• No se han encontrado resultados

Papers impresos. Núm. 8

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Papers impresos. Núm. 8"

Copied!
14
0
0

Texto completo

(1)
(2)
(3)

pag.

Nihilisme i Passió . . . . . .. . .

1

Jesús Marínez Ciarà

Benidorm, Andorra i El Corte lnglés...

3

Oriol Bohigas i Antoni Moragas

Animals Imaginaris ..

Xavier Olivé i Josep Bagà Fotos de Josep Gol

Direcció:

Xavier Olivé i Josep Bagà

Disseny i Maquetació: 3~' Curs Disseny Gràfic Helena Alentorn Guillermo Sonin Antònia Cos Quim Duran Ricard Riambau Lluís Ribera Carme Sambola

Coberta: Agustí Jansana

Calendari 1986: Eva Gatell

Guardes:

Elena Concepción

Han fet possible aquest número:

6

Gràfiques Orient. Ctra. del Mig, 169-Hospitalet

Fotocomposició Joan Gàllego. Enric Granados 135, 1~' 1 ~ Albert Marlf, fotògraf. Aribau, 252- Barcelona

(4)
(5)

Perduts en

~qu~~t

<(maremàgnum» d'interrobrants,

ds

crítics

cercarien

,unb el plaer i !.1 fascinació dc qui

S<.'-gueix

un

rJstn.: trascendcmal,

el

SI.'Cret lloc on

s'a.ma-g.tl'art.

Un joc

rigurÓ:, que

\,1.1companyat

del propi

gust

per

jug.1r. R~.'-·ordem

que

el trasforns

de

la bdk.._

sa

corn

d

d~:

I

'opinió, no

es

trob.l

sols

en

àllò que ens

resulta

útil

o

beneficiós,

sinó, com V:a

dir

d

cdebrat

Bar6

de Montesquieu, en

el

gl~cr

tn.lteix: ...

Són

els

diferents

plaers dc la nostra ànima els

que formen

els

~>biectes del

gust, com

el

plaer

dd

bell, del

bo, de

l'agradable, dc l'ingenu, del delicat, del no sé què, del

s

ublim,

del

majestuós.

É

;

s

com~ _d.'.ls~imilar

la -investigació crítica

a u11

pr

~

ce

s

d

'

anah

s

t que

permet

dc de cornpos.ar

quelcom

~uc

a

ra

sencer

l'n

parts,

en aque-.ts c.:.1sos se sol

rt-cÓrre~

a

l'oportú

exemple

oci

rellotger,

c.:mprat

p

r

'Eugeni

d'Ors al seu

llibre «El

menc'itcr Jel

critico d~

ar.tc.-en

què

el

aític

és

asiimilat

a

un

rdlotger que obre

i

descomposa

en

rigurqsa

anàlisi per recompondre

rà-pidament en

un

procés

dc

sÍntt.'SI,

entre

el

rellotger

que desc.:ompos,l i

d

que n.'Comp,on, cal suposar que

una ter~.cra

po)ició:

la del

rc.:llotgcr que senzillament

fa rellotges, osa en la qual ... embbRuc.

ben mirat,

ha

dc

consistir

l'.u:tivitat

rellotgera.

D'Ors es pr<.~unt.l: «No

Sl.'r~ que hi ha per a l.l

cièn-cia quelcom m~s

propi

j

mill

pr

a fer que l'.-màlisi

i

la

,

~~

·"''·

..

.-.,~~

,

,"""

sí mesi,

qudcom

que està

méo; ,,

prop

del

que

am'>nll. ....

nen

creaci<l?»

:Existeix una

inüubtaolc proximitat entre aquest

erin-cipi especulatiu que apropa l'.m a la crítica

i

la

consi-deració d'05<:ar Wilde

del

crític com a artistn. ~~..ogons

la

quàll

'obra c¡;t.-adot-a

dd

crític.

s

·~emblarà

a J'obra

que

l'hagi

iniciada,

t'n una

correspondència creativa.

ll''\JII~m,r•m•

$j

ac"cptem aquesta corn~pondencia

com un

argu-ment

conc;idcrablc.

en

aquest moment

el

crític no

pot

sostreurc's a

un cert nihilisme qu~

cm·olta

la cre.tció

artística. Vivim un episodi dc

1

'art contemporani

en

què

ni els

mm~il<ç¡s art~stes

creucQ

se~

la

mt:~ur-'

dt:

re~,

tlona(h

.1qucsta

tireu trtstnnd.t scrin ·vaniu)s ¡

f,1ls

que la

cr1tica

adoptés la posrur.1 de coherènci.l i op~

rativitat que

fin'

aquest

mom~nt

l'ha

t-aracteritza(h

i

no

afavor.iria d

nihilisme

qw.• es

desprèn del

t.'C

~

­

neixemem dd dubre. Recordem els imerrogams

bà-s~cs

q1,.1l'

caractcrirzenl'actitud nihilista:.~

possible

actuar? En

nom

dc què? Què

s

'ha de fer? Es evident

(6)

I

si no hi són

que ningú no

s'alarmi.

Ja que

són

molts

eb

que reconeixen que

e1

primer

estadi

de

la

compren-sió artÍstica consisteix en

el silenci i que

el judici

es-tètic

no

apareix

més que en un profund

estadi

de

l'àni-ma.

A

més, a aquest !!ilenci rrascendenral

el

segueix

una llarga

etapa

d'un mirar distret,

com

qui no vol

la

cosa, en

una postura similar a la

de

Von

Aschen-bach davant

la

vístà

del jove Tadzio

i

que

és

l'única

reacció

possible dc 1'.1nima impressibnada.

A

més d

reconeixement del dubte no condueix a

la

tragèdia ja que el

simple

fet de

ser conscients

que no

hi ha una

~o

la resposta i que,

si

n'hi ha, és

falsa,

pro-dueix un paradox.llcft.'Ctc

vitalitzador.

El

discurs

crític

hauria d'ade<:¡uar la -.eva

alctargada consciència

al

pro-tagonisme

de la passió, com instrument de

coneixe-ment i d'opinió tot i que aquesta mateixa passió,

com-P.,2rti

d mateix

risc <1e l'.1cte

creatiu,

amb

el

supost

que

l'error. històric

està

:¡l'agu.ut. Frror

com

el

que

vaco-metn:

el

crític

/\lbcrt

~olffa

,,I..e

Fígaro»,

el3

d'abril

de

lg76, amo motiu dc la

~~ona

cxposjció dels

im-pre<;sioni .. tcs a la Galeria Durand-Ruel, quan definí

eh membres del grup (Om a

«demcrm

perdutS»

i

«pe-·•<--f>'l.r••""

rilloso pcliqüentS>.> .cque t:om tota banda furiosa

in-clou una dona: Berthe Mori?.ot». La crítica ha

d'ac,-ceptar

aquest

d~1fíament

individual¡ préscil}dir dels

codis universals a favor del ¡¡>art

i<:\.\

lars que

pèrme-ten veure

e-p

l'òpinió

c:l

t~fòns

personaL

Lluny dc.: qualsevol intent d'objetivitar

s'imposa

com

una nt>ccssitat

l'opinió

d

1

0scar Wilde, en

el

sentit que

!.1

crítil.:.l

és

l'única forma

civilitzada

d'auto-bipgrnfia.

de tal manera que l'opl:'racio

s'emmarcadins

la

tradi-ció cn.'<1tiva

que podria

~rmem:

que

el

críti pogués

con:>iderar-sc arrista.

Achille

Bon

ito

Oli\'a ha rei\ indicat aquesta llibertat

crítica que: li permet, cmre

d'altres

casos

d'establir

corr~pondènt

Íc'> "'kugcs

cmrc

períodes artb·tics ben

diferenciat!'!. Un dar exemple d'això és

la

importàn-'-;a que dóna al

Manicri.,mc

històric

per a

la

compren-_sió de

l'obra

JcL.,

seus pupils

i

Jd

seu

P.rOP,Ï

comp01··

ramem crític.

