Districte universitari de Catalunya

(1)

SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 HISTÒRIA OPCIÓ A

Exercici 1

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

Els qui volen emancipar la dona del treball perquè es dediqui exclusivament a la llar domèstica, a la cura de la família, suposen que aquesta és únicament la seva missió, per a la qual afirmen que té facultats especials que es contrarien i la treuen del que ells anomenen el seu centre.

[...]

La dona és un ésser lliure i intel·ligent, i, com a tal, responsable dels seus actes, igual que l’home; així doncs, si això és així, el que cal és posar-la en condicions de llibertat perquè es desenvolupi segons les seves facultats. Ara bé, si releguem la dona exclusivament a les tasques domèstiques, la sotmetem, com fins ara, a la dependència de l’home i, per tant, li traiem la seva llibertat.

Quin mitjà hi ha per posar la dona en condicions de llibertat? No n’hi ha cap altre que el treball. Se’ns dirà, però, que el treball de la dona és origen de grans immoralitats, provoca la degeneració de la raça i pertorba les relacions entre el capital i el treball, en prejudici dels treballadors, per la concurrència que li fan les dones. A això responem: la causa d’aquests mals no està en el treball de la dona, sinó en el monopoli que exerceix la classe explotadora; transformi’s la propietat individual en col·lectiva i es veurà com canvia tot completament.

[...]

Mentrestant creiem que el nostre treball sobre la dona és fer-la entrar en el moviment obrer, a fi que contribueixi a la causa comuna, a l’emancipació del proletariat, perquè així com davant l’explotació no hi ha diferència de sexe, tampoc no n’hi ha d’haver davant la justícia.

Dictamen del II Congrés de la Federació de la Regió Espanyola de l’AIT, Saragossa, 1872

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Descriviu les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores de la indústria al segle XIXi indiqueu els trets bàsics de l’evolució de la condició femenina a Espanya al llarg d’aquest mateix segle. [1,5 punts]

3. Exposeu breument les ideologies i l’evolució del moviment obrer a Espanya durant el segle XIX. [2,5 punts]

Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Coordinaci

ó

i Organitzaci

ó

de les PAAU a Catalunya

(2)

Observeu el gràfic següent i responeu a les qüestions.

RESULTATS DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA CELEBRADES EL 20 DE NOVEMBRE DE 1932

(nombre d’escons)

Partit

LR: Lliga Regionalista

UDC: Unió Democràtica de Catalunya

PCR-ACR: Partit Catalanista Republicà-Acció Catalana Republicana UC: Unió Catalanista

PRA: Partit Radical Autònom

ERC: Esquerra Republicana de Catalunya USC: Unió Socialista de Catalunya

1. Descriviu la informació que proporciona el gràfic i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Descriviu les característiques dels dos partits més importants (la seva ideologia i la seva base social) i esmenteu-ne els dirigents principals. [1,5 punts]

3. Exposeu breument l’evolució política a Catalunya durant la Segona República (1931-1936). [2,5 punts]

(3)

OPCIÓ B Exercici 1

Llegiu el text següent, en què Marcelino Camacho recorda l’origen de Comissions Obreres, i responeu a les qüestions.

Jo treballava de fresador a la Perkins, una fàbrica de motors dièsel que ara és Motor Ibèrica. Cada cop que s’havia de reivindicar alguna cosa, formàvem una comissió. Al principi, aquestes comissions naixien i morien, eren inestables. Es van iniciar a partir de l’any 1956, però fins al 64, a Madrid, no es fan sòlides i s’estenen. La primera va ser la comissió del metall de Madrid [...]. Aquesta va ser la forma que va prendre el moviment obrer dins del feixisme [...]. Així que, un cop elegits, començàvem a reunir-nos i, després de convocar diverses manifestacions, vam arrencar al sindicat un augment del 20 % [...]. El nostre objectiu era combinar la lluita legal amb l’extralegal [...]. Jo, per exemple, era jurat i enllaç d’empresa.

Marcelino CAMACHO, «En Comisiones Obreras había de todo, además de comunistas», a Historia del Franquismo, Diario 16, 1985

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Indiqueu a quin sistema polític i ideològic es refereix l’autor quan fa referència a «feixisme» i expliqueu el sentit de la frase «el nostre objectiu era combinar la lluita legal amb l’extralegal». ¿Què eren les Comissions Obreres? [1,5 punts]

3. Exposeu breument l’evolució de l’oposició política i social al franquisme entre 1960 i 1975. [2,5 punts]

(4)

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions.

L’OBRA DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

HURTADO, V. i d’altres, Atles d’Història de Catalunya, 1995 (reelaboració)

1. Descriviu la informació que us proporciona el mapa i situeu-lo en el seu context històric.[1 punt]

2. L’obra de la Mancomunitat s’orienta a la potenciació i la recuperació culturals. Indiqueu les principals realitzacions d’aquesta institució de govern i quines van ser les seves limitacions més importants. [1,5 punts]

3. Exposeu breument els fets polítics i socials més importants del catalanisme polític Barcelona Barcelona Barcelona Badalona Badalona Badalona Pedralbes Pedralbes Pedralbes Cervelló Cervelló Cervelló

Vilafranca del Penedès Vilafranca del Penedès Vilafranca del Penedès

Sitges Sitges Sitges Vilanova i la Geltrú Vilanova i la Geltrú Vilanova i la Geltrú el Vendrell el Vendrell el Vendrell la Geltrú la Geltrú la Geltrú Sabadell Sabadell Sabadell Terrassa Terrassa

TerrassaSentmenatSentmenatSentmenat Caldes deCaldes deCaldes de_Montbui_Montbui_Montbui MataróMataróMataró Canet de Mar Canet de Mar Canet de Mar Llinars del Vallès Llinars del Vallès

Llinars del VallèsPineda de MarPineda de MarPineda de Mar Centelles Centelles Centelles Manresa Manresa Manresa

Sant Llorenç Savall Sant Llorenç Savall Sant Llorenç Savall

Llagostera Llagostera Llagostera Boí Boí Boí

Sant Pere del Burgal Sant Pere del Burgal Sant Pere del Burgal Santa Maria d'Àneu Santa Maria d'Àneu Santa Maria d'Àneu Taüll Taüll Taüll

Santa Maria de Ginestarre Santa Maria de Ginestarre Santa Maria de Ginestarre Esterri de Cardós Esterri de Cardós Esterri de Cardós Santa Eulàlia d'Estaon Santa Eulàlia d'Estaon Santa Eulàlia d'Estaon

Puigcerdà Puigcerdà Puigcerdà la Seu d'Urgell la Seu d'Urgell la Seu d'Urgell Sant Quirze de Pedret Sant Quirze de Pedret Sant Quirze de Pedret Santa Maria de Covet

Santa Maria de Covet Santa Maria de Covet

Sant Pere d'Àger Sant Pere d'Àger Sant Pere d'Àger

Lleida Lleida Lleida les Borges les Borges les Borges Blanques Blanques Blanques

Vallbona de les Monges Vallbona de les Monges Vallbona de les Monges Fontscaldes Fontscaldes Fontscaldes la Masó la Masó la Masó Santes Creus Santes Creus Santes Creus Valls Valls Valls els Torms els Torms els Torms Reus Reus Reus Tarragona Tarragona Tarragona Tossa de Mar Tossa de Mar Tossa de Mar

Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols

Palafrugell Palafrugell Palafrugell la Bisbal la Bisbal la Bisbal d'Empordà d'Empordà d'Empordà Girona Girona Girona Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí Empúries Empúries Empúries Figueres Figueres Figueres Olot Olot Olot Vic Vic Vic biblioteques biblioteques biblioteques escoles d'estiu escoles d'estiu escoles d'estiu escola especialitzada escola especialitzada escola especialitzada excavació i restauració artística: excavació i restauració artística: excavació i restauració artística: monestir, església

monestir, església monestir, església castell, torre, muralla castell, torre, muralla castell, torre, muralla trasllat de pintures romàniques. trasllat de pintures romàniques. trasllat de pintures romàniques.

(5)

Exercici 1

Primer principi de coincidència, enrobustit per seguides manifestacions de l’opinió catalana, és l’afirmació que la llei anomenada de les jurisdiccions ha de derogar-se […].

Dignificar el sufragi corromput, més ben dit, ignorat com a funció lliure dels ciutadans que amb l’emissió dels seu vot trien la representació nacional, és un altre objectiu primordial de la Solidaritat.

