Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Juliol 2005

(1)

Des del passat mes de febrer, Pro-eixample està duent a terme ac-cions especials en el manteniment dels vint-i-set interiors d’illa recu-perats per a usos cívics. En total s’hi invertiran 1,2 milions d’euros abans de l’any 2007, quantitat que permetrà millorar les àrees de jocs infantils, accessos, mobiliari urbà i il·luminació. Una altra mesura que que s’aplicarà de cara als mesos d’estiu és l’increment de la presèn-cia de la Guàrdia Urbana, tant uniformada com de paisà, per ga-rantir la seguretat ciutadana en aquests espais. També s’actuarà amb més fermesa en la lluita con-tra les actituds incíviques per part dels grafiters i els propietaris d’a-nimals domèstics.

Més atenció al manteniment

dels interiors d’illa

Un centenar d’activitats per

als qui treballen a l’estiu

Imatge de l’interior de l’illa Jaume Perich.

INTERSETMANAL

Els centres cívics

programen activitats

de dimarts a dijous

GUÀRDIA

El centre cívic i la

biblioteca Fortpienc,

oberts a l’agost

REFERÈNCIA

El web de l’Eixample

recull les activitats

programades

EIXAMPLE

B A R C E L O N A

Pàg. 3

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • J u l i o l 2 0 0 5

w w w. b c n . e s

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Marc Trilla

President dels castellers de la Sagrada Família

“La principal

gratificació és haver

muntat i descarregat

un castell”

E N T I TAT S Pàg. 4

Esplai Xiroc

30 anys de dinamització cívica a Fort Pienc

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Escola de futbol

Guinardó Sagrada

Família

Més de 200 jugadors de futbol base

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Seguretat a l’estiu

Com evitar robatoris al carrer i a casa

S A N I TAT Pàg. 6

(2)

EIXAMPLE

2 Juliol 2005

E I X A M P L E

B A R C E L O N A

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)

Aragó, 311.

Telèfon d’informació 010

(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.

Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.

Centre Cívic Sagrada Família 93 446 26 20 Mallorca, 425-433.

Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.

Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253

de Barcelona

Ausiàs March, 60.

Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.

Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.

Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.

Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.

CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.

CSS Sagrada Família 93 446 26 20 Mallorca, 425.

CSS Sant Antoni 93 289 30 30 Manso, 24.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.

Espai de Gent Gran

M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.

C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.

Espai de Gent Gran Esq. Eixample93 410 82 65 Rosselló, 78-80.

Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

ALTRES SERVEIS

Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.

Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.

Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.

C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial Eixample

Nàpols, 42-62.

Emergències 092

Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22

Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Mossos d’Esquadra 088

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.

CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.

CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.

CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.

CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.

CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.

CAP València 902 500 179 València, 377-379

Dispensari de carrer València 93 227 93 00 València, 184

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

FESTIVAL GREC 05

Dimecres 13 de juliol

Eleftheria Arvanitaki

A les 22 h. Teatre Grec (pg. Santa Madrona, 36)

Del 14 al 16 de juliol

Mal Pelo (dansa)

A les 21 h. Mercat de les Flors (Lleida, 55)

Diumenge 17 de juliol

Silvio Rodríguez

A les 21.30 h. Poble Espanyol (av. Marquès de Comillas, 13)

Dilluns 18 de juliol

Santiago & Luis Auserón

Bebe + El Bicho

Dimarts 19 de juliol

Craig David

El comte Arnau

Dijous 21 de juliol

Orishas

Divendres 22 i dissabte 23 de juliol

El pianista

Basada en la novela de Vázquez Montalbán.

Del 29 al 30 de juliol

Lanònima Imperial

Del 29 de juliol al 2 d’agost

Yerma

Dijous del 14 de juliol al 18 d’agost

Cinema a la fresca a Fort Pienc

A les 22 h. Plaça de Fort Pienc

Amb Diarios de una motocicleta,Contra la paret, Lost in translation, Noviembre, Good bye Lenini Inconscients.

Dimecres 20 de juliol

Veo, vé

A les 22 h. Pati de la Casa Elizalde (València, 302)

Contes tradicionals eròtics, del Chocó a la costa del Pací-fic, la zona negra de Colòmbia.

Diumenge 17 de juliol

Les Quatre Estacions

A les 19 h. Auditori Winterthur (av. Diagonal, 577)

A càrrec del Cor Vivaldi.

Dimarts 19 de juliol

Swing gitane

A les 21 h. C. Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425-433)

Eric Burdon & The Animals i Georgi

Fame & The Blues Flames

A les 21 h. Luz de Gas (Muntaner, 246)

El fundador de The Animals i el vocalista de jazz Geor-gie Fame, per primera vegada junts a España.

