TÍTOL DE L’EXPOSICIÓ: Qui ens donà l’esponja per esborrar tot l’horitzó? ARTISTA:
Michael Najjar.
PRODUCCIÓ: Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. ESPAI: Aljub.
DATES DE L’EXPOSICIÓ: Del 3 de juliol al 30 d’agost de 2015. INAUGURACIÓ: 2 de juliol de 2015 a les 20:00 hores.
ACTIVITAT: Encontre amb Michael Najjar dia 2 de juliol a les 19:00 hores.
En-trada gratuïta.
FITXA TÈCNICA
Pàgina Oficial d’Es Baluard
http://www.esbaluard.org Es Baluard a Twitter http://www.twitter.com/EsBaluard Es Baluard a Facebook http://bit.ly/civ6aT Es Baluard a Youtube http://www.youtube.com/user/MuseuEsBaluard INFORMACIÓ
Després de Miao Xiaochun, aquest estiu Es Baluard presenta a l’Aljub una mostra temàtica individual d’un artista internacional. En aquest cas Michael Najjar, creador alemany, l’obra del qual se centra en elements crucials de la nostra societat moderna dirigida i controlada pels ordinadors i les tecnologies de la informació. La seva estètica futurista s’interroga sobre les transformacions socials originades per la ciència i la tecnologia i busca reflexions utòpiques i filosòfiques a través de complexes sèries temàticament unides.
Des de 2011 Najjar està treballant en les sèries «espai exterior» centrades en els avenços més innovadors al voltant del viatge i l’exploració espacial. L’exposició que es presenta a Es Baluard mostra diversos capítols i situacions del seu ampli entrenament com astronauta per a la realització del seu propi vol espacial que serà la part essencial en les actuals sèries.
Els tres vídeos equilibrium (2013), spacewalk (2013), i skyfall (2015), exhibit ara per primera vegada a Espanya, mostren respectivament a Najjar en la seva formació per al vol espacial, en un vol supersònic en un MiG-29; en les profunditats d’un enorme hidrolaboratorio a La Ciutat de les Estrelles a Rússia; i en un salt HALO (High Altitude-Low Opening) des d’una altura de 10.000 metres. Portant la seva fortalesa física al límit, Najjar se situa a la banda hostil (i fins i tot potencialment mortal) per obtenir enregistraments d’alta qualitat estètica que sorprenguin l’espectador i plantegin preguntes sobre els diferents extrems de l’existència -la vida i la mort, el temps i l’espai, d‘allò bell i d’allò repulsiu. En el vol supersònic, en el salt de gran altitud i en la pràctica de busseig, Najjar actua com un artista conceptual que elabora meticulosament seu storyboard i també com a protagonista, emprant el seu propi cos a l’acció performativa. Nascut el 1966 a Landau (Alemanya), Najjar viu i treballa a Berlín. La seva obra ha estat mostrada en nombrosos museus i centres d’art de tot el món, entre els quals podem destacar el ZKM-Museum für Neue Kunst, Karlsruhe, Alemanya (2015, 2013), Center for the Performing Arts, Nova York, EUA (2015), MAMM- Multimedia Art Museum Moscow, Moscou (2014), LAboral Centro de Arte y Creación Industrial, Gijón (2014), Borusan Contemporary, Istanbul (2013), CAC- Centro de Arte Contemporáneo de Málaga (2010), TEA- Tenerife Espacio de las Artes, Santa Cruz de Tenerife (2010), New Media Art Institut, Amsterdam (2009) Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2008), Fundació Joan Miró, Barcelona (2004), entre d’altres. La seva obra està present en col·leccions públiques i privades com la ZKM-Museum of Contemporary Art, Kalsruhe, Alemanya; Museum Ludwig, Colònia, Alemanya, CAC- Centro de Arte Contemporáneo de Málaga; Deichtorhallen-International House of Photography, Hamburg, Alemanya; TEA- Tenerife Espacio de las Artes, Santa Cruz de Tenerife; DA2-Domus Artium 2000, Salamanca; Museo de Bellas Artes, Santander; Colección Pilar Citoler, Espanya.
Michael Najjar
Qui ens donà l’esponja per esborrar tot l’horitzó?
skyfall
2015
Vídeo HD 16:9, monocanal, estèreo Duració: 4.05 min
En col·laboració amb Dieter Jaufmann
El vídeo skyfall (2015) tracte la relació entre la força gravitatòria i el cos humà. A la seqüència inicial la mirada de l’espectador es mou a través d’una espessa capa de núvols cap a l’horitzó. Un paisatge que, en la seva abstracció sublim, podria ser una pintura de Mark Rothko.
De sobte, inesperadament, el paisatge comença a tremolar i a sacsejar-se com si la gravetat forcés la mirada de l’espectador cap avall. Dos cossos units es precipiten en caiguda lliure cap a la Terra; cauen en picat, sense control, a través del temps i de l’espai, disminuint gradualment la velocitat fins que es queden a pocs centímetres de l’espectador, buscant el contacte visual directe amb ell. I, ara, la caiguda canvia a un estat d’ingravidesa flotant. Sembla que vencen la força de la gravetat de la Terra; lentament els dos cossos pugen de nou cap al cel i retrocedeixen en la distant boira.
En els anys vint del segle passat, aquest va ser el somni febril de la modernitat, obsessionada amb l’estat d’ingravidesa. Villa Savoye de Le Corbusier de 1929 sembla desprendrer-se del sòl; el projecte, Wolkenbügel, del Lissitzky’s surava sobre la ciutat. Més tard, Yves Klein va saltar a la ingravidesa; i els astronautes van donar salts sense esforç sobre la superfície de la Lluna. Superar la força gravitatòria de la Terra és, el primer requisit per al vol espacial i, al mateix temps, el seu primer obstacle.
skyfall parteix d’un salt HALO (Alta Altitud Baixa Obertura) que Michael Najjar va realitzar el 2014 als EUA, fou el primer artista en el món en fer-ho. En tàndem Najjar va saltar des d’un avió a -50º centígrads i des d’una altura de 10.000 metres precipitant-se en caiguda lliure dos minuts a una velocitat de 300 km/h cap a la superfície de la Terra.
equilibrium 2013
Vídeo HD 16:9, monocanal, estèreo Duració: 5.30 min.
En col·laboració amb Dieter Jaufmann
equilibrium explora processos de vertigen i desorientació. Un pilot assegut en un caça MiG-29 es llança al blau profund. U vol estratosfèric en els límits de l’espai permet al pilot veure la curvatura de la Terra, la foscor del cel i experimentar l’acceleració d’alta velocitat en combinació amb altes forces G. Les maniobres extremes de vol causen pertorbacions en el sistema vestibular humà, responsable del nostre sentit de l’equilibri i de l’orientació espacial. Els astronautes han de lluitar contra aquesta sensació de confusió en les seves estades a ambients de
spacewalk 2013
Vídeo HD 16:9, monocanal, estèreo. Duració: 3.31 min
En col·laboració amb Thomas Rusch
Aquest vídeo explora la connexió entre espai, gravetat i cos humà. Un cosmonauta s’introdueix en el que pareix ser un ambient industrial. Però, de sobte, l’aparició del globus terraqüi a través d’un ull de bou trastoca l’entorn del cosmonauta i posa en entredit la relació entre el món real o la realitat fabricada. L’obra es basa en una sessió d’entrenament realitzada per Michael Najjar a desembre de 2012 al Centre d’Entrenament de Cosmonautes Gagarin a la Ciutat de les Estrelles, Rússia.
L’espai és una continuïtat eterna i immutable que s’estén infinitament en totes direccions. No podem imaginar un límit a cap lloc, sense pensar immediatament que hi ha espai més enllà d’aquest. Pensar en termes de límits és restringir la realitat.
IMATGES (SELECCIÓ)
Michael Najjar, spacewalk, 2013. Vídeo HD 16:9, monocanal, estèreo. Durada: 3.31 min. En col·laboració amb Thomas Rusch
Michael Najjar, equilibrium, 2013. Vídeo HD 16:9, monocanal, estèreo. Duració: 5.30 min. En col·laboració amb Dieter Jaufmann.
Michael Najjar, skyfall, 2015. Vídeo HD 16:9, monocanal, estèreo. Duració: 4.05 min. En col·laboració amb Dieter Jaufmann.