[…] Moltes de les funcions d’ensenyança, beneficència i obres públiques han d’ésser confiades a organismes regionals, representatius de la personalitat de les regions, amb possessió de mitjans propis per a exercitar-les. […] Condició obligada de l’autonomia de les regions i dels municipis és l’atribució, a aquests organismes, de recursos econòmics propis, determinant clarament el que ha d’ésser la hisenda de l’Estat, de la Regió i del Municipi.

[…] Aquests són els principis en què informaran llurs campanyes parlamentàries els senadors i diputats de la Solidaritat Catalana. […] Fora d’aquests punts de suprema convergència de l’opinió de Catalunya, quedaran partits i agrupacions en absoluta llibertat, per a defensar cadascun, en lluita noble contra tots els altres, la integritat de llur respectiu programa.

Programa del Tívoli de Solidaritat Catalana (presentat en un míting al Teatre Tívoli de Barcelona el 14 d’abril de 1907)

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Solidaritat Catalana coincideix en el temps amb la primera de les grans crisis polítiques de la Restauració a començaments del segle XX. Exposeu breument en què va consistir aquesta crisi i la composició, realitzacions i evolució de la Solidaritat Catalana. [2 punts]

3. Esmenteu alguns dels principals partits polítics del catalanisme i del republicanisme a Catalunya en el període 1901-1923 i expliqueu-ne les característiques (ideologia, composició social, líders, etc.). [2 punts]

ó

i Organitzaci

ó

(6)

Observeu el document i responeu a les qüestions.

DISPOSICIÓ DELS GRUPS PARLAMENTARIS A LES CORTS REPUBLICANES DESPRÉS DE LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936

Manuel TUÑÓN DELARA(dir.), Historia de España. Vol. 12: Textos y documentos de Historia

Moderna y Contemporánea (siglos XVIII-XX). Barcelona, 1988.

(Font: José María GILROBLES, No fue posible la paz. Barcelona, 1968.)

1. Descriviu la informació que us proporciona aquest gràfic i situeu-la en el seu context històric. [1,5 punts]

2. Esmenteu les característiques de dos grups parlamentaris d’aquelles Corts (ideologia, dirigents, opinió davant el moment polític, política d’aliances, etc.). [1 punt] 3. Exposeu breument les etapes en què es divideix la Segona República i alguns dels

seus principals esdeveniments històrics. [2,5 punts]

Iz_q u ie rd a R e_p u_b lic_a n a B a_n c b la u Unión Repub licana Repub licans independents Socia liste_s Com unis_tes Nacion_aliste s ba_sco s Esquerra i altres partits catalans Centr e Inde pend ents i con serv. Prog ress istes Radic als Socia listes Llig a Re gi o-nalis ta Ind epe nde nts de dre ta Ag raris T rad icio na liste s B loq u eN ac ion al CE DA T aqu íg rafs Presidència

(7)

OPCIÓ B Exercici 1

Llegiu els dos textos següents i responeu a les qüestions. Text 1

Article 1. La dona té la mateixa capacitat civil que l’home. [...]

Article 2. El matrimoni no és causa modificativa de la capacitat d’obrar de la dona. Article 3. La llei no concedeix al marit autoritat sobre la muller, ni li atorga la seva representació.

Article 4. Els cònjuges poden exercir professió, ofici, càrrec, comerç o indústria que no els impedeixi el compliment dels deures familiars i sense obligar l’altre cònjuge.

Article 5. Cadascun dels cònjuges podrà, sense llicència de l’altre, adquirir per títol onerós1

o lucratiu2_{, alienar}3_{o gravar}4_{els seus béns, comparèixer en judici i, en general, contractar i}

obligar-se i realitzar tota mena d’actes jurídics.

Barcelona, 19 de juny de 1934 1_{adquirir per títol onerós: adquirir comprant (entre altres mitjans possibles d’adquirir).}

2_{adquirir per títol lucratiu: adquirir rebent una donació (entre altres mitjans possibles d’adquirir sense pagar).} 3_{alienar: disposar dels propis béns (per exemple, «venent-los», «llogant-los», etc.).}

4_{gravar: disposar dels propis béns (per exemple, «hipotecant la casa» si és de propietat).}

Text 2

Article 57. El marit ha de protegir la dona i aquesta ha d’obeir el marit. Article 58. La dona està obligada a seguir el marit on aquest fixi la residència. Article 59. El marit és l’administrador dels béns de la societat conjugal. Article 60. El marit és el representant de la seva dona. [...]

Article 62. Són nuls els actes executats per la dona contra allò que es disposa en els articles anteriors, llevat de quan es tracti de coses que per la seva naturalesa estiguin destinades al consum ordinari de la família, cas en el qual les compres fetes per la dona seran vàlides. Les compres de joies, mobles i objectes preciosos, fetes sense llicència del marit, només es convalidaran1_{quan aquest hagi consentit a la seva dona l’ús i el gaudi d’aquests objectes.}

Codi civil espanyol de 1968 1_{convalidar: ratificar, reconèixer.}

1. Indiqueu a què es refereixen en general els dos textos i situeu-los en el seu context històric. [1 punt]

2. Compareu les dues fonts i indiqueu les diferències ideològiques que manifesten. ¿L’època franquista va suposar un avenç o un retrocés respecte a la igualtat jurídica de la dona? Argumenteu la resposta. [2 punts]

3. Resumeix a grans trets les característiques de la ideologia franquista fent una especial referència a la seva concepció de la societat i de la condició femenina.

(8)

Observeu el quadre següent i responeu a les qüestions.

ELS DELICTES ELECTORALS A ESPANYA (1875-1898)

1876 A pesar de la declaració de neutralitat oficial, els liberals acusen el govern de Cánovas de bel·ligerància electoral.

1879 Es denuncien coaccions i violència electoral.

1881 Es comprova la manipulació del cens. El govern aconsegueix la majoria absoluta gràcies a la seva victòria en l’àmbit rural, controlat pels cacics. 1884 Es repeteixen les manipulacions i les inexactituds del cens.

1886 El govern no té cap inconvenient a repetir les pràctiques de frau electoral. 1891 S’estrena la nova llei de sufragi universal. Per primer cop, els resultats de

molts col·legis responen a la realitat política i social del país.

1893 Es produeix un augment de l’abstencionisme rural. Els delegats governamentals imposen els candidats electes. Es multipliquen les denúncies per corrupció, frau i compra-venda de vots.

1896 Augmenta de forma espectacular l’abstenció general. El govern manipula el cens, compra vots, controla la composició de les meses electorals i tergiversa l’escrutini final.

1898 Les eleccions se celebren en un ambient molt tens, amb pressions governamentals i greus problemes socials i polítics. Es tornen a repetir els casos de corrupció.

Elaborat a partir de MARTÍNEZCUADRADO, M.: «Un resumen sobre la honradez y la

corrupción en distintas elecciones», a Los delitos electorales en España, 1976

1. Identifiqueu les idees principals que conté el quadre i situeu-les en el context històric al qual es refereix. [1 punt]

2. Exposeu les característiques generals del sistema polític de la Restauració i comenteu explícitament la importància de les pràctiques de corrupció electoral que descriu el document. [2 punts]

3. El document situa «greus problemes socials i polítics» l’any 1898. Indiqueu de quins problemes es tracta, les seves causes i les principals conseqüències que se’n van derivar. [2 punts]

(9)

Exercici 1

Hace poco más de cinco años con ocasión de unas declaraciones mías al diario Pueblo, su director me pidió que me definiera políticamente. Voy a hacerlo ahora con las mismas palabras con que lo hice entonces: «Soy un hombre totalmente identificado con la obra política del Caudillo, plasmada doctrinalmente en los Principios del Movimiento Nacional y en las Leyes fundamentales del Reino; mi lealtad a su persona y a su obra es total, clara y limpia, sin sombra de ningún íntimo condicionamiento ni mácula de reserva mental alguna. Y, como consecuencia lógica de esta identificación mía con la obra política del Caudillo, declaro igualmente mi lealtad con la misma claridad y la misma limpieza al Príncipe de España, su sucesor, a título de Rey, en la Jefatura del Estado.» [...]

Mi significación política, señores procuradores, está bien clara: soy un hombre del Movimiento Nacional. Y si entre los hombres del Movimiento, si entre la enorme masa de españoles que aceptan sus principios, que son permanentes e inalterables, y las Leyes que integran nuestro sistema institucional sin reservas mentales de ninguna especie, se admite la posible existencia de matices, grupos o lo que se ha dado en llamar «familias políticas», quede bien claro igualmente que estoy en todos en general y con ninguno en particular. [...]

