Departament de Ciències Experimentals Mercè del Barrio Arranz
Curs 0910 Data 25110
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària i Superior d’Ensenyaments Professionals
Guindàvols 1a Avaluació Examen 3 BIOLOGIA: Biologia molecular
Nom: Curs: 1r Batx.
Qualificació
1. [4 punts] Observa les macromolècules següents i contesta les preguntes:
1.1.(1,5 punts)
a. (0,25 punts) Quina molècula representa la figura A? És un pèptid format per 4 restes d’aminoàcids, oligopeptid.
b. (0.25 punts) Com s’anomenen els monòmers que la formen i quines característiques estructurals comparteixen aquests monòmers? Els monòmers s'anomenen aminoàcids. Tots ells tenen un grup carboxil i un grup amino (sobre un carboni assimètric, excepte la glicina).
c. (0.25 punts) Com s'anomenen els enllaços mitjançant els quals s’uneixen aquests monòmers entre ells? Assenyaleulos a la figura. Els enllaços s'anomenen peptídics.
d. (0.25 punts) A les cèl∙lules, aquests monòmers es disposen ordenadament al llarg de les cadenes que formen. Què és el que determina aquest ordre? La informació d'ordre de nucleòtids del DNA està continguda en la informació d'ordre dels nucleòtids del gen que codifica la proteïna.
A B
e. (0.5 punts) Aquests tipus de molècules acostumen a tenir aquesta estructura o són més complexes? Explicaho. Aquestes molècules tenen també estructura secundària (full plegat b o hèlixa) i terciària és a dir na forma a l’espai condicionada pels aminoàcids que la formen. Algunes proteïnes poden tenir varies cadenes polipeptídiques (estructura quaternària) i fins i tot alguna molècula que no sigui un aminoàcid (heteroproteïna).
1.2.(1,5 punts)
a. (0.25 punts) Quina molècula representa la figura B? És un àcid nuclèic concretament un polinucleòtid d'ADN.
b. (0.25 punts) Com s’anomenen els monòmers que la formen i quines característiques estructurals comparteixen aquests monòmers? Es tracta de nucleòtids, formats per:
· Un monosacàrid, la desoxiribosa.
· Una base nitrogenada (A, T, C, G)
· Àcid fosfòric
c. (0.25 punts) Com s'anomenen els enllaços mitjançant els quals s’uneixen aquests monòmers entre ells? Assenyaleulos a la figura.Enllaç fofodiester.
d. (0.5 punts) En la posició de la base quines molècules diferents hi pot haver? Té importància el fet de que hi hagi una molècula o un altra? Les bases nitrogenades poden ser 4:
· Adenina
· Timina
· Citosina
· Guanina
Té molta importància ja que aquestes quatre bases són les "lletres" del codi genètic.
L'ordre d'aquestes bases en la cadena polipeptídica és el missatge que codifica l'ordre dels aminoàcids per formar proteïnes.
e. (0.25 punts) Aquesta molècula acostuma a tenir aquesta estructura o és més complexa?
Explicaho. Aquesta molècula té una estructura de doble hèlix a. És a dir no hi ha
una cadena polipeptídica sinó dos que es troben unides mitjançant ponts d'hidrogen per les bases nitrogenades. Aquestes són complementàries, quan en un cadena hi ha l'adenina en l'altra la timina i a l'inrevés, quan en una cadena hi ha la citosina en l'altra hi ha la guanina (i a l'inrevés).
1.3.(1 punt) Aquests tipus de compostos (A i B) tenen funcions molt importants en l'organisme. Feu una taula on anomeneu 4 d'aquestes funcions, explicantles breument i indicant un exemple per a cada una de les funcions que anomeneu.
FUNCIONS EXEMPLE
ESTRUCTURAL: El principal component de les cèl∙lules desprès de l'aigua.
Col∙lagena component de la matriu del teixit conjuntiu.
Actina i Miosina, formen les miofibril∙les de les cèl∙lules musculars.
… 1. PROTEÏNES
REGULADORAENZIMÀTICA: Tots el enzims (substàncies que regulen una reacció química específica) són proteïnes.
Pepsina, enzim que hidrolitza les proteïnes.
Amilasa, enzim que hirolitza el midó.
Lipasa, enzim que digereix els lipids.
… PORTADOR DE L'INFORMACIÓ:
està "escrita tota la informació per
"fabricar i fer funcionar" a un ésser viu, els caràcters hereditaris.
Gen que codifica la informació per fabricar l'hemoglobina.
2. ADN
HERÈNCIA: és el transmissor de la informació en la reproducció. La cadena d'ADN es capaç de fer còpies de sí mateixa.
Cromàtides de un cromosoma, són dos còpies gairebé idèntiques de la informació, per transmetreles a les cèl∙lules filles
2. [3 punts] En una recerca que pretenia estudiar com la temperatura afecta el trencament del midó per acció de l’enzim aamilasa (present a la saliva) es van seguir els passos següents:
ü Preparació de cinc dissolucions de midó (totes amb la mateixa concentració) i cinc dissolucions d’aamilasa (la concentració d’aamilasa també era la mateixa en cada dissolució).
ü Incubació de cadascuna de les cinc dissolucions de midó i d’aamilasa a diferents temperatures (25, 30, 35, 40, 45 °C)
ü Ajust del pH de les dissolucions perquè fos el mateix en tots els casos.
ü Mescla de cada dissolució de midó amb la corresponent (igual temperatura) d’a
amilasa.
ü Valoració de la hidròlisi: a intervals de 2 minuts, durant un període de 12 minuts, s’extreia una gota de la barreja i es dipositava en unes tires de paper de filtre a sobre d’una gota de lugol per identificar la presència.
El dibuix mostra els resultats que es van obtenir:
2.1.(1 punt)
a. (0.5 punts) A partir dels resultats obtinguts indiqueu a quina temperatura o temperatures es produeix el trencament del midó més ràpidament i el temps que triga a aparèixer el resultat negatiu.
El trencament del midó es produeix més ràpidament a 35 i 40 ºC (casos C i D). El resultat negatiu apareix després de 10 minuts de la mescla de les dissolucions de midó i aamilasa.
b. (0.5 punts) Interpreteu els resultats de l’experiment. En les condicions en què es realitza l’experiment, les temperatures de 35 i 40ºC permeten que una major fracció de molècules de l’enzim hagin adquirit la seva estructura nativa, aquella que comporta la seva activitat. Si hi ha un nombre major de molècules actives és previsible que la reacció química incrementi la seva velocitat i per tant el midó desaparegui més ràpidament
2.2.(1 punt)
a. (0.5 punts) Identifiqueu, en aquest experiment, quines es poden considerar les variables independent i dependent. En aquest experiment podem considerar : ü variable independent: la temperatura (factor sobre el que s’actua
modificantne el seu valor en els diferents tractaments)
ü variable dependent: velocitat de la reacció (tot i que s’acceptarà igualment que l’alumnat es refereixi al temps que triga en desaparèixer el midó). No obstant convindrà anar diferenciant les variables del mètode que es fa servir per mesurarles.
b. (0.5 punts) Per què creieu que es va vigilar que la concentració de midó i la concentració d’aamilasa i el pH fossin les mateixes en totes les dissolucions?Es va vigilar que la concentració de midó i d’a amilasa i que el pH fos el mateix en totes les dissolucions per assegurarnos que els resultats obtinguts depenien únicament de les variacions introduïdes en la temperatura.
2.3.(1 punt) En un experiment anàleg es va investigar la influència de l’acidesa (pH) sobre de l’aamilasa.
El gràfic següent mostra els resultats obtinguts. Interpreteu la informació que subministra el gràfic.
El gràfic informa que la màxima activitat s’obté a un pH de 7. Això és degut a que a altres valors d’acidesa, les molècules d’enzim (proteïnes) es van desnaturalitzant, van perdent la seva estructura tridimensional activa (estructura nativa). Ja que l'estructura tridimensional de la proteïna es fixa mitjançant diferents tipus d'enllaços
entre els radicals dels aminoàcids, un tipus d'enllaç és el que s'estableix entre les càrregues oposades dels grups amino NH3 +
(de la lisina o l'arginina) i els grups carboxil COO (de l'àcid aspàrtic o l'àcid glutàmic), que només estan carregats en uns marges de pH concrets.
3. [3 punts] Observa les formules següents:
3.1.(1,25 punts)
a. (0,25 punts) De les molècules de la figura, quines són monosacàrids? Escriu el seu nom.
B = αglucosa i E= fructosa
b. (1 punt) Una d’aquestes dues molècules és el monòmer que utilitzen les cèl∙lules animals per emmagatzemar energia.
· (0,25 punts) De quina molècula es tracta? Glucogen o glicogen
· (0,5 punts) Dibuixa un esquema d’aquesta molècula.
Aquest polisacàrid és un polímer ramificat de glucoses amb enllaços 1→4 al llarg de la cadena i enllaços 1→6 en els punts de ramificació.
· (0,25 punts) Com s’anomena l’enllaç que uneix els monòmers assenyala’l.
Enllaç αglucosídic 3.2.(1,75 punts)
a. (0,25 punts) Quina o quines de les molècules de la figura són àcids grassos? A b. (1 punt)
· (0,25 punts) Amb quina de les molècules de la figura es combinen els àcids grassos per emmagatzemar energia a la cèl∙lula? Amb la D, el glicerol.
· (0,5 punts) Anomeneu aquest compost i escriviune la fórmula general.
Triacilglicèrid
o
· (0,25 punts) Com s’anomena aquest enllaç? Assenyaleulo. Enllaç ester.
c. (0,5 punts) Què tenen en comú les molècules A i F? Expliqueuho. És tracta de dos lípids que tenen en comú que són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics (apolars). Són per tant també hidrofobes i lipofiles.