GRAU EN ESTUDIS ÀRABS I HEBREUS
INFORME DE SEGUIMENT DEL CURS ACADÈMIC 2012-2013
Informe elaborat per:
María Luz Celaya Villanueva Coordinadora de l’ensenyament Informe revisat per:
Comissió de Qualitat del centre Informe aprovat per:
Comissió de Qualitat del centre
Da: 17-març-2014
Sumari
1. PRESENTACIÓ ... 3
1.1. Fitxa identificativa de l’ensenyament ... 3
1.2. Seqüenciació de la implantació de la planificació acadèmica (fins al curs actual) ... 4
1.3. Tractament de les recomanacions dutes a terme per agències d’avaluació externes ... 4
2. INFORMACIÓ PUBLICADA ... 5
2.1 Al web del centre ... 5
2.2 Al web de l’ensenyament ... 6
2.3 Seguiment i actualització de la informació publicada ... 7
3. ANÀLISI VALORATIVA DE L’ENSENYAMENT ... 8
3.1 Dades accés i matrícula ... 9
3.2 Orientació a l’estudiant ... 9
3.3 Planificació i gestió docent ... 10
3.4 Pràctiques externes ... 11
3.5 Mobilitat nacional i internacional ... 12
3.6 Treball final de grau ... 15
3.7 Professorat. ... 15
3.8 Gestió dels recursos materials i serveis ... 16
3.9 Resultats ... 16
3.9.1 Queixes, reclamacions i suggeriments ... 16
3.9.2 Satisfacció de l’alumnat amb l’acció docent, la planificació d’assignatures i la satisfacció dels graduats ... 18
3.9.3 Rendiment acadèmic ... 18
4. PROPOSTES DE MILLORA ... 20
4.1. Disseny, implementació i seguiment de les accions de millora ... 20
4.2 Propostes de millora que es deriven de la valoració que es fa del desplegament de la titulació, incloent-hi totes les propostes de modificació i pla de seguiment. ... 20
4.3 Seguiment de les accions de millora del curs 09/10, 10/11 i 11/12 ... 22
5. EL SISTEMA D’ASSEGURAMENT INTERN DE LA QUALITAT (SAIQU)
COM A EINA PER AL SEGUIMENT DE LES TITULACIONS DEL CENTRE . 23
DESPLEGAMENT I SEGUIMENT DE LES TITULACIONS OFICIALS A LA UB:
1. PRESENTACIÓ
Al curs 2012-2013, el Grau en Estudis Àrabs i Hebreus s’imparteix a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, juntament amb altres 10 titulacions, tal i com es mostra a la figura següent:
1.1. Fitxa identificativa de l’ensenyament
Estudis Àrabs i Hebreus
Any en que es va començar a impartirl’ensenyament 2009
Oferta de places 50
Nº estudiants nou accés 25
2012-2013 Nº total matriculats 101
Graduats al darrer curs 10
Objectius de la titulació
El Grau en Estudis Àrabs i Hebreus integra tot el camp lingüístic, literari i cultural a partir de les llengües àrab i hebrea i que millor responen a les comunitats acadèmiques consolidades, és a dir, el que es coneix com Pròxim Orient o Orient Mitjà, tant a l’estudi diacrònic com sincrònic de les seves tradicions patrimonials i la seva riquesa i creativitat. El Grau respon al caràcter multilingüe i multicultural que permet integrar als currículums dels futurs professionals dues o més llengües juntament amb el coneixement de les respectives cultures, en la línea del model de les universitats europees.
1.2. Seqüenciació de la implantació de la planificació acadèmica (fins al curs actual)
La Facultat de Filologia va implantar el curs 09-10 els 4 cursos del Grau en ESTUDIS ÀRABS I HEBREUS La decisió va ser implantar els 4 cursos dels 9 graus de la Facultat d’acord amb les següents raons:
- els graus suposaven un avantatge per als estudiants i, per això, s’oferia als estudiants de les antigues titulacions la possibilitat d’adaptar-s’hi.
- els graus extingien titulacions de primer i segon cicle i, amb aquesta implantació, s’aconseguia que només hi hagués accés als graus.
Per tal que el procés d’extinció garantís els drets dels estudiants de les titulacions que s’acabaven amb les condicions que van iniciar els seus estudis, la Facultat va proposar un procés d’extinció amb docència basat en unes taules d’equivalències d’assignatures obligatòries de les titulacions amb les dels graus. Aquest sistema d’extinció havia estat adoptat en anterior canvis de plans i havia demostrat ser la millor fórmula per a aquesta Facultat.
El curs 2012-2013 hi ha encara a la Facultat estudiants de les antigues titulacions que cursen assignatures sense docència atès que es troben en procés d’extinció.
Tot l’ensenyament títols de 4 anys (240 crèdits) Assignatures 2009-10
Primer + segon + tercer + quart
Docència
1.3. Tractament de les recomanacions dutes a terme per agències d’avaluació externes No es disposa de propostes d’actuació que cal desenvolupar ja que aquest ensenyament no ha estat avaluat per AQU en cap dels dos anys que es realitzen informes de seguiment.
2. INFORMACIÓ PUBLICADA
2.1 Al web del centre
El centre publica en el seu web (http://www.ub.edu/filologia/estgraus/estgrau.htm) tota la informació bàsica relacionada amb el desenvolupament operatiu del programa formatiu conjuntament amb els indicadors relacionats. Aquesta informació segueix els criteris generals d’estructura i continguts unificats per a totes les titulacions de la UB1.
La informació pública s’ha estructurat segons els grups d’interès a qui s’adreça.
Futurs estudiants: informació descriptiva general, breu i sintètica amb referents per poder demanar més informació. http://www.ub.edu/filologia/estgraus/futurs.htm
Alumnes de nou accés: informació puntual al web del centre (http://www.ub.edu/filologia/estgraus/estgrau.htm) que necessiten per iniciar el procés de matrícula i les classes (destacat al juliol i setembre):
http://www.ub.edu/estgraus/matricula.htm
Alumnes de l’ensenyament: informació més pràctica per al seguiment diari dels seus estudis i sobre tots els tràmits que puguin necessitar (mobilitat, pràctiques externes...) http://www.ub.edu/filologia/guia_grau_est_ara/index.htm
PAT o accions d’orientació dirigides als futurs estudiants, alumnes nou accés i alumnes ensenyament:
http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/estudiar_UB/futurs_estudiants/futurs_estudiants.html
Societat: informació adreçada a empreses i institucions d’àmbit acadèmic i professional i altres organismes i/o persones.
http://www.ub.edu/filologia/queoferim/index/secundaria.htm http://www.ub.edu/filologia/queoferim/index/empreses.htm http://www.ub.edu/filologia/queoferim/index/antics.htm
Professorat: informació de contacte (adreça de correu electrònic, tel., despatx...) i perfil acadèmic (formació, línies d’investigació, publicacions, etc..)
La informació de contacte del professorat es pot trobar al directori de la UB:
http://directori.ub.edu/dir/?lang=ca
El perfil del professorat, en alguns casos, es troba als webs dels Departaments, que estan treballant en aquest aspecte.
1El desplegament d’alguns continguts informatius es farà a mesura que es vagin desenvolupant els ensenyaments.
Així mateix, el centre, mitjançant el seu apartat de Sistema de Gestió de la Qualitat publica informació completa relacionada amb els indicadors de tots els seus ensenyaments oficials.
http://www.ub.edu/filologia/qual/
2.2 Al web de l’ensenyament
- Descripció general de l’ensenyament: admissió i orientació dels estudiants, competències i objectius d’aprenentatge de l’ensenyament, professorat, estructura curricular.
http://www.ub.edu/filologia/guia_grau_est_ara/index.htm
- Dades de l’ensenyament: sistema de gestió de la qualitat al centre, dades del cursos 09/10, 10/11, 11/12 i 12/13.
http://www.ub.edu/filologia/guia_grau_est_ara/dades_ens.htm
- Informació relativa a les assignatures: pla docent
http://www.ub.edu/filologia/guia_grau_est_ara/assignatures.htm
- Informació relativa al disseny, gestió i desenvolupament del TFG http://www.ub.edu/filologia/estgraus/tfg.htm
- Informació relativa a les pràctiques externes del grau: nombre de places, llistat d’institucions, procediment per la inscripció i selecció...
http://www.ub.edu/filologia/practiques/
- Mecanismes de participació dels estudiants en el sistema d’assegurament de la qualitat de l’ensenyament,
http://www.ub.edu/monub/representacio/
- Mecanismes de defensa de l’estudiant, informació sobre els procediments d’atenció de queixes, reclamacions i suggeriments
http://www.ub.edu/comint/og/sindic/
Part de la informació es considera interessant per a tot el col·lectiu d’estudiants i per tant s’ubica en espais comuns del web del centre. La informació específica (plans docents, professorat, competències...) s’ubica en l’apartat que correspon a l’ensenyament dins del web del centre.
A més a més, la Facultat de Filologia de la UB edita anualment, amb motiu del Saló de l’Ensenyament, un fulletó amb informació de tots els seus ensenyaments de grau així com dels serveis i recursos que ofereix la Facultat.
2.3 Seguiment i actualització de la informació publicada
La posada en marxa del sistema d’assegurament de la qualitat (SAIQU) introdueix els mecanismes per assegurar que la informació disponible sigui correcta i que s’actualitza amb la freqüència adequada. Amb aquesta finalitat a tots els apartats del web s’indica la data de la darrera actualització.
3. ANÀLISI VALORATIVA DE L’ENSENYAMENT Anàlisi de la informació i valoració d’indicadors
A través del sistema d’Assegurament de la Qualitat (SAIQU) s’ha elaborat el mapa de processos de cada centre, cosa que ha permès identificar i classificar cada un dels processos clau que intervenen en el programa formatiu de l’ensenyament. A més, el SAIQU proposa el desplegament gradual d’un conjunt d’indicadors lligats als diversos processos, fins al moment de l’acreditació.
Una de les tasques que ha dut a terme la Comissió de Qualitat del centre és desplegar el SAIQU a través del mapa de processos i els seus procediments associats. D’aquesta manera des del centre ja s’ha reflexionat sobre qui i com s’ha de fer la tasca de planificació i avaluació dels diversos processos.
El nostre ensenyament es va iniciar al curs 2009-2010, per la qual cosa els processos sotmesos a un seguiment més exhaustiu són els següents:
Captació, admissió i matrícula d’estudiants (PEQ 030)
Planificació i gestió docent (PEQ 060) ─l’apartat de la publicació dels plans docents al GRAD, campus virtual i al web de l’ensenyament
Desenvolupament de l’ensenyament*: Treball Final de Grau, Professorat, Pràctiques externes (PEQ 070), Mobilitat nacional i internacional (PEQ 080 i PEQ 090).
Queixes, reclamacions i suggeriments (PEQ 100)
Resultats (PEQ 130) ─l’apartat de rendiment acadèmic i de satisfacció dels estudiants.
.
3.1 Dades accés i matrícula
El procediment de qualitat (PEQ 5244 30) estableix que el cap d’estudis de la Facultat analitza les dades relatives a l’accés, la matriculació i el perfil dels nous estudiants a partir de la informació proporcionada pel servei de Planificació Academicodocent.
Durant el curs 2012-13 va haver-hi una oferta de 50 places i una ràtio de demanda total del 1,8 i del 0,42 en la demanda en 1ª opció i la oferta. Es van matricular al Grau 25 alumnes de nou accés. Cal destacar com a dada molt important la tendència a l’alça de la matrícula des del curs 2009-2010. La taxa de matriculació en primera opció respecte al nombre de sol·licitants ha estat del 61,9. El nombre total d’alumnes matriculats és de 101.
La nota de tall és de 5,03 xifra que considerem perfectament adequada en relació entre la demanda i l’oferta de places. Cal recordar que el nivell de llengua tant d’Àrab com d’Hebreu al primer curs és nivell 0, perfil que s’ajusta a la realitat, doncs cap de les dues llengües són ofertes com a llengües estrangeres al Batxillerat. La nota d’accés del quintil ha estat de 8,2.
El percentatge d’estudiants matriculats a l’ensenyament respecte al total de la UB és d’un 0,27%, una dada que s’interpreta com a normal en relació a les característiques dels estudiants i a la realitat social actual.
Respecte els estudis previs, el 56% prové de PAU i el 8% de CFGS o assimilats
3.2 Orientació a l’estudiant
Les accions d’acollida, tutoria i orientació professional que es duen a terme a la Facultat de Filologia s’organitzen en tres fases: accions anteriors a l’inici del curs acadèmic, accions en la fase inicial dels estudis universitaris i accions dutes a terme durant el desenvolupament dels estudis.
Accions anteriors a l’inici del curs acadèmic:
- Elaboració d’uns fulletons informatius per part del Deganat i la Coordinació d’Estudis en el quals s’informa dels títols de grau que s’imparteixen a la Facultat de Filologia. Aquests fulletons informen de: perfil recomanat, pla d’estudis, sortides professionals, etc. Es procura fer-ne un enviament anual als centres de secundària catalans i que estiguin sempre a disposició dels visitants al Saló de l’ensenyament.
- Organització, per part del Deganat, d’una jornada de portes obertes durant el mes d’abril dirigida als estudiants de Batxillerat. En aquesta jornada s’informa de les diferents titulacions que s’imparteixen a la Facultat de Filologia, s’explica la seva organització acadèmico-docent i, alhora, s’ofereix informació sobre la història de la institució i sobre els serveis amb el quals es compta en l’actualitat.
- Elaboració d’una Guia de l’estudiant en format electrònic amb tota la informació acadèmica sobre les titulacions i amb informació sobre l’organització i els serveis de la Facultat.
Accions en la fase inicial dels estudis universitaris. Aquestes accions tenen com a objectiu orientar els estudiants de nou ingrés i es concreten en:
- Organització d’una jornada inicial a mitjans del mes de juliol per tal d’orientar els estudiants que fan la matrícula per primera vegada. En aquesta jornada es presenta el pla d'estudis de
cada grau amb detall i es fa una primera orientació sobre els programes que l'estudiant té a l'abast quant a mobilitat nacional i internacional, pràctiques externes i mencions, si escau.
També se'ls familiaritza amb l’estructura de la pàgina web i del campus virtual.
- Tutories fetes per estudiants-tutors que orienten els alumnes en el procés d’automatrícula.
Accions dutes a terme durant el desenvolupament dels estudis universitaris. Aquestes accions estan pensades per oferir ajuda i orientació als estudiants un cop ja han estat matriculats, i es concreten en:
- Coordinació d’estudis: els estudiants tenen en el coordinador del grau que cursen una orientació tutorial al seu servei al llarg de tot el curs i dels cursos següents. L’equip de coordinació està format per la Cap d’Estudis i per quatre coordinadors que tenen assignada la tutoria dels estudiants en funció de la titulació que cursen.
- Secretaria d’Estudiants i Docència: és el lloc al qual es pot dirigir l’estudiant per obtenir orientació sobre les qüestions relacionades amb temes administratius i amb la gestió del seu expedient.
- Oficina de mobilitat: en aquesta oficina s’informa i orienta de forma personalitzada els estudiants en tots els aspectes relacionats amb la mobilitat internacional.
- Oficina de pràctiques externes: en aquesta oficina s’informa i s’orienta de manera personalitzada als estudiants de l’oferta d’empreses amb les quals s’ha establert un conveni de col•laboració i que són susceptibles de ser escollides per fer-hi les pràctiques curriculars i no curriculars. També se’ls informa de tots els requisits necessaris per dur a terme les pràctiques.
3.3 Planificació i gestió docent
El procediment de qualitat (PEQ 5244 60) estableix que el consell d’estudis fa el seguiment de la implementació de les accions planificades i aprovades relatives a l’anàlisi que el cap d’estudis de la Facultat realitza sobre la informació sobre planificació i gestió docent proporcionada pel servei de Planificació Academicodocent.
L’aplicació informàtica GRAD és comuna a tota la UB i permet recollir els components bàsics i complementaris especificats a les normes reguladores dels plans docents de les assignatures per als ensenyaments de la UB (Consell de Govern de la universitat, 6 de juliol de 2006) a l’hora que permet facilitar entrar dades en el pla docent i usar-lo amb finalitats informatives i d’explotació de dades.
La totalitat (100 %) dels plans docents de les assignatures han estat introduïts al GRAD i publicats al web de l’ensenyament, on poden ser fàcilment consultables. La Facultat de Filologia és conscient de la importància de la publicació dels plans docents de les seves titulacions, per la qual cosa els publica des de fa molts anys, bé a GRAD o en altres suports.
Els plans docents són aprovats primer pels corresponents Consells de Departament i posteriorment pel Consell d’Estudis comú a tots els graus de Filologia de la Facultat.
El percentatge d’estudiants matriculats a temps complet ha estat de 70,3, amb una ràtio de crèdits matriculats entre el total de estudiants de 47,2 ECTS. Aquestes xifres són superiors a la tendència d’anys anteriors i s’ajusten al perfil d’estudiant que cursa aquest Grau amb un nombre elevat d’estudiants que compatibilitzen feina i formació acadèmica i de estudiants amb estudis universitaris previs. Tot i que sembla desitjable que l’alumne pugui dedicar la major part del seu temps als estudis, el professorat del Grau sempre ha estat molt conscient d’aquesta realitat. El nombre d’alumnes (total 25) amb matrícula de 45 crèdits o més ha estat de 22 envers només 3 alumnes amb un nombre de crèdits matriculats inferior a 45.
El percentatge de repetidors és 28,7 mentre que el percentatge de repetidors per assignatura és 6,4, xifres que es situen a la franja baixa respecte la resta d’ensenyaments de la Facultat.
Per últim, destacar que la ràtio d’accessos al Campus Virtual entre estudiants matriculats va ser de 47,3.
3.4 Pràctiques externes
La Normativa de pràctiques acadèmiques externes dels estudiants de la Universitat de Barcelona, en vigor des de l’any 2012, estableix les actuacions necessàries per portar a terme una adequada gestió de les pràctiques externes (curriculars i no curriculars).
Durant el curs 2012-2103 s’ha produït un canvi del responsable de la Coordinació de les pràctiques externes. L’actual coordinadora havia estat i continua sent tutora d’estudiants de pràctiques curriculars i, a més, havia format part de l’equip de treball encarregat de posar en marxa les pràctiques externes a la Facultat de Filologia. Per això, el canvi en el cap de la Coordinació de pràctiques no ha produït problemes.
En el període esmentat es va considerar que calia millorar la informació pública que la Facultat donava sobre les pràctiques externes i, per això, es va emprendre la millora de la seva pàgina web, eina clau no només com a font per informar i captar estudiants i entitats, sinó també perquè esdevé la plataforma virtual que possibilita fer pública l'oferta de places. A més, en el cas de les pràctiques curriculars, a la pàgina web es publica la resolució de places assignades en primer i segon termini. És, doncs, tan útil que la Facultat es planteja que continuï en actiu fins i tot quan s'implanti l'aplicació informàtica per a la gestió integral de pràctiques acadèmiques externes dels estudiants (GIPE), tot i que s’hauran d’introduir modificacions per tal de fer compatibles totes dues plataformes.
D’altra banda, en el curs 2012-2013, s’incrementaren les accions de difusió de les pràctiques entre els estudiants, ja que es va constatar que coneixien poc els avantatges que les pràctiques externes els oferien, tant les curriculars com les no curriculars. Entre aquestes accions destaca la creació de un tríptic informatiu especialment adreçat a l’alumnat i la seva distribució.
Aquestes accions de difusió van aconseguir el seu propòsit, ja que el nombre d’estudiants en pràctiques va augmentar.
Pràctiques curriculars
L’assignatura optativa “Pràctiques externes curriculars”, present a nou de les onze titulacions de grau que ofereix la Facultat, ha experimentat, durant el curs 2012-2013, un increment important de places ofertades i, en conseqüència, un augment considerable del nombre d’alumnes matriculats (48) respecte al mateix indicador en el curs anterior (27).
Durant aquest curs, el segon des de la implantació de les pràctiques curriculars a la Facultat, es comencen a percebre indicis de consolidació en la borsa d’entitats col·laboradores, alhora que es van produint noves incorporacions. En aquest sentit, la Coordinació de pràctiques, després d’analitzar l’experiència de l’any anterior, va considerar que era millor per la Facultat intentar captar petites i mitjanes empreses per diversos motius: perquè a l’estudiant li permet familiaritzar-se amb unes tasques molt diversificades i enriquidores, i, a més, troba un ambient laboral més acollidor; i perquè aquest tipus d’entitats esdevé molt més receptiu a les sol·licituds dels gestors de pràctiques. Amb aquesta idea, la Facultat, sense deixar de treballar amb grans empreses i multinacionals, s’orienta cap a un tipus d’empresa que considera més adequat per a la formació dels seus estudiants.
Pel que fa a la satisfacció dels estudiants, no disposem de dades sobre les pràctiques externes, per la complexitat que implica passar enquestes d’opinió d’alumnat via telemàtica a professors que tenen un màxim de dotze alumnes tutoritzats per semestre. Malgrat això, es pot afirmar que les valoracions orals de les pràctiques per part dels estudiants han estat molt positives, ja que, un cop finalitzada l’estada de pràctiques, tornarien a repetir l’experiència o la recomanarien a altres companys. És més, alguns dels alumnes han suggerit que aquesta assignatura ha de deixar de ser optativa per convertir-se en obligatòria. Està previst pel curs 2013-2014 fer enquestes als estudiants impreses en paper.
Pràctiques no curriculars
Aquest tipus de pràctiques externes està adreçat als estudiants de qualsevol dels ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat de Filologia (grau, màster o postgrau i doctorat).
Durant el curs 2012-2013, s’ha signat un total de 62 projectes formatius, la qual cosa suposa un lleuger increment respecte als 55 del curs anterior. Com és lògic, una xifra més elevada resultaria més favorable, però la Coordinació de pràctiques s’ha plantejat vetllar més la qualitat que per la quantitat. És a dir, en aquest tipus de pràctiques s’efectua una selecció important de les sol·licituds de places que arriben al centre perquè es considera que les tasques que han de desenvolupar els estudiants han de tenir una vinculació amb les pròpies i específiques d’un filòleg.
En general, tot i que les remuneracions que perceben els alumnes són reduïdes, tant els estudiants com les empreses estan satisfets, com demostren les pròrrogues demanades.
Alguns estudiants s’assabenten massa tard de l’existència d’aquestes pràctiques. Sovint es tracta d’alumnes amb un rendiment acadèmic mitjà, que tot just han acabat els estudis de grau i que ja saben que no continuaran amb els seus estudis universitaris. És en aquest moment que són conscients que no tenen una experiència en l’àmbit professional que puguin reflectir en el currículum i que els pugui facilitar la seva inserció en el món laboral. Per això, considerem que cal sensibilitzar aquests estudiants envers les pràctiques no curriculars quan han superat el creditatge mínim indispensable per a realitzar-les, però prefereixen decantar-se per les pràctiques curriculars pel reconeixement de crèdits que aquestes últimes comporten.
3.5 Mobilitat nacional i internacional
MOBILITAT NACIONAL
El procediment de qualitat (PEQ 5244 90) estableix que el coordinador SICUE, juntament amb el deganat de centre és qui en fa el seguiment d’acord amb l’anàlisi dels resultats obtinguts, les propostes de millora rebudes i els informes corresponents. Fruit del seguiment, estableix les accions correctives i preventives que considera adients, no tan sols per millorar els processos de gestió sinó també per assolir els objectius establerts prèviament.
Durant el curs 2012-13, 26 alumnes procedents d’altres universitats espanyoles van incorporar-se a les llicenciatures i als ensenyaments de grau, depenent dels estudis que cursaven a les seves universitats d’origen.
ENSENYAMENT UB NOMBRE D’ESTUDIANTS PROCEDENTS
D’ALTRES UNIVERSITATS ESPANYOLES Estudis Anglesos 10
Filologia Catalana 4 Filologia Clàssica 1 Filologia Hispànica 6
Lingüística 1
Llengües i literatures
modernes 4
TOTAL 26
Universitat d’origen dels estudiants en programes de mobilitat nacional amb destí UB
Universidad Autónoma de Madrid 1
Universidad de Cádiz 2 Universidad Complutense de Madrid 4
Universidad de Córdoba 1
Universidad de Granada 3
Universitat de les Illes Balears 1 Universidad de Las Palmas de G. Canaria 2
Universidad de Málaga 1
Universitat de Murcia 1
Universidad de León 1
Universidad de Oviedo 2
Universidad Rovira i Virgili 1
Universidad de Santiago de Compostela 3
Universidad de Sevilla 1
Universidad de València 2
Estudiants de grau la UB en programes de mobilitat nacional (sicue) al curs 2012-13 (peq090a2)
FACULTAT DE FILOLOGIA
Grau Nombre
d’estudiants de l’ensenyament
Nombre d’alumnes outgoers, per ensenyament
Percentatge respecte al total d’estudiants de l’ensenyament
(PEQ080b2)
Estudis Anglesos 654 1 0’15%
Estudis Àrabs i Hebreus
101 2 0’99%
Estudis Literaris 321 - 0’00%
Filologia Catalana 237 - 0’00%
Filologia Clàssica 147 - 0’00%
Filologia Hispànica 514 4 0’77%
Filologia Romànica
35 - 0’00%
Lingüística 152 - 0’00%
Llengües i
Literatures Modernes
374 1 0’26%
Comunicació i Indústries
Culturals
162 - 0’00%
Dos estudiants del grau en Estudis Àrabs i Hebreus de la UB ha participat en programes de mobilitat nacional al curs 2012-13. L’escassa mobilitat nacional entre els estudiants del grau pot tenir a veure amb la especialització dels estudis que s’ofereixen a la nostra Universitat i que no poden trobar a d’altres arreu l’estat.
La Facultat ha donat més visibilitat, entre els estudiants, als programes de mobilitat nacional, mitjançant informació directa en les jornades de tutorització dels estudiants que comencen els seus programes d’estudi i a través del web del centre. En aquest mateix sentit, la Facultat té projectat el disseny d’una banderola de gran format que es col·locarà en un dels punts de més circulació d’estudiants per promocionar els programes de mobilitat de la Facultat. Aquesta mateixa campanya de promoció també preveu la publicació d’un banner amb el mateix disseny en el portal d’inici de la pàgina del centre.
MOBILITAT INTERNACIONAL
El procediment de qualitat (PEQ 5244 80) estableix que el vicedegà de relacions internacionals, en col·laboració amb el delegat del degà per a la mobilitat i l’Oficina de Relacions Internacionals (ORI) és qui fa el seguiment del desenvolupament del programa de mobilitat internacional al centre i elabora un informe d’avaluació del procés basant-se en les evidències recollides, els indicadors i la satisfacció dels estudiants (enquesta de satisfacció dels alumnes de universitats estrangeres que han fet estades temporals a la UB i enquesta de satisfacció dels estudiants de la UB que han fet estada en una universitat estrangera.)
El vicedegà de relacions internacionals del centre envia una còpia del informe d’avaluació a la comissió de mobilitat de la UB.
L’OMPI (Oficina de Mobilitat i Programes Internacionals) i la unitat de serveis i programes per a l’estudiant també elaboren un informe d’avaluació del procés basant-se en la informació que gestiona i que li arriba i l’envia a la comissió de mobilitat de la UB. Aquesta comissió determina les accions correctives i elabora les propostes de millora, de caràcter general, que cal implantar en el procés de mobilitat internacional dels estudiants de la UB.
El deganat també analitza els resultats obtinguts, les propostes de millora rebudes i els informes corresponents, i estableix les accions correctives i preventives que considera adients, perquè s’implantin en el centre, per poder assolir els objectius establerts prèviament.
Fonts de les dades:
Universitat de Barcelona.
Durant el curs 2012-13 s’ha constatat un manteniment en la proporcionalitat d’alumnes outgoers de la Facultat de Filologia (3,74%) en relació amb els del curs 2011-12 (3,81%), la qual cosa representa una consolidació de l’increment experimentat en proporció al curs 2010- 11 (2,94%). Aquests resultats són especialment significatius si es té en compte l’impacte social de la crisi econòmica sobre els alumnes i les seves famílies.
Pel que fa a la distribució d’alumnes per Grau, es fa palesa una proporció molt alta en els Graus d’Estudis Anglesos i de Llengües i Literatures modernes, que es pot interpretar com a natural atès el contingut d’aquests Graus.
Erasmus 2012-2013
2010-2011 2011-2012 2012-2013
Total alumnes matriculats 2.656 3.048 2.535
Sol·licitants Erasmus 101 129 106
Seleccionats Erasmus 78 116 95
Percentatges 2,94% 3,81% 3,74
Estudiants Erasmus outgoers de la Facultat de Filologia per Grau:
Codi Ensenyament 2012-2013
G1004 Filologia Clàssica 2
G1006 Llengües i Literatures Modernes 19
G1007 Filologia Romànica 1
G1008 Estudis Anglesos 51
G1009 Filologia Hispànica 6
G1010 Grau en Lingüística 3
G1011 Grau en Estudis literaris 8 G1012 Grau en Estudis Àrabs i Hebreus 3 G1013 Grau en Filologia Catalana 2
Total
95
3.6 Treball final de grau
El procediment de qualitat (PEQ 5244 60) estableix que el consell d’estudis fa el seguiment de la implementació de les accions planificades i aprovades relatives a l’anàlisi que el cap d’estudis de la Facultat realitza en relació amb la informació sobre planificació i gestió docent proporcionada pel servei de Planificació Academicodocent.
El curs 2012-2013 han matriculat el TFG 10 estudiants, dels quals el 90% (9) el van presentar i d’aquests el 100% el van aprovar. El 44,44% dels estudiants aprovats van treure una qualificació superior a 8 (sobre 10). Aquestes dades s’interpreten com a molt satisfactòries.
La gestió duta a terme en relació amb la presentació dels treballs de grau, mitjançant les diverses reunions amb els tutors dels esmentats treballs com també fent-ne el seguiment, ha suposat una millora en la qualitat dels resultats obtinguts.
3.7 Professorat.
Segons dades que consten a l’Administració del Centre l’equip docent del Grau està format per un total de 25 professors, dels quals 20 tenen el grau de doctor, el que representa un
percentatge del 80%. Això és una mostra de l’alta qualificació del professorat per a impartir docència en aquests estudis universitaris.
3.8 Gestió dels recursos materials i serveis
La Facultat té uns espais i recursos materials a disposició de l’estudiant que comprenen les aules on s’imparteix la docència equipades amb ordinador i canó de projecció, un laboratori de fonètica, l’aula d’informàtica, el servei de biblioteca amb 271.681 exemplars i 1.681 títols de revista, sala d’usuaris d’informàtica, dues sales d’estudi i un local de reunions amb capacitat per 30 persones, taquilles, servei de cafeteria i jardí. Quant a serveis, la Facultat ofereix WifiUB per a tota la comunitat universitària, un servei de Tecnologia lingüística de suport tant a la recerca com a la docència i un centre d’autoaprenentatge de llengües.
El grau de satisfacció dels estudiants amb les instal·lacions del centre es de un 7,3/10, resultat amb el que podem estar força satisfets.
En quant al grau de satisfacció dels estudiants amb els recursos didàctics que ofereix aquest Grau trobem un 7 (sobre 10) que interpretem de manera positiva.
El curs 2012-2013 la Facultat ha encarregat a la Dra. Esperança Borrell de fer una anàlisi sobre els recursos materials i serveis que s’ofereixen als estudiants. Amb els resultats d’aquest estudi s’ha dissenyat un pla d’acció que té la finalitat de vetllar pel bon funcionament dels materials de les aules i de gestionar correctament les incidències que puguin sorgir.
3.9 Resultats
3.9.1 Queixes, reclamacions i suggeriments Recollida d’indicadors objectius:
La Universitat de Barcelona té encara previst implementar una base de dades específica per al registre i control dels procediments vinculats al PQ 100, per a tots els seus centres, que ha de convertir-se en l’eina de gestió, control i recollida d’indicadors institucional en relació a tota aquesta àrea de qualitat.
Cal dir que per al curs 2012-13 no s’ha disposat encara d’aquesta eina. Per aquest motiu, el Centre va gestionar cadascun dels casos que el funcionament diari va generar, però no va poder realitzar la recollida sistemàtica dels indicadors.
Reclamacions
Segons el PEQ establert, es consideren reclamacions les queixes de l’administrat contra una resolució prèvia d’algun dels òrgans de la Facultat (recurs).
En relació a les reclamacions competents a l’àrea acadèmicodocent, s’han considerat: revisions d’examen o recursos a resolucions de la cap d’estudis, del degà o d’alguna de les comissions delegades de la Junta de Facultat, en allò que és de la seva competència.
Durant el curs 2012-13, només han quedat recollits els indicadors relacionats amb les revisions d’examen, que són les següents i de les que s’ha calculat el temps mig de resolució, sempre dintre del procediment determinat per la Normativa d’avaluació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona:
Ensenyament Assignatura Entrada resolució DIES*
Grau F. Hispànica 362805 Literatura 5/7/2013 24/7/2013 19
Grau F. Clàssica 361370 Gramàtica Llatina I 15/7/2013 30/7/2013 15
Grau F. Clàssica 361378 Poesia èpica llatina ... 30/7/2013
*dies naturals
Pel que fa a la resta de recursos contra diferents resolucions dels òrgans de la Facultat, no hi ha hagut oportunitat de recollir indicadors numèrics específics pels motius ja exposats, tot i que el procediment i temps de tramitació han estat els habituals, és a dir, el mínim possible segons el procediment que correspongués:
Recursos de revisió: contra resolucions dels òrgans de la Facultat: el mínim en els casos que l’òrgan era unipersonal, el necessari quan es tractava d’òrgans col·legiats amb data concreta de reunió.
Recursos d’alçada: el mínim, per tal de traslladar-los a l’òrgan de resolució corresponent.
Les revisions d’examen incorporen necessàriament un procediment establert per la normativa d’avaluació que inclou la intervenció de diversos agents (secretaria, cap d’estudis, departament, tribunal nomenat ad hoc), fet aquest que provoca, sense alternativa, l’allargament del procediment, que pot durar, dintre de la legalitat normativa fins a un màxim de 21 dies.
Queixes i suggeriments
Les queixes dels alumnes, és a dir, les seves expressions, per escrit o no, d’insatisfacció envers algun aspecte de la Facultat, de la seva organització o dels serveis rebuts, s’han resolt de forma immediata i des de l’òrgan responsable de l’àrea afectada per la queixa de l’alumne, utilitzant la via de comunicació emprada per l’interessat en la seva interposició i/o facilitant a l’alumne la possibilitat d’expressar-lo per escrit per tal de facilitar la intervenció de l’òrgan acadèmic competent en el cas.
Tampoc d’aquests processos s’han recollit indicadors objectius, tot i que consta a tots els membres de la Facultat implicats (òrgans i personal de gestió) que la voluntat de satisfer aquestes situacions d’insatisfacció és sempre la de màxima eficiència, sempre dins dels límits de competència de decisió del Centre.
IMPLEMENTACIÓ DE MILLORA PROPOSADA
Com a element de millora relacionat amb l’àrea de queixes i suggeriments, la Facultat va assolir, durant el curs 2012-13, el compromís d’implementar una via específica i clara de recollida de les queixes i els suggeriments dels alumnes del Centre.
Atès que l’aplicació institucional Foot Prints no ha estat disponible, aquesta eina de comunicació ha estat implementada al web de la Facultat. El seu format és el de formulari, instal·lat en l’estructura del web. I adreçat de manera directa a una adreça genèrica de correu electrònic atesa per la cap de la secretaria.
Aquest formulari http://www.ub.edu/filologia/org/secretaria/form_queixes.htm , acompanyat de la informació adient als alumnes, va començar a funcionar en iniciar-se el curs 2013-14 i la Facultat podrà recollir indicadors sobre el seu rendiment per al proper informe de qualitat, el referit al curs 2013-14.
PROPOSTES DE MILLORA
Passats uns mesos des de la posada en marxa del formulari web, es veu ja clara la necessitat de donar-li una major visibilitat en el sí de l’estructura del web del centre, atès que fins ara no ha rebut cap sol·licitud ni comunicació, mentre que sí han arribat algunes queixes i
suggeriments per les vies habituals més presencials o més conegudes (finestreta de Secretaria d’estudiants i docència, bústia del degà, e-mail genèric d’atenció a l’alumne de la SED fil- [email protected] ,...).
Així doncs, la Facultat buscarà al seu web un lloc més visible per al formulari de queixes i suggeriment, que convidi més als alumnes a la seva utilització.
3.9.2 Satisfacció de l’alumnat amb l’acció docent, la planificació d’assignatures i la satisfacció dels graduats
El procediment de qualitat (PEQ 5244 130) estableix que el degà fa arribar al cap d’estudis les dades relatives a l’ensenyament perquè s’analitzin al consell d’estudis. Anualment, el consell d’estudis fa un seguiment de les dades recopilades al centre, per valorar el progrés i el resultat dels ensenyaments. El consell d’estudis fa arribar les seves conclusions a la Comissió acadèmica, la qual les valora i planteja les accions de millora.
El percentatge de participació en les enquestes de valoració dels estudiants sobre les assignatures és de 16,2 i sobre el professorat s’ha situat en un 15,8 en el primer semestre. En el segon semestre han estat, respectivament, del 14,4 i 14,8. Tot i els esforços des de la Facultat (professorat i càrrecs acadèmics) intenten promoure la participació en el procés, sembla que els resultats de participació no augmenten. Caldria preguntar-se si el nombre de enquestes que reben des de la UB sobre temes diversos no és massa elevat. El grau de satisfacció general tant amb la universitat escollida com amb la titulació es situen al 50% en ambdós casos. Les enquestes d’opinió de l’alumnat tant en relació amb les assignatures cursades com amb el professorat, mostren un grau de satisfacció entorn al 7 de mitjana, amb valors lleugerament superiors en el cas del segon trimestre del curs. Aquests resultats es consideren, per tant, molt positius.
La Facultat fa un esforç continuat per mantenir la xifra de participació de l’alumnat en les enquestes de valoració, la qual es troba en el llindar més elevat si es compara amb la mitjana de la Universitat.
Actualment, la UB duu a terme una anàlisi de les causes que motiven els estudiants a participar escassament en les enquestes per tal d’aplicar mesures que n’incentivin la participació.
Aquest any s’ha fet per primer cop l’enquesta de satisfacció dels graduats, que recullen uns resultats positius en relació amb la satisfacció per la titulació cursada, la tria de la titulació i la tria de la Universitat. El percentatge de respostes ha estat del 20%, amb unes xifres
moderadament bones en el percentatge de graduats que repetirien la selecció d’ensenyament i en el percentatge de graduats que repetirien la selecció d’Universitat, 50% en ambdós casos.
Hem de tenir en compte, però, que aquestes xifres no són encara representatives i no es poden valorar, donat que el nombre de graduats que va respondre la enquesta va ser de només 2 estudiants.
3.9.3 Rendiment acadèmic
El curs 2012-2013 hi ha hagut una taxa d’abandonament inicial (estudiants de nou accés que no es tornen a matricular el curs següent) del 44%, una xifra molt similar a la del curs anterior (42,4%). Tot i així, la Facultat pretén fer un estudi que permeti identificar les causes d’abandonament, per poder analitzar-les i incidir en aquesta taxa.
Les xifres de rendiment respecte els estudiants que no abandonen els seus estudis inicialment han estat positives. Pel que fa a la taxa de rendiment, és a dir, els crèdits ordinaris superats respecte el total de crèdits ordinaris matriculats, el curs 2012-2013 hem arribat al 73,8%, el que representa una millora respecte el 70,5% del curs anterior i la taxa d’eficiència és del 95%, que considerem molt satisfactòria.
La taxa de repetidors és de 28,7% i la de repetidors per assignatura és de només 6,4%;
interpretem aquestes dades com a satisfactòries.
4. PROPOSTES DE MILLORA
4.1. Disseny, implementació i seguiment de les accions de millora
La implantació del SAIQU (http://www.ub.edu/filologia/qual/) assegura una revisió periòdica de tots els processos i una retroalimentació contínua del sistema. La creació de la comissió de qualitat del centre (http://www.ub.edu/filologia/qual/aprova_comissio_qualitat.pdf) és l’eina que permet fer un seguiment dels indicadors de cada procés, els quals han de ser analitzats per la comissió i presentats als equips de govern dels centres perquè proposin i portin a terme les accions correctives de millora que considerin necessàries.
Així mateix, el fet que el SAIQU sigui general per a tots els centres permet revisar-lo i actualitzar-lo sota el guiatge de l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB. D’aquesta manera es dóna una resposta institucional a les necessitats diverses que es presenten durant el desplegament del SAIQU.
4.2 Propostes de millora que es deriven de la valoració que es fa del desplegament de la titulació, incloent-hi totes les propostes de modificació i pla de seguiment.
** Propostes de millora que no cal incorporar a la informació pública de la titulació:
- Continuar treballant en la millora de la participació dels estudiants en les enquestes de satisfacció de l’alumnat.
- Establir mecanismes per a disminuir el percentatge d’abandonament inicial dels estudis, com ara el seguiment tutorial dels estudiants de primer curs mitjançant jornades informatives d’orientació adreçades específicament a aquest col•lectiu. Aquest pla ha tingut resultats positius, i la Facultat vol millorar aquesta orientació i fer-la extensiva als estudiants de tots els cursos del grau amb un servei d’atenció i tutorització personalitzat als estudiants al llarg dels seus estudis a Coordinació d’estudis.
- Establir mecanismes per millorar la visibilitat del TFG.
** Propostes de modificació no substancial del títol que s’incorporaran a la informació pública de la titulació:
- Millorar encara més la visibilitat entre els estudiants als programes de mobilitat nacional, mitjançant informació directa en les jornades de tutorització dels estudiants que comencen els seus programes d’estudi, a través del web del centre i mitjançant una campanya que preveu el disseny i col•locació d’una banderola i un banner per a promocionar els programes de mobilitat de la Facultat.
- Millorar la informació sobre el sistema de gestió de la qualitat del centre mitjançant l’habilitació un enllaç exclusiu per a cada ensenyament on es puguin consultar els seus indicadors específics.
- Millorar la gestió i la recollida de dades de les pràctiques no curriculars.
Modificació / Proposta de millora
Responsable de la implantació de la millora
al centre
Caràcter de la millora(1,2
o 3) Calendari
Estat proposta
de modificació
(4,5,6) Informació pública
Millorar la informació sobre el sistema de gestió de la qualitat dels ensenyaments del centre
Secretària de
la Facultat 1 2011-12 6
Gestió de les pràctiques externes (PEQ 070)*
Millorar la gestió de les pràctiques no curriculars
Vicedegà
d’Estudiants 1 2011-13 5
Treball Final de Grau*
Establir mecanismes per millorar la visibilitat del TFG
Cap
d’Estudis 1 2013-2015 4
Gestió de la mobilitat del estudiant (PEQ 080 / PEQ 090)*
Donar més visibilitat entre els estudiants als programes de mobilitat nacional
Cap
d’Estudis 1 2011-13
5
Queixes, reclamacions i suggeriments (PEQ 100) Implementació d’una aplicació de
registre i gestió de queixes i reclamacions
Cap de Secretaria d’Estudiants i Docència
1 2012-14 4
Resultats (PEQ 130) ─l’apartat de rendiment acadèmic i de satisfacció dels estudiants
Augmentar la participació en les enquestes de satisfacció de
l’alumnat Cap d’Estudis 1 2011-14 5
Incidir en la taxa d’abandonament inicial
Vicedeganat d’ordenació acadèmica
1 2011-14
4
Seguiment tutorial dels estudiants
Cap d’Estudis Coordinació d’Estudis
1 2011-14 5
(1) proposta de millora que no contempla AQU en els seu document sobre “Processos per a la comunicació i/o avaluació de les modificacions introduïdes en els títols universitaris de grau i màster”.
(2) requereix una modificació no substancial.
(3) Requereix una modificació substancial autoritzable (4) Pendent implementar
(5) En procés d’implementació.
(6) Implementada
4.3 Seguiment de les accions de millora del curs 09/10, 10/11 i 11/12
Proposta de millora
Estat de la proposta de modificació(4,5,6)
Observacions
Gestió de les pràctiques externes (PEQ 070)*
Millorar la gestió de les pràctiques no
curriculars 55
S’està millorant el sistema de recollida de dades de pràctiques no curriculars, en especial la recopilació de dades específiques per ensenyament.
Gestió de la mobilitat del estudiant (PEQ 080/ PEQ 090)*
Donar més visibilitat entre els estudiants als programes de mobilitat nacional 5
S’està millorant
l’accessibilitat a la informació pública sobre la mobilitat nacional i s’estan realitzant accions de difusió.
Queixes, reclamacions i suggeriments (PEQ 100)
Implementació d’una aplicació de registre i gestió de queixes i reclamacions 4
Davant la impossibilitat actual de disposar d’una aplicació comuna a totes les Facultats, la Facultat de Filologia està dissenyant i implementant un sistema específic de registre de queixes.
Resultats (PEQ 130) ─l’apartat de rendiment acadèmic i de satisfacció dels estudiants Augmentar la participació en les enquestes
de satisfacció de l’alumnat 5
Incidir en la taxa d’abandonament inicial mitjançant la programació de classes de reforç
5
Seguiment tutorial dels estudiants 5 (4) Pendent implementar
(5) En procés d’implementació.
(6) Implementada
5. EL SISTEMA D’ASSEGURAMENT INTERN DE LA QUALITAT (SAIQU) COM A EINA PER AL SEGUIMENT DE LES TITULACIONS DEL CENTRE
En data 10 de juliol de 2009 la Junta de Facultat aprova la composició de la Comissió de Qualitat del centre formada per:
1. Dr. Adolfo Sotelo Vázquez, Degà (President)
2. Dra. Meritxell Simó Torres, representant del centre al Consell de Direcció de l’Agència per a la Qualitat (President adjunt)
3. Dra. Teresa Español Giralt, Vicedegana de Professorat i de l'Àrea Acadèmica (Postgraus i Màsters)
4. Dra. Mercè Puig Rodríguez-Escalona, Vicedegana de l'Àrea Acadèmica (Llicenciatura i Graus)
5. Dra. Ana Moya Gutiérrez, Cap d’Estudis
6. Dra. M. Luz Celaya Villanueva, Coordinadora d’ensenyaments 7. Dra. M. Pilar Perea Sabater, Coordinadora d’ensenyaments 8. Dra. Virginia Trueba Mira, Coordinadora d’ensenyaments 9. Dr. David Viñas Piquer, Coordinador d’ensenyaments 10. Sra. Laura Vara Aznar, Cap de Secretaria (Secretària)
11. Sra. Susana Soler, Estudiant titulada (causa baixa en setembre de 2013)
Amb posterioritat s’han produït les següents incorporacions:
12. Dr. Joan G. Burguera Serra, Cap d’Estudis del Grau de Comunicació i Indústries Culturals, des del 18 març de 2013, i Coordinador d’ensenyament del Grau de Comunicació i Indústries Culturals, des del 14 d’octubre de 2011 fins al 17 de març de 2013.
13. Dra. María Xesús Lama López, delegada del degà des de 1 de novembre de 2013.
En data 12 de febrer de 2010 la Junta de Facultat aprova el document de política i objectius de qualitat (http://www.ub.edu/filologia/qual/qualitat_filologia.pdf), que marca el compromís amb la qualitat i les línies d’actuació en aquest àmbit i encomana a la Comissió de Qualitat del centre que sigui la garant del compliment dels requisits i de la millora continuada de l’eficiència del sistema d’assegurament intern de la qualitat.
Cal tenir present que el desenvolupament del SAIQU a tots els centres de la UB parteix d’un marc de referència comú, que pren en consideració els criteris següents:
1. Política i objectius de qualitat
El centre consolida una cultura de la qualitat basada en una política i uns objectius de qualitat
coneguts i accessibles públicament, i també en els responsables del SAIQU del pla d’estudis.
2. Disseny de l’oferta formativa
El centre disposa de mecanismes que li permeten mantenir i renovar l’oferta formativa, desenvolupant metodologies per a l’aprovació, el control, l’avaluació i la millora periòdica de la qualitat dels ensenyaments. Aquests mecanismes preveuen addicionalment l’eventual suspensió del títol i l’atenció als suggeriments i les reclamacions.
3. Desenvolupament de l’ensenyament i d’altres actuacions orientades als estudiants
El centre està dotat de procediments que li permeten comprovar que les accions que emprèn, incloent-hi les pràctiques externes i la mobilitat, tenen la finalitat essencial d’afavorir l’aprenentatge de l’estudiant.
4. Personal acadèmic i d’administració i serveis
El centre disposa de mecanismes que asseguren que l’accés, la gestió i la formació del professorat i del personal d’administració i serveis es duen a terme amb les garanties adequades perquè compleixin les funcions que els són pròpies.
5. Serveis i recursos materials
El centre està dotat de mecanismes que li permeten dissenyar, gestionar i millorar els serveis i recursos materials per al desenvolupament adequat de l’aprenentatge de l’alumnat.
6. Resultats de la formació
El centre disposa de procediments que li permeten garantir que per a la presa de decisions i la millora de la qualitat dels ensenyaments es mesuren, s’analitzen i es fan servir els resultats de l’aprenentatge, de la inserció laboral i de la satisfacció dels diferents grups d’interès.
7. Informació pública
El centre està dotat de mecanismes que li permeten garantir la publicació periòdica d’informació actualitzada relativa a les titulacions i als programes.
La Facultat controla i verifica el disseny i desplegament dels graus i màsters oficials per assegurar que es compleixen els requisits necessaris per a la seva acreditació, els especificats per la UB i els definits en les diferents normatives i reglaments, i que també genera informació pública actualitzada relativa al funcionament dels ensenyaments.
Per dur a terme aquests tasca, la Facultat té identificats tots el processos relacionats amb la
formació universitària que són necessaris per assegurar que s’assoleixen els objectius pretesos en els seus graus i màsters i n’ha determinat la seqüenciació i la interacció mitjançant un mapa de processos.
La Facultat disposa de procediments que permeten controlar, actualitzar, identificar i distribuir la documentació i les dades, i indicadors que defineixen i generen el sistema de qualitat. Les dades que es fan servir per a la millora provenen de les mesures del seguiment del desplegament dels seus ensenyaments, de la mesura i seguiment de les dades i indicadors dels processos i del servei ofert i de la satisfacció dels grups d’interès.
Els agents implicats en l’informe de seguiment de les 11 titulacions de grau i dels 2 màsters del Centre que enguany es presenten en garanteixen la qualitat, ja que les persones responsables de la seva elaboració tenen un càrrec de responsabilitat adequat per desenvolupar aquesta tasca. Són la Cap d’estudis, els coordinadors dels graus i els coordinadors de màster.
L’elaboració dels diferents informes, a més, és coordinada i revisada des del Centre, per les vicedeganes acadèmiques de graus i màsters, segons el cas, i pels membres de la Comissió de Qualitat no implicats en la seva elaboració, a qui es va informant.
D’altra banda, en l’elaboració dels informes de seguiment són de gran utilitat:
-el web de seguiment, elaborat des d’AQUB, que recull els indicadors i les dades que permeten l’anàlisi del desplegament de les titulacions.
-les guies de suport, elaborades per l’AQUB, que permeten analitzar cada un dels procediments, així com la plantilla general que assegura i facilita la incorporació de tota la informació vinculada amb el seguiment de la titulació.
Satisfacció dels grups d’interès
En els òrgans de govern de la facultat hi ha representació dels estudiants, del personal acadèmic i del personal d’administració i serveis, els quals poden expressar les seves queixes o suggeriments. A través de la delegació d’estudiants també es pot obtenir informació sobre la percepció de satisfacció que tenen els estudiants.
A més, la facultat disposa en el seu web d’informació sobre la canalització de reclamacions i suggeriments (http://www.ub.edu/filologia/tauler/reclamacions.htm)
Pel que fa al grau de satisfacció de l’alumnat, un cop a l’any emplena l’«Enquesta sobre l’actuació docent del professor i les assignatures» que és comuna per a tota la UB. Com a
complement d’aquesta enquesta, en acabar els estudis n’omple una altra sobre el mateix tema.
Els estudiants en règim de pràctiques a empreses, en finalitzar-les han d’omplir un qüestionari en què se’ls demana que valorin diversos aspectes de l’estada. L’empresa ha d’omplir-ne un de similar.
La facultat obté dades sobre la inserció laboral i la satisfacció dels titulats a partir dels estudis que elabora i publica AQU Catalunya (http://www.aqu.cat/insercio/index.html) i de les enquestes pròpies de la UB de fi dels estudis.
Els procediments establerts en el SAIQU garanteixen que els resultats de les diverses enquestes són analitzades pels òrgans de govern de la facultat per millorar, si escau, els aspectes assenyalats.
L’experiència de la posada en marxa del SAIQU del Centre ha posat de manifest que el sistema és una bona eina per a afavorir el seguiment de les titulacions; tanmateix, pensem que seria més efectiu si les agències de qualitat miressin de simplificar els processos. La realització d’informes anuals genera una burocratització excessiva i, en certa mesura, poc efectiva. La possibilitat d’una periodicitat bianual dels informes alliberaria energia per dedicar- la a les accions de millora pròpiament dites, i donaria una perspectiva més realista alhora d’avaluar el resultat de les ja implantades, ja que sovint d’un curs a l’altre no es visibilitzen canvis substancials.