Discurs de Carrero Blanco, 20 de juliol de 1973

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Resumiu a grans trets l’evolució política del règim franquista des del 1939 fins a la

mort del dictador el novembre de 1975.[2 punts]

3. Exposeu, de manera resumida, els principals conflictes del règim franquista amb els moviments d’oposició (sectors progressistes catòlics, obrers, estudiants universitaris i nacionalistes del País Basc i Catalunya) durant els anys seixanta i setanta fins a la fi del règim. [2 punts]

ó

i Organitzaci

ó

(10)

Observeu les dades estadístiques següents i responeu a les qüestions.

Jordi MALUQUER DEMOTES, Història econòmica de Catalunya. Segles XIXi XX,

Barcelona, 1998

1. Descriviu la informació que us proporcionen les dades i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]

2. A partir de les dades de les taules indiqueu el pes que tenien els sectors industrials moderns (tèxtil, metal·lúrgia i química) en el conjunt de la indústria catalana l’any 1856 i exposeu les característiques de les dues formes d’organització de la indústria tèxtil que hi havia a la Catalunya del segle XIX.[1,5 punts]

ESTRUCTURA DE LA INDÚSTRIA CATALANA L’ANY 1856 SECTORS % Tèxtil 61,3 Alimentària 21,9

Ceràmica, vidre i calç 3,3

Paper 2,9 Metal·lúrgia 2,6 Química 2,4

Fusta, suro i cuiro 4,2

Diverses 1,4 TOTAL 100

PARTICIPACIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA EN LA INDÚSTRIA ESPANYOLA L’ANY 1856

SECTORS %

Tèxtil 66,3

Alimentària 10,1 Ceràmica, vidre i calç 15,7 Paper 31,8 Metal·lúrgia 21 Química 17,5

Fusta, suro i cuiro 59,3

(11)

OPCIÓ B Exercici 1

El terrorisme, pròpiament dit, sorgeix a Barcelona virulent i continuat a començaments del 1919, i els atemptats personals a principis del 1916. Des d’un començament s’acusà els Sindicats obrers de sostenir i donar suport al terrorisme i a l’atemptat personal. Es digué que els responsables de la mort dels patrons eren sindicalistes, pagats pels sindicats, i assenyalats els patrons que havien de morir en reunions celebrades per aquesta raó per les juntes. [...]

Així les coses, una tarda maten el patró Barret, quan es dirigia a l’Escola Industrial, i per la significació del mort es commou l’opinió pública i reclama amb insistència mesures de policia per salvaguardar la vida de les persones. La justícia, com es pot suposar, es proposa actuar i comença la detenció de significats sindicalistes que formaven part de les juntes. Els primers processats foren els tintorers, absolts més endavant per manca de proves. Després vingué el complot, tramat per la policia..., que va donar lloc a la detenció de sis individus més acusats de l’assassinat. [...]

Contra els obrers s’havia procedit per falsa acusació, i només contra un hi havia dubtes, perquè es trobava a prop del lloc dels fets i corregué en sentir els primers trets. De res valgueren totes les proves que s’aportaren de la seva innocència, la falsa acusació els retingué a la presó tretze mesos, fins que el jurat, obrant en justícia, els absolgué. [...]

Els atemptats personals, contra obrers i contra patrons, estan a l’ordre del dia, i els acompanyen, per si fossin poc per intranquil·litzar l’opinió, els petards i les bombes que a cada moment esclaten arreu.

Ángel PESTAÑA, El terrorismo en Barcelona, 1919

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric.[1,5 punts] 2. Exposeu les principals característiques econòmiques i socials d’aquest període a Catalunya, fent especial referència a les causes dels fets descrits en el text i a les seves conseqüències més immediates. [1,5 punts]

3. Resumiu els principals fets polítics i socials que marquen l’evolució del moviment obrer català en el primer terç del segle XX.[2 punts}

(12)

Observeu el mapa següent i responeu a les preguntes. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA, 1938

Julio LÓPEZ-DAVALILLOLARREA, Atlas histórico de España y Portugal

1. Descriviu la informació que us proporciona aquest mapa i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Exposeu a grans trets l’evolució de la guerra a partir de la batalla de l’Ebre i les conseqüències de la derrota republicana en la Guerra Civil. [1,5 punts]

3. Enuncieu les causes de la Guerra Civil a Espanya i resumiu els trets fonamentals de la intervenció estrangera en el conflicte. [2,5 punts]

Territori nacional Territori nacional

Territori nacional Conquestes nacionals fins Conquestes nacionals fins Conquestes nacionals fins desembre de 1938 desembre de 1938 desembre de 1938 Territori republicà Territori republicà Territori republicà Ofensives nacionals Ofensives nacionals Ofensives nacionals Ofensives republicanes Ofensives republicanes Ofensives republicanes Batalles més importants Batalles més importants Batalles més importants Seu del govern nacional Seu del govern nacional Seu del govern nacional Seu del govern republicà Seu del govern republicà Seu del govern republicà

0 50 100 150 200Km 0 50 100 150 200Km 0 50 100 150 200Km F R A N Ç A F R A N Ç A F R A N Ç A ANDORRA ANDORRA ANDORRA M A R C A N T À B R I C M A R C A N T À B R I C M A R C A N T À B R I C MMM AAA RRR M M M EEE DDD III TTT EEE RRR RRR AAA NNN III Pontevedra Pontevedra Pontevedra Orense Orense Orense Lugo Lugo Lugo la Corunya la Corunya

la Corunya GijónGijónGijón Oviedo Oviedo Oviedo Lleó Lleó Lleó Santander Santander Santander Burgos Burgos Burgos Palència Palència Palència Valladolid Valladolid Valladolid Zamora Zamora Zamora Segòvia Segòvia Segòvia Salamanca Salamanca Salamanca Àvila Àvila Àvila Guadalajara Guadalajara Guadalajara Sant Sebastià Sant Sebastià Sant Sebastià Pamplona Pamplona Pamplona Logronyo Logronyo Logronyo Sòria Sòria Sòria Vitòria Vitòria Vitòria Bilbao Bilbao Bilbao Saragossa Saragossa Saragossa Osca Osca Osca Lleida Lleida Lleida (III-38) (III-38) (III-38) Tarragona Tarragona TarragonaBarcelonaBarcelonaBarcelona

Girona Girona Girona Castelló Castelló Castelló València València València Albacete Albacete Albacete Conca Conca Conca (XII-37/(XII-37/(XII-37/TerolTerolTerol

II-38) II-38) II-38) Madrid Madrid Madrid Toledo Toledo Toledo Càceres Càceres Càceres Ciudad Real Ciudad Real Ciudad Real Badajoz Badajoz Badajoz Huelva Huelva Huelva SevillaSevillaSevilla

Granada Granada Granada Còrdova

Còrdova

Còrdova _Jaén_Jaén_Jaén

Màlaga Màlaga

Màlaga AlmeriaAlmeriaAlmeria Gibraltar (Brit.) Gibraltar (Brit.) Gibraltar (Brit.) Múrcia Múrcia Múrcia Alacant Alacant Alacant Eivissa Eivissa Eivissa Menorca Menorca Menorca Cadis Cadis Cadis Jaca Jaca Jaca Ceuta (Esp.) Ceuta (Esp.) Ceuta (Esp.) Melilla (Esp.) Melilla (Esp.) Melilla (Esp.) (Protectorat espanyol) (Protectorat espanyol)

(Protectorat espanyol) (França)(França)(França)

Formentera Formentera Formentera Palma Palma Palma Mallorca Mallorca Mallorca Vinarós (15-VI-38) Vinarós (15-VI-38) Vinarós (15-VI-38) Batalla de l'Ebre Batalla de l'Ebre Batalla de l'Ebre (VII-XI-38) (VII-XI-38) (VII-XI-38) M A R R O C M A R R O C M A R R O C A L G È R I AA L G È R I AA L G È R I A PPP OOO RRRTTT UUU GGG AAA LLL

LA GUERRA CIVIL L'ANY 1938 LA GUERRA CIVIL L'ANY 1938

(13)

SÈRIE 3 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 HISTÒRIA OPCIÓ A

Exercici 1

Ni el gobierno ni la nación podía transigir con las pretensiones de otra nación de intervenir en nuestros asuntos y en nuestros propios territorios y menos podía transigir con la ignominia de que se retiraran nuestros ejércitos y nuestra escuadra del territorio y las aguas de Cuba. Pero como si eso no fuera bastante, como si no bastara esa exigencia imposible, han pretendido ofendernos con una calumnia infame [l’enfonsament del cuirassat nord-americà Maine] y que si por lo increíble y absurda no nos puede ofender no puede menos de llenar nuestros corazones de santa indignación ante la vileza de quienes han tenido el atrevimiento de lanzarla como motivo de agresión para disputarnos nuestros derechos y para arrebatarnos nuestra indiscutible soberanía. Pero no basta esto, señores diputados, y el Senado norteamericano ha hecho y dicho cosas que no se ha atrevido a decir ninguna Asamblea compuesta de personas que en algo se estimen, ha concretado la calumnia atribuyendo esta infamia, señores diputados, nada menos que a los oficiales de nuestra Marina, en cuyo nombre he protestado también y quiero volver a protestar aquí con la mayor indignación de tanta villanía que yo arrojo a la frente de los que juzgan por sí a los demás, les suponen capaces de cometer maldades que sólo ellos en su caso cometerían.

