INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.51/169-1-

128  Descargar (0)

Texto completo

(1)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.51/169 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UA.51/169

DENOMINACIÓ : Casa Anton Giralt Rovira Altres denominacions: Ca la Mercè Giralt

SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 1 i 2 DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1926. Estil Beaux-Arts

AUTOR: Josep Graner Prat, mestre d’obres (1844- títol, 1872- 1930) PROMOTOR : Antoni Giralt Rovira

TIPOLOGIA Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : Ubicada en el límit de la plaça de Santa Magdalena, en ple nucli antic de la vila, voltada de jardí i tanca, alineada a la plaça.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes

Qualificació: 6b Parcs i jardins urbans actuals de nova creació de caràcter local. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Família Abad Giralt Condicions / servituds:

(2)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.51/169 -2- DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar aïllada de planta baixa, es cobreix amb coberta plana

limitada per una barana de balustres. Les façanes, revestides d’estuc, són de composició diferent; la principal està composada segons tres eixos de buits de proporció vertical, protegits per persianes de fusta de llibret mòbil. Els forats estan emmarcats i coronats amb un treballat guardapols de llenguatge classicitzant. La façana principal es corona amb un arquitrau que conté els buits de ventilació del terrat, i acaba amb una balustrada, al centre de la qual hi ha un frontó de perfil corbat amb un esgrafiat en el que destaquen les inicials del seu promotor “AG” (Antoni Giralt). S’hi accedeix a través d’una tanca amb reixa i muret, la porta del qual, també de reixa, és suportada per sengles pilars d’obra decorats amb un fris de rajola policroma. Cadascuna de les façanes té una ordenació diferent, en funció dels usos de cada dependència. En un dels costats i exterior, s’hi ubicà l’escala que porta al terrat, resolt a la catalana. La façana que ha pres més èmfasi és la principal i, a la vegada, la tanca amb barri que envolta tota la finca, també té en la zona central el caràcter de distinció. El barri queda flanquejat per dos pilars, coronats per dues torxes de llum i delimitats en la part superior per la inclusió de ceràmica decorada, provinents del centre productor de la fàbrica Pujol i Bausis. La simetria de la façana principal és deutora del llenguatge Beaux-Arts per mitjà de l’aplicació, en pedra artificial, de llindes dentades i escuts. Tot el parament és estucat i el terrat mostra una barana de balustres amb frontó central on figuren les inicials del promotor “A.G.”. Zona d’Expectativa Arqueològica.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar

Actual: Habitatge unifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Valor tipològic, de casa unifamiliar amb tanca i jardí, de llenguatge classicista, que forma part del conjunt que configura la plaça.

PROPOSTES: Incloure al catàleg, la casa amb el jardí i tanca

DADES HISTÒRIQUES: Aquesta casa de planta baixa, aïllada i envoltada de zona enjardinada, va ser projectada el 18 de maig de 1926 pel mestre d’obres Josep Graner Prat, dins del llenguatge de Beaux-Arts. Des de la seva construcció exteriorment no s’hi ha efectuat cap tipus d’alteració; en canvi, l’interior va ser rehabilitat el 1988 i es creà un altell en la zona de la galeria de la façana posterior, que donà lloc a un nou volum sobresortint. Part de la zona enjardinada va ser motiu d’expropiació, en els anys 70, al dissenyar-se el bucle de la carretera que porta a Cornellà. Molts arbres i avets van suprimir-se. En l’actualitat, la connexió amb la carretera de Cornellà a través de la N-II torna a efectuar-se directament pel Pont d’Esplugues. Les dues acàcies que emmarquen l’entrada principal són ja avui uns exemplars gairebé centenaris. BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005); AMEL :(Foto 36.34); Llicències d’obres. Exp. 11/1926 Escrita: AMEL : Llicències d’obres. Exp. 11/1926

(3)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.51/169 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005.

(4)
(5)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.51/170 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.51/170

DENOMINACIÓ : Casa Faura (1) Altres denominacions: Can Faura; Cal Tanet SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 3

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Finals del segle XIX (núm. 4); 1926 (núm. 3). Reforma de les dues cases el 1945

AUTOR: Josep Graner Prat, mestre d’obres (1844-títol 1872-1930).

Projecte 1926: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte (1894-1921-1981), reforma 1945.

PROMOTOR : Pere Astals Vilà (1926); Gaietà Faura Astals (1945) TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Casa amb façana a la plaça de Santa Magdalena, ubicada al nucli antic de la vila.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes

Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local.

Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Família Astals Condicions / servituds:

(6)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.51/170 -2- DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i pis, desenvolupada

sobre parcel·la gòtica. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Façana composada segons dos eixos, els buits de planta baixa emfasitzats pel balcó de la planta pis. S’ha modificat el buit de planta baixa del costat esquerre, perdent-se la composició. La façana està revestida amb estucat de color ocre, destacant els esgrafiats de les mitgeres, el de sota la imbricació de teula i el rellotge de sol.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Corrals

Actual: Habitatge, hosteleria i garatge ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Tipologia de casa unifamiliar de llenguatge noucentista, que forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: El seu origen ens remet a un antic corral, probablement de mitjan segle XIX. Una part del corral, el 1926 va ser convertit, pel promotor Pere Astals Vilà, en un habitatge unifamiliar de planta baixa i pis. És la casa núm. 3. El projecte va correspondre al mestre d’obres Josep Graner i Prat; una de les parets laterals va incloure un petit espai verd que li permeté obrir dues finestres laterals. En aquestes finestres encara es conserven les jardineres de ceràmica d’aquell moment. L’edifici, realitzat en el llenguatge simple i racional dels mestres d’obres, ordenava la distribució en façana per mitjà de motllures que delimitaven la planta baixa de la del primer pis, i amb una nova motllura en el coronament del ràfec superior. La coberta era a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. En planta baixa, un gran portal, encara avui conservat, donava accés a l’estable, i una petita porta servia per accedir a la planta pis on hi havia l’habitatge. Tot i que el projecte porta data de 1926, figura en el mateix que s’edificà el 1932, després de ser abonades les taxes pertinents.

