CASTELLÓ DE LA PLANA L A P LANA A LTA AJUNTAMENT DE CASTELLÓ DE LA PLANA

16  Descargar (0)

Texto completo

(1)

L A P L A N A A LTA

C A S T E L L Ó D E L A P L A N A

AJUNTAMENT DE CASTELLÓ DE LA PLANA

(2)

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics

RECULL

Marc Guardiola Guardiola Ferran Guardiola Noguera

TEXT

Antoni Josep Gascó i Sidro GRAFISME

Esperança Martínez Molina

© Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica

Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Castelló de la Plana, 232

Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284

46019 València

Tel.: 963 874 023

Adreça electrònica: avl@gva.es

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló de la Plana

ISBN: 978-84-482-6473-4 Depòsit legal: V-1621-2020 Impressió: Imprés Puchades

www.avl.gva.es

(3)

CASTELLÓ DE LA PLANA

Castelló està situat en la comarca de la Plana Alta, en l’àmplia àrea que constituïxen els glacis de la serralada del Desert de les Palmes amb l’al·luvionament de la desembocadura del riu Millars, en l’àmplia planura que té una longitud de 10 km de platja. En el terme de Castelló s’encreuen el meridià zero, o de Greenwich, amb el paral·lel 40.

La resta històrica més antiga de la ciutat de Castelló és el castell Vell, que va estar habitat pels ibers en el segle IV a. C., i també pels romans i pels àrabs, els quals li van conferir la fisonomia actual. Després de la conquesta, Jaume I va donar a l’infant Nunyo Sanç, primer senyor d’estes terres, el privilegi d’atorgar carta de població en 1239, per a repoblar l’àrea de l’alqueria de Benimahomet. En 1251 el rei va auto- ritzar el seu lloctinent en el Regne de València, Ximén Pérez d’Arenós, perquè traslladara la població al nou indret de l’alqueria de Benirabe, que ocupava un espai idoni en la via de trànsit de València a Barcelona, per la qual discorre el carrer Major. Eixe emplaçament estava a quatre quilòmetres de la costa i a trenta metres sobre el nivell del mar. Pel fet de ser una vila de fundació reial, l’escut municipal té una corona que cobrix un rombe dins del qual s’aprecien les quatre barres de la corona d’Aragó i un castell, com a referència al nom del lloc.

En 1326 Castelló, que es regia pels Furs de València, va rebre un fort impuls pel fet de ser declarada capital d’una de les quatre governacions del Regne de València, la que comprenia l’àrea «dellà lo riu d’Uixó fins a la desembocadura del Sénia». Però aquella època va ser tumultuosa, i Castelló es va veure immers en diferents conflictes polítics, com les guerres de la Unió i el Compromís de Casp. En 1348 va sofrir l’epidèmia de pesta bubònica, que va originar la rogativa a l’ermita de la Magdalena del castell Vell, i que, juntament amb altres plagues causades pel cultiu d’arròs, van delmar la població. En el seu fervorós pietisme, els caste- llonencs es van acollir a la protecció de madona Santa Maria del Lledó, venerada en una imatge que, segons la llegenda, va trobar el llaurador Perot de Granyana en 1366.

A començaments del segle XVII la població comptava amb uns 5.000 habitants, fet que va comportar la construcció d’edificis significatius, com l’església major, el campanar municipal (anomenat popularment el Fadrí per no estar annexat al temple), la llonja del cànem i algunes mansions senyorials. De fet, l’encotillament del perímetre emmurallat va obligar, pel creixement de l’hàbitat, a construir ravals pel nord, pel sud i per l’oest de la vila.

(4)

L’economia es basava en la trilogia mediterrània del blat, la vinya i l’olivera, a més dels cultius d’horta, gràcies a la xarxa de séquies, verdaderes artèries del regadiu; també era important l’explotació ramadera i pesquera al Grau, caseriu que començava a poblar-se.

La Guerra de Successió i la victòria del bàndol borbònic en el territori valencià va comportar la supressió dels Furs, la prohibició de la llengua valenciana i l’enderrocament de les muralles de la vila. Amb tot, el segle

XVIII va tindre aspectes positius que es manifesten en la construcció del palau municipal i l’episcopal, el cementeri nou en la zona on posteriorment es va erigir el parc Ribalta (abandonant el primitiu fossar de la plaça Major) i la urbanització de l’anomenada plaça Nova, l’actual avinguda del Rei en Jaume.

