Història de les biblioteques i arxius a Catalunya (2016-2017)

(1)

Marga Losantos

mlosantos@bnc.cat

Biblioteca de Catalunya

HISTÒRIA DE LES BIBLIOTEQUES I ARXIUS

A CATALUNYA (2016-2017)

HISTORIA DE LAS BIBLIOTECAS Y ARCHIVOS

EN CATALUÑA (2016-2017)

HISTORY OF LIBRARIES AND ARCHIVES

(2)

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2018 | e-ISSN: 2014-0088

Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura - Universitat de Barcelona 217

En aquest article es presenten les principals publicacions, estudis i activitats al voltant de la història de les biblioteques i dels arxius, així com les que parlen de les seves col·leccions i fons, editades a Catalunya el 2016 i 2017 o que tracten sobre Catalunya. S’hi inclouen tant les monografies com els articles, tesis i treballs de recerca que s’han publicat; també es recullen les principals exposicions realitzades amb fons de les biblioteques i arxius, les conferències i els congressos duts a terme i la docència relacionada.

En este artículo se presentan las principales publicaciones, estudios y actividades en relación con la historia de las bibliotecas y los archivos, así como las que hablan de sus colecciones y sus fondos, editadas en Cataluña el 2016 y 2017, o que tratan sobre Cataluña. Se incluyen tanto las monografías como los artículos, tesis y trabajos de investigación que se han publicado; también se recogen las principales exposiciones realizadas con fondo de las bibliotecas y archivos, las conferencias y los congresos que se han realizado y la docencia relacionada.

This article reviews the literature on the history of libraries, archives and collections published in Catalonia in 2016 and 2017 or referring to the Catalan sector in that period. This literature includes a variety of monographs, articles, theses and research projects, as well as exhibitions and reports on conferences and teaching activities.

PARAULES CLAU:

Història de les biblioteques, Història dels arxius, Biblioteques catalanes, Arxius catalans

PALABRAS CLAVE:

Historia de las bibliotecas, Historia de los archivos, Bibliotecas catalanas, Archivos catalanes KEYWORDS:

History of libraries, History of archives, Catalan libraries, Catalan archives REBUT 15/11/2018 ACCEPTAT 07/12/2019

(3)

1 PRESENTACIÓ

El bienni anterior se celebraven dues efemèrides molt importants en la història de les biblioteques a Catalunya: el centenari de la inauguració de la Biblioteca de Catalunya el 2014 i el de la creació de la Xarxa de biblioteques populars el 2015, i és per aquest motiu que les publicacions i els actes sobre història de les biblioteques van ser molt abundants. Enguany, tot i que encara han aparegut algunes publicacions relacionades amb aquestes commemoracions, la història de les biblioteques ha donat pas a les publicacions i exposicions sobre els seus fons, més que a la història mateixa. En el cas dels arxius, també continua la tònica de parlar dels fons més que de la història de les institucions. Tanmateix, el 2017 s’ha celebrat el centenari de dues institucions històriques barcelonines, que conserven els fons documentals municipals, l’Arxiu Històric de la Ciutat i l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, i per commemorar-ho s’han realitzat diferents activitats.

2 PUBLICACIONS

2.1 Biblioteques

Tot i que el centenari de la creació de la xarxa de biblioteques populars es va tancar el 2015, encara s’han publicat alguns articles que en parlen, com el de Teresa Mañà i Mònica Baró a la revista CLIJ, que fa un repàs dels cent anys de la xarxa, o el de Laura Bertrán, que després de repassar el que ha estat l’«Any de las biblioteques», recull una sèrie de relats breus on diferents persones del món de la cultura reflexionen sobre la seva relació amb les biblioteques i el que pensen que han de ser a partir d’ara.

Els centres d’informació especialitzats en dones i gènere han estat objecte d’un estudi de Núria Jornet i Núria Tuset, a la revista BiD. Encara que l’estudi abasta els centres europeus i espanyols, ens interessa perquè fa un repàs de la història dels centres d’informació a Catalunya, començant per la Biblioteca Popular de la Dona, la primera biblioteca de dones d’Europa, que actualment és la biblioteca pública Francesca Bonnemaison.

Els inicis de la teledocumentació a Catalunya, amb l’accés en línia a bases de dades en les dècades dels setanta i vuitanta, han estat recordats per Tomàs Baiget, que a la revista Item repassa les activitats del desaparegut Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya (CIDC) i de la SOCADI.

La història de les

biblioteques ha

donat pas a les

publicacions i

exposicions sobre els

seus fons, més que a

la història mateixa

S’ha celebrat el

centenari de

l’Arxiu Històric de la

Ciutat i de l’Arxiu

Municipal

Contemporani de

Barcelona

(4)

Gisela Figueras i Josefina Molinero, tècniques de l’Arxiu Històric de Sabadell, expliquen a la revista Arraona la història de la biblioteca de la Cooperativa La Sabadellenca, fundada el 1881, que avui dia forma part dels fons de l’Arxiu. El personal de les biblioteques també ha estat objecte de publicacions. Per una banda, Montserrat Prat, bibliotecària de la Biblioteca de Catalunya durant molts anys, ha escrit la seva cronologia biogràfica, des dels seus inicis a la Universitat de Barcelona fins als seus estudis sobre l’imaginari o la catalogació del fons del Dr. Badia.

Per altra banda, com en biennis anteriors, s’han incorporat biografies de bibliotecaris i bibliotecàries a la Viquipèdia, alhora que s’han actualitzat les que ja hi havia. Algunes de les noves incorporacions són les d’Assumpta Bailac, Ernest Abadal o Matilde Ubach i Duran.

El professorat que va formar els professionals de les biblioteques ha estat també estudiat per Assumpció Estivill, que a Qui era qui a l’Escola de

Bibliotecàries plasma la història d’aquesta institució durant cinc etapes: la

seva fundació, els anys de la dictadura de Primo de Rivera, la direcció de Jordi Rubió i Balaguer i els anys del franquisme. El text, publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona, presenta un recull de notícies biogràfiques del professorat que va impartir classes a l’Escola entre 1915 i 1972.

En relació amb l’Escola de Bibliotecàries, la mateixa Estivill ha publicat a BiD un article sobre Eduard Toda i els lligams amb la Biblioteca de Catalunya i l’Escola de Bibliotecàries. Toda, a més de diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador va ser un gran bibliòfil i mecenes, i el lligam amb ambdues institucions va sorgir arran de les importants donacions que va fer a la Biblioteca de Catalunya.