El 1945, la casa núm. 3 va ser objecte de remodelació i l’antic corral, convertit en casa, passà a unificar-se com a conjunt. El projecte, realitzat per l’arquitecte Climent Maynés, ho resolgué en estil pairalista, neonoucentista. Situà al bell mig de la façana un rellotge de sol esgrafiat i amb el ràfec motllurat unificà ambdues cases. Mantigué el mateix tipus de coberta que la que figurava en el núm. 3, a base de teules aràbigues a dos aiguavessos perpendiculars a les façanes.

La rehabilitació, efectuada en la dècada dels anys 90 del segle XX, ha tornat a dotar el conjunt de certa representativitat.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005); AMEL (Foto 3.22; Casa Consistorial); Llicències d’obres. Exp. 1945

(7)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.51/170 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(8)
(9)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.52/171 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.52/171

DENOMINACIÓ : Casa Faura (2) Altres denominacions: Can Faura; Cal Tanet SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 4

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Finals del segle XIX (núm. 4); 1926 (núm. 3). Reforma de les dues cases el 1945

AUTOR: Josep Graner Prat, mestre d’obres (1844-títol 1872-1930) Projecte 1926).

Climent Maynés i Gaspar, arquitecte (1894-1921-1981), reforma 1945. PROMOTOR : Pere Astals Vilà (1926); Gaietà Faura Astals (1945)

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Casa amb façana a la plaça de Santa Magdalena, ubicada al nucli antic de la vila.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes

Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local.

Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Família Astals Condicions / servituds:

(10)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.52/171 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i pis, desenvolupada sobre parcel·la gòtica. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Façana composada segons dos eixos, els buits de planta baixa emfasitzats pel balcó de la planta pis. S’ha modificat el buit de planta baixa del costat esquerre, perdent-se la composició. La façana està revestida amb estucat de color ocre, destacant els esgrafiats de les mitgeres, el de sota la imbricació de teula i el rellotge de sol.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Corrals

Actual: Habitatge, hosteleria i garatge ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Tipologia de casa unifamiliar de llenguatge noucentista, que forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: El seu origen ens remet a un antic corral, probablement de mitjan segle XIX. Una part del corral, el 1926 va ser convertit, pel promotor Pere Astals Vilà, en un habitatge unifamiliar de planta baixa i pis. És la casa núm. 3. El projecte va correspondre al mestre d’obres Josep Graner i Prat; una de les parets laterals va incloure un petit espai verd que li permeté obrir dues finestres laterals. En aquestes finestres encara es conserven les jardineres de ceràmica d’aquell moment. L’edifici, realitzat en el llenguatge simple i racional dels mestres d’obres, ordenava la distribució en façana per mitjà de motllures que delimitaven la planta baixa de la del primer pis, i amb una nova motllura en el coronament del ràfec superior. La coberta era a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. En planta baixa, un gran portal, encara avui conservat, donava accés a l’estable, i una petita porta servia per accedir a la planta pis on hi havia l’habitatge. Tot i que el projecte porta data de 1926, figura en el mateix que s’edificà el 1932, després de ser abonades les taxes pertinents.

El 1945, la casa núm. 3 va ser objecte de remodelació i l’antic corral, convertit en casa, passà a unificar-se com a conjunt. El projecte, realitzat per l’arquitecte Climent Maynés, ho resolgué en estil pairalista, neonoucentista. Situà al bell mig de la façana un rellotge de sol esgrafiat i amb el ràfec motllurat unificà ambdues cases. Mantigué el mateix tipus de coberta que la que figurava en el núm. 3, a base de teules aràbigues a dos aiguavessos perpendiculars a les façanes.

La rehabilitació, efectuada en la dècada dels anys 90 del segle XX, ha tornat a dotar el conjunt de certa representativitat.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005); AMEL (Foto 3.22; Casa Consistorial); Llicències d’obres. Exp. 1945

(11)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.52/171 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 Escrita: AMEL: Llicències d’obres. Exp. 1926; Exp. 1945

Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(12)
(13)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.14/172 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.E.14/172

DENOMINACIÓ : Ajuntament; Casa de la Vila Altres denominacions: Hostal de Picalqués

SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 5-6

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1766. Reforma el 1880 i el 1944. Arquitectura de tradició rural, de masia AUTOR: Climent Maynés i Gaspar (1894-títol, 1921-1981), arquitecte municipal

PROMOTOR : Ajuntament

TIPOLOGIA : Arquitectura pública, semi pública. Equipaments (E)

CONTEXT : Edifici amb façana a la plaça de Santa Magdalena, dins el nucli antic de la vila.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes

Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local.

Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 55, declarat BCIL.

Inclòs a l’Inventari “Edificis, elements urbans i elements arquitectònics”, de la Generalitat, amb la fitxa núm. 61, ACCN: 18907

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Ajuntament d’Esplugues Condicions / servituds:

Protecció existent: Declarada Bé Cultural d’Interès Local (1985) PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/1000

(14)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.14/172 -2-

DESCRIPCIÓ : Edifici de tipus basilical de tres crugies, de planta baixa i pis, amb el sota coberta utilitzat. Es cobreix amb teula àrab a dues vessants, limitades per una senzilla imbricació. La façana està composada segons tres eixos, amb buits emmarcats amb pedra de proporció rectangular. En l’eix central, en planta baixa, hi ha una àmplia porta d’accés d’arc de mig punt emmarcada en pedra, emfasitzada per un balcó de la planta pis. Sobre el balcó central hi ha un frontó corbat que incorpora l’escut de la vila. El buit de la planta segona és una arqueria de tres arcs de mig punt. El revestiment és d’estucat recolzat en un sòcol de pedra. L’interior està adaptat a oficines i espais representatius de l’Ajuntament.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Hostal, després estable i magatzem

Actual: Ús públic

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Valor tipològic com a edifici singular, a manera de masia, que forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Malgrat que en l’Arxiu no s’han trobat els plànols originals, per altra documentació sabem que va ser, des del segle XVIII, l’antic hostal dedicat a la venda de carn. Per bé que adopta la solució d’una masia del tipus basilical de tres tramades, mai no va compartir l’ús d’explotació agrícola.

Quan va ser construïda la carretera de Madrid a França, el 1765, per Carles III (Carretera Reial), Bernardí Lluís d’Ardena, comte de Darnius i Picalqués, va comprar a Pere Costa, propietari del Mas Colomer (conegut com Can Casanovas) mitja mujada de terra al costat de la nova carretera. Per tant, hom sap que ja el 1766 l’hostal i estable ja s’havien construït i, a més, tenia el privilegi de la venda de carn. Va ésser Jaume Guzmán Espínola, marquès de la Mina, qui en feu l’autorització i disposà que la nova construcció estaria situada entre 25 i 30 vares castellanes apartada de la carretera.

La seva ubicació va ser la que condicionà que a partir de 1767, totes les noves construccions que s’edifiquen en aquest espai urbà se situen a la mateixa alineació.

Quan el dret de venda de carn –des de l’Edat Mitjana el dret corresponia a l’antic Hostal de Picalqués (Torre dels Lleons), situat a la Via Augusta i, després, al de la carretera– passà al municipi, l’edifici, a partir de 1880, esdevingué només estable. A principis del segle XX, l’edifici va ser comprat per Antoni Giralt Rovira (propietari de Cal Quirze), destinat només com a ús de magatzem. Segons la documentació gràfica conservada, podem apreciar quina era la seva fesomia. Així, la planta baixa presentava un portal carreuat en arc escarser, flanquejat per altres dos portals. La planta del primer pis tenia tres balcons disposats en el mateix eix que les obertures de planta baixa. Uns ulls de bou en el coronament central donaven lloc a unes golfes.

(15)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.14/172 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 Quan a principis del segle XX va començar a prendre fesomia l’espai del

davant, com a plaça –el 1886 es denomina “carrer de l’Hostal de la Carretera” –, a través de la cessió dels horts que havien fet els antics propietaris de tota aquesta àrea, tant els balcons d’aquest edifici com el que ja era la plaça esdevingué el punt de trobada i celebració de tot un seguit d’actes vinculats a la vida política i social de la vila d’Esplugues. En aquells anys, la Casa de la Vila s’havia ubicat en l’edifici de l’escola, projectada i construïda, el 1910, per Gabriel Borrell.

El 1940, el municipi comprà l’edifici i el destinà a Casa de la Vila, funció que emblemàticament figura en la placa de ceràmica decorada i encastada en un dels costats de la façana; la seva realització correspon als anys 80 del segle XX.

El 1944, l’arquitecte municipal, Climent Maynés, realitzà una reforma a fons de tot l’edifici. La reforma va alterar les obertures originals. El portal d’accés prengué la forma de portal adovellat d’arc de mig punt; també en la planta baixa els altres portals es convertiren en finestres apaïsades. Fent simetria amb aquestes finestres també els balcons de la planta del primer pis varen transformar-se en finestres apaïsades emmarcades per carreus, i el balcó central va prendre un caràcter més emblemàtic al disposar una barana de balcó més àmplia i coronar la part superior amb un frontó de mig punt trencat i situant-hi l’escut de la vila. D’ençà de la seva transformació en Casa de la Vila, compartí les funcions amb la Biblioteca Popular, situada en planta baixa i amb accés al petit jardí que figurava en la zona posterior. La Biblioteca s’inaugurà el 22 de juliol de 1948.

Finalment, l’augment de noves funcions aconsellaren el trasllat de la Biblioteca en un nou edifici i s’augmentà, en les dècades dels anys 70 i 80, el volum de la zona de les golfes apareixent dos cossos que flanquegen la coberta basilical de l’edifici. El 2005, la instal·lació d’un ascensor per facilitar l’accés a les diverses plantes ha provocat l’aparició d’un nou cos d’edifici en la zona de la coberta; per tant, la teulada aràbiga originària només ha perdurat en petits fragments.

El caràcter estilístic de tipus pairalístic, neonoucentista, que el 1944 es va donar a l’exterior de l’edifici, també va comportar un tipus de decoració interior similar. En la planta baixa encara es conserva tot el seguit de “falses” bigues del sostre, a la manera de les de les cases pairals; un arrimador de ceràmica –en tonalitats ocres i grogoses– recorre la planta i arriba a tota l’escala fins a la planta del primer pis. En aquesta planta –la més noble– s’hi ubiquen els principals despatxos i la Sala de Plens; també en els anys 90 va ser objecte d’una remodelació adequada als temps actuals. La Sala de Plens presenta un embigat amb l’aplicació de detalls decoratius; tota la fusteria –bancs, cadirals i taules- va ser dissenyada per Maynés i, per donar més sumptuositat a l’espai, el 2005 es va disposar el quadre de l’artista Oleguer Junyent, “Santa Maria Magdalena”, realitzat en els anys 40 i que sempre havia figurat en l’escala de l’Ajuntament.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005) AMEL (47.505; 3-27; Casa Consistorial) Escrita: Registre Cadastral (2006)

CARBONELL, Mn. Esteve,pvre.: Esplugues de Llobregat. Monografia Històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, pp. 34-37; 122-124; 161-162 i 251

CASTAÑÉ, Maria Teresa;MONTERO GÓMEZ,Maria Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat, Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1992, pp. 72-73

Catàleg d’Edificacions i Conjunts Històrico-Artístics. Esplugues de Llobregat, Ajuntament, 1984, Vol. 2, núm. 55

SANAHUJA I TORRES, Dolors; VILARDELL I TARRUELLA, Roser: Aproximació a la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 1984, p. 102 VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(16)
(17)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.53/173 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.53/173

DENOMINACIÓ : Casa Faura (3) Altres denominacions: Can Faura

SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 7

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Probablement mitjan segle XIX. Primera reforma, a la dècada de 1930, i segona, el 1955. Estil eclèctic que recupera elements del llenguatge noucentista

AUTOR: Climent Maynés i Gaspar (1894-1921-1981), arquitecte municipal (reforma 1955)

PROMOTOR : Gaietà Faura Astals

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM) CONTEXT :

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes

Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local.

Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Gaietà Faura Astals Condicions / servituds:

(18)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.53/173 -2- DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, desenvolupada en

parcel·la gòtica. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, coronada amb un acroteri massís i cornisa i fris que incorpora els buits de ventilació del sota coberta. La façana està composada amb tres buits de proporció vertical, dos a planta baixa, el comercial i l’entrada a la planta pis, i el tercer, a la planta pis, que és un ampli balcó tancat amb persiana de fusta de llibret mòbil, centrat a la façana; la barana del balcó és de brèndoles verticals de ferro en reganyol. El revestiment de la planta baixa és un estucat carreuat fins a la imposta, a nivell de llosa i forjat. En la planta pis, l’estuc carreuat forma un cadenat a manera de pilastres, emmarcant el revestiment llis i blanc de la resta de la façana .

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge i comerç Actual: Habitatge ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Tipologia de casa unifamiliar de la meitat del segle XX, de llenguatge noucentista, que forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Probablement va ser construïda a mitjan segle XIX, ja amb planta baixa i planta pis. Les diverses reformes, tal com es pot apreciar en la documentació gràfica, la reforma efectuada a mitjan anys 30 van substituir algunes de les obertures de la planta primera per un balcó i, en l’efectuada el 1955, aquest prengué unes mides molt més àmplies. S’ha mantingut el mateix tipus de coberta de teules aràbigues a dos aiguavessos perpendicular a les façanes, encara que és visible pel ràfec de coronament. La reforma de 1955, tot i mantenir un tractament de materials artesans, va substituir l’antic parament simple i llis per l’ús, en la planta baixa, d’un estuc encoixinat. La disposició en parcel·la gòtica manté en la zona posterior un pati-eixida.

L’ús destinat a habitatge i comerç, en els anys 40, com la majoria dels comerços de la plaça ostentà un rètol indicatiu del negoci de “Cacharrería”; a la dècada de 1980, l’ús comercial desaparegué, restant, però, el tractament en façana com a botiga.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005); AMEL (49-1017; 3-27)

TORMO BENAVENT,David: Esplugues de Llobregat. Recull Gràfic 1895-1965, El Papiol, Efadós, 1999

Escrita: Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(19)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.54/174 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.54/174

DENOMINACIÓ : Cal Nano (1)

Altres denominacions: Ca l’Espidión; casa Josep Bosch Piquet SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 8

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Probablement mitjan segle XIX. Estil historicista, casa artesana

AUTOR: de mestre d’obres desconegut

PROMOTOR : Família Bosch

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Habitatge amb façana a la plaça de Santa Magdalena, en el centre del nucli antic i a tocar de la Casa de la Vila

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Ajuntament d’Esplugues Condicions / servituds:

(20)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.54/174 -2- DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, desenvolupada

sobre parcel·la gòtica amb pati al darrere, comú amb la casa núm. 9, on es troben els antics estables i/o corrals. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una canal cornisa de coronament de la façana. Composada segons dos eixos, el principal amb la porta d’accés i el balcó de la planta pis, amb barana de ferro de brèndoles verticals que emfasitza l’entrada; el buit és tancat amb persiana de fusta de llibret mòbil. El revestiment de la façana és d’arrebossat pintat. L’estructura constructiva és a base de bigues de pi melis i revoltons.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge i estable Actual: Deshabitada ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: Valor tipològic com a casa unifamiliar de la meitat del segle XIX, que forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Cal Nano o Ca l’Espidión és una de les cases més antigues de la plaça de Santa Magdalena que ha restat inalterable al pas dels anys, tal com ho confirma la informació gràfica, des de principis de segle XX.

Ens trobem davant del cas típic de la casa artesana que feia les funcions d’habitatge i de lloc de productivitat, en aquest cas dedicat a les tasques de la pagesia. La casa núm. 8 està unida a la veïna (núm. 9) i, encara que en façana la motllura de coronament individualitza dues cases, pel que fa a la zona posterior, on hi ha ubicades les eixides, amb l’estable i els safareigs, forma un espai únic i comú. Malgrat que no s’han trobat els plànols originals a l’Arxiu, probablement va ser un mestre d’obres qui la projectà i construí, ja que el llenguatge, precís, escarit i amb lleus ressorts historicistes –la motllura de coronament del ràfec–, té com a contrapartida un parament completament llis. De fet, forma tot un conjunt unitari amb l’edifici veí.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (Foto 2005); AMEL (FS-19; 49.1017) Escrita: Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(21)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.55/175 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.55/175

DENOMINACIÓ : Cal Nano (2)

Altres denominacions: Casa Josep Bosch Piquet; Ca l’Espidión SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 9

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Probablement mitjan segle XIX. Estil historicista, casa artesana AUTOR: De mestre d’obres desconegut

PROMOTOR : Família Bosch

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Habitatge amb façana a la plaça de Santa Magdalena, en el centre del nucli antic i a tocar de la Casa de la Vila

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Descendents família Bosch Condicions / servituds:

(22)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.55/175 -2- DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, desenvolupada en

una parcel·la gòtica amb pati al darrere. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabada amb una canal cornisa de coronament de la façana; aquesta està composada segons tres eixos, amb buits de proporcions verticals. El balcó de la planta pis emfasitza el portal d’entrada del carruatge. Els buits de la planta pis estan tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil. La totalitat de la façana està revestida d’arrebossat i pintada de color clar. L’estructura constructiva és a base de bigues de pi melis i revoltons.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge i estable

Actual: Deshabitada i magatzem de la Colla “Els Tres Tombs” ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: El seu valor rau en la seva tipologia de casa artesana de mitjan segle XIX, que forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Cal Nano o Ca l’Espidión és una de les cases més antigues de la plaça de Santa Magdalena que ha restat inalterable al pas dels anys, tal com ho confirma la informació gràfica, des de principis de segle XX. És un cas típic de casa artesana, que feia les funcions d’habitatge i de lloc de productivitat, en aquest cas dedicat a les tasques de la pagesia. La casa núm. 9 està unida a la veïna (núm. 8) i, encara que en façana la motllura de coronament individualitza dues cases, pel que fa a la zona posterior, on hi ha ubicades les eixides, amb l’estable i els safareigs, forma un espai únic i comú.