Després de l’hecatombe de la Guerra del Francés, Castelló va conéixer un desenvolupament econòmic considerable amb els cultius del cànem i, posteriorment, del taronger, els quals afavoriren una burgesia autòctona i un considerable augment de la població, que a comen- çaments del segle XIX era d’uns 20.000 veïns. L’arribada del ferrocarril en 1862 i la construcció del port en 1891 millorà notablement l’activitat econòmica perquè facilità l’exportació de cítrics, que va arraconar el pròsper conreu de cànem. Els guanys de la citricultura facilitaren una millora notable de les edificacions i l’eixample planimètric de la ciutat de 1885, obra de l’arquitecte Ros de Ursinos. Este progrés no va poder ser frenat per la insurrecció carlista, a la qual es va oposar la liberal població de Castelló, que fou elegida capital de la província el 1833, ni tampoc l’adveniment de la Primera República (1873-1874), quan Castelló va tindre cantó propi, com Cartagena, Almansa, Andújar, Bailén, Cadis i altres ciutats.

La Guerra Civil de 1936-1939 va ocasionar un col·lapse en l’hàbitat i en l’activitat econòmica de Castelló, que no va començar a recuperar- se fins a la dècada dels seixanta, època en què l’especulació va provocar una notòria catàstrofe urbanística especialment en el centre, la qual va provocar l’enderrocament d’uns edificis d’indubtable valor arquitectònic. També en aquella dècada Castelló va passar a ser seu episcopal, compartint la titularitat de la diòcesi amb Sogorb (1960), segregada així de la històrica diòcesi de Tortosa.

La potent industrialització de l’últim terç del segle XX, amb l’aparició de la factoria d’ESSO, la tèrmica, l’empresa Fertiberia i l’impuls de la indústria del taulell per a cobrir les necessitats de l’activitat constructora, va crear un període de benestar, que va coincidir amb l’adveniment de la democràcia.

(5)

Les llibertats democràtiques han afavorit un canvi de mentalitat dels castellonencs, que s’ha unit a la interculturalitat ocasionada per la creixent immigració del canvi de segle (especialment romanesa) i a la creació de la puixant Universitat Jaume I (UJI). Un altre referent, per l’oportunitat que ens ocupa, ha sigut el de la recuperació administrativa del nom històric, tradicional i popular de la ciutat, que no es tracta d’una traducció al valencià, sinó ben al contrari, d’eliminar un inconvenient augmentatiu (Castellón), ja que el topònim Castelló és resultat de l’evolució directa de la construcció medieval CASTELLU+IONE.

Des de la seua fundació i fins al Decret de Nova Planta (1707), el nom de la població va ser només Castelló (amb les seues variants:

Castelló de Borriana, Castelló de la Plana). Així figura en pergamins, en textos oficials de la Cancelleria i en la documentació notarial, municipal o de particulars, tal com va documentar una comissió adient, formada per Germà Colón, Vicent García Edo, Vicent Pitarch i l’autor d’este text.

L’opció de Castelló de la Plana és una reparació històrica. Castelló és etimològicament un castell menut, i això respon al nom originari. De fet, a la pregunta de quin era al seu parer el verdader nom de la ciutat, el doctor Colón va respondre rotundament per escrit: «És Castelló».

L’afegit de la Plana constata que la vila fou des del segle XIV la capital de la Governació de la Plana.

(6)

ELEMENTS FÍSICS

Orografia

Coll de la Garrofera Coll del Mancebo

Cova de la Seda (o de Mirona) Cova de les Maravelles Cova del Colom el Collado el Collet el Molló les Gralles les Serretes Muntanya Negra Penyeta Roja Pla del Moro

Racó de Raca Roca Blanca Roca de la Seda Roca de Migdia

Serra del Desert de les Palmes Tossal de la Galera

Tossal de la Llobera Tossal de Ribalta Tossal del Manyet Tossal del Pataco Tossal Gros

Tossalet del Mas de la Ruïsseta

Relleu litoral i marítim el Carallot

el Mascarat el Montcolibre el Negat el Tall

els Tres Esculls del Carallot Escala del Port

Escull de Fora Escull de la Ferrera Escull de la Ferrereta Escull de la Foradada Escull de Terra Illa Grossa