A pesar de nuestros esfuerzos, a pesar de nuestros sacrificios, a pesar de las amarguras que en silencio hemos devorado, la guerra se ha hecho inevitable. No podíamos ya sufrir tanta afrenta. La nación española puede ser vencida pero jamás impunemente afrentada.

A la guerra, pues, vamos y vamos con la conciencia tranquila, vamos sin ruido y sin arrogancias, pero decididos a cumplir con el deber que el patriotismo nos impone, sin vacilación y sin temores, y mucho menos con pánico ninguno.

Discurs de Sagasta al Congrés de Diputats, 27 d’abril de 1898

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Identifiqueu qui era Sagasta i de quin partit era màxim dirigent. Resumiu breument les causes, els fets més destacats i les conseqüències de la guerra hispano-americana de 1898. [1,5 punts]

3. Exposeu breument com es va organitzar el sistema polític de la Restauració, quines forces polítiques i socials hi van donar suport i quines s’hi van oposar. [2,5 punts]

ó

i Organitzaci

ó

de les PAU de Catalunya

(14)

Observeu les dades següents i responeu a les qüestions.

ORIGEN GEOGRÀFIC DELS IMMIGRANTS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA L’ANY 1970

Procedència %

Andalusia 48,3

Castella i Lleó 14,0

Extremadura 11,2

Catalunya (excepte província de Barcelona) 9,6

Aragó 5,0

Galícia 3,7

Múrcia 2,8

País Valencià 2,8

País Basc i Navarra 1,3

Astúries 0,5

Illes Balears 0,3

Canàries 0,3

1. Resumiu la informació que ens proporcionen aquestes dades i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]

2. Expliqueu les conseqüències demogràfiques, econòmiques i socials que va tenir per a Catalunya aquest fenomen migratori. [1,5 punts]

3. Exposeu les característiques principals de l’evolució econòmica d’Espanya en el període 1959-1975. [2,5 punts]

(15)

OPCIÓ B Exercici 1

El general Goded i el seu ajudant foren conduïts al Palau de la Generalitat pels dos oficials que els havien detingut. Immediatament foren introduïts al despatx del president Companys. Aquest en veure el general s’aixecà i li digué: «General: quan hom juga i perd cal pagar amb

lleialtat. El 6 d’octubre del 1934, davant de la impossibilitat de continuar la resistència i veient que tenia perduda la victòria, jo també em vaig rendir, tal com vós acabeu de fer. Llavors, per evitar vessaments de sang inútils, em vaig dirigir per ràdio a tothom que havia sortit al carrer i els vaig aconsellar que no persistissin en la resistència. Vós heu de fer ara el mateix». «Yo no me he rendido —respongué el general—, me han abandonado. Si lo cree conveniente, señor presidente, diré que he caído prisionero.» I aleshores el general, després

que el locutor hagués anunciat als radiooients que el general Goded els dirigia la paraula, va dir: «El destino me ha sido adverso y yo he caído prisionero; por esta razón libero de sus

obligaciones hacia mí a todos los que me han seguido». Després fou traslladat al vaixell

Uruguay, convertit en presó.

Versió de Frederic Escofet, comissari d’Ordre Públic de la Generalitat el juliol de 1936

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Exposeu breument com es va produir la insurrecció militar del juliol de 1936 a Barcelona i els fets que hi va haver a Catalunya durant les primeres setmanes de la guerra. [2 punts]

(16)

LES COLÒNIES INDUSTRIALS A LA CONCA DEL RIU LLOBREGAT

1. Resumiu la informació que proporciona el mapa i indiqueu les raons de la localització de les colònies industrials. [1 punt]

2. Descriviu els diferents espais que formaven part d’una colònia industrial i exposeu els avantatges i els inconvenients de la seva producció respecte a la realitzada a les fàbriques anomenades vapors. [1,5 punts]

Ferrocarril

Colònia industrial i any de fundació Nucli urbà la Colònia la Colònia la Colònia Rosal Rosal Rosal (1858) (1858) (1858) Viladomiu Vell Viladomiu Vell Viladomiu Vell (1869) (1869) (1869) la Plana (1900) la Plana (1900) la Plana (1900) l'Ametlla de Casserres l'Ametlla de Casserres l'Ametlla de Casserres (1858) (1858) (1858) els Bassacs (1863) els Bassacs (1863) els Bassacs (1863) Viladomiu Nou (1870) Viladomiu Nou (1870) Viladomiu Nou (1870) el Guixaró (1890) el Guixaró (1890) el Guixaró (1890) Can Ponç Can Ponç Can Ponç (1875) (1875) (1875) Can Manent Can Manent Can Manent l'Ametlla de Merola l'Ametlla de Merola l'Ametlla de Merola (1871) (1871) (1871) Can Vidal Can Vidal Can Vidal (1900) (1900) (1900) la Rabeia la Rabeia la Rabeia (1880) (1880) (1880) Soldevila Soldevila Soldevila (1887) (1887) (1887) Cabrianes Cabrianes Cabrianes (1890) (1890) (1890) el Galobard (1866) el Galobard (1866) el Galobard (1866) Jorba (1892) Jorba (1892) Jorba (1892) el Palà el Palà el Palà de Torroella de Torroella de Torroella (1875) (1875) (1875) la Colònia Valls la Colònia Valls la Colònia Valls (1910) (1910) (1910) Antius(1875) Antius(1875) Antius(1875) el Cortès (1883) el Cortès (1883) el Cortès (1883) Can Cavaller Can Cavaller Can Cavaller (1882) (1882) (1882) els Comtals els Comtals els Comtals (1861) (1861) (1861) el Burés(1874) el Burés(1874) el Burés(1874) la Bauma (1861) la Bauma (1861) la Bauma (1861) el Borràs (1876) el Borràs (1876) el Borràs (1876) la Colònia Gomis la Colònia Gomis la Colònia Gomis (1891) (1891) (1891) la Colònia Sedó la Colònia Sedó la Colònia Sedó (1846) (1846) (1846) Can Bros Can Bros Can Bros (1880) (1880) (1880) Can Roses Can Roses Can Roses (1895) (1895) (1895) la Colònia Güell (1890) la Colònia Güell (1890) la Colònia Güell (1890) eeelll LLLlllooo bbbrrreee_gggaaa ttt RRRiiieeerrraaa dddeee MMMeeerrrlllééésss RRRiiieeerrraaa dddeee RRR_{aaajjjaaadddeee} llllll Rubí Rubí Rubí Terrassa Terrassa Terrassa Olesa de Olesa de Olesa de Montserrat Montserrat Montserrat Esparraguera Esparraguera Esparraguera Capellades Capellades Capellades Sant Sadurní Sant Sadurní Sant Sadurní d'Anoia d'Anoia d'Anoia Santa Coloma Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló de Cervelló de Cervelló Sant Boi Sant Boi Sant Boi de Llobregat de Llobregat de Llobregat Barcelona Barcelona Barcelona Manresa Manresa Manresa el Pont el Pont el Pont de Vilomara de Vilomara de Vilomara Sant Vicenç Sant Vicenç Sant Vicenç de Castellet de Castellet de Castellet Navàs Navàs Navàs Súria Súria Súria Sallent Sallent Sallent Puig-reig Puig-reig Puig-reig Berga Berga Berga Gironella Gironella Gironella Cardona Cardona Cardona Martorell Martorell Martorell lll'''AAA nnnoooiiiaaa eeelllCCC aaarrrddd eeennneee_rrr RRRiiieeerrraaa GGGaaavvvaaarrr rrreeesssaaa

(17)

Exercici 1

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions. Obrers:

L’ASSOCIACIÓ, com ja sabeu, és un dels mitjans més eficaços amb què hem de comptar per aconseguir la nostra emancipació completa (...). Però les associacions obreres de tots els oficis i de tots els països han de ser solidàries, perquè els seus esforços no siguin estèrils, com ho han estat fins ara, i a això hi contribueix molt el principi de FEDERACIÓ. (...)

Nosaltres, a diferència de les altres classes, a l’hora del nostre triomf no constituirem nous privilegis, sinó que els abolirem absolutament tots, i establirem la societat sobre els principis de la IGUALTAT, que és la resultant del preuat equilibri entre els DRETS i els DEURES. (...)

El diari que avui comença a publicar el Centre Federal de les Societats Obreres satisfarà pel mateix motiu una transcendental necessitat. (...) La Federación arriba a l’estadi de la premsa per defensar els interessos del treball (...), per fer veure el cúmul d’injustícies que cauen sobre nosaltres, per la mala distribució del treball i els seus resultats; arriba per demostrar que el capital és el gran tirà del món: que són immenses les víctimes que ocasiona la misèria, aquesta monstruosa i sorda guerra, molt més terrible que la que es porta a terme als camps de batalla. (...)

El nostre diari és una tribuna economicopoliticosocial lliure que poden ocupar tots els obrers i els qui vulguin realment la nostra redempció, en què es puguin manifestar i discutir totes les idees que hi tendeixin: la llum es farà per la discussió. (...)

La Federación, Barcelona, 1 d’agost de 1869

1. Indiqueu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Expliqueu la difusió de les idees de l’AIT a Espanya i la repercussió que aquestes idees van tenir en el moviment obrer durant el Sexenni democràtic. [1,5 punts] 3. Exposeu els esdeveniments fonamentals de l’evolució del moviment obrer a

Catalunya i a Espanya des del 1874 fins al 1923. [2,5 punts]

ó

i Organitzaci

ó

(18)

LA BATALLA DE L’EBRE (JULIOL-NOVEMBRE 1938)

Mapa extret d’Atles d’història de Catalunya. Edicions 62

1. Descriviu el mapa i resumiu la informació que ofereix. [1 punt]

2. Expliqueu el significat i el valor estratègic de la batalla de l’Ebre en l’evolució del front militar i les conseqüències que va tenir per a Catalunya. [2 punts]

5é C.E. (general Lister) 5é C.E. (general Tagüeña) 12é C.E. (general Vega) C.E. del Maestrazgo (general Valiño) C.E. Marroquí (general Yagüe) 1.200 1.200 1.200 800 800 800 400 400 400 100 100 100 0 m 0 m 0 m 000 10 km10 km10 km N N N

Evolució del front: Evolució del front: Evolució del front:

Al començament de Al començament de Al començament de la batalla la batalla la batalla Màxima penetració Màxima penetració Màxima penetració republicana republicana republicana Final de la batalla Final de la batalla Final de la batalla i reconstrucció i reconstrucció i reconstrucció del front del front del front Ofensives Ofensives Ofensives republicana republicana republicana franquista franquista franquista republicà republicà republicà franquista franquista franquista Exèrcits elsPo rtsde Beseit Sªde_Montsià Sª de Cardó Falset Falset Falset Tivissa Tivissa Tivissa Garcia Garcia Garcia Móra d'Ebre Móra d'Ebre Móra d'Ebre Vinebre Vinebre Vinebre Flix Flix Flix Ascó Ascó Ascó La Fatarella La Fatarella La Fatarella Riba-roja Riba-roja Riba-roja d'Ebre d'Ebre d'Ebre les Camposines les Camposines les Camposines Miravet Miravet Miravet Gandesa Gandesa Gandesa el Pinell el Pinell el Pinell de Brai de Brai de Brai Benifallet Benifallet Benifallet Tivenys Tivenys Tivenys Xerta Xerta Xerta Paüls Paüls Paüls Bot Bot Bot Prat de Prat de Prat de Comte Comte Comte Horta de Horta de Horta de Sant Joan Sant Joan Sant Joan Calaceit Calaceit Calaceit Tortosa Tortosa Tortosa Amposta Amposta Amposta la Sénia la Sénia la Sénia el Perelló el Perelló el Perelló Almatret Almatret Almatret Faió Faió Faió Nonasp Nonasp Nonasp la Pobla la Pobla la Pobla de Massaluca de Massaluca de Massaluca Vilalba Vilalba Vilalba dels Arcs dels Arcs dels Arcs Batea Batea Batea Mequinensa Mequinensa Mequinensa el Siurana Rier ad'A lgar s l'Ebre

(19)

OPCIÓ B Exercici 1

Article 1. Són objecte d’aquesta Llei de contractes de conreu i s’entenen compresos sota aquesta denominació els de rabassa morta, parceria, masoveria, arrendament de terres i en general tots els actes i contractes, qualsevulla que sigui llur denominació, pels quals es cedeix l’aprofitament d’una finca rústica a persona diferent del propietari, sempre que sigui l’explotació de naturalesa agrícola.

Article 10. La durada mínima dels arrendament regulats en aquesta Llei serà de sis anys. Article 14. En acabar el termini contractual o alguna de les seves pròrrogues, el propietari podrà donar per finit el contracte i reprendre la terra quan s’obligui a conrear-la directament ell o els seus descendents o afillats de dret que facin vida comuna amb ell.

Article 43. El conreador de terres, a títol de contracte agrícola, té el dret d’adquisició del seu domini mitjançant l’abonament del seu valor al propietari.

Article 44. Per a l’exercici dels drets d’adquisició és necessari (...) que els contractes s’hagin mantingut per un període de més de divuit anys.

Llei de contractes de conreu. 11 d’abril de 1934

1. Resumiu les idees principals de text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Indiqueu què era el contracte de rabassa morta, quines eren les finalitats de la Llei

de contractes de conreu i quins sectors socials i polítics s’hi van oposar. [1,5 punts] 3. Exposeu els esdeveniments fonamentals produïts a Catalunya durant els anys de

(20)

RESULTATS DE LES ELECCIONS AL CONGRÉS DE DIPUTATS, 1901-1919 (NOMBRE D’ESCONS)

Eleccions Monàrquics Republicans PSOE Carlins Regionalistes Catalanistes

dinàstics i integristes 1901 373 18 – 7 – 4 1903 353 37 – 8 1 5 1905 358 32 – 5 1 7 1907 335 18 – 10 1 40* 1910 346 36 1 7 – 18 1914 350 34 1 7 – 19 1916 352 29 1 8 – 16 1918 322 23 6 13 7 29 1919 335 24 6 5 5 27

*S’hi inclouen tots els diputats de Solidaritat Catalana

1. Descriviu la informació que proporciona el quadre i situeu-la en el seu context històric. [1 punt]

2. Identifiqueu els partits que apareixen en el quadre, descriviu-ne les característiques més importants (la ideologia, la localització geogràfica i la base social) i esmenteu-ne alguns dirigents. Indiqueu, a més, què va ser Solidaritat Catalana. [1,5 punts] 3. Exposeu breument els principals esdeveniments polítics produïts a Espanya entre

(21)

Exercici 1

L’ASSEMBLEA NACIONAL ACCEPTA LA RENÚNCIA AL TRON D’AMADEU I

Señor: Las Cortes soberanas de la Nación española han oído con religioso respeto el elocuente mensaje de V. M., en cuyas caballerosas palabras de rectitud, de honradez, de lealtad, han visto un nuevo testimonio de las altas prendas de inteligencia y de carácter que enaltecen a V. M. y del amor acendrado a esta su segunda patria, la cual, generosa y valiente, enamorada de su dignidad hasta la superstición, y de su independencia hasta el heroísmo, no puede olvidar, no, que V. M. ha sido Jefe del Estado, personificación de su soberanía, Autoridad primera dentro de sus leyes, y no puede desconocer que honrando y enalteciendo a V. M. se honra y se enaltece a sí misma.

