Carles Salvador i Gimeno
Nat fl València el 1893. Professa el Magistel'¡ a Be- tlassal. Valencianista, ha escrit vel'S i prosa en revistes i diaris. Redactà durant alguns anys !In Glosari amb el j>seudò1l'im Isop l'Ebron. La seua labol' més que de li·
terat és de propagandista. Li platl més aquest adjectil~
qlte tot altre.
Llibres publicats: Plàstic, poemes, 1923. Llibret Eu- carístic, poemes, 1928. Elogi del Xiprer, assaig, 1929.
Vermell en to major, poemes, 1929.
102
J
POESIA
Joc de paraules que 'interpreta un estat inte- 1'ior pur.
Inspiració feta fJaraula viva, ço és, feta r'Ít- me, que raja de d'ins a fora.
Evasió d'imatges.
* * *
Util'itzo la Poesia per l'intim gmg d'escriure l:1 meua llengua.
Si no ningú llix'qués els meus poemes també els escriuria a11'l.b la mateixa .fruició d'ara. Els publico per exm¡,playitat propagandista, d'acció.
Soc un polític de l'·idiow¡,a.
Faig poesia avantguard'ista perquè en altres qüestions P1'OU més ·inte1'essants i importants que les literàries també en soc, o al menys me sento, d'avantguarda.
Detesto tota activitat que no szga apta per a fer valencianisme, ciutadania.
M e interessa. més la prosa que el vers; el tea- 103
t're més que la novella i la filosofia 111/,és que cap altra activ'itat racional.
La Filosofia és la deu del governant.
N o soc) doncs) I/,Ln poeta a la manera retori- c1sta.
No voldria mai deixar de fer poesia d)avant- guarda i ciutadania cada vegada més liberal.
Carles Salvador.
EL TITOT
Pels voltants de la masia va el titot;
sembla que fatil1eria feu titot d'un vell bruixot.
Son vestit negre blaveja si el recull
i a ningú del mórrgnveja posseït del seu orgull.
Creu portar sempre a la moda son plomall;
quan s'ho pensa, fa la roda i el ventall.
De son pas mai no en fa massa, pinturer;
poc a poc vol fer la passa pel carrer.
Cada jom trota i retrata per lluir l'ample vestit i per res hom li escarota la carraca del seu crit.
105
Sap baixar per lluïment el seu moc; si vol, l'arrufa fa una passa i de repent se detura al temps que bufa i obri airós altra vegada son plomall;
no farà nova petjada però si l'escarafall.
Fuig de casa i de la jaça per, voltant, no anar enlloc i no sap que cada passa va acostant-lo vora el foc car del viure sols li espera -bé que mal-
una taula llaminera de Nadal.
IDIVLI
Ella venia de l'horta ell tocava el saxofò.
El camí curull de gràcies i el balcó de semitons.
106
«
Ella arramalava un ase amb cols i ell un xarleston.
El -blau-cel el destenyia l'esferoide de llautó.
Ella venia de lhorta i ell asomat al balcó.
XIPRERS
Aquells raspalls que hi ha dins del calvari de punta al cel i esperen nuvolades
són plens de goig davant la volta blava.
Ells van creixent pel gust d'ésser inútils, per fer-se poc a poc menys manejables, per viure eternament en ampla vaga.
Només l'estel remot exorna els vèrtexs només l'ocell fa niu en llurs brancatges.
(Ocell i estel-mon cor !-refils i brasa).
107