Illes Columbretes Illot Valdés la Ferrera la Ferrereta la Foradada la Foradadeta la Senyoreta Platja del Gurugú Platja del Pinar Platja del Serradal Punta de Migjorn Punta de Tramuntana

Hidrografia natural Barranc de Boira Barranc de Fraga Barranc de l’Algepsar Barranc de la Figueta Barranc de la Magdalena

Barranc del Camí del Francés Barranc del Malvestit

Barranc del Sol el Barranquet Font de la Barrassota

(7)

Font de la Salut la Marjal

Rambla de la Viuda

Riu Sec de Borriol Ullal del Samaruc

Hidrografia artificial Braç de la Botera Canal de l’Arena Canal de la Cota 100 Canal de la Ratlla Canal del Motor Canal del Pantà

Canal Primer del Coto Vell Canal Segon del Coto Vell Capçada de la Brunella Embassament de Maria Cristina Escorredor de l’Almalafa Escorredor de la Font

(o la Mitgera) Fila Altera Fila d’Alicart Fila de Fadrell Fila de la Travessera Fila de Leon

Fila de Prades Fila de Roig Fila del Campanar Fila dels Dos Ulls Fila Fonda Fila Nova

Fila Primera del Censal Fila Roja

Fileta del Canalet Fondo Fillola de Curto

Fillola dels Mangraners Partidor de Valero

i de l’Almalafa Pou d’Escrig Pou de Coscollosa Pou de Felip Pou de l’Alegria

Pou de l’Abundància Pou de la Codina Pou de la Colomera Pou de la Donació Pou de la Fortuna Pou de la Plana Pou de la Previsora Pou de la Ratlla Pou de la Unió Pou de Pellisser Pou de Quintana Pou del Carme Pou del Centenari Pou del Mas de Vadoro Pou del Pantà

Pou del Pinar Pou del Pla del Moro Pou del Sindicat Pou dels Deu

Primer Canal del Coto Nou Primera Travessera de la Fileta Sénia de Gossalbo

Sénia de la Mela Sénia de Roquetes Séquia d’Almalafa Séquia d’en Trilles Séquia de Coscollosa Séquia de Durà Séquia de Foment Séquia de l’Obra Séquia de la Borrassa Séquia de la Brunella Séquia de la Catalana Séquia de la Fileta Séquia de la Molinera

(8)

Séquia de la Mota Séquia de la Plana Séquia de la Travessera Séquia de Mistos Séquia de Rafalafena Séquia de Vinamargo Séquia de Vinatxell Séquia del Bovar

Séquia del Senillar Séquia del Vellet Séquia Dos del Pantà Séquia Major

Séquia Mitgera

Séquia Nova de l’Almalafa Séquia U del Pantà Travessal del Batle

PRESÈNCIA HUMANA

Poblament Alqueria d’Agostet Alqueria d’Agramunt Alqueria d’Amigó Alqueria d’Escobar Alqueria de Boios Alqueria de Boles Alqueria de Capa Alqueria de Còssim Alqueria de Cutimanya Alqueria de Fuentes Alqueria de Garí Alqueria de l’Algepser Alqueria de l’Obrer Alqueria de la Fideuera Alqueria de la Marquesa Alqueria de la Rica Alqueria de la Sabatera Alqueria de la Torre Alqueria de la Valenciana Alqueria de les Monges Alqueria de Mata-agüelos Alqueria de Miquel de la Marca Alqueria de Mirona

Alqueria de Morellà Alqueria de Morelló Alqueria de Paco Leon Alqueria de Pepe Bones

Alqueria de Pipa Alqueria de Rambla Alqueria de Roig Alqueria de Xabrera Alqueria del Brigadier Alqueria del Carboner Alqueria del Macaco Alqueria del Magatzem Alqueria del Manyo Alqueria del Molinero Alqueria del Ranxo Grande Alqueria del Romo

Alqueria del Saboner Alqueria del Verdader Alqueria del Xurro Camarilles Alqueria dels Òrfens

Alqueria dels Pasquals Castelló de la Plana el Grau de Castelló el Poble Sec Fadrell

Grup de Camarilles Grup de la Macarena Grup de la Venta Guillamon Grup de Lourdes

Grup de Sant Llorenç Grup del Rosari

(9)

Grup del Sagrat Cor Grup Grapa Grup La Unió Grup Perpetu Socors Grup Rafalafena Grup Sant Agustí Grup Sant Enric Grup Sant Pere Grup Sant Vicent Grup Santa Teresa Grup Tombatossals la Colònia

les Cases de la Breva les Vaqueries

Mas d’Alegre Mas de Babiloni Mas de Balado Mas de Bellido Mas de Beltran Mas de Benedicte Mas de Cabedo Mas de Carbó Mas de Cardona Mas de Cavaller Mas de Clarà Mas de Donyana Mas de Gasset Mas de Gimeno Mas de Gonçal Mas de Guiralt Mas de l’Enramada Mas de la Boera Mas de la Cartoixa Mas de la Devesa Mas de la Ruïsseta

Mas de les Casotes Mas de Llançola Mas de Macip Mas de Martí Mas de Mirona Mas de Montesinos Mas de Peret Mas de Peris Mas de Pessudo Mas de Petit Mas de Pitarch Mas de Pla Mas de Quintana Mas de Rambla Mas de Renau Mas de Roig Mas de Roquetes Mas de Serrulla Mas de Sidre Mas de Sit Mas de Soler Mas de Vadoro Mas de Vinyé Mas de Vista Alegre Mas del Menut Mas del Morteràs Mas del Negrero Mas del Notari Mas del Rogero Mas del Saboner Mas dels Paranys Raval de Sant Fèlix Raval de Sant Francesc Venta del Menut

Altres llocs d’interés Aeròdrom

Ametler de Beltran Araucària de Coscollosa

Basílica de la Mare de Déu del Lledó

Castell Vell

(10)

Cementeri Club de Tenis el Castellet el Polvorí el Quarter

Ermita de la Magdalena Ermita de Sant Francesc

de la Font

Ermita de Sant Isidre Ermita de Sant Jaume Ermita de Sant Josep Ermita de Sant Roc de Canet Ermita del Carme

Estació d’Autobusos Estació de Ferrocarril Far

Hospital General de Castelló Hospital La Magdalena Instal·lacions Esportives la Pèrgola

les Casernes Llonja del Peix

Mare de Déu del Carme

Molí de Breva Molí de Casalduc Molí de la Font Molí de Rúbio

Molí del Catxo d’Almalafa Molí del Salt de la Nóvia Molí Mercader

Molló de la Cassul·la Molló del Caminàs

Palmeretes del Camí de Fadrell Parc del Meridià

Parc Natural de les Illes Columbretes

Parc Natural del Desert de les Palmes

Pedrera de la Torreta

Polígon Industrial Benadressa Polígon Industrial El Serrallo Polígon Industrial La Magdalena Port de Castelló

Torreta d’Alonso Universitat Jaume I Venta del Sol

PARTIDES I VIES DE COMUNICACIÓ

Partides i paratges Almalafa

Benadressa Brunella Canet Cap Censal Coscollosa Damunt la Via el Bovalar el Bovar

el Comú de la Mota el Comú de la Torre

el Molló el Pinar el Quadro el Riuet el Secà el Senillar els Prats en Trilles Era d’Ortega Era de Bufanúvols Era de Guinot Era de l’Orpesí

(11)

Era de Miquel el Flare Era de Panxeta Era del Batallo Era del Curandero Era del Menut

Era del Ranxo Grande Era dels Pasquals Estepar

Fadrell Fadrell de Dalt Finca de Donyana Finca de Ramos Gumbau l’Horta la Borrassa la Catalana la Fileta la Font la Joquera la Llobera

la Magdalena la Molinera la Mota la Pastereta la Plana la Safra la Sortanella la Travessera Marrada Patos

Racó de Galotxa Racó de la Coma Racó de Picó Racó de Ramell Rafalafena Ramell Soterrani Taixida Vinamargo Vinatxell

Vies de comunicació Assagador de Saragossa Assagador del Riu Sec Autovia d’Accés al Port Autovia de la Plana Camí d’Almalafa Camí d’en Riera Camí d’en Trilles Camí de Bomboí

Camí de Borriol a la Costa Camí de Canet

Camí de Coscollosa Camí de Fadrell Camí de l’Horta Camí de la Donació Camí de la Donacioneta Camí de la Joquera Camí de la Llobera Camí de la Mar

