• No se han encontrado resultados

Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Març 2006

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Març 2006"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

A les obres de rehabilitació inte-gral que Parcs i Jardins està fent al Parc del Turó de Monterols li queden setmanes de vida. De les intervencions, se'n destaquen les obres que s’estan fent a l’àrea de gossos i a l’àrea de jocs infantils, a més de la constr ucció d ’una nova àrea de jocs. També s’hi està construint xarxes de col·lectors i de rec, i s’està pavimentant un al-tre cop els camins i les places. El projecte de rehabilitació pre-veu la millora de la fertilitat de les superfícies de cultiu, que es consolidarà amb nous arbres i ar-bustos. L a vegetació del parc, rústica , densa i var iad a , gua-nyarà arbres de 14 espècies dife-rents.

El Parc de Monterols

acabarà les obres en breu

Acord ciutadà per a una ronda

del Mig amb voreres més amples

Àrea de jocs infantils.

PROJECTE

Menys trànsit i

més arbres i passos

de vianants

PARTICIPACIÓ

El projecte final és el

resultat d’un procés de

participació ciutadana

INVERSIÓ

Aquesta actuació té

un pressupost d’uns

25 milions d’euros

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Montse Mañach

L’ànima del berenador

Font de les Planes

“Aquest és un lloc

de trobada on

tot l’any la gent ve

a fer-se la carn

a la brasa”

SOCIETAT Pàg. 4

Els nostres

carrers porten

nom de dones

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Iniciació a l’esgrima

Cursos al Centre Cívic

Vallvidrera Vázquez

Montalbán

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Matriculació escoles

Jornades de portes obertes

dels mesos de març i abril

E N T I TAT S Pàg. 6

Fundació Auxilia

Més de 50 anys atenent

persones amb deficiències

SARRIÀ-SANT GERVASI

B A R C E L O N A

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • M a r ç 2 0 0 6

(2)

SARRIÀ-SANT GERVASI

SARRIÀ-SANT GERVASI

B A R C E L O N A

2

Març 2006

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Anglí, 31.

Telèfon d’informació 010

(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic de Sarrià 93 205 02 29 Eduardo Conde, 22-42.

Centre Cívic l’Elèctric 93 205 40 09 Ctra. de Vallvidrera a les Planes, 98.

Centre Cívic

Vallvidrera-Vázquez Montalbán 93 406 90 53 Reis Catòlics, 22-34.

Casal de Joves Sant Gervasi 93 597 13 09 Pg. de Sant Gervasi, 49.

Espai Cultural Pere Pruna 93 418 65 37 Ganduxer, 130.

BIBLIOTEQUES

Bibl. Collserola-Josep Miracle 93 406 91 11 Reis Catòlics, 16-34.

Biblioteca Clarà 93 280 15 47 Doctor Carulla, 22-24.

Biblioteca del Centre Docent 93 254 09 07

d’Ensenyament Sup. Abat Oliba

Bellesguard, 30.

Biblioteca La Llotja 93 417 38 40 Ciutat de Balaguer, 17.

SERVEIS SOCIALS

C. Serveis Socials Sant Gervasi 93 217 24 47 Saragossa, 74

C. Serveis Socials Sarrià 93 291 65 45 Salvador Mundi, 6 bis.

CSS Sarrià (annex Les Planes) 93 204 86 04 Ctra. Vallvidrera a Barcelona, 6.

CSS Sarrià (annex Vallvidrera) 93 406 84 53 Reis Catòlics, 2.

GENT GRAN

Associació Cultural Asoculca 93 434 06 70 Bertran, 41.

Casal de Gent Gran Can Fàbregas 93 203 21 43 Plaça Pere Figuera, 1.

Llar de Jubilats Mossèn Lluís Vidal93 417 82 36 Bigai, 12.

Casal de Gent Gran Can Castelló 93 414 28 57 Castelló, 1-7.

Club Vedruna 93 200 39 31

Sant Hermenegild, 11-13.

Esplai Bonanova 93 201 88 06 Muntaner, 441.

Casal Sant Ildefons 93 200 75 15 Marià Cubí, 111.

Club de l’Avi Parr. M. Auxiliadora 93 203 52 52 Pg. Sant Joan Bosco, 70.

Llar Santa Cecília 93 418 06 12 Craywinckel, 12.

Casal Sala del Roser 93 203 03 39 Clos de Sant Francesc, 62.

Casal M. de Déu de Gràcia 93 218 74 03 Pl. Lesseps, 25.

ALTRES SERVEIS

Centre de Normalització 93 217 87 23

Lingüística (Gràcia-Sarrià)

Príncep d’Astúries, 45, 2a.

GUÀRDIA URBANA

U.T. Guàrdia Urbana Sarrià-Sant Gervasi

Av. Josep Vicenç Foix, 55.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Iradier, 9-11.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Sarrià 93 204 22 88

Bonaplata, 54-58.

CAP Marc Aureli 93 241 38 20 Marc Aureli, 18-20.

CAP Pere Virgili 93 209 02 60 Esteve Terrades, 30.

CAP Sant Gervasi 93 212 00 84 Pg. de Sant Gervasi, 83-85.

CAP Vallvidrera 93 406 84 53 Reis Catòlics, 2.

CAP Les Planes 93 280 56 32

Ptge. Solé i Pla, 16-18 (local 1).

Centre Geriàtric Municipal 93 254 13 13 Sant Joan de la Salle, 42.

Hosp. Sant Gervasi-La Rotonda 93 417 04 00 Pg. Sant Gervasi, 51-53.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Dilluns 13 de març

Don Giovanni

A les 20.30 h. Escola de música Can Ponsic (av. J.V. Foix, 57) Audició d’òpera comentada per Pere-Albert Balcells.

Dijous 16 de març

Don Béla Bartok for children

A les 19 h. Espai Cultural Pere Pruna (Ganduxer, 130) Concert per a tots els públics de l’orquestra de cambra del Centre d’Ensenyament Musical de Barcelona.

Divendres 24 i 31 de març

Mozart i el seu temps

A les 20 h. Espai Cultural Pere Pruna (Ganduxer, 130) Primer divendres, Cor Trobada i Coral Collserola. Dia 31 de març: cor infantil l’Arc de l’EMM Can Ponsic i Cor infantil l’Esquellerinc.

Dissabte 22 d’abril

Música de Quaresma i Pasqua russa

A les 19.30 h. Parròquia Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo (pl. Tibidabo, 1)

Amb el Cor de Cambra Ars Animae, dins el cicle de mú-sica clàsmú-sica del Sagrat Cor del Tibidabo.

Divendres 17 de març

Las mujeres de verdad tienen curvas

A les 20 h. Espai Cultural Pere Pruna (Ganduxer, 130) Projecció de la pel·ícula de Patricia Cardoso. Dins el cicle de cinema Mares i filles.

Dimarts 21 de març

Les veus de la memòria

A les 19 h. Bib. Collserola-Josep Miracle (Reis Catòlics, 16) Xerrada de Jaume Cabré, autor de Les veus de Pamano so-bre els vençuts de la Guerra Civil.

Diumenge 26 de març

Marató Barcelona 2006

A les 9 h. Sortida: plaça Espanya.

Nou recorregut de 42,195 km. Plaça Espanya, Camp Nou, Diagonal, pg. de Gràcia, Sagrada Família, Torre Agbar, Fò-rum, plaça Sant Jaume, Les Rambles i plaça Catalunya, entre molts d’altres punts. Inscripcions en botigues d’es-ports. Informació: www.maratobarcelona.es.

Dissabte 18 de març

Els contes de la Bleda

A les 18 h. Espai Cultural Pere Pruna (Ganduxer, 130) Humor i música amb la pallassa La Bleda.

Dimarts 21 de març

Stories with me

A les 17.30 h. Bib. Pública Collserola-Josep Miracle (Reis Catòlics, 16)

Rondalles i contes.

Divendres 24 de març

En ring 1-2-3 i el món nou

A les 18 h. Biblioteca Pública Clarà (Doctor Carulla, 22) Un nen no està gens content amb el món on viu i deci-deix canviar-lo. A càrrec de Gina Clotet.

Dimarts 28 de març

El petit príncep al planeta

de les màquines

A les 17.30 h. Bib. Pública Collserola-Josep Miracle (Reis Catòlics, 16)

Contacontes, dins el cicle Sac de Rondalles.

Fins al 24 de març

De mares i filles

Espai Cultural Pere Pruna (Ganduxer, 130)

Homenatge a les relacions entre mares i filles, de totes mides i colors.

Del 30 de març al 21 d’abril

Els artistes i la sardana

Espai Cultural Pere Pruna (Ganduxer, 130)

Exposició a càrrec de la Fundació Universal de la Sarda-na per doSarda-nar a conèixer el simbolisme d’aquesta dansa.

Fins al 23 d’abril

Ramon Casas i el cartell

Museu d’Història de Catalunya (pl. de Pau Vila, 3)

Exposició de 65 cartells que l’artista català va fer per di-verses marques, els més coneguts els dissenyats per a Anís del Mono i Codorniu.

Del 8 de març a l’11 de juny

L’imperi oblidat. El món de l’antiga Pèrsia

CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

La mostra més completa que s’ha organitzat mai sobre l’imperi persa Aquemènida (550-331 aC). Amb peces del Museu de Teheran.

www.bcn.es/publicacions [email protected]

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Teresa Gámez. Coordinació general:José Miguel Esteban.

(3)

D.V.

L

a remodelació de la ron-da del Mig era una ac-tuació llargament esperada. El disseny dels 2,3 km de la ronda del Mig que es millo-raran integralment, entre la via Augusta (Districte de

Sarrià-Sant Gervasi) i el car-rer Escor ial (Distr icte de Gràcia) ha estat el resultat d’un procés de participació ciutadana en el qual Ajunta-ment i veïns han consensuat el projecte que finalment es porta a terme. Hi han

parti-cipat les associ acions de veïns del Farró, Una altra plaça Lesseps és possible, Sant Gervasi, Vila de Gràcia, ronda General Mitre, traves-sera de Dalt, Putxet i Gràcia Nord-Vallcarca.

L’ampl ad a de les vore res pràcticament es duplicarà i passarà dels 3 m actuals a 5,75 m. Aquest increment de l’espai destinat als via-nants implicarà un car r il menys a la calçada dels vehi-cles, la qual després de les obres tindrà dos carrils, a més d’un carril exclusiu per a l’autobús en cada sentit de la circulació. Aquest carril podrà ser utilitzat en horari

nocturn com a aparcament per als veïns. Per reduir la contaminació acústica, el paviment serà sonoreduc-tor, s’hi instal·laran mitjane-res amb vegetació i es re-duirà la velocitat màxima a 50 km/h.

Una de les característiques d e l a n ova ro n d a d e M i g serà l’abundància de zones verdes i jocs infantils, espe-cialment en els espais guan-yats als xamfrans. Dels 368 arbres que actualment hi ha a la via es passarà a 661. També s’incrementaran no-tablement les cruïlles amb semàfors, els passos de via-nants per travessar la via (de 16 a 25) i el nombre de carrers que actualment tra-vessen la ronda perpendicu-larment passarà dels nou

ac-tuals als disset previstos. Per millorar la qualitat de vida dels veïns de la ronda s’hi instal·larà el sistema de recollida pneumàtica d’es-combraries. El pressupost

de la transformació de la ronda de Mig és d’uns 25 milions d’euros. Tot i que es preveu que l’obra entre Bal-mes i Lesseps estigui enlles-tida en uns nou mesos, el seu calendari definitius d’e-xecució està vinculat al pro-jecte de la L9 a la plaça de Lesseps, que actualment es troba en fase de remodela-ció.

SARRIÀ-SANT GERVASI

3

Març 2006

La ronda es remodelarà entre la via Augusta i el carer Escorial (Gràcia).

En la dècada dels setanta, la

conversió de la travessera de Dalt

en una via ràpida va separar els

barris i va convertir-se en un espai

problemàtic que no satisfeia ni els

veïns ni l’Ajuntament democràtic.

Ara la ronda es transforma en un

projecte que és el resultat d’un

intens procés de participació

ciutadana

La ronda del Mig tindrà més passos

de vianants i cruïlles amb semàfors

C I U TA D A N S O P I N E N

Teresa Mora

Mestra

En principi m’agradaria més si fos soterrada. Amb el projecte actual no crec que avancem gaire, perquè el trànsit hi serà igualment.

Ramon Civit

Cuidador

Em sembla bé, tot el que sigui menys cotxes al barri és interessant. És menys trànsit i menys contaminació.

Marga Llaveria

Secretària

Mentre sigui per millo-rar, que hi hagi menys soroll i uns quants arbres més, doncs millor. No ho trobo pas malament, ja fa 30 anys que visc aquí i sempre hi ha hagut el mateix soroll.

Marta Zulaica

Mestra

Em sembla molt ade-quat tot el que sigui millorar la qualitat de vida de les persones. També hi haurà menys fum.

Jordi Canals

Jubilat

El projecte em sembla bé, tot i que sempre s’havia promès que també canviarien el tros que travessa la Via Augusta i encara no han fet res. Hi ha molta contaminació que surt del túnel.

Jordi Conialls

Vigilant

Està bé, perquè tin-drem més tros per caminar. Els veïns estan contents, hi haurà menys cotxes, tot i que per a mi no és prioritari.

Q u è l i s e m b l a e l p r o j e c t e d e r e m o d e l a c i ó d e l a r o n d a ?

El projecte suposa

una inversió de 25

milions d’euros

(4)

SARRIÀ-SANT GERVASI

4

Març 2006

Felicia Esquinas

P

rimer va ser Sarrià, des-prés Sant Gervasi i ara la tercera edició d’Els nostres carrers porten nom de do-nes incorpora el barri de Vallvidrera-les Planes i com-pila els tres barris en una única publicació.

Sarrià-Sant Gervasi té més de 600 noms de carrer. “D’a-quests, uns 48 o 50 són noms de dones –assenyala Amèlia Poves, arxivera del Districte–. És un percentat-ge una mica per sobre del de Barcelona, que té un 7% per un 47 % de noms d’home”. La publicació explica qui eren aquestes dones que han donat el seu nom als carrers del districte. I les seves bio-grafies parlen de les tradi-cions i vocatradi-cions que han arrelat en aquesta part de la ciutat. Per això s’hi troben

pedagogues, com Anna Rú-bies i Carme Serrallonga (nom recentment aprovat, però que encara no trobem a les guies), i músiques, com Rosa Sabater, reflex de la de-dicació a l’ensenyament de Sarrià-Sant Gervasi. O

do-nes com a Carme Karr o Do-lors Monserdà, ja interessa-des en la formació de la dona al principi del segle XX. La presència d’actrius, com Teodora Lamadrid o Matilde Díez, i ballarines, com Car-men Tórtola i Argentinita

recorda la importància d’a-questes arts a Sant Gervasi, on abans es pujava a gaudir del lleure i algunes cases– al Putxet, per exemple– tenien el seu propi teatre.

No hi falten personatges històrics, com la reina Eli-senda de Montcada, cons-tructora del monestir de Pe-dralbes, o escriptores, com Mercè Rodoreda, que va ins-pirar-se en la casa del seu avi –la torre Gurgui, que es tro-bava al carrer Manuel Ange-lon– en obres com Aloma. Aquest llibret es publica arran de la celebració del Dia de la Dona Treballadora el 8 de març. És gratuït i es pre-sentarà el 18 de març, a les 10 h, a la seu del Districte (Pl. del Consell de la Vila, 7). Després s’agafarà el tren fins a les Planes i es farà un reco-rregut pels carrers de Les Planes que tenen nom de dona.

Més informació:

Tel. 93 291 65 77

S O C I E T A T

La presència

d’ac-trius al

nomenclà-tor recorda la

importància del

teatre a Sant

Gervasi

Tercera edició d’Els nostres

carrers porten nom de dones

Dels 600 noms de carrer del Districte només una cinquantena són de dones.

La publicació es presenta el 18 de març i

després es fa un itinerari pels carrers de

Les Planes que tenen nom de dones

Els primers temps del

baixador de Vallvidrera

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

El baixador de Vallvidrera en els primers anys de funcio-nament.

Amb la inauguració, el 28 de novembre de 1916, de la lí-nia dels Ferrocarrils de Catalunya de Sarrià a les Planes de Vallvidrera, va entrar en funcionament l’estació baixador de Vallvidrera, construïda a la boca nord del túnel que tra-vessava Collserola. Les obres d’aquest túnel de 1.625 me-tres que travessava en línia recta la muntanya van co-mençar el 1912. Després de diversos contratemps i amb un balanç de sis morts i vint-i-set persones ferides com a conseqüència dels diferents accidents que es van produir en el transcurs de la seva construcció, l’obra va ser enllesti-da finalment el 1914.

Al començament, l’estació disposava de dues andanes late-rals de 50 i 68 metres de llargada, en les quals s’aixecaven unes marquesines que les cobrien en part, i un petit edifici de maó amb teulada a dues aigües per resguardar els viat-gers de la pluja. L’accés es feia a través d’una escalinata que unia les andanes amb la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. Uns quants anys després, en la dècada dels cin-quanta, l’estació va ser remodelada i les marquesines van ser canviades per unes altres de metàl·liques; les andanes van guanyar alçada i llargada; es van construir uns serveis i una sala d’espera en l’andana descendent. El pas entre les vies també es va canviar per un altre habilitat sobre la boca del túnel, obra que va permetre construir també un nou edifici per als viatgers i es van obrir dos nous acces-sos, un dels quals facilitava el pas als alumnes de l’escola Vil·la Joana.

(5)

SARRIÀ-SANT GERVASI

5

Març 2006

N O T Í C I E S

f

Sant Medir torna el 3 de març

Torna Sant Medir, la jornada festiva originària del segle XIX que omple de música i caramels els carrers el dia 3 de març. Hi participen totes les colles del dis-tricte, algunes de les quals centenàries, que acaben el seu romiatge a l’ermita de Sant Medir, a Collserola. Són la Colla Jovenívola, la Colla Nova de Sant Medir de Sarrià, la Colla Antiga de Sant Medir, l’Agrupació Bonanova i La Perla de Sant Gervasi.

Obres a Sarrià i a Sant Gervasi

El febrer ha començat la construcció del Centre Cívic de Sant Gervasi, al costat dels recentment remode-lats Jardins de Vil·la Florida, al carrer Muntaner, 548. També es va engegar la segona fase de remode-lació de carrers del nucli antic de Sarrià, que ha co-mençat amb el carrer Tradició i que continuarà amb Rocabertí i Abat Samsó.

Agenda 21 escolar

El Districte ha editat l’Agenda 21 escolar, la qual re-cull les activitats sobre sostenibilitat fetes pels cen-tres d’ensenyament públics de Primària i Secundària durant el curs 04-05. Entre les actuacions que s’han dut a terme, cal destacar les relacionades amb el reci-clatge de residus i amb l’estalvi d’aigua. Cada cop són més les escoles que participen en el foment de la cul-tura de la sostenibilitat.

Medalles d’Honor 2005

L’Ajuntament de Barcelona, a proposta del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, ha lliurat la medalla d’Honor de Barcelona 2005 a Mariano Messeguer i Bielsa, ex-president de l’Associació de Veïns de Sarrià, pel seu interès per la preservació del patrimoni històric de la ciutat. L’altre premiat, a títol pòstum, ha estat Fèlix Amat i Parcerisa, exregidor del Districte, en home-natge a la seva trajectòria política i social.

Pilar Fernández

I

naugurat com a parc públic el 1947, en aquest espai verd, que conserva encara el caràcter romàntic que tenia quan va ser construït originà-riament com a jardí privat, Parcs i Jardins hi està fent una reforma que inclou tant obres d’infraestructures com de jardineria.

L’obra civil inclou la interven-ció a l’àrea de gossos i a l’àrea de jocs infantils, a més de la creació d’una nova àrea infan-til. El projecte preveu entre al-tres intervencions, la instal·la-ció d’un nou enllumenat a les àrees de jocs infantils i a la de gossos, així com a tot el camí perimetral que uneix els tres accessos al parc.

També s’ha previst la cons-trucció d’una xarxa de col·lec-tors, amb una longitud apro-ximada de 700 metres. Aquesta actuació és cabdal, ja que permetrà que l’aigua cir-culi a través del col·lector en

lloc de fer-ho en superfície, com passava abans de les obres. El parc es dota, a més, d’una nova xarxa de rec, que

inclou la xarxa primària, bo-ques de rec, aspersors i anelles de rec per degoteig. Els ca-mins i les places es pavimen-ten amb un material més dur

que els farà més transitables. Quant a les instal·lacions, cal destacar la substitució de les pistes de botxes que hi havia per taules de tennis taula. Al final, s’haurà millorat l’acces-sibilitat del parc i la senyalit-zació.

Pel que fa a la jardineria, el projecte preveu la millora de la fertilitat de les superfícies de cultiu, que es consolidarà amb nous arbres i arbustos. Hi haurà 1.600 m2

aproximada-ment d’arbustos i 80 nous ar-bres de 14 espècies diferents.

Els camins i les

places tindran un

nou paviment més

dur i transitable

El Parc de Monterols

lluirà com si fos nou

en poques

setma-nes, quan s’hagi

acabat la

rehabilita-ció integral

Hi haurà una nova àrea de jocs infantils.

Un programa de concerts homenatja Mozart.

Instruments ben diversos i corals interpreten Mozart

Daniel Romaní

W

olfgang Amadeus Mo-zar t, músic ex traor-dinari, de melodies alegres i elegants, és aquest 2006 ho-menatjat en complir-se els 250 anys del seu naixement. El compositor austríac va néixer el 27 de gener del 1756 i, en relativament pocs anys, va escriure una gran di-versitat de peces: lied, dan-ses, música de cambra, sim-fonies , misses , orator is ,

cantates, simfonies, òpe-res..., per a instruments molt diversos. Precisament la ri-quesa de veus resultat de la varietat d’instruments és un dels atractius dels concerts que ha organitzat el Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Fins i tot hi haurà un fortepiano rèplica del de Mozart, tocat per Albert Romaní (amb Ma-ria Lluïsa Muntada, soprano; 27 d’abril a la Sala de Plens del Districte, plaça del

Con-sell de la Vila, 7). L’altre con-cert programat pels volts de S ant Jordi s erà ofer t pel Quartet La Caça, un quintet amb clarinet (clarinetista Queralt Roca) i el Quartet de Corda Albada (21 d ’abr il, Sala de Plens del Districte). També hi haurà una Serena-ta d’estiu al jardí de Can Pon-sic (27 de juny a la nit) i qua-tre concer ts de coral emmarcats dins la Primavera coral Mozart i el seu temps.

La rehabilitació del Parc de

Monterols, a punt d’acabar

L E S P R E V I S I O N S P E R A L S A LT R E S PA R C S

A

(6)

SARRIÀ-SANT GERVASI

6

Març 2006

Q

uan s'entra a Küppers & Sson es viu la sensació de trobar-se al centre o al nord d’Europa. Aquesta botiga de delicatessenté la decoració característica d’aquells països, i és que porten l’establiment el Víctor Küppers, d’ascendència holandesa, i la Laura Johans-son, d’ascendència sueca. Van obrir el juny de 2004 i ja han aconseguit una clientela ha-bitual que busca productes de qualitat, però que també vol que la compra esdevingui un plaer. Al taulell ens atén la Piluca, que ens

assessora i contribueix a fer la compra més agradable. Als prestatges hi veiem distribuïts de manera atraient els productes de dife-rents parts del món i també del nostre país, com els olis, els cafès, la xocolata, la melme-lada, les galetes... És una botiga ideal per comprar un detall quan anem a un sopar. Són molt conegudes les cistelles de Nadal, personalitzades i molt originals.

Küppers & Sson / c/ Negrevernis, 2

E L T A U L E L L

Una botiga que convida a gaudir de la compra

Interior de Küppers & Sson.

Joan Anton Font

E N T I T A T S

David Sabaté

L’

Associació Auxilia va néixer a França el 1926 com un moviment voluntari d’ajuda als malalts de llarga durada i a persones afectades per deficiències físiques. Aquest moviment d’ajuda va arribar a Barcelona el 1950. El 1972 va crear l’Escola Auxilia, i el 1985 el Taller. Per tal d’opti-mitzar aquests ser veis, el 2002 promogué la Fundació Auxilia, la qual té per objectiu impulsar i gestionar els serveis d'atenció a persones amb defi-ciències. Les seves activitats se centren en l'educació i l'escola-rització d’aquestes persones, adaptant sempre l'ensenya-ment a les possibilitats i exigències de cada alumne. La

Fundació és titular de l’Escola d’Educació Especial Auxilia, una escola privada concertada amb el Departament d’Educa-ció que atén nens i joves fins als 20 anys. Les seves

activi-tats principals són: fisioterà-pia, logopèdia, escolaritat compartida, convivències, pis-cina, atenció global a les famí-lies, etc. La Fundació també és titular del Taller Auxilia Barce-lona, un servei d’atenció diür-na dirigit a adults que tinguin reconegut més del 65% de

dis-minució, ja sigui física, psíqui-ca o sensorial, i que no puguin incorporar-se al sistema ordi-nari de treball. El taller pretén potenciar la seva autonomia i buscar la màxima integració dels alumnes en la societat. En el cas de tots dos serveis, la Fundació ofereix 3 hores més de servei diari per tal de conci-liar la vida laboral de les famí-lies. La vicepresidenta de la Fundació Auxilia, M. Rosa Campillo, avança que “el pro-jecte prioritari de la Fundació a curt termini és un servei re-sidencial assistit per a 30 adults, per tal d’atendre les de-mandes de les famílies del ta-ller o les que el puguin necessi-tar de la ciutat de Barcelona”.

Més informació:

Fundació Auxilia C/Anglí, 50

www.fundacioauxilia.org 93 204 22 69

La Fundació ofereix

atenció global a la

persona disminuïda

i a la seva família

La fundació ofereix educació i escolarització

a persones afectades per diferents

minusvalideses, a les quals procura treball,

ocupació i relacions socials

Auxilia neix el 1926 a França i s’estableix a Barcelona el 1950.

Fundació Auxilia, més de 50 anys

atenent persones amb deficiències

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

Com ja informàvem al número anterior, els centres edu-catius públics de Sarrià-Sant Gervasi obren portes als pares que estiguin buscant un centre educatiu per als seus fills. A hores d’ara ja s’han celebrat actes d’aquesta mena als centres d’educació infantil i primària i a alguns de secundària. Els que queden són els següents: ESCOLES BRESSOL PÚBLIQUES

Bip(Agramunt, 21; T. 93 212 5192). 25/04, 17-19 h

Oreneta(av. Vallvidrera, 9; T. 93 280 4683). 27/04, 17-19 h

CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

Els Xiprers(Baixador de Vallvidrera, 6; T. 93 204 9210). 9/03, 17-19 h

EDUCACIÓ ESPECIAL

Vil·la Joana(Major del Rectoret, 2-16; T. 93 204 6412). Cal concertar cita prèvia. Matrícula oberta tot l’any EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Escola Bonanova(Sant Joan de La Salle, 42;

T. 93 254 0497). 24-27 d’abril. Cal consultar amb el centre.

IES Gal·la Placídia(av. Príncep d’Astúries, 23-27; T. 93 217 00 42). 8/03, 18.30 a 20 h.

IES Montserrat(Copèrnic, 84; T. 93 200 4913). 25/03, 12-14 h

En aquestes jornades, l’equip directiu de cada centre in-forma de les ràtios d’alumnes, el projecte educatiu, la participació en el Consell Escolar o les activitats que s’or-ganitzen en cada centre, entre altres aspectes.

Oficina d’informació escolar

C/ Bruc, 90, planta baixa. Tel. 93 467 7350

De dilluns a dijous de 9 a 17 h i divendres de 9 a 14 h

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

Ràdio Bonanova - 107.1 FM

Sant Eusebi, 54. Tel. 93 202 34 36

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

La Veu de Sarrià

Associació de Comerciants de Sarrià Canet, 8. 08017 Barcelona

Telèfon: 93 204 40 26

[email protected]

Sarrià

Associació de Veïns de Sarrià

Canet, 4. 08017 BCN. Tel. 93 204 90 58

Ressò

Associació de Veïns de Mas Guimbau Crta. Vallvidrera-Les Planes, 98 08017 Barcelona Tel. 93 205 68 69

La Vall de Vidre

Associació Mont d'Orsà de Veïns de Vallvidrera

Reis Catòlics, 2. 08017 Barcelona [email protected]

INTERNET

L'esport de la ciutat

En aquest web trobareu informació dels equipaments i entitats esportives de la ciu-tat –pavellons, piscines, clubs, penyes– i també de les activitats i les competicions que tenen lloc a Barcelona. A més, hi ha les seccions de notícies i d'agenda per conèixer l'actualitat de l'esport a la ciutat.

www.bcn.es/esports

El web de l'educació

El web bcn.es té un apartat dedicat exclusi-vament al món educatiu. S'hi pot trobar tota la informació relacionada amb l'educa-ció a la ciutat, amb els equipaments, els processos de matriculació i els processos que es duen a terme des de l'Ajuntament, a més de molts altres serveis. El web també inclou els espais de notícies, agendes reco-manades i informacions sobre beques, ajuts i recursos pedagògics.

www.bcn.es/educacio

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

É

s un esport minoritari, però que a poc a poc va guanyant adeptes entre els nens i nenes, no solament del districte de Sarrià-Sant Gervasi. “Un dels nostres ob-jectius és fer que aquesta activitat esportiva arreli al districte i que aquest taller tingui continuïtat”, ex-plica il.lusionada Sheila Corchete, directora del Centre Cívic Vallvidre-ra Vàzquez Montalbán.

Les classes d’esgrima s’estan impar-tint des de fa dos trimestres, i la poden practicar nens i nenes més grans de 5 anys. “L’edat ha estat marcada pels monitors, però no són gaire estrictes en començar a ensenyar-los”, diu Corchete.

“Hi ha una sessió per setmana,

d’u-na hora i mitja més o menys, –ex-plica la directora del centre cívic– i tots els nens utilitzen màscares i espases de plàstic, perquè no hi hagi cap mena de perill”.

Aquest esport té molts seguidors, adeptes, practicants i fanàtics. “Hem tingut l’anècdota que un dia un professor no va venir a fer classe i un petit d’uns 8 anys va començar a fer de professor i àrbitre amb els seus companys”.

El Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán ofereix a tots els seus

veïns i veïnes molts tallers, i no so-lament esportius: hi ha classes per a petits, d’anglès, manualitats, ta-llers per a gent gran, classes de ball de capoeira, de dansa del ventre, informàtica, txi, massatge tai-landès i moltes coses més.

“Som un centre molt social –explica Corchete– i vénen moltes associa-cions i entitats del barri per orga-nitzar molts dels seus actes. Des d’associacions de veïns fins a grups de música; fem concerts, exposi-cions, monòlegs, teatre i moltes-més activitats”.

Més informació:

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics, 16-34 Telèfon: 93 406 90 53

Dintre dels molts tallers

esportius que ofereix

el Centre Cívic Vallvidrera

Vàzquez Montalbán, de

Sarrià-Sant Gervasi,

l’esgrima va guanyant

molts punts

Els més petits

comencen a aprendre

els secrets d’aquest

art de l'espasa

Dos joves aprenents d’esgrima.

Iniciació a l’esgrima al Centre

Cívic Manuel Vázquez Montalbán

(8)

Quina és la funció del berena-dor avui?

Aquest és un lloc de trobada on tot l’any la gent ve a fer-se la carn a la brasa; en temporada, també es fan calçots, pebrots, carxofes, etc. i ser-veix com a excusa per sortir de casa i estar en contacte amb la natura, amb els familiars o els amics.

Què aporta?

Un espai on poder fer foc de mane-ra controlada, en què la gent pot cuinar amb brasa, cosa no gaire ha-bitual a les seves cases. A més, amb el temps, tot això ha generat i gene-ra molts records en les persones, i la tradició de portar la mainada aquí s’ha transmès de pares a fills.

Quants anys té el berenador?

Pel que m’han explicat, és d’abans de la guerra. Ara bé, el meu pare va entrar a treballar-hi l’any 1951, amb 16 anys, com a ajudant del Maria-no, que n'era el propietari, i aproxi-madament dos anys després, abans

d’anar-se’n a la mili, ja el portava ell. En tots aquests anys el va fer créixer i en va mantenir la tradició.

E n aquests temps en què ha canviat?

Han passat més de cinquanta anys i, com totes les coses, ha anat evo-lucionant. Abans la gent només te-nia el tren o les excursions, hi havia poques possibilitats de sortir, ve-nien a primera hora del matí per agafar taula i després es passaven tot el dia aquí. Amb la generalitza-ció del cotxe, tot ha canviat, ara la gent ha diversificat més el lloc on va. Això ha fet que la majoria dels berenador com Font de l’Alba, Font de la Mina, Font de l’arboç, Font del gat, La Manigua, etc., anessin desa-pareixent a poc a poc.

Per fer-se una carn a la brasa, quin és el millor temps?

La primavera i la tardor són dues bones èpoques, la primera perquè se surt de l’hivern i el caliu del foc per cuinar encara no molesta, i la segona perquè després del temps de platja torna a venir de gust gaudir d’una carn feta a la brasa, i observar el canvi de colors del bosc. Això no

obstant, sempre hi ha gent per a tot i el berenador està obert tot l’any.

Vostès també acullen escoles, oi?

Moltes escoles organitzen sortides per celebrar les diferents festes tra-dicionals, com poden ser la castan-yada, l’enterrament de la sardina,

etc., així com aprendre a cuinar amb brasa, organitzar concursos de pae-lles o fer-hi la carn, els calçots, etc.

Què és per a vostè el berena-dor?

El berenador, el duc al cor, he can-viat la meva feina de mestra per es-tar al capdavant d’aquest espai. Sòc conscient de la lluita i el sacrifici que va fer el meu pare per tirar-lo endavant, mantenint la tradició dels berenadors i de les fontades tan típiques a Catalunya, a poc a

poc, han anat desapareixent. També és un espai en el qual jo m’he criat i, en morir el meu pare, algú s’havia de fer càrrec del negoci familiar. Fi-nalment el cor et porta a Les Pla-nes, on sempre he tingut l’ajuda de la meva mare.

Com combina la vida familiar i el berenador?

Les Planes i la família són la meva vida. Ara la situació es repeteix amb els meus nens, perquè cada cap de setmana estan aquí amb mi. De mo-ment són petits, però quan siguin més grans voltaran per aquí i faran les seves cabanes i jugaran amb tots els elements que aquest entorn ens proporciona, pedres, fulles, bran-ques, terra, molsa, etc. I aquestes són les mateixes experiències que vaig viure jo.

Com veu el futur del berena-dor?

Són molts els factors i moments els que fan que una cosa tiri endavant o no. Avui portar endavant i conti-nuar la tradició d’aquest espai, amb perill d’extinció dins d’una societat tan canviant i tan individualista, és difícil.

SARRIÀ-SANT GERVASI

8

Març 2006

E N T R E V I S T A

Montse Mañach

, l’ànima del berenador Font de les Planes

Montse Mañach al bell mig de l’històric berenador.

El berenador Font de les Planes, tant pel que fa

a la zona de pícnic com a la de restauració, amb

una cuina feta amb brasa, s’ha convertit en la

nineta dels ulls de la Montse Mañach

“El berenador, el duc al

cor. He canviat la meva

feina de mestra per estar

davant d’aquest espai”

“Aquest és un lloc de

trobada on tot l’any la

gent ve a fer-se

la carn a la brasa”

Referencias

Documento similar

Això era important, i servia per a distingir uns dels altres amb el mateix nom, com podria ser Sant Josep patriarca, de Sant Josep màrtir o Sant Josep diaca, festes que

HSCSP: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) HUGTP: Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona) HUVH: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona)

descalces; la dels Caputxins, davant de la Divina Pastora; Santa Clara, davant del Sagrari; Sant Llorenç, al Sant Crist Trobat; i els Dominics, amb la Mare de Déu

descalces; la dels Caputxins, davant de la Divina Pastora; Santa Clara, davant del Sagrari; Sant Llorenç, al Sant Crist Trobat; i els Dominics, amb la Mare de Déu

>> Dues imatges de l’ambient a la taverna La Criolla, del districte cinquè de Barcelona, un dels locals que freqüentava Àngel

E l motiu del desenterrament dels cadàvers de monges, durant la Set- mana Tràgica, el juliol de 1909, a Barcelona, que va començar al convent de les Jerònimes,

Ha estat coordinador dels districtes Centre, Platja de Palma i Pla de Sant Jordi durant la legislatura 2015-2019 i actualment és el Director General de Música i Arts

Blanca desvelada Centre Cívic Parc Sandaru Dimecres 9, 19.30 h Dins del cicle Barcelona Districte Cultural presenta dues històries una presa política en que donarà a llum en una