostos, com per parlar de grans acords i competències compartides amb la Generalitat ambdues formacions vulguin protagonitzar aquests acords a la ciutat de Barcelona.

En acabar la intervenció de l’alcaldessa, es produeix una interrupció per part d’assistents a la tribuna de públic.

La Sra. ALCALDESSA demana que no interrompin la sessió o, altrament, es veurà obligada a fer que abandonin la sala. I aprofita per recordar que està permès que el públic s’expressi amb pancartes, però no que interrompi el curs del ple; i confirma que ha quedat recollida la seva protesta.

(16)

1. Donar compte dels decrets de cartipàs i altres comunicacions.

En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. – Escrits de constitució dels grups polítics municipals i dels seus representants.

2. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena tinents/es d'alcaldia.

3. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena membres de la Comissió de Govern i el seu règim de funcionament.

4. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que aprova l’organització de la direcció política i administrativa de l'Administració municipal, que té per finalitat possibilitar-ne una millor direcció i concretar el sistema de delegacions de les atribucions de l'alcaldessa en els diferents membres del govern executiu de l'Ajuntament de Barcelona, així com establir l'estructura general de l'Administració municipal executiva.

5. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que designa els regidors/ores de districte.

6. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega competències en la Comissió de Govern.

7. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega als/les regidors/es de la corporació municipal la facultat d'autoritzar matrimoni civil.

8. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega competències en la segona tinenta d'alcaldia.

9. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega competències en la quarta tinència d'alcaldia.

10. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en el regidor de Mobilitat.

11. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega competències, en matèria de contractació, en la gerent municipal i en els/les gerents sectorials i de districte.

12. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega competències, en matèria de personal, en la gerent municipal, en els/les gerents sectorials i de districte, i en el/la gerent de recursos humans i organització.

13. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega competències, en matèria de gestió econòmica, en la gerent municipal, en el/la gerent de Presidència i Economia i en els/les gerents sectorials i de districte.

(17)

14. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega competències, en matèria de subvencions, en els/les regidors/ores de l'àmbit material o territorial corresponent i en els/les gerents sectorials i de districte.

15. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en la gerent municipal l’aprovació de tota classe de transferències i subvencions a organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats municipals de capital íntegrament municipal i participades, i consorcis en què participa l’Ajuntament de Barcelona. (DEIXAT SENSE EFECTES)

16. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en la gerent de Recursos per a l’inici, la resolució i altres situacions administratives dels expedients de modificació de la base de dades del padró municipal d’habitants tramitats pel Departament de Població.

17. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en el gerent de Presidència i Economia l’execució de totes les actuacions que siguin necessàries per a la presentació i el seguiment per a tots els seus tràmits i fins a la finalització del procediment de reclamació per presentar davant la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, amb relació a l’expedient CFT/DTSA/037/18/GTD, relatiu al conflicte de compartició d’infraestructures interposat per GTD contra l’Ajuntament de Barcelona en matèria de preus.

18. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en el gerent d'Habitatge, en la regidora d'Habitatge i Rehabilitació, en els/les gerents de districte i en els/les regidors/es de districte diferents atribucions en matèria d'habitatge.

19. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en la gerent adjunta d’Urbanisme diferents atribucions en matèria d’urbanisme i activitats. 20. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en el gerent

d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat diferents atribucions en matèria de mobilitat i d’execució de sentències.

21. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que designa els/les presidents/es dels òrgans de govern dels organismes autònoms municipals i entitats públiques empresarials.

22. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que cessa el gerent municipal. 23. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que cessa personal directiu. 24. – Decrets de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que cessa personal eventual. 25. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena la Sra. Sara Berbel

(18)

26. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena el Sr. Amadeu Recasens Brunet com a comissionat de Seguretat.

27. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena el Sr. Miquel Àngel Essomba Gelabert com a comissionat d'Educació.

28. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena el Sr. Frederic Ximeno Roca com a comissionat d'Ecologia.

29. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena el Sr. Álvaro Porro González com a comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Consum.

30. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena el Sr. José Luis Gómez Fernández com a comissionat de Promoció Econòmica, Empresa i Innovació.

31. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena la Sra. Francesca Bria com a comissionada de Tecnologia i Innovació Digital.

32. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena la Sra. Marta Carranza Gil - Dolz del Castellar com a comissionada d'Esports.

33. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena el Sr. Fernando Pindado Sánchez com a comissionat de Participació.

34. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena la Sra. Maria Dolores López Fernández com a comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat.

35. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena personal d’alta direcció.

36. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena personal eventual.

37. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en el cap de la Guàrdia Urbana la facultat de concedir i retirar les targetes per a la utilització d'armes de la categoria quarta, prevista a l'article 105 del Reial decret 137/1993, de 29 de gener, pel qual s'aprova el Reglament d'armes. 38. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en la Ima. Sra. Janet

Sanz Cid, tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, la presidència del Consorci del Besòs.

39. – Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega la presidència de la Junta de Govern de l'Agència de Salut Pública de Barcelona en la Ima. Sra. Gemma Tarafa Orpinell, regidora de Salut i Diversitat Funcional.

(19)

40. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que nomena l’Im. Joan Subirats Humet vicepresident del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona, en substitució de la Sra. Laia Ortiz Castellví. 41. – Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2019, que delega en el gerent del

Districte de les Corts, el Sr. Joan Cambronero Fernández, totes les facultats i atribucions assignades al gerent del Districte de Sant Martí, el Sr. Josep García Puga, en mèrits dels acords d’aprovació de les diferents transferències i dels decrets de delegació i desconcentració de funcions al seu favor vigents a data de la signatura del present decret, per tal que substitueixi l’absència del gerent del Districte de Sant Martí durant el període comprès entre els dies 24 de juny i 7 de juliol de 2019, ambdós inclosos.

42. – Decret de l’Alcaldia, de 25 de juny de 2019, que assigna de forma transitòria, i a partir del dia 15 de juny de 2019, els règims de dedicació als membres de la corporació.

43. – Decret de l’Alcaldia, de 26 de juny de 2019, que comunica al Plenari del Consell Municipal, pel seu assabentament, la constitució de la Junta de Portaveus, així com la seva composició.

44. – Decret de l’Alcaldia, de 26 de juny de 2019, que delega en la gerent municipal i en el quart tinent d’alcaldia l’aprovació i disposició de la despesa de transferències i subvencions a ens participats.

45. – Decret de l’Alcaldia, de 28 de juny de 2019, que delega en la gerent del Districte de Nou Barris, la Sra. Gemma Arau Ceballos, totes les facultats i atribucions assignades al gerent del Districte de Gràcia, el Sr. Pere Camps Harder, en mèrits dels acords d’aprovació de les diferents transferències i decrets de delegació i desconcentració de funcions al seu favor vigents a la data de la signatura del present decret, per tal que el substitueixi durant la seva absència en el període comprès entre l’1 i el 15 de juliol de 2019, ambdós inclosos.

46. – Decret de l'Alcaldia, de 10 de juliol de 2019, que nomena tinents/es d'alcaldia.

47. – Decret de l'Alcaldia, de 10 de juliol de 2019, que nomena membres de la Comissió de Govern i el seu règim de funcionament.

48. – Decret de l'Alcaldia, de 10 de juliol de 2019, que aprova l’organització de la direcció política i administrativa de l'Administració municipal, que té per finalitat possibilitar-ne una millor direcció i concretar el sistema de delegacions de les atribucions de l'alcaldessa en els diferents membres del Govern executiu de l'Ajuntament de Barcelona, així com establir l'estructura general de l'Administració municipal executiva.

(20)

49. – Decret de l'Alcaldia, de 10 de juliol de 2019, que designa els regidors/ores de districte.

50. – Decret de l'Alcaldia, de 10 de juliol de 2019, que delega competències en la primera tinència d'alcaldia.