Camí de la Pedrera Camí de la Plana

Camí de la Platja d’Almassora Camí de la Ratlla

Camí de la Ratlla de Borriol Camí de les Eres

Camí de les Vil·les Camí de Lledó Camí de Museros Camí de Sant Jaume Camí de Sant Josep Camí de Taixida Camí de Vinamargo Camí del Barranc de Boira Camí del Bovar

Camí del Coto Nou Camí del Desert

Camí del Mas de Pitarch

(12)

Camí del Motor de la Plana Camí del Negrero

Camí del Pi Gros Camí del Pit-roig Camí del Romeral Camí del Serradal Camí dels Mestrets Camí dels Molins Camí Fondo Camí Real

Camí Vell de Barcelona Camí Vell de l’Alcora Camí Vell de la Mar Camí Vell de Ribesalbes Caminàs de Barros Caminasset de Tormos Carrerassa del Senillar Carretera d’Almassora Carretera de Benicàssim Carretera de Borriol Carretera de Castelló

a Almenara Carretera de l’Alcora Carretera de Ribesalbes Carretera de Vila-real Carretera del Desert

de les Palmes Carretera dels Palos el Caminàs

Ferrocarril de les Palmes al Grau de Castelló

Ferrocarril València-Barcelona Pont de la Gallenca

Pont de la Mallorquina

Quadra d’Assensi Quadra de Baix Quadra de Busquets Quadra de Català Quadra de Clorinda Quadra de Cuquerolla Quadra de Dalt Quadra de Donyana Quadra de Gimeno Quadra de Giner Quadra de Gumbau Quadra de l’Aljub Quadra de la Breva Quadra de la Salera Quadra de la Sequiota Quadra de la Torta Quadra de Mercader Quadra de Portolés Quadra de Tonet Quadra de Velluter Quadra de Villalon Quadra del Borriolenc Quadra del Matador Quadra del Menut Quadra del Morteràs Quadra del Negrero Quadra del Quarter Quadra del Saboner Quadra dels Cubs Quadra Quarta

Quadrella de la Gallenca Ronda Nord

Senda dels Pescadors Travessera del Senillar

(13)

Elements físics

Metres 0 425 850 1.700 2.550 3.400 4.250

Metres 0 1.050 2.100 4.200

SERRA DEL DESERT DE LES P ALMES

Barranc del Sol

Fila Roja

Fila de la Travessera

Fila de Roig

Fila de Fadrell d’AlicartFila

Fila de Prades Fila Altera

Fila Fila del Campanar Fila

Barranc de l’Algepsar

Barranc del Camí del Francés

Séquia de Vinatxell

Bovar

Séquia de Foment

Molinera

Major Séquia

Séquia

de Catalana

la Barranc

Séquia Nova de l’Almalafa

dels Dos Ulls

Séquia de Mistos Rambla

de

la Viuda

Séquia de la Mota

Séquia de

Vinamargo

Séquia Mitgera

Fillola de Curto

Fillola dels Mangraners Canal Primer del Coto V

ell Barranc

Séquia de Rafalafena Séquia

de

Travessal del BatleCanal Segon del Coto V

ell l’Obra

Travessera

Riu Sec

de Borriol

Séquia

Font de la Barrassota

Escorredor de la Font Canal de la Cota 100

Pou de la Colomera Pou de Felip

Pou del Pla del Moro

Pou de la Unió

Pou dels Deu

Pou de Pellisser

Pou de l’Alegria

Pou de Quintana

Pou de la Fortuna

Pou del Sindicat

Partidor de Valero i de l’Almalafa

Pou de la Donació Pou de la Previsora

Pou del Centenari

Pou de la Plana Primer Canal del Coto Nou

Séquia de la Fileta

Canal Barranc de la Magdalena

Barranc del

Pou del Pinar

Fileta del Canalet Fondo Penyeta Roja

Tossal del Manyet Tossal de la Galera

Tossal de Ribalta Font de la Salut

Capçada de la Brunella

Canal del Motor

Primera T ravessera

de la Fileta

Canal de la Ratlla

Séquia d’Almalafa Canal

del Pantà

Séquia Sénia de Gossalbo Cova de les Maravelles

Cova del Colom

la Marjal

Embassament de Maria Cristina Coll de la Garrofera

el Collet

Roca de la Seda les Serretes

Racó de Raca Roca Blanca

Roca de Migdia

Tossal del Pataco

Muntanya Negra

Coll del Mancebo

les Gralles el Collado

Pla del Moro

Tossal Gros

Major Coscollosa

Malvestit

Punta de Tramuntana

el Mascarat Illot Valdés

Escull de la Ferrera la Ferrera

el Montcolibre la Senyoreta Illa Grossa

Escala del Port

Punta de Migjorn

Escull de Fora

el Carallot els Tres Esculls del Carallot Escull de la Ferrereta

Escull de Terra la Ferrereta ILLES COLUMBRETES

Escull de la Foradada la Foradadeta la Foradada

el Negat el Tall

de la Figueta

Boira

de

Nova

Fila Fonda Fonda Fila

Platja del Gurugú

Platja del Pinar la Brunella

Séquia de

Leon Fila de

Senillar del

Séquia de la

Séquia Séquia de la de

de l’Arena Séquia del

Platja del Serradal

Castelló de la Plana

Cova de la Seda Tossal de la Llobera

el Molló

Pou del Pantà

Pou de l’Abundància

Sénia de la Mela Séquia de la Plana

Pou d’Escrig

Tossalet del Mas de la Ruïsseta

Pou del Mas de Vadoro

Séquia delVellet Séquia de la Borrassa

Sénia de Roquetes

Braç de la Botera

Pou de la Ratlla Escorredor de

l’Almalafa Séquia de Durà Séquia d’en T

rilles Pou del Carme

Fila Primera

de Censal Pou de la Codina

Barranc de Fraga

Ullal del Samaruc

el Barranquet

Pou de Coscollosa

Pantà U del

Séquia

Pantà del Dos Séquia

.

. .

.

. .

. . .

.

.

.

.

. .

.

.

.

. .

.

.

.

. .

. .

.

.

. .

.

. .

.

. .

.

. .

.

. .

.

.

. .

.

. .

. .

.

.

.

..

. ..

.

..

.

. .

.

.

. . .

ALMASSORA ONDA

BORRIOL

BENICÀSSIM SANT JOAN

DE MORÓ

L’ALCORA

MAR MEDITERRANI

(14)

Presència humana

Metres 0 425 850 1.700 2.550 3.400 4.250

Metres 0 1.050 2.100 4.200

.

. .

.

. . .

.

.

. .

.

.

. .

.

.

.

. .

. .

. .

.

.

. .

.

. .

.

. .

.

.

.

. .

.

.

. . .

.

.

.

.

.

.

. .

.

. .

.

.

. .

.

.

. .

.

.

. .

.

.

.

. .

.

.

. .

.

.

.

. .

.

. .

. .

.

.

.

. .

.

. .

.

.

. . .

. .

.

.

.

.

.

. .

. .

. .

.

.

.

.

.

. .

. .

.

.

.

.

.

. .

.

.

. . .

.

.

.

.

. .

.

.. . .

