-{
Església de Sant Pere de Vilademàger. La Llacuna
Dades bàsiques de l'edifici
Comarca:
AnoiaMunicipi:
La LlacunaLocalització: Al sud-est del poble de La
Llacuna,dalt d'un
promontori de 700i725
m sobreel
nivelldel
mar.Tipologia:
Esglésiad'una
nau amb absis pentagonal i cam- panard'espadanya; al mur de migdia s'adossa un cos
de planta rectangular.Època: Origen:
segles xr i xrr; transformacions als segles xrv, xv i xvlt.Ús primitiu:
Capella del castellde
Màger.Ús actual: S'hi
celebra mìssa en aplecs ifestes
assenyala- des.Propietat:
Arquebisbatde
Barcelona.Dades bàsiques de la intervenció Tipus d'intervenció
Recuperació arquitectònica i paisatgíst¡ca: treballs de neteja,
desenrunament,
restaurac¡óde murs i voltes,
reparació de murs exteriors i interiors, renovació del recinte delcementiri i dels
accessos, aportacióde nou
mobiliarìi
enjardinament de l'entorn.Projecte
Autors:
Eduard Calafell Lafuente i Joan pascualArgenté,
ar- quitectes.Data:1981-19e7.
Obra
Direcció:
Eduard Calafell i Joan Pascual.Col.laborador: Santìago Rius, aparellador.
Empresa
constructora:
JosepAmbrós
Bonell. La Llacuna.Treballs de
fusta:
Fusteria Gol. La Llacuna.Serrallerìa: Eugeni Busquet. La Llacuna.
Metal.l¡steria
(baranesexteriors): Antoni Domènech.
Sant Pere Sacarrera (Mediona).Pintura/estucs: Francesc Lluch. La Llacuna.
Pedra: Felipe Alonso. Santa Margarida
de Montbui.
Jardineria: Bordas. Cornellà
de
Llobregat.Disseny del
mobiliari:
Eduard Calafell i Joan pascual.Delineació: Anna Montoliu.
Restauració
pintures murals: Departament de
Conservaciói
Restauracióde
l'Escolad'Arts i Oficis de la Diputació
de Barcelona (juny 1989).Estud¡ històr¡c:
Jordi Amigó,
Raquel Lacuesta.Albert
LópezMullor
i lmma Vilamala, historiadors.Inici de les
obres:
15 de marçde
1983.Acabament de les
obres:
1Sde
novembrede
1999.Pressupost
total:
14.543.8S2 pessetes. Foto: Joan Francés,28 de
maig deaVic aBergo
aGronollers aTerrosso
aSobodell
0
aa¡4onreso
aMortorell alguolodo
SANT PERE OE VILADEI'4ÀGER Lo Llocuno
Sont Feliua avilqf roñco del Penedès
a Olot
Sontq Colomo de Fornés
a aSolsond
Hospitoiet
ì lo GeltrLl
1 988.
340
Conjunt
de
l'església,les
restes del castell ì la casa rectoral. Foto: SCCM, març de 1956.Exterior
de
l'església de Vilademàger abans de la primera interuenció realitza- da pel Seruei sota la direcció de Camìl Pallàs. Foto: SCCM,23 de
març de1 956.
Portada
de la
façanade
tramuntana.Foto: Trabal
&
Ferrer, 5 de febrer de1 990.
Estat de la zona absidal abans de la in- tervencló iniciada el 1973. La capella i la sagristia, adossades
a
l'absis, es van desmuntaren
aquell moment. Foto:SCCM, 23 de març de 1956, Procés de les obres de restauració ini- ciades pel Seruei el 1983. Es va haver de completar la capella adossada a l'ab- sis pel cantó sud, la qual havia quedat inclonclusa
en la
primera interuencìó realitzada per Camil Pallàs. Foto: Joan Frãncés, 29 d'abril de 1985, EI portalde la
muralla constitueix un dels accessos al temple, pel cantó de tramuntana. Va ser restaurat abans del 1936. Folo: Joan Francés, 24 d'octubre de 1985.Descripció de l'edifici
L'església de Sant Pere està situada dins el recinte murat de l'ant¡c castell
de
Màger,que
es troba enc¡nglerat en un pro-montori
de 700-725m
sobreel
nivelldel
mar, al sud-est del poblede
La Llacuna. Un dels accessos és a través del portalde la muralla, probablement restaurat en aquest
segle, abansde
i 936. i a través d'unes escales s'arriba a una espla- nadaformada per diferents
nivellsde terrasses
pavimenta- des amb diversos materials (lloses, grava) i en.¡ardinades. Se-guint les
escaless'accedeix a
l'esglésla I ales restes de
latorre de l'homenatge del castell, en xemeneia. També
es conserven restes de les muralles, de l'antiga rectoria i, cap al cantó oest.de
l'ant¡c castell.Al
davantde l'església, en l'extrem
nord-est,s'hi
aixeca un mausoleu-mirador,construrt pel nostre
Serveiels anys
se-tanta,
que vaser
ut¡litzatcom
a osserade l'antic
cementiri.Està
format per quatre pilars que sostenen una coberta
aquatre vessants.
Delturó estant es pot contempiar
Tota la vall i el poblede
La Llacuna.L'edìfici que
ha arribatals nostres dies és fonamentalment del segle
xrv,construil en part sobre la fàbrica del que
ja existia al selge xrr. Estàorientat de
llevant a ponent. Té una sola nau amb absis pentagonalflanquejat
per dues capellespetites
que s'obren al presbìterì. La nau és de planta rectan-gular;
estàformada
per dostrams delimitats
per arcs torals apuntats que recolzen sobre pilastres, i coberta per dues vol-tes de creueria, els arcs de pedra de les quals
arrenquen dels capitells i mènsulesde
les mateixes pilastres.La coberta de la nau és a dues aigries amb tremujals,
de llosesde
pedrad'Alcover, i
lade
les capelles,també
a dosvessants, són de teula àrab.
La capçaleraés coberta
amb voltade
creueria, ambvu¡t
nervlsque
arrenquende
colum- nes adossades,excepte
dosque
arrenquen de culsde
llàn-tia; estan units per
una clau decoradaamb
la representacióde I'Agnus Del. Les columnes tenen capitell i
àbac senseornamentació.
Undels
capitells conservarestes de
policro-mia molt semblant a la de la pica baptismal. Al centre
del'absis
hi ha unafinestra
rectangular amb doble llinda i bran- cals de carreus, en degradació, a manera de doble esqueixa- da, i amb restes de traceria gòtica.Per l'exterior, la coberta corresponent a l'absis és radial. també de lloses de pedra d'Alcover, i la que cobreix la zona davantera del presbiteri forma un
tot
continu amb la de la nau.Al mur de migdia, s'adossa un cos de planta rectangular que
correspon a l'antiga capella del Sant Crist, que ja
estava construrdael
1583;
està cobert amb volta de creueria de dos trams, els nervìs del qual són deterracotta.
Els del cantó sudarrenquen de dos caps esculpits i, els centrals, de
duesmènsules amb volutes.
Perl'exterior la coberta és
a dues aigüesamb lloses de pedra.
Elconjunt de les cobertes
delloses es va fer en el curs de la
restauracióde
1973-1976, però el carener no es va arribar a col.locar.Els paraments exteriors són de maçoneria de pedra amb car-
reus petits i no
gaireben
esca¡rats,col'locats formant
fila-des, de per
llargi
detravés. A
la façanade ponent es
veu clarament una junta vert¡cal que separa elterç
merÌdional deF-
Església de Sant Pere de Vilademàger. La Llacuna
la fàbrica de la resta de la
construcció;
en aquest mateixterç hi ha
unafinestra de doble
esqueixada acabadaen arc
de m¡gpunt. Al començament
delterç septentrional hi
ha unafinestra
enforma
de creu, col.locada alque
haviaestat
cap- cer de l'església prim¡tiva i, al capcer central actual, un òcul.Al damunt s'aixeca un campanar d'espadanya amb
duesobertures
coronadesper
arcde punt rodó i coberta
a dues vessants amb teula àrab. Les dues arestes d'aquesta façana estan reforçades per unscontraforts
disposats ensentiidia_
gonal. També
trobem altres contraforts de
caracterís.tiques similars a la façana testera de la capella del Sant Crist.El
portal de l'església s'obre a trarnuntana i està construit
amb carreus bentreballats.
Forma un gran arcde mig
punt adovellatprotegit
per un guardapolsmotllurat,
i inclor-iun al-tre
arcmés petit, també
adovellat. Lesimpostes
i les basesdels
brancals estan treballadesamb un motlluratge
potent.Els
carreus on reposen les impostes, a més, tenen en
el cantell una petita decoració esculpida, a manera de perla. Laporta està emmarcada per una cornisa recta motllurada
¡ dues columnes adossades i coronades per un capitell de for- ma tronco-piramidal de cinc costats.El
paviment de
la naués de
cairons,col.locat el
1883.i
haestat en
úsfins
als nostres dies.A
l'antiga capelladel
Sant Crist hi ha un paviment noufet el
1983 amb pedra de marès de Sant Vicenç.El mobiliari
també
és nou. Els bancstenen
el seient defusta
iel
respatller detub
metàl.lic de seccró rodona pintat de co_lor blanc. lnicialment van ser
p¡ntatsde color blau i
grana, però davantde
les crítiques que es van fer pels veins i usua_ris del temple, els arquitectes van optar per pintar-los
de blanc. Elfaristol és metàl.lic i
recolzasobre un suport
cilín-dric.
Hi hados
llantiersde terra, però
portàt¡ls, d,estructurametàl'lica formada per una base
quadrada,al centre de
laqual s'aixeca
unatija on
recolzauna altra peça
quadrada ireticulada,
el
llantier pròpiamentdlt.
IVA/RLaquest parament també s'observen les restes d,una
porta acabadaen
arcde
m¡gpunt simple. actualment
paredada isem¡oculta pel mur de Ia capella del Sant Crist. que se
Iiadossa.
Segons el nostre parer,
tot
aixÒ significa que l'edifici actual, a més de posseir la capçalera, les capelles laterals annexes i la porta gòt¡ques, aixícom
una capella barroca adossada a mig- d¡a,té elements més antics.
Pensemque
estracta, en pii- mer lloc, de les restes d'una primitiva església, de la
qualqueden la part meridional de
la façanade ponent i el terç occidental de la façana de migdia. Aquest temple tenia
làporta mirant a migjorn i dues finestres, una oberta cap
almatejx punt
i l'altra al'oest.
Per laforma
detotes tres
ober-tures i
la tipologiade
la fàbrica.pensem
que estracta
d,una església romànica, a la millor datable del segle xr.Pels motius que sigui -tal vegada la incursió dels
moros abansdel
'1053-, aquesttemple
es vareformar o. més
bendit,
eixamplar.ja que
es vabastir
un altrede
nou adossat a tramuntana, del qual es conserva encara una bona partde
lafaçana septentrional, potser tota, la façana occidental i
la porta i unafinestra
enforma de creu. L'estil
de I,arcde
l,ac-cés i
lamorfologia de
lafinestra,
aixícom
l,aparell emprat, suggereixen que aquest segontemple,
més granque
l,altre-el
qual segurament es va continuar utilitzant com a cos secun-dari-, es.pot
situar cap al segle xr avançato
dinsel
segle xrr.En
tot
cas, eldocument del
1 '160 queesmenta
l,església deSant
Pere,s'ha de referir
aaquest segon temple la
doble, quetan
radicalment es va transformar durant l'època gòt¡ca.La
transformació de l'època
gòtica va donar alcos
principal de¡temple
un aspectemolt
semblant al queté
ara. Es vaier
la capçalera,
amb l'absis
major pentangonal i les dues cape- lles laterals quadrangulars i un portal nòu,que és
l,actuai.A
més, es vafer
de bell noutota
la coberta.La
documentació no recull dades concretes sobre
aquestareforma important. Això
noobstant,
semblaque estilistica- ment
s'ha de s¡tuar cap a la segona me¡tat del seglé xrv. Defet,
en una visita pastoraldel
1382 noméss,esmeñten
l,altar major, dedicat asant
Pere,i
unaltre
consagrat a santa Ma_ria,
però en un altre document del
1404 aþareixen,a
més dels indicats, els altars de sant Salvador i santMiquel.
Segu-rament tot
aixòsignifica que les obres es
vandur
aterme
desprésde'1382
i abansde
1404.El 1578 l'església
ja
s'anomenavade
<Sant pere de Vila de Mager ode
LaLlacunar.
En lavisita
pastoral d,aquell any esdru que n'és rector Antoni Ripoll i hi ha una
recomanäció perquè <s'arreglin lesfonts
baptismals amb pedra de Girona o de la que hi ha al pont de Clariana, talcom
són col.locades a Sant Pered'Abrera>.
De l'altar de santa Maria n,és benefi- ciat Gabriel Camplons, capellà naturalde
La Llacuna.La capella adossada a la façana
de
migdia, dedicada al sant Crist, es va ferentre
1 578 i 1 SB1, ja qué en aquest darrer any apareixc¡tat per primera vegada (altare Crucifixi>. afegint
que sónmolts els
presentsque
hi deìxen els seusfidels;
el visìtador mana que es repari la teulada, la <simbola> (teulada de l'absis) i elfèretre
o llit delsmorts
de l,església.Notícia històrica
Als peus de la
nau,al costat sud, hi ha
una pica baptismal policromada,probablement
romànica,que
descansá sobreuna plataforma; ha estat restaurada pel Departament
de Conservaciói
Restauracióde l'Escola d,Arts i Oficis de
laDiputació de Barcelona; al matelx nivell de la
plataformas'estén
un banc perimètric d'obra, adossat al mur de ponent i que gira cap a migdia ¡ tramuntana.Al costat
nordde
la nau, davantdel
llocon hi
haviahagut
la capelladel
Roser,hi
haun mur
longitudinalde
.l ,2bmätres
d'alçada. col.locatel i985,
quedelimita
un àmb¡t sobreaixe_cat a la manera de
cor;
està revest¡t amb ra.¡oles petitestipus
gressite, de color blau cel, el mateix amb el que s,hanpintat
lesvoltes; seguint el mateix disseny
s,ha aixecatun muret divisorj i l'entrada de l'antiga
capelladel Sant
Cr¡st,també
acabat amb gressite.Els paraments ¡nteriors estan enllutts i pintats de color siena mesclat amb <alberor. Al parament sud del segon tram de la nau
es pot veure
unfragment de pintures
murals.de
I,inici del segle xlv, de2 x
1,4S m, que vanser
restaurades pel ja c¡tat Departamentde
Conservaciói
Restauracióde
l,Escolad'Arts i Oficis, el mes de juny de
,19g9.Aquestes
pintures s'han conservat perquè van quedar amagades pel carcanyoldel cor
construiTprobablement al segle
xvrri ónderrocat'el 1976.
Laresta de pintures es
deviaþerdre
quantotes
les parets van ser repicades en l'actuació de 1 973_1 976, seguint la moda que hafet tant
de mal en moltstemples.
El
presbiteri
està sobreaixecat respectede
la nau amb oua_tre gÍaons. Al
centre
hi ha l'altar _fo.rmat per un peu de pian_ta
rectangulari
una arade
pedra,que és el
mate¡xque
h¡havra abans
de
lanostra intervenció_, protegit amb un
mu_retJrontal
enrajolat ambgressite
blanc,fet ei
I ggS.La
documentació més
antigaque es
coneix sobreel
lloc ésde l'any 987.
Fareferència al recinte del castell i no pala especÍficament de
l'esglésiade
Santpere,
sinódel
<castro que vocant v¡llade Maierr.
Êl primer castlà establert pels
comtes
de Barcelona al castellva ser Bernat. fill de Sendret i de Matresinda. l,any
1039.Abans
de l'any
1079, lafamília
Cervellóobté
la castlania delcastell de mans dels comtes de
Barcelonai, el 1139,
els castlans dels Cervelló,que
haviensubinfeudat
el castell, es cognomenaven Vilademàger.La
primera
notíciadocumental
queten¡m de
l,existència de l'església ésdel
1 7 defebrer de
1 1 60, quan el bisbede
Bar- celona, Guillem de Torroja, declaraeximits de
pagar els del_mes als monjos del monestlr de Valldaura, que
teñen
un ter_reny
a
l'Esplugad'Ancosa
(aquestsmonjos fundarien.
més endavant,el monestir
de Santes Creus).Una anàlisi de la fàbrica de
l'edifici
indica que segurament ésmés
antic.ja que en
la façanade tramuntana
stentreveuen les restes de la meitat oriental d'una porta acabada en arc demig punt de doble roscâ; aquest
accéses troba
m¡g tapatper I'actual
portadagòtica que
s'adossaal mur. Taribé
escomprova que l'aparell de la paret nord és tot cont¡nu,
de carreus pet¡ts posats en filades no gaire ben alineades. i que la fàbricade
la capella gòtica septentr¡onalse
li adossa.tot
això
vol dir que les restes de
Iaporta són
solidàries d,unaconstrucció
anterior a la portada actual i a la capella nord de la capçalera. Sitenim
en compte que aquesta darrera capellaés
solidàriade la
restade l'encapçalament de
l,edif¡c¡, po_drem
deduir que,en
realitzar-se la reforma gòtica, ja funòio_nava
un altre temple del qual. com a mínim, coneixem
la porta i la paretperimètrica
septentrional.L'observació
de l'edifici
proporciona, pero, altresdades. tn
la façana de ponent es distingeixen
dos
llençosdiferents
di_vidits
per una junta vertical. El de tramuntanå presenta en elterç
super¡or unafinestra
enforma
de creu, peròtambé
dei_xa entreveure les traces de la testera d,una façana més anti_
ga coberta a dues aigües. Ouan
s,identifica
aquesta darrera particular¡tat, es comprèn que la finestra esmeÅtada es trobaperfectament
centrada respecte al capcerde
latestera
des_cíta.
El pany de
migd¡até una altra finestra situada més
baixa.acabada
en arc de mig punt, de pedra tosca, i dotada
dedoble
esqueixada. Lasituació coincideix amb
la d,una altra obertura,si més
no idèntica,que hi
haen
la façanasud.
En342 sf Ni \\-
s Y
4 tl
f
Al llarg del segle xvtt es fan algunes altres obres al
temple.
Esconstrueix una
novacoberta
sobrealxecadarespecte de
la gòt¡ca,conservant per sota de
la nova teulacia les originals cornises de pedra, les qualsformen
dobles vessants a cadatram de
Ia nau. Es probableque
enaquest moment es
facitambé el cor, que se situa a ponent, i
latransformació
del campanarde
cadiretaen
un cos quadrangular, a manera de comunidor.La població
del terme va augmentar entre
17'19i
1181 de l'ordre del 70 7o, passant de 429 habitants a '1.1 62 hab¡tants.L'any
1734, es vaconstruir
una nova església. amb caràcter panoquial, a la vila de La Llacuna. la qual cosa va provocar Ia segregacióde
la de Sant Pere.Haurem
d'esperar
a lafi
del segie xrx pertrobar
noves refe- rències de l'església. L'any '1883 s'hi van realitzarimportants modìficacions; es
va ampliar l'espaidel
presbiterìamb
l'eli- minacióde dos graons i es va col'locar un
cancellde ferro per separarlo de
la nau.També es va
posarun
enrajolat alterra de tot l'espai interior (excepte a la capella del
Sant Crist), perquèel pavìment
qen sutotalidad
mal llano estaba confeccionadode yeso y
parte, aunquesin
ordencon
ladri- llos y piedras, estas s¡n labrary
mal colocadasr.A
les mate¡xesreformes
la pica d'aigua beneida, que estava sense suport i situada alfons
de l'església en un lloc on des-torbava la processó, va ser
col.locadaal costat dret de
laporta. Al mateix document es
parlad'una
ncapillaque
se considera propiedaddel
párroco... llamada S.Antoni del
Pla y dedicada a S. Antoni Abad, celebrándosetodos
los años en la misma y en el día diez y sietede
Enerooficio
con música, a cuya imagen setiene
algunadevoción.
Laforma
es ovaly el
altar barroco;tiene su
sacristía con losornamentos,
parael
altar, necesariosal
santosacrificio.
Hoy, dicha capilla, en su totalidady
en particular enel
presbiterioy
coro, neces¡ta recomposiciónr.
Suposem que aquesta capella és la que estava
sìtuada al costatoest
de la del Sant Crist, des de la qual s'accedia, ì de la que avui només queda el paviment de cairons-va
ser en-derrocada per Camil
Pallàsentre 1973 i 1976-,
probable-ment
del segle xvrr.Amb els incendis provocats durant la guena civil de 193È39, es van
destruir tots els
retaules ¡ les ¡matges ques'hi
vene- raven, il'intedor
de l'església va quedar calcinat. De segu¡das'hi
vanfer obres de
reparació general a càrrecde
la parrò-quia: es van
repassarels
arrebossatsi es va
emblanquinar gairebétot
l'inter¡or,excepte
la capelladel
Roser, la fàbrica de la qual amenaçava amb caure.La casa rectoral
va quedar
abandonadaen aquesta
època ¡ es va iniciar una paulatìna ruïna detot
elconjunt.
L'any 1 945,el rector va fer enderrocar la
rectorìa,que estava
situada aproximadament al lloc que ara ocupael
mausoleuconstruit el
'1976, i, amb l'excusa de destinarl'import
a la conservacióde
I'església. vavendre
lespedres,
les quals van ser aprofi- tades en alguns habìtatges de la zona.L'any 1956, el mossèn Anton¡
Llorensa,rector de
lapano
quiade
Santa Maria,donat l'estat
precari enquè
es trobava l'edifici, va demanar ajuda tècn¡ca i econòmica a la Diputacióde
Barcelona pertal
defer
obresde
restauracìó a l'església de Sant Pere de Vilademàger.L'arquitecte
Camil Pallàs, capdel
Serveide
Catalogació i Conservacióde Monuments,
vavisitar el conjunt.
Es vafer el corresponent
reportatgefoto-
gràfic i el projecte de restauració i es va elaborar un informe en el qual s'aconsellava una ràpidaintervenció.
Les subven-cions,
però, van tardar a arrìbari
lesobres
no es van poder començarfins l'any
1973.Mentrestant
el bisbat de Barcelona va aportar la quantitat de 10.000pessetes perquè s'hi fessin les obres més
urgentsde reparació, obres que probablement eren
supervisadesdes del Servei.
Es aleshoresque s'enderroca
la capeìla del Roser i es tapia elforat
resultant, amb paredat comú.Aquest
aparellva ser substiturt per la
carainterior per un altre
detotxo durant
la restauració iniciadael
1983, ja que presenta- va problemes de desplom.Els treballò realitzats pel Servei de Catalogació i Conservació de
Monuments
a part¡rde
'1973 van consistir en l'enderroca-ment
de la sagristia del costat sud-est de l'església, que es- tava adossada a la pet¡ta capellade
la capçalera. La capellaes va
conservari es va cobrir amb teula àrab.
Es van des-muntar totes les teulades i es van refer les cobertes
amb lloses de pedrad'Alcover.
La de la nau es va retornar al nìvelli
laforma que
haviat¡ngut
abansde les reformes del
segle xvil,tot aprofitant
les cornisesde
pedra originals. El carener no es va arribar afer,
no se sap perquin
motiu.Es va repassar el parament de la façana oest i es va treure un cos que havìa estat afegit al campanar d'espadanya per con-
vertir-lo
entone
gairebé quadrada. L'espadanya es va cobriramb
una teulada a dosvessants.
Es van consolidartots
elscontraforts
i es va acabar dedemolir
la capella-sagristia (de- dicada a sant Anton¡)que
havia estat adossada a la paret deponent de
la capelladel Sant Crist,
deìxantnomés el
pavi-ment
de cairons.A l'interior de l'església es va
enderrocarel cor. situat
als peus de la nau; es va conservar, però, el banc corregut ados- sata les parets
ì la plataformade
la pica baptismal. Es van repicar els paraments verticals de l'absis, la nau i les capelles laterals del presbiteri i es va destapiar lafinestra
rectangular de l'absis.També es va
actuar al'entorn: es va
enderrocarel vell
ce- ment¡rì ¡, al'extrem
nord-estdel recinte, es
vaconstruir
unpanteó
funerar¡-m¡rador,semblant a un comunidor. amb
la¡ntenció
de respectar
lavoluntat del
poble de conservar les restes òssies delcementiri
enderrocat.JAB/RUALM/lVA
Documentació consultada
SEBVET DEL PAfRrMoNr ARou[rEcrÖN]c DE LA DtpurActó DE BARCELoNA:
Fons documental.
Axiu
Camil Pallàs. A. Pladevall: <Sant Pere de Vila- demàgerr. Notes manuscrites (1 973).ARX|U DlocESÀ DE BaRcELoNA: V¡sites pastorals, anys 1 382, 1 404, 1 562 â 1 886.
El
presb¡ter¡de
l'església abans del 1936,amb les
parets arrebossades.Foto: Rector de La Llacuna, abans de juliol de 1936.
El cor de l'església, que va ser desmun-
tat
durantles
obresdel
1973en
la pr¡mera interuencìódel
Servei. Foto:SCCM, 23 de març de 1956.
Durant la primera intervenció, es van re- p¡car els paraments interìors de l'esglé- sia i es van descobrir algunes finestres.
Foto: Joan Francés,
23
de gener de1 984,
F--
-¡i
Església de Sant Pere de Vilademàger. La Llacuna
Descripció de les obres
L'any
1981 , la Diputacióde
Barcelona vaemprendre
de nou el procésde
restauracióde I'edifici. que
es vafer
en quatrefases.
Elprojecte
bàsicdel conjunt va ser
aprovatel
3.1 de desembrede
'1981 .Per
necessitats observades en el decurs de les obres, i
a causade
la redacciódel projecte d'execució de
la segona iquarta fases, on es van introduir algunes variacions concep- tuals sobre allò
previst
alprojecte
bàsic global, es va consi- derarconvenient i obligat fer modificacions i millores en
elprolecte
original.Aquest tema es va tramitar
através
dels corresponentsprojectes
reformats.Primera
faseLes
obres es van
realitzarentre març de 1gg3 i febrer
de 1984,ivan
afectar només l'església.Les feines
fetes
al'exterior de l'edifici
van ser:-
Col.locació dels carenersde
lescobertes de
la nau ide
la capella del Sant Crist, que no existien, en pedra d,Alcover.- Reconstrucció de les cobertes de les dues capelles
de l'absis. Ën lloc de pedrad'Alcover,
igual a lade
lescobertes de la nau i de
la capelladel Sant Crist, es va
utilitzar teula àrab de recuperació per si en elfutur
es decidiasubstituir
les lloses que haviaemprat
Camil Pallàs en aquests dos llocs.-
Reconstrucció del campanar d'espadanya.-
Rejuntat de les pedres del capcer de la façana deponent
¡construcció
de
l'ull de bou amb pedra de marès.-
Reparaciódels contraforts que estaven en mal estat
de conservació.-
Rejuntat dels carreus superiors del portal d,accés.Les feines
fetes
a l'¡nterior van ser:-
Raspallat dels nervis ivoltes
de pedra.-
Repicat devoltes
i mur de la capella del Sant Crist, deixantels
nervìsde terracotta vistos. posterior
arrebossat, engui_xat i p¡ntat amb pintura plàstica de color blanc.
-
Befecció de la paret de tramuntana corresponent alprimer
tram de la nau, ambtotxo.
En un principi es va pensar'deixarvista
l'obra.de fàbrica, peròfinalment
es va arrèbossar i pin_tar per unificar-la amb ja resta dels paraments.
-
Construcció d'una paret de tancament, a manera de mam_para, a l'accés
de
la capella del Sant Cr¡st,totalment
aplaca_da amb ceràmica del
tipus gressite,
decolor
beix, i coi.loca_ció d'una barra
de
llautó per sota de la llinda.-
Desmuntatge del cancell defeno
que haviaestat
col.locatel
1883 al presbiteri.-
Desenrunament del recinte interiorde
l,església.-
Pavimentacióde la
capelladel Sant Crisiamb lloses
de pedra de marès de Sant Vicenç de 3 cm, amb llargades varia_bles entre
40
i 80 cm.Segona
faseEs
va
realitzarentre
maigde
19gSi
marçde
19g6.A
la me_mòria
del projecte
bàsic globals,indicavá:
q...Espot
enten_dre
que
la reutilitzacióde
l'esglésiade Sant pere'de
Vilãde_màger comporta la comprensió de la totalitat de
l,entorn.Per
tant,
el sector on s'actua es potdelimitar
desde
I'accés al recinte f¡ns a les resles de l,antic castell,preferentment
latorre de l'homenatge.
Quadaran inclososen aquest
rec¡ntePlanta generâl de l'església i l'entorn on s'ha actuat.
Planta general de l'esglésìa després de la restauració.
ill ill
o
344
les restes de la rectoria, les restes d'una petita
edificació situada amig camí entre el portal de
la murallai
la rectoria esmentada,el cementiri,
la mateixa església, lesrestes
delcaslell
itots
aquells mursde
mamposteria que donen ìloc a uns plansmolt
¡mportants,tant
respecte a una correcta assi- milaclóde
l'¡tineraricom de l'ús
que, detant
entant,
en fan els veïnsde
La Llacuna i les masies delvoltant.)
A
la segonafase,
amés de
continuaramb l'actuació
a l'es- glésla-paraments ¡ mob¡liari-, es van començar a
tractar aquests espais.Les obres
fetes
al'interior
de l'església van ser:-
Construcciód'un
cor lateral, paral.lel al mur de tramuntana,format per un mur
arrebossatamb cimenl pòrtland de
250 kg/m3i revestit de peces de gress¡te de 25 x 25 mm,
decolor blau,
de'1,25 m
d'alçadasobre el nivell del terra
del'església; paviment amb llistons encadellats de fusta
demelis, de 150 x 60 mm,
collatsamb
cargolsitaps de
faig,tot
per envernissar, sobre rastells de fustade
100x
50 mm, collats al'obra;
accés através
detres
graonsamb l'estesa
de pedra de marès de 8 cm de gruix. Col.locaciód'un
banc a l'interìor del cor, amb un suport de perfils T de60 x
60 mm.El banc està
fet
amb taulons de fusta de faig de500 x I
cm, per envernissar, amb cantellsroms,
i un respatller collat a la paret. detub
deferro de 60 mm
dediàmetre, protegit
ambminì i esmaltat amb pintura de color
blancde
<Valentìner-en
unprimer moment
s'havia pintat de color blau marí.-
Col.locacìód'un faristol nou
al'extrem més pròxim a
l'al-tar, fet amb tub metàl.lìc de 6 mm i
planxametàl'lica, tot protegit amb mini i esmaltat amb dues capes de
pintura blanca.- Disseny I
realitzacióde cinc bancs per als fidels,
situatsenfront del cor i
equid¡stantstant de l'altar com de
Ia pica baptismal. Estanfets
amb una estructura detub
deferro
de 160mm
dediàmetre,
tractada ambmini
i pinturad'esmalt,
iseient de fusta d'Abebay
massissa,tenyida i
envernissada.En un principi, els peus es van pintar de color blau i el respat- ller vermell. però durant la quarta fase es va decidir
substituir aquests colors per dues capes d'esmalt
blanc,de la
casa Valentine.- Disseny i
realitzacióde tres llantiers per tal
d'aconseguir unaatmosfera més
escaient.Aquests tres elements
s'handìsposat de la manera següent: un al costat de l'altar,
un altre alcostat de
la picabaptismal
i un altre dinsde
l'antiga capella del Sant Crist. Estan construlTs amb planxa metàl'lica doblegadasobre tub metàl'lic de 80 mm de diàmetre,
pin-tats
amb mìni i dues capesd'esmalt
blanc.- Construcció d'un muret-frontal a l'altar, per tal
d'aconse-guir una millor composició d'aquesta peça.
Elfrontal
s'ha revestit de ceràmicagressite
de color blanc.- Formació d'una graonada amb pedra de marès
polida,d'accés al presblteri.
Les obres
fetes
als espais exteriors van ser:-Actuació al recinte de I'antic cementiri: es van rejuntar
irepassar
tots
els paraments de mamposteria ex¡stents. Des- prés es van prolongar 40cm
i es van rematar amb un cèrcol deformigó
armalde
10 cm de cantell ¡ 50 cm d'amplada, de175
kg/cm2. Esva construir una solera al centre d'aquest recinte
pertal d'evìtar
l'apariciód'herbes
i es va pavimentar amb gravade
40170mm
i de30/40 mm.
Alcostat
sud es vaplantar una fiìada de xiprers de 5 m d'alçada i, al costat nord, bardisses
de
catibus.-
Actuació al portald'entrada:
consolidació detots
els mursde mamposteria.
Es vadesmuntar
pedra a pedra l'arcde
la portada i es va tornar a muntar sobre una bastida de fusta.-Camí d'accés a
l'esglésiades
deì portalde
lamuralla:
esvan refer tots els
graons, a basede
mamposteriade
pedra lligada ambmorter,
ajunta
seca.-
Prolongació del mur de mamposteria de la plataforma cen- tral, coronat amb un cèrcol deformigó
armatde
175 kg/cm2 ide cantell de
I cm
de mìtjana.-
Col.locaciód'un
pal-guió detub
de 80mm
de diàmetre i 4mm
de gruix. i una alçada de7
m.Tercera
faseEs
va
realitzarentre l'octubre de
1987iel
maigde
1988. A causade
les baixestemperatures
les obres es van suspen-dre durant part dels mesos de novembre i desembre
de1 987 ì gener i febrer
de
1 988. Aquesta fase de les obres vanafectar els
espaìslliures situats entre les restes de
l'antiga rectoria. l'accés altemple
i la plataforma central.Obres
fetes
sobre les restes de la rectoria-
Conservaciói
renovacióde les tres cares del perÍmetre exterior,
per tal deformar
un balcó sobre Ia vall.-
Enderrocde restes de les antìgues parets interiors de
la rectoria ide
les parets exteriorsfins
a una alçadade
1,20 msobre
la cotade
pavimentació performar
una barana entot
aquest perímetre.-
Construcció de murs de contenció i de cànega-construits
ambformigó
H-175kg/cm2-
per suportar el trespol d'una de les diverses plataformes que configuren aquest nou sector.-
Formacìóde
nous mursde
mamposteriade
pedra natural del país, col.locada a junta seca ì a dues cares, i d'una panta- lla ì una graonada ambformigó armat encofrat
amb conglo- merat defusta
deltipus DM.
Els murs es coronen amb una peça de mamposteria iformigó H-l75
encof rat a doble cara iamb un cantell de 8
cm
de mitjana.- Col.locació de pai¡ments, de terra vegetal ¡
llambordes<Baetulo>
de
10x 20 x 8 cm, de la
casaTrief,
delìmitatsper peces de pedra de marès buixardada
de0,30 x 0,175 x
1,00m, que també formen
els graons dels dìferents desnlvells.Les obres
fetes
a la plataforma central van ser:-
Endenoc dels murs ex¡stents per sobre de la cota+93.55.
-
Prolongació del mur de contenció amb obra de mamposte- riade
pedradel
llocfins
al doblede
la seva ìongitud per tald'augmentar
la superf íciede
la plataforma intermèdia, coro- nat amb cèrcolperimètric de
mamposteriaiformigó de
175 kg/cm2.-
Rebliment de terra vegetal.-
Retirada delpalguió
i nova ubicació, ì prolongacìó fins a 9 m d'alÇada. Estàprotegit
amb pintura nFerrobrunr.L'actuació es va
completar amb
laconstrucció
d'una baranaperimètrica de protecció de I'accés a l'església.
Esde tub metàl'lic
de 35mm
sobre perfil T60 x 60 x 4 mm
t1,25
m d'alçada. protegida amb pintura <Ferrobrunr.Auarta
faseEs va realitzar entre l'octubre de'1988 iel novembre
de 1989. Els treballs es poden considerar com a complementa- L'actuació realitzada entre 1983i
1989va componar també l'aranjament de l'entorn i la creació de diverses platâfor- mes a diferents nivells. Fotos: Ïrabal &
Ferrer, 5 de febrer de 1 990, i Joan Fran- cés, 24 d'octubre de 1 985.
Església de Sant Pere de Vilademàger. La Llacuna
ris
de
les altres fases. Cal remarcarque,
per uncert temps, es
pensavaque hi
hauria una cinquenafase,
peròatès
que aìxò va semblar poc probable un cop comenÇades les obres, es va donar preferència a l'acabament detotes
les parts ne- cessàries a l'¡nter¡orde
l'església, eliminant-ne aquelles co-ses que no eren imprescindibles.
Enaquest sentit, es
vandesestimar les obres següents: la construcció d'un
para-ment format per
unaestructura
metàl.llcai
pecesde
pedrade Sant Vicenç; la porta d'accés a l'església (que
s'havia pensatfer amb
unbastiment
defusta d'Aoebay
i planxa decoure); el
canvide les cobertes de
llosesde
lanau ide
la capelladel
Sant Cristper
unes de teula arab,que
era l'origi- nalde l'edifici; el repicatdel sostre de
lanau;
la reconstruc- cióde
lafinestra de l'absis i el tancament de
les obertures dels murs amb llunes trempades. Això va suposar un estalvi que va permetre arrebossar i estucartots
els paraments ver-licals
deltemple
i pintar les voltes.Obres
fetes
al'interior de
l'església:-
Arrebossat iestucal
ambmorter
de calç i colorant natural isorra de riu (color siena-albero).
-
Recuperació i restauracióde
lespintures
muralsexistents
a la cara interior de la paret sud.-Treball de neteja i
recuperacióde
colorsde
la pica baptis- mal.-
Repintat dels bancs delsfidels,
en color blanc.- Pintat de la volta de la nau amb dues capes de
pintura plàstica de color blau cel-a
la manera de les esglésies renai-xentistes
italianes.-
Rejuntat de paviments en zones puntuals i reposició del no existent.Obres
fetes
a l'exTerior:-
Desbrossat devegetació en
unsector de
la murallai
res- tauració d'aquest tram.-
Fetiradade
runa entot el
recinte.-
Reparaciód'humitats a la coberta de la
capelladel
Sant Crist.-
Col.iocació d'una barana de protecció a la resta del recinte.de característiques similars a les construÏdes en
la tercera fase. ECL/JPA,/RL345
Diversos aspectes de l'interior de l'edi- fÌci després de les obres. Es van enlluir i p ^rar de nou les parets i les voltes i es va dissenyar el mobiliari. Foto: Trabal &
Fener. 5 de febrer de 1 990.
346
Restauració de les pintures murals i de la pica baptismal
En arribar-nos la proposta de col.laboració amb
el
Servei del PatrìmoniArquitectònic en la
restauraciód'un fragment
depintura mural de I'església de Sant Pere de
Vilademàger, que es trobava en procésd'intervenció,
ens vam plantejar lapossibilìtat de crear uns grups de treball amb alumnes
deltercer
cursde
l'Especialìtat de Conservació i Restauració de l'Escolad'Arts
i Oficis.Les pràctiques van
tenir
lloc elsdies 19,20,21
i 22 del mes de junydel
1989, i els objectius que es pretenìa assolir erenl'actuació in situ i
la restaurac¡ódel fragment
de pintura es-mentat, a més d'una
picabaptismal
policromadaque
es va considerar interessant. De la mateixa manera i en col.labora-ció amb els professors del Departament de
Conservació iRestauració, es van portar a
terme
unestasques
paral.lelesde caire més didàctic, destinades a aprofundìr en l'estudi
dels materials que aquestes pràctiques ens van brindar.Pintures murals
1.
- Descripcíó de I'objecte
Fragment de pintura mural situat a
l'interior
d'una de les vol- tes de la paret sud que configuraven l'antic cor del segle xvrrr i que han quedat visibles en enderrocar-lo. Cronològicamentpodria correspondre als inicis del s.
xrv,ja que en
aquesta èpocaes va
realitzar una ampliacióde
laprimitìva
església romànica.Descripció iconogràfica :
El
fragment
ésdifícilment
identificable, a causa del seu avan-çat estat de
degradació,que ha
produìTnombroses
man-ques de matèria, i de
presènciad'elements estranys,
quedifìculten notablement
laseva lectura. Malgrat
aìxò,es
po-den reconèixer una o dues figures humanes
emmarcadesdins dues sanefes verticals a base d'ornamentacions
ambmotius
curv¡l¡nis.A
partird'un element figuratiu
clar-la
pre- sènciad'un ull- es pot deduir la representació d'una
cara,envoltada d'altres elements molt més fragmentaris -nas,
ulls, celles,cabell-.
La figura (?) superior no és tan evident, ja que no presenta capelement
proudeterminant
pel qual se la pugui identìficar.Dimensions:
El
fragment
ésirregular:
les seves mides màximes són 2 mper
1.45 m.Tècnica
pictòrica:
Es
tracta d'una
pintura alfresc
realitzada sobreel morter
decalç i sorra.
Lafactura de la pintura presentava
bastantes irregularitats, perquè la capad'intonaco
noés
llisa, s¡nó queté
nombrosos solcs del mate¡xmoment
de la seva aplicació.Els colors predomìnants en Ia composició són les
terres
ver- mella i torrada. l'ocre, el negre i el blanc de la calç. La pintura és bastant senzilla quant als materials i latècnica
util¡tzats, is'adiu amb el
tipus
d'¡conografia, de caire popular.2.
- Anàlisi de l'estat de conservació
El
fragment
presentava un aspectecomplement
discontinu en el moment de la intervenc¡ó: llacunes provocades per pèr- dua de matèria de les capes de preparació (arriccio i intonaco)i pictòrica, proliferació d'eflorescències
salinesque
sortien cap al'exterior,
concrecions calcàries ì restes d'una aìguada de calç, itot
això conferia un aspecte opac a la pintura.Capa de preparació:
Sobre
el suport format pel mur
en procésde
restauració es poden observarfins
atres
capesde
preparació a base d'unmorter compost de
sorra i calç, ambforça identitat. Aquest estava bastant ben cohesionat amb el suport, excepte
en alguns puntson
la preparacìóde l'anebossat
s'havia disgre-gat i
presentava pèrdues,que
deixaven a lavista el mur
de pedra.Capa pictòr¡ca:
La capa p¡ctòrica,
com en tota pintura mural
alfresc,
estàabsolutament
integradaen l'intonaco o enllulÏ de calç.
Pre- senta la duresa característica d'aquesta tècnica. i malgrat les irregularitatsde l'intonaco
enel moment
en què va ser apli-cat
¡dels nombrosos aixecaments i butllofes produits
perI'eflorescència de les sals solubles, aquestes zones
estanmolt
ben fixades alsuport
i a les capes de preparació subja- cents.Capa de superf
icie:
La capa de superfície està composta per nombroses concre- cions de t¡pus calcari (?) que hi ha adherides
cobrint
la pintu-ra. i una
capa generâl¡tzadade color
blanquinós. probable- ment deguda a una aiguada de calç i que dóna a la pintura un aspecte opac general.També hi
ha una gran proliferació de cr¡stal.litzac¡onsde
salssolubles que
hansortit
a l'exter¡or,molt
dures en la base i polverolentes a la superf ície.3.
- Proposta
iprocés de restauració
Els
objectius que es pretenien assolir en
aquesta interven- ció, i que desd'un
primermoment
ens vam marcar. van ser:per una
bandael de millorar en la mesura del possible
lalectura de les pìntures que conformaven aquest
fragment,procedint a l'eliminació de tots els elements estranys
quepoguessìn dificultar-la, alhora que es consolidaven totes aquelles parts que estaven descohesionades i que
podien arribar a perdre's. Tot això, partintde
la base que les causes que n'havien provocat la degradació-humitat,
amb la conse-güent
aparició desals-
ja estaven sotacontrol
i almenys en aquest sent¡t elfragment
de p¡ntura mural es trobava estabi- litzat.Per
tant,
la proposta d'actuació que es va plantejar va ser la següent:-
Eliminaciód'eflorescències salines que
haviencristal'lit-
zat a la superfície.-
Neteja de concrecions i vel.ladures de calç.-
Consolidacióde
la capade
preparació (arriccio) disgrega- da.-
Fixació de la capa pictòrica (intonaco) descohesionada, de manera puntual.-
Encintat delperímetre
de la pintura.Les restes de prnlures murals que es van trobar durant les obres de restaura- ció van ser netejades i consolidades
n
sllu, També es va netejar i consolidar la pica baptismal, Aquestes tasques van
ser
realitzadespel
Departament de Conservaciói
Restauracióde
l'Escola d'Artsi
Oficisde la
Diputació. Foto:Joan Francés, 20 de juny de 1 989.
Conjunt de les pintures murals un cop netes
i
consolidades. Foto: Trabal &Ferer, 5 de febrer de 1 990.
r
',{
Església de Sant Pere de Vilademàger. La Llacuna
-
Capa de protecció i fixació general.-
An¡vellatde
les zones amb mancade
preparació.-
Reintegració cromàticade
les llacunes.Els
criteris d'actuació pel que fa al sistema de
presentació final de la peça han estat elsde
la mínimaintervenció
possi- blesobre
l'original, reduint-se a l'entonació cromàtìcade
les parts anivellades ambmorter
nou i d'algun punt on la prepa- ració original, massa blanca, dificultava la lectura del conjunt.Aquest sistema utilitzat s'anomena (arqueològ¡cr, i ens
va semblar el més adient, donades les característ¡ques del frag-ment.