Señor: las Cortes han sido fieles al mandato que traían de sus electores y guardadoras de la legalidad que hallaron establecida por la voluntad de la Nación en la Asamblea Constituyente. En todos sus actos, en todas sus decisiones, las Cortes se contuvieron dentro del límite de sus prerrogativas y respetaron la voluntad de V. M. y los derechos que por nuestro pacto constitucional a V. M. competían. Proclamando esto muy alto y muy claro, para que nunca recaiga sobre su nombre la responsabilidad de este conflicto, que aceptamos con dolor, pero que resolveremos con energía, las Cortes declaran unánimemente que V. M. ha sido fiel, fidelísimo guardador de los respetos debidos a las Cámaras; fiel, fidelísimo guardador de los juramentos prestados en el instante en que aceptó V. M. de las manos del pueblo la Corona de España. (...)

Palau de les Corts, 11 de febrer de 1873. Nicolás María Rivero, President

1. Indiqueu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt].

2. Indiqueu els trets fonamentals de la Constitució espanyola de 1869 i expliqueu les raons per les quals Amadeu de Savoia va ocupar el tron de la monarquia

espanyola. [1,5 punts]

3. Exposeu l’evolució política espanyola durant el Sexenni Democràtic (1868-1874). [2,5 punts]

Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya

(22)

NOMBRE DE MORTS PROVOCATS PELS BOMBARDEIGS FRANQUISTES A CATALUNYA DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

COMARCA NOMBRE DE MORTS

Barcelonès 2.500 Alt Empordà 340 Segrià 319 Vallès Oriental 281 Tarragonès 252 Baix Camp 192 Urgell 107 Baix Empordà 93 Gironès 77 Baix Penedès 77 Maresme 73 Baix Ebre 71 Altres comarques 423

1. Descriviu la informació del quadre i situeu-la en el seu context històric. [1 punt] 2. Expliqueu qui va protagonitzar aquests bombardeigs, per què es van produir i

quines conseqüències van tenir per a la població que els patia. [2 punts]

3. Exposeu breument com va evolucionar el conflicte militar a Catalunya des del juliol del 1936 fins al febrer del 1939. [2 punts]

(23)

OPCIÓ B Exercici 1

Em refereixo a això que anomenen problema religiós. La premissa d’aquest problema, que avui és polític, jo la formulo d’aquesta manera: Espanya ha deixat de ser catòlica; el problema polític consegüent és organitzar l’Estat de manera que quedi adequat a aquesta fase nova i històrica del poble espanyol (...). Jo no puc admetre, Srs. Diputats, que això ho anomenin problema religiós. L’autèntic problema religiós no pot excedir dels límits de la consciència personal, perquè és en la consciència personal on es formula i es respon la pregunta sobre el misteri del nostre destí. Es tracta d’un problema polític, de constitució de l’Estat, i és ara precisament quan aquest problema perd fins i tot les semblances de religió, de religiositat, perquè el nostre Estat, a diferència de l’Estat antic, que assumia la cura de les consciències i donava mitjans d’empènyer les ànimes, fins i tot contra la seva voluntat, pel camí de la salvació, exclou tota preocupació ultraterrenal i tota custòdia de la fidelitat, i treu a l’Església aquell famós braç secular que tants i tan grans serveis li va prestar. Es tracta simplement d’organitzar l’Estat espanyol d’acord amb les premisses que acabo d’establir.

Discurs de Manuel Azaña al Congrés dels Diputats, 14 d’octubre de 1931

1. Resumiu les idees principals de text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. A què es refereix Azaña quan utilitza les expressions «Espanya ha deixat de ser

catòlica» i «l’Estat antic»? Indiqueu el tractament que va rebre la religió i l’Església catòlica en la Constitució de 1931. [1,5 punts]

3. Exposeu els fets polítics fonamentals de les tres fases en què es divideix l’evolució de la Segona República espanyola (1931-1936). [2,5 punts]

(24)

ASSOCIACIONS OBRERES AL SECTOR TÈXTIL A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA L’ANY 1843 I L’ANY 1855

1. Descriviu la informació que us proporcionen els mapes i situeu-los en el seu context històric. [1 punt]

2. Exposeu les condicions de vida i de treball dels obrers i obreres de Catalunya al segle XIX. [1,5 punts]

3. Resumiu l’evolució del moviment obrer a Catalunya des de 1840 fins a 1874 fent especial esment de les principals organitzacions que es van crear i de les ideologies que les van caracteritzar. [2,5 punts]

(25)

Exercici 1

Nosaltres constituïm el vertader partit conservador, que no venim aquí a satisfer passions [...]; nosaltres venim aquí posseïts, com ho han d’estar des del seu punt de vista els vertaders polítics, que la política és l’art d’aplicar en cada època de la Història aquella part de l’ideal que les circumstàncies fan possible; nosaltres venim abans que res amb la realitat; nosaltres no hem de fer ni pretendre tot el que voldríem, sinó tot el que en aquest instant es pugui aplicar [...] per a l’engrandiment de la nació; i per sobre de tot això, abans i sobre tot això, hi ha d’haver, hi ha, per a nosaltres, una idea que domina: la idea que és necessari defensar contra tot el que calgui la Monarquia, i alçar-la, i engrandir-la, ja que és la base de les nostres institucions i de la integritat nacional, i fer-ne alhora el fonament dels nostres costums i de la nostra legislació. Aquest és el fonament primordial que hem d’atendre [...].

Doneu-me una Monarquia tan robusta como l’anglesa, no discutida per ningú, i la Monarquia podrà donar tantes llibertats com la més democràtica República [...]. Entenc, doncs, la Monarquia com la base de la llibertat, i com la base entre nosaltres de totes les conquestes de la civilització moderna. [...]

Discurs de Cánovas del Castillo, 19 de maig de 1884

1. Identifiqueu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Exposeu les característiques fonamentals dels dos partits dinàstics que es van alternar en el govern espanyol durant la primera fase de la Restauració (1874-1898). [1,5 punts]

3. Resumiu les característiques fonamentals de la Constitució de 1876 i exposeu els fets polítics més importants ocorreguts durant la primera fase de la Restauració (1874-1898). [2,5 punts]

ó

i Organitzaci

ó

(26)

SECTORS ECONÒMICS I PRINCIPALS EMPRESES INDUSTRIALS A PRINCIPI DELS ANYS SETANTA

Jesús MESTREi CAMPI, Atles de la transició, Barcelona, 1997 1. Descriviu la informació que proporciona el mapa i situeu-lo en el seu context

històric. [1 punt]

2. Identifiqueu la localització de la indústria automobilística i indiqueu la seva vinculació amb empreses estrangeres. Situeu la indústria petroquímica, les refineries de petroli i les primeres centrals nuclears espanyoles. [1,5 punts]

Pontevedra Pontevedra

Pontevedra la Corunya la Corunya

la Corunya AvilésAvilésAvilés GijónGijónGijón_Santander_Santander_Santander

Burgos Burgos Burgos Valladolid Valladolid

Valladolid _{Aranda de Duero}_{Aranda de Duero}_{Aranda de Duero}

Renteria Renteria Renteria Pamplona Pamplona Pamplona Vitòria Vitòria Vitòria Bilbao Bilbao Bilbao Saragossa Saragossa Saragossa Montsó Montsó Montsó Tarragona Tarragona

TarragonaBarcelonaBarcelonaBarcelona

Castelló Castelló Castelló València València València Madrid Madrid Madrid Puertollano Puertollano Puertollano Huelva Huelva

Huelva SevillaSevillaSevilla

Còrdova Còrdova

Còrdova LinaresLinaresLinares

Màlaga Màlaga Màlaga Algesires Algesires Algesires Cartagena Cartagena Cartagena Cadis Cadis Cadis Vigo Vigo Vigo el Ferrol el Ferrol el Ferrol Lasarte Lasarte Lasarte Sagunt Sagunt Sagunt Motril Motril Motril Torrelavega Torrelavega Torrelavega Àvila Àvila Àvila Las Palmas Las Palmas Las Palmas Santa Cruz Santa Cruz Santa Cruz de Tenerife de Tenerife de Tenerife 0 50 100 150 200 km 0 50 100 150 200 km 0 50 100 150 200 km

centrals nuclears en servei (1975) centrals nuclears en servei (1975) centrals nuclears en servei (1975) centrals nuclears en construcció centrals nuclears en construcció centrals nuclears en construcció

siderúrgia integral siderúrgia integral siderúrgia integral coure coure coure alumini alumini alumini indústria automotriu indústria automotriu indústria automotriu pneumàtics pneumàtics pneumàtics refineries de petroli refineries de petroli refineries de petroli petroquímica petroquímica petroquímica construcció naval construcció naval construcció naval adobs nitrogenats adobs nitrogenats adobs nitrogenats cel·lulosa cel·lulosa cel·lulosa Citroën Citroën Citroën Petroliber Petroliber Petroliber General General General Imosa Imosa Imosa Michelin Michelin Michelin Firestone Firestone Firestone Petronor Petronor Petronor Michelin Michelin Michelin AUTHL AUTHL AUTHL VIASA VIASA VIASA Michelin Michelin Michelin Motor Ibérica Motor Ibérica Motor Ibérica ENASA, Chrysler ENASA, Chrysler ENASA, Chrysler Cispalsa, Avia Cispalsa, Avia Cispalsa, Avia

