• No se han encontrado resultados

ELS ANIMALS INVERTEBRATS. I.E.S. Josep Font i Tries Àrea: Ciències de la Naturalesa

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "ELS ANIMALS INVERTEBRATS. I.E.S. Josep Font i Tries Àrea: Ciències de la Naturalesa"

Copied!
22
0
0

Texto completo

(1)

ELS ANIMALS

INVERTEBRATS

I.E.S. Josep Font i Tries

Àrea: Ciències de la

(2)



1. El regne animal

1.1.- Característiques

1.2.- Classificació:invertebrats i

vertebrats.



2.- Invertebrats:Característiques



3.- Invertebrats: classificació

- 3.1.- Els porífers i els

celenterats

- 3.2.- Els cucs

- 3.3.- Els mol·luscs

- 3.4.- Els artròpodes

(3)

CARACTER

CARACTER

Í

Í

STIQUES ANIMALS

STIQUES ANIMALS

Un ésser

pluricel·lular

Un ésser

eucariota

Un ésser amb

teixits

i

alguns amb

òrgans aparells i sistemes.

Un ésser

heteròtrof

que s’alimenta

d’altres éssers vius.

Un ésser que

es desplaça

amb

(4)

CLASSIFICACI

CLASSIFICACI

Ó

Ó

DELS ANIMALS

DELS ANIMALS

VERTEBRATS

VERTEBRATS

Animals que tenen

un

esquelet

intern

,amb

columna

vertebral formada

per ossos.

INVERTEBRATS

INVERTEBRATS

Animals que

no

tenen

columna

vertebral

encara

que

poden tenir

algun tipus

d’esquelet intern

o extern mai

(5)

CARACTERÍSTIQUES DELS

ANIMALS INVERTEBRATS

M

M

É

É

S COMUNES

S COMUNES

--

No

No

tenen

tenen

columna vertebral ni

columna vertebral ni

esquelet

esquelet

intern

intern

.

.

--

Individus

Individus

amb

amb

simetria

simetria

radial i

radial i

bilateral.

bilateral.

--

Experimenten metamorfosi.

Experimenten metamorfosi.

--

Cossos

Cossos

formats

formats

per

per

teixits

teixits

--

Cos

Cos

tou

tou

i

i

moltes

moltes

vegades

vegades

protegit

protegit

per

per

un

un

esquelet

esquelet

extern

extern

(

(

exosquelet

exosquelet

)

)

És difícil trobar característiques compartides per tots els

invertebrats, es tracta d’un grup molt divers.

(6)

Els

Els

por

por

í

í

fers

fers

:

:

caracter

caracter

í

í

stiques

stiques

Esponges

Porus Òscul Canals Cavitat atrial

No tenen ni òrgans ni aparells

Cos bla i perforat per porus

Són marines

No es poden moure viuen fixes

S’alimenten i respiren gràcies

a l’aigua

Reproducció sexual per larves

i asexual per fragmentació

Aigua + nutrients Aigua

(7)

Medusa Pòlip

Formes d’organització

Coralls

- Senzills, amb òrgans

simples

- Cos bla, translúcid,en

forma de sac i amb

tentacles

- Simetria radial

- Carnívors

- Poden viure fixos al

fons o surant

- S’alimenten i

respiren dins l’aigua

- En el seu cicle vital

tenen dues fase pòlip i

medusa.

Tentacles (urticants)

Medusa

Els

(8)

Cucs més senzills Cos pla Dividit en segments Hermafrodites

Platihelmints

Cos cilíndric Sense dividir en anells Sense òrgans respiratoris Exemples: triquina

i cucs intestinals

Nematodes

Paret del cos Tub digestiu Quetes Cos cilíndric Dividit en anells Hermafrodites i amb sexes separats

Anèl·lids

Tènia (paràsit) Anells Clitel Cap Cuc de terra

Classificaci

Classificaci

ó

ó

i

i

caracter

caracter

í

í

stiques

stiques

dels

dels

cucs

cucs

Simetria bilateral Cos tou

Sense esquelet Forma allargada Respiren per la pell

Viuen en tots els medis

(9)

Caracter

Caracter

í

í

stiques

stiques

dels

dels

mol

mol

·

·

luscs

luscs

Simetria bilateral

Cos tou

Molts tenen una closca

Quasi tots aquàtics

Carnívors / herbívors

Pulmons (terrestres)

Brànquies (aquàtics)

Reproducció sexual

Metamorfosi

Alguns hermafrodites

Conquilla

Massa visceral

Valves Estómac Pulmó Ulls Boca Ràdula Cap Peu

(10)

TIPUS DE

MOL·LUSCS

BIVALVES

La seva

closca

està formada

per

2 valves

.

Són

marins

.

Respiren per

brànquies.

S’alimenten

filtrant l’aigua

.

Tenen un

petit

peu. Ostres,

cloïsses …

GASTRÒPODES

Aquàtics i

terrestres

. Grup

més extens. Tenen

Un

cap

amb

4

tentacles

i un

peu

a la part ventral

del cos que

els

permet reptar

. La

seva

closca

forma d’espiral.

Caragol, llimac,

pagellides

CEFALÒPODES

Marins

. El seu

peu

està

conver-tit en tentacles

que surten del

cap

i envolten la

boca.

No tenen

una

closca

sinó

una

peça interna

dura i menuda.

Calamars, pops

(11)

Classificaci

Classificaci

ó

ó

dels

dels

mol

mol

·

·

luscs

luscs

Cargol terrestre Llimac Pagellida Musclo Petxina de pelegrí

Cefalòpodes

Bivalves

Pop Sípia

Gasteròpodes

Nàutil

(12)

Caracter

Caracter

í

í

stiques

stiques

dels

dels

artròpodes

artròpodes

Abdomen Tòrax Cap Potes Ales Antenes Cefalotòrax Quelícers Pedipalps Simetria bilateral Esquelet extern de quitina (=armadura) Viuen en tots els medis Alimentació variada Tràquees (terrestres) Brànquies (aquàtics) Reproducció sexual, fecundació interna Muda i metamorfosi Ull compost Ocels Peces bucals Cos

Cos dividitdividit en capen cap, , tòraxtòrax i abdomen i abdomen Alguns

Alguns capcap i tòraxi tòrax junts:cefalotòraxjunts:cefalotòrax Ap

(13)

Ar

Ar

à

à

cnids

cnids

Crustacis

Crustacis

Classificaci

Classificaci

ó

ó

dels

dels

artròpodes

artròpodes

Miri

Miri

à

à

podes

podes

Insectes

(14)

Els Aràcnids

--SSóónn terrestresterrestres i soleni solen viureviure en en regionsregions seques i

seques i ccààlideslides..

-- Al Al cefalotòraxcefalotòrax tenentenen 2 2 quelquelíícerscers perper menjar

menjar i i 2 2 pedipalpspedipalps ambamb funcifuncióó defensiva

defensiva i i ttààctilctil i i 4 4 parellsparells de potesde potes

-- Respiren Respiren perper trtrààqueesquees..

-- SóSónn carncarníívorsvors..

--Es Es reprodueixenreprodueixen sexualmentsexualment, tenen, tenen sexes

sexes separats, separats, ssóónn ovovííparspars o o ovoviv

ovovivííparspars..

-- No presenten No presenten metamorfosi.metamorfosi.

-- SóSónn aràaràcnidscnids les les aranyesaranyes, , elsels ààcarscars ii els

els escorpinsescorpins

Abdomen Cefalotòrax

Quelícers Pedipalps

(15)

Els Crustacis

-Quasi tots sQuasi tots sóón n marins marins ((llamllamààntol,ntol, gamba, percebe

gamba, percebe...), ...), alguns dalguns d’’aiguaaigua dol

dolçça a ((cranc de riucranc de riu) i uns pocs ) i uns pocs

terrestres

terrestres ((someretessomeretes).).

--Cos dividit cap, tòrax i abdomenCos dividit cap, tòrax i abdomen. .

Molts

Molts tenen tenen cefalotòrax.cefalotòrax.

--Al Al capcap tenen tenen dos parells ddos parells d’’antenesantenes, ,

un parell d

un parell d’’ulls i mandulls i mandííbules bules mastegadores

mastegadores. Al . Al tòrax cinc parells tòrax cinc parells de potes. L

de potes. L’’abdomen abdomen éés segmentats segmentat..

--Respiren per brRespiren per bràànquies o a travnquies o a travéés s de la superf

de la superfíície del cos.cie del cos.

--SSóón n carncarníívorsvors, però , però nn’’hi ha hi ha dede

filtradors

filtradors i de i de parparààsitssits..

--Es Es reprodueixen sexualmentreprodueixen sexualment

-- Presenten Presenten metamorfosimetamorfosi..