Malgrat que no s’han trobat els plànols originals a l’Arxiu, probablement va ser un mestre d’obres qui la projectà i construí, ja que el llenguatge, precís i amb lleus ressorts historicistes –la motllura de coronament del ràfec–, té com a contrapartida un parament completament llis. De fet, forma tot un conjunt unitari amb l’edifici veí.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (Foto 2005); AMEL (FS-19; 49.1017) Escrita: Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(23)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.56/176 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.56/176

DENOMINACIÓ : Edifici Plaza Altres denominacions: Edifici “Lillo”

SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 10-11

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1968. Arquitectura de llenguatge neogaudinista AUTOR: Josep de José Maria i Lillo, arquitecte (títol, 1959) PROMOTOR : Eduardo y Alberto Gadea

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Bloc d’habitatges ubicat a la plaça de Santa Magdalena en ple nucli antic, flanquejat per habitatges unifamiliars

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Comunitat de propietaris Condicions / servituds:

(24)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.56/176 -2- DESCRIPCIÓ : Edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i nou plantes, amb

quatre habitatges per planta i dos en el sobreàtic, ocupant la quasi totalitat de les parcel·les gòtiques originàries. Es cobreix amb coberta plana de terrat. La planta baixa està destinada a ús comercial. La façana de la planta entresòl es resol amb un ampli finestral-tribuna en què destaquen piràmides de planta rectangular amb tres cares revestides de trencadís ceràmic; la quarta cara és l’entrada de llum. En la resta de les plantes, a tota alçada sobresurten volums tancats, o oberts (balcons); el sota balcó de perímetre trencat està revestit de peces ceràmiques. Els altres elements que actuen per emfasitzar la construcció és la tribuna-finestral de l’entresòl que recorre tot l’ample de l’edifici desenvolupant formes triangulars, revestides les cares per rajols ceràmics de diverses mostres decoratives. Novament trobem una diversitat de mostrari de rajols en cadascun dels sota-balcons de les diverses plantes; finalment, els barrots corbats dels balcons completen l’excés de decoració. El perfil de la façana a la plaça, que és el que s’ha emfasitzat més, desenvolupa un joc d’entrants i sortints, en part degut als balcons que flanquegen a ambdós costats l’edifici, i en part, també, pel cos central resolt a base de maons disposats en punta de diamant, que generen un caràcter expressionista.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Dos habitatges unifamiliars i comerç Actual: Habitatges plurifamiliars i comerç ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: La disconformitat del volum respecte els edificis veïns, de tipus unifamiliars, fa que tingui un aspecte d’edifici singular. És interessant la ceràmica que decora la façana i el tractament de l’obra vista. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Donar a les façanes mitgeres un acabat de façana vista, per la seva contundència en el paisatge urbà.

DADES HISTÒRIQUES: Sobre dues parcel·les gòtiques, una d’elles ocupada per la “Ferreteria Anglí” i, l’altra, per la casa coneguda com “Can Cols”, el 1968 es construí aquest bloc de pisos projectat per l’arquitecte Josep de José Maria i Llillo, per encàrrec d’Eduardo i Alberto Gadea, constructors. Les nou plantes de l’edifici sobrepassen qualsevol altra actuació del nucli antic i l’ocupació sencera de la parcel·la en profunditat, també. Són quatre habitatges per replà, excepte el sobreàtic, que té dos habitatges per replà.

Diversos punts emfasitzen aquest edifici singular; l’entrada n’és un d’ells. En aquesta s’hi mostren dos grans pilars en formigó que limiten, a banda i banda, el cancell d’entrada, on tot el sostre es troba revestit per rajols de ceràmica amb mostres diverses decoratives. Inscrit en un dels costats, sobre fons de marbre i en lletres daurades, hi figura la inscripció següent: “1968. José José Maria Lillo, arqu. Luis Díaz Agulló, apar. Gadea M. Hnos, contratista”, així com el de “Edificio Plaza”.

(25)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.56/176 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 Si comparem el projecte amb el resultat final, la solució era més

moderada en conjunt, per tant, va ser de la mà del constructor que el decorativisme va voler marcar la “creativitat” del promotor-constructor. El 1990, l’envà pluvial va ser substituït per l’actual.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (Fotos 2005); AMEL (FS-19; 72/76) Escrita: AMEL: Llicències d’obres, Exp. 72/76; 668/90

Anuario 1969. Barcelona, Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, núm. 73, p. 106

Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(26)
(27)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.R.04/177 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.R.04/177

DENOMINACIÓ : Cases Parroquials Altres denominacions: Casa de les Ànimes

SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 12-13

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Construïda abans de 1877 (núm. 12) i probablement de finals del segle XIX (núm. 13). Reformada la núm. 12 el 1933. Reformades ambdues el 1985. Llenguatge eclèctic

AUTOR: De la reforma de 1985, David Barrera Viladot, arquitecte (títol, 1984) PROMOTOR : Ferran Muñoz Resano, prevere

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Arquitectura religiosa (R) CONTEXT : Habitatges amb façana a la plaça de Santa Magdalena, dins el nucli

antic de la vila RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Parròquia de Santa Maria Magdalena d’Esplugues Condicions / servituds:

(28)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.R.04/177 -2- DESCRIPCIÓ : Inicialment eren dues cases entre mitgeres, desenvolupades sobre

parcel·la gòtica i ocupant la parcel·la de forma desigual; van ser unificades formalment i cromàticament en la darrera intervenció, de l’any 1985. Consten de planta baixa i dues plantes pis, es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de les plantes pis està composada segons tres eixos amb buits de proporcions verticals emmarcats per un ressalt; la verticalitat està contrastada per dues impostes a nivell del forjat. La façana queda rematada per un acroteri de perfil corbat. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Religiós Actual: Religiós ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Formen part del conjunt unitari que configura la plaça, i constitueixen un testimoni de les edificacions més antigues del nucli antic. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Des d’antic han estat propietat de la Parròquia de Santa Maria Magdalena d’Esplugues; la casa núm. 12 sabem que va ser construïda abans de 1877, però en l’Arxiu no s’han trobat els plànols corresponents. Aquesta casa va ser coneguda com “Casa de les Ànimes”, encara que també, llavors, pel Llibre d’Actes del Ple del 14 de gener de 1877, sabem que en aquells moments feia les funcions de Casa Consistorial i escola de nenes. També s’hi ubicà el Centre Catòlic de Santa Magdalena, quan es fundà el 1897. Va romandre en aquestes

cases fins al 1912, quan es traslladà. La titularitat d’ambdues fa que les puguem considerar coetànies, ja que en fotografies de principis del segle XX apareixen ambdues construccions.