També relacionat amb la Biblioteca de Catalunya i l’Escola de Bibliotecàries és Amadeu Soberanas, que va morir el 2014. El 2016 tant Joana Escobedo com Anna Gudayol, que van treballar amb ell a la biblioteca, li dediquen diferents articles a Estudis Romànics i Miscel·lània litúrgica catalana i en tracen la seva trajectòria professional. Soberanas va ser professor de l’Escola de Bibliotecàries i conservador de la Biblioteca entre 1969 i 1993, quan retornà com a professor a la Universitat Autònoma.

Com en el bienni anterior, les publicacions sobre la història de les biblioteques, escadusseres, han donat pas als estudis sobre els seus fons, tant per part del mateix personal com pels investigadors externs.

Els tresors de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona han estat presentats i estudiats en un magnífic volum editat per la mateixa universitat. Entre els milers de manuscrits, incunables i llibres valuosos que conserven, es mostren seixanta-cinc obres, estudiades per especialistes en diferents matèries. Per altra banda, Josep-A. Ysern i Lagarda ha publicat a la revista Estudis Romànics dos llargs articles que ofereixen l’estudi i edició d’una selecció dels exempla que conté el Ms. 61 de la BUB.

Com en biennis

anteriors s’han

incorporat

biografies de

bibliotecaris i

bibliotecàries a la

Viquipèdia

Les publicacions

sobre la història de

les biblioteques

han donat pas als

estudis sobre els

seus fons

(5)

Els fons del Centre de Lectura de Reus també han rebut l’atenció del personal de la institució. La col·lecció d’autògrafs ha estat estudiada per Fina Masdéu a la Revista del Centre de Lectura de Reus i M. Rosa Molas, responsable del patrimoni històric del centre, ha presentat, a la mateixa publicació, un nou incunable que ha augmentat el patrimoni bibliogràfic de l’entitat.

Els fons de la Biblioteca de Catalunya han estat objecte de diferents estudis. El 2017 s’ha celebrat el centenari de la Secció de Música, i per commemorar-ho la Biblioteca ha publicat un llibre electrònic que fa una introducció a la música i litúrgia medieval dels segles IX-XIII i mostra una acurada selecció de documents que es conserven al centre. Per altra banda, les responsables de les seccions de Música i Manuscrits han començat la publicació del catàleg dels llibres manuscrits en cant pla, pensats tant per al seu ús a la missa com a l'ofici diví o en altre tipus de celebracions, des del segle XII fins al segle XIX. Va precedit per un estat de la qüestió sobre els projectes de catalogació de manuscrits litúrgics musicals i un breu resum sobre la col·lecció de la Biblioteca.

Els investigadors també han dedicat el seus treballs als fons musicals de la Biblioteca de Catalunya, com Andrea Puentes-Blanco, que ha publicat un article sobre els llibres impresos de polifonia dels segles XVI i XVII a la Revista

Catalana de Musicologia o Josep M. Salisi Clos, que ha estudiat el procés

compilatori en la música hispànica de finals del XVII i principi del XVIII, en concret el cas particular del Fons Verdú de la BC, al Boletín DM.

Els fons no musicals també han estat objecte de l’atenció dels estudiosos. Els materials conservats al fons personal de Joan Estelrich, de la Biblioteca de Catalunya, han permès a Sílvia Coll-Vinent treballar la figura de Josep Miquel Guàrdia i recuperar l’estudi inèdit que Eugeni d’Ors va encarregar a Estelrich sobre la figura polifacètica de Guàrdia. Helena Rovira i Joan Mahiques publiquen a la Revista de Cancioneros impresos y manuscritos un article sobre el Ms. 1191, una col·lecció factícia de goigs copiats als segles XVII-XIX, onze dels quals tenen en aquest manuscrit l’únic testimoni conegut anterior al segle XVIII, i una de les peces en qüestió –uns goigs en llaors de Sant Magí- ha romàs inèdita fins a la seva publicació en aquest article. Per la seva banda, Jesús Alturo i Tània Alaix a la revista Miscel·lània litúrgica catalana han aprofundit en l’estudi del Perg. 99, l’Acta de consagració de l’església de

Tona, que conté el que es considera la notació musical més antiga d’Europa,

l’any 889. El seu estudi els porta a pensar que la data de la notació pot ser anterior a la que apareix al pergamí.

També a Miscel·lània litúrgica catalana trobem un altre estudi de Jesús Alturo, en aquest cas la identificació textual del Ms. 1515 de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, que presenta un nou testimoni de l'Explanatio in

cantica canticorum de Sant Just d'Urgell, en còpia del segle XI en escriptura

minúscula carolina d’origen italià.

Les responsables de

les seccions de

Música i Manuscrits

de la Biblioteca de

Catalunya

han començat la

publicació del

catàleg dels

llibres manuscrits

en cant pla

(6)

A més d’estudiar documents concrets de les biblioteques, també es poden trobar treballs que descriuen i estudien el fons i el catàleg d’algunes biblioteques, tan particulars com públiques, actuals o desaparegudes. Julio César Ruiz Rodríguez, al Butlletí Arqueològic, presenta el ric fons bibliogràfic sobre arqueologia paleocristiana a Tarragona, a partir de les biblioteques privades dels Drs. Serra Vilaró i Batlle Huguet, conservades al Museu Diocesà i a la biblioteca del Seminari Pontifici. En la mateixa línia està l’article de Montserrat Duran, Imma Mestres i Ot Ordeig, del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, que a Llibre de Tona dóna a conèixer breument i de forma molt general l’arxiu documental i gràfic relacionat amb l’arqueologia i el patrimoni tonenc que reuní Felip Vall, així com els materials que va preservar i documentar.

Carles Dorico descriu el contingut de la biblioteca de l’escultor Pere Costa, a partir de l’inventari fet post mortem per un notari de Berga l’any 1761. Miquel S. Gros, de nou a Miscel·lània litúrgica catalana, presenta l’antic catàleg de la Biblioteca del Monestir de Ripoll, que pel seu contingut sembla que va ser escrit a la primera meitat del segle XII, tot i que el que es conserva és una còpia. Només conté els títols de cent dues obres, de les que només se'n conserva una dotzena de manuscrits a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona. Per últim, dins la col·lecció de Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC Jaume de Puig ha publicat el catàleg pormenoritzat dels primers cinquanta manuscrits de la Biblioteca diocesana del Seminari de Girona. La publicació ja havia sortit el 2014 a l’Arxiu de Textos catalans antics, però no se n’havia donat notícia a l’Anuari d’aquell any.

Mercè Gras, a la revista Scripta, ofereix una primera panoràmica sobre les biblioteques del Carmel descalç català, que es van crear seguint les indicacions de la fundadora, Teresa de Jesús, i van ser desenvolupades per les autoritats de l’Orde. L’article fa també una valoració d’algunes d’aquestes biblioteques i dóna dades del seu estat i destinació arran de la Desamortització.

Els blogs de les diferents biblioteques sovint descriuen els seus fons, bé sigui perquè acaben d’arribar o perquè se’n vol fer una difusió especial. A vegades es tracta de ressenyes breus, però donen una informació que difícilment trobarem a d’altres llocs. Per exemple, a Biblioteca Informacions (http://blogs.uab.cat/bibliotecainformacions/) del Servei de Biblioteques de la UAB trobem la descripció de la col·lecció Kurt Hübner, del fons bibliogràfic Antoni Reguant o del llegat de Francisco Rico. Al Blog de Reserva (https://blocbibreserva.ub.edu/), de la UB, la identificació de l’anònim amanuense del Ms. 535, o la incorporació del fons antic de la biblioteca de Josep Balari i Jovany (1844-1904).

Es poden trobar

treballs que

descriuen i estudien

el fons i el catàleg

d’algunes

biblioteques, tan

particulars com

públiques,

actuals o

desaparegudes

(7)

2.2 Arxius

Novament són poques les publicacions que tracen la història dels arxius, i en qualsevol cas es tracta d’arxius concrets. Enguany el Gran Teatre del Liceu ha fet 150 anys, i Ana Escañuela i Montserrat Gutiérrez parlen del seu arxiu històric, un instrument imprescindible per conèixer la història dels 150 anys de la institució.

Com s’ha dit a la introducció, dos dels arxius municipals barcelonins han celebrat el centenari. Per commemorar-ho s’ha publicat el llibre il·lustrat

Barcelona Arxiu Municipal Contemporani: AMCB 1917-2017, amb textos de

l’Arxiu Municipal Contemporani i il·lustrat per Sagar Forniés, que a través de les seves il·lustracions mostra els serveis i les funcions de l’arxiu.

Els arxivers també han estat objecte de l’estudi dels investigadors. Irene Brugués Massot analitza, als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, la figura del prevere Miquel Casellas, arxiver, capbrevador i procurador de la comunitat de monges benedictines de Sant Daniel de Girona a finals del segle XVII, i autor de la primera actuació arxivística documentada d'aquest fons monàstic.

Per altra banda, el 2017 ha mort l’arxiver Gener Gonzalvo i Bou. El també arxiver i historiador Josep Maria Grau li dedica articles a diferents publicacions, glossant la seva vida i la seva trajectòria professional, truncada per la malaltia. Gonzalvo va ser director de l’Arxiu de Tàrrega i els darrers anys de l’Arxiu Històric de Tarragona, a més de ser autor de nombroses publicacions.

De la mateixa manera que passa amb les biblioteques, el fons dels arxius ha rebut més atenció que la seva història. Els blogs dels diferents centres proporcionen una informació valuosa sobre els seus fons, encara que siguin ressenyes breus. A tall d’exemple, els arxius de la comarca de l’Alt Empordà han impulsat la creació d’un grup de treball que elabora el blog Arxiva (http://arxivae.blogspot.com/), que vol ser un instrument de difusió dels seus fons, i on gairebé cada mes presenten un document, on es descriu les dades arxivístiques, la història arxivística i el contingut.

Francesc Fité, a Miscel·lània litúrgica catalana, fa un primer apropament al santoral de la consueta RC.0031 conservada a l'Arxiu Capitular de Lleida (ACL), procedent de Roda d'Isàvena. En primer lloc, fa una descripció del manuscrit, i n’ofereix la transcripció. Després compara el santoral amb altres manuscrits de l’antiga catedral.

Marc Sureda, a la mateixa publicació, també estudia una consueta medieval, en aquest cas un foli de pergamí conservat a l’Arxiu Episcopal de Vic, procedent de la parròquia de Sant Esteve d’en Bas, que conté un text fragmentari amb indicacions litúrgiques per als dies de l'octava de sant Esteve i de sant Joan Evangelista. El fragment constitueix una nova prova del

De la mateixa

manera que passa

amb les

biblioteques, el fons

dels arxius ha rebut

més atenció que la

seva història

(8)

fenomen d'adaptació per a les parròquies dels usos litúrgics de la seu diocesana, en aquesta ocasió la de Girona.

Joan Maria Quijada, a Podall, fa una breu descripció dels riquíssims fons notarials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, des del segle XIII. Entre els protocols conservats en destaca els libri iudeorum, que juntament amb els manuals notarials dels segles XIII al XV són una font important per a l’estudi de les comunitats jueves a la Conca de Barberà.

Jaume de Puig, als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, descriu els fons arxivístics procedents del convent de l'Anunciació de l'Ordre dels frares Predicadors de Girona (Sant Domènec) que s'han conservat en arxius gironins, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Francesc Orenes, a la revista Ausa, escriu un llarg article per donar a conèixer la col·lecció dels gravats i goigs del pedagog i historiador barceloní Josep Joan Piquer i Jover, dipositada a l’Arxiu Comarcal de Vic l’any 2013. Orenes fa una anàlisi general del conjunt dels 1.700 documents, bàsicament de caràcter religiós, que abasten el període contingut entre el s. XVII bona part del s. XX. Carles Puigferrat, a Llibre de Tona, explica l’origen i contingut del fons documental que Anna Maria Vila i Fochs ha llegat el 2016 a l’Arxiu Municipal de Tona. Anna Maria Vila és descendent de la família Vila del Carrer, que durant segles va ser propietària de la casa coneguda avui amb el nom de can Sebastià, al carrer Major.

El Departament d’Art i Musicologia de la UAB ha continuat la publicació dels

Inventaris de Fons Musicals de Catalunya, que va començar el 2007 sota el

patrocini de la Subdirecció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, es va publicar en règim de coedició entre 2010 i 2011, i com a col·lecció pròpia de la UAB a partir de 2012. El darrer volum, el 9 de la col·lecció, elaborat per Josep Maria Gregori i Anna Romeu, recull el fons de la basílica de Santa Maria d’Igualada de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.

La Fundació Noguera ha continuat la publicació de la documentació dels arxius catalans, en concret de les butlles. El 2016 ha aparegut el segon volum de l’edició monumental del Butllari de Catalunya, amb més de 1.300 documents pontificis originals dels anys 1198 a 1417 conservats als arxius de Catalunya.

El reconegut fotògraf Kim Castells i Benosa ha fet donació a l'Ajuntament de Montblanc del seu fons fotogràfic corresponent a la Conca de Barberà per a la seva transferència a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Concretament, es tracta de 1.416 positius fotogràfics sobre suport diapositiva. D'aquestes, 1.079 corresponen a la vila de Montblanc; 108, a Santa Coloma de Queralt i 229 fan referència a La Ruta del Cister. Retraten les poblacions, els paisatges, els actes i les festes més significatives d'aquestes zones de la Conca de Barberà.

El Departament

d’Art i Musicologia

de la UAB ha

continuat la

publicació dels

Inventaris de Fons

Musicals de

Catalunya, que va

començar el 2007

El reconegut

fotògraf Kim Castells

i Benosa ha fet

donació a

l'Ajuntament de

Montblanc del seu

fons fotogràfic

(9)

L’Associació d’Arxivers de Catalunya, en el seu butlletí mensual, té un apartat «De l’arxiu a l’arxiver», on els arxivers presenten la seva trajectòria professional, els motius que els van moure a fer-se arxivers, els estudis. Aquest bienni s’han presentat Montserrat Flores Juanpérez, Ezequiel Gort Juanpere i Gemma Gutierrez.

3 ESTUDIS I DOCÈNCIA

3.1 Docència

Els estudis de biblioteconomia i documentació de les universitats catalanes posen poca atenció a la història de les biblioteques i dels arxius en els plans d’estudi; en el cas de la UB, però, s’ofereix una assignatura optativa, Patrimoni Documental: Institucions de la Memòria, Serveis i Usuaris. En el cas dels màsters universitaris, tant als de la Facultat de Biblioteconomia de la UB com al d’Arxivística de la UAB, podem trobar estudis que si bé no tracten estrictament el tema que ens pertoca, s’hi apropen. Així, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB ha continuat impartint el bienni 2016-2017 el màster universitari de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, adreçat a graduats de diferents titulacions i basat en la interdisciplinarietat. S’orienta a la gestió, el tractament, la difusió i la promoció del patrimoni, amb la finalitat de formar professionals que dominin els processos i les tècniques de creació, anàlisi, gestió i avaluació d’informació. S’imparteixen assignatures com El Patrimoni Bibliogràfic i Documental Europeu, Fons Personals Patrimonials, Fons i col·leccions fotogràfics, sonors i de cinema i Centres Patrimonials.

També l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB ha impartit el curs 2016-2017 el màster universitari d’Arxivística i Gestió de Documents, que proporciona una formació integrada en el camp de l’arxivística i la gestió de documents que capacita els alumnes per al desenvolupament del seu treball en organitzacions públiques i privades, tant amb documents de caràcter històric com administratius i en qualsevol tipus de suport.

3.2 Grups de recerca

Els grups de recerca de les diferents universitats catalanes no han tractat la història de les biblioteques i els arxius ni dels seus fons.

La Càtedra de Patrimoni Musical del Departament d’Art i Musicologia de la UAB i el seu projecte IFMuC han tornat a obtenir un projecte de recerca

Els estudis de

biblioteconomia i

documentació de les

universitats

catalanes posen

poca atenció a la

història de les

biblioteques i dels

arxius en els plans

d’estudi

Els grups de recerca

de les diferents

universitats

catalanes no han

tractat la història de

les biblioteques i els

arxius ni dels seus

fons

(10)

Micinn/Mineco per 2016-2018 per sufragar les despeses d'infraestructura, equipament, dietes i viatges per dur a terme el projecte: «Patrimonio musical en Gerona: catalogación y estudio de las fuentes musicales conservadas en la catedral, el Archivo Diocesano y el Museu de Arte de Gerona».

3.3 Treballs i tesis

Aquest bienni els treballs i tesis relacionats amb la història de les biblioteques i els arxius han estat pràcticament inexistents. Només trobem la tesi doctoral de Laura Canalias Chorrero, dirigida per Borja de Riquer Permanyer i Maria Gemma Rubí Casals, que estudia la política cultural de la Mancomunitat de Catalunya, centrant-se concretament en la creació de la Xarxa de Biblioteques populars, entre 1914 i 1931.

Pel que fa a l’estudi de fons de biblioteques i arxius, M. Rosa Isart, com a treball final del màster de Biblioteques i Col·leccions patrimonials, estudia els fons personals, concretament els dels actors o actrius, centrant-se en el fons de l’actriu catalana Assumpció Casals. En el treball, entre altres coses, fa una enumeració no exhaustiva de fons personals d’actors i actrius existents als arxius i biblioteques de Catalunya.

Elena de la Rosa, alumna del mateix màster, en el seu treball final ha estudiat el fons de portades soltes que el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona custodia, un fons pràcticament desconegut que es composa d’uns 67.871 documents. La gran majoria d’aquests són portades de llibres que la biblioteca ja tenia sota la seva custòdia. Ha investigat la seva procedència i ha estudiat el seu estat de conservació i la manera de difondre’l.

Laura Pallàs ha presentat la seva tesi doctoral, dirigida per Francesc Cortès, del Departament d’Art i Musicologia de la UAB. El treball té com a objectiu l'estudi del manuscrit E-VI 293 des de les disciplines de la codicologia i la catalogació. Es tracta d’un manuscrit miscel·lani de música per a tecla copiat el 1813 que actualment es troba a la Biblioteca Episcopal de Vic. Conté 200 peces d'autors catalans i europeus, amb música escrita entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX.

Tot i que no correspon a aquest bienni, afegim la tesi de Lenke Kovács, que no es va ressenyar en el seu moment; va ser dirigida per Francesc Massip, de la URV, i llegida el 2013. Kovacs fa l’estudi i edició crítica de les quatre Passions contingudes en el Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, un repertori dramàtic mallorquí de finals del segle XVI, conegut com a Manuscrit Llabrés.

4 DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ

Aquest bienni els

treballs i tesis

relacionats amb la

història de les

biblioteques i els

arxius han estat

pràcticament

inexistents

Cal anar a

esdeveniments

més locals per

trobar

(11)

4.1 Congressos

Un cop més, els congressos que tenen lloc periòdicament a Espanya sobre biblioteques i arxius —VIII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas (2017), a Toledo, les XV Jornadas Españolas de Información y Documentación de FESABID (2017), a Pamplona, les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació (2016) a Barcelona o el XVI Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya (2017) a Reus, — no han tractat la història de les biblioteques o arxius ni dels seus fons. Hem d’anar a esdeveniments més locals per trobar algun treball específic sobre el tema.

El novembre de 2017 la Biblioteca d’Humanitats de la UAB ha fet 20 anys, i per celebrar-ho s’han organitzat la jornada «De Lletres a HD-Lab: 50 anys de la UAB i 20 anys de la Biblioteca d'Humanitats». Els textos de la conferència i la taula rodona es poden consultar al Dipòsit Digital de la UAB.

Tot i que el congrés es va celebrar el 2015, no ha estat fins el 2016 que s’ha publicat el llibre amb les comunicacions de les XVII Jornadas Internacionales de Patrimonio Industrial de INCUNA, celebrat a Gijón, sota el lema de: El

Legado de la industria : archivos, bibliotecas, fototecas de empresas : fábricas y memoria. Ens ha semblat interessant perquè entre els més de 70 treballs

en trobem alguns sobre arxius i patrimoni català, com l’estudi sobre la recuperació dels arxius històrics de Can Torras, d’Assumpció Feliu Torras, l’ús de documents fotogràfics per l’estudi de la implantació de la indústria hidroelèctrica al Pirineu de Lleida, de Martí Boneta i Xavier Tarraubella o la recuperació de la memòria del patrimoni industrial tèxtil, de Silvia Carbonell. El 3 de novembre de 2016 a la seu de l’IEC s’ha celebrat la jornada d’estudi «Els arxius patrimonials catalans», organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC), el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, la Universitat de Girona, i el grup de recerca Arxius Familiars i Patrimonials de Banda a Banda dels Pirineus (Xarxa temàtica ARCHIFAM - CTP i Casa de Velázquez), de la UDG. La jornada ofereix una visió general sobre el tema per a la Catalunya medieval, moderna i contemporània i inclou estudis des de la perspectiva històrica i jurídica i d’altres que analitzen els aspectes administratius i organitzatius d’aquests arxius. Les comunicacions es poden trobar al Butlletí de la Societat

Catalana d’Estudis Històrics.

4.2 Exposicions

Com és habitual, les efemèrides marquen la temàtica de les exposicions arreu del territori, i les biblioteques i arxius les organitzen i deixen els seus fons a d’altres institucions. Com els anys anteriors, el Govern ha acordat els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració, amb l’objectiu de recuperar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans i que compleixen cinquantenaris,

(12)

centenaris o aniversaris d’ordre superior. A banda, les diferents institucions organitzen altres exposicions, quan ho consideren convenient.

El bienni 2016-2017 ha estat ric en commemoracions, que en alguns casos s’han traduït en grans exposicions. El 2016 va ser declarat Any Ramon Llull, per celebrar els 700 anys de la mort de l’escriptor i pensador de l’Edat Mitjana. Ramon Llull és una figura complexa, inacabable, i per tant permet parlar-ne des de punts de vista molt diferents; això fa que les exposicions, que s’han estès per tot el territori català i també a l’estranger, hagin estat molt variades. Només a Barcelona en trobem al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que va presentar «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«Ars combinatoria» o al Museu d’Història de Catalunya, on es podia visitar «Tresors del coneixement: Arbor Scientiae» La Biblioteca de Catalunya també exposava les seves obres, amb el títol de «Ramon Llull: “Ha mester paraules e llibres”». A banda, la Institució de les Lletres ha creat, com ha fet en altres ocasions, una mostra de petit format divulgativa que permet acostar a la figura de Llull. La prioritat d’aquestes exposicions és crear una eina divulgativa que permeti una itinerància àgil, amb un sistema de transport econòmic i sense costos de muntatge per a les seus que la demanen.

El mateix 2016 es commemoraven els 50 anys de la mort de Caterina Albert. En aquest cas no s’han celebrat exposicions de gran format, però sí que han estat moltes i variades, especialment a biblioteques i escoles. La Biblioteca de Catalunya presenta «Caterina Albert, “la retirada no és covardia”». La Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, en aquest cas també ha creat una mostra de petit format, que amb el títol de «Víctor Català [Caterina Albert]: itinerari vital, intel·lectual i literari» ha anat itinerant per les biblioteques i centres que ho han sol·licitat, viatjant a llocs tan diversos com La Selva del Camp, Girona, Abrera o Matadepera.

El 2017 ha estat declarat Any Bertrana, per commemorar els 150 i 125 anys del naixement de Prudenci i la seva filla Aurora Bertrana i Any Josep Palau i Fabre, en celebrar-se el centenari del naixement de l’escriptor. En ambdós casos la Institució de les Lletres Catalanes també ha creat una mostra de petit format, que ha viatjat per Catalunya.

A banda dels escriptors el 2017 s’ha commemorat el 150è aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch i al mateix temps els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Puig i Cadafalch és una de les figures destacades de Catalunya com a arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, a més de polític durant el període 1917-1922 com a president de la Mancomunitat. Per tot es van celebrar múltiples activitats, tant des de les institucions com des de la societat civil. Les biblioteques i els arxius hi van participar amb els seus fons. El Museu de Mataró ha organitzat Josep Puig i Cadafalch. Visió, identitats,

cosmopolitisme, amb documents, entre d’altres, de la Biblioteca de

Catalunya, l’Arxiu Nacional i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’any Puig

Els músics també

han estat

protagonistes

d’exposicions

(13)

i Cadafalch es tanca amb l’exposició "Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya" organitzada pel Museu d’Història de Catalunya.

Els músics també han estat protagonistes d’exposicions. La Generalitat ha declarat el 2017 any Enric Granados i tant el Museu de la Música com la Biblioteca de Catalunya li han dedicat sengles exposicions. Per altra banda, la mateixa Biblioteca de Catalunya, per commemorar el 120 anys del naixement i els 30 de la mort del compositor Manuel Blancafort ha organitzat una mostra amb part del fons personal del compositor, com partitures autògrafes, enregistraments sonors, correspondència i rotlles de pianola. Amb motiu del centenari de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el mateix arxiu ha organitzat una exposició que permet explicar els seus orígens, la seva instal·lació a la Casa de l’Ardiaca, els seus fons, la trajectòria i els fets més rellevants dels cent anys d’existència i la seva tasca com a centre d’investigació i de promoció i divulgació de la història de Barcelona. El mateix Arxiu, juntament amb la Biblioteca de Catalunya, ha celebrat els 225 anys de l’aparició del Diario de Barcelona. Ha volgut recordar, amb documents originals del seu fons i de la Biblioteca de Catalunya, la dilatada trajectòria d’un mitjà de comunicació molt arrelat a la ciutadania i que ha estat testimoni dels esdeveniments més rellevants per a la ciutat al llarg de més de dos segles.

Han estat diversos els arxius que han organitzat exposicions amb els seus fons fotogràfics. L’Arxiu fotogràfic de Barcelona ha mostrat fotografies del fons que la família del fotògraf Pérez de Rozas va cedir a l’Arxiu el 1990. Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d’Ebre, ha estat motiu d’una exposició itinerant amb el fons fotogràfic i documental del mateix fotògraf, que està dipositat a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. A l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el 2017 s’ha organitzat una mostra que pretén donar a conèixer el fons fotogràfic i recordar la figura de l’escolapi Josep Bosom. El fons va ser cedit a l’Arxiu el 2014 per l’Escola Pia de Catalunya.

Els esdeveniments històrics també han tingut el seu espai en les commemoracions. El 2017 ha estat el centenari de la Revolució Russa de 1917 i diverses biblioteques se n’han fet ressò, amb exposicions físiques o virtuals, com el CRAI de la Facultat Geografia i Història, que a més ha elaborat una guia de lectura i un apartat de recursos web sobre el centenari, o el CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa. Algunes biblioteques públiques, com la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu del Llobregat, també hi han participat.

(14)

ANNEX 1: EXPOSICIONS

«100 anys de l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona» Comissariada per Sebastià Riera

Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona Del 25 d'abril de 2017 al 30 d'abril de 2018 «100 anys de la Revolució Russa»

Biblioteca Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat) Del 30 d’octubre al 19 de novembre de 2017 «100 anys del TBO: una gran revista» Biblioteca de Catalunya. Espai Zero Del 16 de març al 15 d’abril de 2017 «1917-2017. Revolució Russa»

CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa (UB) Del 7 de novembre al 22 de desembre de 2017 «Alícia de Larrocha en l'any Enric Granados» Comissariada per Margarida Ullate

Biblioteca de Catalunya. Espai Zero

Del 13 de novembre al 12 de desembre de 2017 «Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d’Ebre» Associació cultural Lo Llaüt, Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i Ajuntament d’Ascó

Del 6 al 24 de novembre de 2017

«Caterina Albert, “la retirada no és cobardia”» Comissariada per Jaume Clarà i Anna Gudayol Biblioteca de Catalunya. Espai Zero

Del 22 de juliol al 5 de setembre de 2016

«Diario de Barcelona: una empresa periodística (1792-2009)» Comissariada per Teresa Llorens, Elisa Cano i Maria del Tura Molas Biblioteca de Catalunya. Espai Zero

Del 6 de setembre al 7 d’octubre de 2017 «Enric Morera: musicar el modernisme» Comissariada per Pol Cruells

Biblioteca de Catalunya. Espai Zero De l’11 de març al 12 d’abril de 2016

«Escriptors i repòrters: un passeig per un segle de periodisme català» Comissariada per Jaume Clarà, Anna Gudayol, Maria del Tura Molas Biblioteca de Catalunya. Sala d’exposicions

(15)

«Granados?»

Comissariada per M. Rosa Montalt, Pol Cruells, amb la col·laboració de Ramon Sunyer

Biblioteca de Catalunya. Sala d’exposicions

Del 15 de novembre de 2016 al 14 de gener de 2017 «Granados, de París a Goya»

Museu de la Música

Del 21 de setembre de 2017 al 9 de maig de 2018

«Humorístiques: revistes il·lustrades, satíriques, polítiques, eclèctiques, càustiques, xafarderes, festives, de bon geni i millor humor, gastant ínfules de literàries des de 1841 fins al 1939»

Biblioteca de Catalunya. Sala d’exposicions Del 28 de febrer al 28 d’abril de 2017

«Jaume Pla i Camilo José Cela: units per la bibliofília» Biblioteca de Catalunya. Sala d’exposicions

Del 30 de maig al 29 de juliol de 2017 «Josep Bosom, escolapi i fotògraf» Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Del 24 d’agost de 2017 a 12 de gener de 2018

«Josep Puig i Cadafalch. Visió, identitats, cosmopolitisme» Can Serra – Museu de Mataró.

Del 17 d’octubre de 2017 a l’1 d’abril de 2018

«La màquina de pensar. La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars

combinatoria»

Comissariada per Amador Vega Esquerra Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Del 14 de juliol al 12 de desembre de 2016 «Manuel Blancafort: família, amistat i paisatge»

Comissariada per Pilar Estrada, amb la col·laboració de Maria Mercè Riera i Ramon Sunyer

Biblioteca de Catalunya. Espai Zero Del 18 d’abril al 16 de maig de 2017

«Música i estudi. Cent anys de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya»

Biblioteca de Catalunya. Sala d’exposicions Del 18 d’octubre al 19 de desembre de 2017 «Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya» Museu d’Història de Catalunya

(16)

«Ramon Llull: “Ha mester paraules e llibres”» Comissariada per Joan Santanach

Biblioteca de Catalunya. Sala d’exposicions Del 24 de març al 27 d’abril de 2016 «Ressorgiment i altres revistes d’exili» Comissariada per Maria del Tura Molas Biblioteca de Catalunya. Espai Zero Del 20 de juny al 21 de juliol de 2016 «Tresors del coneixement»

Museu d’Història de Catalunya i Universitat de Barcelona Del 17 de març al 22 de maig de 2016

ANNEX 2: BIBLIOGRAFIA

Alturo i Perucho, Jesús (2016). «Encara un nou testimoni de l'Explanatio in

cantica canticorum de Sant Just d'Urgell: el ms. 1515 de la Biblioteca del

Monestir de Montserrat». Miscel·lània litúrgica catalana, núm. 23, p. 21-35. <http://www.raco.cat/index.php/Miscellania/article/view/311429>.

[Consulta: 07/02/2019].

Alturo i Perucho, Jesús; Alaix i Gimbert, Tània (2017). «La notació musical datada més antiga d'Europa». Miscel·lània litúrgica catalana, núm. 25, p. 53-83.<https://www.raco.cat/index.php/Miscellania/article/view/332837/423 6-30>. [Consulta: 07/02/2019].

“Els arxius patrimonials catalans” (2017). Butlletí de la Societat Catalana

d’Estudis Històrics, núm. 28, p. 91-277.

< http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/issue/view/25372/show-Toc>. [Consulta: 07/02/2019].

Baiget, Tomàs (2017). «Endreçant records i mirades sobre la documentació a Catalunya (1970-2000). Part I: CIDC i Socadi». Item: revista de

biblioteconomia i documentació, vol. 1, núm. 62, p. 125-138.

