• No se han encontrado resultados

MEMÒRIA 2002

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "MEMÒRIA 2002"

Copied!
99
0
0

Texto completo

(1)

MEMÒRIA

2002

(2)

ÍNDEX

RESUM EXECUTIU... 6

1. LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA L’ANY 2002, O LA REVOLUCIÓ SILENCIOSA COMENÇA A FER SOROLL... 12

EL CONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA (CBB)... 12

ÒRGANS DE GOVERN DEL CBB... 12

2. LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES ... 14

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA... 14

ACCIONS DE GESTIÓ... 14

Plantilla... 15

Pla de pensions ... 15

Projecte de definició de competències professionals ... 16

Anàlisi d’indicadors ... 16

Formació ... 16

Convenis de pràctiques ... 17

LA COMUNICACIÓ INTERNA I EL TREBALL COOPERATIU... 18

Les taules de coordinació... 18

Grups de treball ... 18

Espais de coordinació amb les institucions promotores... 18

ELS PATROCINIS... 19

SUGGERIMENTS I QUEIXES... 19

VISITES TÈCNIQUES I SESSIONS INFORMATIVES... 20

3. L’AMPLIACIÓ INFRAESTRUCTURAL DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES... 22

LES NOVES BIBLIOTEQUES 1998-2002... 22

LES NOVES BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE I DE BARRI... 25

ALTRES ESPAIS... 28

4. L’OFERTA DE LES BIBLIOTEQUES DE LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT ... 29

ELS EQUIPAMENTS: LES BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE I DE BARRI, UNA A UNA... 29

Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat... 29

Biblioteca Francesca Bonnemaison... 30

Biblioteca Pere Vila ... 31

Biblioteca Sant Pau-Santa Creu... 32

Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Anglada... 34

Biblioteca Joan Miró ... 35

Biblioteca Sofia Barat... 36

Biblioteca Francesc Candel ... 37

Biblioteca Poble Sec Francesc Boix ... 38

(3)

Biblioteca Can Rosés ... 40

Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras ... 41

Biblioteca Clarà ... 43

Biblioteca Collserola-Josep Miracle ... 44

Biblioteca Antoni Julià de Capmany... 45

Biblioteca Vila de Gràcia... 45

Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda ... 47

Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró ... 48

Biblioteca Canyelles... 49

Biblioteca Les Roquetes... 50

Biblioteca Torre Llobeta... 50

Biblioteca Nou Barris... 51

Biblioteca Garcilaso ... 53

Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra ... 54

Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner ... 56

Biblioteca Sant Martí de Provençals ... 56

Biblioteca Xavier Benguerel... 57

Sales de lectura... 58 ELS USUARIS... 59 PRÉSTEC DE DOCUMENTS... 61 L’AMPLIACIÓ D’HORARIS... 62 Hores setmanals ... 62 Hores totals... 63 Dies oberts... 64 FONS DOCUMENTAL... 64

L’especialització dels fons de les biblioteques... 67

Músiques urbanes, a la Biblioteca Vapor Vell ... 67

El circ i les arts parateatrals, a la Biblioteca de Nou Barris... 67

El cinema, a la Biblioteca Xavier Benguerel a Sant Martí ... 67

La diversitat cultural, a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu ... 68

La dona, a la Biblioteca Bonnemaison... 68

El noucentisme i Josep Clarà, a la Biblioteca Clarà ... 68

Cultura de la pau, a la Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix... 68

Poesia, a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda... 69

Arts visuals: fotografia i còmic, a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra... 69

Esports i jocs, a Les Corts-Miquel Llongueras ... 69

Gastronomia i art culinari, a les biblioteques de la Barceloneta... 69

La Mediterrània, a la Biblioteca Vila de Gràcia ... 69

Especialitzacions en preparació... 69

PROJECTES INNOVADORS... 70

MANTENIMENT, AMPLIACIÓ I CREACIÓ DE NOUS SERVEIS I PROGRAMES... 71

(4)

Punts de suport de la UOC... 73

La biblioteca surt de la biblioteca... 76

Serveis especials... 76

Els centres escolars i altres col·lectius visiten la biblioteca... 77

ELS PROGRAMES DE DIFUSIÓ DE LA LECTURA... 77

L’Aventura de Llegir ... 77

Aperitius Musicals ... 79

Clubs de lectura... 80

El Món dels Tovets ... 81

Petits cicles temàtics ... 81

Sopa de Lletres... 81

Estiu... 82

Calendari festiu ... 83

Col·laboracions en cicles i programacions d’altres institucions culturals ... 83

5. EL TREBALL COOPERATIU... 85

CONVENIS I COL·LABORACIONS... 85

Cooperació amb editorials i salons del món de l’edició... 86

La cogestió de la Biblioteca de Montbau ... 87

Accions de suport a la recerca ... 87

Participacions en grups de treball... 87

Participacions en processos de planificació estratègica... 88

LA COMISSIÓ DE LECTURA PÚBLICA... 89

RELACIONS INTERNACIONALS... 91

6. COMUNICACIÓ I PROJECCIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA... 93

DIFUSIÓ DE LES BIBLIOTEQUES I DE LES ACTIVITATS QUE S’HI ORGANITZEN... 93

CAMPANYES DE LES BIBLIOTEQUES A PREMSA, RÀDIO I TV... 95

EL CARNET DE LES BIBLIOTEQUES... 95

APARICIONS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ... 97

LA WEB DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA... 98

PRESENTACIONS DEL CONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA A DIVERSES INSTITUCIONS... 98

(5)

“La llibertat, el progrés i el desenvolupament de la

societat i dels individus són valors humans fonamentals.

Aquests només s’aconseguiran mitjançant la capacitat

de ciutadans ben informats per exercir els seus drets

democràtics i tenir un paper actiu en la societat. La

participació constructiva i el desenvolupament de la

democràcia depenen tant de la formació completa com

de l’accés lliure i sense límits al coneixement, al

pensament, a la cultura i a la informació.

La biblioteca pública, l’accés local cap al coneixement,

proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg

dels anys, per decidir lliurement i per al desenvolupament

cultural de l’individu i dels col·lectius”

Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública

(1994)

(6)

RESUM EXECUTIU

La Xarxa de Biblioteques Públiques s’està consolidant com un dels espais culturals de referència dels ciutadans de Barcelona. El 2002, el conjunt de biblioteques públiques de la ciutat va tenir gairebé tres milions d’usuaris (2.987.729), un 28,3% més que l’any anterior; és a dir, cada ciutadà hi ha anat una mitjana de gairebé 2 vegades l’any. A aquestes xifres cal afegir-hi l’augment en un 31,5% del nombre de préstecs (un total d’1.854.904 préstecs) i en un 49% del nombre de carnets (corresponent als 63.572 nous carnets); aquesta dada situa el nombre d’usuaris actius - socis a prop de les 240.714 persones, la qual cosa fa de les biblioteques la institució amb més socis de la ciutat.

La consolidació de les biblioteques com un dels principals referents culturals dels ciutadans de Barcelona és el resultat de l’aplicació del “Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010, de la informació al coneixement”. Aquest Pla, aprovat l’any 1998, defineix: (a) un nou concepte de biblioteca, oberta a tothom amb les infraestructures, els suports tecnològics i les activitats que faciliten la democratització i la difusió de la informació, la transmissió de coneixements, la formació, l’educació permanent, l’autoinformació i el lleure, i (b) una xarxa de 40 biblioteques que s’ha d’anar completant fins al 2010 gradualment, any rere any. El Pla, per tant, situa la biblioteca com a equipament públic actiu, impulsor i dinamitzador; referent cultural del territori del qual és coneixedor i còmplice i amb orientació cap als usuaris de tal manera que la biblioteca s’adapti a les demandes dels ciutadans i s’avanci en la detecció de necessitats informatives, formatives i culturals. El paper democratitzador de les biblioteques és evident. Cap altra institució pública cultural ofereix un conjunt de serveis a una secció tan àmplia de població.

El Consorci de Biblioteques de Barcelona ( a partir d’ara CBB) és l’ens de gestió de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona i el responsable delegat de dur a terme el Pla de Biblioteques 1998-2010. Aquesta memòria exposa les accions que ha dut a terme el CBB en el decurs del 2002, sempre en el context del desplegament del Pla. La memòria constitueix, també, una síntesi de l’excel·lent resposta dels barcelonins i les barcelonines davant de les noves biblioteques. L’any ha tingut aquests elements més destacats:

§ La Xarxa s’ha vist ampliada amb tres biblioteques: dues de noves, Vila de Gràcia i Collserola-Josep Miracle; i l’ampliació, en un nou edifici, de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra. Això fa que al final del 2002 la ciutat tingui 27 equipaments, la suma de la superfície dels quals és de 23.200 metres quadrats (un 110% més que al 1998).

