1 diferència entre natalitat i mortalitat
creixement total (pot ser positiu o negatiu)
creixement vegetatiu positiu
creixement migratori
[per comparar utilitzem les taxes]
diferència entre immigració i emigració +
natalitat > mortalitat
es produeix un augment de la població 3.1. La dinàmica de la població
la dinàmica demogràfica indica com varia la població d’un territori al llarg del temps una població pot créixer o disminuir per creixement vegetatiu
3.1.1. Un món en creixement demogràfic
=
creixement vegetatiu negatiu
creixement migratori positiu
creixement migratori negatiu
natalitat < mortalitat immigració > emigració immigració > emigració
natalitat > mortalitat immigració < emigració
natalitat < mortalitat immigració < emigració
es produeix una disminució de la població població augmenta si immigració és nombrosa
2 3.1. La dinàmica de la població
el model de transició demogràfica (Warren Thompson, 1929) explica la relació entre natalitat i mortalitat
la població creix molt lentament
estabilitat demogràfica epidèmies, males collites
actualment, inexistent
perquè mortalitat infantil molt alta fecunditat elevada
fase estacionària alta (Fase I)
taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades (superiors al 40‰)
creixement demogràfic notable fi de les grans epidèmies, fi de la fam catastròfica, millor higiene
països africans (Níger, Mali, Uganda)
lentitud dels canvis socials fase de la primera expansió (Fase II)
taxa de natalitat alta (>35‰) i descens de la taxa de mortalitat (>15‰)
creixement demogràfic moderat països en desenvolupament (Índia)
control de la fertilitat fase de l’expansió tardana (Fase III)
descens de la taxa de natalitat (>20‰) i baixa taxa de mortalitat (<15‰)
els fills ja no són una ajuda, sinó una despesa
la població no creix i fins i tot decreix
estancament demogràfic països desenvolupats (França, Xina)
fase estacionària baixa (Fase IV)
3
taxes de natalitat elevades fins 1970
es mesura per l’índex conjuntural de fecunditat (ICF)
a Àfrica encara són altes a tot arreu menys a Europa
la fecunditat permet explicar per què es produeix el creixement demogràfic i quines conseqüències pot tenir les projeccions de població mostren que el creixement s’alentirà al segle XXI
alimentació, edat en què es tenen els fills, períodes de lactància, ... especialment a l’Àfrica subsahariana
factors socials factors biològics la fecunditat diferencial s’explica per
nombre de fills nascuts vius per dona o per grups d’edat femenins
la mitjana mundial de fecunditat tendeix a l’índex de reemplaçament poblacional
de 2.500 milions habitants (1950) fins els 7.000 milions actuals
descens de les taxes de mortalitat
la fecunditat disminueix
conseqüències
supervivència massiva dels nascuts
el mecanisme de disminució de la natalitat
edat i durada del matrimoni, freqüència del celibat, grau d’instrucció de les dones, ...
causes canvis demogràfics i socials
reemplaçament per sota de 2,1
sobreenvelliment de la població (+80 anys) disminució del nivell de
longevitat elevada
disminució de la fecunditat augment de les generacions adultes i madures
des de mitjans s. XX la població mundial ha experimentat el creixement més elevat mai registrat
allargament de les etapes vitals feminització de la societat
3.1. La dinàmica de la població
3.1.2. La disminució universal de la fecunditat
al llarg dels segles XVIII i XIX es creix pel creixement vegetatiu des de fa 300 anys la població de Catalunya augmenta
l’augment de l’edat mitjana de maternitat
al llarg dels segles XX i XXI es creix pel creixement migratori l’escàs creixement vegetatiu actual és el resultat de
el manteniment d’unes fecunditats femenines baixes des de 1980 l’envelliment de la població
la natalitat ha augmentat a Catalunya
aportació de la població jove procedent de la darrera immigració
l’arribada a l’edat adulta de les generacions de catalans nascudes entre 1970 i 1980 l’increment de la fecunditat de les dones en edat madura
desaparició de les mortalitats catastròfiques i disminució de la mortalitat infantil
però hi ha 11 comarques que tenen un creixement vegetatiu negatiu
al segle XVIII, la població espanyola inicià una etapa de creixement continu
aquest creixement s’ha produït sobretot a la zona costanera i l’àrea metropolitana de Madrid actualment, el creixement vegetatiu a Espanya és moderat (2,1‰)
la natalitat ha pujat lentament entre 1996 i 2008, però la mortalitat es manté relativament alta les taxes de mortalitat més altes es registren a les costes atlàntiques, Aragó i Castella i Lleó
causes
la immigració de finals s. XX i principis s. XXI confirma la distribució de la població a Espanya baixa natalitat i baixa fecunditat
les taxes de natalitat més altes es concentren en les façanes mediterrànies i atlàntica sud i al centre peninsular
la UE té una població de 501 milions d’habitants (2010) 3.1. La dinàmica de la població
3.1.3. Catalunya: del creixement migratori a l’estancament demogràfic
3.1.4. El creixement demogràfic a Espanya
3.1.4. El feble creixement demogràfic a la Unió Europea
té un creixement vegetatiu baix creix gràcies a la immigració
creixement d’uns 2 milions de persones/any
5
població classificada per grups d’edat i sexe
3.2. L’estructura de la població 3.2.1. Les piràmides de població
representa gràficament l’estructura de la població d’una àrea determinada piràmide expansiva o progressiva
piràmide contractiva o regressiva
piràmide estable o estacionària
alta natalitat (base ampla)
baixa esperança de vida (angle superior estret) vol dir que es tracta d'una població bàsicament jove
és una piràmide pròpia d’una societat en vies de desenvolupament molt baixa natalitat (base molt estreta)
alta esperança de vida (la part superior és molt ampla)
és una piràmide pròpia d'un país desenvolupat vol dir que es tracta d'una població envellida
natalitat estabilitzada des de fa bastants anys
la base no és gaire ampla, però manté aquesta base molt de temps notable esperança de vida
pròpia de societats desenvolupades amb una població estable es tracta d'una població adulta
mostren un gran nombre d’influències històriques
migracions, variacions en la fecunditat, taxes de mortalitat elevades, desnatalitat, increment de la natalitat
reflecteixen la taxa de dependència d’una població
6
causes demogràfiques de l’envelliment descens de la fecunditat
l’envelliment de la població i la disminució de la fecunditat afecten l’estructura de la població
el nombre de naixements és més petit
la taxa d’envelliment arribarà al 22% el 2050
descens dels naixements
provoca un augment dels grups de més edat
envelliment de la societat
produeix successives minves en les generacions més joves
pèrdua de la població jove
suposa l’augment de l’esperança de vida
àmbit econòmic 3.2. L’estructura de la població
3.2.2. L’envelliment mundial de la població
el percentatge de població vella augmenta arreu del món
disminució de la taxa de mortalitat
augment de l’edat mitjana de la societat
increment de l’índex de sobreenvelliment migracions
conseqüències de l’envelliment
productivitat, inversions, consum, mercat de treball, pensions, estalvis
àmbit social composició familiar, serveis d’atenció a la gent gran, comportament electoral provoca una feminització de la societat
7
la immigració ha aturat una mica aquest envelliment
3.2. L’estructura de la població
3.2.3. Catalunya: la immigració frena l’envelliment
l’estancament demogràfic i la natalitat baixa fan que Catalunya sigui un país envellit l’envelliment es reparteix de manera desigual
a partir de 1980 Espanya ha experimentat un ràpid procés d’envelliment
la UE té l’estructura per edats més envellida del món
comarques de l’interior, de la zona pirinenca i prepirinenca amb població dedicada al sector primari comarques de la zona prepirinenca amb una antiga força industrial
comarca del Barcelonès
el creixement migratori ha provocat un lleuger increment de l’índex de masculinitat
el 2011 l’esperança de vida era de 84,8 anys per a les dones i de 78,8 anys per als homes
hi ha una gran diferència entre la longevitat masculina i femenina
l’esperança de vida de les dones és la segona més alta de la UE, la dels homes la cinquena
especialment, a les zones central i oriental d’Europa
3.2.4. Espanya: ràpid procés d’envelliment
la persona que es desplaça és un emigrant, respecte al seu lloc de sortida i un immigrant, respecte al lloc d’arribada
3.3. Els moviments de població 3.3.1. Les migracions
són desplaçaments de població des del seu lloc de residència cap a un altre indret tipus de migracions
desastres naturals segons les fronteres polítiques internes
externes
causes de les migracions
clima manca de feina
impulsen l’emigració
factors físics
desplaçaments dins d’una mateixa regió o país desplaçaments entre països
segons la durada temporal
temporals cícliques
quan el desplaçament té una durada determinada
quan el desplaçament es repeteix en determinats moments definitives quan no es torna al lloc d’origen
segons la legislació legals il·legals a través de xarxes de tràfic de persones immigració controlada, normalment amb contractes
factors econòmics
males condicions de vida mal repartiment de la terra manca d’atenció sanitària
oferta de treball
bones condicions de vida
incentiven la immigració
factors polítics i socials persecució política manca de llibertat fam
discriminació
guerra o conflictes armats
llibertat d’expressió educació i estudis atenció sanitària seguretat
9 3.3. Els moviments de població
disminució pressió demogràfica conseqüències de les migracions
envelliment població recepció transferències de diners
positives
per al lloc de sortida dels emigrants
disminució de l’atur