Roberta Flack

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Dimecres 7 de setembre

Juanes

A les 21.30 h. Palau Sant Jordi (pg. Olímpic, 5-7)

Potra (dansa-teatre)

A les 22 h C. Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8)

Un muntatge sobre l’obsessió per la sort i l’amor.

Demanen el sr. Pirandello al telèfon

Fernando Pessoa somia de trobar-se amb Luigi.

Strech-up

Comèdia gestual a càrrec de la Cia. JAJteatre.

Fins al 20 de juliol

Art sagrat de les tradicions índiques:

hinduisme, budisme i jainisme

Casa Àsia (Av. Diagonal, 373)

Escultures de pedra, fusta coure o marbre datades en-tre els segles II i XVIII de l’anomenada Índia antiga (Ín-dia, Pakistan i Afganistan).

www.bcn.es/publicacions [email protected]

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Isabel Pagès. Coordinació general:Andreu Parera. Coordinació de fotografia:Jaume Novell. Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández, Fundació Elizalde.

Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern, Maribel Baños.

(3)

Gerard Maristany

E

n solidaritat amb els qui no podran torrar-se al sol a jornada completa, els centres cívics de l’Eixample ofereixen una amena pro-gramació a la fresca que in-clou música, dansa, teatre i cinema.

Els dimarts, la Casa Golfe-richs i el Centre Cívic Sagrada Família presenten sessions gairebé simultànies de músi-ca. En el primer cas es tracta d’un festival de noves ten-dències de jazz (derivacions

cap al flamenc, cap al groove i el funk, l’electrònica o els ritmes afrollatins). A la Sa-grada Família, al seu torn, compten amb un eclèctic pro-grama de grups, com El So-brino del Diablo Band o Swing Gitane.

Passem als dimecres: la Casa Elizalde programa setmanal-ment a les 22 h el cicle Histò-ries amb música i dansa. Es tracta d’espectacles multidis-ciplinaris que apleguen na-rracions, melodies i balls al voltant de temes tan variats

com el Quixot, el món del tango o l’erotisme. Dijous, l’interès se centra no-vament en dos equipaments diferents: el Centre Cívic Cot-xeres Borrell ofereix un cicle de teatre a la fresca amb pro-postes arriscades de dansa neoclàssica, dansa-teatre, te-atre de text i comèdia ges-tual. I finalment, al barri de Fort Pienc, el centre cívic completa l’oferta de dijous amb un cicle de cinema –també a la fresca, natural-ment– amb pel·lícules com

Million Dollar Baby, Diarios de motocicletao Lost in transla-tion(més informació a la pà-gina 5).

Menció a part mereix el cicle Barcelona Bona Nit, que es podrà seguir bàsicament a l’Espai Jove de l’Eixample, amb cicles de cinema inde-pendent (Sangre fácil, El cre-yente), un festival de músics de carrer, un taller de rumba i tango (cada dijous) o un ci-cle de mestissatge musical. La llarga llista (102 entrades a l’agenda del districte, i pro-bablement es continuaran afegint activitats a la base de dades) es completa amb pro-postes d’institucions com el Palau Robert (cicle de con-certs Les Nits d’Estiu, cada dijous) o L a Pedrera (que fins al 31 de juliol celebra vi-sites amb copa i música , amb entrada de pagament). Convé recordar als usuaris d’equipaments públics que els centres cívics i les biblio-teques tanquen a l’estiu, amb l’excepció del centre cí-vic i biblioteca de Fort Pienc, que es queden de guàrdia.

També val la pena revisar l’a-genda dels poliesportius, ja que a l’agost n’hi ha que tan-quen alguns dies i d’altres que fan el manteniment de les seves piscines.

EIXAMPLE 3 Juliol 2005

Els interiors d’illa són una opció refrescant per a un estiu d’altíssimes temperatures.

El punt de referència és l’agenda de

l’Eixample, a www.bcn.es/eixample.

Entre juliol i agost apareixen un

cente-nar de propostes diferents, de les

quals aquí fem una possible selecció

L’Eixample s’omple d’activitats

per als qui es queden a l’estiu

C I U TA D A N S O P I N E N

Matilde Moreno

Mestressa

Cuando las actividades comienzan a una hora temprana y no muy tarde sí que me gusta ir. Además participo en todas las que puedo dirigidas a la gente mayor.

Dolores Pizarro

Jubilada

Cada mes me llega la revista del

Ayuntamiento y leo las actividades que hacen. Me gusta partipar, ade-más, como no haré vacaciones, podré asis-tir a algunas citas.

Balbina Rodríguez

Jubilada

Jo tinc 86 anys i a aquesta edat ja no tinc ganes de sortir gaire, però és bo que donin molta informació per-què la gent sàpiga on anar i què fer.