51. – Decret de l'Alcaldia, de 10 de juliol de 2019, que delega en la regidora de Mobilitat diferents atribucions en matèria de mobilitat, d’autoritzacions a vehicles i transports, reserves d’estacionament, aparcaments i responsabilitat patrimonial, i en matèria de medi ambient.

52.- Decret de l'Alcaldia, de 10 de juliol de 2019, que delega en la regidora de Mobilitat l’atorgament d’autoritzacions per a la circulació de vehicles de mobilitat personal amb motor.

53. – Decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2019, que delega en la gerent municipal i en el primer tinent d’alcaldia l’aprovació i disposició de la despesa de transferències i subvencions a ens participats.

54. – Decret de l'Alcaldia, de 10 de juliol de 2019, que designa els/les presidents/es dels òrgans de govern dels organismes autònoms municipals i entitats públiques empresarials.

55.- Decret de l'Alcaldia, de 15 de juliol de 2019, que aprova l’organització de la direcció política i administrativa de l'Administració municipal, que té per finalitat possibilitar-ne una millor direcció i concretar el sistema de delegacions de les atribucions de l'alcaldessa en els diferents membres del govern executiu de l'Ajuntament de Barcelona, així com establir l'estructura general de l'Administració municipal executiva.

2. Acords de cartipàs:

2.1. MODIFICAR els apartats primer i segon de la disposició addicional segona del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 25 de novembre de 2016, la qual queda redactada de la manera següent:

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

Primer.- Comissions del Consell Municipal. Es constitueixen les comissions permanents següents:

- Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports - Comissió d’Economia i Hisenda

- Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció

- Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat Segon.- Àmbit material de les comissions del Consell Municipal

(21)

Les comissions exerciran les atribucions conferides per la Carta municipal de Barcelona, per aquest reglament i les delegades pel Plenari del Consell Municipal en les matèries que s’indiquen a continuació:

1. Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports a) Acció Social

- Infància

- Adolescència i Joventut - Gent gran

- Serveis socials, atenció social bàsica i especialitzada

- Serveis d’intervenció social i atenció a persones vulnerables - Diversitat funcional i autonomia personal

b) Salut

- Salut pública (inclou zoonosi) - Policia sanitària mortuòria - Programa drogodependències c) Habitatge

d) Educació

- Serveis i instal·lacions educatives - Escoles bressol

- Universitats

e) Ciència, innovació i coneixement f) Cultura - Promoció cultural - Equipaments culturals - Biblioteques - Normalització lingüística - Nomenclàtor de la ciutat - Centres cívics - Castell de Montjuïc g) Esports h) Feminismes i LGTBI i) Ciutat refugi

j) Immigració i diversitat cultural i religiosa k) Memòria històrica

Referencias

Documento similar

b) El Tribunal Constitucional se encuadra dentro de una organiza- ción jurídico constitucional que asume la supremacía de los dere- chos fundamentales y que reconoce la separación

Seguint a ma dreta hi ha uns homens que estan parlant sobre la guerra i diuen:.. -Quan horror,osa és

aleshores, és qüestió del que hi ha en nosaltres de llangardaix i de ximpanzé. Qui pregunta ho fa des del futur, des d'allb que encara no hi és. El preguntador és un pre-ocupat,

La protección del suelo como recurso natural, así como la mejora de las condiciones ambientales del entorno urbano, integra la concepción constitucional de medio am- biente y

Durant l’estudi de les diferents bioquímiques hipotètiques s’ha pogut comprovar que aquest camp es troba en un punt molt hipotètic, havent-hi trobat teoritzacions i

Figura 3: Calendari: Pàgina d’afegir esdeveniment, primer pas, selecció d’àpat i nombre de comensals - mòbil .... Figura 4: Calendari: Pàgina d’afegir esdeveniment, segon

Però, hi ha al- guna cosa més, perquè aquesta mateixa posada en escena és també una con- fessió de la tragèdia de la invisibilitat social on es veu abocat el protagonista, i els

 La realizamos con el estetoscopio y escuchamos sonidos producidos por el aparato respiratorio, circulatorio frecuencia cariaca fetal y