• No se han encontrado resultados

1. [4 punts] Observa les macromolècules següents i contesta les preguntes:

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "1. [4 punts] Observa les macromolècules següents i contesta les preguntes:"

Copied!
7
0
0

Texto completo

(1)

Departament de Ciències Experimentals  Mercè del Barrio Arranz 

Curs 09­10  Data 25­1­10 

Generalitat de Catalunya  Departament d’Educació 

Institut d’Educació Secundària i Superior  d’Ensenyaments Professionals 

Guindàvols  1a Avaluació      Examen ­ 3  BIOLOGIA: Biologia molecular 

Nom:  Curs: 1r Batx. 

Qualificació 

1.  [4 punts] Observa les macromolècules següents i contesta les preguntes: 

1.1.(1,5 punts) 

a.  (0,25 punts) Quina molècula representa la figura A? És un pèptid format per 4  restes d’aminoàcids, oligopeptid. 

b.  (0.25  punts)  Com  s’anomenen  els  monòmers  que  la  formen  i  quines  característiques  estructurals  comparteixen  aquests  monòmers? Els  monòmers  s'anomenen  aminoàcids.  Tots  ells  tenen  un  grup  carboxil  i  un  grup  amino  (sobre un carboni assimètric, excepte la glicina). 

c.  (0.25  punts)  Com  s'anomenen  els  enllaços  mitjançant els quals s’uneixen aquests monòmers  entre  ells?  Assenyaleu­los  a  la  figura.  Els  enllaços s'anomenen peptídics. 

d.  (0.25 punts) A les cèl∙lules, aquests monòmers es  disposen  ordenadament  al  llarg  de  les  cadenes  que  formen.  Què  és  el  que  determina  aquest  ordre?  La  informació  d'ordre  de  nucleòtids  del  DNA  està  continguda  en  la  informació  d'ordre  dels nucleòtids del gen que codifica la proteïna. 

A  B

(2)

e.  (0.5 punts) Aquests tipus de molècules acostumen a tenir aquesta estructura o  són  més  complexes?  Explica­ho. Aquestes  molècules  tenen  també  estructura  secundària  (full  plegat b o  hèlix­a)  i  terciària  és  a  dir  na  forma  a  l’espai  condicionada  pels  aminoàcids  que  la  formen.  Algunes  proteïnes  poden  tenir  varies  cadenes  polipeptídiques  (estructura  quaternària)  i  fins  i  tot  alguna  molècula que no sigui un aminoàcid (heteroproteïna). 

1.2.(1,5 punts) 

a.  (0.25  punts) Quina  molècula  representa  la  figura  B?  És  un  àcid  nuclèic  concretament un polinucleòtid d'ADN. 

b.  (0.25  punts)  Com  s’anomenen  els  monòmers  que  la  formen  i  quines  característiques  estructurals  comparteixen  aquests  monòmers? Es  tracta  de  nucleòtids, formats per:

· Un monosacàrid, la desoxiribosa.

· Una base nitrogenada (A, T, C, G)

· Àcid fosfòric 

c.  (0.25  punts) Com  s'anomenen  els  enllaços  mitjançant  els  quals  s’uneixen  aquests  monòmers  entre  ells?  Assenyaleu­los  a  la  figura.Enllaç fofodiester. 

d.  (0.5  punts) En  la  posició  de  la  base  quines  molècules  diferents  hi  pot  haver?  Té  importància  el  fet  de  que  hi  hagi  una  molècula o un altra? Les bases nitrogenades  poden ser 4:

· Adenina

· Timina

· Citosina

· Guanina 

Té molta importància ja que aquestes quatre  bases  són  les  "lletres"  del  codi  genètic. 

L'ordre  d'aquestes  bases  en  la  cadena  polipeptídica  és  el  missatge  que  codifica  l'ordre dels aminoàcids per formar proteïnes. 

e.  (0.25  punts) Aquesta  molècula  acostuma  a  tenir  aquesta estructura o  és  més  complexa? 

Explica­ho.  Aquesta  molècula  té  una  estructura de  doble  hèlix a.  És a  dir no hi ha 

una  cadena  polipeptídica  sinó  dos  que  es  troben  unides  mitjançant  ponts  d'hidrogen per les bases nitrogenades. Aquestes són complementàries, quan en  un cadena hi ha l'adenina en l'altra la timina i a l'inrevés, quan en una cadena hi  ha la citosina en l'altra hi ha la guanina (i a l'inrevés).

(3)

1.3.(1  punt) Aquests  tipus  de  compostos  (A  i  B)  tenen  funcions  molt  importants  en  l'organisme.  Feu  una  taula  on  anomeneu  4  d'aquestes  funcions,  explicant­les  breument i indicant un exemple per a cada una de les funcions que anomeneu. 

FUNCIONS  EXEMPLE 

ESTRUCTURAL:  El  principal  component de les cèl∙lules desprès  de l'aigua. 

Col∙lagena component de la matriu  del teixit conjuntiu. 

Actina  i  Miosina,  formen  les  miofibril∙les  de  les  cèl∙lules  musculars. 

…  1. PROTEÏNES 

REGULADORA­ENZIMÀTICA: Tots  el enzims (substàncies que regulen  una  reacció  química  específica)  són proteïnes. 

Pepsina,  enzim  que  hidrolitza  les  proteïnes. 

Amilasa,  enzim  que  hirolitza  el  midó. 

Lipasa,  enzim  que  digereix  els  lipids. 

…  PORTADOR  DE  L'INFORMACIÓ: 

està  "escrita  tota  la  informació  per 

"fabricar i fer funcionar" a un ésser  viu, els caràcters hereditaris. 

Gen  que  codifica  la  informació  per  fabricar l'hemoglobina. 

2. ADN 

HERÈNCIA: és el transmissor de la  informació  en  la  reproducció.  La  cadena  d'ADN  es  capaç  de  fer  còpies de sí mateixa. 

Cromàtides de un cromosoma, són  dos còpies gairebé idèntiques de la  informació, per transmetre­les a les  cèl∙lules filles 

2.  [3 punts] En una recerca que pretenia estudiar com la temperatura afecta el trencament  del midó per acció de l’enzim a­amilasa (present a la  saliva) es van seguir els passos  següents: 

ü Preparació de cinc dissolucions de midó (totes amb la mateixa concentració) i cinc  dissolucions  d’a­amilasa  (la  concentració  d’a­amilasa  també  era  la  mateixa  en  cada dissolució). 

ü Incubació de cadascuna de les cinc dissolucions de midó i d’a­amilasa a diferents  temperatures (25, 30, 35, 40, 45 °C) 

ü Ajust del pH de les dissolucions perquè fos el mateix en tots els casos. 

ü Mescla  de  cada  dissolució  de  midó  amb  la  corresponent  (igual  temperatura)  d’a­ 

amilasa. 

ü Valoració  de la  hidròlisi: a intervals de 2 minuts, durant  un període de 12 minuts,  s’extreia  una  gota  de  la  barreja  i  es  dipositava  en  unes  tires  de  paper  de  filtre  a  sobre d’una gota de lugol per identificar la presència.

(4)

El dibuix mostra els resultats que es van obtenir: 

2.1.(1 punt) 

a.  (0.5  punts) A  partir  dels  resultats  obtinguts  indiqueu  quina  temperatura  o  temperatures  es  produeix  el  trencament  del  midó  més  ràpidament  i  el  temps  que  triga a aparèixer el resultat negatiu. 

El trencament del midó es produeix  més  ràpidament  a  35  i  40  ºC  (casos  C  i  D).  El  resultat  negatiu  apareix després de 10 minuts de la  mescla de les dissolucions de midó  i a­amilasa. 

b.  (0.5 punts) Interpreteu els resultats  de  l’experiment. En  les  condicions  en què es realitza l’experiment, les  temperatures  de  35  40ºC  permeten que una major fracció de  molècules de l’enzim hagin adquirit  la  seva  estructura  nativa,  aquella  que comporta la seva activitat. Si hi  ha  un  nombre  major  de  molècules  actives és previsible que la reacció  química incrementi la seva velocitat  i per tant el midó desaparegui més  ràpidament 

2.2.(1 punt) 

a.  (0.5 punts) Identifiqueu, en aquest experiment, quines es poden considerar les  variables independent i dependent. En aquest experiment podem considerar :  ü variable  independent:  la  temperatura  (factor  sobre  el  que  s’actua 

modificant­ne el seu valor en els diferents tractaments) 

ü variable dependent: velocitat de la reacció (tot i que s’acceptarà igualment  que  l’alumnat  es  refereixi  al  temps  que  triga  en  desaparèixer  el  midó).  No  obstant convindrà anar diferenciant les variables del mètode que es fa servir  per mesurar­les. 

b.  (0.5  punts) Per  què  creieu  que  es  va  vigilar  que  la  concentració  de  midó  i  la  concentració  d’a­amilasa  i  el  pH  fossin  les  mateixes  en  totes  les  dissolucions?Es  va  vigilar que  la  concentració  de  midó  i  d’a ­amilasa  i  que el  pH fos el mateix en totes les  dissolucions per assegurar­nos que els resultats  obtinguts depenien únicament de les variacions introduïdes en la temperatura.

(5)

2.3.(1  punt) En  un  experiment  anàleg  es  va  investigar  la  influència  de  l’acidesa  (pH)  sobre  de  l’a­amilasa. 

El  gràfic  següent  mostra  els  resultats  obtin­guts.  Interpreteu  la  informació que subministra el gràfic. 

El  gràfic  informa  que  la  màxima  activitat s’obté a un pH de 7. Això és  degut  a  que  a  altres  valors  d’acidesa,  les  molècules  d’enzim  (proteïnes)  es  van  desnaturalitzant,  van  perdent  la  seva  estructura  tridimensional  activa  (estructura  nativa).  Ja  que  l'estructura  tridimensional de  la  proteïna  es fixa  mitjançant  diferents  tipus  d'enllaços 

entre els radicals dels aminoàcids, un tipus d'enllaç  és el que s'estableix entre les  càrregues  oposades  dels  grups  amino  NH

(de  la  lisina  o  l'arginina)  i  els  grups  carboxil COO ­  (de l'àcid aspàrtic o l'àcid  glutàmic),  que només estan carregats en  uns marges de pH concrets. 

3.  [3 punts] Observa les formules següents: 

3.1.(1,25 punts) 

a. (0,25 punts) De les  molècules de la figura, quines són monosacàrids? Escriu el  seu nom. 

B = α­glucosa i E= fructosa 

b.  (1  punt) Una  d’aquestes  dues  molècules  és  el  monòmer  que  utilitzen  les  cèl∙lules animals per emmagatzemar energia.

· (0,25 punts) De quina molècula es tracta? Glucogen o glicogen

· (0,5 punts) Dibuixa un esquema d’aquesta molècula.

(6)

Aquest polisacàrid és un polímer ramificat de glucoses amb enllaços 1→4 al  llarg de la cadena i enllaços 1→6 en els punts de ramificació.

· (0,25  punts) Com  s’anomena  l’enllaç  que  uneix  els  monòmers  assenyala’l. 

Enllaç α­glucosídic  3.2.(1,75 punts) 

a. (0,25 punts) Quina o quines de les molècules de la figura són àcids grassos? A  b. (1 punt)

· (0,25  punts) Amb  quina  de  les  molècules  de  la  figura  es  combinen  els  àcids  grassos  per  emmagatzemar  energia  a  la  cèl∙lula? Amb  la  D,  el  glicerol.

· (0,5  punts) Anomeneu  aquest  compost  i  escriviu­ne  la  fórmula  general. 

Triacilglicèrid 

o

· (0,25 punts) Com s’anomena aquest enllaç? Assenyaleu­lo. Enllaç ester. 

c.  (0,5 punts) Què tenen en comú les molècules A i F? Expliqueu­ho. És tracta de  dos  lípids  que  tenen  en  comú  que  són  insolubles  en  aigua  i  solubles  en  dissolvents orgànics (apolars). Són per tant també hidrofobes i lipofiles.

(7)

Referencias

Documento similar

individus lors de la migration (partis en couple ou seul). Ces différentes catégories sont présentées de manière schématique et non définitive à la fin de ce chapitre. Tout au

Per l’estudi de l’expressió de citocines en els empelts dels primers dies després del trasplantament es van usar rates Lewis mascles d’entre 7 i 10 setmanes (Harlan Netherlands,

A) Preguntes sobre la comprensió del text: 6 punts Pregunta I: dos preguntes de comprensió global. Per a cada pregunta es valorarà la comprensió amb un màxim de 0,5 punts i

La seua finalitat és fer compatible la prestació del servei públic educatiu, en les seues formes de treball presencial del personal docent i no docent dels centres educatius

De totes maneres, la sen- zillesa dels textos i les il·lustracions que els acompanyen fan de La rateta que col·leccionava col·leccions una lectura apta per a xiquets i xiquetes que

Això explica la importàn- cia que tenen per a l’estudi del regadiu valencià els arxius de les comunitats de regants i altres documents relacionats, com els pleits entre

pèrdua de la por a l’embaràs (que, no obstant això, no va acompanyada d’una educació sexual adequada i informació sobre salut sexual); major permissivitat

a) Océanopolis est aussi/ autant cher que le Parc animalier. b) Les touristes anglais sont moins de/ moins nombreux (numerosos)que les touristes français. c) Le