Antonio Matías

Jubilat

Este verano haré lo que hago ahora, pasear, tomar el fresco en el parque. Ya soy muy mayor para tantas acti-vidades, pero es bueno que las hagan para la gente joven.

Maite Borrega

Comercial

El que m’agrada més és el cinema a la fresca i sempre que puc hi vaig. Però aquest estiu aniré a la platja, que s’hi està més fresquet que a la ciutat.

Conxita Espinosa

Administrativa

No m’arriba gaire informació i no sé què fan. Si hi hagués més informació, hi podria anar. A més, és bo per relacionar-nos tots els veïns de l’Eixample.

C o m v i u l ’ e s t i u a l ’ E i x a m p l e , a m b t o t e s l e s a c t i v i t a t s p r e v i s t e s a L’ E s t i u d e l ’ E i x a m p l e ?

(4)

4 Juliol 2005

E N T I T A T S

Dolors Roset

M

oltes persones que un dia van ser nens del barri s’han fet grans a l’esplai. Alguns d’aquells nens ara són monitors vo-l u n t a r i s p e rq u è vo vo-l e n transmetre allò que hi van aprendre. Per a ells l’esplai va ser molt important i t re b a l l e n p e r a l a s e v a perpetuació en el futur. Creat ara fa 30 anys, el Centre d’esplai Xiroc con-tinua organitzant activi-tats de lleure per a nens i nenes, nois i noies, basa-des en la coeducació, el ci-visme i el respecte a les persones i el medi am-bient. Des d’aquell grup de joves que van fundar l’esplai el 1975, en un mo-ment en què la manca d’i-niciatives d’aquest tipus al barri era absoluta, fins ara, ha plogut molt. Però els responsables de Xiroc continuen creient en l’es-plai com un entorn enri-quidor per a la persona, on s’estimula els nens a pensar per ells mateixos i a ser conseqüents. Un en-torn on es fan nous amics

amb els quals compartir bons moments de gresca i moltes, moltes activitats. Segons les edats dels nens i nois –n’hi ha des de 5 anys fins a 16–, es progra-men unes o altres activi-tats. Per als més petits, té molta importància el joc

que treballa la psicomotri-citat, mentre que amb els més grans s ’organitzen xerrades sobre temes que interessen els joves, video fòrums, i se’ls introdueix al coneixement de Catalu-nya i de la natura. Però allò que més caracteritza l’esplai són les sortides.

Cada trimestre, se’n fan dues de cap de setmana, per Setmana Santa es va de colònies i a l’estiu de c a m p a m e n t s . To t a i x ò sense comptar les activi-tats fora del centre d’un dia o una tarda, segons el temps que faci.

L’e s p l a i e s t à o b e r t a l s nens i nenes els dissabtes de dos quar ts de cinc a dos quarts de vuit, durant el curs escolar. I els nois i noies que quan arriben als 17 anys volen conti-nuar amb aquest tipus d’activitat poden entrar a formar part del Casal de Joves.

Més informació:

Esplai Xiroc C/ Ribes, 35, baixos (interior plaça Fort Pienc) Telèfon 93 245 46 80

A l’esplai ara en són 60, entre nenes, nens, nois i noies.

A l’esplai es

fomenta el

respecte als altres

i al medi ambient

EIXAMPLE

La fàbrica Elizalde

La fàbrica Elizalde va ocupar l’illa formada pels car-rers Bailèn, Rosselló, Còrsega i passeig de Sant Joan. De 1909-1914 és va dedicar a la fabricació de recan-vis de motor dels automòbils, fins que l’abril de 1914, en aparèixer el primer vehicle Elizalde, va ini-ciar la producció d’aquests fins al 1926, quan la fac-toria es va dedicar de ple a la construcció de motors d’avió. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada i destinada a la fabricació de material de guerra. Aca-bada aquesta va tornar a la seva feina anterior, fins al 1951, que es va vendre a l’Institut Nacional d’Indús-tria. Enderrocada la fàbrica, el 31 d’octubre de 1964, les autoritats de l’època van inaugurar el Grupo de viviendas del Paseo General Mola, 288 habitatges distribuïts en quatre blocs independents. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28

AbansLa fàbrica Elizalde vista des del passeig de Sant Joan. (Foto: Fundació Elizalde).

Ara Un dels blocs d’habitatges barra la visió dels espais interiors de l’illa.

J.M. Contel

A B A N S I A R A

Fer més bons

ciutadans per a

una societat millor

és l’objectiu que

persegueixen els

responsables de

l’esplai

L’esplai Xiroc celebra 30 anys de

dinamització cívica a Fort Pienc

(5)

EIXAMPLE

B A R C E L O N A 5 Juliol 2005

N O T Í C I E S

f

Guia dels Espais Verds de l’Eixample

S’ha publicat la Guia d’Espais Verds de l’Eixample. un recull de 50 espais verds que s’han recuperat a l’entramat de la ciutat. L’objectiu és que els ciutadans puguin gaudir d’un racó d’estada prop de casa. A la guia es troben els parcs i els interiors d’illa marcats dins d’un plànol i les instal·lacions de les quals dispo-sa cada espai. La guia es pot recollir a l’OAC del Dis-tricte, carrer Aragó, 311.