El 1933, Carmen Camps Vda. Milà va procedir a refer la façana de la casa núm. 12 i podem atribuir que la imatge d’aquesta restauració –amb finestres proveïdes de jardineres amb mosaics en escac blaus i blancs- va perdurar fins la reforma de 1985.

La darrera reforma efectuada el 1985 per l’arquitecte David Barrera Viladot, va significar augmentar en una planta més el que sempre havia prevalgut com a planta baixa i una planta pis. L’estudi acurat de la composició de la façana d’ambdues cases va respectar antigues obertures, motllures i baranes dels balcons. El cos d’edifici de la nova planta amb les finestres manté un criteri de buits i plens en sintonia amb els tipus d’edificacions antigues; igualment que el tipus de parament de tot el conjunt.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: TORMO BENAVENT,David: Esplugues de Llobregat. Recull Gràfic 1895-1965, El Papiol, Efadós, 1999, p. 168

AMEL: (Foto carruatge). Llicències d’obres, Exp. 58/85 AMV: (Fotos 2005)

(29)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.R.04/177 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia Històrica, Barcelona, Tipografia Emporium, 1949 p.217

Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(30)
(31)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.57/178 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.57/178

DENOMINACIÓ : Casa Gertrudis Galtés i Ventura Pi Altres denominacions: Can Galtés; Ca la Pediatra SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 15

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Mitjan segle XIX, reformada el 1909 i el 1922. Estil eclèctic-modernista AUTOR: De la reforma de 1922, Josep Graner Prat, mestre d’obres (1844-títol,

1872-1930)

PROMOTOR : Gertrudis Galtés i Ventura Pi

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Edifici amb façana a la plaça de Santa Magdalena, dins el nucli antic de la vila

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Família Pi Condicions / servituds:

(32)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.57/178 -2- DESCRIPCIÓ : Edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis,

desenvolupada en una parcel·la gòtica. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està composada segons dos eixos de buits verticals, emmarcats en el terç superior; el principal s’emfasitza amb balcons de brèndoles de perfil corb treballades en reganyol. La façana està coronada amb un acroteri massís recolzat en un arquitrau que incorpora els buits de ventilació de la coberta.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge i comerç

Actual: Habitatges i comerç

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Forma part del conjunt unitari que configura la plaça, perfectament integrada a l’entorn edificat. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: La casa originària va ser construïda a mitjan segle XIX, però no s’han trobat els plànols en l’Arxiu; sí, en canvi, fotografies de principis del segle XX, que ens porten a identificar-la com a casa de planta baixa i pis, que feia destacar la seva volumetria de la resta d’edificacions. El 1909 va ser objecte d’una restauració de la façana. La reforma efectuada pel mestre d’obres Josep Graner Prat, el 1922, és la que va modificar-ne l’estructura, en augmentar en una planta més l’edifici i establir una entrada individualitzada per accedir als pisos, independent de la planta baixa.

En els anys 30 del segle XX hi havia una perruqueria, regentada per Teresa Fàbrega, amb el nom de “Moristar”. En el 2000 s’hi ubicà un nou comerç dedicat al ram de la telefonia

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005); AMEL: Llicències d’obres, Exp. 1922; Foto 6194-2 Escrita: AMEL: Llicències d’obres, Exp. 1922

BASSEGODA NONELL, Juan: Los Maestros de Obras de Barcelona,

Barcelona, Editores Técnicos asociados, 1973 (2a. ed.)

Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(33)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.58/179 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.58/179

DENOMINACIÓ : Casa Vilardell

Altres denominacions: Can Vilardell; Ca n’Artigas SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 16 DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1815

AUTOR: Mestre de cases desconegut

PROMOTOR : Família Artigas

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Edifici amb façana a la plaça de Santa Magdalena, dins nucli antic de la vila

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Ajuntament d’Esplugues Condicions / servituds:

(34)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.58/179 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i pis, desenvolupada en una parcel·la gòtica amb pati al darrere. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Façana composada segons dos eixos, el principal amb el portal d’accés emfasitzat pel balcó de la planta pis, limitat per una barana de ferro de brèndoles verticals. Està revestida amb arrebossat pintat de color blanc, rematada amb una imbricació de peces ceràmiques i canal de tortugada Cal indicar, malgrat la modèstia de la construcció, totes les característiques d’un edifici del segle XIX: materials de tàpia, arrebossat del parament i fusteria en el balcó i en la porta d’accés.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge i artesana

Actual: Sanitat i beneficència; deshabitat ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: Perdurabilitat del model original de casa artesana que forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica. PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: No s’han trobat en l’Arxiu els plànols originals, la data de 1815 és la que figura en les dades del Cadastre i hem de suposar que la construí un mestre de cases. Les característiques d’aquest habitatge i taller de modista (Roser Artigas), són les pròpies de la casa artesana, malgrat els diversos usos que va tenir després: taller de sabateria, en els anys 40 –instal·lant-s’hi el rètol de “Zapateria”- i, després, centre assistencial –tal com encara figura en els sis rajols encastats en la paret “Ayuntamiento de Esplugas de Llobregat. Asistencia Social”- quan passà en la dècada de 1980 a titularitat pública. Pràcticament no s’ha alterat la seva façana, però quan es convertí en edifici d’ús públic, la finestra de la planta baixa va ampliar-se i va desaparèixer l’acroteri. BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMEL (Fotos 44.452; 6194-2); AMV (2005) Escrita:

AMEL: Llicències d’obres, Exp. 1949; Matrius industrials 1930 Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(35)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.15/180 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.E.15/180

DENOMINACIÓ : Centre de Salut; Secció de Comunicació i Participació de l’Ajuntament Altres denominacions:

SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 17

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Finals segle XIX; primera reforma el 1934; darrera reforma, a la dècada de 1980. Interpretació moderna del llenguatge popular

AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : De la darrera reforma dels anys 80, l’Ajuntament

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Equipament (E)

CONTEXT : Edifici amb façana a la plaça de Santa Magdalena, dins la trama de casc antic

RÈGIM URBANÍSTIC

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Ajuntament d’Esplugues Condicions / servituds:

(36)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.15/180 -2- DESCRIPCIÓ : Es tracta d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i

planta pis, desenvolupat en una parcel·la gòtica amb pati al darrere. La coberta és en terrat a la catalana, amb una cornisa que limita la barana de ferro de brèndoles verticals; uns espiralls fan la funció de càmera de ventilació. La planta baixa està destinada a espai assistencial i en la planta pis s’hi ubiquen els serveis de comunicació de l’Ajuntament. Tot el parament és llis, a base d’estucat, que li dóna un cert lligam amb la factura artesanal que tenia en origen i que era comuna a totes les cases de la plaça. La composició de buits i plens de la façana, des del segle XIX fins a l’actualitat, han modificat els ritmes de buits i plens, sobretot en la planta del primer pis al substituir-se el balcó i la finestra per un gran finestral apaïsat tripartit i emmarcat amb ressalts de l’estuc. L’horitzontalitat està reforçada amb la imposta a nivell del forjat de planta baixa. Pel que fa a la planta baixa, es va mantenir l’obertura del portal i només la finestra va ser reconvertida en porta d’accés a la planta pis, situant-s’hi una escala en l’interior.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar

Actual: Dependències administratives

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El valor d’aquesta casa entre mitgeres rau en la seva tipologia, ja que forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Per documentació gràfica conservada a l’Arxiu, malgrat no s’hagin trobat els plànols, aquesta casa tenia les mateixes característiques que les cases colindants, sobretot amb una d’elles (l’actual Farmàcia Jené) amb qui compartia el mateix tipus de ràfec limitat per una motllura correguda. El 1934 va ser reformada apareixent una finestra més al costat del balcó de la planta del primer pis, ja que el seu ús destinat a habitatge unifamiliar requeria unes millors condicions higièniques. Sabem que el 1950 s’hi ubicà una lleteria i s’incorporà en la façana un gran rètol amb el nom de “Lecheria”.

Va ser a finals de la dècada de 1970 o principis de la dels que passà a ser propietat de l’Ajuntament i a tenir un ús públic. Primer va ser jutjat i dispensari; després només va desenvolupar les funcions de “Centre de Salut”, que ocupava la planta baixa, i de “Secció de Participació i Comunicació” –com indiquen els rètols de la façana- en la planta pis. Tot aquest seguit de nous usos feren que s’alterés la composició de la façana originària.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMEL (Dispensari; 44-452; 6194-2); AMV (2005) Escrita: AMEL, Llicències d’obres, Exp. 1934; 1950

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(37)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.59/181 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.59/181

DENOMINACIÓ : Farmàcia Jené Altres denominacions: Farmàcia Morató

SITUACIÓ : Plaça Santa Magdalena, 18

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Construïda el 1944, subtituint l’edificació antiga. Reformada el 1947 i 1988. Eclecticisme modern.

AUTOR: Joan Amat Farga, arquitecte (títol-1934) PROMOTOR : Benvingut Colomer Palou

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Edifici amb façana a la plaça de Santa Magdalena, dins el casc antic de la vila.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Francesc Jené Condicions / servituds:

(38)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.59/181 -2- DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb un cos annex

a la part de darrera de planta baixa i dues plantes, ocupant la quasi totalitat de la parcel·la gòtica. Es cobreix amb coberta plana, limitada per una barana de ferro de brèndoles verticals. En la planta pis sobresurt una galeria tribuna que ocupa la quasi totalitat de l’ample de la façana; la qual és composada simètricament amb tres buits frontals. La planta baixa està revestida amb aplacat de pedra.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge, comerç, industrial

Actual: Habitatge, industrial

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Forma part del conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: El 1944 va ser enderrocada una edificació de mitjan segle XIX. El nou projecte, de Joan Amat Farga, incorporà en la planta del pis una gran tribuna i coronà l’edificació per una balustrada que corresponia a la zona del terrat. També una sèrie de motllures delimitant cadascuna de les plantes donava a la construcció un estil de “novoclassicisme” de postguerra. El 1947, Dolors Morató Portell (farmacèutica) procedí a reformar la planta baixa, incloent-hi un gran rètol amb el distintiu de “Farmacia”. I la resta del pati de la parcel·la va ser ocupat per una edificació destinada a laboratori. Va correspondre al mateix arquitecte la reforma i la nova construcció.

El 1988, com a “Farmàcia Jené” s’amplià la marquesina, i en els anys 90 del segle XX foren substituïts els aplacats de planta baixa per d’altres de marbre, es restaurà la façana i els balustres del coronament van ser substituïts per una barana simple de ferro

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005); AMEL : Llicències d’obres, Exp. 24/44; Foto 6194-2 Escrita: AMEL, Llicències d’obres, Exp. 24/44; 20/47; 489/88

Registre Cadastral (2006)

VIDAL Mercè; VILARDELL Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(39)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.60/182 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.60/182

DENOMINACIÓ : Casa Angelina Rosselló Tarrés Altres denominacions: Foto Tarrés

SITUACIÓ : Plaça Santa Magdalena, 19

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Construïda a mitjan segle XIX. El 1964 va ser objecte de reforma. AUTOR: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894-títol, 1921-1981) PROMOTOR : Angelina Roselló Tarrés

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Situada en el casc antic, en un dels espais urbans més emblemàtics al trobar-s’hi la Casa de la Vila.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Francesc Jené Condicions / servituds:

(40)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.60/182 -2- DESCRIPCIÓ : Es tracta d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i

planta pis, desenvolupada en una parcel·la gòtica amb pati al darrere. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana; té un petit pati en la zona posterior. La planta baixa està destinada a botiga i en la planta pis s’ubica l’habitatge. Tot i la modèstia de la construcció, el tractament acurat de la composició de la façana, mantenint un tipus d’obertura –porta d’accés i balcó de la planta pis, cornisa de coronament-, així com materials tradicionals amb els que es recupera cert llenguatge historicista –encoixinat i plafons en la cornisa- atorguen a tot l’habitatge un caràcter molt en sintonia amb el casc antic i amb la resta del conjunt de la plaça Santa Magdalena. El balcó en ferro forjat de brèndoles verticals i el motiu decoratiu de la llinda són elements que complementen la composició.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar i comerç Actual: Habitatge unifamiliar i comerç ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El valor d’aquesta casa entre mitgeres rau en la seva tipologia, ja que forma part d’un conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: La casa es coneixia com “Ca l’Angelina” i la propietària tenia una botiga dedicada a merceria; després s’hi ubicà “Foto Tarrés”; ambdós establiments havien estat molt coneguts tant en l’època de la postguerra com en les dècades dels 70 i 80. La disposició d’una entrada lateral com accés de la planta pis va permetre als darrers propietaris (la família Jené), convertir la planta en habitatge independent de la botiga, ja que abans, des de la planta baixa també s’hi accedia. Ha estat en la dècada dels anys 90 del segle XX que s’hi ha practicat una restauració a tot el conjunt i s’han delimitat els usos.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMEL Llicències d’obres Exp. 290/64; Foto 16-35; AMV (Foto 1-2/2005) Escrita: AMEL Llicències d’obres Exp. 290/64

Registre Cadastral (2006)

VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(41)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.61/183 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.61/183

DENOMINACIÓ : Casa Lluís Giralt i Rovira Altres denominacions: Can Giralt; Can Mercè Fàbregas SITUACIÓ : Plaça de Santa Magdalena, 20

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Finals del segle XIX; reformada l’any 1928. Arquitectura noucentista AUTOR: Nicolau M. Rubió i Tudurí, arquitecte municipal (1891-títol, 1918-1981) PROMOTOR : Lluís Giralt Rovira

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Edifici amb façana a la plaça de Santa Magdalena, dins la trama de casc antic.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Mercè Fàbregas Condicions / servituds:

(42)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.61/183 -2- DESCRIPCIÓ : Edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, i

ocupa gairebé tota la profunditat de la parcel·la gòtica. Es cobreix amb coberta de terrat pla a la catalana. És l’edifici més emblemàtic de la plaça pel tractament acurat de la composició de la façana, segons dos eixos verticals amb buits de proporció vertical, tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil. Les baranes dels balcons són de ferro, de brèndoles verticals. El coronament mostra una balustrada interrompuda al centre per un frontó rectangular, decorat amb un requadre rebaixat on figuren inscrites les inicials del propietari “LG” i la data de la reforma, 1928. L’ornament més destacat de la façana és el plafó esgrafiat central, que recorre les dues plantes superiors de l’edifici amb el motiu decoratiu d’una garlanda emmarcada per doble requadre. Dues pilastres emmarquen verticalment la façana principal. Totes les característiques estilístiques situen aquest edifici en el corrent noucentista.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatges i botigues Actual: Deshabitat ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El valor d’aquesta casa entre mitgeres recau en la seva tipologia representativa del llenguatge noucentista, ben integrada en el conjunt unitari que configura la plaça. Zona d’Expectativa Arqueològica. PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Va ser edificada probablement a finals del segle XIX, segons fotografia de 1903 (“N. 2 Esplugas Plaza de Santa Magdalena - Aloy”). En aquell moment era una casa de planta baixa i dues plantes, però amb balcons només al primer pis i finestres llindades en el segon; el coronament era mitjançant coberta a dos aiguavessos perpendicular a la façana principal, amagada per un acroteri. La porta d’accés estava desplaçada a un dels costats. El ritme vertical marcat per les obertures era el que unificava tot el conjunt.

Fou objecte de reforma el 1928, segons projecte de l’arquitecte municipal Nicolau M. Rubió i Tudurí. La reforma atorgava al conjunt de l’edifici un caràcter més urbà. Això no obstant, la realització final difereix del projecte, sobretot en el tipus d’obertures que, d’arcs de mig punt adoptaren la forma llindada, com era en origen. El projecte de Rubió, afí als cànons noucentistes, establí una distribució equilibrada de buits i plens i reforçà la simetria de l’eix que marca la porta d’accés de la planta baixa. Es desconeix qui va ser l’autor dels esgrafiats que destaquen en la zona central, un gran plafó de garlandes, i, en el coronament superior, les inicials del propietari “L G” i la data de la reforma “1928”. Les tonalitats ocres de l’esgrafiat central ressalten sobre el carreuat estucat de la resta de parament i atorguen a l’edifici un valor de distinció.

En els anys 40 varen instal·lar-se en planta baixa dues botigues, la “Rellotgeria Cervelló” i la “Llibreria Terán”; ja entrats els anys 90, una botiga de cosmètics va substituir una de les anteriors.

(43)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.61/183 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2005); AMEL: Llicències d’obres. Exp. 16/28; Foto 1903 Escrita: AMEL: Llicències d’obres. Exp. 16/28.

Registre Cadastral (2006)

ROMA CASTAÑÉ, Maria Teresa; MONTERO GÓMEZ, Maria Teresa:

Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat, Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana, 1992, p. 46. VIDAL, Mercè; VILARDELL; Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

(44)
(45)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.62/184 -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.62/184

DENOMINACIÓ : Casa Josep Fortuny i Caldes Altres denominacions: Can Fortuny, Botiga “Annexa” SITUACIÓ : Plaça Santa Magdalena, 21-22

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Construïdes probablement a mitjan segle XIX. Reformades l’any 1958. Eclecticisme modern

AUTOR: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894-títol, 1921-1981) PROMOTOR : Josep Fortuny Caldes (reforma any 1958)

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Habitatges unifamiliars, ocupant els baixos botigues, situats en la façana que conforma la plaça de Santa Magdalena del nucli antic.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 12 Substitució d’edificació antiga Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Botiga “Annexa” i Ajuntament d’Esplugues Condicions / servituds:

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :