Com eren els éssers més terribles de la història de la Terra?

Texto completo

(1)

Com eren els éssers

més terribles de la

història de la Terra?

Fa 250 milions d’anys, els éssers terrestres

més grans que el nostre planeta ha conegut

mai campaven a voluntat per un vast continent

ple de boscos, praderies i deserts

intermina-bles. Eren els autèntics reis de la Terra.

2

E u r e k a ! F E B R E R O 2 0 0 6

!

NATURA

(2)

DINOSAURES

del Juràssic

E u r e k a !

!

(3)

E u r e k a ! F E B R E R O 2 0 0 6

!

L’origen dels dinosaures

Qualsevol discussió sobre l’origen dels dinosaures és plena de con-trovèrsia. No obstant això, totes les teories semblen coincidir en el fet que l’antecessor dels dinosau-res és un grup animal del Triàsic, els Tecondonts. A partir dels Teco-donts van aparèixer els dinosau-res, els cocodrils, els rèptils vola-dors i les aus. Tots ells eren de la família anomenada arcosaures i vivien en equilibri els uns amb els altres. A la fi del Triàsic, però, una sèrie de canvis climàtics van pro-vocar l’extinció d’alguns d’aquests grups. D’aquesta manera, els di-nosaures van poder expandir-se i es van convertir en el grup domi-nant durant el Juràssic.

Els dinosaures són un grup de vertebrats que es caracteritza per una sèrie de novetats evolutives en els ossos del maluc i les ex-tremitats, relacionades amb una millora en la capacitat de despla-çar-se. Aquesta va ser probable-ment una de les claus de l’èxit per a la seva expansió. Evolutiva-ment parlant, els dinosaures són com rèptils que es van extingir fa milions d’anys i tradicionalment sempre s’han considerat els co-codrils com els seus parents vius més propers. Però descobriments recents semblen confirmar que el grup animal actual més proper als dinosaures, en termes de paren-tesc genètic, són les aus.

(4)

Diplodocus, Triceratops, Tira-nosaurus... A pesar de lo

impro-nunciable de sus nombres, todos recordamos estos dinosaurios y hemos oído hablar de ellos. Pero, paradójicamente, el mundo de los dinosaurios es desconocido y está lleno de misterios para la mayoría de nosotros. La palabra dinosaurio significa lagarto terrible, y sinteti-za la impresión que nos producen. ¿Pero qué características compar-tían los dinosaurios? Según su die-ta distinguimos 2 tipos de dinosau-rios: los carnívoros y los herbívo-ros. Los herbívoros eran enormes (del tamaño de varios elefantes), aunque su cabeza no era más gran-de que la gran-de un caballo. Los car-nívoros, de tamaño más moderado, tenían enormes cabezas con pode-rosas mandíbulas y cuernos. En general, todos poseían largas

co-las, que utilizaban para defenderse y mantener el equilibrio. Algunos andaban a cuatro patas y otros ya andaban erguidos. Los dinosau-rios eran animales con buen olfato, buen oído y buena vista; en otras palabras, resultaba difícil acercarse a ellos sin ser descubierto. No eran animales torpes y tontos (como podría sugerir su tamaño). Los es-tudios sobre capacidad craneal in-dican que existían diversos grados de inteligencia entre ellos: los más privilegiados eran los pequeños carnívoros, rápidos y hábiles. Y los menos listos, los grandes herbívo-ros. Los dinosaurios que vivían en rebaños tenían vistosas crestas o cuernos que los ayudaban a dife-renciarse los unos de los otros. Y tanto herbívoros como carnívoros, poseían grandes garras para defen-derse y atacar.

La gran familia de los

Dinosaurios

E u r e k a !

!

(5)

0

E u r e k a ! F E B R E R O 2 0 0 6

!

Perquè ens fem una idea, si el nostre planeta tingués avui 100 anys, els dinosaures haurien existit fa només 5. L’ésser humà va aparèixer fa tot just uns mesos, per tant, mai van conviure humans i dinosaures. Els dinosaures van aparèixer en l’era Mesozòica, en el període Triàsic (fa uns 200 milions d’anys). En aquella època només existia un supercontinent anomenat Pangea. El clima era càlid i humit. La vege-tació dominant eren les falgueres, molt abundants a la vora de rius i llacs. En les zones més interiors del continent, en canvi, hi havia grans extensions desèrtiques que eren un indret perfecte per als rèptils. Tanmateix, en el període següent, el Juràssic, el món va començar

© STUDI FERRER

a canviar: els continents van començar a separar-se, plovia més i la ve-getació es va fer en-cara més exuberant. En aquells temps va ser quan els dinosau-res es van convertir en el grup animal dominant de la Terra: va ser l’autèntic regnat dels dinosaures!

Fa 66 milions d’anys

Fa 250 milions d’anys

Fa 570 milions d’anys

(6)

El más pesado el

Ultrasaurus con 110

toneladas.

El más largo, con 43 metros de longitud, era el Seismosaurus.

El del cuello más largo en proporción al cuerpo era el Mamenchisaurus, con 22 metros de longitud to-tal, de los cuales 11 correspondían al cuello.

Los huevos de mayor tamaño (hasta 35 cm de largo) eran puestos por

Hypselosaurus.

El más corto con sólo 35 centímetros de lon-gitud, el Micropachyce-phalosaurus (y curio-samente el de nombre más largo). El más antiguo, que vivió hace 225 millo-nes de años (finales del Triásico), fue el

Eoraptor.

Y el Iguanodon es la estrella de los museos, el más es-tudiado, el que más fósiles nos ha deja-do al alcance.

(7)

2

E u r e k a ! F E B R E R O 2 0 0 6

!

És sorprenent la quantitat de coses que hem arribat a esbrinar sobre la vida dels dinosaures i el poc que hem arribat a esclarir sobre les circumstàncies de la seva extin-ció. Avui dia encara no se sap amb certesa si l’hegemonia dels dino-saures va veure la seva fi de forma gradual o va ser un esdeveniment sobtat. I es desconeixen també les causes concretes de la seva ex-tinció. Alguns estudis demostren que la diversitat dels dinosaures es va mantenir gairebé intacta fins al final. Segons aquesta teoria, la Terra va sofrir l’impacte d’un asteroide d’uns deu quilòmetres de diàmetre, i la força del xoc va produir un enorme núvol de pols que va bloquejar la llum del Sol, cosa que va provocar extincions catastròfiques a escala mundial.

Una evidència d’aquesta teoria és la presència de restes d’iridi en molts jaciments corresponents al límit entre el Cretàcic i el Ter-ciari (quan se suposa que es van extingir els dinosaures). L’iridi és un metall escàs a la Terra que no-més es troba al nucli terrestre i els nivells elevats d’iridi a la superfí-cie podrien procedir de l’asteroi-de. No obstant això, altres estudis demostren que va haver una lenta decadència dels dinosaures al llarg de vuit milions d’anys i una conse-güent expansió dels mamífers. El principal punt a favor del model gradual és que els climes estaven canviant lentament. Els nivells del mar van pujar, la temperatura es va fer més càlida i els boscos de coníferes van passar a ser la vegetació dominant. Tot això

re-L’extinció dels dinosaures

presentava unes condicions menys favorables per als dinosaures. El consens actual és que certament es va produir un impacte d’un asteroi-de o d’una pluja d’estels en el límit entre el Cretàcic i el Terciari, però que aquesta no va ser l’única causa de l’extinció. © D . V an R av en sw aa y © S TU D I F ER R ER

(8)



E u r e k a !

!

Els dinosaures són un grup animal extingit. Ja no queda cap supervivent ni tan sols cap descendent directe d’ells. No obstant això, coneixem detalls molt concrets sobre la seva anatomia i forma de vida. Des de principis del segle XIX la paleontologia (l’estudi dels fòssils) ha tingut un paper fona-mental. Gràcies a ella s’han tro-bat i classificat milers d’ossos i dents de dinosaure, així com restes fossilitzades d’altres parts toves del cos (pell, músculs...). Una altra font important d’in-formació han estat les petjades trobades en diferents llocs del món. Aquestes petjades, combi-nades amb coneixements sobre geologia i geomorfologia, han permès saber com, on i quan

van viure aquests animals. I els copròlits (femtes fossilitzades) ens proporcionen informació sobre l’alimentació. S’han tro-bat evidències de l’existència de dinosaures en tots els con-tinents (fins i tot a l’Antàrtida i l’Àrtic). Fins a principis del 1990, els Estats Units encap-çalaven la llista de països amb més descobriments de dinosau-res, amb uns 110 gèneres; no obstant això la Xina comptarà ben aviat amb més dinosaures i sobrepassarà aquest límit. Però no ens cal anar tan lluny... Els dinosaures també van campar a plaer pel que ara és la península ibèrica. Prova d’això són els ja-ciments del Cretàcic a La Rioja, Sòria, Burgos, Cuenca, Terol, Castelló, Segòvia i Lleida.

Els fòssils són la nostra eina fonamental per

conèixer com eren i com vivien els dinosaures

Petjades de dinosaure a Namíbia

Xavier Escuté i Carol Gasset Biòlegs

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :