(PE) Cartera de Serveis de les Unitats d Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l Atenció Primària

101  Descargar (0)

Texto completo

(1)

(PE) Planificació i Avaluació

Plans Estratègics d’Ordenació de Serveis

Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual

i Reproductiva

de Suport a l’Atenció Primària

14

(2)

Lalala.

(3)

Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual

i Reproductiva

de Suport a l’Atenció Primària

Planificació i Avaluació

Plans Estratègics d’Ordenació de Serveis

( PE )

(4)

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Cartera de serveis de les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva de suport a l'atenció primària(Catalunya)

Cartera de serveis de les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva de suport a l'atenció primària. - (Planificació i avaluació ; 14)

Bibliografia

ISBN 978-84-393-7643-9

I. Catalunya. Departament de Salut II. Col·lecció: Planificació i avaluació ; 14 1. Salut reproductiva - Catalunya 2. Atenció primària - Catalunya 3.

Catalunya - Política sanitària 618:614(467.1)

© Generalitat de Catalunya. Departament de Salut Edita: Direcció General de Planificació i Avaluació.

Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

Primera edició: Barcelona, desembre de 2007 Tiratge: 1.500 exemplars

ISBN: 978-84-393-7643-9 Dipòsit legal: B-56028-2007

Assessorament lingüístic: Linguacom S.L.

Disseny: eggeassociats Impressió: Reprodisseny

(5)

Índex

Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

Presentació . . . .5

1. Resum executiu . . . .7

2. Introducció . . . .11

3. Metodologia . . . .17

4. Línies de servei . . . .21

4.1 Activitats assistencials . . . 23

4.2 Activitats informatives i educatives . . . 23

4.2 Activitats formatives per a professionals . . . 24

5. Atenció a joves . . . .27

6. Consell reproductiu . . . .33

7. Atenció materno-infantil: control i seguiment de l’embaràs . . . .37

8. Atenció materno-infantil: diagnòstic prenatal . . . .43

9. Atenció materno-infantil: educació maternal . . . .49

10. Atenció materno-infantil: atenció al puerperi . . . .53

11. Prevenció del càncer de coll uterí . . . .59

12. Prevenció del càncer de mama . . . .63

13. Atenció a les infeccions de transmissió sexual . . . .67

14. Atenció a la patologia ginecològica . . . .73

15. Activitat comunitària a persones adultes. Educació afectiva i sexual . . . .79

16. Atenció a la violència vers les dones . . . .83

17. Bibliografia general . . . .87

18. Actors que han participat en la definició de la cartera de serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva . . . .93

NOTA: “En aquest document, quan s’utilitza el terme llevadora / infermera es refereix tant els homes com a les dones que exerceixen la professió”.

(6)
(7)

La planificació sanitària és un dels eixos fonamentals de la política del Govern. La pla- nificació sanitària del Departament de Salut té com a objectiu marcar les directrius estratègiques per continuar avançant en la millora de l’estat de salut, en la disminució de les desigualtats i en l’eficiència dels serveis de salut. Un dels instruments que aju- den a garantir l’equitat en la prestació d’atenció sanitària és la definició d’una cartera de serveis objecte de finançament públic. Quan aquesta cartera es defineix a partir del millor coneixement científic disponible i alhora té en compte criteris de subsidiarietat i de cost-benefici, també esdevé un instrument d’ajut per assolir l’eficiència de la pres- tació i contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari.

La cartera de serveis que es presenta en aquest document ha tingut en compte els avenços en el coneixement científic, el desenvolupament complet de les competències dels professionals assistencials i els canvis en les característiques de la demanda sanitària i social de la població. La cartera s’ha definit com un element clau dins del marc del Pla estratègic d’ordenació de l’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) i del Pla estratègic d’ordenació a l’atenció maternoinfantil. Els plans estratègics d’or- denació de serveis, adaptats a la realitat del nostre país i al context econòmic i sanita- ri, defineixen les activitats i l’ordenació de serveis necessaris per assolir polítiques de salut amb una visió integrada entre els diferents nivells assistencials i d’acord amb els avenços en el coneixement científic, el desenvolupament dels serveis sanitaris i l’evo- lució de les competències dels seus professionals.

Vull agrair la dedicació i l’esforç realitzats a tots els qui han participat en l’elaboració del document. Espero i desitjo que aquesta cartera sigui útil per a tots els professio- nals que treballen en l’atenció a la salut sexual i reproductiva i en l’atenció maternoin- fantil, i s’assoleixi el seu objectiu últim, que és promoure l’equitat i assolir tant una elevada qualitat en la prestació d’aquests serveis com un elevat grau de satisfacció de la ciutadania.

María Luisa de la Puente Martorell Directora general de Planificació i Avaluació Departament de Salut

5 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

Presentació

(8)
(9)

1. Resum executiu

(10)
(11)

9 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

1. Resum executiu

Taula 1. Cartera de serveis de les unitats d’ASSIR

CARTERA DE SERVEIS DE LES UNITATS ASSIR

ACTIVITAT ASSISTENCIAL * QUI *** ON

Atenció a joves

Consell afectiu sexual Activitat comunitària: Llevadora, dona suport CAP, Centre especialitats, Consell reproductiu: Consell contraceptiu, consell a l'infermera en el Programa Salut i Escola**, espais específics d’atenció a joves preconcepcional, prevenció de comportaments de risc si precisa.

Consell Infeccions Transmissió Sexual Tarda/espai jove: llevadora.

Prevenció càncer coll d'úter Complexitat i patologia: obstetraginecòleg/òloga,

Atenció a la patologia ginecològica psicòleg/òloga.

Educació afectiva sexual grupal

Consell reproductiu / Atenció mètodes contraceptius

Consell afectiu sexual Llevadora Psicòleg/òloga: CAP, Centre especialitats

Consell contraceptiu atenció,

Consell preconcepcional si precisa

Consell Infeccions Transmissió Sexual

Consell dificultats en la fertilitat Obstetraginecòleg/òloga

Mètodes barrera Llevadora

Mètodes hormonals, mecànics, definitius i altres Obstetraginecòleg/òloga i llevadora CAP, Centre especialitats, Hospital Atenció MI: control i seguiment de l’embaràs

Classificació risc Llevadora professional referent, Psicòleg/òloga: CAP, Centre especialitats Control i seguiment embaràs baix risc i risc mitja col·laboració de ginecòleg/òloga atenció,

Control i seguiment embaràs alt risc Obstetraginecòleg/òloga i llevadora si precisa

Contol i seguiment embaràs risc molt alt Servei MI hospital de referència Hospital

Ecografia obstètrica Obstetraginecòleg/òloga CAP, Centre especialitats, Hospital

Atenció MI: diagnòstic prenetal

Consell assistit i sol·licitud proves Llevadora Psicòleg/òloga: CAP i Centre especialitats

Informació resultats Llevadora/Obstetraginecòleg/òloga atenció, ECO: centre especialitats o hospital

Assessorament i control patologia Obstetraginecòleg/òloga si precisa Proves invasives: Centre Ecografies i realització proves especials i invasives Obstetraginecòleg/òloga especialitats o Hospital MI

Atenció MI: educació maternal

Educació maternal (grupal) Llevadores CAP i Centre especialitats

Atenció MI: atenció al puerperi

Atenció al domicili Llevadores en coordinació amb infermeres CAP, Centre especialitats.

Atenció a la consulta EAP per programa nen sà. Suport segons cas L'educació grupal també a d'altres

Atenció grupal d'altres professionals. locals comunitat i visita precoç

Revisió post-part al domicili de la dona

Prevenció càncer de coll uterí

Cribratge del càncer de coll d'úter (dones 25-65) Llevadores amb col·laboració CAP, Centre especialitats Citologia cada 3 anys després de 2 anuals normals d'obstetraginecòlegs/òlogues per patologia

Prevenció càncer de mama

Suport al cribratge poblacional de càncer de mama Llevadora: E.Sanitària CAP, Centre especialitats. Oficina

(dones 50-69. Mamografia cada 2 anys) de cribratge

Cribratge oportunísta coordinat amb l'oficina de cribratge Obstetraginecòleg/òloga CAP, Centre especialitats Infeccions de transmissió sexual

Prevenció d'ITS, VIH/SIDA Llevadores Psicòleg/òloga: CAP, Centre especialitats

Diagnòstic, tractament i seguiment d'ITS, VIH/SIDA Obstetraginecòleg/òloga i llevadora atenció, si precisa Patologia ginecològica

Atenció a la patologia de l'aparell genital i de la mama Obstetraginecòleg/òloga durà a terme el diagnòstic CAP, Centre especialitats Atenció a la demanda d'esterilitat, estudi previ i tractament i seguiment de la patologia. Hospital

Atenció als trastorns de sòl pelvià i incontinència d'orina En l'atenció del sòl pelvià i incontinència d'orina Atenció al climateri psimptomàtic depenent de la causa intervendran també l'Uròleg, Atenció a la patologia disfuncional i trastorns dolorosos llevadora, infermera i fisioterapeuta.

Seguiment de la patologia oncològica Psicòleg/òloga: Atenció, si precisa Atenció a la patologia cervical i endometrial

Procediments en el diagnòstic i tractament amb tèniques de Obstetraginecòleg/òloga Centre especialitats, Hospitals cirurgia menor ambulatòria: Ecografia ginecològica, bisturí

elèctric, nansa diatèrmica, histeroscòpia, làser de CO2 Activitat Comunitària a persones adultes

Educació afectiva sexual (grupal), educació i suport a la Llevadores. Suport psicoleg si es precisa CAP, associacions, altres

menopausa (grupal), prevenció i reeducació del sòl pelvià espais comunitaris

(grupal), altres grups comunitaris.

Atenció a la violència vers les dones

Prevenció, valoració i atenció a la dona Llevadores, Obstetraginecòlegs/òlogues, CAP

Psicòlegs/òlogues i altres professionals Centre especialitats, Hospitals

* Totes aquestes activitats s'han de dur a terme en coordinació amb l'EAP

** La infermera de l'EAP és la responsable del programa Salut i Escola

*** L'auxiliar d'infermeria donarà suport a la consulta

(12)
(13)

2. Introducció

(14)
(15)

Un dels pilars bàsics dels sistemes nacionals de salut és l’equitat d’accés a les pres- tacions sanitàries. Una de les condicions per assolir aquest objectiu és que existeixi una definició explícita de quines són aquestes prestacions, on es duran a terme i qui les executarà. Per aquest motiu els governs impulsen la definició de les carteres de servei. La cartera de serveis d’una determinada prestació assistencial té com a objec- tiu concretar de forma explícita quines seran les intervencions (preventives, diagnosti- ques, terapèutiques, pal·liatives i rehabilitadores) objecte de ser finançades amb fons públics, i quina és la població diana a la qual van adreçades. És a dir, quines seran les persones beneficiaries d’aquestes intervencions.

El Decret 283/1990 va crear el Programa sanitari d’atenció a la dona (PSAD), amb l’ob- jectiu de promoure, impulsar, coordinar i dur a terme les activitats d’atenció integral a la dona en els aspectes relatius a l’orientació i la planificació familiar, l’educació mater- nal, l’embaràs, el part, el postpart i la resta d’estats fisiològics i malalties directament relacionats amb el seu sexe. Posteriorment, la seva denominació va canviar a atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR). Amb aquest Programa es dota els equips d’a- tenció primària (EAP) d’una estructura de suport a la seva tasca assistencial vers la salut sexual i reproductiva, que són les unitats ASSIR. Aquestes unitats de suport a l’a- tenció primària de salut (APS), estan ubicades en un nivell entre l’atenció primària (AP) i l’atenció especialitzada (AE). La gestió d’aquestes unitats ASSIR a Catalunya és varia- da, en la majoria de casos es gestionen des de l’AP (ICS), i en d’altres són gestionats per un hospital o un consorci. També la ubicació física d’aquests equips és diversa en el territori, i poden estar ubicades als centres d’especialitats (abans CAP II), i als cen- tres d’atenció primària (CAP), on és la llevadora qui proporciona principalment l’aten- ció. Finalment, es poden trobar unitats ASSIR a les consultes externes d’un hospital.

La primera cartera de serveis de les unitats de l’ASSIR data del juny de l’any 1997, on un grup de professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del CatSalut van definir el conjunt d’intervencions que havien de ser incloses dins d’aquesta prestació assis- tencial. Posteriorment, i fins ara, el CatSalut, ha estat introduint un annex al contracte d’atenció primària amb altres proveïdors assistencials de Catalunya, on s’especifiquen una sèrie d’estàndards a assolir en el curs d’aquesta activitat assistencial. Aquests estàndards es fonamenten en el document de l’any 1997 esmentat anteriorment.

Alhora, alguna regió sanitària ha estat avaluant els serveis oferts a la població de manera sistemàtica utilitzant indicadors dissenyats específicament per a aquest motiu.

Cal assenyalar que les activitats d’algunes de les línies de serveis de la cartera de l’ASSIR també es duen a terme, en més o menys mesura, en altres dispositius assis- tencials (EAP, hospitals), que han d’estar plenament coordinats.

Malgrat disposar ja d’una cartera de serveis de l’any 1997, els avenços en el coneixe- ment científic i l’evolució de la societat en fan necessària l’actualització, com també ho és un replantejament de les activitats dels i de les professionals de les unitats d’ASSIR als nous requeriments organitzatius i assistencials.

Aquest document té com a objectiu actualitzar la cartera de serveis de les unitats d’ASSIR d’acord amb l’evidència científica i les noves demandes socials i sanitàries.

S’estructura en diferents apartats on es defineixen les activitats assistencials, informa- tives i educatives per a cada línia de servei.

Aquesta cartera de serveis s’emmarca dins el nou model d’atenció a la salut mater- noinfantil i a la salut sexual i reproductiva fonamentat en un únic model assistencial

13 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

2. Introducció

(16)

territorial, i amb una visió compartida entre els diferents nivells, de manera que els ser- veis maternoinfantil dels hospitals i els serveis ASSIR treballin funcionalment com un únic servei. Aquest model té com a porta d’entrada preferent l’EAP, amb el qual les unitats ASSIR s’han de coordinar estretament. El treball coordinat entre l’equip territo- rial (professionals de l’hospital (MI) i de les unitats d’ASSIR d’AP d’un determinat àmbit territorial) i les i els professionals de l’EAP, ha de garantir en tot moment el continuum assistencial i el treball per processos.

La cartera de serveis que aquí es presenta ha estat elaborada d’acord amb l’evidèn- cia científica i els criteris de subsidiarietat i cost-benefici. És a dir, la distribució de l’e- xecució de les activitats de la cartera entre les i els professionals de les unitats ASSIR s’ha fet per apropar l’atenció al punt on es genera la demanda i la situació on la rela- ció entre la competència del professional i el cost derivat del servei és més beneficio- sa. En aquest sentit cal remarcar el fet que la distribució de competències entre professionals segueix el principi de preferència. És a dir, la cartera de serveis estableix que “preferentment”, en cada activitat, és un o una professional o un altre qui ha d’e- xecutar el servei en primer terme. Per a algunes activitats de la cartera, s’esmenta la participació de professionals de l’EAP; aquest fet respon a la necessitat de reforçar la coordinació entre l’EAP i la unitat ASSIR per a aquestes activitats, atès que no és objectiu d’aquest document definir una cartera de serveis sobre l’atenció a la dona pels EAP. Cal no oblidar que una de les accions que ajuda a reforçar el paper de suport de l’ASSIR a l’EAP és el registre de les activitats realitzades dins de la historia clínica de l’usuari/a, que ha de ser accessible i compartida per totes les persones professio- nals dels EAP i de l’hospital de referència.

En síntesi, l’execució de competències dels i de les professionals de l’ASSIR, sobre la base dels criteris esmentats anteriorment, ha de ser:

Professionals de Nivells de competència les Unitats d’ASSIR

Llevadores Activitats de promoció i prevenció de la salut, i de diagnòstic i atenció en els processos normals i fisiològics

Ginecòlegs/òlogues Activitats de diagnòstic i atenció a la patologia, i al risc obstètric i ginecològic

Aux. administratius Atenció a l'usuari/a, referent per processos administratius Aux. d’infermeria Suport a les consultes, rol informatiu

Psicòlegs/òlogues Atenció psicològica en salut sexual i reproductiva (aliances amb diferents institucions)

Professionals dels EAP Porta d’entrada i coordinació amb la unitat ASSIR

2. Introducció

Taula 2. Professionals i competències

(17)

Cal esmentar que, tot i que la vessant psicològica va implícita en les activitats educa- tives i assistencials, en alguns casos caldrà la intervenció més específica del psicòleg/òloga. És important que tots els ASSIR comptin amb el suport d’aquests equips professionals (bé sigui dins l’equip o a través de les unitats de salut mental de referència, que hauran de comptar amb un psicòleg/òloga expert en salut sexual i reproductiva). També és important que la unitat ASSIR compti amb el suport dels recursos d’atenció social disponibles en la seva àrea d’influència.

D’altra banda, també es vol potenciar la disminució de les desigualtats en salut i des d’una visió de gènere tenim reptes importants a assolir en l’atenció sexual i reproduc- tiva. Aquests són, entre altres, el disfrutar de la sexualitat, el dret de decidir com, quan i amb qui, l’empoderament de les dones en les relacions sexuals protegides, la plani- ficació de l’embaràs i el part, la decisió del mètode contraceptiu i coneixements dels procediments sanitaris per els quals passarà, i també cal desenvolupar mesures espe- cífiques que corresponsabilitzin als homes en una sexualitat segura i saludable, en l’an- ticoncepció i la cura de les filles i els fills.

Aquesta superació de les desigualtats ha de tenir en compte la diversitat de l’orienta- ció sexual de les persones (HLGBT) i les seves particularitats en l’atenció de la salut ª.

Aquesta nova cartera de serveis vol fer un èmfasi especial a implantar aquests serveis de forma equitativa i accessible a les persones amb alguna discapacitat (física, psíqui- ca i sensorial).

Alhora, atès que la dona acudeix d’una forma regular als EAP i a l’ASSIR, aquests hau- ran de tenir els circuits establerts per tal de tenir cura de la prevenció, la detecció pre- coç, el diagnòstic, el tractament i la rehabilitació en relació amb la violència vers les dones. Aquestes actuacions cal tenir-les en compte en tot el procés i les activitats assistencials (consell reproductiu, control d’embaràs, educació afectiva i sexual, etc).

També caldrà considerar el fenomen de la immigració i el seu impacte en la salut sexual i reproductiva; l’arribada de persones amb parles i codis diferents procedents de diver- sos països pot comportar dificultats afegides, relacionades amb l’accessibilitat i la comunicació, de forma més explícita en el període inicial de l’arribada. En una pers- pectiva d’inclusió i amb l’objectiu de reduir els desavantatges, la participació de ser- veis de mediació intercultural (traductors/res, mediadors/res, agents de salut comunitaris), seran un element clau per afavorir l’accessibilitat i millorar el coneixement i la comunicació entre professionals i la població immigrada.

És recomanable que davant d’una consulta espontània aquesta englobi la consulta d’acollida, on es fa una anàlisi de la demanda, la detecció del problema i el tractament i/o l’orientació/derivació.

Finalment cal esmentar que aquesta nova cartera de serveis és dinàmica, és a dir, s’a- nirà actualitzant i adaptant als nous coneixements científics i l’establiment de noves competències professionals.

La cartera de serveis que es presenta forma part del nou model de l’ASSIR definit en el Pla estratègic d’ordenació de serveis de l’atenció a la salut sexual i reproductiva pel Departament de Salut, que caldrà desenvolupar i implantar els propers anys a Catalunya.

15 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

ª Les sigles HLGBT es refereix al col·lectiu de heterosexuals, lesbianes, gais, bisexuals i transexuals.

(18)
(19)

3. Metodologia

(20)
(21)

S’ha fet la revisió i l’actualització de la cartera de serveis definida a l’any 1997, mit- jançant cinc grups de discussió formats per professionals de la salut, principalment de l’AP que treballen en l’atenció a la salut sexual i reproductiva en les diferents vessants (accions preventives, diagnostiques i terapèutiques). També hi han participat professio- nals d’atenció maternoinfantil hospitalari, de societats científiques, de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya (CEESCAT) de la Direcció General de Salut Pública, del CatSalut i de les unitats de pla- nificació de les regions sanitàries, així com representants d’usuàries de la Coordinadora d’Usuàries de la Sanitat (CUS), de l’Institut Català de les Dones (ICD) i del Consell Nacional de Dones de catalunya (CNDC).

El contingut de la cartera de serveis que s’ha treballat en cadascun dels grups és la següent:

Grup 1: Atenció a joves Consell reproductiu Grup 2: Atenció maternoinfantil Grup 3: Atenció a la menopausa

Atenció a la patologia ginecològica Grup 4: Prevenció del càncer de mama i coll uterí

Infeccions de transmissió sexual.

Grup 5:Violència vers les dones

Els grups de treball es van reunir durant l’any 2005-2006. Es van discutir cadascuna de les actuacions definides en la cartera de serveis de l’any 1997 i, mitjançant consens i d’acord amb l’estat de coneixement científic i de la realitat del territori, es va definir la nova cartera de serveis. Posteriorment, s’ha fet un treball de consens amb totes les institucions implicades.

Dins de la cartera que presentem en aquest document s’han definit les següents línies de serveis: assistencials, informatives i educatives i formatives.

De cada una de les línies de servei, es va acordar definir:

- les activitats assistencials

- les activitats informatives i educatives - les activitats formatives.

De cada activitat dins de la línia de servei, es va acordar establir:

Nom de l'activitat.

Definició de l'activitat.

Població diana: Població a qui va dirigida.

Priorització: S’entén com priorització els grups de població que han d’estar subjec- tes a una cerca proactiva per part de professionals sanitaris perquè hi ha un compo- nent de risc.

Professionals: Perfil de professional preferent amb competències per dur a terme l’activitat i que alhora tingui la millor relació cost-benefici. Cal remarcar que aquest document només fa referència als i les professionals que treballen en l’àmbit del sis- tema sanitari, malgrat puguin existir altres professionals d’altres àmbits d’actuació que també podrien dur a terme algunes de les activitats referides.

Lloc:

- Centre d’atenció primària (CAP), quan ens referim a les activitats d’ASSIR que es fan en el marc de l’àrea bàsica de salut.

19 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

3. Metodologia

(22)

- Centre d’especialitats (CE), quan ens referim a l’activitat especialitzada ambulatò- ria (abans CAP II), ja sigui en CAP o consulta externa hospitalària.

- Domicili, pel que fa a l’atenció postpart.

- Hospitals (H), quan la complexitat del servei fa que es faci a l’hospital.

Circuit: Circuit assistencial.

Protocol: Es referencien protocols definits pel Departament de Salut quan n’hi hagi.

El terme “planificació familiar” s’ha substituït en aquest document per “consell contra- ceptiu”. Aquest consell queda inclòs en la línia de servei de “Consell reproductiu”, ente- nent que inclou activitats educatives, d’assessorament i assistencials.

3. Metodologia

(23)

4. Línies de servei

(24)
(25)

En la Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i reproductiva de Suport a l’AP s’han definit tres linies de serveis: les activitats assistencials, les activi- tats informatives i educatives i les activitats formatives.

Les activitats assistencials que s’han treballat, s’exposen més ampliament en els següents capítols i són:

- atenció a joves - consell reproductiu

- atenció materno-infantil: control i seguiment de l’embaràs - atenció materno-infantil: diagnòstic prenatal

- atenció materno-infantil: educació maternal - atenció materno-infantil: atenció al puerperi - prevenció del càncer de coll uterí

- prevenció del càncer de mama - atenció a les infeccions de ITS - atenció a la patologia ginecològica

- activitat comunitària a persones adultes. Educació afectiva i sexual - atenció a la violència vers les dones.

En la taula 1 es presenta l’esquema de les activitats assistencials de la cartera de ser- veis que s’ha definit per a les Unitats d’Assir.

Les activitats informatives i educatives són una activitat més que el i la professional ha d’incloure en la provisió de la cartera de serveis. La informació i l’educació s’inte- gra en cada visita dins el procés d’atenció.

També cal fer la provisió del consell assistit per tal d’ajudar a la dona a decidir i donar la seva conformitat en la relació de proves diagnòstiques i tractaments.

Per exemple, durant el control d’embaràs, en la consulta, s’haurà de donar informació i l’educació sanitària corresponent a cada mes de gestació, seguint el protocol de l’embaràs del Departament de Salut (informació sobre l’hospital de referència, hàbits alimentaris, activitat física, motius d’alarma, sexualitat, etc.).

Un altre exemple seria durant la realització d’una activitat preventiva, com pot ser la citologia vaginal. S’ha de fer l’educació pertinent segons l’edat de la dona (consell reproductiu, prevenció d’ITS, hàbits saludables, signes i símptomes de la menopausa, etc.).

Les activitats informatives van dirigides en general a la població diana. Es facilita infor- mació en relació amb la cartera de serveis i centres on es porten a terme les activitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva. Les activitats informatives es fan:

- a la consulta individual, als centres de salut

- a les sessions de grup, als centres de salut o altres espais comunitaris

- als espais de joves, amb material informatiu (escoles, discoteques, bars, centres municipals, etc.)

- als mitjans de comunicació: ràdios, revistes, TV - mitjançant webs específics

- mitjançant el programa Salut i Escola - Sanitat respon.

23 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

4.1. Activitats assistencials

4.2. Activitats informatives i educatives

4. Línies de servei

(26)

Les activitats educatives tenen l’objectiu d’aportar coneixements, habilitats, actituds i valors, que afavoreixin la responsabilitat de la població en la salut afectiva i sexual i reproductiva. L’activitat educativa grupal (joves i adults) que fa referència a educació maternal, grups postpart, l’educació afectiva i sexual, sòl pelvià i menopausa, s’han especificat en els corresponents apartats d’activitats assistencials.

Les i els professionals que donen informació i duen a terme l’educació sanitària han de ser els qui es relacionen directament amb la població diana de l’ASSIR, tant de la xarxa sanitària com d’altres àmbits socials i d’ensenyament.

Així mateix, la informació i l’educació sanitària cal donar-la tant en espais sanitaris (CAP, centres de salut mental, farmàcies), com en altres no sanitaris freqüentats per la població diana (centres educatius, associacions, grups d’esplai, etc.).

Cal assenyalar que els protocols elaborats pel Departament de Salut en relació amb les diferents línies de serveis de la cartera, porten incorporada la part d’informació i d’educació sanitària que el professional ha de donar a la consulta o en els grups espe- cífics de treball.

Tant les activitats informatives com d’educació sanitària han de preveure la diversitat en l'orientació sexual. Els gais i lesbianes moltes vegades tenen dificultats per parlar obertament d’intimitats del seu cos amb les i els professionals de la salut per por al rebuig. Aquesta situació s’agreuja quan parlem de l’atenció sanitària als homes i a les dones transsexuals. Les i els professionals han de ser respectuosos amb les diferents orientacions sexuals sense jutjar les decisions de les persones en matèria sexual, per tal que no se sentin discriminades o rebutjades.

Les persones transsexuals s’identifiquen d’una manera intensa i persistent amb el sexe contrari i, eventualment, senten un profund malestar vivint amb el gènere que els ha estat assignat. La medicina, després d’anys d’experiència, ha determinat un tracta- ment per a la transsexualitat basat en la reassignació sexual amb el sexe amb el qual s’identifiquen. Desprès d’una primera etapa de valoració i informació personalitzada, aquest tractament es canalitza en tres àrees: psicològica, hormonal i quirúrgica, si per- toca. El Departament de Salut ha promogut la creació d’una Unitat d’Identitat de Gènere a l’Hospital Clínic de Barcelona. L’equip multidisciplinari, format per psicò- legs/òlogues, psiquiatres, endocrins/nes i ginecòlegs/òlogues, està especialitzat en l’atenció a les persones que tenen problemes vinculats a la seva identitat de gènere.

Es tracta d’activitats de formació per als i les professionals de l’ASSIR en relació amb els diferents àmbits que formen part de la cartera de serveis: atenció a joves, consell reproductiu, educació afectiva sexual, control i seguiment d’embaràs, diagnòstic pre- natal, educació maternal, atenció al puerperi, prevenció de càncer de coll uterí, pre- venció de càncer de mama, infeccions de transmissió sexual, patologia ginecològica i violència de gènere vers les dones.

El seu objectiu és permetre millorar i actualitzar els coneixements, reforçar les habili- tats i enriquir les actituds i els valors dels i de les professionals que donen atenció a la població. Aquestes persones professionals poden treballar tant al sector sanitari (ASSIR i EAP) com al sector social.

4. Línies de servei

4.3. Activitats formatives per a professionals

(27)

En general cal tenir en compte en les activitats formatives les diferents orientacions sexuals de les persones (considerant el fet heterosexual, homosexual, bisexual i trans- sexual en igualtat de condicions).

Les activitats formatives es concreten en activitats sobre temes en relació amb l’ASSIR que demanen les i els professionals dels EAP, l’ASSIR i hospitals, com ara:

- Sessions clíniques o informatives - Cursos específics

- Jornades/congressos - Formació en servei - Recerca.

Sobre violència contra les dones específicament, el Departament de Salut ha desenvo- lupat un programa de formació en col·laboració amb l’Institut d’Estudis de la Salut que incorpora metodologies de prevenció i sensibilització vers les violències (curs bàsic d’a- tenció sanitària en casos de violència de gènere, curs d’aprofundiment per a la detec- ció i la intervenció a la dona maltractada i Tallers d’anàlisi de casos en el territori).

25 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

(28)
(29)

5. Atenció a joves

(30)
(31)

L’atenció a joves que ofereixen a les unitats d’ASSIR pot donar-se en consultes indivi- duals, espais joves o a la comunitat.

L’espai jove s’organitza en les unitats d’ASSIR, en general, en una tarda a la setmana, l’anomenada Tarda jove. Aquest espai també es pot organitzar en altres franges horà- ries. En l’espai jove es fan totes les activitats. En el marc de l’activitat comunitària s’in- clou fonamentalment el suport a l’escola, assessorament a mestres, intervencions amb pares i mares i coordinació amb el programa Salut i Escola, i la contribució dels i de les professionals en el seguiment i el consell de webs institucionals específiques i diri- gides a joves.

En l’atenció a joves, es considera important que l’atenció es faci en el lloc i moment on la/el jove fa la demanda, i intentar evitar les derivacions. Per tant la/el jove pot acu- dir a aquest espai específic (espai jove) o en qualsevol horari al Centre de Salut (8-20 h.). Cal esmentar que aquest tipus d’atenció també l’ofereix l’EAP, bé sigui a escala individual dins del programa d’activitats preventives, o a escala grupal i comunitària, on es fan actuacions adreçades a grups de joves d’associacions, centres cívics, escoles, etc. Per aquest motiu és important que les unitats d’ASSIR i els EAP es coordinin per tal de donar uns bons serveis integrats i de qualitat.

Caldria que l’espai jove desenvolupés mesures de captació de nois i noies adolescents i s’avalués en un futur en termes de resultats, cobertures i implicació de les persones joves; així mateix cal estudiar altres experiències organitzatives d’espais dedicats a joves que s’estan fent a Catalunya, a Espanya o a altres països de l’entorn.

1. Consell afectiu i sexual 2. Consell reproductiu:

Consell contraceptiu (mètodes contraceptius, interrupció de l’embaràs)

Consell preconcepcional

Orientació i assessorament davant la demanda d’IVE en el marc del supòsit legal 3. Consell sobre infeccions de transmissió sexual

4. Prevenció dels comportaments de risc 5. Prevenció del càncer de coll d’úter 6. Atenció a la patologia ginecològica 7. Educació afectiva i sexual grupal

Activitats dirigides al desenvolupament, l’assessorament afectiu i sexual i la detecció i l’atenció de les seves dificultats. En les activitats s’inclou el consell reproductiu que per- meti la decisió lliure sobre la reproducció, incloent-hi la prevenció dels embarassos no desitjats, consell en el desig d’embaràs, atenció i prevenció de les conductes de risc respecte a les infeccions de transmissió sexual (ITS), prevenció del càncer de coll uterí i atenció a la patologia ginecològica. Cal tenir en compte la diversitat sexual en el desen- volupament d’aquestes activitats (H.L.G.B.T.)

En aquestes activitats, també s’inclou l’educació afectiva sexual grupal, dirigida fona- mentalment a adquirir una sexualitat satisfactòria i segura, fomentant l’autonomia i la capacitat de decisió dels i de les adolescents, així com la seva autoestima i una imat- ge corporal positiva.

29 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

Nom de l’activitat

Definició de l’activitat

5. Atenció a joves

(32)

Menors de 25 anys.

De la població diana es prioritzaran les persones amb les característiques següents:

- embarassos no desitjats - antecedents d’ITS - addiccions

- treballadores sexuals - persones amb discapacitats - maltractaments i violacions

- situacions socials i emocionals de risc.

En l’atenció comunitària a l’escola la llevadora donarà suport, si cal, a la infermera del programa Salut i Escola en les intervencions sobre salut sexual i reproductiva a joves de tercer i quart d’educació secundaria obligatòria (ESO).

En l’atenció assistencial a l’espai jove, el i la professional que durà a terme aquestes activitats serà la llevadora. En l’atenció més complexa i de patologia hi donaran suport l’obstetraginecòleg/òloga, i el psicòleg/òloga.

L’auxiliar d’infermeria donarà suport a la consulta.

L’auxiliar administratiu/va serà el referent dels processos administratius i d’atenció a l’usuari/a.

Centre d’atenció primària (CAP), centres d’especialitats, espais específics d’atenció a joves (Tarda jove) i escoles. L’atenció grupal també es pot fer en associacions i altres espais comunitaris.

Els ASSIR han de tenir establert un circuit amb els EAP i amb el programa Salut i Escola pel que fa a l’atenció individual al centre i a l’atenció comunitària, atès que és en aquest nivell on la infermera és el referent per dur a terme l’atenció a joves. Les ses- sions grupals (tallers), d’educació afectiva sexual a les escoles, a 3r i 4t d’ESO, es pro- gramaran conjuntament amb l’EAP. L’ASSIR donarà suport i participarà activament en els tallers que s’acordin; també pel que fa a les activitats amb el professorat, les mares i els pares.

L’ASSIR establirà un circuit amb els centres d’interrupció voluntària de l’embaràs (IVE).

Es recomana establir vincles de coordinació i acció amb altres estaments socials.

És important la coordinació amb els ajuntaments i el consell comarcal que faciliti unifi- car criteris i aprofitar els recursos educatius, didàctics i humans.

5. Atenció a joves

Població diana

Priorització

Professionals

Lloc

Circuits

(33)

Actuacions preventives a l’adolescència. Guia per a l’atenció primària de salut.

Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2004.

Contracepció d’emergència. Guies de pràctica clínica núm. 9. Institut Català de la Salut. http://www.gencat.net/ics/professionals/guies.

L’anticoncepció d’emergència amb levonorgestrel en la xarxa sanitària de Catalunya.

Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. (Document tècnic). Any 2004.

http://www.gencat.net/salut.

Web sobre salut sexual i afectiva dels i de les joves. Institut Català de la Salut.

www.sexejoves.gencat.net.

31 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

Protocols

(34)
(35)

6. Consell reproductiu

(36)
(37)

S’ha considerat necessari canviar el nom del “servei d’orientació i planificació familiar”

pel de “consell reproductiu”, que inclou el consell afectiu i sexual, el consell i l’atenció dels mètodes contraceptius, el consell preconcepcional, el consell en les dificultats en la fertilitat i el consell i l’atenció als problemes i les disfuncions sexuals.

Aquesta activitat la duen a terme els ASSIR i els EAP. En aquest document es detallen les activitats de les unitats ASSIR, tanmateix, cal que l’ASSIR es coordini amb l’EAP per dur-la a terme.

1. Consell afectiu i sexual 2. Consell preconcepcional:

Visita a l’AP (entrevista clínica dirigida, analítica específica, verificació de l’estat vacunal, altres estudis segons protocols)

Recomanació de vacunes, segons protocols.

Pautes preventives (àcid fòlic i sal iodada i altres segons grup ètnic i factors de risc)

3. Consell contraceptiu

4. Atenció i seguiment dels mètodes contraceptius (barrera, hormonals, mecànics, definitius i d’altres)

5. Orientació i assessorament davant la demanda d’IVE en el marc del supòsit legal 6. Consell en les dificultats en la fertilitat (esterilitat, infertilitat)

7. Consell d’ITS

Activitats dirigides a donar assessorament i atenció per possibilitar el desenvolupa- ment afectiu i sexual de les persones i la decisió lliure sobre la reproducció, tot poten- ciant-ne la prevenció.

L’atenció als mètodes contraceptius, ha de facilitar a les dones la capacitat de decisió, el gaudir de la sexualitat, una major autonomia personal, escollir el nombre de fills/es i evitar embarassos no desitjats.

Tota la població en edat reproductiva.

De tota la població es prioritzaran les persones amb les característiques següents:

- persones amb risc alt - embarassos no desitjats - antecedents d’ITS - addiccions

- treballadors/res sexuals

- persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials - maltractaments i violacions

- situacions socials i emocionals de risc

En les unitats d’ASSIR, el consell reproductiu, el durà a terme la llevadora, tret del con- sell en les dificultats en la fertilitat, que el donarà l’obstetraginecòleg/òloga.

35 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

6. Consell reproductiu

Nom de l’activitat

Definició de l’activitat

Població diana

Priorització

Professionals

(38)

En l’atenció i el seguiment dels mètodes contraceptius, el i la referent és la llevadora en relació amb els mètodes de barrera, i els referents són l’obstetraginecòleg/òloga i la llevadora en relació amb la prescripció i el seguiment dels mètodes hormonals, mecànics, definitius i d’altres. Es donarà atenció psicològica, si cal.

L’obstetraginecòleg/òloga és el referent per a la realització dels mètodes contraceptius definitius independentment que l’aplicació del mètode el realitzi al centre d’especiali- tats o a l’hospital de referència.

L’auxiliar d’infermeria donarà suport a la consulta.

L’auxiliar administratiu/va serà el referent dels processos administratius i d’atenció a l’usuari/a.

CAP, centre d’especialitats.

L’aplicació de mètodes contraceptius definitius es realitzaran en el centre d’especiali- tats o a l’hospital de referència.

Les unitats d’ASSIR establiran un circuit amb l’EAP per coordinar la realització del con- sell reproductiu (llevadora-infermera) i el seguiment i l’atenció dels mètodes contracep- tius hormonals (llevadora-metge/essa de família). Així mateix, les unitats ASSIR tindran establert un circuit amb els centres d’interrupció voluntària de l’embaràs (IVES) i de continuïtat assistencial del consell reproductiu amb l’hospital. Amb l’hospital de referència, també s’establiran circuits pel que fa als mètodes contraceptius definitius.

També es coordinarà amb els ajuntaments i el consell comarcal per als recursos edu- catius, didàctics i humans.

Contracepció d’emergència. Guies de pràctica clínica núm. 9. Institut Català de la Salut. http://www.gencat.net/ics/professionals/guies.

L’anticoncepció d’emergència amb levonorgestrel en la xarxa sanitària de Catalunya.

Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. (Document tècnic). Any 2004.

http://www.gencat.net/salut.

6. Consell reproductiu

Lloc

Circuit

Protocol

(39)

7. Atenció materno-infantil:

control i seguiment

de l’embaràs

(40)
(41)

Els indicadors de salut de les mares i dels nadons són considerats exponents relle- vants de l’estat de salut i qualitat de vida d’una població. És important que la dona des que neix tingui un estil de vida saludable (alimentació, activitat física, hàbits saludables, consell reproductiu, etc.), i que participi en els programes de salut (vacunacions, etc).

Així mateix, un control i un seguiment a l’inici de l’embaràs (abans de les 12 setmanes de gestació) és un indicador de reducció de risc.

Així també cal aplicar la classificació del risc, en la primera visita de l’embaràs i en cada una de les visites, segons el protocol del Departament de Salut, per tal d’adequar aquest control al lloc i pel professional idoni.

1. Diagnòstic d’embaràs 2. Classificació del risc

3. Control i seguiment d'embaràs de baix risc 4. Control i seguiment d’embaràs de risc mitjà 5. Control i seguiment d’embaràs d'alt risc 6. Control d’embaràs de risc molt alt

7. Captació de la gestant de risc social i sanitari que no acudeix a la consulta 8. Promoció de la lactància materna

La classificació del risc i l’avaluació del benestar maternofetal, les analítiques i les eco- grafies de control, els consells durant l’embaràs, la prevenció de riscos i el seguiment de l'embaràs, es duran a terme d’acord amb el protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut (2005).

La captació de la gestant de risc social preveu la identificació de casos, la coordinació interdisciplinària i el desenvolupament de programes específics segons característi- ques de la població.

Es prestarà assistència psicològica en els casos que ho requereixin.

La promoció de la lactància materna inclou la informació, atenció, seguiment des de l’inici, sala de parts fins el deslletament, respectant la voluntat de la dona i les seves expectatives de criança.

1. Diagnòstic d’embaràs: Tota dona amb sospita d'embaràs 2. Classificació del risc: Totes les dones embarassades

3. Control i seguiment d’embaràs de baix risc: Totes les dones embarassades de baix risc 4. Control i seguiment d’embaràs de risc mitjà: Totes les dones embarassades de risc mitjà 5. Control i seguiment d’embaràs d’alt risc: Totes les dones embarassades d'alt risc 6. Control i seguiment d’embaràs de risc social i sanitari molt alt: Totes les dones

embarassades de risc molt alt

7. Promoció e informació de la lactància materna: totes les dones embarassades

39 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

7. Atenció materno-infantil: control i seguiment de l’embaràs

Nom de l’activitat

Definició de l’activitat

Població diana

(42)

En la captació de les gestants de risc social i sanitari es prioritzaran les dones embarassa- des amb dificultats d'accessibilitat als serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva.

La llevadora és la professional de referència per a la classificació del risc de l’embaràs, i el control i seguiment de l’embaràs de baix risc i de risc mitjà amb la col·laboració dels obstetraginecòlegs/es, psicòlegs/òlogues en alguns casos i altres professionals de l’EAP.

El control de l’embaràs d’alt risc el durà a terme l’obstetraginecòleg/òloga, amb la col·laboració de la llevadora.

El control de l’embaràs de risc molt alt el durà a terme l’hospital de referència mater- noinfantil.

L’auxiliar d’infermeria donarà suport a la consulta.

L’auxiliar administratiu/va serà el referent dels processos administratius i d’atenció a l’usuari/a.

El diagnòstic d’embaràs, la classificació de risc i el control i seguiment d’embaràs de baix risc i risc mitjà s’ha de dur a terme als CAP i als centres d’especialitats.

El control d’embaràs d’alt risc es fa als centres d’especialitats i el de risc molt alt, a l’hospital de referència maternoinfantil.

Embaràs de risc baix i mitjà: Les analítiques es derivaran al laboratori de referència. Les ecografies es faran preferentment dins les consultes de la unitat ASSIR per part de l’obstetraginecòleg/òloga que controla l’embaràs. L’ecografia de segon trimestre es derivarà al servei d’ecografies de referència (hospital/centres d’especialitats), en el cas que la unitat ASSIR no ho pugui assumir.

Embaràs de risc alt: En el control d’embaràs de la gestant de risc alt, es farà el mateix circuit que en l’embaràs de risc baix i mitjà i es derivarà a l’hospital en el moment que s’acordi segons el risc i el protocol consensuat entre l’hospital de referència i l’ASSIR-AP.

Embaràs de risc molt alt: En el control d’embaràs de la gestant de risc molt alt, es farà una derivació en el moment del diagnòstic a l’hospital de referència maternoinfantil.

En la captació de la gestant de risc social, se sistematitzarà la identificació i el segui- ment de casos entre les unitats d’ASSIR, l’EAP i l’hospital; també s’aplicarà el progra- ma d'acollida a les dones en situació d’exclusió.

En l’elaboració del pla de naixement durant l’embaràs, s’ha de tenir en compte quins són els hospitals maternoinfantils que ofereixen l’assistència natural al part normal, i prèviament s’haurà de treballar (hospital i ASSIR) aquest pla de naixement, per tal de no crear falses expectatives a la gestant i a la seva família i aconseguir un pla efectiu.

7. Atenció materno-infantil: control i seguiment de l’embaràs

Priorització

Professionals

Lloc

Circuit

(43)

Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya. Generalitat de Catalunya.

Departament de Salut. Barcelona, 2005.

Protocol per a l’assistència natural al part normal. Generalitat de Catalunya.

Departament de Salut. DGSP, DGPA 2007.

41 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

Protocol

(44)
(45)

8. Atenció materno-infantil:

diagnòstic prenatal

(46)
(47)

A partir de la publicació de la Instrucció 01/1998 del CatSalut, el diagnòstic prenatal de malformacions congènites es va oferir de forma coordinada i unificada a Catalunya a totes les dones embarassades, en el segon trimestre de gestació.

Actualment, la revisió del protocol de diagnòstic prenatal d’anomalies congènites fetals a Catalunya ofereix a totes les gestants les proves diagnostiques de cribratge en el pri- mer trimestre de gestació. En aquesta cartera les activitats que referenciem es basen en aquesta última revisió i nou protocol (en premsa).

1. Cribratge i diagnòstic prenatal de malformacions congènites 2. Diagnòstic prenatal d'infeccions de transmissió sexual (ITS)

1. Cribratge i diagnòstic prenatal de malformacions congènites:

a) Cribratge combinat al primer trimestre: consell assistit

Analítica: PAPP-A (plasma proteïna A associada a l’embaràs) i fß-hCG lliure (Beta HumanChorionic Gonadotropin) + ecografia per determinar la TN* (translucència nucal) i la longitud cefalocaudal. Setmana 11-13.

b) Diagnòstic per ecografia

Ecografia: setmana 11-13*, setmana 20-22 i setmana 32-34.

c) Proves invasives

Biòpsia de còrion o amniocentesi precoç Funiculocentesi.

2. Diagnòstic prenatal d'ITS: Consell assistit i sol·licitud de proves serològiques:

a) Sífilis. (VDRL-RPR) tipificades, i en cas de resultats positius el laboratori fa pro- ves treponèmiques (FTA-ABS, MHA-TP) quantificades en el primer trimestre de gestació.

b) Hepatitis B. En el segon o tercer trimestre de gestació. En el cas de les porta- dores, per evitar la transmissió vertical de la infecció del nadó s’administrarà al nounat immunoglobulina específica de la vacuna indicada als nounats fills de mare seropositiva.

c) VIH. Oferiment sistemàtic de la detecció voluntària dels anticossos antiVIH i de consell assistit a les dones embarassades durant la primera visita, i en mares infectades, la possibilitat d’administrar zidovudina en la gestació i al nounat.

1. Cribratge i diagnòstic prenatal de malformacions congènites: Pel que fa al cribrat- ge combinat del primer trimestre (analítica PAPP-A i fß-hCG lliure + ecografia), s’o- ferirà a totes les dones embarassades.

Per a les proves invasives: s’oferirà a les dones amb analítica el primer trimestre i/o ECO el primer trimestre amb marcadors de risc segons protocol.

2. Diagnòstic prenatal d'ITS: s‘ofereix a totes les dones embarassades.

1. Cribratge i diagnòstic prenatal de malformacions congènites: pel que fa al cribrat- ge i al diagnòstic prenatal de malformacions congènites, la informació i la sol·licitud de proves les farà la llevadora. La informació de resultats el farà la persona respon- sable del control de l’embaràs d’acord amb la seva classificació de risc (llevadora

45 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

8. Atenció materno-infantil: diagnòstic prenatal

Nom de l’activitat

Definició de l’activitat

Població diana

Professionals

(48)

/ obstetraginecòleg/òloga). L’assessorament i el control de patologia, realització de proves especials i invasives, i ecografies, les duran a terme els obstetraginecò- legs/es. Pel que fa al diagnòstic ecogràfic, també el podrà fer l’ecografista de nivell IV. Es donarà atenció psicològica, si cal.

2. Diagnòstic prenatal d'ITS: Pel que fa al diagnòstic prenatal d’ITS, el durà a terme la llevadora, amb la col·laboració d’obstetraginecòlegs/es. Es donarà atenció psicolò- gica, si cal.

L’auxiliar d’infermeria donarà donar suport a la consulta.

L’auxiliar administratiu/va serà el referent dels processos administratius i d’atenció a l’usuari/a.

1. Cribratge i diagnòstic prenatal de malformacions congènites: el cribratge combinat al primer trimestre es durà a terme als centres d’AP on es controla l’embaràs (CAP i centre especialitats), amb coordinació i suport del centre hospitalari.

El diagnòstic ecogràfic, el durà a terme l’ASSIR / servei d’ecografies de referència ambulatòria per al primer i tercer trimestre (centre d’especialitats); pel que fa l’eco- grafia del segon trimestre, la farà el centre d’especialitats o el servei d’ecografies de referència hospitalària.

Les proves invasives es faran al centre d’especialitats o a l’hospital maternoinfantil de referència, sempre amb coordinació.

2. Diagnòstic prenatal d'ITS: el diagnòstic prenatal d’ITS es durà a terme al CAP (ABS).

En el cas de proves serològiques alterades depenent dels valors es farà el control de l‘embaràs al centre d’especialitats o bé a l’hospital de referència.

La sol·licitud i la realització del diagnòstic prenatal es fan preferentment als centres d’AP (CAP o centres d’especialitats).

Les proves invasives es faran al centre d’especialitats o a l’hospital de referència, amb estreta col·laboració entre ambdós nivells.

La sol·licitud i la realització del diagnòstic prenatal d’ITS es fan preferentment als cen- tres d’AP (CAP o centres d’especialitats.)

En el cas de seguiment de serologies amb valors alterats el seguiment es fa al CAP, centres d’especialitats o a l’hospital de referència.

Instrucció 01/1998 CatSalut. Implantació de diagnòstic prenatal d’anomalies congèni- tes a Catalunya.

Protocol de diagnòstic prenatal d’anomalies congènites fetals a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. (Pendent de publicació)

8. Atenció materno-infantil: diagnòstic prenatal

Lloc

Circuit

Protocol

(49)

Elaboració conjunta d’un protocol de coordinació entre l’ASSIR i l'hospital de referèn- cia: equips obstètrics i equips de medicina infecciosa.

Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya. Generalitat de Catalunya.

Departament de Salut. Barcelona, 2005.

47 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

(50)
(51)

9. Atenció materno-infantil:

educació maternal

(52)
(53)

Activitat educativa grupal, per a la dona/parella que inclou informació i educació i entrenament psicofísic per al procés de la gestació, el part i el puerperi.

El/o la professional sanitari informa sobre els beneficis que aporta aquesta activitat:

bons hàbits de salut, control de la tensió nerviosa, reducció de l’ansietat, reforçament de les relacions familiars per tal de tenir un domini de la situació, increment de l’auto- estima i la satisfacció, alimentació adequada de l’infant i adaptació suau en el postpart.

Tot plegat amb el propòsit d’incrementar el sentiment de confiança en la dona a mesu- ra que s’apropa el naixement.

Les sessions d’educació maternal també contemplen la corresponsabilitat dels pares en les cures, recolzament a la parella i el contingut i beneficis del dret o permís paren- tal, cal fomentar la corresponsabilització en la cura dels fills/es en materials educatius, campanyes de sensibilització i en la consulta.

Atès que la participació dels pares en aquestes activitats és baixa, caldria fer una cap- tació activa i proposar mesures alternatives a les dificultats que tenen els pares per a la participació (rols i valors associats a la masculinitat tradicional, sistema organitzatiu del centre sanitari...).

El programa d’educació maternal inclou dos vessants: d’una banda, proporciona la informació/educació sanitària adequada i, de l’altra, es fa l’entrenament psicofísic.

1. Educació maternal

L’educació maternal inclou la preparació a l’embaràs, al part i al postpart. S’estructura en:

1. Sessions grupals: Es recomana fer 8 sessions, que es poden distribuir d’acord a les necessitats de cada territori i que finalitzen al final l’embaràs.

Contingut educatiu:

- Embaràs: signes i símptomes, canvis físics, psíquics i socials, higiene, alimenta- ció, sexualitat, molèsties habituals durant l’embaràs, contraccions uterines i moviments fetals, i signes de perill, entre d’altres.

- Part: anatomia del canal de part, treball de part, tipus de part, tipus d’analgèsia, reconeixement d’una contracció, anada a l’hospital, paper del pare/parella i fac- tors d’ajuda.

- Puerperi: puerperi immediat, precoç i tardà, aspectes físics i psicològics, atenció al nadó, tipus d’alletament, promoció de l’alletament matern, conducta del nadó.

Entrenament psicofísic:

- Preparació física: treballs corporals específics per compensar les modificacions de l’embaràs, preparar determinats grups musculars, exercicis circulatoris, etc.

- Entrenament respiratori: aprenentatge de diferents tècniques.

- Tècniques de relaxació: a cada sessió.

2. Sessions monogràfiques. Es poden fer al llarg de l’embaràs, i/o en el postpart, d’a- cord a les característiques i les necessitats de la població diana en relació al pro- cés del naixement (l’embaràs, el part i el postpart).

51 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

9. Atenció materno-infantil: educació maternal

Nom de l’activitat

Definició de l’activitat

(54)

Cal considerar especialment les situacions de vulnerabilitat i de diversitat cultural i en conseqüència les dificultats d’algunes d’aquestes gestants per poder assistir i participar en els grups d’educació maternal. Així doncs l’oferta de grups monogrà- fics de curta durada, pot pal·liar aquesta dificultat i facilitar l’accés d’aquestes dones a grups educatius on poder expresar expectatives, temors, dubtes, neces- sitats de suport i on poder trobar respostes i assessorament, per tal d’afavorir que l’episodi del naixement sigui una experiència satisfactòria, tot contribuint a la millo- ra de la salut reproductiva.

Aquestes sessions es poden fer el primer trimestre de l’embaràs, abans que la ges- tant hagi iniciat els grups d’educació maternal o bé les gestants que no fan els grups d’educació maternal. Aquests grups han d’anar integrant en els seus con- sells la diversitat cultural.

Tota dona embarassada i la seva parella o acompanyant que ho desitgi.

Tota dona embarassada en situació de risc social i sanitari i la seva parella o acompanyant que ho desitgi.

Llevadores.

CAP i centre d’especialitats.

És important que les dones gestants coneguin el contingut del curs. Per tant, caldrà informar-les durant les visites de control de l’embaràs.

Les dones es derivaran des de les consultes del control i seguiment de l'embaràs per dur a terme les activitats educatives grupals.

Cal establir circuits amb la infermera pediàtrica de l’EAP, per a la informació i el segui- ment del Programa Nen Sa.

Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya. Generalitat de Catalunya.

Departament de Salut. Barcelona, 2005.

9. Atenció materno-infantil: educació maternal

Població diana

Priorització

Professionals

Lloc

Circuit

Protocol

(55)

10. Atenció materno-infantil:

atenció al puerperi

(56)
(57)

El puerperi és el període que va des del final del part fins que l’organisme matern retor- na a l’estat anterior a la gestació. Té una durada de 40 dies i en aquest període s’es- tableix la lactància.

Des d’un punt de vista clínic podem distingir entre:

- Puerperi immediat: comprèn les dues hores posteriors al part - Puerperi precoç: els primers 7-10 dies

- Puerperi tardà: fins als 40 dies del part

Des d’un punt de vista funcional, podem distingir entre:

- Puerperi hospitalari - Puerperi al domicili

En aquesta cartera de serveis ens referirem al puerperi a partir que la dona i el nadó arriben al seu domicili, indistintament dels dies d’estada a l’hospital.

Atenció al postpart

En aquesta etapa, cal tenir en compte mesures per a prevenir la sobrecàrrega física i emocional de la dona per les càrregues familiars, durant el puerperi. En la recuperació postpart s’inclou mesures amb l’objectiu de promoure una sexualitat satisfactòria, pre- venir la incontinència urinària, prevenir distorsions de la imatge corporal i evitar la sobrecàrrega física i emocional.

1. Visita domiciliària precoç:

La primera visita es farà dintre de les 24-48 hores de l’alta hospitalària. És impor- tant establir contacte telefònic previ amb la dona/família, per tal de planificar el moment adequat per realitzar-la, o bé planificar la visita del domicili des del mateix hospital, abans de l’alta hospitalària.

Aquesta visita inclou: avaluació i detecció del risc de la mare i el nadó, assessora- ment de l’alletament, atenció i suport a la mare, i seguiment i suport segons el pro- tocol.

2. Visita a la consulta. Aquesta visita inclou: avaluació i seguiment del benestar de la mare i del nadó i assessorament de l’alletament, l’atenció i el suport a la mare.

Avaluació del sòl pelvià i consell contraceptiu.

3. Educació grupal:

Es tracta d’una activitat educativa dirigida a la dona i a la seva parella.

Consisteix en sessions de grup que inclou assessorament i treball corporal.

Aquesta activitat inclou:

- Assessorament en aspectes relacionats amb la mare i la família - Assessorament en aspectes relacionats amb el nadó

- Treball corporal postpart. Recuperació del to muscular, facilitar tècniques de recuperació física, facilitar tècniques de respiració i relaxació.

Reeducació del sòl pelvià i suport psicofísic afectiu.

55 Cartera de Serveis de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Suport a l’AP

Nom de l’activitat

Definició de l’activitat

10. Atenció materno-infantil: atenció al puerperi

(58)

4. Visita al final del puerperi (40 dies)

La visita de control postpart es fa aproximadament 40 dies després del part.

Aquesta visita inclou: valoració de l’estat actual de la dona, valoració de l’alleta- ment, valoració del sòl pelvià, informació sobre mètodes contraceptius i valoració de l’entorn social i familiar.

Totes les dones en el postpart i els nadons.

Per a la visita domiciliària: dones amb altes hiperprecoces, altes precoces i en neces- sitats especifiques que requereixen una atenció i un seguiment més acurat per preve- nir riscos o per controlar l’estat de salut (adolescents, primípares i d’altres).

Per a la visita al domicili: altes hiperprecoces, altes precoces i altres criteris establerts, segons necessitats específiques.

Totes les dones de risc segons el protocol d’assistència al part i al puerperi i d’atenció al nadó del Departament de Salut.

L’atenció al puerperi el durà a terme les llevadores.

En un segon nivell, donaran suport els obstetraginecòlegs/es i els psicòlegs/òlogues, si cal.

L’auxiliar d’infermeria donarà suport a la consulta.

L’auxiliar administratiu/va serà el referent dels processos administratius i d’atenció a l’usuari/a.

La visita precoç segons priorització es fa al domicili de la dona.

La visita a la consulta es fa al CAP i al centre d’especialitats.

L’educació grupal es fa al CAP, centre d’especialitats i locals de la comunitat.

Es notificaran les altes hospitalàries postpart i es farà una oferta activa del servei en els casos que es consideri necessari. Si el nadó és de risc, s’haurà de seguir el circuit que ha d’establir la unitat ASSIR conjuntament amb l’EAP.

Les llevadores es coordinaran amb les infermeres dels equips d’atenció primària (EAP) per tal de garantir la continuïtat de la cura del nadó i del seguiment de la criatura sana.

També es coordinarà amb les treballadores socials.

Les dones es derivaran des de les consultes per a la realització de les activitats edu- catives grupals. Aquestes activitats es coordinaran amb la infermera d’atenció infantil de l’EAP.

10. Atenció materno-infantil: atenció al puerperi

Població diana

Priorització

Professionals

Lloc

Circuit

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :