Reforma i adaptació d'un edifici plurifamiliar a edifici d'habitatges amb serveis per a gent gran

RE

E

EFORM

EDIFIC

GRAU

MA

I

A

CI

D’H

U

EN

AR

ADAPT

HABIT

C/

A

RQUITE

T

RE

TACIÓ

ATGE

ALMATÀ

ECTURA

EBALL DE

Ó

D’UN

S

AMB

À,31.

BA

A

TÈCN

E FI DE G

N

EDIF

B

SERV

ALAGUE

NICA

I

GRAU

FICI

P

VEIS

ER

(LLEI

EDIFIC

PLURI

PER

A

IDA)

Pr

D

Co

CACIÓ

FAMI

A

GENT

rojectista

irector

:

onvocatò

LIAR

T

GRA

a

:

Ma

Ma

òria

: ju

EN

AN

arta Solé V

anuel Agu

ny 2016

Viola

stiño

2

1. RESUM

El present treball planteja la reforma d’un edifici plurifamiliar que actualment està en fase de construcció aturada de del 2008.

El projecte manté l’ús residencial de l’edifici però pretén adaptar els habitatges previstos en habitatges independents per a gent gran amb alguns espais d’ús comú.

Els usuaris previstos per aquests habitatges són persones properes a l’edat de jubilació, jubilades o gent gran que són totalment independents però que volen viure en una comunitat que comparteixen els mateixos valors, envellir amb autonomia i en un futur no suposar una càrrega per a la família.

El programa inicial per a la reforma planteja molts reptes a tenir en compte i complir en el projecte, tant des del punt de vista medi ambiental, d’eficiència energètica i d’eliminació de barreres arquitectòniques, alguns d’ells factibles i altres inabordables. Es volia aconseguir un edifici amb la màxima autonomia energètica i la mínima demanda.

Durant l’elaboració del treball s’han anat descartant algunes idees inicials arribant així, a un resultat més realista.

Finalment tenim un edifici plurifamiliar amb una qualificació energètica global C (14,4 kgCO2/m2 any), una

demanda de calefacció de 32,17 kw/m2, una demanda de refrigeració de 13.78 kw/m2, sense barreres arquitectòniques, amb habitatges totalment practicables i amb previsió per a que, si és necessari en un futur, es puguin instal·lar accessoris adaptats per a minusvàlues amb la mínima intervenció.

4

2. ÍNDEX

1

RESUM

2

INDEX

3

PREFACI

3.1 Motivació del projecte

3.2 Que és el Senior Cohousing? (Cohabitatge) 3.3 Situació actual de la zona

4

INTRODUCCIÓ

5

PROJECTE ORIGINAL I ESTAT ACTUAL

5.1 Descripció projecte original de l’edifici

5.2 Descripció estat actual (estructura, tancaments, coberta…) 5.3 Justificació de la proposta

6

AVALUACIÓ DE L’EDIFICI EXISTENT

6.1 Decret d’Habitabilitat

6.2 CTE

7

PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA

7.1 Plantejament inicial

8

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA (JUSTIFICACIÓ DE LA NORMATIVA)

8.1 Marc normatiu 8.2 Descripció 8.3 Estructura 8.4 Distribució 8.5 Instal·lacions 8.5.1 Ascensor 8.5.2 Electricitat 8.5.3 Fontaneria 8.5.4 Sanejament 8.5.5 Climatització 8.5.6 Residus 8.5.7 Gas 8.5.8 Ventilacions 8.5.9 Telecomunicacions 8.6 Envolvent i particions interiors

8.6.1 Limitació del consum energètic 8.6.2 Limitació de la demanda energètica 8.6.3 Aïllament acústic

8.6.4 Façanes

8.6.5 Mitgeres 8.6.6 Cobertes

8.6.7 Divisòries interiors verticals

8.6.8 Paviment en contacte amb el terreny 8.6.9 Divisòries interiors horitzontals 8.6.10 Sala instal·lacions

8.6.11 Ponts tèrmics 8.7 Altres aspectes estudiats

9

CONCLUSIONS

10

AGRAÏMENTS

11

BIBLIOGRAFIA

ANNEXOS

A. Estructura. Comprovació B. Instal·lacions. Càlculs B.1 Electricitat B.2 Fontaneria B.3 Sanejament B.4 Calefacció i refrigeració B.5 Residus B.6 Ventilacions

B.7 Recollida d’aigües pluvials B.8 Energia solar tèrmica

C. Envolvent

D. Pressupost

E. Certificat d’Eficiència Energètica F. Fitxes de compliment de normatives G. Documentació comercial de productes

G.1 Aïllaments G.2 Taules Uponor

G.3 Estació tractament aigües grises G.4 Ascensor

G.5 Climatització G.6 Acabats G.7 Il·luminació H. English part

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

Bloc A

01. Emplaçament

Bloc B

02. Projecte Original. Plantes i secció (E: 1/100)

03. Projecte Original. Justificació D. Habitabilitat PB (E: 1/100) 04. Projecte Original. Justificació D. Habitabilitat PP (E: 1/100)

Bloc C

05. Estat Obra Actual. Plantes i secció (E: 1/100)

06. Estat Obra Actual. Estructura. Fonaments, P Sanit., PB (E: 1/100) 07. Estat Obra Actual. Estructura. PP, P sota coberta (E: 1/100)

Bloc D

08. Enderrocs i Obra nova. PB (E: 1/100)

09. Enderrocs i Obra nova. PP (E: 1/100)

10. Enderrocs i Obra nova. P sota coberta (E: 1/100)

11. Enderrocs i Obra nova. P Coberta (E: 1/100)

12. Enderrocs i Obra nova. Façanes (E: 1/100)

13. Enderrocs i Obra nova. Estructura. Fon., PS, PB (E: 1/100) 14. Enderrocs i Obra nova. Estructura. PP, P sota cob. (E: 1/100)

Bloc E

15. Proposta. Distribució i superfícies. PB (E: 1/50)

16. Proposta. Distribució i superfícies. PP (E: 1/50)

17. Proposta. Distribució i superfícies. P sota coberta (E: 1/50) 18. Proposta. Distribució i superfícies. P Coberta (E: 1/50) 19. Proposta. Distribució i superfícies. Secció longitudinal (E: 1/50) 20. Proposta. Distribució i superfícies. Sec. Transv. I façanes (E: 1/50)

21. Proposta. Acabats (E: 1/100)

Bloc F

22. Instal·lació Sanejament. P Sanitari (E: 1/50)

23. Instal·lació Sanejament. PB (E: 1/50)

24. Instal·lació Sanejament. PP (E: 1/50)

25. Instal·lació Sanejament. P sota coberta (E: 1/50)

26. Instal·lació Sanejament. P Coberta (E: 1/50)

27. Instal·lació Electricitat i Telecomunicacions. PB (E: 1/50) 28. Instal·lació Electricitat i Telecomunicacions. PP (E: 1/50) 29. Instal·lació Electricitat i Telecomunicacions. P sota cob. (E: 1/50) 30. Instal·lació Electricitat i Telecomunicacions. Esquema (E: 1/50) 31. Instal·lació Fontaneria i Ventilacions. P Sanitari (E: 1/50)

32. Instal·lació Fontaneria i Ventilacions. PB (E: 1/50)

33. Instal·lació Fontaneria i Ventilacions. PP (E: 1/50)

34. Instal·lació Fontaneria i Ventilacions. P sota coberta (E: 1/50) 35. Instal·lació Fontaneria i Ventilacions. Esquema (E: 1/50)

36. Instal·lació Climatització i Residus. PB (E: 1/50)

37. Instal·lació Climatització i Residus. PP (E: 1/50)

38. Instal·lació Climatització i Residus. P sota coberta (E: 1/50)

39. Instal·lacions. Zones comuns. PB i replà PP (E: 1/50)

Bloc G

40. Fusteria exterior. PB (E: 1/50)

41. Fusteria exterior. PP i P sota coberta (E: 1/50)

42. Fusteria interior. PB (E: 1/50)

43. Fusteria interior. PP i P sota coberta (E: 1/50)

Bloc H

44. Detalls façana i solera

45. Detalls coberta inclinada i plana no transitable 46. Detalls façana ventilada i coberta plana transitable 47. Detalls pati posterior

48. Detalls divisòries interiors 49. Detalls modificació estructura

Bloc J

6

3. PREFACI

3.1. Motivació del projecte

Habitualment, quan pensem en edificis plurifamiliars d’ús residencial privat, pensem en habitatges per a la població en general, famílies, etc. o, com a quelcom més especial, en habitatges per a joves.

Jo he volgut fer una mirada a la gent gran i les seves necessitats.

Vivim en una societat on la població cada cop és més longeva i algunes persones deixen la vida laboral entre els 60 i els 67 anys. Això fa que hi hagi persones que viuen jubilades 20 o 30 anys. Aquesta és una nova etapa vital per a ells en la que encara són autònoms i actius. Tot i així, s’ha de plantejar un futur en el que sigui necessari algun tipus d’ajut funcional o personal.

La il·lustració 1 indica la previsió de l’evolució de la piràmide de població en els anys 2011, 2030 i 2049. En ella es pot comprovar com la part superior de la figura, el grup de la població de més de 60 anys, tendeix a augmentar.

Imattge 1: poblacióó segons sexee i edat. Anys 2011, 2030, 2049

Tipolog

Per a d segons - Centre - Residè - Habit - Comp - Habit El conj menys tipologi i indepe A 31 de 2012. L

gies d’equip

donar aques el grau de d es de dia: ències: tatges tutela plexos reside tatges acond

unt que inc places), no ia es va este endència. Aq e desembre Las personas

paments:

st servei ex dependència ofereixen amb dep familiar. poden se d’acollime seu entor ats: establim atenció s les quals les perso encials: com d’oci i do serveis d dicionats: ha complexo només se demanda

lou els habi més represe enent cada c questa oferta de 2011, l’ s mayores en xisteixen dife a assistencia n serveis d’a pendència. D (font: Patron er de dos t ent tempora rn familiar. ( ments que sanitària, re no els perm ones usuàries munitats diss omèstics. En

’oci i els dom

abitatges qu os destinats erveis domè a. (font:IESE itatges tutel enta el 3% cop més ja q a es especia ’oferta de p n Espanya. M erents tipolo l: colliment diü Destinats a p nat Municipa ipus: assist al o permane (font:Patrona es compose habilitació... meten roman s. (font:Patr senyades pe règim de ve mèstics sota ue tenen ser s exclusivam stics i puntu E Navarra) ats, comple de les place ue permet v lment elevad laces en Ha Ministerio de ogies d’equi ürn i d’assist persones qu al Habitatge) ides o per ent. Destina at Municipal en d’habitat . Destinat a ndre en la m ronat Municip r a gent gra enda o llogu demanda. ( rveis per a ment a ells. ualment algu exos residen es respecte viure en amb da a Catalun abitatges per e Sanidad i S paments i s tència a l’act e també ten ) a vàlids (lla at a persone l Habitatge) ges amb es persones a ateixa llar. C pal Habitatge an completa er, incloent (font:IESE N gent gran p A diferènc n servei ass cials i habit als Centres bient familia nya, País Bas

r a gent gra Servicios Soc serveis d’at tivitat diària nen assistèn ar residènci es que tamb spais d’ús c autònomes l Constitueix e e) ment activa com a desp Navarra) però que no cia dels hab sistencial que tatges per a Residencial r similar a u sc, Castilla L an era de 10 ciales e Igua enció a les per a perso ncia en el se a). Ofereixe é tenen aten comú com m es circumst el domicili ha i vàlida am eses de com o tenen que . tutelats in e es paga no a gent gran s. Tot i així na llar amb La Mancha i 0.416. (font aldad) persones ones grans eu entorn en serveis nció en el menjador, tàncies de abitual de mb serveis munitat els e estar en ncorporen omés sota (de 15 o í, aquesta privacitat Galícia. t: Informe

3.2. Q

Aquest c pràctica gran (Se gent gra Europa. Es un m qual es veïns ap No té un sobretot Es un tip gestiona reals. El Cohou estigui o disseny Està form Conserv d’escollir presa d cooperac Imatge 2: p

ue és el C

concepte va molt estesa enior Cohous an. Hi ha m model de coo envellir bé, portant recolz na estructur t, la econom pus de comu ada pels seu

using consis optimitzat a

bioclimàtic i mat per hab

ar la pròpia r aquesta op e decisions ció. places en hab

Cohousin

néixer als a, i a molts p sing) a tot E múltiples ex operativa de amb autono zament mut ra piramidal, ia de cada u unitat cohesi s residents, teix en disse l’ús real qu amb criteris itatges priva a independè pció. Evita s que afecte itatges per a g

g? (Coha

països nòrd països europ Europa. Actu emples tant cessió d’us omia i digni tu i donant-s , la gestió é usuari és priv ionada en l’e cosa que p enyar un ed ue se li dona s de sostenib ats i una dot

ència i no s situacions de en al funcio

gent gran per

abitatge)

dics a la dèc peus. Hi ha m ualment, ent t intergener autogestion tat, i que e se seguretat és total per vada, no és estil de vida permet defin difici a mida arà. Enfoca bilitat. tació importa ser una càrr e soledat al onament de r Comunitats A cada dels 60 múltiples ex tre Dinamar racionals com nada formad ntenen que . part dels re una comuna i que comp ir el project dels residen el disseny a ant de serve rega pels fa conviure en la comuni Autònomes a 0 i s’ha des emples tant ca i Holanda m de gent da per un co el millor en sidents, és a. arteix els m te segons le nts per a qu amb la pers is comuns. amiliars és n un entorn tat fa que 31 de desemb senvolupat a intergenera a hi ha quas gran (Senio onjunt de pe ntorn es una un model se mateixos valo s seves nec ue sigui eficie pectiva de l un al·licient afí. La parti neixin llaço bre de 2011 als EEUU, on acionals com si 500 comu or Cohousin ersones l’obj a bona comu ense ànim d

ors. Està pla essitats esp ent, sosteni ’estalvi ener t important cipació direc os de conv n és una m de gent nitats de ng) a tot jectiu del unitat de de lucre i ntejada i ecífiques ble i que rgètic, el a l’hora cta en la ivència i

Cessió

Es una Llei 27/ L’habita heretab requeri abando

Cohous

-Cohous

d’ús:

manera d’ac /1999, de 16 atge és pro ble i transm ments dels ona la coope

sing en fun

Cooperativa Sociedad C Los Milagro Conjunto re La Murallet

sing en des

Comunitat San Miguel Vizcaya Antequera Aletxa (Ála Valle de Me Lliria (Valen Merindades ccés a l’habi 6 de juliol, d opietat d’una issible. Si u estatuts) o rativa també

ncionament

a TRABENSO ooperativa P os Sociedad C esidencial pa a. Santa Oliv

senvolupam

valenciana de Meruelo (Malaga) va) ena (Burgos) ncia) s (Burgos) itatge altern e Cooperativ a cooperativ un cooperativ o rebre els d é rep els din

t a Espanya

OL. Torremo Profuturo. Va Cooperativa ara personas va (Baix Pen

ment

(Cantabria) ) ativa a la pr ves. va que cede vista mor, e diners aport ers aportats

a

cha de Jaram alladolid Andaluza. M s mayores Co nedès,Tarrag ropietat i el eix l’ús per els hereus p tats actualit s. ma (Madrid) Màlaga onvivir. Horc gona) lloguer conv r temps ind poden exerci tzats segons cajo de Sant vencionals i q definit a la ir el dret d’ s els criteris tiago (Cuenc

que està rec

persona. És ús (si comp s convinguts ca)

8

collida a la s un dret pleixen els s. Si algú

3.3. Si

La coma població És una c assistenc Aquests insuficie ocupació Pensant (veure im

ituació ac

arca de La No (21.9 hab./ comarca mo cials. Això g habitatges nts (ascenso ó (1 o 2 pers en la gent matges 4 i 5

ctual de l

oguera (Lle /km2), que e Font: I olt rural on enera una d acostumen or, instal·lac sones).

gran les ofe 5)

a comarc

ida) és la m està distribu Im Institut d’esta molta pobla ependència a ser antics cions obsolet ertes residen

ca de La N

és gran de C ïda bàsicam matge 3:coma adística de Cat ació de mun absoluta de i inadequat tes, accessib ncials de la

Noguera

Catalunya pe ent entre la arca La Nogue talunya (http: icipis petits l cotxe per a ts als requer bilitat) o per comarca i co erò una de zona de Bal era ://www.idesca viu en case a desplaçar-s riments actu r les seves d oncretament

les que tene laguer i Pont at.cat/) es grans i a se. uals de confo dimensions t de Balague en menys de ts. apartades de

ort pels seus grans per u er són les s ensitat de e centres s serveis na baixa egüents: Imatge Imatg 4: ofertes res e 5: ofertes r sidencials a La residencials a a Noguera Balaguer

10

4 INTRODUCCIÓ

Un cop plantejat l’enfoc del tema i estudiats els indicatius i necessitats de la zona, explicats en el Prefaci, s’ha començat a treballar en el projecte.

El procés i acotació del treball ha estat progressiu partint dels aspectes més generals fins arribar als de més detall, i implementat el treball amb aspectes medi ambientals durant aquest camí.

El procés comença amb una doble recerca d’informació. Per una banda, la documentació tècnica de l’edifici, projecte d’execució, data d’aturada de l’obra, estat de la llicència, etc.

Per una altra banda, també es busca informació de les diferents tipologies residencials existents.

Amb aquesta informació s’estudia el projecte previst per l’edifici i s’analitza la viabilitat d’incorporar la nova proposta en el projecte existent però el fet de que està redactat en el 2006 (anterior a l’entrada en vigor del CTE) fa que no sigui possible.

Amb tot això es plantegen els ítems que es tindran en compte com a punt de partida del treball i que s’enumeren en el capítol 7 d’aquesta memòria.

Durant el desenvolupament d’aquest treball, algunes de les idees inicials han anat agafant força com l’accessibilitat, i altres s’han descartat degut, sobretot, a les limitacions d’entorn com les dimensions de l’edifici i el fet de que l’estructura estigués prèviament executada.

Tot i així, s’han estudiat les millors opcions pels següents temes: · Ús i distribució

· Instal·lacions

5. PRO

L’edifici Noguera

OJECTE O

objecte d’aq a (Lleida)

ORIGINA

quest treball

AL I EST

es troba situ Im

TAT ACTU

uat al C/ Alm matge 6: Emp

UAL

matà, 30 del plaçament edif municipi de fici e Balaguer, aa la comarcaa de La

(extraccte del plànol ddel Quadrant Imatge 7: s nucli 1 de les situació edific NNSS de Plannejament) i

5.1 Pr

El projec de l’Edifi - N - N - R - D - R - D - D - D - D - N - D - D El projec (trasters L’edifici parcel·la fondària La plant l’altre a replà d’a Cada un individua La plant orientad (veure p

ojecte or

cte d’execuc icació i, per NRE-AT 87 ( NBE-CA-88 ( RD 842/200 D 172/1999 RD 401/200 Decret 135/9 Decret NBE-Decret 241/ Decret 201/ NCSE/02 (no Decret 259/2 Decret 375/8 cte defineix s i terrasses) està ubicat a rectangula . ta baixa i le façana post accés als hab

n dels habita al i un bany. ta sota cob a a cada faç plànol en Doc

riginal de

ió d’aquest e tant redacta (norma regla (condicions a 2 BT-10 (Ins (Instal·lació 3 (Instal·lac 95, Llei 20/1 CPI-96 (con 1994 (condic 1994 (regula orma de con 2003 (condic 88 (control d l’edifici plur ), destinat a al C/ Alma r de 6,30 m s tres plante terior. A la z bitatges. atges disposa . berta està d çana. cumentació

l’edifici

edifici està d at i justificat amentaria so acústiques e stal·lació de ó de telecom ió de telecom 1991 (Codi D dicions de p cionants urb ador d’ender nstrucció sism cions d’habit de qualitat) rifamiliar de habitatges tà , 31 de m de façana es pis estan zona central a d’un espa destinada a Gràfica) datat de ma en la memò obre aïllamen en els edificis baixa tensió municacions d municacions D’accessibilit protecció con banístics i de rrocs i altres moresistent) tabilitat) planta baixa de lloguer. Balaguer (L a i 23,30 m n distribuïdes l i alineat a i conjunt de trasters, in rç de 2006, òria en base nt tèrmic en s) ó) d’àmbit auto s d’àmbit est tat de Catalu ntra incendis e protecció co s residus de ) a i tres plan Lleida) i seg m de fons, d s en dos ha la mitgera e sala-menja nstal·lacions anterior a l’ a la normat els edificis) onòmic) tatal) unya) s en els edific ontra incend la construcc ntes pis (8 h ueix l’aliena dels quals n abitatges per de la dreta ador-cuina, u comunitàri ’entrada en v tiva actual d’ cis) dis) ió) habitatges) i

ació del vial. només estan r planta, un es troba l’e un dormitori es i dues t vigor del Co ’aquell mom planta sota . Està situat n edificats 1 a façana p scala, l’asce i doble, un d terrasses, c di Tècnic ment: a coberta t en una 18 m de principal i ensor i el dormitori cada una

5.2 Es

Actualm Les part de les do S’ha de respecte Per una construc consider (veure p

stat actua

ent, l’edifici ides d’obra os façanes i fer menció e el projecte altra banda cció però, de rable quantit plànol en Doc

al de l’edi

es troba en que ja estan els envans d que en alg original, sob a, es detecta e moment, tat d’excrem cumentació

fici

fase de con n executade divisoris inte gun moment bretot en la a una gran no s’identifi ments reparti Gràfica) strucció atur s són l’estru eriors. t de l’obra, façana princ presència de iquen danys da en els for

rada des del

uctura, la ful el disseny cipal. e coloms qu s causats pe rjats. l 2008. lla de cara v de les façan ue nidifiquen er aquests a vista de les p nes ha sofe n i es moue animals, nom parets de ta rt petites va n per l’inter més exceptu ancament ariacions rior de la uant una Imatge 9: fa Imatge 10: f façana principa façana posteri al ior

14

Sistema

La fonam El sostre revolton El sistem amb big L’escala La cober unidirecc (veure p Després per defo intempè

a estructura

mentació de e sanitari d s de formigó ma estructur

uetes “in sit

de quatre tr rta es a dos cional de les plànol d’estru de realitzar ormacions, rie ni símpto

al

l’edifici és d de planta ba ó i capa de c ral de l’edific u” armades, rams en plan aigües amb s plantes tipu uctura en Do r una inspecc assentamen omes de corr e sabates su aixa està fo compressió s ci està const , revoltons d nta baixa i tr b una part de us. Actualme ocumentació ció visual de nts o per a rosió interna Imatge uperficials i r ormat per b superior. tituït per pila de formigó i res trams en e coberta pl ent es troba ó Gràfica) e l’estructura cció atmosf a. 11: fonamen riostres de fo bigues prefa ars i jàssere capa de com n la resta de ana en la zo sense aïllam a, es pot con fèrica. Tamp ntació i sostre ormigó arma bricades au s de formigó mpressió sup plantes és d ona del care ment ni reves nstatar que poc s’apreci sanitari at. utoresistents ó armat i so perior. de formigó a ner i constit stiment. no s’aprecie ien armadu s de formigó ostres unidire armat. tuïda amb el en patologies res exposad ó armat, eccionals l sistema s visibles des a la Im Imat matge 12: sos tge 13: escala Imatge 1 stre unidirecci a i forat per as 14: coberta ional scensor

Tancam

Les pare 5 cm) i colors, u posterio En totes d’acer pe El pati p Les mitg edificació Els enva interiors portes co Excepte per al pa

ments i divis

ets de tancam no tenen co un sòcol en r és monoco s les obertur er a rebre la osterior està geres estan ó existent i l ans estan c s, també est orredisses. en la planta as d’instal·la

sòries

ment de les ol·locat cap planta baix olor amb el m res de les fa a fusteria. à delimitat a construïdes la de l’esque onstruïts am an col·locats a sotacobert ció elèctrica dos façanes tipus d’aïlla xa d’uns 2 m mateix maó v açanes, exce

amb maó per s amb maó erra està a la mb superma s els premar a, en la rest . Imatge s estan const ament ni env m d’altura d vermellós de epte en els rforat de 27 perforat de a intempèrie aó ceràmic rcs de fusta ta de plantes e 15: estat de truïdes amb và interior. de color ver e la façana d de la planta x 13 x 9 cm e 27 x 13 x e sense cap p de doble fo en els pass s s’han reali l'instal·lació e maó cara v La façana p mellós i la de carrer. a sotacobert m sense reve x 9 cm. La protecció ni orat de 50 x sos de porta itzat algunes elèctrica vista de form principal està resta en co ta, hi ha col stir. de la dreta aïllament. x 20 x 7 cm a i les carcas s rases i col· mat mètric (2 à dissenyada lor blanc. L ·locats els p a està tocan m. En les d sses d’acer p ·locat algune 24 x 11 x a en dos La façana premarcs nt a una divisòries per a les es caixes Imatg I ge 16: prema Imatge 17: Imatge 18: di arcs d'acer en : pati posterio ivisòries interi façanes r iors

16

Immatge 19: plànnols estat actuual

5.3 Ju

Actualm caducad normes llicèncie Per tan Tot i ai normat criteris

ustificació

ment, l’edific da, segons s tributàries es d’obres pa t, es podria ixí, aquest t tiva actual d’Ecoeficien

ó de la pr

ci es troba e la Llei 14/2 i de la Llei aralitzades, finalitzar l’o treball plante (CTE, Decre ncia) molt mé

roposta

en fase de c 2015 de 21 3/2012, en fins al 31 de obra d’aquest eja el cas e et 141/2012 és exigent q construcció a de juliol, d la seva disp e desembre t edifici sens n que no es 2 sobre con ue l’anterior aturada des de l’impost posició modif de 2016. se modificar s pogués pr ndicions mín r. del 2008. T sobre habit ficativa cinq el projecte o orrogar la ll nimes d’hab Tot i que la tatges buits, uena, s’amp original. licència i s’h bitabilitat, D llicència po , i de modif plia la pròrro hagués d’ada ecret 21/20 dria estar ficació de oga de les aptar a la 006 sobre

18

6. AVALUACIÓ DE L’EDIFICI EXISTENT

La dificultat d’intervenir en aquest edifici radica en la consideració del propi edifici.

Segons una consulta realitzada al Col·legi d’Arquitectes Tècnics al març de 2016, tot i que l’edifici no disposa d’un Certificat Final d’Obra, el fet que tingui l’estructura i les parets de tancament acabades fa que el tipus d’intervenció es pugui considerar com a Rehabilitació.

6.1 Respecte al Decret 141/2012 sobre condicions mínimes d’habitabilitat

Per a fer l’avaluació de l’edifici respecte el Decret 141/2012 s’han tingut en compte les condicions mínimes dels habitatges de nova construcció ja que encara no existeixen els habitatges com a tals sobre el que basar l’anàlisi.

Durant la revisió d’aquest Decret es detecten, en el projecte, diversos aspectes que no compleixen els requeriments mínims, tant a nivell d’accessibilitat, superfície mínima d’il·luminació en algunes estances i superfície útil mínima d’un dels dormitoris.

(els defectes estan indicats en vermell en el plànol) (veure plànol d’estructura en Documentació Gràfica)

6.2 Respecte al Codi Tècnic de l’Edificació

Respecte al CTE també es poden notar algunes mancances fàcilment detectables sense fer una revisió en profunditat del CTE com ara la falta de l’espai de reserva de residus de l’edifici.

Altres aspecte contemplats en el CTE com salubritat (DB HS) i eficiència energètica (DB HE) no es poden comprovar degut a que l’edifici es troba inacabat.

Tot i així s’ha de tenir en compte que l’actual normativa es més exigent que la vigent en el moment de redacció del projecte executiu de l’edifici i, segurament, un cop acabat no s’ajusti a tots els requeriments mínims de la norma.

7. PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA

Partim de la base que la distribució plantejada en el projecte original no compleix l’actual normativa i, per tal de poder aplicar-la correctament s’ha de fer una nova distribució dels habitatges i de la planta baixa.

A més, el fet de destinar l’edifici al Cohabitage per a gent gran, planteja una sèrie de condicionants que fa necessària la redistribució interior de tot l’edifici per a dotar-lo d’alguns espais amb usos diferents dels previstos en el seu origen.

7.1 Plantejament inicial

El plantejament inicial d’aquesta proposta de reforma integral es molt ambiciós, es vol complir el màxim de punts de referència que marca el Decret d’Ecoeficiencia entre altres:

- Aïllament tèrmic amb coeficient mitjà de transmitància tèrmica : Km < 0.70 W/m2K - Obertures de façana amb coeficient mitjà de transmitància tèrmica : Km < 3.30 W/m2K - Obertures orientades a sud-est amb factor solar de la part vidriada: S < 35%

- Elements horitzontals de separació amb nivell d’impacte Ln <74 dBA - Coberta enjardinada

- Sistema de reaprofitament d’aigües pluvials a l’edifici - Sistema de reaprofitament d’aigües grises a l’edifici

- Reutilitzar residus generats de l’enderroc previ de parts de l’edifici - Utilitzar energia renovable per obtenir la climatització, refrigeració i ACS

Altres paràmetres a tenir en compte en la redacció del treball: - Edifici sense barreres arquitectòniques

- Habitatges accessibles

- Il·luminació natural mitjançant conductes solars - Demanda d’energia propera a l’estàndard “Passivhaus” - Coberta o mitgera enjardinada

- Construcció en sec - Terra radiant en sec

8. DES

8.1 De

La const d’ordena de plant en 13 m coronam Per tant, A nivell destinen La propo tingui la Per acon per a de A la pla l’accessi instal·lac

SCRIPCI

escripció.

trucció d’aq ació opciona tes venen de m i el nomb ments, caixes , s’entén que global, la d n a espais d’ú

osta del treb màxima efic nseguir-ho, esenvolupar nta baixa e bilitat igual cions de tele

IÓ DE LA

Program

uest edifici l, clau 2. El eterminats p re de plante s d’escala, ca e la planta s istribució ge ús comú i le ball planteja ciència ener en l’apartat la proposta. es manté l’a que al ves ecomunicacio

A PROPOS

ma funcio

es regula s s paràmetre per l’amplada es equivalen abines d’asc sota coberta eneral de l’e s tres plante I aconseguir gètica possib 7 d’aquesta ccés a la zo stíbul interio ons i de font

STA (JUS

nal.

sota les No es relatius a a del carrer, nt en 4 sob censors, sale no es pot de edifici és mo es tipus a ha Imatge 20: es un edifici to ble. a memòria s ona on esta or. En la zo taneria.

STIFICA

rmes Subsid l’Altura Reg , que en aqu re rasant. P es de màquin estinar a zon olt clara, la abitatges. squema d'usos otalment acc s’explica el p ava previst p na exterior

CIÓ DE L

diàries del guladora Mà uest cas són Per sobre de nes, dipòsits na habitable planta baixa s cessible degu plantejamen però es gua de l’entrad

LA NORM

Planejament àxima (ARM) n 10 m. Això e l’ARM nom i instal·lacio de l’edifici. a i la planta ut a l’ús al q nt inicial co anya en am a es troben

MATIVA)

t de Balagu ) i el nombre ò fa que l’AR més hi pot h ons. a de sota co qual es dest m a punt de plada per a n els armari

)

uer, zona e màxim RM es fixi haver els oberta es ina i que e partida millorar is de les La plan ubicada En aqu sanitari Aquests condue distribu façana Sota d’ sanitari Situats de resid La plan posterio Quan s pis i de sortir a L’accés dormito l’habita

nta baixa est a sobre un s est vestíbul i per a facilit s dos nivell eixen a l’espa uïdor que dó posterior un ’aquest pati i. entre aques dus. nta tipus es or (habitatge s’accedeix a es del qual e una terrass a l’habitatg ori i a un es atge A, aque à dividida en ostre sanitar hi ha l’arm tar el mante s estan com ai central de óna accés a na sala poliva es on s’ub

stes dos sale

Imatge 21: divideix en e A). l’habitatge A es pot entrar sa on està in ge B es fa spai interme st no te terr Imatge 22: n dos nivells ri elevat 120 mari de la ins niment de le municats mi e la planta on les sales d’ alent amb u bica el dipò es, que es la Distribució de dos habitat A s’arriba a r al bany o a stal·lada la per un peti edi on s’ubi rassa però di Distribució de s. El vestíbul 0 cm respect stal·lació elè es instal·lacio tjançant un n està situad ús comú. Or na gran balc sit de recicl a zona més f e Planta Baixa ges, un orie l’espai d’est al dormitori. rentadora. t rebedor q ca la rentad isposa d’una e Planta Tipus l està situat te el nivell in èctrica i en f ons de sanej ascensor i da l’escala q rientat al ca conera amb latge d’aigü fosca de la p a (veure plàno entat al carr tar – menja Tant des de que distribue dora a travé a tribuna am s (veure plàno al nivell del nferior. front d’ell, u jament. un tram d ue comunica arrer es trob sortida al pa es grises a planta, es tr ol en Documen er (habitatg dor – cuina e la sala d’es eix a l’espai és del qual b vistes al c ol en Documen carrer i la r un registre d d’escales am a totes les p ba un petit g ati. profitant l’e roben un ban ntació Gràfica ge B) i l’altre que és l’esp star com de i d’estar – s’arriba al b carrer. ntació Gràfica esta de la p d’accés sota mb 6 graons lantes de l’e gimnàs i orie spai lliure d ny i l’espai d ) e orientat a

pai que artic s del dormit menjador – bany. A dife )

20

lanta està a el sostre s, ambdós edifici, i un entat a la del sostre de reserva la façana cula tot el tori es pot cuina, al erència de

Al replà telecomu un espai aquesta La sala d sèrie de à de la plan unicacions. D i obert i cobe terrassa es de trasters t taules cultiu Imat nta de sota Des d’aquest ert per esten on s’ubique te sortida a u d’ús dels re Imatge 23: e tge 24: Distrib Imatg coberta trob t replà s’acc ndre la roba n les màquin través d’un esidents. exemple de tau bució de Plant tge 25: Quadr bem l’ascen cedeix a una i que perme nes exteriors a gran ober ules de cultiu ta de sota cob res de superfíc sor, l’escala gran sala d et sortir a la s de l’aerotè rtura a la te (veure plànol berta (veure p

cies útils i con

a i, pujant t estinada a t terrassa or èrmia. rrassa orien l en Documen plànol en Docu nstruïdes de l'e tres graons rasters, des ientada a la ntada al carr ntació Gràfica) umentació Grà edifici l’armari sup de la qual s façana post rer on es tro ) àfica) perior de s’arriba a terior. En oben una

8.2 M

Amb aq · Decre · Codi T · Llei 13 · Decre · Decre · Reglam · Reglam

8.3 Es

Compr

S’ha re planta p ha varia Els càlc jàssera (veure

Modific

La mod vestíbu El proce · Estint · Ender · Realitz · Repica · Col·loc · Col·lo formigo · Un co sostre s · Ancor · Unir la · Comp

Marc norm

questa propo et 141/2012 Tècnic de l’E 3/2014 d’acc et 135/1995. et d’Ecoeficiè ment d’Insta ment electro

structura

rovació de l

ealitzat la co primera i d’u at respecte e culs s’han ba i del pilar s càlculs en l’A

cació de l’e

dificació més l de l’edifici, ediment serà olar el quad rrocar la zon zar l’excava at de part de car les espe ocar l’armat onar. op endurit e

sanitari. rar unes espe

a nova arma pletar el sost

matiu

osta de refor sobre condic dificació (CT cessibilitat Codi d’acce ència al·lacions tèr otècnic de Ba

a

l’estructura

omprovació d un pilar per el projecte o asat en les d uporten les ’Annex A)

structura

s important s’ha d’ende à el següent rant més prò a prevista, i ció per a reb e la sabata e res en forma de la nova

l formigó de

eres amb tac adura a les e re sanitari a rma es dona cions mínim TE) essibilitat de rmiques de l aixa Tensió

a

del sostre sa a comprova original. dades del pr càrregues p de l’estruct errocar una p t: òxim al carre nclòs el mur bre la sabata existent. a de U abraç sabata uni e la sabata. cs químics a esperes i apl mb els revo rà complime es d’habitab Catalunya ’edifici (RITE (REBT) anitari amb ú r que l’estru rojecte origin revistes. tura és al s part. er del sostre r de càrrega a del nou mu

çant les barr nt-la a les Construir e als laterals d icar un pont ltons que fa ent a: bilitat E) ús de gimnà uctura s’ada nal i amb el sostre sanita e sanitari. . ur de càrrega res principals esperes, ap el nou mur d el cèrcol per t d’unió als la lten i formig s, el sostre d pta a l’ús pr resultat es ari, en el qu a. s de la sabat licar un pon de càrrega d rimetral exis aterals del cè onar el nou de PB, la jàs revist, tot i q dedueix que ue, per a do ta existent. nt d’unió a deixant un p stent. èrcol antic. cèrcol perim ssera d’un pò que l’ús resid e les armadu onar més am les sabates pas per a re metral. òrtic de la dencial no ures de la mplitud al laterals i egistrar el

Per a re paret div (veure c Passos d Actualm Per la no S’ha pre excepte perforac Aquesta per a int Si es do banda de alitzar aque visòria entre càlculs en l’A d’instal·lacion ent ja existe ova proposta evist que el un que és p ció en la cobe perforació e tentar no toc nés el cas d e la perforac Imatge Im sta modifica e el gimnàs i nnex A) ns en estruc eixen alguns a, alguns d’e s nous pass per a donar v erta que afe es realitzarà car cap arma e que s’afec ció per a refo

e 26: Detall d matge 27: De ació també s el vestíbul. ctura passos per ells s’aprofita sos que s’h ventilació al cta a una jà en la vertic adura princip cta a alguna orçar l’estru de reforç de cè tall de execuc s’ha realitzat També s’ha instal·lacion aran, altres e an d’obrir e conducte tè ssera. cal del condu

pal de la jàss barra, es pr ctura de la j èrcol perimetr ció de nova sa t el càlcul de calculat l’ar ns previstos e es massissar es facin afec ècnic de de ucte tècnic p sera. rocedirà a co àssera.

ral del sostre s

abata per a m

el dintell del rmadura de l

en l’estructu ran per anul

ctant únicam la xarxa d’a erò de dime ol·locar unes sanitari ur sostre sanit la nova saba ura. ·lar-los i altr

ment els rev igües, que

ensions més

s tires de fib

tari que sup ata. res s’obriran voltons dels s’ha de real reduïdes qu ra de carbon portarà la n nous. s forjats, itzar una ue aquest ni a cada

Imatge 28: eesquema de cool·locació de ffibres de carbooni per a reforçar la jàsseraa de coberta een cas necessa

22

8.4 Dis

Enderroc Per acon interiors s’han d’a (veure p Part dels colors en La resta Obra nov Les nove aporta r l’aïllame (veure p Habitabi A nivell qual es r (veure p Accessib Degut a l’edifici: · En els · Portes: · A les d · La cabi · Davant Els habit L’apartat ajustar-s l’accés i l’equip d CTE DB-Aquesta d’impact (veure p

stribució,

cs nseguir la n s i part de la ampliar algu plànol d’ende s residus gen n la terrassa de residus e va es divisòries reducció en nt al soroll a plànol d’obra litat d’habitabilit regulen les c plànol d’habi bilitat ls condicion canvis de se : amplada m ues bandes ina de l’asce t de la porta tatges també t 1 de l’Ann se a tots el la utilització de cuina en l -SUA proposta co tes, a la il·lu plànols de fu

, compart

nova distribu a paret de ta nes oberture errocs en Do nerats en els a posterior de es transporta s interiors es el temps aeri. a nova en Do tat, la nova condicions m tabilitat en D nants de lim entit l’amplad mín. de 80 cm d’una porta ensor ha de t de l’ascenso é es planteg nex 1 del D s requerime ó de manera es condicion ompleix els minació inad steria i d’il·lu

timentac

ució d’aques ancament de es de la faça ocumentació s enderrocs e la planta s arà a una pl s realitzaran d’execució, ocumentació proposta co mínimes d’Ha Documentac mitació d’espa da de pas pe m i alçada de sense ser e tenir unes di or s’hi ha d’i en com a ha ecret 141/2 ents de l’hab autònoma d ns definides a requerimen dequada i d’ uminació en

ió i acaba

sta proposta e la façana ana principal Gràfica) es trituraran superior. anta de gest amb plaque elimina l’ap Gràfica) ompleix tots abitabilitat de ció Gràfica) ai per ubica ermet la insc e 200 cm scombrat pe imensions m inscriure un abitatges pra 2012, define bitatge acce dels espais d a l’apartat 3 ts de les se ’accessibilita Documenta

ats

a de reform posterior pe l per a guany n en diferent tió de residu es de cartró-portació d’h els paràme els habitatge ar l’ascensor cripció d’un c er l’obertura, mínimes de 1 cercle de Ø acticables. ix l’habitatg essible, perm d’ús comú, l 3.4 del matei eccions del D t. ació Gràfica) ma s’han d’e er a que la t yar superfíci ts gruixos i e us. -guix. Aques humitat a l’ etres de l’An es de nova c r, es plantej cercle de 1.2 , s’ha d’inscr 1.20 x 0.90 m 1.20 m. e practicabl met, a les p es habitacio ix Decret. DB-SUA en f enderrocar e terrassa sigu ie d’il·lumina es reutilitzar st sistema d obra, redue nnex 1 del D construcció. ja un itinera 20 m. riure un cerc m. i amb por e com a l’h persones am ns, la dotac front al risc els envans ui accessible ació. ran com a xa e construcci eix gruixos Decret 141/2 ari practicab cle de Ø 1.20 rtes automàt habitatge qu mb mobilitat ió higiènica de caigudes ceràmics e. També amota de ió en sec i facilita 2012 pel ble per a 0 m. tiques. ue, sense reduïda, mínima i s, al risc Se Els res La d’a faç Se Els esp 1.1 dim Les lam no Se Pe cor Se L’e ext seg ecció SUA 1 s paviments sistència al l barana de amplada, i l çana posterio ecció SUA 2 s vidres en pecificacions 1 de l’apart mensió majo s parts vidr minats o tre rma UNE EN ecció SUA 2 r tal de lim rredisses qu ecció SUA 4 edifici dispos teriors. Tam gur. utilitzats en liscament. l’escala de es proteccio or de barrot n zones am s de l’aparta tat 1.3 del or inferior a 3 riades de p mpats capaç N 12600:200 mitar el risc e es col·loca sarà d’enllum mbé disposa n el vestíbul barrots ver ons de la fa s verticals a mb risc d’im at 3.2 del DB DB SUA 1. 30 cm. Imatge 2 portes i tanc ços de resis 03. d’atrapame aran lliscaran menat que p rà d’enllume i les zones ticals te una çana princip mb la matei mpacte (veu B SUA 1, tin Queden ex 29: Figura 1.2 caments de tir sense ru

ent per port n per l’interio roporcioni u enat d’emer d’ús comú s a altura de pal són de v ixa alçada. ure figura 1 ndran una cla xclosos els d 2 de l'apartat 1 dutxes i b ptura un im tes corrediss or dels enva n mínim de rgència des són de class 90 cm ja q vidre amb u 1.2) i sens assificació X d’aquesta co 1.3 del DB SU banyeres es pacte de niv ses d’accion ans. 100 lux en de origen d se 2 (15 < R que el forat una altura d se barrera X(Y)Z de pre ondició els v UA 1 staran const vell 3, segon nament man les zones in d’evacuació Rd ≤ 35) ref central és d e 110 cm i de protecci stacions seg vidres que tituïdes per ns prescripci nual, totes l teriors i 20 fins a espa ferent a la de 40 cm les de la ó segons gons taula tinguin la elements ions de la les portes lux en les ai exterior

Sec No el n Sec A n A d nom L’ed com Deg a q Term con asce una En real cció SUA 8 es preveu d nivell de prot cció SUA 9 ivell d’acces diferencia de més parla d’i difici disposa munes. gut a que l’ú ue té més d minologia, le dicionants d ensor amb a a cabina de el següent litzats sobre isposar d’ins tecció de la i sibilitat, aqu el Decret D’ tinerari acce a d’un itine s de l’edifici de dues plan es dimension de contorn aquestes car dimension extracte de l’apartat III stal·lació al l instal·lació ( uesta propos habitabilitat essible. erari accessi fa que tots ntes d’alçada ns mínimes de l’espai racterístique s 100 x 12 ls comentar I. Criteris ge Imat llamp ja que que és 4) es sta compleix , el DB SUA

ble que com

els habitatg a, és necess de cabina q previst per s. Tot i així, 5cm que és ris editats e enerals d’apl tge 30: extrac e un cop ava stà dins dels els requerim A 9 no disti munica el c ges siguin ac sari instal·la ue hauríem l’ascensor, , es preveu l s apta per a l 22 de des icació del DB cte de CTE DB aluada la nec marges on ments que de ngeix entre carrer amb ccessibles pe r un ascens de tenir són és totalme la instal·lació usuaris de c sembre de 2 B SUA es jus B SUA cessitat de d la instal·laci emana la se itinerari pr

tots els hab

er a usuaris or accessibl n 110 x 140 ent inviable ó d’un ascen cadira de rod 2015 pel Mi stifica aquest disposar-ne ó no és oblig ecció SUA 9 d racticable o bitatges i le de cadira de e. Segons l’ cm., però d poder col· nsor practica des. nisterio de t canvi. i calculat gatòria. del CTE. adaptat, es zones e rodes, i ’Annex A degut als locar un able amb Fomento També diu text “Cuand debería A del D CTE DB Per a g originat DB-SI, Aquest una sup Els elem En aqu inferior El mate conside Els elem Per tal No es n Es col·l baixa, p origen d Els ext màxim, Disposa seran v es justifica tualment: o se modifiq an aproximar DB SUA”. B-SI garantir el r ts per un inc per a totes edifici es co perfície infer ments que se est cas, el m r a 5 m2_{, que} eix passa e era zona de r ments vertic d’evitar la p necessari que locaran exti planta segon d’evacuació, intors col·lo , a 1,70 m d aran de sen visibles en ca en el Docum

quen los asc rse lo máxim requisit bàsic cendi, el pro les exigèncie onsidera un rior a 2500 m eparen els h magatzem d e és la dimen n el cas de risc especial als separado ropagació ex e l’escala de ntors portàt na i planta s , a més de l’ caran sobre el terra. yalització fo as de fallada ment 2 d’Aju censores en mo posible a c de "Segur ojecte compl es bàsiques. únic sector m2 _{i, a més,} habitatges se de residus n nsió a partir els trasters baix. ors d’altres e xterior per la e l’edifici sigu tils de pols sota coberta ’extintor situ e suports ve otoluminiscen a de l’enllum da del DB S edificios exi las caracter retat en cas irà amb els

d’incendis ja no té aparca eran com a m o té conside de la qual e que tenen u edificis seran a coberta, aq ui protegida polivalent i de manera uat al costat erticals de m nt segons U enat genera SUA (DA DB-stentes para rísticas de lo s d'incendi" paràmetres a que el seu aments. mínim EI60. eració de lo es comença a una superfíc n EI 120. questa tindr perquè l’altu eficàcia 21A que cap ext de la centra manera que UNE 23035-1 l amb l’enllu -SUA/2), que a hacerlos m os ascensore i protegir e objectius i p ús principa cal de risc e a considerar cie inferior a à una resistè ura màxima A – 113B, a tintor quedi alització de c la part sup 1,2 i 4:2003 umenat d’em e en el seu a más accesible es accesibles ls ocupants procediment al és de Resi especial per r local de ris a 50 m2, i ència al foc d’evacuació al costat de a més de 1 comptadors e perior de l’e 3 amb rètols mergència. apartat 3.1 A

es, sus carac descritas en de l'edifici s del Docum dencial Hab què té una c especial ba per tant, ta REI 60 com és inferior a l’ascensor 5 m des de elèctrics. extintor qued s de 210 x 2

24

Ascensors cterísticas n el Anejo dels riscs ment Bàsic itatge i té superfície aix. ampoc es a mínim. a 14m. en planta qualsevol di, com a 210 mm i

8.5 Instal·lacions

Aquesta proposta compleix les exigències bàsiques de salubritat (DB HS), d’eficiència energètica (DB HE) i d’accessibilitat.

8.5.1 Ascensor

El model d’ascensor escollit és de la marca ThyssenKrupp, model Synergy 450 kg, trifàsic i amb una

qualificació energètica A.

Després de valorar diversos models monofàsics del mercat s’han descartat perquè cap d’ells és tan eficient com el model escollit degut a que utilitzen unes bateries auxiliars que s’estan contínuament carregant de la xarxa.

(veure informació tècnica a l’Annex G.4)

8.5.2 Electricitat

L'edifici disposarà de subministrament elèctric (amb una tensió d'alimentació de 230 volts en monofàsica i 230/400 volts en trifàsica) i s'adaptarà al que estableix el REBT "Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió" (RD 842/2002) i a les seves instruccions complementàries, garantint la seguretat de les persones i dels béns així com el normal funcionament d'altres instal·lacions i serveis.

La xarxa de distribució elèctrica de l'edifici estarà formada per l'escomesa fins a la Caixa General de Protecció (CGP) situada al carrer al costat de l’entrada de l’edifici. Des d’allí, la Línia General d’Alimentació (LGA) comunica amb l’armari de comptadors situat al vestíbul de l’edifici, des d’on surten les derivacions individuals, que discorren pel fals sostre del vestíbul fins al conducte tècnic que comunica totes les plantes. A través del fals sostre dels replans de l’escala cada derivació individual arriba al Quadre General de Comandament i Protecció (CGMP) de cada habitatge.

Dins del Quadre General de Comandament i Protecció (CGMP) de cada habitatge hi trobarem: l’Interruptor de Control de Potencia (ICP), l’Interruptor General d’Alimentació (IGA), l’Interruptor Diferencial (ID), l’Interruptor Magneto tèrmic (IM) i els Interruptors Automàtics (PIA) de cada circuit.

L’edifici disposarà d’enllumenat que proporcioni un mínim de 100 lux en les zones interiors i 20 lux en les exteriors. També disposarà d’enllumenat d’emergència des de origen d’evacuació fins a espai exterior segur. (tots els càlculs es poden consultar a l’Annex B.1 d’aquesta memòria)

Previsió de càrregues (segons ITE BT-10)

La previsió de càrregues de l’edifici s’estableix segons el nombre d’habitatges, considerant la càrrega del conjunt d’aquests, dels serveis generals, així com de qualsevol altre equip que precisi de subministrament elèctric.

El grau d’electrificació dels habitatges és l’elevat degut a que es preveu la instal·lació de assecadora i de

sistema d’aerotèrmia (assimilable a aire condicionat).

· Pot. Total habitatges: 49680w · Pot. Total s. grals.: 9622,60w

· Pot. Total Edifici: 49680 + 9622,60 = 59302,60w = 59,30 Kw

CGP – Caixa General de Protecció

La potència total prevista és < 100 kw, per tant, l’edifici no necessita estació transformadora. A més, al ser < 150 kw només es necessària una LGA i una CGP.

La CGP està situada a la façana amb lliure accés des de la via pública. Les seves dimensions són superiors a 60 x 30 x 150 cm. L’escomesa des de la xarxa de companyia és subterrània.

LGA – Línia General d’Alimentació

El seu traçat és directe des de la CGP fins a l’armari de comptadors.

El cable serà unipolar de coure, trifàsic, de tensió 1 kv, lliure d’halògens i del tipus Rz1-k. Característiques de la LGA:

· Intensitat trifàsica: I=100,70 A

· Caiguda de tensió:e = 0,083v < 2v

· El cable de la LGA serà: 3,5 x 16 mm2 _{+ 8 mm}2

IGM – Interruptor General de Maniobra

La potència total prevista és < 90kw, per tant, l’IGM serà de 160A

CC – Centralització de Comptadors

La centralització de comptadors s’ubica en un armari en el vestíbul de l’edifici. Disposa de ventilació i il·luminació suficient. A l’exterior es col·locarà un extintor d’eficiència min 21B.

Nombre de comptadors:

· Habitatges: 6 unitats monofàsiques · Serveis generals: 1 unitat trifàsic

Conducte Tècnic

El conducte tècnic té les dimensions que demana la norma per quan les derivacions individuals es disposen en dos files: 50 x 30 cm.

26

DI – Derivació Individual

La DI surt de la centralització de comptadors i circula pel fals sostre de les zones comuns i pel conducte tècnic d’obra.

El cable de la DI serà unipolar de coure, monofàsic, de tensió 0,6kv, lliure d’halògens i del tipus Rz1-k. Característiques de la DI:

· Intensitat monofàsica: I=40 A

· Caiguda de tensió (e<1% x V): e = 2,3v

· El cable de la DI serà: 2 x 16 mm2 _{+ 8 mm}2

CGMP – Quadre General de Comandament i Protecció

Es situa al costat de la porta d’entrada de cada habitatge i estarà format per: · Interruptor General Automàtic (IGA) d’accionament manual i una intensitat ≥ 25A.

· Interruptor Diferencial (ID) amb una intensitat diferencia max. 30mA:. 1 unitat per cada 5 circuits interiors. · Interruptor Magneto tèrmic per a cada un dels circuits interiors.

· Circuits: · C1: Il·luminació

· C2: Preses de corrent d’ús general i frigorífic

· C3: Cuina i forn

· C4: Rentadora, rentavaixelles

· C5: Preses de corrent dels banys i cuina · C9: Aire condicionat

· C10: Assecadora

8.5.3 Fontaneria

El subministrament serà directe de la xarxa pública amb comptador individual per a cada habitatge.

L’edifici disposarà d’aigua freda i calenta. Es deixarà una presa d’aigua freda i una altra de calenta per a l’alimentació de la rentadora i rentavaixelles per tal de que aquests equipaments puguin ser bitèrmics.

La bateria de comptadors s’ubica en armari al vestíbul de la planta baixa, en zona de fàcil i lliure accés. Les seves dimensions són d’acord a les especificacions fixades per la companyia subministradora i permetran efectuar amb normalitat la seva lectura, així com els treballs de manteniment i conservació. Es garanteix la seva ventilació així com el seu desguàs per gravetat a la xarxa de sanejament.

La instal·lació es dissenyarà de forma que garanteixi les exigències bàsiques HS-4 del CTE.

Les cisternes dels inodors seran amb mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible. Les aixetes de les aigüeres, equips de dutxa i rentamans estaran dissenyats per estalviar aigua o disposaran un mecanisme economitzador.

El traçat, característiques i dimensionat s’indica als plànols.

El sistema de producció d’aigua calenta sanitària es desenvolupa a l’apartat d’aquesta memòria 9.5.5 Climatització.

(tots els càlculs es poden consultar a l’Annex B.2 d’aquesta memòria)

8.5.3.1

Xarxa d’aigua freda

Els materials i equips compliran les condicions establertes a l’apartat 6 “Productes de la construcció“ del DB HS-4 del CTE i altres especificacions que li siguin d’aplicació.

Es preveu que el tub d’alimentació es realitzi amb Polietilè d’alta densitat reticulat (PEX) i pressió nominal de 16 atm. (PE AD PN 16 atm), el comptador serà homologat, i els muntants i instal·lació interior dels habitatges es farà amb tub de polietilè.

Aquest edifici disposa de xarxa d’aigües grises per a servir les cisternes d’inodors, les aixetes de reg i les aixetes de neteja, per tant, l’aigua procedent de la xarxa municipal donarà servei només a la resta d’elements. Tot i així, en cas de fallada de l’estació de tractament d’aigües grises, s’ha de garantir el subministrament d’aigua a tots els punts de sortida.

Es per això que la xarxa d’aigua freda s’ha dimensionat per a subministrar aigua de boca a tots els aparells.

Cabdals:

· Cabdal màxim instal·lat en l’edifici: 7,5 l/s

· Cabdal simultani de l’edifici: 1,08 l/s

Velocitat:

Segons estableix el DB HS-4 al seu apartat “4.2.1. Dimensionado de los tramos”, la velocitat de càlcul estarà compresa entre els següents intervals:

· Per a canonades metàl·liques : 0,5 m/s – 2 m/s

· Per a canonades termoplàstiques i multicapes: 0,5 m/s – 3,5 m/s

En les canonades de PEX es poden aplicar velocitats més altes sense tenir problemes de soroll o erosió. Els cops d’ariet són tres vegades menors que amb les canonades metàl·liques. Es per això que per la xarxa de fontaneria s’utilitzaran canonades PEX.

Diàmetres de canonades:

El traçat, característiques i dimensionat s’indica als plànols.

Pèrdues de pressió:

Pèrdua total de càrrega per fregament: 12,20 mca

Diàmetre mínim de les derivacions als aparells

Ø nominal del ramal d’enllaç als aparells. Tub de coure o plàstic (mm) NORMA PROJECTE

Rentamans, bidet 12 (1) 16 (Øint=12,4mm)

Dutxa 12 (1) 16 (Øint=12,4mm)

Inodor amb cisterna 12 (1) 16 (Øint=12,4mm)

Aigüera domèstica 12 (1) 16 (Øint=12,4mm)

Rentavaixelles domèstic 12 (1) 16 (Øint=12,4mm)

Rentadora domèstica 20 20 (Øint=16,2mm)

Pa · C · C · P · P Pa · C · C · P · P

8.

El no de No ex En d’a AC aràmetres de Cabdal neces Cabdal simu Pèrdua total Pressió ≥35 aràmetres de Cabdal neces Cabdal simu Pèrdua total Pressió ≥33

.5.3.2

Xarx

DB HE 4 e ous i rehabil e la demanda o obstant, e xigència, est n aquest ca aerotèrmia p CS d’aquesta e subministr ssari a l’hab ltani a l’habi de càrrega 5,20 mca (P e subministr ssari a l’hab ltani a l’habi de càrrega 3,18 mca (P

xa d’aigua c

stableix com itació d’exis a total i del el punt 4 de ableix que la s, s’ha opta per a cobrir a memòria) rament en ca itatge: 7,5 l itatge: 1,08 per fregame Pressió màx. rament habit itatge: 5,4 l itatge: 0,97 per fregame Pressió màx.

caleta sanit

m a requisit stents amb n tipus d’energ e l’apartat 2 a energia so Imatg at per utilitz la demanda as de no fun l/s 8 l/s ent: 12,20 m a l’últim pu tual l/s 7 l/s ent: 10,18 m a l’últim pu

tària (ACS)

una contrib necessitats d gia no renov 2.2.1 Contri lar tèrmica p ge 31: extract zar un siste de ACS del cionar l’esta mca nt de consu mca nt de consu bució solar m d’ACS, amb vable utilitza bució solar podrà ser su te del CTE, DB ema alternat s habitatges ció de tracta m ≤ 500 kPa m ≤ 500 kPa mínima en la una quantia ada. mínima par ubstituïda pe B HS4 tiu d’energía s. (S’explica ament aigüe a (50mca)) a (50mca)) a producció a depenent d ra ACS, 2.2 er altres font a renovable en l’apartat es grises d’ACS per a de la zona c 2 Quantificac ts renovables e com és el 9.5.5 Clima a edificis climàtica, ció de la s. sistema atització i L l’ N in L p % T r C · · D E D (1 L’edifici nom ’aigüera de l No es neces nferiors a 15 Les canonade pel fals sostr % de la potè

Tal com det rentavaixelle Cabdals: Cabdal màx Cabdal simu Diàmetres de El traçat, car Diàmetre mín Ø Rent Inodo Aigüe Rentava Rentad 1) Es conside és disposarà a sala poliva sari instal·la 5m. es d’ACS s’a re, perquè le ncia transpo ermina el D s per a perm xim instal·lat ultani de l’ha e canonades racterístiques nim de les d nominal de amans, bide Dutxa r amb cister era domèstic aixelles domè dora domèst erarà el valo à de xarxa alent es cons ar circuit de aïllaran amb es pèrdues e ortada. DB HS4 es metre la inst t per habitat abitatge: 0,2 s s i dimensio erivacions a el ramal d’e et rna ca èstic tica or com a diàm d’aigua cale sidera que ti e recirculació coquilles ela n la xarxa d preveu una tal·lació d’eq tge: 0,515 l 26 l/s nat s’indica ls aparells enllaç als a NORMA 12 (1) 12 (1) 12 (1) 12 (1) 12 (1) 20 metre interio

enta als hab indran un ús ó d’ACS per astomèrique e canonades presa d’aig quips bitèrm /s als plànols. parells. Tu or de la cano bitatges ja q s esporàdic.

què les can

es d’un gruix s d’aigua cal gua calenta ics. b de coure PRO 16 (Øin 16 (Øin 16 (Øin 16 (Øin 16 (Øin 20 (Øin onada. que el bany nonades dins x mínim de 3 lenta sanitàr per a la re o plàstic (m OJECTE nt=12,4mm) nt=12,4mm) nt=12,4mm) nt=12,4mm) nt=12,4mm) nt=16,2mm) y de la plant s dels habita 30 mm, qua ria seran infe

entadora i u mm) ta baixa i atges són an circulen eriors al 4 una per al

8.

S’ pe El un se To sis po en To a A d’a El gr L’e te Pe el De · D · P Am és co Es GR Aq (v

.5.3.3

Xarx

’ha dotat a l’ er a reutilitza sistema de na qualitat a eu grau de co

ots els elem stema d’aigu ossible tall d n el traster d

ots els eleme que puguin l’escomesa aigües grise s lavabos i d rises mitjanç estació de t rreny i el so er a donar se sostre sanit emanda i pro Demanda tot Producció mà mb aquests s molt impr ol·locarà una stació de tra REM 500 de quest model veure inform

xa d’aigües

’edifici d’un s ar en la recà reciclatge d acceptable, e ontingut de

ents del sis ua apta per a d’energia elè

de sota l’esca

ents del siste ser identifica general de l s i que estan dutxes es co çant col·lecto tractament d ostre sanitari

ervei als hab tari juntame oducció: tal d’aigües àxima total: resultats, es robable la s estació de t ctament d’a e la marca R permet la re ació tècnica

grises

sistema de r àrrega d’inod d’aigües gris es per això químics, tint tema de reu al consum h ctrica amb l ala de planta ema de reut ats fàcilmen l’edifici ha d n prohibides onnecten a u ors suspesos d’aigües est i. L’accés pe bitatges serà nt amb l’est grises: 535 720 l s pot compro simultaneïtat tractament d igües grises REMOSA eutilització d a l’Annex G recollida i tra dors, reg, i n ses es realitz que es dese ts... utilització d’ umà. Tot i a a commutac a baixa. ilització d’aig t. ’estar senya s les connexi un baixant in s del sostre s tà ubicada s r al manteni à necessari ació de tract ,12 l ovar que la p t total en l de 500 l/dia de 500 l/dia G.3) actament d’a neteja genera za amb l’obj estimen les a ’aigües grise així, es garan ció amb l’aig

gües grises

alitzat que l’e ons creuade ndependent c sanitari. sota el pati iment es rea instal·lar un tament d’aig producció es a demanda . aigües grises al. jectiu d’apro aigües proce es formen p nteix el subm gua de xarxa han d’estar edifici està d es. connectat al de planta alitza des de grup de bo gües. s més gran q i per optim s procedents ofitar una qu edents de cu

art d’un circ ministrament a mitjançant

convenientm

dotat del sis

sistema de baixa, en l’ l vestíbul de mbeig que s que la deman mitzar al m s de dutxes uantitat d’aig uina i rentad cuit indepen t d’aigua en t un col·lecto ment senyali tema de reu tractament ’espai lliure e planta baix s’ubicarà al nda, conside màxim el sis i lavabos gua amb dores pel ndent del cas d’un or ubicat tzats per utilització d’aigües entre el xa. pati sota erant que stema es E · · l’ · · p C · · D E P P P P C p El funcionam Desbast: re Oxidació b ’aportació de Filtració sep Cloració i propietats sa Cabdals: Cabdal nece Cabdal simu Diàmetres de El traçat, car Pèrdues de p Pèrdua total Pressió min n P = 33,47 m

Com que l’aig pressió auxili

ent es divide etirar els sòli biològica: de e microorgan paració sòlid acumulació: anitàries. Pos essari: 2,2 l ultani: 0,55 e canonades racterístiques pressió de càrrega p necessària mca (Pressió gua regener iar. Imatge 32 eix en les se ids que pugu escomposició nismes aerò d – líquid mit : l’aigua tra steriorment l/s l/s s s i dimensio per fregame ó màx. a l’últ rada no surt 2: Estació de t egüents etap ui portar l’aig ó biològica bics. tjançant mem actada es cl s’emmagatz nat s’indica nt: 10,47 m tim punt de amb pressió tractament GR pes: gua de la matè mbranes. orada mitja zema en un c als plànols. mca consum ≤ 5 ó suficient de REM 500 de R èria orgànica ançant l’hipo compartimen 00 kPa (50m e l’estació, n Remosa a degut a oclorit sòdic nt acumulad mca)) necessitarem l’aportació d per a cons dor. m instal·lar u

28

d’aire i a servar les un grup de

Gr 1- 2- 3-rup de press - Dipòsit: V - Bombes: Donat qu del DB HS Per tal de arrencade mínima o alternativ Rendimen Pressió m Pressió m Potència Quadre o arrencade tècniques Tipus d Bombes Bombes Bombes - Dipòsit de Volum tot Volum m sió: V =500 l. ue el cabdal S4 es dispos e perllongar es i aturade o de arrenca vament. nt de les bom mínima o d’ar màxima o d’a de les bomb orientatiu am es màxim pe s dels equips d’instal·laci s grans (>4. s mitjanes (2 s petites (<2 e pressió (eq tal del dipòs ínim d’aigua simultani de saran dues b r al màxim l s del mateix ada i la sev mbes: rrencada: 33 aturada: 58, bes: 0,353 mb la classif er hora. Aqu s de bombeig ó 5 CV) 2.5 - 4 CV) 2 5 CV) quips sense sit: 356,26 l : 129,70 l e l’habitatge bombes igua a vida útil d x. Un pressò va aturada 3,47 mca ,47 mca KW ficació de le uestes dade g de varies e compressor) l e es de 0,55 ls, per satisf del grup de òstat regular a una press es bombes s s s’han extr empreses su Nc 6 10 20 ): 5 l/s (< 10 fer la deman pressió, es rà la entrada sió màxima. segons la se ret després d ubministrado dm3_{/s), seg} nda de l’esm limitarà al m a en funciona . Les bombe eva potència de consultar ores: Tc gons el punt entat cabda màxim el no ament a una es han de f a i el nº de r les caracte (duració ci 10 min 6 min 3 min t 4.5.2.2 l. ombre de a pressió funcionar e cicles o erístiques icle)

Imattge 33: Esque

(ma de princip

30

8.5.4 Sanejament

La instal·lació es dissenya de forma que garanteixi les exigències bàsiques HS-5 del CTE.

La instal·lació d’evacuació d’aigües recull de forma separativa les aigües residuals i les pluvials de l’edifici, conduint-les a la xarxa mixta municipal i evitant l’entrada dels gasos de la instal·lació a l’interior amb la col·locació de sifons hidràulics.

El municipi no disposa de xarxa separativa de clavegueram, així que abans d’evacuar a la xarxa pública, s’instal·larà una arqueta sifònica que recollirà les aigües evacuades de la xarxa de pluvials i de la de residuals de l’edifici.

Les aigües residuals corresponen als aparells sanitaris de l’habitatge. Les aigües pluvials són les de la teulada, terrasses i pati.

Les aigües s’evacuen per gravetat.

Es disposa de sistema de ventilació que permet l’evacuació dels gasos i garanteix el correcte funcionament dels tancaments hidràulics.

El traçat i el pendent de la instal·lació faciliten l’evacuació de les aigües residuals i dels residus evitant-ne la retenció. Es dissenya de forma que siguin accessible.

(tots els càlculs es poden consultar a l’Annex B.3 d’aquesta memòria)

El traçat, característiques i dimensionat s’indica als plànols. (veure plànols en Documentació Gràfica)

8.5.4.2

Xarxa d’aigües residuals

Els inodors es connectaran directament al baixant.

La resta de sanitaris, aigüeres de cuina, rentavaixelles i rentadores es connecten al baixant d’aigües residuals.

Cada aparell sanitari –inclòs rentadores, rentavaixelles- i les buneres disposaran de tancament hidràulic. En general els baixants d’aigües residuals circulen per calaixos verticals d’obra fins a la connexió amb els col·lectors que discorren penjats sota el sostre sanitari, fins al sifó general de l’edifici al costat del carrer. En els col·lectors es disposaran peces especials de registre en cada trobada i cada 15 m de tram recte. Tots els col·lectors s’uneixen a un baixant situat sota el sostre sanitari on s’ubica una arqueta a peu de baixant des de la qual es condueixen les aigües fins a l’arqueta sifònica general.

Dimensionat de la xarxa d’evacuació d’aigües residuals.

El diàmetre de les conduccions no ha de ser menor que el dels trams situats aigües a dalt.

La adjudicació d’UDs a cada tipus d’aparell i els diàmetres mínims dels sifons i les derivacions individuals corresponents s’estableixen a la taula 4.1 del DB HS 5 en funció de l’ús.

En funció de la taula 4.2 del DB HS 5, per a les unitats exteriors de la instal·lació d’aerotèrmia, i donat que les esmentades màquines disposen d’una sortida per a conducte de diàmetre 32 mm, es considerarà 1 UD, per a cadascuna d’elles.

Baixants

Per a dimensionar els baixants s’han unificat els diàmetres de càlcul per a que cada baixant mantingui la mateixa dimensió en tota la seva longitud.

· BR1:21 UD

→

Ø 90 mm. · BR2:18 UD

→

Ø 110 mm. · BR3:16 UD

→

Ø 110 mm. · BR4:22 UD

→

Ø 110 mm. · BR5:19 UD

→

Ø 90 mm. · BR6:12 UD

→

Ø 75 mm. Ventilacions

Es preveu la ventilació primària mantenint el mateix diàmetre de baixant fins a coberta per a tots els casos.

Col·lectors

Tots els baixants s’uneixen als col·lectors que discorren suspesos sota el sostre sanitari fins arribar a l’arqueta general sifònica.

Tots els col·lectors suspesos són de Ø 110 mm amb una pendent mínima del 1%.

Arqueta general sifònica

Col·lector de sortida

→

Ø 160 mm