L’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES:
Per què? Com?
Neus Sanmartí
Novembre 2011
“La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és
la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l’avaluadora.
De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem
separar el gra de la palla”.
J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)
Un procés que comporta:
1) Recollir informacions (amb instruments o no) 2) Analitzar la informació recollida i emetre un judici
3) Prendre decisions d’acord amb el judici emès
Què entenem per avaluar?
De tipus pedagògic:
regular el procés d’ensenyament i aprenentatge
QUALIFICACIÓ/
ACREDITACIÓ AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA De tipus social:
classificar, seleccionar, orientar…
1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de
regular què i com aprenem
Comporta aprendre a regular:
– La percepció dels objectius d’aprenentatge
– Com anticipem i planifiquem l’acció
– La percepció dels criteris d’avaluació
COMPARTIR OBJECTIUS
a) Avaluar-regular la percepció sobre
els objectius d’aprenentatge
Què mengen?
Com són per dins?
El procés de naixement
Què creieu que aprendrem sobre les plantes?
(després d’una conversa inicial)
A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-
les fluixet
(3r CEIP Bellaterra)
(L’activitat tenia com a finalitat reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita, nítida/difuminada, i va ser
realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat, 5 anys)
• Uns alumnes diuen que psicomotricitat - a moure’s, fer gestos…-
• D’altres reconeixen l’objectiu.
A vegades podem avaluar-regular si
s’han apropiat dels objectius una vegada feta l’activitat:
“Què hem après avui?”
COM ENS IMAGINEM EL SEU ESQUELET?
A partir d’expressar les idees inicials, es comprova que hi ha diferents maneres
de fer, pensar o valorar i sorgeix l’objectiu: com és realment?
http://blocs.xtec.cat/projectesdeciencies/
Neus Garriga
1r CEIP Turó del Cargol
“La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre
més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe”
Frank Kafka (1883-1924)
ANTICIPAR I PLANIFICAR L’ACCIÓ
b) Avaluació-regulació de la
anticipació i planificació de l’acció
Anticipació i planificació de l’acció
5 anys CEIP Baloo feta per un nen
“superdotat”
(traducció de l’original en català)
Com ho aprenen a fer els nens i nenes que no aprenen sols?
UN EXEMPLE DE PROCÉS: A PARTIR DE DIFERENTS ACTIVITATS REGULEM LES
REPRESENTACIONS INICIALS
Per què ho he dibuixat així?
Observem com és
Què m’aconselleu per millorar?
En què
s’assembla i es diferencia amb el
nostre esquelet?
EN GRUP MILLOREM (regulem) EL
DIBUIX DE L’ESQUELET INICIAL
COMPAREM L’ESQUELET REALITZAT PER CADA GRUP AMB UNA IMATGE DE L’ESQUELET DEL CONILL I DEDUIM CRITERIS
QUE CARACTERITZEN ELS ESQUELETS DELS MAMÍFERS
Té columna vertebral que va del coll a la cua i serveix per aguantar tot el cos
Tots els ossos estan enganxats uns als altres
Per poder moure’s s’ajunten per mitjà d’articulacions
Les costelles estan unides a la columna vertebral (a la part del tòrax) i deixen un espai al mig perquè hi càpiga el cor i els pulmons)
…
A aquest resum en diem “Base d’Orientació (B.O.)”
Anticipació i planificació de
l’acció
(text instructiu)
Analitzant bons exemples,
consensuem què hem de pensar i fer
en escriure’l
Mercè Mas
CEIP La Roureda, 5èP St. Esteve de Sesrovires
Pensar en:
• Aspectes formals
•Silueta del text
•Títol
•Presentació
• Continguts
•Organització del text
•Comprensió
•Ortografia
•Gramàtica
•Vocabulari
Què hem de fer per escriure un text instructiu?
Mercè Mas
CEIP La Roureda, 5èP St. Esteve de Sesrovires
I per saber si està ben fet
Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes amb les seves paraules, s’han de avaluar-
regular molt bé, perquè és el que ha de quedar ben emmagatzemat a la memòria.
Poden anar variant al llarg dels cursos,
ampliant-los, matisant afirmacions…
Els mapes conceptuals, els
resums, els esquemes..., també són eines per planificar en què
pensar interrelacionant conceptes, organitzant-los i jerarquitzant-los
I com tota activitat de síntesi, els alumnes les han d’avaluar-regular
perquè no hi hagi errors
(Els errors només els pot corregir qui
els ha comés)
Mercè Marimon 2n CEIP Baloo
L’anticipació i de la planificació en la realització de qualsevol tasca és molt important, però...
“Per tenir èxit la planificació sola no és suficient. Una persona també ha de saber improvisar”.
Issac Asimov
c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d’avaluació i si és capaç
d’aplicar-los per autoregular-se
COMPARTIR
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
M. Marimon C.P. Baloo, 2n
Els nens i nenes plantegen les
preguntes
Intueixen criteris d’avaluació,
però no sempre són
els idonis
Activitat
d’avaluació
Han après a fer un text instructiu i ara ho apliquem a valorar un de nou que hem escrit
(itinerari a Montserrat)
Mercè Mas
CEIP La Roureda, 5èP
Els alumnes l’apliquen per coavaluar-se
I poden arribar a qualificar-se
L’èxit dels aprenentatges es juga més en la correcció
dels errors i en
l’(auto)regulació contínua que no pas en la genialitat
del mètode”
Philippe Perrenoud
2. L’avaluació per qualificar el grau de competència
• Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència?
• Com qualificar el grau de competència?
• Com compartir l’avaluació amb les famílies
• Com atendre la diversitat que l’avaluació posa de manifest? –d’aquest aspecte no en parlarem-
a) Un primer problema:
Com plantejar activitats per avaluar la competència?
(cal recordar que hi ha d’haver molts tipus d’activitats d’avaluació, per tenir dades de totes les dimensions
de les competències)
PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONS
DÓNA INDICIS EL DESTINATARI NO ÉS LA MESTRA Hem fet una sortida a Montserrat i com ens ha agradat, voldríem penjar en el nostre bloc
l’itinerari que hem seguit perquè altres escoles també hi puguin anar si volen. A partir del que hem après sobre com fer un text instructiu, com escriure’l perquè no es perdin?
Característiques de les
BONES PREGUNTES
Com tenir en compte la diversitat?
• Les activitats d’avaluació, tot i ser
competencials, poden tenir diferents nivells de dificultat (però no es tracta de plantejar per a uns alumnes preguntes “mecàniques o
memorístiques” i per a d’altres “competencials”).
• Cal plantejar activitats que possibilitin identificar el nivell mínim esperat i també el màxim.
Un dels millors instruments per
avaluar aprenentatges competencials:
La carpeta d’aprenentatge o portafolis
• Inclou tot el procés d’aprenentatge i
“metareflexions” dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (objectius,
treballs que va fent, auto- i co- avaluacions...).
• L’alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor
reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats.
• Necessitat de revisar com fem els àlbums i els “dossiers” perquè siguin útils per
aprendre.
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm http://blocs.xtec.cat/portfolioproject/
Un segon problema:
b) Com qualificar el nivell de competència:
A partir dels criteris d’avaluació
Què hauríem de planificar per qualificar aprenentatges competencials?
• Hi ha força consens que les rúbriques és un bon instrument per avaluar el nivell de “competència”.
• Cada centre hauria de tenir unes rúbriques generals en relació a cada competència,
consensuades entre el professorat, per compartir els criteris d’avaluació.
• A partir d’elles, per a cada cicle i per a cada tema concret que es treballi es poden elaborar
rúbriques específiques.
Dimensions de la competència comunicativa lingüística: per cadascuna, una escola hauria de
consensuar grans criteris
• Comprensió oral
• Comprensió escrita
• Expressió oral
• Expressió escrita
• Interacció en situacions comunicatives
• Plurilingüisme i interculturalitat
Exemple de procés de construcció de rúbriques (per a la dimensió “expressió escrita”)
• Es parteix de dissenyar una rúbrica general per a tota l’etapa (cal recordar que és d’esperar
que els nivells màxims s’assoleixin al final d’etapa, però allò que s’ensenya al llarg dels cursos ha de ser coherent amb l’objectiu final).
• Se’n poden concretar d’altres en funció de tipus de textos.
• I encara es poden concretar més per als diferents cicles.
- Tot poc a poc, i a partir d’un treball en equip-.
Rúbrica d’etapa
Cada competència l’avaluem en diferents cursos i en el marc
d’activitats diferents
Competència i dimensió: ……….
Aspectes (realització) avaluats
Activitats on recollim dades i valoració segons la rúbrica
Valoració final
Valoració global de la dimensió:
c) Un tercer problema:
Com compartir amb les famílies els
resultats del seus fills?
2n primària
CEIP Montserrat Solà
Informes per a les famílies:
. Cada nen/a s’autoavalua
. Aquesta
autoavaluació es dóna a les
famílies junt amb un full amb
comentaris fet per la mestra
Continua amb d’altres competències
Aniria bé que els
aspectes coincideixin amb els de la rúbrica
Exemple d’autoavaluació d’un nen
Comentari de la mestra
L’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de la mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix
temps, indica el seu grau d’acord amb
l’autoavaluació.
No em toquis la meva avaluació!
Perrenoud, 1993
La funció de l’avaluació és molt més que “posar notes”.
Que l’avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions
i pràctiques.
No és estrany que molts pensin:
BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora.
JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB
SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat. Departament d’Educació. Xarxa de Cb.
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDci es&func=display&sid=126
OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA.
Consell Superior d’Avaluació.
http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.
