• No se han encontrado resultados

Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona"

Copied!
19
0
0

Texto completo

(1)

Museu d'Història de Tarragona

(2)

Gestió de recintes monumentals

La conselleria de Patrimoni Històric-Museu d'Història de Tarragona administra

actualment tota una sèrie de monuments romans pertanyents al conjunt

arqueològic de Tàrraco, declarat l'any 2000 Patrimoni Mundial per la Unesco, i

dos edificis d'època moderna:

- Circ romà-Pretori

- Maqueta de Tàrraco

- Amfiteatre

- Casa Castellarnau

- Fòrum de la Colònia

- Casa Canals

(3)

Gestió de recintes monumentals

Visites (2010-2016)

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 AMFITEATRE 136.463 137.318 126.717 130.640,00 130.087 152.929 177.871 CASTELLARNAU 29.211 28.559 22.054 17.992,00 9.888 753 822 CIRC-PRETORI 177.075 176.604 146.491 155.321,00 159.788 169.203 208.210 FORUM COLONIA 25.007 21.938 17.354 18.663,00 17.847 27.260 36.184 EL MÈDOL 9.602 10.407 12.799 1.171,00 0 0 0 MURALLES 116.194 100.584 90.537 87.369,00 84.982 91.612 102.835 MAQUETA DE TÀRRACO 134.743 76.847 39.718 144.704,00 138.465 141.271 112.507 CASA CANALS 24.086 22.317 14.818 14.831,00 13.852 386 429 Casa de la festa 299 485,00 Refugi 0 TOTAL ANUAL 652.381 574.574 470.787 571.176,00 554.909 583.414 638.858

(4)

Visites (2010-2016)

0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 VI SI T ES

(5)

Gestió de recintes monumentals

Circ romà i Pretori

El Circ era l’edifici destinat a les curses de cavalls i carros i estava situat entre la Via Augusta i el fòrum de la província. Tenia una forma allargada amb uns 325 metres de longitud i fins a 115 d’ample, i es calcula que tenia una capacitat de 30.000 espectadors. El circ de Tarragona es va construir el segle I i té la particularitat d’estar situat dins la ciutat, per la qual cosa té algunes característiques arquitectòniques especials. Està considerat entre els circs més ben conservats d'Occident, tot i que part de la seva estructura continua oculta sota vells edificis del segle XIX. El Pretori és una torre d’època romana que allotjava les escales que permetien el pas de la ciutat baixa fins al fòrum provincial a través del circ, amb el qual està comunicat per passadissos subterranis. És un dels angles del gran rectangle de la plaça del Fòrum Provincial.

(6)

Gestió de recintes monumentals

Circ romà-Pretori

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 VI SI TA N T S ANYS

(7)

Gestió de recintes monumentals

Amfiteatre

Edifici de forma oval construït el segle II a poca distància del mar, les grades del qual es van excavar a la roca. L’amfiteatre mesura 109,5 per 86,5 metres en total i hi cabien uns 14.000 espectadors. Hi tenien lloc les lluites de gladiadors i amb feres, així com les execucions públiques. L’any 259 hi van cremar vius el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. A principis del segle VI, s'hi edificà una basílica visigòtica, sobre la qual s'establí l'església medieval de Santa Maria del Miracle.

(8)

Gestió de recintes monumentals

Amfiteatre

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 180.000 200.000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 ANYS VI SI T A N T S

(9)

Gestió de recintes monumentals

Fòrum de la Colònia

El fòrum era el centre religiós i social de la ciutat romana. Constava d’una plaça envoltada d’edificis públics, com temples, la basílica, la cúria i els locals comercials, i també d'escultures dedicades als personatges més importants de la ciutat i de la història de Roma. En el cas de Tarragona, el fòrum fou construït aproximadament l'any 30 aC, del qual només s’ha conservat una part de la basílica, edifici de tres naus que acollia el tribunal de justícia i ocasionalment també s’hi podia reunir el consell de la ciutat. Passant una passarel·la, podem veure un petit fragment de la trama urbana de Tarragona, amb alguns carrers i cases. Gestionat pel Museu d'Història, pertany a la Generalitat de Catalunya.

(10)

Gestió de recintes monumentals

Fòrum de la Colònia

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 VI SI TA N T S ANYS

(11)

Gestió de recintes monumentals

Muralles – Passeig Arqueològic

Al segle II aC es va dotar Tàrraco d'una gran muralla que delimitava el perímetre urbà. La seva longitud era d'uns 3.500 m, dels quals se'n conserven actualment 1.100, que envolten el casc antic. Les muralles són la construcció arquitectònica romana més antiga de totes les conservades fora d’Itàlia. Entre els segles XVI i XVIII es van reforçar amb baluards, la falsa braga i els fortins exteriors, per tal d’adaptar les defenses de Tarragona a l’artilleria. El Passeig Arqueològic circula entre la muralla romana i la falsa braga moderna, entre jardins i poesies romàntiques i explicacions històriques. Destaquen la torre de l'Arquebisbe, amb notables reformes medievals, i la de Minerva, que conté l'escultura i la inscripició romanes més antigues de la Península Ibèrica.