§ S’està treballant en la construcció o ampliació de 12 biblioteques més, que seran posades en marxa en els propers anys (3 de noves l’any 2003, 3 més iniciaran obres, 6 en procés de definició del programa funcional, projecte bàsic i/o executiu).

§

S’ha esdevingut un canvi en la ubicació prevista per a la Biblioteca Central Urbana: de l’antic mercat del Born als terrenys de Ciutadella-Estació de

França.

§ El nombre d’usuaris ha assolit gairebé els tres milions, 2.987.729 exactament, amb un augment del 28,3% sobre l’any 2001 i més del 119% respecte del 1998.

§ Els indicadors de préstec han estat molt bons (1.854.904 usuaris, un 31,5% més que l’any 2001 i un 144% més que l’any 1998).

§ Els usuaris d’Internet a les biblioteques han estat 229.411 persones (137.434 el 2001), cosa que suposa un augment del 64%. Totes les biblioteques públiques de la ciutat disposen del servei d’Internet públic gratuït.

(7)

§ El 2002 el conjunt de biblioteques han obert més hores al públic que mai, en total 43.141 hores (un 22,3% més que l’any 2001).

§ El carnet de les biblioteques ha augmentat la seva difusió un 49% (63.572 nous carnets) i situa les Biblioteques de Barcelona com la institució amb més socis de la ciutat (240.714 persones). Alhora, s’ha iniciat un pla per estendre l’ús del carnet de biblioteques a centres i serveis culturals i concebre aquest carnet com el carnet cultural: “la biblioteca t’obre la porta a la cultura”.

§ S’ha ampliat el nombre de biblioteques amb fons especialitzats afegint mediterrània (Vila de Gràcia), arts visuals, fotografia i còmic (Can Fabra), esport i jocs (Les Corts-Miquel Llongueras) i gastronomia i restauració (Barceloneta-La Fraternitat). Els fons especialitzats existents han continuat aprofundint aquest aspecte, especialment amb l’ampliació del fons i l’organització d’activitats.

§ És rellevant l’augment en el nombre d’activitats de tota mena i per a tots els públics organitzades tant des dels Serveis Centrals del CBB com a iniciativa de cadascuna de les biblioteques com per la presència de les biblioteques en programacions generals de la ciutat.

§ Cal destacar la ràpida consolidació dels més recents serveis a l’usuari: préstec interbibliotecari, préstec a domicili, punts de suport de la UOC, sales d’estudi...

§ Cal notar també l’esforç de comunicació realitzat i el consegüent escreix de difusió de les biblioteques, amb nous productes (agendes trimestrals, nous opuscles, guies de lectura) i una major difusió.

§ La web de les Biblioteques de Barcelona (www.bcn.es/biblioteques) s’ha consolidat com a portal de la informació i el coneixement i ha assolit el premi de millor web de l’any 2002 a la categoria de Materials de Consulta per part del cercador “Yahoo! en català”.

§ Els mitjans de comunicació coneixen cada vegada més què fan les biblioteques i en són més còmplices. D’aquesta manera els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona coneixen cada vegada més que les biblioteques són el cor de la cultura i de la qualitat de vida i, per tant, de la ciutat del coneixement.

§ Ha augmentat la cooperació amb les editorials i els salons del món de l’edició i la lectura.

§ Ha augmentat la participació de les Biblioteques de Barcelona en processos de planificació estratègica, tasca important per tal d’aconseguir que les biblioteques adquireixin una forta centralitat com a equipament cultural de la ciutat del coneixement.

§ La Comissió de Lectura Pública s’ha consolidat com a punt de trobada i coordinació dels agents culturals i educatius de la ciutat vinculats a la lectura i la biblioteca. S’han posat en marxa quatre comissions de lectura pública de districte: Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi, Sarrià-Sant Andreu i Sarrià-Sant Martí.

§ La consolidació dels mecanismes de gestió del CBB com a l’ens de gestió de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona. El 2002 ha estat el primer any complet de funcionament del CBB. Cal destacar aquells aspectes que fan referència a la gestió de recursos humans (projecte d’anàlisi de competències, formació), la comunicació interna, el treball cooperatiu i l’anàlisi dels indicadors de gestió.

§ Les biblioteques són ben valorades pels ciutadans (un 58,8% les coneixen i un 95,5% d’aquests en té una bona opinió) si bé hi ha alguns aspectes on apareixen propostes de millora (fons, espai, activitats...).

(8)

El resum d’aquest any 2002 és una clara mostra de l’excel·lent resposta dels barcelonins i les barcelonines davant de més i millors biblioteques. Continguts, aprenentatge, ciutadania, lleure, creativitat, proximitat i cooperació són les paraules que resumeixen un any de feina compromesa. Un pas més en el desenvolupament del Pla de Biblioteques que aposta per acostar més la ciutadania i el coneixement.

El paper democratitzador de les biblioteques és evident. Cap altra institució pública cultural ofereix un conjunt de serveis a una secció tan àmplia de població. Tot seguit es destaquen les sis funcions bàsiques de les biblioteques amb l’esment dels projectes i serveis que més clarament hi responen i que desenvolupen les Biblioteques de Barcelona. Projectes que fan de les biblioteques porta d’entrada als continguts

Les biblioteques tenen un paper cabdal en la configuració del volum de coneixements de la ciutadania. Al segle XXI, els “coneixements” de cadascun dels ciutadans es mesura tant pels continguts apresos (“allò que sabem”) com per les capacitats (“allò que volem saber”) i fins i tot per les motivacions (“allò que ens empeny a saber”). El nou concepte de biblioteca pública, tal com és descrit al Pla de Biblioteques de Barcelona, té un paper cardinal: els seus fons han d’estar permanentment actualitzats, han d’incloure tota mena de documents (des dels llibres i les revistes fins als DVD o les bases de dades on-line), han de tenir en compte que no hi ha públic sinó “públics” de la cultura i que els continguts evolucionen amb molta rapidesa.

Algunes de les intervencions bàsiques realitzades són:

- L’especialització de fons, com a política de desenvolupament de la col·lecció en el marc d’una xarxa formada per diversos nodes complementaris: cadascuna de les biblioteques no és només un equipament de barri o de districte, sinó un centre cultural de ciutat. Poesia (Guinardó-Mercè Rodoreda), circ (Nou Barris), cinema (Xavier Benguerel) o mediterrània (Vila de Gràcia) són algunes de les especialitzacions actuals de les Biblioteques de Barcelona.

- El préstec interbibliotecari complementa l’especialització i garanteix que des de qualsevol biblioteca es pugui assolir un document de la xarxa de biblioteques públiques de tota la província.

- La diversificació de formats i suports, entenent en aquest context des del DVD fins a Internet i d’altres de futurs ara inexplorats.

- Totes les biblioteques de Barcelona disposen de serveis d’Internet gratuïts.

- La creació de materials seleccionats. L’edició de guies de lectura, l’elaboració de dossiers temàtics que proposen itineraris dirigits d’informació i lectura en funció de demandes i necessitats específiques d’ordre individual i col·lectiu.

- Els elements de difusió de les Biblioteques de Barcelona transmeten el nou concepte de biblioteca oberta i dinàmica.

Projectes que fan de les biblioteques espais per a l’aprenentatge

Les biblioteques són equipaments culturals amb una històrica vocació educativa i formativa. Al segle XXI sabem que l’educació i la formació són tasques que els ciutadans desenvolupem al llarg de la nostra vida. Les biblioteques del segle XXI s’han de configurar com a equipaments amb una forta sinèrgia amb les institucions que fan plenament aquesta funció (escoles, instituts, universitats...) i han d’impulsar les alfabetitzacions, tant les més literals i relacionades amb la lectura com les noves (per exemple, l’alfabetització

(9)

informàtica). Aquest camí conjunt de cultura i educació és necessari en tota la població, però resulta especialment rellevant en les franges d’edat més joves i els sectors amb menys oportunitats.

En aquest sentit s’han creat i consolidat els següents projectes:

- Una col·laboració estreta amb les escoles (amb visites anuals, guies de recursos, cursos i mòduls específics, centres d’interès) i les biblioteques escolars (cercant la complementarietat).

- L’establiment de punts de suport de les universitats, concertant amb aquestes la possibilitat de vincular continguts pedagògics, materials didàctics, i la proximitat als docents des d’un punt de vista divulgatiu al públic general. És especialment rellevant l’acord existent amb la Universitat Oberta de Catalunya - UOC.

- El món dels Tovets, projecte que apropa el món de la joguina i els contes il·lustrats, i s’adreça a la petita infància.

- Els Petits cicles temàtics, cicles de conferències i tallers adreçats a infants de 8 a 12 anys organitzats basant-se en els temes d’interès per aquest grup d’edat.

