Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Abril 2008

(1)

Els veïns i les veïnes de l’Eixample que estiguin interessats en les qüestions del seu barri tenen a la seva disposició els consells de bar-ri. Ja ha quedat fixat el calendari de Consells del 2008. D’altra ban-da, el ciutadans que vulguin adreçar suggeriments, plantejar queixes o reclamacions poden par-ticipar a les audiències públiques. Les audiències públiques tenen lloc un cop cada dos mesos, i a par-tir del març se celebren separada-ment dels plenaris del Districte. Els consells de barri previstos per al que queda d’aquest any són al juny, a l’Antiga Esquerra; al setem-bre, a la Nova Esquerra; a l’octusetem-bre, a Fort Pienc; i al novembre, a Sant Antoni.

El Districte potencia

la participació ciutadana

Arriba l’hora de la Festa

Major de la Sagrada Família

Tothom que vulgui participar, té diferents maneres per fer-ho.

PROGRAMACIÓ

És organitzada

per la Coordinadora

d’Entitats

TRADICIÓ

Hi haurà

cercavila escolar

i gegantera

CORREFOCS

Els nens podran

aprendre a ser

diables i tabalers

EIXAMPLE

_{B A R C E L O N A}

Pàg. 3

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • A b r i l 2 0 0 8

w w w. b c n . c at

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Albert Serra

Director de cinema

“La televisió

ho ha matat tot”

E N T I TAT S Pàg. 4

Agrupació

Excursionista

Catalunya

S’ha instal·lat al barri de la Sagrada Família

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

La Marató de

Barcelona

Passa per vuit dels deu districtes de la ciutat

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Les biblioteques

engeguen un nou

servei personalitzat

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Hotel Majestic

Rep la categoria

(2)

EIXAMPLE

2 Abril 2008

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Dimecres 23 d’abril

La Joana també vol el llibre

A les 18.30 h. C. cívic Sagrada Família (Provença, 480) Amb titelles de guant, de barnilles i de boca ens expli-caran la divertida història de Sant Jordi. A càrrec de Munchis Grup de Titelles i Actors.

Diumenge 27 d’abril

Sant Jordi el cavaller

A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)

Viurem la primera aventura que va tenir Sant Jordi i com va arribar a ser patró de Catalunya. Titelles de la Cia. El Forat del Niu.

Llunàtics

A les 12 h. Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8)

“Ara farà un any, una nit d’estiu, la lluna va desaparèi-xer”. En Teles, la Candela i el gat Raspa s’embarquen en una odissea per cercar la lluna. Cia. Llunàtics.

Diumenge 11 de maig

Barbapapà

Què passaria si al nostre jardí un dia hi creix un simpà-tic ésser que pot agafar les formes més inversem-blants? Companyia Tri-Nas Pallasses.

Dijous 17 d’abril

Persona

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)

Espectacle visual de màscares balineses de Javier Ville-na. Combina la poesia, la màscara, la música, el clown, la commedia dell’arte i la manipulació d’objectes.

Divendres 18 d’abril

Opció B

Ens trobem en una empresa privada que es dedica a clo-nar éssers humans. Es fan tres clons de l’original, aquests han de passar diverses proves i el que més s’acosti a l’ori-ginal serà l’opció elegida. De la Guapa Teatre.

Tal com sóc

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302) Com pot aconseguir un home solter, que és incapaç d’aguantar la mirada a una dona sense fer una trenca-dissa, una relació estable de parella? Teatre d’humor de Pere Hosta.

Dilluns 14 d’abril

Albéniz abans d’Albéniz

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)

Primeres composicions de 1880 que Albéniz va anar conreant fins a la composició de la seva gran obra: la suite Ibèria. Intèrpret: Sira Hernández (piano).

En clau de Bach

A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)

Bach desperta del seu somni etern per salvar la seva obra i perquè la Joaneta Sebastian Bach, la seva descendent més jove i esbojarrada, recuperi la passió per la música clàssica. Audició teatralitzada de la Cia. Bitxicleta.

Black Cofee

A les 20.30 h. Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Jazz clàssic i la Bossa Nova (temes de Duke Ellington, Cole Porter, Gershwin, Diana Krall...), temes de pel·lí-cules (Henry Mancini, Stephen Sondheim, etc.) i dels clàssics de soul, pop, jazz-fusió o funky.

Dissabte 26 d’abril

Matinal de concerts d’arreu

A les 12 h. Centre cívic Sagrada Família (Provença, 480) A les 12 h, el grup Cucúrbita farà un tast de cançons de Bòsnia, Irlanda, Itàlia, Catalunya, França, Israel... I a les 13 hores creuarem l’Atlàntic amb el grup La Rocóco, que tocarà música tradicional llatinoamericana.

Dijous 8 de maig

Big Nick

A les 20.30 h. Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Clàssics del jazz com Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Bi-llie Holliday, Sinatra, Chet Baker amb un toc de mo-dernitat. Per Cecília Giménez.

Del 2 al 25 d’abril

Mercat de carn

Casa Elizalde (València, 302)

Pintures de Jordi Castells, guanyador de la 3a edició d’Art Jove a les Terres de l’Ebre. Reflexió sobre el merca-deig del cos en els nous espais socials de centre de culte.

Del 3 d’abril al 3 de maig

Puramente argentinos

Centre cívic Casa Golferichs (Gran Via, 491)

Fotos de Dario Tommaseo de les províncies argentines de Salta i Jujui, on viuen comunitats d’aborígens.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Pagès. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Leonor Miró-Entrepueblos i Marçal Llenas. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

E I X A M P L E

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions [email protected]

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)

Aragó, 328, pl. baixa

Telèfon d’informació 010

(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.

Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.

Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480

Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.

Casal d’associacions juvenils 901 515 253

de Barcelona

Ausiàs March, 60.

Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33 Provença, 480

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.

Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.

Biblioteca pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.

Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.

Biblioteca pública Sant Antoni93 329 72 16 16 Comte Borrell, 44-48

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.

CSS Nova Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.

CSS Antiga Esq. de l’Eixample 93 256 37 80 Mallorca, 219, 2a

CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.

CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 28.

GENT GRAN

Casal de gent gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.

Espai M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.

Espai de gent gran Esq. Eixample 93 410 82 65 Rosselló, 78-80.

Espai de gent gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Espai de gent gran Sant Antoni 93 451 6 7 36 Comte Borrell, 44-46

Espai Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480

ALTRES SERVEIS

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425

Of. de l’habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.

Arxiu municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.

C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana Eixample

Nàpols, 42-62.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Gran Via, 456.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs Marc 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.

CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.

CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.

CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.

CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.

CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.

CAP València 902 500 179 València, 377-379

(3)

Núria Mahamud

L

a Festa Major de la Sagra-da Família és de la “gent del barri”, lema del cartell d’enguany i protagonista de l’exposició que ha organitzat la Coordinadora d’entitats de la Sagrada Família a través de fotografies i escrits de dife-rents èpoques. Els veïns i veï-nes són convidats a partici-par-hi activament donant un cop de mà a la coordinadora, amb seu a l’Espai 210 (Padi-lla, 210), que demana “mans i caps” per acabar de muntar els últims detalls de la festa (del 18 al 27 d’abril). L’inici de la Festa Major el marcarà la cercavila escolar,

coordinada per les AMPA de cinc escoles de referència del barri i amb espectacle i xoco-latada final. En el primer cap de setmana es concentraran alguns dels actes principals de la festa, com ara el pregó

de la cuinera mediàtica, Mi-reia Carbó, que explicarà qui-na seria uqui-na boqui-na recepta per millorar la convivència al bar-ri; la mostra d’activitats i pro-ductes o el cercatasques, un

recorregut per les tasques del barri amb una cercavila de ta-bals i gralles. La diada gegan-tera serà el 20 d’abril, amb una plantada al pati de l’anti-ga fàbrica Damm, la qual farà jornada de portes obertes. En la cercavila gegantera, hi par-ticiparan catorze colles, entre les quals hi ha la dels Ge-gants de la Ciutat. Al migdia, els Castellers de la Sagrada Família convidaran altres co-lles de la ciutat a aixecar i descarregar dos pilars i tres castells; i a la tarda, la cultura popular catalana deixarà pas a un festival de balls tradicio-nals d’Amèrica Llatina. Durant tota la setmana hi

haurà diferents actes, com vi-sites guiades al temple de la Sagrada Família, taules rodo-nes, matinal de concerts i un homenatge a les dones assas-sinades des del comença-ment de l’any per la violència masclista. Els últims dos dies seran la traca final. Dissabte es farà el sopar popular con-vocat per les entitats, amb taules i cadires suficients per-què la gent que es quedi sen-se tiquet també pugui baixar a sopar i ball al carrer. Diu-menge, a primera hora del

matí, se celebrarà la XXIV Milla Sagrada Famíla, oberta a totes les edats (nascuts a partir de 1999) i d’inscripció gratuïta.

La Festa es clourà, com no podia ser altrament, amb el correfoc dels diables i fures de Can Baró i el drac la Farfo-lla. Prèviament, els nens d’entre 5 i 15 anys es podran posar en la pell dels diables amb un taller per aprendre a ballar sota el foc i tocar els ta-bals.

EIXAMPLE 3 Abril 2008

Els castellers són un element imprescindible a la Festa Major.

Cercaviles, visites guiades al

temple de la Sagrada Família,

concerts, castellers i el correfoc

final són alguns dels actes

organitzats per la Coordinadora

d’entitats

La Sagrada Família dedica la

Festa Major a la gent del barri

La cuinera Mireia

Carbó, veïna del

barri, farà el pregó

de Festa Major

C I U TA D A N S O P I N E N

Oscar Segarra

Interiorista

Dubto que hi pugui participar, tot i que m’agradaria fer-ho, però tinc horaris molt poc compatibles.

Guillermo Rodríguez

Aparellador

Fa poc que som al barri, però sí que hi anirem, sobretot si fan castellers i concerts; ben segur que sí.

Aline Rolin

Estudiant

Sí que participaré. Seguramente iré como espectadora a los con-ciertos y los castellers, porque me apetece y me gustan mucho.

Pepeta Prunell

Infermera

Si l’horari m’ho permet, sí que hi participaré, sobretot al menjar popular que es fa i a les activitats que es fan per als nens i no tan nens.

Eva Vall

Control de qualitat de roba

Sí que hi participaré. Intentaré anar a les activitats que fan prin-cipalment per als nens, perquè s’ho passin bé.

Teresa Luque

Científica

Normalment partici-pem amb els nens a les activitats que es fan per a ells i aquest any ho intentarem tornar a fer; a ells els agrada molt.

(4)

4 Abril 2008

E N T I T A T S

Dolors Roset

F

a poques setmanes que han arribat al barri i ja s’han integrat plenament amb altres entitats de la Sa-grada Família amb les quals han organitzat activitats. La més destacada és el cicle Memorial Sir Edmund Hi-llary, en homenatge al pri-mer escalador que va arri-bar al cim de l’Everest. Com que això va ser un 29 de maig, el cicle es desenvolu-parà durant un any, de maig de 2008 a maig de 2009. Estarà integrat per una sè-rie de projeccions, totes gra-tuïtes, relacionades amb aquesta muntanya, i un so-par tibetà. El cicle s’inaugu-ra amb el títol “Everest, grandes descubridores”. Per a la gent gran han pro-gramat unes visites a peu pel barri. Són una ocasió per fer una mica d’exercici i relacionar-se amb altres persones que tinguin inte-ressos semblants. Cada vi-sita és dedicada a un lloc històric diferent, com ara la fàbrica Damm, la Sagra-da Família, l’hospital de

Sant Pau o el nucli antic del barri conegut com el Poblet.

L’Agrupació Excursionista Catalunya és una entitat per a gent de totes les edats que organitza diver-ses activitats per al

con-tacte amb la natura. Els caps de setmana sempre hi ha propostes, les quals varien segons la tempora-da. Es fan caminades per la muntanya, rutes en bi-cicleta, caiac per aigües tranquil·les, excursions amb raquetes, barranquis-me, ascensos per vies

fer-rades, escalada, espeleolo-gia, esquí de muntanya o iniciatives ludicoculturals. Per als grups infantil i ju-venil, s’organitzen activi-tats específiques un cap de setmana al mes. Durant les vacances, es fan sorti-des de més dies. Aquesta primavera és previst anar a Cuenca. Mentre que a l’estiu es farà caiac al cap de Creus i a Formentera i senderisme a les Açores, l’illa de L a Palma, a les Canàries i Turquia.

Més informació:

Agrupació Excursionista Catalunya

C/ Padilla. 255-263, 1a. pl. Telèfon: 93 302 45 29 [email protected]

De dilluns a dijous, de 18.30 a 21.30 hores

Membres de l’entitat durant una excursió.

L’Agrupació té 420

socis que es troben

per passar el seu

lleure en la natura

EIXAMPLE

Des del febrer

és a la nova seu, un

ampli local sobre el

mercat de la

Sagrada Família,

a tocar de la

biblioteca i el

centre cívic

L’Agrupació Excursionista

Catalunya s’instal·la al barri

Aspecte desolador que oferia la Gran Via, el 17 de març de 1938. (Foto: “Visions de guerra i rereguarda”)

El bombardeig

de la Gran Via

En plena escalada bèl·lica de bombardejos sobre la ciutat per part de l’aviació legionària italiana, assentada a Mallor-ca, el 17 de març de 1938 –ara s’han fet setanta anys– Bar-celona patí la pitjor explosió en un bombardeig de totes les que va haver d’encaixar durant el conflicte.

Aquell matí, una vintena de soldats del Parc i Tallers de la Inspecció General d’Enginyers de la Sagrera traslladava ma-terial explosiu per enviar al front de guerra des d’un polvo-rí de Montjuïc fins a l’estació de la Sagrera. Pel que sembla, l’itinerari de costum per a aquesta mena de material era l’avinguda del Paral·lel, però aquell dia, enmig de bombar-dejos, segurament els va semblar més adient fer el recorre-gut per la Gran Via. El camió i el vehicle d’escorta que duia al davant es van endinsar per aquesta via a tota velocitat i, de sobte, quan faltaven dos minuts per les dues de la tarda, es van escoltar les sirenes que anunciaven perill de bom-bardeig. A les dues, cinc avions Savoia S.79 deixaven caure la seva càrrega mortífera des de 5.500 metres d’alçada. Una de les bombes va caure a sobre del camió o molt a prop seu, la qual cosa va produir una explosió de tanta magnitud que el camió, així com els seus ocupants, es van volatilitzar. Mentrestant, l’ona expansiva va arrasar un tramvia, diferents vehicles i carros que hi havia a l’indret i, a més, va escombrar i desplaçar moltíssima gent, que va morir o que va resultar greument ferida. La zona més afec-tada va ser la Gran Via, entre els carrers de Balmes i el pas-seig de Gràcia, on es van ensorrar les façanes dels immo-bles 587, 589, 591, 606 i 608.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28

J. M. Contel

(5)

EIXAMPLEB A R C E L O N A 5 Abril 2008

N O T Í C I E S

f

L’exposició del fotògraf Raghu Rai

Casa Àsia dedica una primera mostra antològica al fotògraf indi Raghu Rai amb l’exposició repartida en-tre la seu de Barcelona i la de Madrid, on es mostra prop d’un centenar de fotografies seves. A Barcelona s’exposarà l’obra en color i més recent del fotògraf. La mostra, gratuïta, es pot veure fins al 27 d’abril, de dimarts a dissabte, de 10 a 20 hores, i diumenges, de 10 a 14 hores.

Concurs fotogràfic per a gent gran

L’espai de gent gran de l’Esquerra de l’Eixample ha organitzat un concurs de fotografia en què poden participar totes les persones més grans de 60 anys que resideixen al districte. L’objecte del concurs serà “Una mirada al món dels menuts: compartim quoti-dianitat”. Les fotografies es podran presentar del 19 al 21 de maig de 10 a 13 hores, al carrer València, 307, 3a planta. Hi haurà dos premis i un accèssit.

Exposició de Zoran Music a la Pedrera

Fins al 18 de maig es pot visitar l’’exposició de Zoran Music (Gorizia, 1909-Venècia, 2005) a la Sala d’Ex-posicions de la Pedrera. La mostra aplega una àmplia selecció de pintures i dibuixos que donen una visió retrospectiva de la trajectòria artística del pintor d’o-rigen eslovè. La seva obra, al marge dels grans movi-ments del segle XX, aconsegueix una de les poètiques més intenses sobre la fragilitat de l’ésser humà.

Els gegants de la Sagrada Família

La colla de geganters i grallers de la Sagrada Família arriba als 20 anys d’antiguitat aquest 2008. En el marc de la Festa Major del barri, el 19 d’abril, el ge-gants faran la ballada del seu aniversari i com a clo-enda hi haurà una audició i una ballada de sardanes, al carrer Marina. El 20 d’abril hi haurà la diada ge-gantera amb una plantada i ballada de gegants d’ar-reu de Catalunya, al pati de l’antiga fàbrica Damm.

Sergi Martín

E

ls més de 250.000 veïns de l’Eixample tenen diver-ses maneres de participar en la vida pública del districte. Per compartir les opinions, les queixes o suggeriments hi ha qui opta per escriure cartes als diaris o per “abordar” els con-sellers en algun xamfrà. A part d’aquestes “vies alternati-ves”, existeixen canals oficials oberts a tothom i que funcio-nen com a eines de comunica-ció permanent entre la ciuta-dania i el Districte. D’entrada, existeix el Consell Ciutadà, que és el màxim òr-gan consultiu. És format per representants de les entitats i associacions i per ciutadans a títol individual. Els ciutadans també poden participar a les audiències públiques i als Consells de Barri.

Fins al proppassat mes de març, les audiències públi-ques se celebraven juntament amb els Plenaris del Distric-te. Això volia dir que si

s’a-llargava la discussió entre els representants polítics, els ciutadans s’havien d’esperar fins tard per poder interve-nir. A partir d’ara, una vegada

cada dos mesos, els veïns i veïnes i les seves inquietuds seran els protagonistes en ex-clusiva de les sessions i tin-dran interlocució directa amb els polítics i tècnics del Dis-tricte. Compartir informació, prevenir els problemes i re-soldre conflictes i demandes dels veïns, aquests són els objectius de les audiències públiques, que seran anun-ciades amb temps al web mu-nicipal (www.bcn.cat/eixam-ple) i per mitjà de cartells per tot el Districte.

Els consells de barri tracten específicament els assumptes de cadascun dels sis barris del Districte. Com els con-sells de barri se celebren un cop a l’any i, entre reunió i reunió, es constitueix una Comissió de seguiment per controlar que es donin res-postes i solucions a les de-mandes que s’hi han exposat. Els ciutadans poden acudir-hi obertament i tenen dret a ex-posar qüestions i a rebre acla-riments.

L’hospital Clínic ha estat considerat sempre de beneficència.

El Districte de l’Eixample anima

els ciutadans a participar

L’hospital Clínic de Barcelona passa a les mans de la Generalitat

Redacció

L’

històric hospital Clínic de Barcelona ha passat a dependre del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya des del passat 1 de gener, després d’haver estat gestionat per l’Estat durant més de cent anys.

Un decret llei de l’any 1952 va crear el Patronat de l’hos-pital Clínic, que sempre ha estat considerat hospital de beneficència.

A principi dels anys vuitanta, es van començar a negociar les transferències sanitàries de la Seguretat Social de Bar-celona, però mai no es va arribar a acords, fins que l’any 2003 l’hospital va entrar en una greu crisi econòmica. A partir de 2005, Joan Rangel, com a president del Patronat de l’hospital Clínic, va tornar a negociar el traspàs definitiu a la Generalitat de Catalunya, sempre amb el plantejament

que el Ministeri d’Educació continués finançant bona part de la tasca investigadora del centre sanitari.

Aquest acord va ser possible, i l’aportació actual del Ministeri d’Educació i Sanitat és de més de 16 milions d’euros anuals per subvencionar projectes de recerca. L’Estat ha pagat 110 milions d’euros per eixugar el deute del centre i, per tant, el traspàs s’ha efectuat amb un deute històric zero.

Ja s’ha fixat el

calendari dels

con-sells de barri

i les audiències

públiques que se

celebraran

separadament

dels Plenaris

El Districte ofereix diverses fórmules per participar.

Les convocatòries

s’anunciaran al

web i per mitjà de

cartells per tot el

districte

C A L E N D A R I C O N S E L L S D E B A R R I 2 0 0 8

A

El barri de la Sagrada Família va celebrar el seu Consell al febrer, i a l’abril li ha tocat el torn a la Dreta de l’Eixample. Els següents són:

(6)

EIXAMPLE

6 Abril 2008

A

la rambla de Catalunya hi ha la Galeria d’art Maragall, un espai per a l’exposició i la ven-da d’art actual. Segons Ramon Maragall, que és qui porta la galeria, la pintura universal sempre ha estat local. És la seva singularitat, la seva par-ticularitat, allò que la fa universal. Per a Ramon Maragall, creure en l’art és un acte de fe i això confereix a l’obra un valor que va més enllà del seu valor econòmic. A la galeria es renoven con-tínuament les exposicions i s’hi venen obres d’artistes tant del nostre país com d’altres, de

diferents estils, però totes fetes amb un criteri de singularitat i de qualitat, garantida pel bon ull de Ramon Maragall. Com ell afirma, també l’art ha de viure, i així com antigament l’artista estava supeditat al seu amo i treballava per encàrrec, ara aquest amo és el mercat, i és un amo molt més abstracte i fluctuant.

Galeria d’art Maragall Rambla de Catalunya, 116 Telèfon: 93 218 29 60

E L T A U L E L L

La galeria de l’art actual, heterogeni i singular

La galeria renova contínuament les exposicions.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Felicia Esquinas

D

es d’aquest any, l’hotel Majestic forma part de la molt exclusiva elit dels ho-tels de màxim luxe de Barce-lona. L’establiment del pas-seig de Gràcia, amb 90 anys d’història, ha rebut la catego-ria de 5 estrelles Gran Luxe que atorga la Direcció Gene-ral de Turisme de la GeneGene-rali- Generali-tat. Els hotels barcelonins que la tenen es poden comp-tar amb els dits d'una mà. “És un reconeixement a la nostra feina i a l’esforç que fem des de fa molt de temps per obte-nir aquesta qualificació”, ex-plica Santiago Martínez, res-ponsable de comunicació de Majestic Hotel Group. “El Majestic sempre ha estat un hotel emblemàtic de la ciutat, i per la seva imatge, servei i prestigi havia d’intentar ob-tenir aquesta categoria per continuar destacant. Tenia el potencial per fer-ho i només requeria algunes adaptacions en les seves instal·lacions per aconseguir-ho”.

L’hotel té bones cartes per ju-gar amb èxit. Com les seves 29

suites, entre les quals dos apar-taments a la novena planta, de 300 m2_{i àmplies terrasses amb}

vistes de 360º sobre Barcelona, els quals van rebre el premi a la Millor Suite d’Espanya 2007 dels World Travel Awards, con-siderats els Oscar del turisme. El Majestic allotja un dels mi-llors restaurants de Barcelo-na, el Drolma, del xef Fermí Puig, distingit amb una estre-lla Michelin. I el juny obriran un SPA per als clients a la

de-sena planta. Martínez també en destaca la qualitat del ser-vei, “molt cuidada”. El Majestic, propietat de la fa-mília Soldevila, va néixer el 1918 com a conseqüència del trasllat del seu predecessor, l’Hotel Inglaterra, des del car-rer Fontanella al passeig de Gràcia. La reina Maria Cristi-na, la soprano Renata Tebaldi, els poetes Antonio Machado i Federico García Lorca, l’escrip-tor Vargas Llosa i el Dalai Lama han estat alguns dels seus hostes.

Més informació:

Hotel Majestic Passeig de Gràcia, 68. Telèfon 93 488 17 17 www.hotelmajestic.es

A l’hotel es troba el

restaurant Drolma,

de Fermí Puig, amb

una estrella Michelin

L’establiment del

passeig de Gràcia,

amb 90 anys

d’història, ha

obtingut la màxima

categoria hotelera

que atorga la

Generalitat

L’hotel Majestic és al passeig de Gràcia des de l’any 1918.

L’hotel Majestic rep la categoria

de cinc estrelles Gran Luxe

S E R V E I P Ú B L I C

P. F.

Les biblioteques públiques són uns dels equipa-ments més ben valorats i que més públic atrau de la ciutat. Com resulta lògic, qualsevol ampliació de l’oferta o millora del servei són benvinguts. El Consorci Biblioteques de Barcelona ha engegat una campanya per difondre entre els seus usuaris un nou servei d’informació personalitzada. Es trac-ta d’un butlletí electrònic que s’envia sense periodi-citat fixa –depèn de la quantitat de novetats que hi hagi– als usuaris que s’han donat d’alta i que inclou informacions de les activitats programades, com també dels avantatges i les ofertes vigents en temes culturals, a disposició de les persones que tenen el carnet de les biblioteques.

Si bé la majoria de descomptes estan al voltant del 20%, hi ha promocions de fins al 50% i del 100% en el cas d’algun espai municipal. Abasten camps tan diversos com el teatre i la dansa, museus, exposi-cions i concerts, equipaments públics i també pri-vats. També s’ofereixen descomptes en comprar a determinades llibreries de la ciutat.

Per gaudir d’aquest nou servei, només cal anar a la biblioteca més propera, demanar l’alta i donar el cor-reu electrònic. Els interessats també poden donar-se d’alta entrant al web www.mesbiblioteques.com. En aquest cas, només s’han d’introduir les dades (nom i número de soci), indicar la biblioteca o bi-blioteques de la qual es vol rebre la programació i marcar el tipus d’informació que es vol tenir (sobre descomptes, per a infants, joves, adults i/o gent gran). Lògicament, és imprescindible tenir el carnet de biblioteques de Barcelona, el qual és gratuït.

(7)

EIXAMPLE 7 Abril 2008

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Esquerra de l’Eixample

Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79

Revista Cor Eixample

Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43

Revista Fort Pienc

Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

Revista Sagrada Família

Associació de Veïns Sagrada Família. València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64

Sant Antoni 2000 L’Informatiu

Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, pl. baixa.

INTERNET

Web de Serveis Socials

S'informa d'una manera molt propera i entenedora de quins són els punts clau del nou model de Serveis Socials de Barcelona. Hi ha resposta per a pregun-tes com: quin és el compromís de l'Ajuntament de Barcelona per als prò-xims anys en l'àmbit dels Serveis Socials?, quines són les millores previs-tes per a l'atenció social bàsica de la nos-tra ciutat? o quin es el centre de Serveis Socials que et correspon?

www.bcn.cat/serveissocials

Web de Tràmits

El portal de "tràmits online" té com a prin-cipal objectiu aconseguir que el conjunt de la ciutadania i les empreses estalviïn temps a l'hora de tramitar i fer gestions amb l'Ajuntament. Entre els tràmits i ges-tions que es poden dur a terme pel portal hi ha el comunicat d'obres, els comunicats d'activitats, les devolucions d'ingressos indeguts, els pagaments de multes o els pagaments de tributs, entre d’altres.

www.bcn.cat/tramits

w

per MANEL

P O L I E S P O R T I U

Pere S.Paredes

E

n acabar la Marató, aquesta era la frase més repetida pels atletes: “la calor i el vent han fet que aquesta dura prova hagi estat un veritable su-plici”. Els atletes, autèntics herois, van rebre en tot moment el suport d'un públic entusiasta i admirador d'aquesta especialitat esportiva que es va veure passar, el dia 2 de març, per vuit dels deu districtes de Barce-lona. Un dels grans triomfadors de la Marató va ser l’igualadí Roger Roca, que va ser tercer al podi i que no va poder reprimir la seva felicitat per la cursa i pel resultat, encara que “el temps, la calor i el vent han fet im-possible baixar o batre el rècord de la prova. Particularment, he patit molt als últims tres o quatre quilòmetres”. Per a Roger Roca i per a altres partici-pants a la Marató de Barcelona, el su-port del públic va ser primordial: “no

te n'adones, però cada vegada que veus que la gent t’aplaudeix i t'anima és com si et donés ales”.

Aquesta sensació també la van sentir Carles Mata, Oriol Lucas i Laia Co-berta, tres participants que, gràcies a aquest suport espontani del públic, van acabar la Marató.

Carles Mata, de Sant Andreu, el qual participava per onzena vegada en una marató, va dir a l’acabament de la cursa que “t'adones del que el cos humà pot aguantar. Ha estat molt dur, sobretot els últims 800 metres,

però gràcies al suport del públic, que et dóna molta força, acabes relativa-ment bé”.

Oriol Lucas, d’Horta-Guinardó, i Laia Coberta, de Sant Martí, coincideixen també en la força que donen els aplaudiments dels amics, familiars i

públic de les curses populars. Hi ha moments que podien abstreure’s de la cursa, però en els pitjors moments “els crits d’ànims et fan tenir una pu-jada i et sents amb força per acabar aquesta i altres curses més”. Per la seva part, l’atleta kenyà Ho-sea Kipyego Dosgei, amb un discret registre de 2 h 14 min 42 s a la ca-tegoria masculina, i l'etíop Mihret Tadesse, amb 2 h 42 min 12 s, a la femenina, varen ser els primers a entrar a la meta.

El fondista Roger Roca va

ser el primer català que

va pujar al podi, seguit

de tot un exèrcit d’herois

que varen acabar la dura

prova de Barcelona

L’atleta kenyà Hosea

Kosgei i l'etíop Mihret

Tadesse, primers als

respectius podis

Un moment de la Marató.

(8)

EIXAMPLE

8 Abril 2008

Què se sent quan la teva primera pel·lícula és triada com una de les millors per Cahiers du Cinèma, al costat de films de Lynch, Taranti-no o Rohmer?

Està bé. I evidentment és un fet que no es dóna gaire als cinemes català i espa-nyol. Però també s’ha de relativitzar aquestes coses, perquè no depenen d’un mateix sinó de l’opinió d’altres. Moltes pel·lícules que surten en aquesta llista les detesto profundament.

Que la teva opera prima sigui qua-lificada d’obra mestra esdevé un llast per continuar treballant?

Una mica, sí. Vam filmar Honor de ca-valleri, la vam muntar, vaig agafar un DVD i el vaig enviar a Cannes. Sense cap opinió de ningú. El rodatge de la meva nova pel·lícula, El cant dels ocells, ha estat diferent. Tenia un pressupost més alt, més compromi-sos. Molta gent n’ha opinat. De vega-des et fan dubtar de coses de les quals tu no dubtaries.

En quantes sales es va estrenar Honor de cavalleria?

Va sortir amb sis o set còpies per a tot Espanya. Va ser un fracàs, perquè va estrenar-se abans d’anar a Cannes. Però a França ha funcionat, ha atret 10.000 espectadors i sense gastar-se un euro en publicitat. A França, no-més per a l’estrena, he fet uns 40 de-bats. A Espanya, un parell.

És més conegut allà que aquí.

Hi ha un problema amb el cinema ca-talà. A Madrid ningú sap que Cahiersha triat Honor de Cavalleria, cap diari d’allà ho ha publicat. Un amic íntim va coinci-dir a una taula rodona amb la coinci-directora Gracia Querejeta. I aquesta no sabia qui era Marc Recha. Home!

Primer el Quixot i ara els Reis Mags. Què l’inspira?

La vida. Rodo amb actors no professio-nals, gairebé tots de Banyoles, gent que conec... El meu treball està lligat a la meva vivència. De cinema, no en veig gaire, perquè el que s’estrena ara és molt dolent. I sobretot m’inspira la crí-tica de cinema. Llegeixo molt sobre ci-nema.

Té una relació literària amb el ci-nema, doncs.

Sí. Sóc filòleg, mai he estudiat cinema. El cinema és com la literatura. A ningú li cal haver estudiat filologia per escriu-re un llibescriu-re. I el salt que escriu-repescriu-resenta pas-sar de filmar una banalitat a fer una cosa amb una certa aura artística tam-poc no s’aprèn a l’escola.

I el seu salt a les pantalles?

Com que la vida és avorrida, una repeti-ció, amb els amics vam dir: “Fem alguna cosa diferent”. I vaig dir: “Una pel·lícu-la”. I vam rodar Crespià, que no s’ha es-trenat. Es va demostrar que amb una càmera digital pots fer un llargmetratge de 90 minuts en exactament dos dies.

Tornant a El cant dels ocells, què tenen a veure els Reis Mags amb la vida?

Són com el Quixot: un punt de partida que m’anava bé per al tipus de cinema

que m’agrada, atmosfèric i abstracte.

Repeteix actors?

És una pel·lícula difícil. No hi ha perso-natges. Els actors ja no són portadors de cap contigut psicològic ni emocional, són pures presències físiques i quasi llunyanes.

Abans parlava de banalitat. A què es refereix?

Ja que parlem d’imatge, el problema es diu televisió. Jo no en tinc. I si conec una persona que en té, li perdo el res-pecte.

Deu respectar poca gent.

Vull dir que automàticament la meva percepció d’aquella persona baixa. La televisió ha convertit en imatge absolu-tament tot. Abans no era així. Pensa en tots els directors que l’any 60 tenien 40 anys. Amb quines imatges al cap havien crescut, abans que aparegués la televi-sió? Amb imatges de la pintura o del ci-nema clàssic.

Li agrada aquesta època?

No. És nefasta. Perquè la televisió ho ha matat tot. Ha matat els sentiments de la gent, la seva poesia, el bon gust. El meu avi, pagès, que no mirava la televi-sió, tenia una classe impressionant, in-nata.