(12)

Gestió de recintes monumentals

Muralles – Passeig Arqueològic

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 VI SI TA N T S ANYS

(13)

Gestió de recintes monumentals

Maqueta de Tàrraco

La Volta del Pallol formava part de les construccions del costat occidental de la gran plaça d’administració del Fòrum Provincial de Tàrraco. La volta devia ser, en època romana, una llarga galeria que circulava per darrere del porticat i que servia de suport a un segon pis. Malgrat tot, en desconeixem la funcionalitat final en aquesta època i quin fou el seu ús fins al segle XVI. No podem passar per alt, però, la porta i la rosassa de l'actual façana interior que, a primera vista, sembla que corresponguin a una fase medieval anterior al segle XV, en què la volta podria haver estat utilitzada com a església. Actualment la volta és de propietat municipal i s'hi troba exposada la maqueta de Tàrraco al segle II dC, tot i que Amb motiu d’unes obres aquest espai roman tancat i s'ha traslladat a l’Antiga Audiència (plaça del Pallol, 3).

(14)

Gestió de recintes monumentals

Maqueta de Tàrraco

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 ANYS

(15)

Gestió de recintes monumentals

Casa Castellarnau

A l'edat mitjana, el carrer Cavallers era el de la noblesa. Hi havia les cases i palaus de les principals famílies de la ciutat. Al número 14 hi ha la de la família Castellarnau, conservada com a museu. Destaca el pati, amb una escala de volta i columnes gòtiques. La casa, construïda el segle XV, ha sigut objecte de diferents reformes, i a la planta noble es poden visitar diferents sales amb estils decoratius bàsicament dels segles XVIII i XIX.

L'edifici acull actualment les oficines de la conselleria de Patrimoni Històric i també una col·lecció permanent que es configura a partir de tres grans blocs principals. El primer conjunt és el conegut com a col·lecció Molas, és el més important. El segon es correspon a les peces de l'antic museu de la ciutat, i el tercer, el formen petites donacions i compres.

Actualment es pot visitar en grup amb cita concertada per telèfon (977 24 22 20) o via correu electrònic (mht@tarragona.cat).

(16)

Gestió de recintes monumentals

Casa Castellarnau

(17)

Gestió de recintes monumentals

Casa Canals

La Casa Canals, emplaçada entre el passeig de Sant Antoni, el carrer Granada i la plaça de Sant Antoni, és una de les poques cases senyorials de Tarragona que s’ha conservat amb integritat fins els nostres dies. És un habitatge noble d’època moderna, del mateix estil que la Casa Castellarnau. Es dóna la circumstància, però, que està edificada aprofitant la muralla romana construïda durant la segona meitat del segle II aC i que a la primera planta hi ha restes d’una casa del segle XIV. A més, hi ha un refugi de la Guerra Civil. El visitant pot gaudir de la planta noble, del jardí i de la terrassa amb una vista privilegiada, situada damunt de les muralles. La segona planta està habilitada com a sala de conferències, mentre que a les plantes superiors allotgen diferents exposicions temporals.

Adquirida per la família Canals a principis del segle XIX, l’any 1802 acollí el rei Carles IV i la seva esposa Maria Lluïsa quan van visitar la ciutat per inaugurar el port. L’època de major esplendor, però, va arribar a partir de 1852 amb el casament de Joaquim Canals i Maria Antònia de Castellarnau que li van donar l’aspecte actual. La casa, sense gaires modificacions, va romandre en mans de la família fins l’any 1996 quan va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya, que va cedir-ne la gestió a l’Ajuntament de Tarragona l’any 2006. Actualment es pot visitar en grup amb cita concertada per telèfon (977 24 22 20) o via correu electrònic (mht@tarragona.cat).

(18)

Gestió de recintes monumentals

Casa Canals

(19)

Referencias

Documento similar

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

En la parte central de la línea, entre los planes de gobierno o dirección política, en el extremo izquierdo, y los planes reguladores del uso del suelo (urbanísticos y

És, doncs, a partir d’aquests eixos que pretenem elaborar algunes aportacions sobre el fenomen de la lectura a la Mallorca de la primera meitat del segle XIX

Aquest va ser el nostre punt de partida i, malgrat que la hipòtesi inicial era que els textos en prosa d'aquests autors estaven relacionats amb l'anomenada ficció sentimental,

IV.3.3 Ruido de los multiplicadores de frecuencia 90 IV.3.4 Ruido de los amplificadores 91

D) El equipamiento constitucional para la recepción de las Comisiones Reguladoras: a) La estructura de la administración nacional, b) La su- prema autoridad administrativa

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

L’any 1775 la Comunitat de Preveres de Sallent va signar un contracte amb March Sanmartí perquè actués com a col·lector dels seus béns.. El col·lector estava obligat a cobrar