LA DETERMINACIO DE LA GLUCEMIA
perR. CARRASCO I FORMIGUERA E. BIETO
Roe, Irish i Boyd han demostrat (i), i nosaltres hem comprovat, que la sang amb fluorur sodic al 2 per ioo conserva inalterada la concentracio de la glu-cosa durant alguns dies, adhuc en condicions no asep-tiques i a temperatures fins a 380 C. Ens ha sem-blat interessant d'esbrinar si la presencia de fluorur sodic a la concentracio esmentada determina o no al-guna alteracio, ja des del primer moment, en el re-sultat de la determinacio de la glucemia. Hem cregut que tambe seria interessant d'estudiar al mateix temps 1'efecte, en el mateix sentit de l'addicio a la sang d'o-xalat sodic neutre al 2 per iooo, que constitueix tin artifici anticoagulant eficac, que es emprat amb molta fregiiencia.
Treballs de la Societat de Biologia . 1933 267
en un resta la sang sola i en els altres dos han estat posats previament oxalat sodic en Fun i fluorur sodic en l'altre, en les quantitats necessaries perque aquestes substancies quedin dissoltes en la sang en les pro-porcions abans esmentades; agitar aquests tubs, per tal d'assegurar la dissolucio dels anticoagulants, i, tot se-guit, comencar la determinaci,5 de la glucemia a tots tres tubs. Hem desproteinitzat pel metode de Somogyi micro (2), i mesurat la concentracio de glucosa en els filtrats pel metode de Hagedorn i Jensen (3), segons la tecnica descrita per un de nosaltres (4). Les des-proteinitzacions de tots tres tubs han estat comen-cades sempre abans de passar cinc minuts des del mo-ment de 1'extracci6 de la sang, i les diferents operacions de la determinacio de la glucemia han estat realit-zades a continuacio, sense cap interrupcio, fins a esser acabades. De cada tub n'ha estat feta una doble de-terminacio. Els resultats d'aquests experiments son ex-posats a la taula adjunta. Les valors de les glucemies hi son expressades en milligrams de glucosa per ioo cc. de sang.
De les xifres contingudes en aquesta taula, resulta
que, en les condicions dels nostres experiments:
d .^ C .^ v Y b d
0
Q
C m d U .^ N d b d A Q p^ N ^. O m d .^ 4 .^ d d b u p 0 Q U A M b O .^ N u a ^O ^O t^ O M O ao ao .+ N [^ ^ 00 l^ O Q \ W O^ W M ry W aD ^/'1 H M H M M ^O ^ ^n MAO O ^ 00 QQ^^ N O CO l^0 C` l^^ ^ MOCO CAM H H H M M V^ H NCO ^+ M H N C H W l^ .+ O^ t^ G^ op N O n O^ H N M H ^O ^O N M O N M M ^+^t,..^,^^,^ ^ O^v I
M iO.+OO^OO M^+N^^. W l^ ^+ ^ n Q`ao N O [^ ^ M M H HO^MCO t^M ^^nO ^^O O
Treballs de la Societat de Biologia . 1933 260
per a la sang amb oxalat, i de
6'8 mgr. per ioo cc.,
o
sigui
de
6
per
zoo
per
a
la
sang
amb
fluorur.
Donada
la
concordanca, en
general
excellent,
de
les
dobles determinacions, la constancia del fet
no permet
pas de dubtar de la seva realitat, a desgrat de ]a seva
migradesa.
2.n La sang amb oxalat sodic generalment dona valors lleugerament inferiors als de la sang amb fluo-rur sodic. Aquest fet, per be que es manifesta en la major part dels nostres experiments i en les valors de les mitjanes que acabem d'esmentar, no es pas absolu-tament constant, ja que, en els nostres experiments, d'onze casos, en dos els resultats son iguals; en tres el resultat de la sang amb oxalat es superior al de la sang amb fluorur, i tan sols en sis casos el resultat de la sang amb oxalat es inferior al de la sang amb fluorur. La diferCncia mes gran observada per nosaltres cs de 17 mgr. per ioo cc., o sigui d'un 12'3 per ioo del resultat de la sang amb fluortir, que es el mes alt dels dos, i encara aixo es precisament en l'dnic cas de tota la serie en que varem perdre una doble determinacio. Del conjunt de les diferencies observades per nosaltres, resulta una mit-jana de 2'4 mgr. per loo cc., o sigui d'un 2`3 per loo de la mitjana dels resultats de la sang amb fluorur d'aques-ta serie. Diferencies numeriques d'aquest ordre es pos-sible que no corresponguin pas a una realitat, sing que siguin simplement una manifestacio dels possibles errors dels metodes.
sodic s'exerceix damunt 1'acci6 reductora de la glucosa,
o
be
damunt la precipitacio de substancies reductores
altres
que la glucosa
(desproteinitzacib)
o
be damunt
d'algun altre dels moments o factors de la determinacio
la de glucemia.
Institut de Fisiologia.
Facultat de Medicina. Barcelona.
BIBL IOGRAFIA
1. J. H. Roe, J. Irish i J. I. Bogd, Journal of Biol. Chern., LxXV' 685; 1927.