pèrdua de població activa fuga de cervells
negatives
rejoveniment població
arriben persones amb estudis augment consum intern
pèrdua identitat cultural conflictes ètnics o xenofòbia baixada de salaris
3.3. Els moviments de població
actualment hi ha més de 200 milions d’immigrants
9% dels habitants d’Europa
entre 1920 i 1930
la immigració es concentra als Estats Units, Rússia, Alemanya, Aràbia Saudita, Canadà, França i Regne Unit
15% dels habitants d’Amèrica del Nord
població nadiua escassa
des de fa 100 anys, la població de Catalunya creix gràcies a la immigració
Aragó, País Valencià i Múrcia
diverses parts del món (Marroc, Amèrica Llatina, Europa de l’Est)
avui dia, un terç de la població de Catalunya és originària d’altres indrets
tres etapes
territori extens i poc poblat economia desenvolupada
zona meridional de la Península, especialment Andalusia
la crisi econòmica actual ha frenat aquest corrent corrent migratori negatiu la distribució territorial de la immigració ha estat desigual
tradicionalment, Barcelona i la seva rodalia ha estat el pol d’atracció
la immigració més actual s’ha instal·lat a l’àrea de Girona, conques de l’interior i zona costanera sud 3.3.2. Les migracions internacionals
16% dels habitants d’Oceania
3.3.3. La immigració a Catalunya
entre 1960 i 1975 entre 1998 i 2010
11 3.3. Els moviments de població
la distribució actual de la població espanyola és el resultat de
aquesta migració s’acaba el 1980
un canvi a llarg termini despoblament de l’interior i increment de població al litoral
les ciutats més dinàmiques acullen població de regions llunyanes
des de finals del segle XX
el creixement migratori s’ha accentuat pel reagrupament familiar
Barcelona, Madrid, Bilbao, València
les ciutats menys importants acullen població del seu entorn
un canvi a curt termini grans moviments de població del camp a les ciutats entre 1960 i 1975
per creixement econòmic amb un buit demogràfic
la crisi econòmica actual ha frenat aquest corrent corrent migratori negatiu
una part dels immigrants han retornat als seus països d’origen
s’ha incrementat l’emigració d’espanyols a l’estranger
persones amb bona qualificació professional
3.3.4. Espanya: de l’emigració a la immigració
3.3.5. La immigració a la Unió Europea
Espanya és receptora d’immigrants
vénen d’Amèrica Central i del Sud, Europa oriental, UE i Marroc
però les zones rurals continuen despoblant-se per l’envelliment
el 6% dels habitants de la UE procedeixen de països extracomunitaris els immigrants
el 3% viuen en un Estat de la UE diferent al de naixement
provenen d’Europa oriental, Turquia, el Magreb i Amèrica del Sud no es reparteixen uniformement
van a països amb alguna afinitat cultural van a països amb un desenvolupament elevat
3.4. Les polítiques demogràfiques
a mitjans s. XX els governs es comencen a preocupar per la quantitat d’habitants del planeta
extensió de la planificació familiar conferències internacionals sobre política demogràfica
Roma (1954) i Belgrad (1965) Bucarest (1974)
referència al paper central de la dona en la planificació
llibertat de decisió sobre reproducció
discussió sobre població i desenvolupament Mèxic (1984)
només caràcter tècnic i informatiu Conferències Internacionals sobre Població i Desenvolupament
paper central de la dona en el desenvolupament humà, social i sostenible migracions i salut mundials
les polítiques demogràfiques s’han practicat sempre, però sense massa planificació fins al segle XX dos grans tipus de polítiques demogràfiques
maltusianes l’objectiu és la reducció del creixement vegetatiu de la població 3.4.1. L’ONU i les polítiques demogràfiques
3.4.2. Maltusianisme i populacionisme
migracions per raons econòmiques i envelliment de la població El Caire (1994)
a partir del control de la natalitat
populacionistes l’objectiu és l’increment de la població afavorint la natalitat o la immigració a causa del creixement de la població, s’han posat en pràctica sobretot polítiques neomaltusianes
l’experiència mostra que la fecunditat es redueix si s’apliquen polítiques de : protecció a la infància
13 3.4. Les polítiques demogràfiques
la hipòtesi de partida és que la fecunditat va disminuint de mica en mica fins acostar-se al creixement zero això portarà a una estabilització de la població mundial
11.000 milions el 2100
les principals preocupacions de la UE són la baixa fecunditat i l'envelliment de la població
provoca un estancament o un descens de la població
a llarg termini afecta el creixement del PIB i les prestacions socials 3.4.3. Projeccions demogràfiques per al segle XXI
3.4.4. Les polítiques demogràfiques de la UE
la UE desenvolupa diverses polítiques renovació demogràfica
més protecció a les famílies i conciliació de la vida familiar i laboral impuls de l’ocupació
acollida i integració de la immigració protecció social