Polígon Industrial La Magdalena

Polígon Industrial Benadressa

Ermita del Carme

Aeròdrom

Raval de Sant FrancescFadrell

Raval de Sant Fèlix

Ermita de Sant Isidre Ermita de Sant Francesc de la Font

Hospital La Magdalena

Alqueria de Boles Alqueria de Fuentes

Alqueria del Molinero

Alqueria de l’Algepser

Alqueria de Pipa

Alqueria d'Agramunt

Instal·lacions Esportives Ermita de Sant Roc de Canet

Alqueria del Magatzem

Alqueria d’Amigó

Alqueria del Manyo Alqueria de Capa

Alqueria del Saboner

Alqueria d’Agostet Alqueria de la Valenciana

Far Alqueria dels Pasquals

Alqueria de la Sabatera Alqueria del Brigadier

Alqueria de l’Obrer Alqueria de Rambla

Alqueria dels Pasquals

Alqueria dels Òrfens Venta del Menut

Alqueria de Paco Leon Alqueria de Miquel de la Marca

Ermita de la Magdalena

Estació de Ferrocarril

Alqueria de Cutimanya

Alqueria de la Torre

Alqueria del Macaco

Alqueria de la Marquesa

Club de Tenis Alqueria de Rambla

Alqueria del Xurro Camarilles Alqueria de Morelló

Alqueria de Pepe Bones Torreta d’Alonso

Alqueria de Morellà Alqueria de Còssim

Alqueria de Xabrera Alqueria de la Fideuera

Alqueria de Boios

Estació d’Autobusos Hospital General

de Castelló

Alqueria de Garí

Alqueria del Carboner

Alqueria de Mata-agüelos Alqueria de Mirona

Alqueria del Romo

Alqueria d’Escobar

Alqueria del Ranxo Grande

Alqueria de les Monges Alqueria de la Rica

Alqueria del Verdader

Ermita de Sant Jaume Universitat Jaume I

Ametler de Beltran

PARC NATURAL DEL DESERT DE LES PALMES

Castell Vell

Ermita de Sant Josep

Polígon Industrial El Serrallo

Llonja del Peix el Castellet

la Pèrgola

Palmeretes del Camí de Fadrell Venta del Sol

Parc del Meridià Basílica de la Mare

de Déu del Lledó el Polvorí

la Colònia

Araucària de Coscollosa

Molí Mercader

Molí del Catxo d’AlmalafaMolí de Breva Molí del Salt de la Nóvia Pedrera de la Torreta

Molí de Rúbio

Molló del Caminàs

PARC NATURAL DE LES ILLES COLUMBRETES Molí de la Font

Mas de Mirona

Mas d’Alegre

Mas de Rambla

Mas de Rambla

Mas de Petit

Molló de la Cassul·la Mas de Gonçal

Molí de Casalduc

Mas de Quintana Mas de Vadoro

Mas de la Ruïsseta

Mas de Sit

Mas de Peret

Mas de Montesinos

Mas de Cardona

Mas del Morteràs Mas de Petit

Mas de Pitarch

Mas de la Cartoixa

Mas de Pla Mas de Vinyé

Mas de Vista Alegre

Mas de l’Enramada

Mas de Bellido

Mas de Llançola

Mas de Soler

Mas de Donyana Mas de Roig

Mas de Sidre Mas del Negrero

Mas del Rogero Mas de Macip

Mas de Guiralt

Mas de Babiloni

Mas de Martí Mas del Notari Mas de les Casotes

Mas dels Paranys Mas de Pessudo

Mas de Cabedo Mas de Clarà

Mas de la Devesa Mas de Carbó

Mas de Gimeno Mas de Beltran Mas de Peris

Mas del Menut Mas de Renau Mas de Balado

Mas de Serrulla

Mas de Benedicte

Mas de Cavaller

Mas de la Boera

Mas de Roquetes Mas del Saboner

Alqueria de Roig Mas de Gasset

Castelló de la Plana

Grup de Camarilles

Santa TeresaGrup de LourdesGrup

Sant VicentGrup TombatossalsGrup

Grup de la Venta Guillamon

GrapaGrup del RosariGrup

Grup de Sant Llorenç

Grup del Sagrat Cor

La UnióGrup Perpetu SocorsGrup

el Grau de Castelló

Grup de la Macarena

Sant AgustíGrup

Grup Rafalafena les Cases

de la Breva

les Vaqueries el Poble Sec

el Quarter

Grup Sant Pere Sant EnricGrup

Far Cementeri les Casernes

Mare de Déu del Carme

Port de Castelló

ILLES COLUMBRETES

ALMASSORA ONDA

BORRIOL

BENICÀSSIM SANT JOAN

DE MORÓ

L’ALCORA

MAR MEDITERRANI

(15)

Metres 0 425 850 1.700 2.550 3.400 4.250

Partides i vies de comunicació

Metres 0 1.050 2.100 4.200

.

.

.

.

..

.

. . . . .

.