SEAT, Motor Ibérica, SEAT, Motor Ibérica, SEAT, Motor Ibérica, ENASA ENASA ENASA Pirelli Pirelli Pirelli ASESA, ENPTASA ASESA, ENPTASA ASESA, ENPTASA IQA IQA IQA ESSO ESSO ESSO ESSO-Petrol ESSO-Petrol ESSO-Petrol Alcudia-Paular Alcudia-Paular Alcudia-Paular ENCASA ENCASA ENCASA Río Gulf Río Gulf

Río Gulf SantanaSantanaSantana

REPESA REPESA REPESA CEPSA CEPSA CEPSA CEPSA CEPSA CEPSA FASA, FASA, FASA, Renault,SAVA Renault,SAVA Renault,SAVA Firestone Firestone Firestone Vandellós Vandellós Vandellós Ascó Ascó Ascó Lemóniz Lemóniz Lemóniz Garoña Garoña Garoña Zorita Zorita Zorita Almaraz Almaraz Almaraz Cofrents Cofrents Cofrents

La indústria espanyola a principis dels anys setanta La indústria espanyola a principis dels anys setanta

(27)

OPCIÓ B Exercici 1

La guerra que continua assolant gran part d’Espanya no és [...] una contesa de caràcter polític en el sentit estricte de la paraula. No es lluita per la República [...] ni ha estat el mòbil de la guerra la solució d’una qüestió dinàstica [...]. Aquesta cruentíssima guerra és, en el fons, una guerra de principis, de doctrines, d’un concepte de la vida i del fet social contra un altre. És la guerra que fa l’esperit cristià i espanyol contra un altre esperit, si és que se’n pot dir esperit, que vol fondre tot allò que és humà [...] en el motlle del materialisme marxista [...].

És que la Religió i la Pàtria [...] estaven en greu perill [...]. Per això, la reacció va ser més viva on es conservava més bé l’esperit de religió i de pàtria. I per això va aconseguir aquest moviment el matís religiós que s’ha manifestat en els campaments de les nostres milícies, en les ensenyes sagrades que ostenten els combatents i en l’explosió d’entusiasme religiós de les multituds de rereguarda.

Cardenal Isidro GOMÁ TOMÁS, Por Dios y por España, Barcelona, 1940

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Indiqueu els motius del suport de bona part de l’Església Catòlica al bàndol

franquista durant la Guerra Civil. [1,5 punts]

3. Descriviu les característiques de l’organització política i social, així com de les mentalitats dominants, en cada un dels dos bàndols enfrontats en la guerra. [2,5 punts]

(28)

Observeu els gràfics següents i responeu a les qüestions.

PERCENTATGE DE DONES OCUPADES AL SECTOR SERVEIS EN EL CONJUNT DE TREBALLADORS

PERCENTATGE DE DONES OCUPADES A LA INDÚSTRIA EN EL CONJUNT DE TREBALLADORS

Font: Mary NASHi Cristina BORDERÍAS, La presència de la dona

1. Descriviu la informació que proporcionen els gràfics i situeu-los en el seu context històric. [1 punt]

2. Exposeu els motius que expliquen les diferències entre sectors i entre l’Estat espanyol i Catalunya en els percentatges d’ocupació de la dona i descriviu de quina manera afecta a la societat espanyola i catalana el progressiu procés d’incorporació de la dona al mercat laboral, així com les condicions en què es realitza aquesta incorporació. [1,5 punts]

3. Expliqueu, a grans trets, les característiques del procés de desenvolupament

0 5 10 15 20 25 30 35 Estat Espanyol Catalunya Barcelona 1900 1930 0 5 10 15 20 25 30 35 Estat Espanyol Catalunya Barcelona 1900 1930 Estat espanyol Catalunya Barcelona Estat espanyol Catalunya Barcelona

(29)

Exercici 1

PREÀMBUL

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

Establir una societat democràtica avançada, i

Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacifiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent CONSTITUCIÓ

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1.1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. 3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

Article 2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Article 3.1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Constitució espanyola de 1978

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Definiu les expressions Estat de Dret i sobirania nacional. Exposeu breument a

continuació de quina manera es va aconseguir fer compatible el manteniment de l’expressió nació espanyola que proclama la Constitució amb l’existència de les nacionalitats i regions. [1,5 punts]

ó

i Organitzaci

ó

(30)

EVOLUCIÓ DEL SALARIS DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL COTONERA DE CATALUNYA I DELS PREUS DE LA FARINA

(1849: ÍNDEX 100)

Any Salaris Preus de la farina

1849 100 100 1850 99,4 98,5 1851 98,1 103,4 1852 106,7 106,7 1853 96,5 91,7 1854 97,6 144,2 1855 97,7 149,7 1856 96,2 162,6 1857 97,3 166,7 1858 90,1 122,4 1859 89,7 132,6 1860 90 133,2 1861 90 136 1862 88,7 133,2

Font: Jordi MALUQUER DEMOTES, «Sobre la Barcelona obrera del segle XIX», 1974

1. Descriviu les informacions que proporcionen aquestes dades i situeu-les en el seu context històric. Què vol dir índex 100? [1,5 punts]

2. Exposeu les condicions de vida i de treball de la classe obrera catalana durant el segle XIX. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució del moviment obrer a Catalunya des dels seus orígens fins a 1874. [2 punts]

(31)

OPCIÓ B Exercici 1

ELS FETS DE PRATS DE MOLLÓ

Dos segles d’esclavatge, d’humiliació i d’oprobi no han pogut matar la veu de la nostra ànima. Ens han pogut sotmetre els nostres cossos per la força de les armes i arrabassar-nos així les nostres llibertats; ens han pogut fer abaixar el cap sota el seu jou i fins treballar per a l’opressor, però no hem oblidat mai la veu interior de la nostra rebel·lió ni de fer-la sentir als altres com a protesta i invocació del nostre dret. [...]

A les armes, catalans! Darrere nostre hi tenim una generació que ens mira i vetlla per nosaltres, i davant, una generació que ens espera!

Catalans! No podeu imaginar-vos amb quina alegria més pura us adreço avui aquesta crida. [...]

Contra la monarquia i contra aquest rei opressor que, encara no fa gaire temps, ens recordava que era el descendent de Felip V. [...]

Contra la dictadura militar, la més repugnant de totes les dictadures per la seva mateixa concepció, que ens ha ofès íntimament amb la profanació de les nostres coses més sagrades.

Contra la guerra del Marroc, aquesta guerra tan injusta i tan tràgica que persisteix, encara que sigui negada pels comunicats oficials.

Contra la injustícia social i els privilegis de classe.

Per la llibertat de Catalunya i el dret a governar-nos nosaltres mateixos, conscients de la nostra personalitat i de la nostra voluntat ferma i decidida, convençuts que Catalunya és capaç de governar-se a si mateixa i posseeix suficients recursos econòmics per a viure lliurement. [...] Per la dignitat i millorament de la vida del proletariat, mitjançant reformes socials i la llei de protecció del treball i dels obrers. [...]

Francesc MACIÀ, Proclama, 1926

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Expliqueu la política de la Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya i la reacció de

les organitzacions socials i polítiques catalanes enfront d’aquesta política. [1,5 punts] 3. Exposeu alguns fets fonamentals del catalanisme polític durant el període 1902-1923, fent especial esment de la Solidaritat Catalana, de la Mancomunitat i de l’Assemblea de Parlamentaris. [2,5 punts]

(32)

RESULTATS ELECTORALS DEL FEBRER DE 1936

1. Descriviu la informació que aporta el mapa i situeu-la en el seu context històric. [1 punt]

2. Les eleccions del febrer de 1936 marquen un procés de recuperació dels principis del bienni reformista (1931-1933). Indiqueu quins van ser els principis fonamentals de la campanya electoral de les esquerres el febrer de 1936, enumereu quins van ser els projectes que es van recuperar del primer bienni i exposeu els motius que expliquen la derogació entre 1933 i 1936 de les reformes més progressistes realitzades anteriorment. [2 punts]

3. Exposeu les característiques polítiques i socials, a Espanya i a Catalunya, dels

F R A N Ç A F R A N Ç A F R A N Ç A ANDORRA ANDORRA ANDORRA M A R C A N T À B R I C A M A R C A N T À B R I C A M A R C A N T À B R I C A MMM AAA RRR M M M EEE DDD III TTT EEE RRR RRR ÀÀÀ NNN III AAA Pontevedra Pontevedra Pontevedra Orense Orense Orense Lugo Lugo Lugo la Corunya la Corunya

la Corunya AstúriesAstúriesAstúries

Lleó Lleó Lleó Cantàbria Cantàbria Cantàbria Burgos Burgos Burgos Palència Palència Palència Valladolid Valladolid Valladolid Zamora Zamora Zamora Segòvia Segòvia Segòvia Salamanca Salamanca Salamanca Àvila Àvila Àvila Guadalajara Guadalajara Guadalajara Navarra Navarra Navarra la Rioja la Rioja la Rioja Sòria Sòria Sòria Àlaba Àlaba Àlaba Biscaia Biscaia Biscaia Saragossa Saragossa Saragossa Osca Osca Osca Lleida Lleida Lleida Tarragona Tarragona Tarragona Barcelona Barcelona Barcelona Girona Girona Girona Castelló Castelló Castelló de la Plana de la Plana de la Plana València València València Albacete Albacete Albacete Conca Conca Conca Terol Terol Terol Madrid Madrid Madrid Toledo Toledo Toledo Càceres Càceres Càceres Ciudad Real Ciudad Real Ciudad Real Badajoz Badajoz Badajoz Huelva Huelva Huelva _Sevilla_Sevilla_Sevilla

Granada Granada Granada Còrdova

Còrdova

Còrdova _Jaén_Jaén_Jaén

Màlaga Màlaga

Màlaga AlmeriaAlmeriaAlmeria Múrcia Múrcia Múrcia Alacant Alacant Alacant Cadis Cadis Cadis Illes Balears Illes Balears Illes Balears PPP OOO RRRTTT UUU GGG AAA LLL

Eleccions de 1936 (candidatures que obtenen la majoria) Eleccions de 1936 (candidatures que obtenen la majoria)

Guipúscoa Guipúscoa Guipúscoa Front popular Front popular Front popular Centre Centre Centre Coalició de dretes Coalició de dretes Coalició de dretes Sta. Cruz Sta. Cruz Sta. Cruz de Tenerife de Tenerife

(33)

Exercici 1

ESCRIT QUE 90 SACERDOTS VAN LLIURAR A LA PREFECTURA DE POLICIA DE BARCELONA

Sr. D. Antonio Juan Creix

Cap de la Brigada d’Investigació Social Sr. Inspector:

En gran manera angoixats per les situacions de violència que es van succeint a la nostra ciutat, i havent-nos assabentat del tracte infligit a l’estudiant de l’Escola Especial d’Enginyers Industrials, Joaquim Boix Lluch, volem palesar públicament el nostre ànim contrari a aquest fet i a aquesta situació, i el nostre desig que tots els homes animats de bona voluntat arribin a acceptar com a norma vàlida de conducta la que prové d’aquelles ensenyances sobre la dignitat de la persona humana, que amb tanta claredat ha afirmat l’Església, i que també van ser promulgades per la «Declaració Universal dels Drets de l’Home».

«Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants» (Declaració Universal dels Drets de l’Home, art. 5).

«Tot ésser humà té dret al respecte de la seva persona» (Encíclica «Pacem in Terris», n. 10). «Tot ésser humà té dret a la integritat física» (id. n. 9).

«Anant a conseqüències pràctiques de màxima urgència, el Concili inculca el respecte a l’home; ... tot allò que viola la integritat de la persona humana, com per exemple, ... les tortures morals o físiques, ... i altres pràctiques semblants són en si mateixes infamants, degraden la civilització humana, deshonren més els seus autors que les seves víctimes i són totalment contràries a l’honor degut al Creador» (Concili Vaticà II. Constitució Pastoral sobre Església en el món actual. Cap. II, n. 27).

«Els qui senten o obren de manera diferent de la nostra en matèria social, política, i fins i tot religiosa, també han de ser objecte del nostre respecte i amor. Com més humana i caritativa sigui la nostra comprensió íntima de la seva manera de sentir, més gran serà la facilitat per establir amb ells el diàleg» (id. n. 28).

Aquestes són les ensenyances que a nosaltres, sacerdots de la diòcesi de Barcelona, han mogut a exterioritzar el desig que també vostè promogui un tracte amb els ciutadans que s’hi adigui.

Barcelona, 11 de maig de 1966 Font: Josep M. PIÑOL, El nacionalcatolicisme a Catalunya

i la resistència, 1926-1966, Barcelona

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] 2. Identifiqueu a grans trets què era la Brigada de Investigación Social i quins fets van

provocar la redacció d’aquesta carta. Indiqueu les línies generals de l’evolució de les relacions entre l’Església catòlica i el règim franquista. [2 punts]

3. Exposeu breument quins van ser els principals grups i moviments d’oposició Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Coordinaci

ó

i Organitzaci

ó

(34)

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions. ENTITATS CATALANISTES (1898)

1. Descriviu la informació que proporciona el mapa i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Exposeu els factors socials, ideològics i polítics que van influir en l’origen del catalanisme. [1,5 punts]

3. Expliqueu què és el catalanisme polític i exposeu la seva evolució durant la primera fase de la Restauració (1875-1898). [2,5 punts]

Lleida 1878 Lleida 1878 Lleida 1878 Vic Vic Vic 1878,1888 1878,1888 1878,1888 la Bisbal la Bisbal la Bisbal d'Empordà 1898 d'Empordà 1898 d'Empordà 1898 Manresa Manresa Manresa 1890 1890 1890 Barcelona Barcelona Barcelona Vilafranca del Penedès 1891 Vilafranca del Penedès 1891 Vilafranca del Penedès 1891

Sabadell Sabadell Sabadell 1879, 1887 1879, 1887 1879, 1887 Terrassa 1886 Terrassa 1886 Terrassa 1886 Valls 1890 Valls 1890 Valls 1890 RodonyàRodonyàRodonyà₁₈₉₈₁₈₉₈₁₈₉₈

Montblanc 1886 Montblanc 1886 Montblanc 1886 Balaguer 1898 Balaguer 1898 Balaguer 1898 Sant Sadurní Sant Sadurní Sant Sadurní d'Anoia 1887 d'Anoia 1887 d'Anoia 1887 Vilassar de Mar Vilassar de Mar Vilassar de Mar 1897 1897 1897 el Masnou el Masnou el Masnou 1887 1887 1887

Sant Pol de Mar 1888 Sant Pol de Mar 1888 Sant Pol de Mar 1888 Canet de Mar 1898 Canet de Mar 1898 Canet de Mar 1898 Blanes1898 Blanes1898 Blanes1898 Girona Girona Girona 1894 1894 1894 Verges1898 Verges1898 Verges1898 Banyoles Banyoles Banyoles 1897 1897 1897 Ripoll 1891 Ripoll 1891 Ripoll 1891 Manlleu Manlleu Manlleu 1897 1897 1897 Besalú Besalú Besalú 1898 1898 1898 Castelló d'Empúries Castelló d'Empúries Castelló d'Empúries 1893 1893 1893 Mollet Mollet Mollet 1896 1896 1896 Cardedeu Cardedeu Cardedeu 1898 1898 1898 Rubí Rubí Rubí 1888 1888 1888 Berga 1897 Berga 1897 Berga 1897 M A R M E D I T E R R À N I A M A R M E D I T E R R À N I A M A R M E D I T E R R À N I A Entitats catalanistes Entitats catalanistes Sant Andreu Sant Andreu Sant Andreu de Palomar de Palomar de Palomar 1892 1892 1892 Sant Martí Sant Martí Sant Martí de Provençals de Provençals de Provençals 1879, 1890 1879, 1890 1879, 1890 Sants Sants Sants 1891 1891 1891 Barcelona Barcelona Barcelona 1886,1887,1891 1886,1887,1891 1886,1887,1891 1892,1894, 1895 1892,1894, 1895 1892,1894, 1895 Lleida 1878 Lleida 1878