Convocat el Premi Eix Model-Sopena

L’Associació de Comerciants Eix Model-Sopena con-voca el seu premi de fotografia. La temàtica serà so-bre el barri de l’Esquerra de l’Eixample, carrers i co-merços, entre d’altres. Les fotografies s’han de lliurar abans del 15 de setembre i hauran de ser inè-dites, en blanc i negre o color. El jurat atorgarà tres premis dotats de 150, 200 i 500 euros respectiva-ment. Per a més informació: [email protected].

Vetllada de jazz amb els Petits Cantors

El proper 17 de juliol a les 19 hores tindrà lloc el se-gon concert del quart cicle Les Quatre Estacions del Cor Vivaldi. L’actuació serà a l’Auditori Winterthur (avinguda Diagonal, 577). Aquest cor infantil de pe-tits cantors va ser creat l’any 1989 pel pianista i di-rector Òscar Boada. La formació ha esdevingut un punt de referència a tot l’Estat espanyol i ha obtin-gut importants premis.

Els veïns de Fort Pienc van fer Festa Major

Un any més els veïns del barri de Fort Pienc van celebrar la seva Festa Major amb la qual reben l’estiu cada mes de juny. Entre els prop de 60 actes va destacar, per la seva participació, el sopar popular or-ganitzat pel Centre Comercial Gran Via.

(Foto: Joan Majoral). Daniel Venteo

“C

al fer un seguiment amable dels interiors d’illa”. Amb aquestes paraules resumia el segon tinent d’al-calde i president de ProEixam-ple, Jordi Portabella, els objec-tius que guien el pla de millora dels interiors d’illa del districte que es porta a terme des del passat mes de febrer. Això es traduirà, entre altres actuacions, en una atenció més gran al manteniment del mobiliari urbà, de les nombro-ses àrees de jocs infantils que es troben en aquests espais i que són habitualment molt utilitzats per les famílies, tant a la sortida de les escoles com durant els caps de setmana. També s’emprendrà l’arranja-ment de les parets mitgeres, de les zones enjardinades i la millora de la il·luminació, dels paviments i dels accessos. Una de les actuacions que es

duran a terme amb més fer-mesa serà la lluita contra el vandalisme urbà i les actituds incíviques per part dels pro-pietaris d’animals domèstics. Algunes de les mesures preses per evitar els grafits serà la instal·lació de jardineres amb plantes enfiladisses per im-possibilitar les pintades, com ja existeixen en alguns inte-riors d’illa. A més, es millorarà la seguretat ciutadana amb una presència més gran d’a-gents, especialment en les èpoques de més afluència de ciutadans.

En total, abans del 2007 s’in-vertiran uns 1,2 milions d’eu-ros en la millora dels vint-i-set interiors d’illa que existeixen actualment i en els onze més que es preveu que entrin en funcionament en els propers dos anys. Tot plegat, segons el regidor Portabella, perquè “a l’Eixample cada veí pugui

te-nir un interior d’illa cada dos-cents metres”. Aquest és l’ob-jectiu estratègic amb el qual treballa ProEixample. De fet, la progressió en els últims anys mostra que els treballs avancen a bon ritme. Si el 1996 eren sis els interiors re-cuperats per a usos cívics, el 2010 s’espera que ja en siguin 45, tot i que la xifra probable-ment serà més alta perquè constantment

s’aconseguei-xen nous espais per incloure dins del pla.

Entre els projectes que actual-ment hi ha en marxa destaca, entre d’altres, el projecte de l’interior situat a la “l’illa” compresa entre els carrers del Comte Borrell, Manso, Parla-ment i la ronda de Sant Pau, a tocar del mercat de Sant An-toni. Des del seu interior serà possible accedir a una nova bi-blioteca pública i un casal.