Marrada

la Travessera

Censal la Safra

Canet Coscollosa

la Fileta

la Plana Ramell

Vinatxell Patos el Senillar

el Quadro la Font

la Mota el Bovalar

el Molló la Joquera

el Pinar

Estepar Benadressa

Finca de Ramos

Finca de Donyana el Secà

Damunt la Via

Racó de la Coma

la Pastereta

la Magdalena la Llobera

el Bovar

Racó de Picó

Gumbau el Riuet

Taixida l’Horta Rafalafena

Soterrani

la Catalana en Trilles Brunella

els Prats

el Comú de la Mota de RamellRacó

Cap la Molinera

la Sortanella la Borrassa el Comú

de la Torre Almalafa

Fadrell

Vinamargo Fadrell de Dalt

de GalotxaRacó

Camí de Sant Jaume

Camíde Lledó

Camídel Desert

Camí dels Molins

Camí de Museros

Camí del Motor de la Plana Camí de les Eres Camí de la Llobera

Camí d’en T rilles Camí de

Coscollosa

Caminàsde Barros Assagador de Saragossa

Mas

Caminasset de Tormos

Camí Vell de l’Alcora Pit-roig

Camí de la Joquera

Camí de Bomboí

de Boira

Barranc del Camí

Camí de la Ratlla de Borriol

Assagador del Riu Sec

Camí de la Platjad’Almassora Camí dels Molins

Camí del Pi Gros

Camí del Romeral

Camí de Taixida

Camí del Bovar

Camí de la Pedrera

Barcelona de Camí

Vell

Carretera

dels Palos

Camí

de

Canet

Camí de la

Donacioneta

Camí de la Ratlla

de Ribesalbes Camí Vell

Camí de

les Vil·les

Mestrets dels Camí

Camí Vell

Mar Camí

Fondo Camí de l’Horta

Camí

d’Almalafa Camí de

la Mar

Costa

Camí de Fadrell

Camí de la Plana

Real

Camí

Camí de

Vinamargo

Camí del Serradal Camí

d’en Riera

Camí de

la Donació

Travessera del Senillar

Camí de Sant Josep Quadra deVelluter

deDalt Quadra

Quadra de Gumbau Quadra de Donyana

Quadra de

Giner

Quadra del Negrero Quadra

de Busquets Quadra

de Mercader

Quadra del

Menut Villalon de Quadra

Quadra d’Assensi Quadra de Cuquerolla

Quadra de Català Quadra de la Breva

Quadra de Portolés

Quadra de l’Aljub

Quadrade Tonet

Quadra del Borriolenc Quarta

Quadra

Baix Quadra del Quarter

Quadra

Carrerassa

delSenillar

Quadra dels Cubs

Senda dels Pescadors Quadra

de Saboner

Quadra

Nord Ronda

el Caminàs Quadra

del Matador Quadra de

Quadra dela Sequiota

Quadrella de la Gallenca

dePitarch del Camí Carretera de Ribesalbes

Clorinda Camí del Negrero

Autovia de la Plana

AP-7 E-15

la de

Torta

Salera del

la

Quadra de

Gimeno

Ferrocarril València-Barcelona

de la

Camí del

Camí de Borriol

la

a

de Quadra Carretera de l’Alcora

Carretera de Benicàssim

Carretera de Borriol

Carretera d’Almassora Carretera de Castelló a Almenara

Carretera de Vila-real

Camí del Coto Nou

Autovia d’Accés al Port

Ferrocarril de les Palmes al Grau de Castelló Quadra

del Morteràs

Pont de la Gallenca

Pont de la Mallorquina

Era del Menut Era de Panxeta

Era de Bufanúvols

Era de l’Orpesí Era d’Ortega Era dels Pasquals Era del Curandero

Era de Guinot Era del Ranxo Grande Era de Miquel el Flare Era del Batallo Carretera del Desert de les Palmes

N-340

l’Horta

Castelló de la Plana

ALMASSORA ONDA

BORRIOL

BENICÀSSIM SANT JOAN

DE MORÓ

L’ALCORA

MAR MEDITERRANI MAR MEDITERRANI

ILLES COLUMBRETES

(16)

La Plana Alta

Metres 0 1.650 3.300 6.600 9.900 13.200 16.500

ORPESA BENLLOC

LA VALL D’ALBA LA SERRA D’EN GALCERAN

LES COVES DE VINROMÀ

LA TORRE D’EN DOMÉNEC

VILANOVA D’ALCOLEA LA SERRATELLA

TORREBLANCA

CABANES

ALMASSORA

BORRIOL BENICÀSSIM

LA POBLA TORNESA VILAFAMÉS

SANT JOAN DE MORÓ

CASTELLÓ DE LA PLANA

MAR MEDITERRANI

ILLES COLUMBRETES

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :