• No se han encontrado resultados

Com afrontar la pèrdua d una persona estimada Cómo afrontar la pérdida de una persona querida

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Com afrontar la pèrdua d una persona estimada Cómo afrontar la pérdida de una persona querida"

Copied!
9
0
0

Texto completo

(1)

Com afrontar la pèrdua

d’una persona estimada

Cómo afrontar la pérdida

(2)

La mort d’una persona estimada és un moment difícil i dur per a la majoria de nosaltres. Alguna cosa dintre nostre es trenca a causa de l’absència de qui ens havia acompanyat fins llavors.

La pena ens afectarà en diferents àrees de la nostra vida i superar-la portarà temps. Aquest temps, o més aviat aquest procés de superació, és el que anomenem dol.

En aquest fulletó trobarà informació que li servirà per entendre millor el que sent en aquests moments i les reaccions que té, així com consells per tenir cura de vostè. El fulletó també pot ser útil a les persones que l’envolten per comprendre millor la situació en què vostè es troba.

L’ajudem a superar el dol

Aquest fulletó ha estat elaborat per membres de Serveis Integrals de Psicologia (SIPS), un col·lectiu de professionals especialitzats en assistència psicològica en incidents crítics i psicologia d’emergència, que col·labora amb la Funerària Santa Coloma.

Si algú proper a vostè ha sofert la pèrdua d’una persona estimada i necessita ajuda per superar un moment difícil, poden trucar al telèfon que figura a continuació. Truqui’ns si ens necessita

93 466 00 57

La pèrdua d’una persona estimada és una de les proves més difícils que hi ha a la vida. Quan s’afronta és natural sentir dolor, angoixa, pena i fins i tot tenir sensacions estranyes d’atordiment i confusió. Durant els primers dies, un acostuma a estar ocupat, atordit, però acompanyat. Després vénen moments més difícils, de profund dolor i soledat. És llavors quan es nota amb més intensitat l’absència de la persona estimada. De vegades gairebé no sabem on som ni qui som. La pèrdua és com una sacsejada que remou els nostres punts de referència i les nostres perspectives. Fèiem un camí i de sobte aquest camí desapareix; tot es qüestiona i el futur sembla que no té el mateix significat. El nostre cor i la nostra ment s’hauran d’integrar de manera gradual en la nova realitat, la que hem d ’afrontar sense la companyia de l’altre: aquest és el “treball del dol”.

(3)

Consells pràctics

“Això no és veritat, no m’està passant...”

L’estat de xoc en què ens trobem fa que la situació ens costi de creure; fins i tot és possible que arribem a negar el què ha passat.

Podem trobar-nos afectats físicament, com anestesiats, sentint el batec del cor més accelerat, experimentar alteracions en la pressió arterial i dificultats per respirar, patint a vegades petits desmais. Podem perdre la gana, tenir problemes per dormir o, tot el contrari, dormir molt. Aquests i altres símptomes són manifestacions d’un estat emocional intens causat pel cop sofert, un estat de perplexitat que pot durar des de minuts fins a dies sencers. El funeral, però, ens posa de cara la realitat, i pot ser el primer pas per sortir d’aquesta crisi i començar el treball del dol.

“Quan durarà això, no acabarà mai...”

No hi ha un temps determinat per deixar de sentir dolor, però l’angoixa certament anirà minvant de mica en mica. No es pressioni per deixar de sentir el que sent, no tingui pressa. I quan cregui que ha arribat el moment, intenti normalitzar les seves rutines quotidianes (la casa, la feina, les activitats que feia...).

“El veig a tot arreu, com si encara hi fos, el busco...”

És com una obsessió derivada dels últims moments acompanyant la persona difunta. Ens pot dur a sentir la necessitat de mirar dintre nostre, de buscar la persona desapareguda en els nostres records.

I també en l’exterior, en els sorolls, objectes, les olors... A poc a poc aquests pensaments o sensacions s’aniran difuminant.

“No tinc ganes de fer res...”

Sentir-se deprimit, sense ganes de fer res, i no tenir cap mena d’interès per les coses és natural. El buit deixat per la persona estimada provoca aquest estat d’ànim. Fins i tot pot dur-nos a la conclusió que la nostra vida ja no té sentit i cal abandonar-la. És molt important que faci l’esforç d’explicar aquestes sensacions als que té al seu voltant.

El dolor, les llàgrimes i la pena que acompanyen la nostra tristesa no només són normals, són necessaris. Plorar no elimina el dolor, però ens descarrega de tensions. Encara que en els primers moments no s’ho cregui, tots tenim dintre nostre recursos insospitats que hem anat adquirint al llarg de la vida i que ens ajudaran en aquests moments difícils.

COM AFRONTAR LA PÈRDUA

D’UNA PERSONA ESTIMADA

(4)

“Haig de plorar?”

Podem sentir-nos tan aclaparats que arribem a pensar que ens tornarem bojos. Algunes persones es pregunten si és bó plorar. No tothom experimenta el dolor ni l’expressa de la mateixa manera. I no hi ha una manera millor que una altra: hi ha persones que ploren i criden, mentre que d’altres resten en silenci; hi ha qui busca companyia i qui prefereix estar sol. El dolor, la pena, ens poden colpir de sobte, quan no ens ho esperem, a casa, en veure un objecte o una peça de vestir del difunt, en venir-nos un record a la ment...

“Hauria d’haver...”

La necessitat de canviar les coses que ens fan mal, de voler entendre el què ha passat, ens porta a interrogar-nos sobre el que podíem haver fet millor en relació amb la persona desapareguda. És aquest desig de canviar la realitat (la pèrdua de l’ésser estimat) el que fa que la culpabilitat ocupi un espai en el procés de dol; fins i tot podem experimentar ràbia pel que ha succeït i remordiment pel que no hem pogut canviar, i retreure a la persona difunta que ens hagi deixat. La realitat és tossuda i sovint passa per damunt del que desitgem.

Què pot fer per sentir-se millor:

Primer de tot accepti els sentiments i el dolor que sent, són normals i inevitables.

Si sent molta angoixa, busqui una persona estimada que tingui a prop per fer-li una abraçada, agafi’l de la mà. Si té ganes de parlar, de dir quelcom, faci-ho:

la companyia dels altres pot ser una gran ajuda. Segueixi amb les seves activitats quotidianes, no les abandoni, posi’s petits objectius en el dia a dia.

Si necessita moments de silenci i espais de soledat, faci-ho saber; els altres ho entendran.

També és important cuidar-se, alimentar-se i descansar de forma adequada, i fer una activitat física moderada (passejades).

No prengui decisions importants, com ara anar a viure amb un familiar, vendre la casa o desfer-se d’objectes i records, de forma precipitada. Prengui’s el seu temps.

Escriure un diari, llegir o compartir el record amb les persones properes ajuda.

Pensi amb antelació com vol passar les festes i els aniversaris, i amb qui els vol compartir.

Quan cal demanar ajuda professional?

Sempre que cregui que ho necessita.

Si al cap de 3 mesos veu que el seu malestar continua intens, fins el punt que li costa fer petites rutines diàries o sent angoixa, buidor o culpabilitat, o que la seva salut en general està afectada, no dubti a consultar amb un psicòleg.

(5)
(6)

Le ayudamos a superar el duelo

Este folleto ha sido elaborado por miembros de Serveis Integrals de Psicologia (SIPS), un colectivo de profesionales especializados en asistencia psicológica en incidentes críticos y psicología de emergencia, que colabora con la Funeraria Santa Coloma.

Si alguien cercano a usted ha sufrido la pérdida de una persona querida y necesita ayuda para superar un momento difícil, puede llamar al teléfono que figura a continuación.

Llámenos si nos necesita 93 466 00 57

La muerte de una persona querida es un momento difícil y duro para todos. Algo dentro de nosotros se rompe a causa de la ausencia de quien nos había acompañado hasta entonces.

La pena nos afectará en distintas áreas de nuestra vida y superarla conllevará tiempo. Este tiempo, o mejor dicho, este proceso de superación, es lo que llamamos “duelo”.

En este folleto encontrará información que le servirá para entender mejor lo que siente y las reacciones que tiene, así como consejos para cuidar de usted mismo. El folleto también puede ser útil a las personas que le rodean para comprender mejor la situación en la que se encuentra.

La pérdida de una persona querida es una de las pruebas más difíciles que hay en la vida. Cuando se afronta es natural sentir dolor, angustia, pena e incluso tener sensaciones extrañas de aturdimiento y confusión. Durante los primeros días, uno acostumbra a estar ocupado, aturdido, pero acompañado. Después vienen momentos más difíciles, de profundo dolor y soledad. Es entonces cuando se nota con más intensidad la ausencia de la persona querida. A veces casi no sabemos dónde estamos ni quiénes somos.

La pérdida es como una sacudida que remueve nuestros puntos de referencia y nuestras perspectivas. Hacíamos un camino y, de repente, este camino desaparece; todo se cuestiona y el futuro parece que no tiene el mismo significado. Nuestro corazón y nuestra mente se tendrán que integrar de forma gradual en la nueva realidad, la que tenemos que afrontar sin la compañía del otro: este es el “trabajo del duelo”.

(7)

Consejos prácticos

“Esto no es verdad, no me está pasando…” El estado de choque en el que nos encontramos hace que nos resulte difícil creer la situación; incluso es posible que lleguemos a negar lo ocurrido.

Podemos encontrarnos afectados físicamente,

como anestesiados, sintiendo el latido del corazón más acelerado, experimentado alteraciones en la presión arterial y dificultades para respirar, sufriendo a veces pequeños desmayos. Podemos perder el hambre, tener problemas para dormir o, todo lo contrario, dormir mucho.

Estos y otros síntomas son manifestaciones de un estado emocional intenso causado por el golpe sufrido, un estado de perplejidad que puede durar desde minutos hasta días enteros. El funeral, sin embargo, nos enfrenta a la realidad, y puede ser el primer paso para salir de esta crisis y empezar el trabajo del duelo.

“Cuánto durará esto, no acabará nunca…” No hay un tiempo determinado para sentir dolor, pero la angustia ciertamente menguará poco a poco. No se presione para dejar de sentir lo que siente, no tenga prisa. Y cuando crea que ha llegado el momento, intente formalizar sus rutinas cotidianas (la casa, el trabajo, las actividades que hacía, …).

“Le veo en todos sitios, como su todavía estuviera, le busco…”

Es como una obsesión derivada de los últimos momentos acompañando a la persona difunta. Nos puede llevar a sentir la necesidad de mirar dentro de nosotros, de buscar a la persona desaparecida en nuestros recuerdos. Y también en el exterior, en los ruidos, los objetos, los olores, … Poco a poco estos pensamientos o sensaciones se irán difuminando.

“No tengo ganas de hacer nada…”

Sentirse deprimido, sin ganas de hacer nada, y no tener ningún interés por lo que le rodea, es natural. El vacío dejado por la persona querida provoca este estado de ánimo. Incluso puede llevarnos a la conclusión de que nuestra vida ya no tiene sentido y que hay que abandonarla. Es muy importante que haga el esfuerzo de explicar estas sensaciones a quienes tiene a su alrededor. El dolor, las lágrimas y la pena que acompañan nuestra tristeza, no solo son normales; son necesarios. Llorar no elimina el dolor, pero nos descarga de tensiones. Aunque en los primeros momentos no se lo crea, todos tenemos recursos insospechados que hemos ido adquiriendo a lo largo de la vida y que nos ayudarán en estos momentos difíciles.

CÓMO AFRONTAR LA PÉRDIDA

DE UNA PERSONA QUERIDA

(8)

“¿Tengo que llorar?”

Podemos sentirnos tan abrumados que llegamos a pensar que nos volveremos locos. Algunas personas se preguntan si es bueno llorar. No todo el mundo experimenta el dolor ni lo expresa de la misma forma. Y no hay una forma mejor que otra: hay personas que lloran y gritan, mientras que otras se quedan en silencio; hay quien busca compañía y quien prefiere estar solo. El dolor, la pena, nos pueden afectar de repente, cuando no nos lo esperamos, en casa, al ver un objeto o una prenda del difunto, al venirnos un recuerdo a la mente, … “Tendría que haber…”

La necesidad de cambiar las cosas que nos hacen daño, de querer entender lo que ha pasado, nos lleva a interrogarnos sobre lo que podíamos haber hecho mejor en relación con la persona desaparecida. Es este deseo de cambiar la realidad (la pérdida del ser querido) lo que hace que la culpabilidad ocupe un espacio en el proceso de duelo; incluso podemos experimentar rabia por lo que ha sucedido y remordimiento por lo que no hemos podido cambiar y reprochar a la persona difunta que nos haya dejado. La realidad es tozuda y a menudo pasa por encima de nuestros deseos.

Qué puede hacer para sentirse mejor:

En primer lugar, acepte los sentimientos y el dolor que siente: son normales e inevitables.

Si siente mucha angustia, busque una persona querida que tenga cerca para darle un abrazo, cójale la mano. Si tiene ganas de hablar, de decir algo, hágalo. La compañía de los demás puede ser una gran ayuda.

Siga con sus actividades cotidianas, no las abandone, póngase pequeños objetivos en el día a día.

Si necesita momentos de silencio y espacios de soledad, hágalo saber; los demás lo entenderán.

También es importante cuidarse, alimentarse y descansar de forma adecuada, y hacer una actividad física moderada (paseos).

No tome decisiones importantes, como ir a vivir con un familiar, vender la casa o deshacerse de objetos o recuerdos, de forma precipitada. Tómese su tiempo.

Escribir un diario, leer o compartir el recuerdo con las personas próximas ayuda.

Piense con antelación cómo quiere pasar las fiesta y los aniversarios, y con quién los quiere compartir. ¿Cuándo hay que pedir ayuda profesional?

Siempre que crea que lo necesita.

Si pasados tres meses ve que su malestar sigue siendo intenso, hasta el punto que le cuesta hacer pequeñas rutinas diarias o siente angustia, vacío o culpabilidad, o que su salud en general está afectada, no dude en consultar a un psicólogo.

(9)

1216

www.funerariasantacoloma.com

(24 h.)

93 466 00 57

Referencias

Documento similar

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

Habiendo organizado un movimiento revolucionario en Valencia a principios de 1929 y persistido en las reuniones conspirativo-constitucionalistas desde entonces —cierto que a aquellas

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

En este sentido, puede defenderse que, si la Administración está habilitada normativamente para actuar en una determinada materia mediante actuaciones formales, ejerciendo

En la parte central de la línea, entre los planes de gobierno o dirección política, en el extremo izquierdo, y los planes reguladores del uso del suelo (urbanísticos y

pues aixó es lo pichOi', Qni hacha vist á Pepa Lluesma y á tats així el 'apaüatsL .. Podrá dir qne disfras,ats mas ha vist en

 Para recibir todos los números de referencia en un solo correo electrónico, es necesario que las solicitudes estén cumplimentadas y sean todos los datos válidos, incluido el

Sólo que aquí, de una manera bien drástica, aunque a la vez coherente con lo más tuétano de sí mismo, la conversión de la poesía en objeto -reconocida ya sin telarañas