Srmbla urgent de

trobar un lloc

en

la

teOria critica

i en la

hi.,tòria

que

pcrmeli mitjançant l'analogi11 i

la

metàfora, que

..,·<?..,tableixin n:lacio

ns

diverses

1

h~te­

rodoxcs

que

-.c'>n

l

a

basl' de tot l'cck'Ctidsme

modern,

una

<Ktitud

que. pt·rmct perdre

el

respecte a la

divi-sió entre

d-.

e.stils .1mb

una llidmda que permet

tenir-ho

«tOt•• sobrr una

taula

en

una contempora,neÏtr.lt

gi-'-

. . .

\

.

ratona

1 c;1ncron~ea.

L'al-lusió

sense

reserves a períodes allunyats en

temps

suposa

una actitud oberta que permet

del bagatge extens de 1a història

de

IJart, aquells

ments que,

encara.

que descontextualitzats,

puguin

il·lustrar millor

el

present . .Aquesta

llibenat

conta-mina deliberadament la histÒria i va contra el propòsit

de clarificació. No s'utiljtz..en models en

la

seva

pu·

resa inicial

sinó manifestawent

adul~erats,

doncs

ja

no

existeix

la confiança en aquesta voluntat

ordena-dora

de

la

crítica.

La

mateixa utilització de

l'ordena-dor

o

la video-tecnologia

fa

que

les

nocions

històri-ques d'abans i de després quedin

relativitzades

i la

mat~ixa

facilitat

per

repassar la nostra història en una

memòria tL'Cnificada

i perfecta ens

situa en

disposi-ció

d'usar les dades

his-~-

tòríques

amb absoluta

(7)

contempera-BINI/JOIAt ANIJOIIA

I

fJ

COIT! !NGJIS,

.Com més conflictiva

és

uno ciutat, millor

és;

uno ciutat no

és

per o viure-hi feliç,

lo ciutat és per entrebancar-se, per coure, per tenir occidents, per que

t'atropellin, per estor incòmode.''

Aquest article és un comentari

Oriol Bohigas

d

'Antoni

Moragas

sobre lo conferència

d'Oriol Bohigos im-

porlido o Eina en moffu de lo inauguració de/curs 1985-86

el dia IOd'octubre

sota el títol «Benidorm, Andorra

i

el Corte lnglés».

les conferències

d'inauguració de curs o l'escolo Eina són un

(8)

El problema d'Oriol Bohigas ha estat sempre

el

d'haver de justificar les seves intuïcions

«exabruptes»

«boutades>>.

Aquesta mena d'Orson Welles català,

vi-talista, exagerat, sentimental, animador infatigable

de les

mil-i-una iniciatives i projectes, que

és

Oriol

Bo-higas resolt malament les justificacions fetes

aposte-riori i no

hauria

de tenir cap mala consciència que

l'obligués d'abrigar

amb feixugues vestimentes les

for-mulacions vigoroses -potser grolleres, a

vegades-d'una eficàcia inqüestionable. Bohigas

és

l

'Orso

n

We-lles de «Touch of evil» la més bohiguiana de les

pel-lí-cules i, penso,

que

no

hi

haurà

manera de trobar per

Bohigas un elogi més gran. Si, davant de

l'aclapara-dora història

de

la

seva activitat professional, hi ha

tants testimonis (elogiosos), deixeu-me per a

mi

el

de

col-locar-lo en

la història

del

ci

rc

i de la faràndula.

Acròbata rutilant i prestigitador d'apel-lacions

defi-nitives.

«Touch

of evil»

-en castellà «Sed

de

mal»-és

la història del policia que

s'inventa

i falsifica les

pro-ves

d'un delicte que per intuïció, mandra i

saviesa

ja

en coneix

l'autor a l'iniciar-ne la investigació.

Enlluer-nador Welles

i

enlluernador Bohigas que també

fal-sifica

les proves i les

substitueix

quan li

convé.

Però

Bohigas no

és

un

cínic com el

protagonista de

We-lles

sinó

que

és optimista

i

confiat, creient

i

perma-nentment

convers,

apòstol

convençut

i laboriós,

efi-caç fins

als límits de l'esgotament. Però, res d'això

se

li

exigia,

amb l'exabrupte

en

teníem prou i

amb el seu

sentimentalisme.

Amb una

cosa

i l'altra la meva

ge-neració

l'ha

seguit

des de

l

'adoració

fins a la ràbia, de

l'afalagament

gratuït, a

la traïció.

Bohigas

va

fer la

conferència

d'inici de

curs

d'EINA

amb

un dels millors tÍtob de la

seva

abun-dant

antologia

d'exabruptes:

«

Benidorm,

Andorra

i

El

Corte

lnglé~···

Fins

aquí

tot perfecte

toth

om

d'acord. Si fem una

p

et

ita

antolqgia dds passatges mL-s

brillant~

trobarem mostres del

millor

Bohigas:

-.Com

més

conflictiva

és una ciutat, millor és;

tm,l

ciutat no

és per,1 VÍIIre·hife/iç¡

!d

ciutat és

percmrebancar·se, per

caure, per temr accidents, pe

qu~ I ~aropellin

p& es·

ta,· mcòmode.»

Més

endavant

-des

d'

un

a

He

Ics

mé~

entranya-bles postures

provocat

i

ves,

quasi prc.:vertianes,

excla-mà:

«Els bombers van entrebancant -se an

1

bla gent per,

d'aquesta manera, conèixer més

gent.»

Magnífic Bohigas, esplèndit rei de la paradoxa i

els

barrets de

copa

i

els conills.

La

seva

perseverant

i

justificadíssima

aversió

al camp el

porta,

amb

ten-4

dra

innocència,

a preguntar-se què si pot

haver

per-dut al camp:

« ...

hi ha

petits

grups de gent que encara

viu al camp. No sé ben

què hi fan, al camp.»

Qui s'atrevirà a fer

-després

d'aquestes

evidències- cap

retret

a

Bohigas?. Qui

gosarà

aven-turar que

la

vida al camp ofereix cap tipus de

supe-rioritat espiritual, cap tipus de plenitud agressiva

i

pre-potent?.

Per

això,

quina necessitat

Bohigas

de

fonamentar aque5t apassionat amor

per

la ciutat en

la pretesa contradicció entre morfologia i tipologia

a la

ciutat

moderna, contradicció generadora de

la

ten-sió

que tant estima

Bohigas.

Ningú no

li

ho ha

de-manat.

I

si ho

fa

comencem a desconfiar i a patir.

Per

què justificar a posteriori i

a

corre-cuita una passió

fins i tot

sobtada

?. Per

què trobar raons de l'arbre de

la

ciència

en l'enamorament fugaç i primerenc dels

«tours-operators»?

Són amors

esplèndits

i

llambre-gants

que no demanen explicacions ni apologies

d'acadèmia. Amor

i

prou, per davallar a l'infern.

No

és

difícil descobrir que Bohigas té molta més

confiança

en

si

mateix que

en

els arguments i,

sorto-sa

ment

per a ell

i

pels que han treballat amb

ell,

ha

hagut de fer servir molt més

la

primera que la

sego-na

al

llarg de la

seva apassionant/apassionada

trajec-tòria. L'arquitectura, l'amor i l'amistat

es

fan

a cops

i

a empentes

i moren d'arguments.

Oriol Bohigas

acabava

la

conferència

fent un

vis-ca

la

ciutat conflictiva

i fora

els

urbanistes. També

es

podria

cridar

:

visca Bohigas de l'exabrupte i

abaix el

que

el

justifica.

A Bohigas li

agrada viure a

la

ciutat

-que tots

els seus amics

Yisquin

a

la ciutat- per a no sentir-sc

sol.

Per tenir-nos tots a mà,

i,.

quí,

no calen justi

fic.l-cions

historicist<."S. 0'ai.xò

se'n

diu amor,

-a

seques.

Quan

el

Doctor lturrioí' dc Baroa pregunta

a

An-drC:-s

Hurtado

:

«¿Crees

en

la

scren

idad

del

sah•aje?»,

e~

contesta a si

mateix:

«El sa/v.¡je mmca ba

sida

serc110»

I

ufcgcix

:

~Yo

creo que rodo lo natllral,

que

todo

lo

espont.Íneo

es ma/o;

que só/o

lo

.mifici.zl,

lo

creado por

el

bomlrre, es bueno. Sí pudum

.t, viviría

en

un

club de

i.Jmdrc.'S;

no iría mmcet al campo

...

»

És

en

la literatura

on

tot

s'explica efectivament.

Aquest terreny Bohigas no l'hauria de abandonar

mai. Del què es tracta, no

ens enganyem, és

de po·

der

seguir

trobant-nos

a sopar

al Flash,

com

més

gent

millor,

com.sempre

i

continuar estimant

l'artifi

cia-litat i

abominar

les terribles muntanyes, els

(9)

--~ .. -·---:--.

... El moviment actual consisteix en establir una contradicció manifesta entre la morfologia tradicional i la tipologia

mo-c/erna, intentar fer una nova ciutat, reestructurar i reconstruir les nostres ciutats, mantenint les morfologies antigues i les

tipologies modernes. Això, evidentment, crea una tensió, sovint molt c/ifícil c/e resolc/re, però precisament en aquesta tensió, és en aquesta contradicció forta on hi han els elements indispensables per a fer a la ciutat un acte creatiu. La

ciu-tat, jo crec,

i

ho he c/efensat sempre, és fonamentalment un fet c/e conflicte. És a c/ir, una ciutat no és res més que la conflic-tivitat entesa com a cultura. Com més conflictiva és una ciutat, millor és; una ciutat no és per a viure-hi feliç, la ciutat

és per entrebancar-se, per caure, per tenir accidents, per a què t'atropellin, per estar incòmoc/e, perquè en la

incomoc/i-tatcasual, hi va tot el gran paquetc/'inlormació que és el que venim a buscara una ciutat. Els bombers, van entrebancant-se

amb la gent pels carrers per c/ 'aquesta manera conèixer a més gent. L'única manera c/e tenir informació, és trobar-se en

contrac/e la pròpia voluntat, amb coses que hom no esperava trobar-les. Una ciutat c/oncs, hac/e ser fonamentalment

conflictiva. Jo crec per tant, que és aquesta c/esunió i conflicte entre morfologia i tipologia, un c/els punts importants i incisius, per a trobar una nova sortiJa, una nova expressió, realment moc/erna i alhora respectuosa amb la forma

urba-na, en els moments actuals .•. •

... Un problema que a mi em sembla fonamental, que és el c/el manteniment c/e l'activitat urbana. És a c/ir, una ciutat,

com ja he c/it abans, és un aparell d'informació i c/e sensibilitat. Per què la gent va a viure a la ciutat i no es quec/o a viure al camp?. És evic/ent que hi viu per aquests c/os conceptes: perquè vol informar-sec/e coses i perquè vol obtenir coses, perquè vol accec/ir a coses. Vol saber per exemple, inlormoció sobre el mercat c/e treball, vol telfir inlonrtació

t/

e com és la gent, per a tenir-hi relacions personals o no tenir-les, vol anar a unes exposicions, vol aprenc/re coses, tenir una gran

quantitat c/'oporoc/ors per o poc/er triar el que vol comprar, i c/esptés el que val és tenir oques tes relacions, comprar,

veu-re l'exposició, fer-la o porticipar-hi, és a c/ir, per un cantó la informació i per l'altre cantó, que un cop obtinguda aquesta informació, ham tingui occessibilitat •••

.. . Hi ha un tipus d'informació que c/óno la ciutat i que no pot c/anar cDp sistema mecànic~ que és la informació purament

casual. És a c/ir, un vo a veure oparac/ars c/e sobates i passa per c/avant c/'una xurreria i es c/ecic/eix a comprar xurros.

Això, que en els sistemes d'informació mecànica no pot funcionar, perquè la casualitat no es pot introduir a la pura

esta-dística i al pur problema c/e probabilitats, la ciutat, en canvi, ho té c/'una forma evic/ent. Però, per tant, a mi em sembla

que aquest problema c/e les coses que passen a la ciutat, són, a vegac/es, tant o més importants que la forma c/e recepta-cle a c/ins c/e la qual passen aquestes coses. I em sembla que hi ha prou experiència sobre la ciutat moc/erna per veure

que això c/e les activitats és un problema encara més c/ifícil que el problema c/e la forma, perquè és un problema molt poc aprehensible, perquè les activitats canvien a unes velocitats tremendes, pequè les formes c/e receptacle fetes per a unes activitats, s'han c/e reutilitzar per a altres activitats c/iverses, i perquè fer anar l'activitat cap a un cantó o altra c/e

la ciutat és tremendament c/ifícil ... •

.. . L'ensenyament i el treball han passat a ésser temes secundaris i l'única cosa important en aquest món és l'oci i la

diver-sió. És a c/ir, els jesuïtes en aquest moment tancaran les escoles i posaran bingos. Posaran bingos i posaran curses c/e ca-valls i espero que més endavant arribaran diversions més substancioses que traspassin els termes tan materials c/el

bin-go i arribin fins el pecat c/e la carn, que segurament és el que diverteix més ... •

.. . Si analitzem una mica la presència c/els grans nuclis comercials c/'una ciutat com Barcelona, veurem que la presència

d'aquests han fet canviar rotundament la ciutat. La ciutat no canvia perquè un urbanista faci un carrer, o perquè c/igui aquí posarem qualificació 13a, 12b, etc ... , o perquè aquí posis un parc. És a c/ir, la ciutat canvia fonamentalment per

la implantació c/e nous centres d'activitat, com poc/en ésser per exemple, la nova estació c/e Sants, que ha revitalitzat a un barri que abans pràcticament no existia. Era al c/arrera c/e Sants i ara és la façana c/e Sants. O com per exemple, la implantació c/~<EI Corfe lnglés>> c/e la Diagonal, que ha posat un centre urbà nou que no existia. Les Oficines s'han

po-sot al costat; ha estat una mica simultani, però un procés que no hauria existit sense la pressió comercial c/~<EI Corfe ln-glés». I aquests exemples que a Barcelona són evic/ents, amb ciutats com Lonc/res i París, encara són més clars i més

in-controvertibles ... • (extracte} Oriol Bohigos

(10)
(11)

«Animals Imaginaris» tracta - a l'igual que altres muntatges nostres- d'una acció espectacle

efímera. pensada per a un sol dia. i en funció d'un espai i d'un públic concrets. de la qual no en

resta cap altre testimoni que la memòria dels assistents o els documents gràfics.

Els éssers imaginaris que observem en les imatges són uns híbrids d'animal i de persona. Són fruit

de la recreació de les idees que l'imaginari col-lectiu de la humanit.at ha creat a través de la histò

-ria de la civilització. Des de la més noble i mitològica Au Fènix fins a la més aberrant «Dona Aran

-ya» de les fires o els circs.

Tots els animals són salvatges. però a la vegada tenen tics de la civilització. maneres de fer i ac

-tuar urbanes i quotidianes. Participen de sentiments com l'amor i l'odi, atracció i rebuig. així com

d'altres facultats humanes. Cada un dintre de la seva gàbia actua i reacciona de manera diferent

i inesperada davant al públic i davant el seu aliment -una mica ambigu- . a vegades repulsiu.

altres sofisticat.

En aquest muntatge la direcció dels actors es fa a l'escena. així com la manipulació del ritme que

la festa ha de seguir. Una de les constants és que ningú té un coneixement cert de la totalitat del

projecte, sols unes indicacions del que haurà d'ésser la seva actuació durant la primera hora. per

donar pas després a la improvisació. Llavors els actors es veuen provocats per una situació forta

i insòlita que els ve donada. pel lloc on són (una gàbia). o el maquillatge i el vestuari que crearan

als seus cossos una significació desconeguda per a ells fins aquell moment. perquè no hi ha ha

-gut un assaig general previ.

A la festa entren en crisi els papers i les funcions de cadascú. L'espectador es transforma en actor

en un espai on no hi ha escenari i on a la vegada les situacions es van convertint en insòlites al

seu voltant. després d'un aparent moment de normalitat. trobant-se de ple entre la màgia i la iro

-nia del desconcert. Es produeix llavors una transgressió de l'ordre i de les normes establertes i

alhora una abolició de la funcionalitat. La realitat i la ficció es mesclen en un espai quotidià inter

-vingut i alterat. potenciant l'ambigüitat com a llenguatge. Les imatges evoquen la fascinació del

creat per a desaparèixer. •

Xavier Olivé i Josep Bagà

(12)

MENÚ

DELS ANIMALS

Seleccionat per

Reyes Modolell i elaborat pel Restauram Giardineno Notte.

LA PANTERA-LLEOPARD

interpretada per Tuninho Ribeiro

Costelles d'Antílop amb sang de Brau amb dàtils i

onigues d'crm

Sangria

LA DONA ARANYA

interpretada

per Josep Antoni Herrero

Farafale Nocturna cuinada al negre de sípia

Peppermim Frappé

UN RÈPTIL

interpretat per Lynne Jackson

Anques de granota sobre brot!> dc bambú acompanyades de fulles d'enciam amb cargok

Pomes del paradís fan:ides dc cabell d'Àngel.

Suc de l-ruita dc la Pa:;sió.

AU FÈNIX

interpretada per Jessica

Llebre flamada a

la

Rata-fia sobre nius de Perdiu.

Aiguardent.

El muntatge «Animals Imaginaris» es realitzà a EINA,

Escola de Disseny al mes de juny del 1985.

Idea i realització:

Xavier Olivé i Josep Bagà.

Amb la col·laboració del Taller d'Escenografia

d'EINA, Josep Aregall, Agustí Jansana i Marta

Rovira.

Maquillatges:

Susanna Korver, Joan Alonso i Gregori Ros (Make

up Academy).

Vestuari: Ramon Ramis.

Accessoris de paper: Umberto Spindola

Perruqueria: Marcel.

(13)
(14)

Referencias

Documento similar

la información, se dirigió al “Aeródromo La Plata / Tolosa”, se incorporó al tramo final de pis- ta 19 y aterrizó pasando la intersección de ésta con la pista 11 / 29; próximo

Así mismo, en virtud de las observaciones que la propia Entidad formulara al referido Ayuntamiento en el Informe de Resultados que sirvió de base para la realización del acto

confirmar la designaciones de Lila García Alvarez (propietaria 2), Reneé Justino Petrich Moreno (propietario 6), Marina Teresa Martínez Jiménez (suplente 2) y Julio Espinoza

En medio de este dantesco panorama de cifras que esconden los nombres de miles de canarios y canarias, en junio de 2020 el Gobierno de España aprobaba el

Si bien en algunos casos se han tomado medidas como la reconstrucción de las fachadas originales y el aumento de plantas en retranqueo, En la calle Real, donde se encontraba

El Servicio está sujeto a una cuota mensual de navegación de descarga que se determinará en el paquete contratado por el Usuario; si dicha cuota es alcanzada por el Usuario antes

a) Los pagos se realizarán por el “INSTITUTO” por parte del departamento de Recursos Financieros, contra factura la cual deberá ser enviada al correo del área

Función Main: Todo programa en C tiene una función principal main que puede iniciarse con la siguiente estructura:.. void main (void) o Int main