Cefalotòrax Abdomen Antenes

Ulls

(16)

Els Miriàpodes

--SSóónn terrestreterrestres i s i viuenviuen a a llocsllocs foscsfoscs i

i humitshumits..

--Cos Cos allargatallargat, constitu, constituïtït perper un un capcap i un

i un tronctronc, , formatformat perper un nombre un nombre variable

variable de de segmentssegments..

--A A cada cada segmentsegment poden presentar poden presentar

un o dos

un o dos parellsparells de potesde potes. .

--Al Al capcap tenentenen un un parellparell dd’’antenesantenes, , ulls

ulls simples i una bocasimples i una boca..

-- RespirenRespiren perper trtrààqueesquees

--AlimentaciAlimentacióó variada poden évariada poden éssersser

carn

carníívorsvors oo herbherbíívorsvors..

--Es Es reprodueixenreprodueixen sexualmentsexualment, tenen, tenen

sexes

sexes separatsseparats..

-- No presenten No presenten metamorfosimetamorfosi..

--SSóónn miriàmiriàpodespodes elsels centpeuscentpeus i elsi els

milpeus milpeus Antenes Potes Boca Tronc Cap Segments

(17)

Els insectes



Grup més important d’artròpodes pel gran nombre

d’espècies que compren.



Viuen en ambients terrestres i d’aigua dolça. No hi

ha insectes marins.



Al cap tenen els ulls (un parell d’ulls compostos i

dos o tres ocels), i les dues antenes que

compleixen una funció olfactiva i tàctil.



L’estructura de la seva boca depèn de la seva

alimentació

Boca mastegadora Boca xucladora Boca mastegadora llepadora

Boca picadora xucladora

(18)

Abdomen

Tòrax Cap

Potes Ales

Antenes

-Al cap ulls i 2 antenes -Al tòrax 2 parells

d’ales i 3 parells de potes articulades -Abdomen segmentat sense apèndix - Herbívors i carnívors - Reproducció sexual, sexes diferenciats - Metamorfosi Ull compost Ocels Peces bucals Cos

Cos dividitdividit en capen cap, , tòraxtòrax i abdomen i abdomen Ap

Apèèndixndix articulats: potes, articulats: potes, alesales, , antenesantenes

(19)

La metamorfosi de la papallona monarca

FI

FI

(20)

Tipus d’insectes

Himenòpters Dermàpters Lepidòpters Dípters Ortòpters Coleòpters Heteròpters Odonats Sifonàpters

(21)

Caracter

Caracter

í

í

stiques

stiques

dels

dels

equinoderms

equinoderms

-Simetria radial

-Esquelet intern,

plaques i espines

cobertes de pell

-No tenen un cap

diferenciat ,boca

a la part inferior

-Tenen òrgans i

aparells exclusius

-Marins

-Carnívors

- Respiren per la

pell

-Reproducció

sexual i asexual

- Metamorfosi

Plans de simetria Aparell ambulacral Peus ambulacrals Braços

(22)

Classificaci

Classificaci

ó

ó

dels

dels

equinoderms

equinoderms

Equinoïdeus

Ofiuroïdeus

Crinoïdeus

Holoturioïdeus

Asteroïdeus

Garotes o eriçons de mar

Falses estrelles

Estrelles de mar Cogombres de mar

Clavellines o lliris de mar

Referencias

Documento similar

b) Els treballs d’estudi, investiga- ció i documentació sobre els béns c) La inclusió dels béns en se- qüències narratives patrimonials Al cap i a la fi, per poder pro-

Els membres del jurat del Premi Abraham Cresques seran professors de l’Escola Politècnica i de l’Escola de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic.. Els membres del jurat

[r]

A poc a paf el cel es.. Tots els colors de l'Horta se destrien quan ix el t·;)l i ·el mar ¡s'ompli de veles, quan pe'1s camins eixuts i per les sendes' els homes van alegr·e·s a

Davant d’aquesta complexa situació, tenint en compte que els mitjans viuen bàsicament d’una publicitat relativament controlada i que no és viable que els anunciants incrementin

1) El comportamiento anormal de dos hembras de oso pardo demostraron cambios estacionales de la misma manera que suceden en las especies en libertad. 2) La presencia

«Nuestra marina mercante» constitueix el recull més important del pensament de Josep Ricart i Giralt com a portaveu dels interessos catalans9. Aquests articles apareixen a la

Destaquen en aquest corrent els treballs de Jean-François Sirinelli, Pascal Ory i Michel Winock, que han donat una important i variada obra sobre la significació política i cultural