En conseqüència,en
capmoment
ensvam
plantejar la reintegració pictòr¡cade
la composició, per una banda per la mancad'informació existent
pel que fa a la iconografia delconjunt, i també perquè els objectius de la intervenció
se centraven en la consol¡dació ¡ neteja del fragment.Procés de restauració:
Consolidació ifixació de la capa de preparació i píctòrica:
-
Consolidació delmorter
disgregat amb resines s¡ntèt¡quesi aplicacìó de pressió
(PVAC+ càrrega de pols de
mar-bre +
humectant).-
Fixaciódels aixecaments de pintura aplicant-hi
I'adhesiu per injecció i protegint-la amb paper Japó.Neteja de la superf ície pictÒrica:
-
Aplicació de pasta de paper+ metilcel.lulosa +
a¡gua des- til.lada,cobrint tota
lasuperfície de
lapintura durant 24
h., pertal d'estovar les
concrecions calcàriesi absorbir
i elimi- nar les eflorescències salines.- Neteja
mecànicaamb bisturí de les concrecions que
co- breixen la pintura. aplicant prèviament sesquicarbonat potà- sic i hexametafosfat sòdic, i neutral¡tzant amb aigua destil.la- daProtecció de la capa
pictòrica:
-
Envernissat general de la pintura com a mesura protectora i de fixació. amb paraloid B-12 al 5 7o amb tricloroetà.-
Enc¡ntat amb escaiola detot
el perímetre delfragment
per ev¡tar més pèrduesde
matèria.Sistema de presentació :
-Anivellat de les
llacunesamb pèrdues d'arrebossat.
apli-cant un morter de calç
apagada+ sorra de
riu+ pols
de marbre.- Reintegrac¡ó pictòrica del conjunt, entonant
cromàt¡ca-ment
les partsde
capade
preparació massa blanques amb una aiguada d'aquarel.la.4.
-
Conc I us i o n s:
co nse rva ci ópost-tracta
ment
Tenint encompte que
la intervenció es va reduir a un tracta-ment de pocs dies, i que es va enfocar d¡rectament
ambvistes
a la restauració, no hi va havertemps
mater¡al possi- ble per efectuartot
unseguit
d'aplicacions destinades a ga-rantir la completa
dessalinitzaciódel fragment de pintuia.
Per
aquest motiu volem fer
constarque aquest pot ser
unperill imminent en
casque el mur de
pedracontinuÏ
patint problemesd'hum¡tat
per capil.laritat. i que aquestés
un fac-tor
atenir en compte
ambvistes
a unaòptima
conservació de la pintura.Proves de
nete¡ai consolidació de la pica baptismal
Durant els mateixos dies de la intervenció en elfragment
de pintura muralde
Sant Pere de Vilademàger,se'ns
va dema-nar de
realitzarunes cates de netela en la pica
bapt¡smal romànica de pedra que es troba al'interior
de l'església.Aquesta peça ofereix un notable interès pel fet que,
sota diverses capes d'encalat. conserva encara la seva policromia original a pràcticamenttota
la superfície. A¡xò ésdegut,
pre-cisament.
alfet
que hagiestat
recoberta per un encalat que l'haprotegit
de nombrososfactors
degradants.Malgrat
tot, el
seuestat de
conservació no era pasòptim.
is'hi
observaven nombrosos desprendiments de capa pictòri- ca gue estava en part descohesionada del suportde
pedra.La intervenció va
consistir
en:- L'eliminació de forma
mecànicade
la capad'encalat
que recobria la superfície.-
La fixació de la policromia mitjançant la injecciód'un
adhe- siu.-
La netejade restes de
cera iquitrà que
recobrienel punt d'unió de
les parts trencades del suport.-
L'aplicaciód'una
capade protecció i fixació
generalde
lapolicromia que estava absolutament polverolenta, a
causa de la pèrdua d'aglutinant.L'àrea
de
màximaintervenció es
va concentraren
una cata realitzada en sent¡t vertical que va posar aldescobert
els di-ferents
colors que cobrienoriginalment
la peça.En una
fase
poster¡ores
podria considerar lapossibilitat
de cont¡nuaramb aquest
procésde descoberta
ide
consolida- ció de la policromia que considerem francament interessant.347
Diversos aspectes de la pica baptismal abâns i després de la neteja de la pol¡- crom¡a. Fotos: Joan Francés, abr¡l-juny de 1989.
348
Conjunt
de
l'església de Viladernàger després de la restauracló. Foto: Trabal& Ferrer, 5 de febrer de 1990.
Bibliografia
B¡r¡on. Josr: <El castillo de Mágerr, dlns Destrno.
núm.1 .372. 23
d'oclubre de
1 963.CATALA, PERE; C¡ReoNtrrr, VcENÇ:
(Castell
de Vilademàger>, d¡ns E/s cas¡el/s catalans. vol. 5, Barcelona, Editorial Dalmau, 1976, p. 249-255<La
Llacunar, dins
Gran Geografia Comarcalde
Catalunya.Vol. 5,
Barcelona,febrer, 1984, Ed.
Fundació Enciclopèdia Catalana,p.405-406.
GoruzÁrez, Arurorur; Jntru,
G¡sp¡n;
Bnsr¡Roes, AreERr: La res- tauració, araiaquí. Memòria
1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació deMonuments
de la Diputació de Barcelona, Barcelona, 1983,p.
1 19.Lreru¡s Cosrn, Rnvoru:
Apunts
històrics de la Llacuna.Lrrrusn,
A¡rrouo:
<El castillode
Máger>, dins Des¡rno, núm.1 .375, 14 de novembre
de
'1 963.Mnooz, P¡scuar : Diccìona rio geográfico-estad
istico-histórico de España y sus posestones de ultramar, vol. X,
Madrid '1847, lmprenta del Diccìonario,p.476.
Mns, Mru.
J.:
Notes històriques del Bisbat de Barcelona,vol.
Xlll, p.96-106.
PALLARÈs, ARru¡u: Ayui, 23 d'abril
de
19-7'7.V¡rrs PR¡r, M,rRcer'rÍ: Cronologia
h¡stòr¡cade la
Ltacuna,Ajuntament
de La Llacuna, 1984.(Projecte
de reutilització del conjunt de Sant Pere de Vilade- màger>, dinsL'Anoia,1 d'agost de
1988.Rrsn.
C¡norNl:
<Els alcaldesde la
comarcad'Anoia>,
dins lgualada, 19 de marçde
1988.Uortrl¡ MnRroRert,
F.: El tLlibre Blanchr de
Santes Creus.Ca¡tulario del
siglo
xrr. CSIC Barcelona. '1947.ANCOSA, periòdic de notícies de la
Llacuna,núm. 5,
3a.època, desembre'1985.