- Sales d’estudi obertes en horari nocturn i amb activitats específiques adreçades a les franges de públic juvenil.

- Les biblioteques acullen estudiants i becaris en pràctiques, preferentment de les àrees que tenen a veure amb la gestió de la informació i la documentació.

- Serveis d’autoaprenentatge (llengües i informàtica/ofimàtica) per a usuaris.

- Cursos per aprendre a utilitzar Internet i les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), adreçats bàsicament als adults i a la gent gran.

Projectes que fan de les biblioteques espais per generar noves formes de ciutadania i identitat

Les biblioteques són espais públics i aquests es defineixen per la seva capacitat de generar ciutadania, de conèixer més sobre un mateix i sobre els altres, i així reconèixer que la identitat i la diversitat no són sinó dues dimensions d’una mateixa cosa. Les biblioteques han d’assumir aquest paper mediador entre la ciutadania, el coneixement i la participació ciutadana i esdevenir entitats actives, impulsores i dinamitzadores d’aquests fets.

En aquest sentit, s’han desenvolupat els següents projectes:

- Servei de Diversitat Cultural a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, amb fons especialitzats i material per a tallers, textos en català, castellà, àrab, urdú i panjabi, que parlen del Magrib i l’Àsia o han estat editats en algun país d’aquestes regions.Aquesta activitat ha permès que aquesta biblioteca sigui membre de la Xarxa UNESCO de Biblioteques Associades.

- Impuls a les col·leccions locals (els fons de les biblioteques públiques que fan referència a la història i la geografia del barri), amb la implicació de la població (especialment dels usuaris de les biblioteques) en la recollida de material.

- Impuls a les col·leccions de fons vinculades a necessitats i/o demandes de col·lectius poblacionals concrets (per sector d’edat, tipologia, etc.)

- Cooperació estreta amb les entitats del barri i del districte, mitjançant la cessió d’espais i la cooperació i la implicació en l’organització de projectes conjunts (per exemple, l’Eixart de Sant Martí).

(10)

- Existeixen programes que porten “la biblioteca fora de la biblioteca”, com el Bibliomercat de la Biblioteca Garcilaso o analitzen com portar serveis de lectura als hospitals (Gràcia) o a les persones amb dificultats de mobilitat (Sarrià-Sant Gervasi). - S’han posat en marxa sistemes d’avaluació (com fulls de suggeriments i queixes) per

tal d’assegurar estàndards de servei i garantir al màxim la comunicació amb els ciutadans.

- Associació d’Amics i Amigues de les Biblioteques de Barcelona, com a eina per implicar els usuaris de biblioteques en la gestió i/o realització d’activitats, revistes i butlletins.

- Els voluntaris del servei de préstec a domicili, com una plataforma de participació en el desenvolupament d’aquest servei que els converteix en protagonistes d’aquest. Projectes que fan de les biblioteques espais per al lleure dels ciutadans

Les biblioteques aprofundeixen en el bagatge cultural de cadascun dels ciutadans i les ciutadanes que utilitzen els seus serveis. Ampliar els coneixements, sentir les emocions de la lectura o participar en activitats de formació vol dir també un lleure qualificat i amb criteri, un lleure que fuig de la banalització. Les activitats de les biblioteques, dinàmiques i constantment renovades, aposten per convertir les experiències quotidianes en elements d’una qualitat de vida amb més coneixement.

En aquest sentit, s’han desenvolupat els programes següents:

- L’Aventura de Llegir, programa de foment de la lectura a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.

- Aperitius Musicals, programa per a la difusió de la música. Audicions comentades dirigides a públic familiar que situen la música en el seu context social i històric.

- Sopa de Lletres, conjunt d’activitats i exposicions que s’organitzen des de cada biblioteca, en molts casos vinculades al calendari festiu i a les entitats de cadascun dels barris i districtes de la ciutat.

- L’agenda trimestral (novetat del 2002) pretén mostrar la diversitat de la totalitat d’activitats i accions que es duen a terme a les biblioteques, els serveis culturals vinculats al carnet de biblioteques i algunes recomanacions de serveis i lectures. - Els mitjans de comunicació (des de les revistes de difusió en l’àmbit de barri fins a les

ràdios o les televisions generalistes) han estat implicats en la difusió de les activitats de les biblioteques, coneixen millor les activitats i poden projectar millor el nou concepte obert i dinàmic.

- S’han iniciat accions de patrocini; es tracta d’un tema que caldrà aprofundir en un futur.

Projectes que fan de les biblioteques un component clau de la infraestructura creativa La participació dels ciutadans en projectes culturals amb dimensió creativa amplia la capacitat d’entendre l’entorn i de relacionar-s’hi. Conèixer els mecanismes amb els quals es construeix un text fa créixer les nostres possibilitats per analitzar i gaudir d’una lectura, alhora que ens dota d’eines per millorar la nostra expressió. Escriure és saber llegir, ja que tot text és la reescriptura d’un primer esborrany a partir de la seva lectura crítica. La biblioteca dóna eines per aprofundir aquests coneixements a partir de programes concrets:

(11)

- Els clubs de lectura, grups de lectors i lectores que llegeixen i comenten un mateix llibre. Aquesta activitat promou l’aprenentatge de la lectura alhora que socialitza una pràctica individual com és el fet de llegir.

- Tallers i activitats per a la creació (jornades, mostres, trobades, etc.) En aquest camp les biblioteques tenen molt camí per córrer. S’ha iniciat enguany “Atrapa la paraula”, tallers dirigits a joves i adults per tal de facilitar-los eines per al desenvolupament creatiu de la narració oral.

Projectes que fan de les biblioteques el centre cultural bàsic de proximitat i el líder de l’articulació de la cooperació entre els diferents agents culturals

La biblioteca ha d’exercir com un referent cultural bàsic del territori. Té una tasca bàsica com a promotor de la cooperació amb altres agents culturals, econòmics i socials del barri, del districte i de la ciutat. Arxius, centres d’informació sectorials, biblioteques administratives del municipi, oficines d’informació al ciutadà i biblioteques tenen molts punts en comú. Estan en marxa diversos projectes que sumen esforços i multipliquen la capacitat dels serveis dirigits als ciutadans.

En aquest sentit, s’han iniciat els programes següents:

- La Comissió de Lectura Pública és l’espai de concertació amb els altres agents del sector de “lectura pública” per desplegar conjuntament accions estratègiques de futur i els objectius i orientacions fonamentals en aquest camp.

- Club d’usuaris, entenent que el club més gran d’usuaris culturals que té la ciutat és el dels “socis” de les biblioteques (240.714 persones tenien carnet al final del 2002). Estan en marxa sinèrgies entre les biblioteques i els equipaments i serveis culturals de la ciutat, per estendre l’ús del carnet de biblioteques a centres i serveis culturals i concebre aquest carnet com el carnet cultural de Barcelona.

- La cooperació amb els agents de la ciutat vinculats amb la lectura: editorials, gremis, fires, llibreries, etc., per tal d’establir aliances.

- La implicació d’agents culturals territorials en la gestió de les biblioteques. En aquesta línia, la Biblioteca Montbau és una experiència pilot que inicia una nova forma de col·laboració entre l’Administració i el sector associatiu de la ciutat que pot servir de referència en la gestió d’altres biblioteques. Un altre exemple és la col·laboració iniciada enguany entre l’Escola Rogelio Rivel i la Biblioteca de Nou Barris.

- La presència de les biblioteques en processos de planificació estratègica (de barri o de ciutat, d’abast sectorial o genèric) és fonamental per transmetre a tots els interlocutors (culturals, socials, econòmics) el seu concepte com a equipament cultural de la ciutat del coneixement.

- El desplegament de totes aquelles instàncies de treball cooperatiu necessàries per fer de la xarxa el veritable i efectiu sistema de treball (grups de treball, taules de coordinació...)

(12)

1. LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA L’ANY 2002, o LA REVOLUCIÓ SILENCIOSA

COMENÇA A FER SOROLL

El 2002, primer any de funcionament sencer del CBB (va iniciar el seu funcionament l’abril del 2001), ha suposat un important salt endavant en la implantació del Pla de Biblioteques, tant en aspectes quantitatius com qualitatius. Aquest procés ha estat qualificat, molt encertadament, de “revolució silenciosa que comença a fer soroll” atès que el seguiment dels eixos marcats al Pla (amb el conseqüent degoteig d’inauguracions) va acompanyat d’un fort escreix de la presència pública d’aquests equipaments fonamentals en la societat del coneixement i d’una alta satisfacció ciutadana per ambdós elements anteriors.

El Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB)

El CBB és l’ens de gestió de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona. Aquesta és una institució molt jove (fou constituïda el 10 de gener del 2001) i està integrada per representants de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, les dues institucions que van promoure la seva creació.