G R A N V I A D E L E S C O R T S C A T A L A N E S G R A N V I A D E L E S C O R T S C A T A L A N E S D I P U T A C I Ó

S E P Ú L V E D A F L O R I D A B L A N C A T A M A R I T

M A N S O P A R L A M E N T

C A M P O S A G R A D O C O N S E L L D E C E N T A R A G Ó V A L È N C I A M A L L O R C A P R O V E N Ç A

A R A G Ó V A L È N C I A M A L L O R C A P R O V E N Ç A R O S S E L L Ó

C Ò R S E G A P A R Í S L O N D R E S

B U E N O S A I R E S P L . D E F R A N C E S C M A C I À

P L A Ç A D ’ E S P A N Y A

AV. J O SEP TARRADEL LES

G R A N V I A D E L E S C O R T S C A T A L A N E S D I P U T A C I Ó D I P U T A C I Ó

P L . D E L E S G L Ò R I E S C O N S E L L D E C E N T

A R A G Ó

E N AM O RA T S

V A L È N C I A

A V. DI AG ON A L A V. DI AG ON A

L

R D A. S AN T P E R E R D A. U N

I V E RS I T AT B E RG A RA

AV. PARAL· L EL

RDA. SANT ANTONI A V . RO M A

A V. DI AG ON AL

M A L L O R C A P R O V E N Ç A

PAU CLARIS

RBLA. CATALUNYA

PASSEIG DE GRÀCIA

BALMES BALMES ENRIC GRANADOS ENRIC GRANADOS ARIBAU MUNTANER CASANOVA VILLARROEL CASANOVA VILLARROEL

RDA. SANT PAU

ARIBAU MUNTANER CASANOVA VILLARROEL COMTE URGELL COMTE BORRELL COMTE BORRELL COMTE URGELL COMTE URGELL VILADOMAT VILADOMAT CALÀBRIA CALÀBRIA ROCAFORT ENTENÇA VILAMARÍ ROCAFORT ENTENÇA ROCAFORT ENTENÇA VILAMARÍ TARRAGONA LLANÇÀ LLANÇÀ NICARÀGUA

ROGER DE LLÚRIA BRUC GIRONA

BAILÉN

PAU CLARIS

ROGER DE LLÚRIA

BRUC

GIRONA BAILÉN

PASSEIG DE SANT JOAN

PG. DE SANT JOAN

ROGER DE FLOR

NÀPOLS SICÍLIA

ROGER DE FLOR

NÀPOLS SICÍLIA

SARDENYA

MARINA LEPANT PADILLA

CASTILEJOS

LEPANT PADILLA

CASTILEJOS

CARTAGENA

R O S S E L L Ó

A R A G Ó V A L È N C I A M A L L O R C A P R O V E N Ç A R O S S E L L Ó C Ò R S E G A

I N D Ú S T R I A C Ò R S E G A S A N A N T O N I M . C L A R E T

C A S P

A U S I A S M A R C A U S I A S M A R C A L Í B E I R IB ES A L Í B E I P L A Ç A D E

C A T A L U N Y A

P L . U N I V E R S I T A T P L . T E T U A N

SANT ANTONI ESQUERRA DE L’EIXAMPLE DRETA DE L’EIXAMPLE SAGRADA FAMÍLIA FORT PIENC 18 16 17 5

1 14 6

23 22 19 7 27 25 3 4 2415 2 21 20 26 13 10 9 12 8 11

La biblioteca, igual que el centre cívic, obre tot l’agost fins a les 21 h.

Els centres de Fort Pienc no tanquen a l’agost

Beatriu Sanchís

A

quest any, el Centre Cívic i el seu espai de Gent Gran i la Biblioteca de Fort Pienc mantindran les portes obertes durant l’agost. El Centre Cívic Ateneu Fort Pienc oferirà, a més dels serveis propis de l’e-quipament, una selecció de documentals de l’Arxiu Docu-polis, el 3 d’agost a les 19.30 hores, i les projeccions de ci-nema del cicle de l’Eixample a la Fresca següents: 4 d’agost,

Noviembre; l’11 d’agost, Good bye Lenin,i el 18 d’agost, In-conscients. Totes tres pel·lícu-les es projectaran a la plaça Fort Pienc. Al mateix temps, el casal d’estiu, adreçat a in-fants de 4 a 12 anys, oferirà activitats acuradament selec-cionades per als més petits des del 27 de juliol fins al 26 d’agost. L’horari serà de 9 a 17 hores amb servei de menjador inclòs. La Biblioteca Fort Pienc proposa, sobretot a

l’a-gost, activitats de promoció de la lectura. Narració de contes i cançons el 17 d’agost a les 19 hores. El 24 i 31 d’agost a les 18.30 hores es farà un taller creatiu, perquè els nens facin de fotògrafs. Més endavant exposaran les fotografies. Cal recordar que la biblioteca ofe-reix en prèstec sis llibres, tres revistes i quatre àudios. L’ho-rari del centre cívic i de la bi-blioteca serà de matins i tar-des fins a les 21 hores.

Proeixample impulsa una campanya de

manteniment i millora dels interiors d’illa.

Abans del 2007 s’hi invertiran 1,2 milions

d’euros

Més recursos per millorar els

interiors d’illa de l’Eixample

En el futur hi haurà

un interior d’illa per

a usos cívics cada

dos-cents metres

(6)

EIXAMPLE

6 Juliol 2005

L

a Botiga de l’Avi van fundar-la l’Anna Ca-sanovas i el Manel Santacana a Sant Sa-durní d’Anoia fa quatre anys amb l’objectiu de facilitar el dia a dia a la gent gran. Al cap de dos anys, van iniciar una etapa d’expan-sió que actualment es concreta en l’existèn-cia de tretze centres a Espanya i un a Portu-g a l . A l c a r re r Va l è n c i a , h i t ro b e m u n a d’aquestes botigues que ofereix articles i ser-veis per millorar la qualitat de vida i el be-nestar dels ancians. La Botiga de l’Avi

comp-ta amb 4.500 referències de productes, de les quals a la botiga hi ha les tres-centes que tenen més demanda. Hi ha mobles adaptats, aparells per facilitar la mobilitat, alimenta-ció, llibres especialitzats, jocs per augmentar les habilitats... i molts altres serveis. A més, fan valoracions domiciliàries gratuïtes als clients per adaptar-los l’habitatge de manera personalitzada.

La Botiga de l’Avi / C/València, 306

E L T A U L E L L

Fer-se gran ja no té tants inconvenients

La Botiga de l’Avi compta amb 13 centres a Espanya.

Joan Anton Font

S A N I T A T

Felicia Esquinas

L

a depressió és ja una de les principals causes de con-sulta als metges i també la pri-mera causa d’incapacitat labo-ral transitòria de llarga evolució. L’Organització Mun-dial de la Salut preveu que l’any 2020 sigui la segona causa ge-neral d’incapacitat, només su-perada per les malalties cardio-vasculars. El Projecte Europeu contra la Depressió, en què par-ticipen 16 països, s’ha creat

amb l’objectiu de millorar la de-tecció i el tractament d’una ma-laltia que afectarà un 15 % de la població catalana –gairebé un milió de persones– al llarg de la seva vida. El programa s’està fent a la dreta de l’Eixample. Si funciona, s’estendrà més tard a tot Catalunya.

“El diagnòstic de la depressió és senzill, el tractament no té grans complexitats i es cura en

un 80 % dels casos”, explica Víctor Pérez, metge psiquiatra de l’Hospital de Sant Pau i coor-dinador local del Projecte Euro-peu contra la Depressió. “El problema que tenim amb la de-pressió és que la gent no se n’a-dona que està deprimida. La meitat dels malalts no va al metge i no fa res per tractar-la”. Els símptomes de la depressió són la tristor –sense cap esde-veniment vital que pugui justi-ficar-la–, la incapacitat per gau-dir, els sentiments de culpa, els pensaments de mort, l’ansietat, l’insomni, la pèrdua de la gana... I, el més important, aquests símptomes s’han de mantenir de forma continuada durant un període mínim de dues setmanes.

El programa contra la depressió durarà dos anys i té diverses fa-ses. La primera, ja en marxa, sensibilitzarà els ciutadans a través de diversos mitjans: anuncis, cartells als carrers i bo-tigues, fullets... La segona,

tam-bé de sensibilització, s’adreça als metges de capçalera. Després, el projecte buscarà la col·laboració de professionals que estan en contacte habitual amb la gent, entre els quals els farmacèutics, professors, assis-tents socials o mossos d’esqua-dra. Se’ls informarà del progra-ma per tal que si detecten alguna persona amb una possi-ble simptomatologia depressi-va, la remetin a l’hospital per-què l’atenguin. L’etapa final s’adreça només als metges i se centra en la prevenció de les conseqüències de la depressió. Els joves a partir dels 18 anys i la gent gran són els dos camps d’atenció del projecte. Són, se-gons Pérez, dos sectors de po-blació “d’altíssim risc”. En els primers, l’aparició de la de-pressió es pot veure afavorida pel consum de drogues. I la gent gran té el risc de depri-mir-se i que no se n’assabenti ningú, perquè viuen sols o a residències.

La població juvenil, a

partir dels 18 anys,

i la gent gran són

dos sectors d’alt risc

La campanya, a

càrrec de l’Hospital

de Sant Pau, pretén

sensibilitzar els

ciutadans i

professionals de la

dreta de l’Eixample

Una campanya amb banderoles dóna suport al programa.

Sant Pau engega un programa

per detectar millor la depressió

S E R V E I P Ú B L I C

N.M.

L’estiu és una de les esta-cions preferides dels lla-dres, els quals veuen camp lliure per “netejar” les ca-ses en absència dels pro-pietaris i aprofiten el relax estiuenc a carrers i platges per apropiar-se d’allò que no és seu. Per evitar en-surts, cal tenir en compte una sèrie de consells de protecció. En cas d’anar-se’n de vacances, l’Ajunta-ment recomana no co-mentar-ho a desconeguts, comprovar i connectar els sistemes d’alarma, deixar els objectes de valor i els documents en lloc segur i evitar els indicis que dela-ten la nostra absència, com una bústia plena, les persianes abaixades o les plantes seques. L’activació d’un programador horari

d’encesa de llums, deixar la roba estesa o les persia-nes mig abaixades són al-guns dels trucs per enga-nyar els lladres. A més, és convenient deixar les claus a algú de confiança perquè tingui cura de la casa, i donar-li un telèfon de contacte per si passa al-guna cosa. A la platja, no s’hi han de portar objectes de valor, només els diners imprescindibles. Cal estar pendent de tots els objec-tes personals a l’hora de banyar-se o demanar a algú que els vigili. Al carrer és recomanable portar la bossa o cartera tancada i creuada en ban-dolera per davant del cos i, si es porta un cistell sense tanca, no posar-hi dins el moneder. D’altra banda, és preferible utilitzar els caixers automàtics inte-riors i no remenar els di-ners davant de descone-guts. Aquests i altres consells han estat recollits en una carpeta editada pel sector de Seguretat i Mo-bilitat de l’Ajuntament, on també hi ha recomana-cions per evitar els roba-toris de comerços, vehi-cles i motos, i sobre el procediment a seguir en cas d’incendi a casa.

Més informació www.bcn.es/ guardiaurbana

És millor portar la bossa en bandolera i no al costat.

(7)

EIXAMPLE 7 Juliol 2005

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

S

om un gran referent a l’Eixam-ple. Som una gran escola de fut-bol. Tothom ens coneix i vol apren-dre a jugar amb nosaltres”. Així d’eufòric parla Robert Cosialls, pre-sident del Club Escola de Futbol Guinardó Sagrada Família Els Al-mogàvers.

Encara que és un nom una mica llarg i per a alguns resulta una mena d’embarbussament, “tothom del ba-rri ens coneix i sap que pot portar aquí els seus fills, perquè és una de les poques entitats que ofereixen l’a-prenentatge del futbol amb condi-cions”, sentencia Cosialls.

El volum de jugadors provoca que aquesta entitat hagi d’utilitzar dues instal·lacions municipals, com el

Camp de Fort Pienc i el del Clot de la Mel, per jugar els seus partits. Amb més de 50 petits que no arri-ben als 9 anys, i la resta, d’edats compreses entre els 10 i els 19 anys, fins a arribar als més de 200 jugadors, aquesta escola de futbol té un pensament peculiar sobre els que acaben d’arribar a l’entrena-ment: “el nen o la nena ha de venir a jugar i a gaudir durant un mes de prova. Després, si continua amb el desig de jugar a futbol i li agrada el nostre ambient, ja parlarem de ma-triculacions!”.

Actualment, el Club Escola de Fut-bol Guinardó Sagrada Família té els seus primers equips d’infantils, ale-vins, cadets i juvenils, a la primera divisió del futbol base.

Cosialls dibuixa com és l’escut del seu equip: un cor partit en dos, a un cantó, les barres catalanes i, al

altre, una flor de lis. El cor està en-voltat amb fulles i al cap damunt hi ha una pilota de futbol. “L’explica-ció és que tots portem el futbol al cor, som un equip català, som purs (com la flor de lis) i per damunt de tot hi ha la pilota de futbol”.

Robert Cosialls està “molt content de tots els nois i noies. Som una es-cola per a tothom que li agradi el futbol. Aquí no entenem de nacio-nalitats, sexes, ni de religions. Tot-hom és benvingut, això sí, sempre que sigui bona persona i s’estimi el futbol”.

L’escola de Futbol Guinardó Sagrada

Família supera els 200 jugadors

A causa de la gran

quantitat de jugadors

que pertanyen al club de

l’Eixample, l’entitat es veu

obligada a jugar els seus

partits entre dos camps

municipals

Una cinquantena de nens i nenes són menors de 9 anys.

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

BTV Informatiu Eixample

Produït per la Televisió de l’Eixample Cada dimarts a les 13.35 hores Canal 39 UHF

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Freqüència Barcelona

BCN (de dilluns a divendres, de 13 a 14 hores)

L’espai d’informació local de Barcelona

PUBLICACIONS

Revista El Ninot

València, 168-170. Tel. 93 453 79 88

Revista Fort Pienc

Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

La Revista de Barcelona

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Sant Antoni 2000 L’Informatiu

Revista editada per l’Associació de Veïns de Sant Antoni. Av. Mistral, 30 baixos

Butlletí de l’AV Sagrada Família

València, 558 1r. Tel. 93 231 41 61

Butlletí de l’AV Esq. Eixample

Av. Roma, 139 baixos. Tel. 93 453 28 79

INTERNET

Visita virtual a la Sagrada Família

Conèixer la Sagrada Família, seguir el pro-grés de les obres, fer-se “amic del temple” i conèixer la vida i el pensament d’ Antoni Gaudí. Tot això són opcions que ofereix la pàgina oficial del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Connectar-s’hi pot ser un bon complement a la visita real.

www.sagradafamilia.org

La pàgina de l’estiu

Des d’una única pàgina aquest estiu es pot estar al dia sobre la múltiple oferta de música, teatre, activitats esportives, exposicions o festes que ofereix Barcelona a tots els districtes. El por-tal d’Internet municipal www.bcn.es ha aplegat tota l’agenda de l’estiu per fer més fàcil la tria.

www.bcn.es/estiu

w

Els primers equips de

les quatre categories

estan tots a la primera

divisió del futbol base

(8)

EIXAMPLE

8 Juliol 2005

Quants anys té la colla?

Com a entitat es va inscriure el febrer de 2001, i en termes castellers el 20 d’octubre de 2002.

I vo s tè , q u a n t s e n f a q u e é s president?

Tres, i dos com a sotspresident.

Per tant està a la direcció des del començament

Com a fundador, des del primer dia.

D’on sorgeix la idea de crear una colla castellera?

Al barri hi vivien el Guillem Ortega, el Marc Domingo i el Rubén Bayés, caste-llers d’altres colles, els quals amb l’as-sociació de veïns i el poliesportiu Cla-ror van concebre el projecte. Van fer una crida per crear una colla castellera i com a resposta es van rebre unes cent sol·licituds.

Què el va entusiasmar del pro-jecte?

El meu cunyat és membre d’una colla de Valls i gràcies això jo havia partici-pat a la pinya en diferents ocasions. A aquests antecedents, s’hi va afegir que

vaig anar a viure al barri on s’havia fet la crida per crear la colla. El primer contacte va ser a l’assemblea fundacio-nal. A l’hora de formar la Junta Direc-tiva van demanar voluntaris i jo m’hi vaig apuntar.

És difícil crear un colla castellera en un barri de Barcelona?

Si, és molt difícil, en burocràcia no, però a l’hora de fer castells és molt complicat, perquè necessites una quantitat de gent constant considera-ble, ja que si el nombre de participants varia d’un dia a l’altre, això repercuteix en la bona marxa de la colles.

Quants són i quants caldria que fossin?

Actualment som unes seixanta perso-nes, encara que en les actuacions a plaça podem aplegar, entre amics i fa-miliars, unes vuitanta o noranta per-sones, però l’ideal seria comptar amb un centenar de castellers com a mí-nim.

Què hi troben quan són allà dalt?

Moltes sensacions i caps a sota, però la principal gratificació és ha-ver muntat i descarregat un castell, amb tota la gent amb qui compar-teixes aquell anhel i amb qui treba-lles colze amb colze, una cosa que

avui no passa gaire.

Hi ha qui pot pensar que s’hi cor-re molt de perill?

Hi ha estudis científics fets en infants que han demostrat que la canalla es le-siona més practicant qualsevol altre esport que no fent castells.

Però caure des d’aquella alçada...?

Generalment no són caigudes lliures, sinó que són esmorteïdes. També cal tenir en compte que el percentatge de caigudes sol ser molt baix. L’any passat vam fer vuitanta construccions i no-més se’ns en van ensorrar dues.

Quin és el paper de la dona en la festa castellera?

Importantíssim. A la Junta Directiva hi ha tantes dones com homes, i a la tècnica, també ocupen el cinquanta per cent de llocs de responsabilitat. Hi ha les caps tècniques de canalla i de

troncs. Després en els castells, a partir del tercer pis, gairebé tot són dones, pel fet de ser més lleugeres, més me-nudes, però àgils per pujar.

Parlant de tècnica, també teniu cap de colla?

Sí, és una responsabilitat compartida entre l’Antoni Abad i el Marc Domin-go, els quals debuten aquest any, però havent passat abans per la tècnica.

Quina és la funció del cap de colla?

S’encarrega de coordinar les diferents parts del castell en el sentit tècnic. Co-ordina la pinya amb el tronc del castell i la canalla, que són les tres parts dife-renciades d’un castell.

Com es prepara un castell?

Per parts. En un assaig no es fa mai complet, sinó que es treballa per parts i a la plaça es llueix.

La gent, per què ha de venir a fer castells?

Perquè és una activitat d’oci, de lleure, pròpia de la nostra cultura. És un tre-ball en comú en el qual trobarà gent de totes les edats i sexes. Nosaltres som una associació on hi ha gent de tota mena. Es viatja, és totalment gratuïta, hi té cabuda des del nadó fins a la iaia i resulta una activitat molt familiar.