<http://raco.cat/index.php/Item/article/view/327921>. [Consulta: 07/02/2019].

Baró, Mònica; Mañà, Teresa (2016). «2015, L'Any de les Biblioteques: centanario [sic] de la creación de las bibliotecas públicas en Cataluña». CLIJ:

cuadernos de literatura infantil y juvenil, año 29, núm. 271, p. 48-55.

Bertran, Laura (2016). 100 anys de biblioteques: i ara què?. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

<biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/documents/ara_que.pdf>. [Consulta: 07/02/2019].

(17)

Biblioteca de Catalunya (2016). Música i litúrgia medieval a la Biblioteca de

Catalunya (s. IX-XIII). Textos: Maria Incoronata Colantuono; entrevistes:

Maria Incoronata Colantuono i Antoni Rossell; coordinació de l'obra: Núria Altarriba. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura: Biblioteca de Catalunya. 175 p.

<http://cultura.gencat.cat/web/.content/sscc/publicacions/documents/litu rgia-medieval.pdf>. [Consulta: 07/02/2019].

Biblioteca informacions (2016-2017). Servei de Biblioteques de la Universitat

Autònoma de Barcelona. <http://blogs.uab.cat/bibliotecainformacions/>. [Consulta: 07/02/2019].

Blog de Reserva. Biblioteca de Reserva de la UB.

<https://blocbibreserva.ub.edu/>. [Consulta: 07/02/2019].

Brugués Massot, Irene (2016). «Com cobrar de qui no et vol pagar: el cas de Miquel Casellas, arxiver, capbrevador, procurador i domer de Sant Daniel de Girona, 1668-1684». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 57, p. 255-272.

Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198-1417) (2016). Edició a cura de Tilman Schmidt, Roser

Sabanés i Fernández. Barcelona: Fundació Noguera. 3 vols. (Diplomataris; 73-75).

Canalias Chorrero, Laura (2017). La Xarxa de Biblioteques Populars de la

Mancomunitat de Catalunya (1914-1931): anàlisi d'una política pública. Tesi

dirigida per Borja de Riquer Permanyer i Maria Gemma Rubí Casals. Universitat Autònoma de Barcelona.

<https://ddd.uab.cat/record/186974>. [Consulta: 07/02/2019].

Coll-Vinent, Sílvia (2016). «El Programa cultural de Josep Miquel Guàrdia i el projecte d'estudi de Joan Estelrich». Estudis romànics, núm. 38, p. 185-212. <https://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/342685/433896>. [Consulta: 07/02/2019].

Dorico i Alujas, Carles (2016). «La biblioteca de l'escultor vigatà Pere Costa».

Ausa, vol. 27, núm. 177, p. 507-539.

<http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/315805>. [Consulta: 07/02/2019].

Escañuela Barradas, Ana; Gutiérrez Folgueiras, Montserrat (2017). «Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu: 150 anys d’història d’un teatre i una ciutat». Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 62, p. 46-58. <https://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/327906>. [Consulta: 07/02/2019].

(18)

Escobedo, Joana; Gudayol, Anna (2016). «Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó (1938- 2014)». Estudis romànics, XXXVII, p. 725-727.

<https://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/313234/403347>. [Consulta: 07/02/2019].

Escobedo, Joana; Gudayol, Anna (2016). «Aproximació a la bibliografia d’Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó». Estudis romànics, XXXVII, p. 495-506. <https://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/313156/403269>. [Consulta: 07/02/2019].

Estivill Rius, Assumpció (2016). «Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers». BiD: textos universitaris de

biblioteconomia i documentació, núm. 37 (desembre).

<http://bid.ub.edu/37/estivill.htm>. [Consulta: 07/02/2019].

Estivill Rius, Assumpció (2016). Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

<http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08482>. [Consulta: 07/02/2019].

Figueras, Gisela; Molinero, Josefina (2016). «Biblioteca de la Cooperativa La Sabadellenca». Arraona: revista d'història, núm. 36, p. 196-203.

<http://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/330103/421038>. [Consulta: 07/02/2019].

Fité Llevot, Francesc (2016). «Un primer apropament al santoral de la consueta RC. 0031 (Olim Roda 13) de l'Arxiu Capitular de Lleida del segle XV».

Miscel·lània litúrgica catalana, núm. 23, p. 135-180.

<http://www.raco.cat/index.php/Miscellania/article/view/311434>. [Consulta: 07/02/2019].

Forniés, Sagar (2017). Barcelona Arxiu Municipal Contemporani: AMCB

1917-2017. Textos: Arxiu Municipal Contemporani; il·lustracions: Sagar Forniés.

Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 80 p.

Gras Casanovas, Mercè (2016). «Les biblioteques dels carmelites descalços de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835)». Scripta: revista

internacional de literatura i cultura medieval i moderna, vol. 7, núm. 7, p.

220-265.

Grau i Pujol, Josep M. (2016). «Gener Gonzalvo i Bou: arxiver i medievalista, originari de la Conca de Barberà». Podall: publicació de cultura, patrimoni i

ciències,, núm. 5 , p. 279-303.

<https://www.raco.cat/index.php/Podall/article/view/321926>. [Consulta: 07/02/2019].

Grau Pujol, Josep M. (2017). «Gener Gonzalvo i Bou, arxiver i medievalista de Tàrrega». Urtx: revista cultural de l'Urgell, núm. 31 , p. 31-37.

(19)

Gregori i Cifré, Josep Maria; Romeu i Solà, Anna (2016). Inventaris dels fons

musicals de Catalunya. Volum 9: Fons de la basílica de Santa Maria d’Igualada de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. [Bellaterra]: Universitat Autònoma

de Barcelona, Servei de Publicacions. (Inventaris dels fons musicals de Catalunya; 9). 644 p.

Gros i Pujol, Miquel S. (2016). «L'antic catàleg de la Biblioteca del Monestir de Ripoll». Miscel·lània litúrgica catalana, núm. 24, p. 121-150.

Gudayol, Anna (2016). «Fons antics i moderns relatius a Sardenya a la Biblioteca de Catalunya». A: Ricordando Alberto Boscolo: bilanci e prospettive

storiografiche. Roma: Viella, p. 223-265.

Gudayol, Anna (2016). «In memoriam: Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó (el Catllar, 1938-Mataró, 2014)». Miscel·lània litúrgica catalana, núm. 23, p. 17-20.

< https://www.raco.cat/index.php/Miscellania/article/view/311428/4014-23>. [Consulta: 07/02/2019].

Gudayol Torelló, Anna; Montalt, M. Rosa (2017). «Música litúrgica a la Biblioteca de Catalunya I: Llibres de cant litúrgic manuscrits». Miscel·lània

litúrgica catalana, núm. 25, p. 137-289.

< https://www.raco.cat/index.php/Miscellania/article/view/332841/4236-34>. [Consulta: 07/02/2019].

Isart Margarit, Rosa M. (2016). Els fons personals d’actors: estudi de cas: el

fons Assumpció Casals i Rovira (1896-1975). Treball final de màster dirigit per

Núria Jornet. Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona).

<http://hdl.handle.net/2445/112082>. [Consulta: 07/02/2019].

Jornada de Lletres a HD-Lab: 50 anys de la UAB i 20 anys de la Biblioteca d'Humanitats (2017). [Bellaterra]: Universitat Autònoma de Barcelona.

Jornet i Benito, Núria; Tuset Páez, Núria (2016). «Construint la memòria dels feminismes: arxius, biblioteques i centres de documentació: una mirada al passat, una reflexió per al futur». BiD: textos universitaris de biblioteconomia

i documentació, núm. 36 (juny). <http://bid.ub.edu/36/jornet.htm>. [Consulta: 07/02/2019].

Kovács, Lenke (2015). Estudi i edició crítica de les consuetes del Dijous Sant

(núm. 19, 27, 38 i 42), del Divendres Sant (núm. 20, 28, 39 i 43), del Davallament de la Creu (núm. 21, 41 i 49) i de la Resurrecció (núm. 22) del Manuscrit Llabrés (ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya). Tesi doctoral

dirigida per Francesc Massip Bonet. Universitat Rovira i Virgili.

(20)

El legado de la industria: archivos, bibliotecas, fototecas de empresas: fábricas y memoria (2016). INCUNA, Asociación de Arqueología Industrial;

[editor y coordinador: Miguel Ángel Álvarez Areces]. Gijón: CICEES. 695 p. Mahiques Climent, Joan; Rovira Cerdà, Helena (2016). «Sobre la transmissió i la data dels goigs copiats al ms. 1191 de la Biblioteca de Catalunya». Revista

de cancioneros impresos y manuscritos, núm. 5, p. 142-166.

<https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5331152>. [Consulta: 07/02/2019].

Masdéu Abril, Fina (2017). «Una molt interessant col·lecció d’autògrafs a la Biblioteca del Centre de Lectura». Revista del Centre de Lectura de Reus, vol. 2017, núm. 1.

<http://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/321630>. [Consulta: 07/02/2019].

Molas, M. Rosa (2016). «La Biblioteca del Centre de Lectura augmenta el seu patrimoni bibliogràfic amb un incunable imprès a Roma per Stephan Plannck». Revista del Centre de Lectura de Reus, vol. 2016, núm. 4.

<http://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/318986>. [Consulta: 07/02/2019].

Pallàs, Laura (2016). Estudi codicològic i catalogació del manuscrit E-VI 293:

un testimoni de la música de tecla a Catalunya a principis del segle XIX. Tesi

doctoral dirigida per Francesc Cortès i Mir. Universitat Autònoma de Barcelona.

Prat Serra, Montserrat (2016). El meu viatge… 2a ed. [Barcelona]: Insòlit. 99 p.

Puentes-Blanco, Andrea (2017). «Los Libros impresos de polifonía en la Biblioteca de Catalunya (1503-1628)». Revista catalana de musicologia, p. 75-98.

< http://www.raco.cat/index.php/RevistaMusicologia/article/view/3225-43>. [Consulta: 07/02/2019].

Puig i Oliver, Jaume de (2016). Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca

Diocesana del Seminari de Girona. Volum I: Manuscrits 1-50. Barcelona:

Institut d’Estudis Catalans. Secció de Filosofia i Ciències Socials. 649 p. (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 49).

Puig i Oliver, Jaume de (2016). «Documentació arxivística de Sant Domènec».

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 57, p. 405-416.

<https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/318929>. [Consulta: 07/02/2019].

(21)

Puigferrat i Oliva, Carles (2017). «Els documents de la família Vila del Carrer, un valuós fons de l’arxiu municipal de Tona». Llibre de Tona, p. 34-44. <https://raco.cat/index.php/LlibreTona/article/view/335996>. [Consulta: 07/02/2019].

Quijada Bosch, Joan Maria (2016). «El fons notarial de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona: fonts per a l’estudi de les comunitats jueves a la Conca de Barberà». Podall: Publicació de cultura, patrimoni i ciències, núm. 5, p. 487-495.

Rosa Regot, Elena de la (2016). La mutilació del patrimoni i la seva

recuperació: estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona). Treball final de màster

dirigit per Pedro José Rueda Ramírez i Neus Verger. Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona).

<http://hdl.handle.net/2445/105902>. [Consulta: 07/02/2019].

Salisi Clos, Josep M. (2016). «El proceso compilatorio en la música hispánica a finales del siglo XVII e inicios del XVIII: el caso particular del "Fons Verdú" de la Biblioteca de Catalunya». Boletín DM, año 20, p. 98-123.

Sureda i Jubany, Marc (2016). «Un altre fragment de consueta medieval segons els usos de Girona (AVEB, fragments XII/3)». Miscel·lània litúrgica

catalana, núm. 24, p. 189-203.

<https://www.raco.cat/index.php/Miscellania/article/view/335504>. [Consulta: 07/02/2019].

Teixidó i Montalà, Jaume (2016). «Necrològica de Gener Gonzalvo i Bou».

Butlletí arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, núm. 38-39 ,

p. 269-275.

< https://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/331093/4268-87>. [Consulta: 07/02/2019].

Universitat de Barcelona (2016). Els tresors de la Universitat de Barcelona:

fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva. Barcelona: Universitat de

Barcelona. 528 p.

Ysern i Lagarda, Josep A. (2016). «Al Voltant dels Exempla per sermons (ms. 61 de la Biblioteca Universitària de Barcelona). Primer acostament [1/2]».

Estudis romànics, XXXVIII, p. 129-166.

Ysern i Lagarda, Josep A. (2017). «Al voltant dels Exempla per sermons (ms. 61 de la Biblioteca Universitària de Barcelona). Primer acostament [2/2]».

Estudis romànics, XXXIX, p. 167-192.

(22)

Disponible a:

http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori

Losantos,Marga. «Història de les biblioteques i arxius a Catalunya (2016-2017)».

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, vol. 5 (2018), p. 217-237.

http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/351880

Llicència Creative Commons

Reconeixement – NoComercial – SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d’obres derivades.

(23)