El CBB es coordina amb l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona i alhora comparteix la gestió d’alguns elements que convergeixen en la Xarxa de Biblioteques, amb una clara distribució de responsabilitats entre cadascuna de les tres institucions que consta als estatuts.

Els òrgans de govern del CBB són: - La Presidència i la Vicepresidència - El Consell General

- La Comissió Executiva

Òrgans de Govern del CBB

La Comissió Executiva es reuneix amb periodicitat trimestral. Al llarg del 2002, per tant, es va reunir els dies:

§ 3 d’abril de 2002 § 4 de juliol de 2002 § 22 d’octubre de 2002 § 12 de novembre de 2002

Els principals temes tractats van ser: la gestió dels recursos humans (nomenaments, convocatòries realitzades, borsa de treball temporal, relació de llocs de treball 2003, projecte de competències professionals), la gestió pressupostària (liquidació econòmica de l’exercici 2001, rendició de comptes, taxes i preus públics, pla de pensions, bases d’execució i pressupost 2003), el repàs de l’estat d’execució de les obres del Pla de Biblioteques, informes de gestió (memòria de l’any 2001, informes trimestrals, plans de treball 2002 i 2003), els programes d’activitats i ampliacions d’horaris i les propostes de convenis de col·laboració amb altres institucions.

(13)

El Consell General es va reunir dos cops l’any 2002, en tant que òrgan superior de govern mitjançant el qual es regeix el CBB, els dies:

§ 16 de juliol de 2002 § 18 de desembre de 2002

Els principals temes tractats pel Consell General van ser: la memòria 2001, la rendició de comptes de l’exercici 2001, el Pla d’acció 2003, les bases d’execució i el pressupost 2003, la plantilla i la relació de llocs de treball, la campanya d’estiu 2002 i l’aprovació dels convenis entre el CBB i altres institucions, entre altres temes.

(14)

2. LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

El CBB disposa d’un equip de Serveis Centrals (responsables de la direcció i administració), de la Xarxa de Biblioteques pròpiament dita i d’uns equips de projecte (que executen programes, accions o iniciatives específiques, a partir d’encàrrecs des de taules de coordinació o grups de treball).

En el decurs de l’any 2002 s’ha treballat en gran mesura per impulsar els elements de gestió propis dels equipaments bibliotecaris (plantilla, pla de pensions, anàlisi d’indicadors, projecte d’anàlisi de competències, formació específica), desplegar totes aquelles instàncies de treball cooperatiu necessàries per fer de la Xarxa el veritable i efectiu sistema de treball (grups de treball, taules de coordinació...), consolidar la comunicació interna (reunions amb els districtes, taula de cultura...), activar les accions de patrocini, posar en marxa els sistemes d’avaluació (suggeriments i queixes) i assegurar les visites tècniques en tant que mecanisme d’intercanvi i desenvolupament de la institució.

Estructura organitzativa

L’estructura organitzativa bàsica dels serveis generals està composta per:

Ÿ

Direcció d’Administració:

- Àrea de gestió econòmica - Unitat de recursos humans

Ÿ

Direcció Tècnica

Ÿ

Direcció de Programes

Ÿ

Equip de suport a la gestió

La Xarxa de Biblioteques està actualment formada per 27 biblioteques, 6 de districte i la resta de barri (incloent-hi la Biblioteca Francesca Bonnemaison, tancada per obres des del mes d’abril del 2002). Un cop la Xarxa estigui totalment completada, estarà conformada per la Biblioteca Central Urbana, les biblioteques de districte i les biblioteques de barri. Les seves funcions i relacions s’estructuren de la manera següent: - Les biblioteques de districte coordinen les biblioteques de barri, cooperen amb la

resta de serveis que configuren el conjunt bibliotecari de la unitat territorial (biblioteques escolars, biblioteques especialitzades de museus, xarxes privades...), fan funcions d’interlocució entre els serveis generals del CBB i les biblioteques de barri i es coordinen amb altres equipaments del territori.

-

Les biblioteques de barri donen servei a una població més reduïda i

localitzada, i la seva funció bàsica és la de solucionar les demandes

d’informació més immediates. Es coordinen amb la biblioteca de districte, de

la qual reben suport en l’adequació del fons a les demandes de la població,

en el préstec interbibliotecari i en l’organització de les activitats de la

biblioteca.

Accions de gestió

En els següents paràgrafs es descriuen aquells aspectes que fan referència a la plantilla, les accions de gestió més destacades, els plans de pensions, l’anàlisi d’indicadors, el projecte d’anàlisi de competències, la formació específica realitzada, els convenis de pràctiques.

(15)

Com a accions de gestió realitzades en el decurs del 2002 podem destacar:

- S’han convocat i executat els processos selectius per proveir les places de la direcció tècnica, direcció de les biblioteques Vila de Gràcia i Collserola, i tècnic de suport als Serveis Centrals.

- S’ha seleccionat una borsa de treball per a contractacions temporals de bibliotecaris/àries.

- S’ha iniciat un procés intern d’identificació de perfils de bibliotecaris amb vocació directiva per tal de proveir provisionalment places vacants de direccions de biblioteca que no han estat cobertes pel corresponent concurs.

- S’ha iniciat el procés de promoció interna de “D” a “C” del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona.

Plantilla

El desplegament del Pla de Biblioteques comporta un augment de la plantilla de les Biblioteques de Barcelona per tal d’assegurar l’ampliació de la Xarxa i l’augment dels horaris i els programes. A finals del 2002, la plantilla estava formada per un total de 189 persones, que es distribueixen de la manera següent:

- Serveis Centrals: 10 persones (gerent, administradora, directora tècnica, cap de Recursos Humans, director de Programes, tècnica de Gestió d’Activitats Culturals, secretària de Serveis Centrals, tècnics auxiliars de: Recursos Humans, comptabilitat, tècnica)

- Xarxa de Biblioteques: 166 persones § 61 bibliotecàries i bibliotecaris § 91 tècnics auxiliars

§ 14 subalternes i subalterns - Equip itinerant: 13 persones

§ 4 bibliotecàries i bibliotecaris § 8 tècnics auxiliars

§ tècnic auxiliar en informàtica

Com a indicador comparatiu, al final del 2001 la Xarxa disposava de 51 bibliotecaris, 82 auxiliars i 17 subalterns i un total, entre personal assignat a biblioteques, personal itinerant i personal dels Serveis Centrals, de 160 persones.

En el decurs del 2002 cal esmentar la jubilació de dues persones de la plantilla del CBB. La llista del conjunt de persones que durant l’any 2002 han treballat i/o col·laborat al CBB està al voltant de 220 persones.

Pla de pensions

La Comissió Executiva del CBB, va aprovar en data 4 de juliol de 2002 la proposta de reglament del pla de pensions del CBB així com els tràmits pertinents fins a la seva aprovació. En aquest sentit es va a signar un acord amb tots els representants del personal del CBB amb data 14 de novembre de 2002, consensuant el contingut de l’esmentat reglament.

Posteriorment la Diputació de Barcelona va aprovar un pla de pensions de promoció conjunta, en el qual s’inclou el CBB com a promotor. Aquest fet ha impedit continuar amb els tràmits de constitució ja que una mateixa institució no pot ser promotora de dos plans

(16)

Per aquest motiu s’ha sol·licitat la separació del CBB com a promotor d’aquest pla per tal de poder continuar amb els tràmits pertinents fins a la constitució definitiva.

Projecte de definició de competències professionals

En el decurs del 2002 el CBB ha treballat el projecte de definició de competències genèriques i específiques de cada lloc de treball. El model de competències del CBB pretén definir els perfils professionals tenint en compte els coneixements, les habilitats, les actituds i les característiques personals rellevants per al desenvolupament amb qualitat de les funcions de cada lloc de treball, més enllà de la valoració dels coneixements i l’experiència que és tradicional en la gestió de recursos humans a l’Administració pública. El treball realitzat l’any 2002 s’ha centrat en:

- L’anàlisi dels llocs de treball, realitzada a partir de tècniques d’anàlisi d’entrevistes i qüestionaris, amb la participació d’una mostra representativa dels treballadors de la plantilla i d’un grup d’experts, per tal de determinar les funcions, responsabilitats i requeriments funcionals necessaris per desenvolupar amb èxit els rols professionals assignats a cada lloc de treball, en funció dels serveis que actualment es presten a les biblioteques i els serveis que es pretenen impulsar en el futur immediat.

- La definició de les competències professionals necessàries per a cada lloc de treball del CBB. S’ha treballat amb una metodologia de grup de treball amb participació de directius, directors de biblioteca i experts externs. El producte d’aquesta fase ha estat una llista de competències professionals requerides per desenvolupar amb èxit cada lloc de treball, amb una definició precisa de cada competència i dels seus indicadors d’acompliment i el grau de desenvolupament desitjable.

Al novembre de 2002 es va fer arribar el document a totes les biblioteques perquè tothom pogués conèixer-lo i fer suggeriments de millora.

En el decurs del primer trimestre de 2003 s’introduiran les millores aportades per la discussió col·lectiva, així com possibles suggeriments provinents d’altres institucions del sector a qui s’ha presentat el treball (Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes, Fundació Bertelsmann, etc.)

L’any 2003 és previst iniciar l’aplicació del model de competències als processos de selecció i provisió de llocs de treball, als plans de desenvolupament professional de cada treballador/a i als processos de planificació de carrera per al personal de base amb vocació directiva.

Anàlisi d’indicadors

Els Serveis Centrals del CBB han dut a terme una anàlisi d’indicadors per tal d’analitzar i mesurar la tipologia d’accions i les característiques concretes de cada biblioteca a partir d’indicadors descriptius diversos: serveis, activitats, nombre de personal, metres quadrats. Això ha permès detectar, conseqüentment, allà on cal planificar i ajustar recursos. Per a l’any vinent resta ampliar la informació a partir de l’anàlisi sobre el públic usuari a partir del tractament de la base de dades dels carnets.

Formació

Diverses persones del CBB han assistit a cursos organitzats per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya,

(17)

l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona) i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Els continguts de la formació es poden estructurar en aquests tres àmbits:

- Continguts específics: desenvolupament de la col·lecció, àrees infantils, servei d’informació, sessions i jornades específiques vinculades a les especialitzacions de les biblioteques, immigració, interculturalitat, revistes, recursos d’informació a Internet per a bibliotecaris.

- Gestió: elaboració del Pla d’acció anual, gestió de biblioteques grans, treball en equip, gestió del conflicte, organització del treball i gestió del temps, màrqueting i difusió.

- Tècniques de suport: català, tècniques de redacció de textos, comunicació escrita, plans d’emergència, ofimàtica i Internet, creació i manteniment de pàgines web.

Cal destacar també la inscripció de personal del CBB a diverses jornades del sector com per exemple: les Jornades sobre biblioteques de Salt, les Jornades de biblioteques escolars, el “Congreso Hispano-luso de Literatura Infantil y Juvenil” a Barcelona i el “Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas” a València.

Convenis de pràctiques

- En el marc del conveni signat amb la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, al primer trimestre 5 alumnes han fet pràctiques a les biblioteques Joan Miró, Vapor Vell, Miquel Llongueras, Mercè Rodoreda i Xavier Benguerel.

- A la Biblioteca Vapor Vell hi ha hagut en pràctiques una alumna de la Facultat de Pedagogia.

- S’ha signat amb la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona un acord que permetrà la incorporació d’estudiants d’humanitats, art, literatura, etc. en projectes concrets a biblioteques de la ciutat.

- S’ha signat i s’ha dut a terme els primers convenis de col·laboració amb instituts de secundària per incorporar alumnes per fer pràctiques en el marc dels crèdits de síntesi. Hi ha hagut un alumne del IES Jaume Balmes a la Biblioteca Sofia Barat, una alumna del IES Secretari Coloma a la Biblioteca Vila de Gràcia i a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, una alumna del cicle formatiu de grau superior d’animació sociocultural. S’han fet gestions per tal d’ampliar aquesta experiència a altres instituts de secundària.

- Un acord amb Barcelona Activa i l’ICUB ha fet possible que durant el primer trimestre 12 persones aturades hagin estat contractades en plans d’ocupació per col·laborar a diferents biblioteques de la ciutat.

- A la Biblioteca Poble Sec hi ha estat present, durant el quart trimestre, una becària de recerca FPI-investigadora del projecte aprovat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología “La construcción de la identidad europea a través de las identidades urbanas: nuevos sujetos sociales, diversidad cultural y políticas públicas en espacios urbanos” desenvolupat pel Grup de Recerca Consolidat: “Multiculturalisme i Gènere” del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i dirigit per Mary Nash.

(18)

La comunicació interna i el treball cooperatiu

El treball cooperatiu és fonamental en una organització estructurada en forma de xarxa com és el CBB. En el decurs del 2002 els instruments que es descriuen a continuació han consolidat l’estructura organitzativa general i la Xarxa de Biblioteques de Barcelona. - Comunicació interna: Com a eina interna d’informació principal s’ha continuat, de forma irregular, amb la publicació electrònica de periodicitat mensual Bibliorevista, que inclou informació interna, criteris, temes referits als recursos humans i tot allò que facilita l’intercanvi d’informació entre els equips i l’organització en general.

Les taules de coordinació

Aquest nom respon a la convocatòria mensual de la reunió de directors/directores de biblioteca, un mes totes les biblioteques de la xarxa i l’altre mes només les biblioteques de districte i/o les biblioteques de referència. Les biblioteques de referència són les biblioteques que, mentre no existeix una biblioteca de districte, són responsables de coordinar accions en el territori amb el conjunt de biblioteques de barri, són el centre de referència en el projecte “biblioteca sempre oberta” i, per tant, assisteixen a les reunions de coordinació bimestrals.

Aquest grup de deu biblioteques és format per: B. Sant Pau-Santa Creu a Ciutat Vella (referència), B. Joan Miró a l’Eixample (referència), B. Vapor Vell a Sants-Montjuïc (districte), B. Les Corts-Miquel Llongueras a Les Corts (districte), B. Clarà a Sarrià-Sant Gervasi (referència), B. Vila de Gràcia a Gràcia (referència), B. Guinardó-Mercè Rodoreda a Horta-Guinardó (districte), B. Nou Barris a Nou Barris (districte), B. Ignasi Iglésias a Sant Andreu (districte) i B. Xavier Benguerel a Sant Martí (districte).

Grups de treball

El 2002 s’ha consolidat el funcionament dels grups de treball amb l’objectiu de consensuar metodologies d’intervenció sobre temes específics.

Al final del 2002 estaven en funcionament els següents grups de treball: informació local, Internet, informació, materials didàctics i préstec a domicili. Els temes tractats i acordats en el decurs del 2002 han estat: la conveniència de coordinar-se amb els altres agents implicats en la informació local (arxius, Oficines d’Atenció al Ciutadà, Biblioteca General, 010); l’elaboració d’una normativa conjunta pel servei d’Internet i edició d’un fulletó explicatiu del servei, la realització d’un format estàndard de les sessions introductòries d’Internet que es fan a les Biblioteques i la revisió del disseny i continguts de les sessions temàtiques d’Internet; la definició del servei d’informació de les Biblioteques i la seva comunicació als usuaris; l’edició de diferents productes com són una guia d’acollida multilingüe; el paper dels voluntaris al servei de préstec a domicili... entre d’altres.

Espais de coordinació amb les institucions promotores

- Reunions amb els districtes: Aquest any 2002 s’han realitzat reunions de coordinació i seguiment amb cadascun dels districtes de la ciutat.

- A cada reunió hi ha assistit la gerència de districte, els serveis personals i l’administració, i per part del CBB, les direccions de totes les biblioteques del districte, la gerència, la direcció tècnica/programes i l’administració/recursos humans.

(19)

- Les reunions han servit per presentar el Pla d’acció general del CBB, cada pla d’acció concret de cadascuna de les biblioteques, presentar el Pla d’acció del districte en cultura vinculat a les biblioteques i compartir ambdues institucions les expectatives i potencialitats de les biblioteques del districte.

Per a l’any 2003 hi ha l’objectiu de realitzar una reunió periòdica trimestral entre les direccions de cada biblioteca, el tècnic de cultura de cada districte i un referent dels Serveis Centrals del CBB.

El CBB va presentar la imatge gràfica corporativa de les Biblioteques de Barcelona a la Taula de tècnics de comunicació de districte i ciutat, amb l’objectiu d’analitzar la complementarietat amb les imatges d’altres programes i districtes; posteriorment, es va reeditar el document - imatge gràfica corporativa de les Biblioteques de Barcelona i es va fer arribar a tots els tècnics concernits dels districtes.

Taules de cultura - Reunions amb els tècnics de cultura

Cada mes el CBB assisteix a la Taula de cultura, la reunió que l’ICUB convoca amb els tècnics de cultura de cada districte per tal d’informar de les accions bàsiques dutes a terme. El CBB hi és present amb el director de programes i la directora tècnica, esporàdicament.

Reunions de caps de zona de la Diputació de Barcelona

La direcció tècnica ha estat present a les reunions, de caràcter trimestral, de caps de zona de la Diputació de Barcelona. Aquesta reunió és important per continuar la coordinació estreta amb el Servei de Biblioteques de la Diputació i per assegurar l’intercanvi tècnic amb altres territoris de la demarcació.

Els patrocinis

Aquest any 2002 s’han iniciat els primers passos per tal de fer accions de patrocini en activitats o serveis de biblioteques. Així, amb Transports Metropolitans de Barcelona - TMB s’ha fet un acord per tal d’assumir al 50% el cost de la producció de 50.000 bosses i s’han mantingut converses per tal d’ampliar les accions. Està previst distribuir informació de les biblioteques des dels dispensadors dels autobusos, fer alguna acció conjunta en el marc dels programes culturals, produir material gràfic conjunt, treballar per indicar les biblioteques en la cartografia de marquesines i metro, etc.

També s’ha vinculat les biblioteques en programes de patrocini i/o intercanvi de l’ICUB. En concret l’any 2002 a través de la producció de falques gratuïtes a COM-Ràdio i càpsules a BTV.

Els patrocinis és un dels temes de gestió que caldrà impulsar en els propers anys. Suggeriments i queixes

Aquest any 2002 es van començar a recollir els fulls resum mensuals sobre suggeriments i queixes a les Biblioteques de Barcelona així com als Serveis Centrals. El nombre rebut ha estat de 290, distribuïts així: primer-segon trimestre: 168; tercer trimestre: 55; quart trimestre: 67.

Com a balanç de tot l’any, cal reportar els principals temes apareguts:

(20)

- Col·lecció / Servei de música, premsa i revistes: mal estat o demandes concretes de títols, més còmics, més subscripcions a revistes, temàtiques concretes de centres d’interès.

- Àrea infantil: edat d’entrada a la sala d’adults, soroll, demanda d’obertura als estudiants, ampliació d’horaris als matins, sala infantil + àmplia, normativa per a infants, jocs de taula i jocs en general.

- Servei d’informació: demanda de servei d’informació telefònica.

- Servei bases de dades i Internet: més ordinadors, més velocitat, més temps de consulta a Internet, cursos d’Internet, deficiències tècniques, targetes de música... - Activitats: demanda de més activitats, teatre i jocs, soroll pels estudiants, activitats

infantils als períodes de vacances…

- Espais i equipaments: sales d’estudi, tancament de sales de la Fundació la Caixa, condicions infraestructurals, necessitat d’espais més amplis, espais exteriors, alçada per baix dels prestatges per a la gent gran i per dalt per altres franges, espais de jocs de taula, contenidor paper de reciclar, manca de llum, guixetes, pàrquing de bicicletes.

- Altres: Born, aplicació dels descomptes amb carnet, carnet amb més informació, comportaments d’usuaris, preu de les fotocòpies, silenci-soroll, ampliació horaris (als matins), agraïment obertura estiu, aplicació del Pla de biblioteques noves i futures biblioteques, tancament de sales en horari actiu de la biblioteca per a activitats concretes.

Les queixes i els suggeriments es treballen amb cadascun dels directors de les biblioteques. S’hi dóna resposta des de la mateixa biblioteca i/o dels Serveis Centrals i se cerca a partir de les propostes dels directors resposta a les demandes de manera concreta en un centre i/o es modifica aspectes en el conjunt de la xarxa.

Visites tècniques i sessions informatives

En el decurs del 2002 el CBB i les Biblioteques de Barcelona han rebut les següents visites tècniques rellevants, que sempre han anat acompanyades de sessions informatives per part de personal del CBB. Aquestes visites s’entenen no solament com l’oportunitat de difondre a tècnics qualificats internacionals el model de les Biblioteques de Barcelona sinó també com l’oportunitat d’aprendre de models diferents. Aquestes visites són, per tant, un mecanisme d’intercanvi i desenvolupament del CBB.

- Al juliol del 2002 un grup de bibliotecaris francesos van visitar la Biblioteca del Vapor Vell. Es va fer una presentació a càrrec de la Sra. Assumpta Bailac per conèixer els serveis de suport que dóna la Diputació de Barcelona al conjunt de biblioteques públiques municipals de la província i una presentació a càrrec de la Sra. Marta Clari, que va exposar la creació del CBB i les seves funcions i competències.

- Al setembre del 2002 el CBB va acollir, en diverses sessions tècniques, una persona provinent de l’Argentina i becada pel programa internacional d’intercanvis en gestió cultural que coordina el CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona). En el CBB va conèixer els objectius generals i estructura organitzativa, les tasques i responsabilitats de cada direcció central i va assistir durant un dia al conjunt de Biblioteques de Nou Barris veient així diverses tipologies i treballs en directe. Va assistir també a diferents activitats culturals i de foment de la lectura a les biblioteques.

(21)

- També al setembre del 2002 un grup de bibliotecaris holandesos van visitar la Biblioteca de Xavier Benguerel. La Sra. Assumpta Bailac els va exposar els serveis de suport que dóna la Diputació de Barcelona al conjunt de biblioteques públiques municipals de la província i la Sra. Marta Clari va explicar la creació del CBB i les seves funcions i competències.

- En el marc de les jornades sobre Biblioteques i joves, organitzades per la Fundació Bertelsmann, a Sitges, es va incloure una visita a la Biblioteca Vapor Vell on es va donar a conèixer la política cultural del municipi (Sr. Ferran Mascarell), el Pla de Biblioteques i el CBB (Sra. Marta Clari) i el projecte del centre i l’especialització en músiques urbanes (Sr. Julià Figueras).

- Al mes d’octubre del 2002, i en el marc del LIBER, es va organitzar una visita per a bibliotecàries americanes a dues biblioteques de la ciutat: Guinardó-M. Rodoreda i Ignasi Iglésias - Can Fabra.

- La Sra. Barbara Ford, bibliotecària i expresidenta de l’ALA - American Libraries Association, va visitar la B. Guinardó-M. Rodoreda i va poder conèixer el funcionament de la Xarxa de Biblioteques de la ciutat.

- L’intercanvi d’informació amb el director de la Biblioteca de Torí, Sr. Paolo Messina, va posar de manifest les semblances d’inserció territorial i de concepció entre la biblioteca central urbana de Torí i la de Barcelona.

- Al novembre del 2002 van visitar la Xarxa de Biblioteques de Barcelona un grup de 20 bibliotecaris francesos (de biblioteques universitàries i municipals) de la regió Rhône-Alpes. La sessió es va fer a Ignasi Iglésias - Can Fabra. Dins el programa es va incloure la presentació dels serveis de suport a tota la província del Servei de Biblioteques de la Diputació (Sra. Assumpta Bailac), el Pla de Biblioteques i el CBB (Sra. Judit Terma) i el projecte del centre i l’especialització (Sra. Esperança Paños).

(22)

3. L’AMPLIACIÓ INFRAESTRUCTURAL DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

El desenvolupament de les infraestructures bibliotecàries de Barcelona té un referent en el “Pla de Biblioteques 1998-2010” que planifica, entre altres aspectes, la inauguració de nous equipaments i la readequació dels centres que no s’adapten als requeriments del Pla.

Les noves biblioteques 1998-2002

Des de l’any 1998, any d’aprovació del “Pla de Biblioteques 1998-2010” fins al final de l’any 2002 s’han inaugurat 9 biblioteques i se n’han adequat 3 més:

Biblioteques inaugurades des del 1998:

- Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda a Horta-Guinardó (districte, 1999) - Biblioteca Garcilaso a Sant Andreu (barri, 1999)

- Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras a Les Corts (districte, 2000) - Biblioteca Clarà a Sarrià-Sant Gervasi (barri, 2000)

- Biblioteca Barceloneta a Ciutat Vella (barri, 2001)

- Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró a Horta-Guinardó (barri, 2001) - Biblioteca Poble Sec Francesc Boix a Sants-Montjuïc (barri, 2001) - Biblioteca Collserola-Josep Miracle a Sarrià-Sant Gervasi (barri, 2002) - Biblioteca Vila de Gràcia (barri, 2002)

Biblioteques readequades des del 1998:

- Biblioteca Sofia Barat a l’Eixample (barri, 2000)

- Biblioteca Vapor Vell, trasllat de Laporta i Mercader, a Sants-Montjuïc (districte, 2000) - Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, trasllat a l’edifici de Can Fabra, a Sant Andreu

(districte, 2002)

Això fa que actualment la Xarxa de Biblioteques de Barcelona disposi de 27 equipaments: - Les biblioteques de districte són 6: Vapor Vell a Sants-Montjuïc, Miquel Llongueras a Les Corts, Mercè Rodoreda a Horta-Guinardó, Xavier Benguerel a Sant Martí, Nou Barris i Ignasi Iglésias-Can Fabra a Sant Andreu.

- Les biblioteques de barri són 21.

- Cal esmentar que, en data 31 de desembre de 2002, la Biblioteca Francesca Bonnemaison estava tancada temporalment per obres.

Així, al final del 2002, la xarxa de 27 biblioteques de Barcelona disposava d’un total de 23.200 m², la qual cosa significa un creixement d’un 17,1% respecte de l’any 2001, i un creixement acumulat des del 1998, any d’aprovació del Pla, del 110%, més del doble.

(23)

INVERSIÓ DE L’AJUNTAMENT EN BIBLIOTEQUES PAM 1996-1999 PAM 2000-2003 districte/equipament 1996-1999 2000-2003 Total Ciutat Vella Barceloneta 733.235 1.007.802 1.741.037 Eixample Joan Miró 24.040 Fort Pienc 300.506 1.566.869 Sofia Barat 106.980 107.407 2.105.803 Sants-Montjuïc Vapor Vell 2.077.699 1.233.770

Francesc Candel (illa Philips) 442.137 3.753.606

Les Corts

Riera Blanca 1.794.021 275.354 2.069.375

Sarrià-Sant Gervasi

Clarà 885.291 69.140

Vallvidrera (amb centre cívic) 1.290.900 2.245.331

Gràcia

Lesseps (1a fase) 2.781.657

Vila de Gràcia 1.615.836 4.397.493 Horta-Guinardó Mercè Rodoreda 1.806.041 Montbau 252.426 Carmel-Joan Marsé 3.129.213 5.187.680 Nou Barris Nou Barris 936.377 936.377 Sant Andreu Bon Pastor 2.500.629 Can Fabra 6.595.137 9.095.766 Sant Martí

Clot (adquisició local) 215.000 215.000

(24)

Evolució i creixement dels equipaments bibliotecaris

Any 1998 1999 2000 2001 2002

Equipaments 18 20 22 25 27

Metres quadrats 11.038 13.700 18.013 19.810 23.200

% creixement -- 24 % 30 % 10 % 17,1%

Biblioteca Central Urbana

El 2002 la Biblioteca Central Urbana (BCU) va modificar la seva previsió d’ubicació, de l’antic mercat del Born als terrenys situats entre la Ciutadella i l’Estació de França. Les obres d’excavació de la BCU es van iniciar a començaments del 2002 a l’antic mercat del Born, l’edifici on el Pla de Biblioteques preveia la seva ubicació. El programa de construcció de la BCU al Born preveia una primera fase d’excavació, que va desvetllar unes restes arqueològiques de gran extensió, d’importància històrica i en bon estat de conservació. La troballa va generar un intensíssim debat ciutadà, una detallada anàlisi de la compatibilitat dels usos (entre restes arqueològiques i biblioteca) i va culminar en: - La definició del Born com a espai cultural vinculat a les restes arqueològiques

trobades.

- La nova ubicació de la Biblioteca Central Urbana en els terrenys situats entre la Ciutadella i l’Estació de França. El Pla director de la Ciutadella preveu reutilitzar el conjunt dels terrenys, actualment ocupats pel Zoològic, recuperant el disseny de Fontserè així com donar nou ús a l’Aquari i algunes de les zones de l’actual Zoo, connectar el Parc actual amb el Parc-mar de la Barceloneta i redissenyar l’actual carrer de la Circumval·lació. El Pla preveu també la reorientació d’ús de l’actual Estació de França. Finalment el Pla fa una reserva d’espai de 6.000 m² de planta per a ubicar-hi la futura Biblioteca Central Urbana. Aquesta ubicació ha estat proposada per l’Ajuntament de Barcelona al conjunt d’administracions implicades en la construcció i la gestió de la BCU: el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports i la Generalitat de Catalunya.

La Biblioteca Central Urbana, per tant, es construirà en un edifici nou. El Ministeri es farà càrrec de la construcció de l’edifici, la Generalitat de Catalunya assumirà les despeses del seu funcionament, tant pel que fa al manteniment i al personal com a l’adquisició de fons, i l’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, cedirà els terrenys en el marc d’adequació urbanística de l’entorn.

Creixement dels equipaments bibliotecaris

24% 30% 10% 17,10% 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 1998 1999 2000 2001 2002

(25)

La Biblioteca Central Urbana complirà una doble funció. Com a biblioteca pública d’àmbit provincial serà el centre receptor del material de dipòsit legal i serà la biblioteca de referència del préstec interbibliotecari. D’altra banda, com a biblioteca central urbana gestionarà el sistema de lectura pública de la ciutat, i serà el centre de referència pel que fa als serveis d’informació de la ciutat i a la coordinació interinstitucional en la gestió de la lectura pública.

La Biblioteca tindrà una extensió de 15.000 metres quadrats, amb un fons inicial previst de 250.000 documents, xifra que s’incrementarà fins a 600.000 documents al llarg dels seus primers deu anys. Un cop el seu funcionament estigui consolidat es calcula que tindrà entre 8.000 i 16.000 visitants diaris, la qual cosa el convertirà en un dels equipaments culturals amb més usuaris de la ciutat.

De fet, en aquests moments ja són accessibles a través d’Internet un total de 60.000 dels 250.000 volums amb els quals es posarà en funcionament la Biblioteca de Barcelona mitjançant les adreces electròniques:

http://www.gencat.es/slp/vtls/catalan/index.html i

http://cultura.gencat.es/biblio/index.htm. Aquests 60.000 volums estan disponibles en una sala especialment habilitada a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès. Les noves biblioteques de districte i de barri

L’any 2002 ha suposat un pas més en el desenvolupament de les biblioteques. S’han realitzat 3 inauguracions i s’ha treballat en la construcció o ampliació de 12 biblioteques més.

Les 3 inauguracions realitzades l’any 2002 han estat:

- La Biblioteca de Vila de Gràcia va ser inaugurada el 12 de maig del 2002. La inauguració va estar marcada per una alta participació ciutadana, amb tallers i activitats i un recital de joves poetes, emmarcat en la Setmana de la Poesia de Barcelona. A més d’aquestes activitats al carrer, la Biblioteca va oferir una jornada de portes obertes, d’ 11 h a 14 h, amb recorreguts guiats pel centre. La biblioteca està especialitzada en la cultura mediterrània i, a més, disposa de punt d’informació juvenil i sales d’estudi. Les obres han costat 1.288.341,92 euros i el mobiliari 193.331,76 euros – aportats en ambdós casos per l’Ajuntament de Barcelona–, un total d’1.481.673,68 euros. La Diputació ha aportat un total de 225.285,78 euros: 148.900,75 euros en el fons documental; 18.765,68 euros en l’equipament audiovisual, i 57.619,35 euros en l’equipament informàtic. El total de la inversió ha estat d’1.706.959,46 euros.

- La Biblioteca Collserola-Josep Miracle va ser inaugurada el 5 de juliol del 2002. Durant tota la tarda i el cap de setmana posterior es van fer activitats diverses d’animació infantil, cercavila, activitats de les associacions culturals de la zona, etc. Les obres han costat 445.875,16 euros i el mobiliari 101.748,57 euros –aportats en ambdós casos per l’Ajuntament de Barcelona–, un total de 547.623,73 euros. La Diputació ha aportat un total de 359.381,59 euros: 313.229,59 euros en el fons documental; 8.950 euros l’equipament audiovisual; i 37.202 euros i l’equipament informàtic. El total de la inversió ha estat 907.005,32 euros.

(26)

- La Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra va ser inaugurada el 29 de setembre de 2002. Durant tot el cap de setmana inaugural es van succeir diferents actes festius. El dissabte les accions van tenir lloc a la plaça: un concert i un “bateig” de l’edifici amb foc, llum i so i finalment una acció teatral amb l’“entrada” al centre de diferents personatges de còmic. El diumenge va ser jornada de portes obertes de tot l’edifici, amb diferents actuacions artístiques de grups culturals del districte de Sant Andreu. L’afluència va ser massiva durant els dos dies amb 10.000 persones el diumenge. Les obres han costat 7.077.927 euros i el mobiliari 491.713 euros –aportats en ambdós casos per l’Ajuntament de Barcelona–, un total de 7.569.640 euros. La Diputació ha aportat un total de 386.328 euros: en el fons documental, 346.325 euros; en l’equipament audiovisual, 11.545 euros, i en l’equipament informàtic, 28.458 euros. El total de fons d’inversió ha estat 7.955.968 euros. Està especialitzada en arts visuals -fotografia i còmic.

Durant el 2002 s’ha treballat en la construcció o ampliació de 12 biblioteques més. D’aquestes, 3 seran inaugurades el 2003, 3 iniciaran les obres en el decurs del 2003 i 6 més estan definint el seu programa funcional i/o s’ha començat a elaborar el projecte arquitectònic.

La previsió per al 2003 preveu la inauguració de:

- Biblioteca de barri Fort Pienc a l’Eixample (obertura abril 2003), amb una superfície de 1.091 m².

- Biblioteca de districte del Carmel a Horta-Guinardó (obertura setembre 2003), amb una superfície de 2.392 m².

- Biblioteca Francesca Bonnemaison a Ciutat Vella (obertura setembre 2003), amb una superfície de 1.500 m².

L’annex 3 mostra el quadre que detalla la situació de cadascuna de les biblioteques. La situació de les biblioteques en les quals s’ha treballat el 2002 es descriu a continuació, districte per districte i biblioteca per biblioteca:

Districte de Ciutat Vella.

- S’ha elaborat l’estudi de costos per tal d’adequar l’edifici pantalla (plaça dels Àngels, entre el MACBA i el FAD - Convent dels Àngels) al programa funcional realitzat per al trasllat de la B. Sant Pau-Santa Creu.

- El mes de juliol es van iniciar les obres de remodelació de la B. Francesca Bonnemaison. Aquestes obres les du a terme el Departament de Projectes Civils de la Diputació ja que l’edifici és propietat de la Diputació.

- La Comissió d’Infraestructures i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona va iniciar els estudis tècnics pertinents per avaluar si a l’edifici del carrer Carabassa es pot ubicar una biblioteca de barri.

Districte de l’Eixample.

- S’ha avançat en les obres de la futura Biblioteca de Fort Pienc. Aquesta biblioteca compartirà l’espai en una gran illa amb l’actual centre cívic de Fort Pienc i el futur mercat, escola bressol i residència de gent gran. Tindrà 1.091 m² i està previst que es posi en marxa l’abril de l’any 2003.

(27)

- Respecte de la futura Biblioteca de Sant Antoni el districte ha posat en consideració la possibilitat de reubicar la futura biblioteca en un espai de nova planta situat al carrer Borrell més pròxim al mercat. Cal iniciar l’anàlisi de la idoneïtat de l’encaix del programa funcional en el nou edifici.

- S’ha participat en l’equip de treball juntament amb el districte i l’arquitecte Màrius Quintana per a l’elaboració de l’avantprojecte de remodelació de la Biblioteca Joan Miró, tenint en compte que acollirà l’especialització de jardineria i botànica.

- Finalment respecte a la futura biblioteca de districte a Sagrada Família s’ha participat en l’equip de treball arquitectònic per tal d’elaborar el projecte bàsic i executiu i definir els espais comuns i diferenciats de cada un dels gestors: mercat, centre cívic, casal infantil i biblioteca.

Districte de Sants-Montjuïc.

- S’ha mantingut el grup de treball conjunt per tal de finalitzar l’elaboració del projecte bàsic i executiu de la futura nova Biblioteca Marina-F. Candel a la Zona Franca, amb el trasllat de l’actual biblioteca a un dels edificis catalogats de l’antiga fàbrica Philips. El projecte va ser aprovat conjuntament entre el districte de Sants-Montjuïc, el CBB i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Està previst que al primer trimestre del 2003 s’iniciïn les obres.

Districte de Sarrià-Sant Gervasi

- Properament s’iniciarà la redacció del programa funcional de la futura biblioteca de districte.

Districte de Gràcia.

- S’han iniciat les obres de la futura biblioteca de districte a Lesseps, en fase de fonamentació.

- D’altra banda està previst iniciar el programa funcional de la biblioteca de barri de Penitents.

Districte d’Horta-Guinardó.

- Al quart trimestre del 2002 es finalitzà la construcció del pàrquing que va sota la futura biblioteca de districte Carmel-Joan Marsé. A més, s’ha iniciat la construcció de les plantes destinades a biblioteca i s’ha fet el concurs del projecte de mobiliari.

Districte de Sant Andreu.

- S’ha presentat als veïns i s’ha aprovat el projecte bàsic i executiu de la Biblioteca de Bon Pastor. Està previst que al primer trimestre del 2003 s’iniciïn les obres.

Districte de Sant Martí.

-

S’han continuat les obres de la primera fase de Can Saladrigas on entre altres serveis s’instal·larà un casal d’avis. Cal treballar per completar el programa funcional global de l’edifici, que ha d’integrar el programa

funcional de la biblioteca amb els

altres equipaments culturals que s’han de concretar: extensió museu d’història

de la ciutat, extensió del MACBA, tallers per a artistes, geganters, etc.

(28)

Altres espais

Cal esmentar que en el decurs del 2002 Caja Madrid va desenvolupar el procés

de remodelació de la seva oficina central a la plaça Catalunya, que inclourà un

nou centre cultural amb auditori i biblioteca pública. Aquesta biblioteca està previst que tingui uns 500 m² i contingui fons generals; té voluntat de dirigir-se al públic en general i en especial als joves estudiants. Les previsions de Caja Madrid preveien la seva inauguració el 16 de gener del 2003.

(29)

4. L’OFERTA DE LES BIBLIOTEQUES DE LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT

La biblioteca pública és definida al Pla de Biblioteques com un espai obert a tothom, amb els suports tecnològics que facilitin la democratització i la difusió de la informació, la transmissió de coneixements, la formació acadèmica, l’educació permanent, l’autoinformació, el lleure, el foment de la creativitat “narrativa” i la trobada amb altres ciutadans. Aquest model es posa a la pràctica a partir del desenvolupament d’una oferta àmplia que inclou elements comuns per a tots els centres, com el fons general i la connexió gratuïta a Internet, i propostes específiques per a cada un d’ells, com els fons especialitzats i les accions de foment de la lectura.

Els equipaments: les biblioteques de districte i de barri, una a una Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

És situada al districte de Ciutat Vella, al barri de la Barceloneta, en un edifici històric, l’edifici modernista de l’antiga cooperativa obrera La Fraternitat, construït el 1918 per Manuel Guàrdia Vila. És una de les biblioteques més noves de la xarxa, atès que va ser inaugurada el 22 de maig de 2001. Disposa de 686 m² distribuïts en les 4 plantes de l’edifici.

La biblioteca Barceloneta-La Fraternitat ofereix els següents serveis: - Consulta en sala.

- Préstec: préstec a domicili, préstec interbibliotecari. - Servei d’informació.

- Àrea infantil independent. - Internet.

- Promoció i difusió de la lectura: el Món dels Tovets, Club de Lectura, l’escriptor del mes...

- Edició d’un full informatiu mensual anomenat Tela marinera.

- Fons especialitzat en restauració gastronòmica i en ficció de la mar per a infants (en construcció).

- Visites de coneixement de la biblioteca.

El 2002 va obrir un total de 282 dies i va tenir un total de 88.423 visitants. Els usuaris de préstec van ser 19.574. És especialment remarcable l’augment en el nombre de préstecs d’adults. El nombre total de préstecs efectuats va ser de 49.107.

El nombre de carnets va augmentar un 67,8%, amb 1.373 carnets nous, xifra que va portar el nombre d’usuaris actius - socis a 3.499.

L’any 2002 la biblioteca va destacar per la seva incorporació a l’eix Blau (itinerari cultural del front marítim barceloní, des del cim de Montjuïc fins al Fòrum 2004), la visita especial que hi van fer els familiars del poeta Tomàs Garcés, el cicle “L’escriptor del mes” (exposició i itinerari de lectura), l’exposició “Mostra del Premi Planeta”, l’elaboració de la guia de lectura “Viatges, cartografia literària” (en col·laboració amb la B. Sant Pau-Santa Creu i la B. Lloreda de Badalona), l’aparició del Club de Lectura en un programa de Tele 5 i la cloenda del Seminari sobre literatura infantil del grup “Rates de biblioteca” de Rosa Sensat.

Referencias

Documento similar

Es del caso destacar que esta inconsistencia no pasó inadvertida para la Corte Suprema, que mediante Oficio N° 003643, de fecha 30 de diciembre de 2002 13 ,

L’escola Sadako (E3, p.36), a més de coincidir amb els altres centres pel que fa a les normes i l’organització del centre, remarca que els processos

En aquest sentit, encara que majoritàriament els conreus propugnats van coincidir amb les propostes que es feien a d’altres regions europees, la insistència dels nostres agrònoms

En aquest sentit, les for- mes de família i de filiac ió es combinen per constituir categories de paraules mit- ja nr;ant les quals l'individu pot recon é i- xer els agrupamen

Obermaier sobre les pintures rupestres de la Cova Remígia d’Ares del Maestre (p. 35); aquest mateix any, a València, un opuscle sobre Tartessos, tema al qual venia dedicant-se

Per aquesta raó, s'han emprat en aquest disseny els colors corporatius del mitjà: el taronja, negre i blanc, que també es poden apreciar dintre dels dos isologos, i a

Per tant, aquest treball analitza el currículum d’Educació Primària a la Comunitat Valenciana, alguns dels llibres de text de Ciències Socials com a material didàctic i

Que l’ajuntament sigui admi- nistració educativa és una aspiració compartida per moltes ciutats i, de fet, podria ser una solució a alguns dels problemes del sistema educatiu