Comunicar per a existir: manual sobre la comunicació global de les associacions

associacions

a la

dc

dels visi­

a lec­

11

Comunicar per a

Existir

Manua) sobre la comunicació global de les

Elisenda Figueras i Llaveria

•

Barcelona, 1960. És directora de l'empresa Taleia, serveis per cultura. Diplomada per l'Escola de Formació del professoral d'EGB i en Pedagogia del lleure i Animació sòcio-cultural per l'Universitat

pag.24

pag.26

pag. 34

pag. 36

•

directa pag. 38

pag.42

pag.44

pag.46 • Per a començar... una prèvia

• Mirallet, mirallet, qui sóc jo?

•

• Comuniquè? Ah, comunicar!!

•

• Receptors de la cornunicació

• Qui són els receptors?

• Un receptor especial:

els mitjans de comunicació

• La comunicació interna

INDEX

pag.4

pag.5

pag.8

pag. 12

pag. 14

pag. 16

pag.20

• La comunicació externa

• Les eines de la comunicació

• Les accions de comunicació

• Les accions de presència

• Les accions d'informació

• El pla de comunicació

• Les claus de la comunicació

immediatesa a les nos­ Jo ho he intentat. però que pot resultar com les causes no evita que

conèixer-nos, saber mirar tornar a mjrar. Situar, les parcel.les de la gestió .

és l'associació en pro­ opcions correctes.

plantejada corn a un ampli ventall de pro­ la dimensió i el paper que

del que tingueu entre

primera vegada. Decidiu

Crec que us serà més útil

... -Diga'm?

•

Sempre demanem que s'e laborin manuals pràctics, que els paguem aplicar amb

tres tasques i que en més o menys mesura responguin als nostres problemes quotidians. Ara bé, l'experiència rn'ha ensenyat que en els aspectes puntuals això funciona

la medicina convencional que guareix els efectes de la malallia però en no atacar

es repeteixin o bé que surtin noves complicacions.

Quan ens posem a rumiar, ens adonen1 que l'única recepta vàlida per a tothom és

més enllà del que creiem que sabern, imaginar noves accions i actuar. Ah! i després

imaginar i experi111entar és un cicle que es repeteix sense parar en qualsevol de

Així que insisteixo des del principi, només coneixent-nos, és a dir, coneixent què funditat i en globalitat i arriscant-nos a prendre decisions es com trobaren1 les

•

11

El dossier tracta de la comunicació associativa i això vol dir parlar des de l'associació

projecte sigui de la proposta del cicle de conferències que fa anualment. l~s a dir,

jectes on els punts de reflexió i les orientacions seran comuns, variarà, això si,

juga en el conjunt de l'associació. Preneu doncs les distàncies necessàries en funció

1nans.

Un últim consell abans d'entrar en matèria: llegiu el manual tot sencer i seguit una

quin és el projecte que voleu comunicar i aleshores comenceu una altra vegada.

ja que, insisteixo, està pensat des de la globalitat.

no és sinònim de pensar. és suficient. Aquest algú

i em comunico, alesho­ dc la pura raó dc viure

de comunicació. No és

progenitors que ]'acmll­ fins i tot, deixar que necessita socialitzar-se, dels seus progenitors,

per quins motius existeix. i aquí és quan entrem

per a no dir impossi­

•

PER A COMENÇAR ... UNA PRÈVIA

Comunicar implica que vole1n expressar una idea a algú. Comunicar per tant, Pensar és un fet individual. Així que pensar que volem entrar en comunicació no de qui abans parlàvem, s'ha de fer ressò de la nostra intenció.

Sen1pre hetn sentit a dir: "Penso, aleshores existeixo". No seria millor dir: "penso res existeixo"? Si rnés no, això f6ra existir en un context rnés m11pli, menys aYllat per a un 1nateix.

Prhner concepte, doncs, que cal tenir present davant de qualsevol plantejament suficient sentir i voler. S'ha de compartir i això és cosa, com a 111Ínil11, de dos.

de les quals és el s'articulen sobre

Larnbé han de

que cal contestar Acceplem que en tota la in1portància de disposar

legitimada pel teixit social

i perspectives, però mai

comercialització del ser­ que la clau no és la selec­

que s'emmarquen en la

acceptada pels seus mem­

11

Estem parlant d'associacions no lucratives, no d'organitzacions empresarials l'objectiu benefici econòmic a partir de la producció d'un producte o servei. Aquestes organitzacions unes estratègies que garanteixin l'èxit en el seu mercat de referència. Les associaciones coneixer els seus "mercats".

Per tant, saber quina és la missió i els objectius de les associacions són dues preguntes

per tal de poder seleccionar els missatges, els canals, els codis, ... dc la comunicació.

•

associació es dóna una clara voluntat de servei públic, però no s'ha d'oblidar una personalitat coherent que va més enllà dels projectes que genera l'associació.

•

La fmalital d'una associació ha de ser clara, consensuada entre els promotors i

que l'acull. Podrà ampliar-se o segmentar-se amb el temps, reorienlar interessos aquests canvis no poden ser arbitraris o allunyats dels compron1isos que la legitimen.

Certes t~ories del marketing i dc Ja comunicació sembla que non1és prioritzin la vei. L'objetiu esdevé emetre Inissatges a potencials receptors. No oblidem, però, ció de canals i codis. L'èxit radica en saber qui som i què volem dir a qui.

La comunicació de l'associació transmet la seva cultura, és a dir rnemòria i valors

personalitat. L'associació ha de ser coherent internament i externa, reconeguda i

JO?

es pels receplor·s rl'acorci amh PIS seus

tori, ppr·ò sf'rà en la relació amb l'ciiiUI'II

siunada per circumstànciPs no srmpre

qur f'~ fornH'll els ))l'Opis in1egra11ts de

a11L (els de fora i els df' dins). F.s m•ces­

s hübits, Ics habililal~ .... però també q11ina

amh l'objectiu cl'aeonseguir aprupar-11os st del pírhlic.

canvi nosaltres seguim actuant en funció

s punls dc mira: Allò que ju co11ec i

(espaj 1) és la imatge conscient rlf'ls J'f'S­ pcreepeió exterior.

de la .imal¡¡;e que s'escapa rlf'l domini dels inclòs per als exteriors a l'associació,

També és un punl de referència

l'espai de les inlerior·ilals dr l'asso­

posicionamcnls que no s'han sabut trans­ ciarrer cas significa un nou espai de

ers de la sorpresa. Des d'aquí f'mf'r'gri­ gú espera i que fan que l'associació doni situacions ambientals tanl exlemes com

11

MIRALLET, MIRALLET, QUI SÓC

L'associació, com a organisme viu i dinàmic que actua i es pusj.ciona en l'Pnlorn. gene ra unes sensacions que són interpretad t>sr¡ut>mrs i codis, fruH tot plegat dc Ics pròpies intluències de l'entorn.

La pe rsuualilal és un fel dinñrnic que es maler·ialilza amh e l I.Pmps. La imatge d'una assudadú es pol dist.en~ar· e n e l labora que prendrà l'orrna. Uu eulo rn que li llu11arir colurs i aromes, amb qui aconsf'guirà una harmonia o bé arriiJarit a ser dblur conegurles.

•

És impur1a11l. doucs, considerar tant la percepció que ~rnf'ra l'associació C\terior·mellt com a nalitzar ubjeclivallrenlln irnalgf'

l'assoeiarió. L'associació la i11Legre11 pert.olle~ i ét. a11rb persone~ amb qui P~ com11nica. Això significa conèixer qui lellillr a li<"

sari quf' sapigu em com són. com pensen, on \ '1lll, que e ls preocupa o que eb estimula, i mil cosf's m Ps sohr e e l earàeler, e l

é~ la percepció que e ls genPr'a la nostra associació. Desitgem sabe r aquesta inl'or11ració rw wnb la ' ol untat df' <·onti'OI, s inó

més i miLlor. 1\omét. així podrem dissenyar i fer arl'ihar el nostr·p missatge sobre e l servei o d producte que pu~eur a l'abn

•

d'allò Retonwm a que fermament la pt>rcPpció ciPI p e nsem. Reco caràc te ns r dc idrrrm l'associaar¡uesl ció. fe 1\o l i sempre plantegem-nos allò que que les creie m percepl'iorrs es coincideix amb poden llegir· l'opinió de eles ls altres cir do.c; gran i e n

all(> que e ls altres coneixen

l)pJ creuamenl dels dos e ixos en resulten els quatre t•t.pait. que r ecull e l quadrf'.

La int er secció f'lliTP e l jo conee/elJs eoncixcn

Jo conec Jo no conec _{punsaiJles de l'nssociació i que coincirlf'ix amb la}

Ells no coneixen

(I)

(3)

-(2)

(4)

El jo no conee/ells coneixen (espai 2) és la part

responsables rle l'associació. Sovinl és subliminal però és la que pot condicionar· a acostar'-111' o allunyar-sc.

pel' al eanYi o evolució dc la imatge conscient.

El jo eonec/ells no coneixen (espai 3) s ignilka, sovint.

ciació o bé uoa sèrie de missatges, rl 'acliLmls o dc metre i que pe r Lanl el pliblic no percep. En aquest

comunicació a explotar si es trac ta del darre r cas.

El jo no eonec/f'lls no ronrixf'n (rspai 4) és l' univ xen les al'liluds desconegudes, aqnf'llf's que nin un Lomb inesperat. Acostumen a ser fruit de IPs

complexes que generen percep­ pensen diferent. Alhora pel propi dina­

onòulflcles i més o menys

O

e jo desconec. Pregunta-ho

t

•

Igual que les persones, hi ha associacions transparents on els espais desconeguts gairebé ni existeixen. D'altres tenen discmsos

cions confoses. Altres tenen dirigents que creuen estar en possessió dc la veritat i obliden que hi ha persones que senten o

misme dels éssers humans, aquestes característiques varien amb el temps. Tot això ffl que les línies reC'Les òel quaòre esdevinguin climensionarlf's. Això sí, totes plt>gaclt>s confm·mf'n lfl re:=~ litat viva rle l'associació.

Mirem-nos no salt res.

• Què mirem de l'associació?: L'entitat pròpiament L.:: Un projecte O Un servei Definició

Sobre ei L[Ue mirem:

• Quina b la percepció des de l'associació • Quina la percepció exterior qu

•

•

st>r dos. Dos, trrs, vint-i-quatre, set-cen­ ostra associació esdevingui uua "història

cions, col.lcctius, persones ... amb qui fer

<H.'CÍUJI:o que realitt:a l'assudació. Signillca

s públiques. Tols Ires temws f'omH•n p;~r·t

zf'n .

RECEPTOR/DESTÍ I I

'

emissor

•

COMUNIQUÈ?? AH, COMUNICAR!!

Comunic<u és comparlir, és a dir signifka voluntat d'expressar col.lt>ctivame nt. E L terme compartir de m ana com a mínim tes... poden esdevenir un i viure aïllats i fe liços i rnt>njar molts anissos i coniP conta t, coniP a rabai. Si vo le m, pe rò, que la n intPrminahlt>" sempre h;~ d't>xistir I ;~ porta obe rta pe r a convida r a e ntrar, pe rò també pe r a surtir i conè ixer allrcs associa coses plegats.

Comunkar és ctiàleg. És una voluntat pt>rmfln Pnl rl f' r'Piaf'ió qu e ha d'estar presPn l en major o menor escala en tote:o les Psl.a r· impr·pgn(IIS d'nna pr·pflis posició i una sen sibilitat d'interacluar cunslantmeiil, de lrasvassur i de re bre.

I::l concc ptc dc comunica ció no s'ha d c restringir a considf'r·a r·-lo com a rm s inònim dt> dif11sió, rlf' p11hlicita l o dP rPiac-ion

rl'aquf'st conceptP m és global rpr <' irlf'nliliqrrf'm r om a Comunicació .

•

CI fe l cunrunic<H'ional es produe ix en uu d ete rminat entorn i sotmès a la presència d'una sèri c d'clements que r l caractf'rit

CO~UNICACIÓ

•

I

ENTORI\ _N

T

I CODI! _E

R

t

_F

FONT/EMISSOR MISSATGE

R

•

È

receptor _._____ --- --- ---~

---e

I

I CANAL ! E

s i que estan codificats per a la SPva inlPr­ llista rl'interferf>ncies que van rlt>s dt> pi'O­

nals a punt, im·cstigar nous codis propers

ris per a garantir la bona qualitat dc

icació i que ]Jeriòdil·arnenl o espedlica­

l

11

Dt> dos a in nombrables emissors-receptor-; ~'intercali\ iL'll un o uns urissatge:. que es transmeten mitjançant un o més canal

p re tació amb un codi determinat. Tul ah.ò té lluc en Ull e ntorn o context que e. troba sotmès a la possibilitat d 'una llarga

blemes ambieutals, mauca de d omi ui de codb, canals defectuosos...

La comunicació, per tant, no és només l'rmissió rlt> missatgt>s, és també pensar i dispo~ar cie recursos pe r a mantenir e ls ca als rf'reptors, rlimina r· intrrft>rf>nrirs, busr;.rr· nous receptors, descobril' altre:. e ntorns... Tota una sèrie d'esforços complementa la tr·ansmi ssifr.

És iiiLJ.JOrtanl que cada organització reconegui la naturalesa i les possibilit::~t s de cada un dels e le me nts bàsics de la comun

mcnt per a cada nova proposta r·evisi el sPu tractanH•nt. estat o funcionament.

Provem-ho:

• Quina és la proposta que r•ol f'011llmif'arl'astwf'iaf'ió:

•

li

• Qui és

L

l'emissor? (Persona o de¡Jar•tammt de l'associació) • Qui és el receptor?

tor?

11

• Quines sún les condicions de l'entorn i d el contex·t ?

De l'emissor ? Generals'? Del recep

• Quin és el missatge?

•

•

domini té el receptor

11

• Quin .~erà el codi?

•

•

L

_{Quin nivell de domini té l'emissor Adaptacions Quin nivt>ll rle}

L

• Quin urà el ranal o canals?

~-• Quines són le.~ interferències del procés? Pe r part d c l'emissor

l)p l <'Odi

i

)r\

missatge

L

ha un univers de percep­

endavant tam bé els ano­

però mai no ens hem de alhora. Som massa dife­ per tots. Trobare1n a qui el

i alguns altres en que estem parlant de lnis­

amb característiques

de la nostra proposta i la

inconscient a pensar

11

RECEPTORS DE LA COMUNICACIÓ

Sabern que els receptors dels nostres rnissatges són persones i que per tant hi

cions diferents a lenir en compte. Afegin1 un fel rnés: els nostres receptors (en

menarem públics) MAI són tothom, si rnés no tractats com a un col·lectiu únic.

Arribar a Lolhom es pot considerar com a un objectiu maximalista de l'associació, plantejar que utilitzant un únic codi o canal aquesllothom ens pot cmnprendre

11

rents com per pensar que el mateix missatge podrà ser correctament assilnilat

codi li serà incomprensible, d'altres expressaran, d'entrada, una veritable aniinadversió, aquells mo1nents estaran capficats en coses "més importants". Senyalem però,

satges diferents, no de missió i objectius diferents de l'associació.

Aquesta reflexió ens porla a la necessitat de segmentar públics. Segments de públics

cmnunes i prou significatius en nombre co1n per a què l'esforç en l'elaboració corresponent estratègia de comunicació sigui reixida.

exteriors, però també persones que integren l'as­

són de fet l'associació i

la cultura de l'or­ que la comunicació

sòlid de l'as­

11

•

11

Vet aquí un primer error. És cert que hi ha un no1nbre considerable de receptors existeix, i més encarà en el món de les associacions, un col.lectiu important: les sociació. Un conjunt de persones arn b diferents responsabilitats i motivacions que que malauradament massa sovint són els grans oblidats.

Hi ha, doncs, dos grans nivells de comunicació a considerar:

COMUNICACIÓ

INTERJ.\"A EXTERNA

Els receptors dels dos nivells tindran com a referent alhora que en seran transmisors, ganització. Des de la comunicació interna el co1.lectiu dirigent haurà de fer possible

la seva relació amb l'asso­ inclouen cada un dels

lidació de L'entitat, el seu

Poden ser o no socis.

normalment laboral.

econòmica a l'associació

una tasca col.lectius.

11

QUI SÓN ELS RECEPTORS

Ja deiem que són molts els receptors potencials de l'associació. D'acord amb

ciació els diferenciem en els dos grans nivells que hem citat. Veiem quins grups nivells:

Comunicació Interna:

•

•

• Socis: Compromesos amb el desenvolupament i conso

compromís arriba a tots els nivells de l'associació.

• Voluntaris: Implicació social i laboral continuada sense retribució.

• Col.laboradors puntuals: Estableixen una relació temporal de col.laboració

• Donadors: Persones o organitzacions que fan una aportació

de forma periòdica o puntual.

• Treballadors remunerats Persones contractades per l'associació per a realitzar

APOIHACIÓ DE RECURSOS

. lnslilueions

e exercei.\CII !'orna rPgulador·s o lc¡¡;itimador·s . Associacions nu lucratives tes treballen amb ~oluntaris dr servei públic

. Empreses

podt'n aportar suport econòmic. material. ..

. Patrocinadors stracions, que amb Ics seves aportacions nòmicament Ja pu~la Pll man:a dels projectes

11

Comunicació Externa:

Uns receptors dividits en quatre grups d'acord amb el seu paper a l'associació.

ACCIÓ DIRECTA

.(Captació de) sncis, voluntaris, donadors

Públics quP ral atr·eur·c i comprom etre per Lai de t·onsoliilar l'associac ió . Usuaris

l'udPn sPr Pis recept ors nnalisles de l serve i de l'asso!'ia l'ió pe rò nu estar intPgrats e n e lla .

. Públk d'influència

Sún les persorrPs qne Lntc r vcnc n en

la d ecisió del públi c o bjet:Uu

INFLUÈ~CIA r DTVU LGA CIÓ . Opinió pública

La societat t:i vil gPrwr;r una opinió que sublimina lme nt crea posi!'ionamcnts Tant príhliqucs com privades i qu

•

₁₁

. Mitjans de comunicació

E ls mitjans de comuni<'a<'i<'r de gran dLfusi ó, els locals . e ls especia lil:utls, To Lot s piPgals contribueixen a ~rexistèneia,. ILP l'assol'ineió.

. Experts

I.Ps 1wrsones o col.lcctius que legitimen els valor~> i propostes dc l'associació Potprwialme nt són Ics o rgrulilza cions quP . Líde1·s d 'opini(•

PPrsones que compte n amb tma r·econeixeuwn t JWr part de ls públics objeclius Organit zacions empresnrials,associaciun~. admini garantPixe n sobre tot eco

PROXIMITAT . Veïnatge

L'eHLnm prope r a l'assoc iac ió ta ot per espa i, com per rela 1·ill . Associacions del sector

ent amb els exl<·rns d';u·<·i<Í directa.

nconscientment, pPnS<'IIl que els mit­ llda de l'associació o del seu pro­

ÈDIA

ba1Ti, zona, municipi... a internacionals

tes a l'agrnda, la 11otícia sobre un fet, es conjuntament...

a adreçant-nos directament al públic

pacitat cl'at<:>nci<í del 1-1rojecte és peti­

à l'al també contactar amb Ja persona

tes qur ja lingrH·rn l-'t'I" establir-ne de

interès general per als seus lectors o

ò ben sc·gur lJUC no coincidim amb el

UN RECEPTOR ESPECIAL

Els mitjans dc comunicació

Só n , sovint, illllJOr'lallts m e diado rs d e la comunicació a mb tots e ls públics de l'associació en cara q ue especialm

Això no vo l dir que totl'l'sfo rç d e les accion s de comunicac ió es concenh'i en aques t ~rup d e receptor s. Massa i

jan s de comunica ció i m és conc re tame nt e ls g rans mitja11s, a('ollsep:uiran que se'n raci ressò Ja socie ta t cic l'cxistt· jecte . lJon cs, no sempre <~s <ri.\.Í. Uo ve ure m m és e ndavant.

El te rme mitjans de c·ornurri<·aciú inclo u: PHEM SA MULTIM

•

R.,_l._Dl ü TELEVISIÓ

Pode n se r:

•

De gestió pública o privada Dc continguts gcncmls o especialitzats en sectors o públics l>'àmhil territorial diferent, des del La r e lació amh els mitjans d c comunica ció es p ot esta blir e n l'un ció de divnsos o bj ectius: la publicació de ls ac

l'article o e l com e nta ri d 'opinió, e l r e po rl a lgc , l'I forma r parl d'espa is d e tertúlia, realitzar d ossil'rs o progrmn

\o Lots e ls projectes de m a ne n l' ús d e ls mil jans dc c·omurücació: hi ha iniciatives que seran un èxit d<· convoca tllri

seleccio nat o hr a 1<-s asso<·i;rcion s que e ls agrupe n. Tan1bé és important valorar-nc la clime n sió, ja que si la ca

la no cal fe r una difusi ó exte nsa.

En fw1ció de l projecte i d e l que vo le m comuniC'ar, <~s important saber d ecidir a q ui avisar em i quan. En e l m itj

a dequ ada pe l tipus d' infomrac iü que vole m transm e tre . Alho ra, si és possibll' aprofitarem els contactes i els pac

n o us. Cal sabe r d osificar Lambé la re laci<Í amb l'ls rniLj uns i no abordar-los contínuament a m b no lícic·s d e puc oi e nts.

~:xcepluanl !'ls m esos d'estiu, cada elia hi ha m o ltes no tíc ies. Pe r a nosallres lu nostra serà m o ll important, per periodj s ta. Si m és no, d 'entrada. P1·r a ixò (·s important:

ha d'allres que no hern de amb professionals projecte.

associaciaeió ha de facili­ els necessHem. És interes­ compte en les nostres cele­ és esdevenir una font

corresponent que ha

11

• Quin esdeveniment i quins arguments podem utilitzar per a què l'assocüwió sigui noticia:

EslleveniuJcnL:

Arguments:

•

Com deien1 abans la notícia no és l'única forrna de relació atnb els mHjans. N'hi

desestin1ar. L'article d'opinió pern1et que sense la pressió del te1nps i alhora comptant

•

Amb el mitjans s'han de crear llaços que cal cuidar permanentment La nostra vinculats o propers a l'assodació es faci trunbé divulgació de l'associadú o del tar la seva feina. No només s'ha de connectar amb eJs 1nitjans quan nosaltres

sant que regularment rebin les nostres informacions i fins i tot els tinguem en

bracions. És bo, també, establir intercanvis i per tant una altra forma de col.laboració d'informació que serveixi per a contrastar les seves informacions.

Del seguiment de rnlljans recollirem: El nom del diari o de la revista i del periodista publicat alguna noticia o article. Guardarem un exemplar.

Veiem algunes:

pot interessétr o bé que

amb élltres

les condicions d't>spal,

que requereix la feina

bona docu_mentcH'iú de suport

l'activitat... És a dir propostes

I això no vol dir gran, per a transmetre allò que al periodista.

Per a què? quan ? i on es fa?

esponsors, col-lahoradors ... ?

altra vegada

de tota la proposta o mélterials

qui, quao, on, són

s'envia per fax.

11

La fonna per a informar o convocar als Initjans dc comunicació variarà segons cllipus de comunicació.

LA RODA DE PREMSA: Convocatòria a tots els mitjans que creiem que els

ens interessa per al projecte.

Hem de tenir en compte: • Que el dia no coincideixi esdeveniments importants

• Que l'hora sigui l'adequada

• Que el lloc reuneixi

bona audició i infrastructura del periodista

• Que es disposi d'una

Altres formes de convocatòria pol ser convidant-los a un àpat, proposant seguir una part dc que siguin suggeridores i engrescadores.

EL DOSSIER DE PREMSA: Tol projecte ha de disposar d'un bon dossier de presentació.

vol dir que ha de comptar amb la informació necessària

•

₁₁

interessa a l'associació i all () que facilitarà la feina lla d'incloure:

• Un docun1ent amb: . Què és presenta . Qui és el promotor

. Si n'hi ha, qui són els

• Un recull de premsa, s i ja s'ha realitzat alguna

• una ressenya cunicular de l'organització promotora

• l.Jna ressenya sinòptica a modus de recordatori

• Una persona de contacte per sl cal més informació

Explica de forma concisa i elara l'esdeveniment. Què, les preguntes daus que cal respondre.

No s'ha d'oblidar dc posar el telèfon de contacte. Normalment

0111 ... 6 om . ...

-• Amb quin.~ mitjans contactarem ? Projecte:

•

•

\'IiljR ns I "\¡o m .... .. .... ...

¡

2

l\om

I 1 ­

A quin pühlic s'adreça

Quins pcriodislt>s

Quin s Rr gume nts els hi oferim

Qu<m contaclt>m

Quina for·ma de contacte

Quina informació

lli11rart>m

Altres contactes amb el111itjà

l'organització ja que garan­ torres que aixequen desa­

un esforç de tots, espe­

interna ha d'aconseguir

• Sensació de pertinença

• Sensació d'informació

dues impressions. 11altre

que permeti l'evolu­

uns determinats col.leclius

a cada un d'ells, quina la

cada un dels mem­ de tenir present que els

L'estructura inte1na suposen un punt moll en el teixit ciutadà.

LA COMUNICACIÓ INTERNA

La comunicació interna fa possible el correcte, eficaç i durader funcionament de

lilza la solidesa del seu nucli. Els "castellers" són reconeguts per les espectaculars

t1ant la llei de la gravetat. El públic vibra quan l'anxencta aixeca el braç. És, però

cialment de les bascs que tot i no veure-les en garanteixen l'èxit. La comunicació crear aquest efecte.

•

Tota associació ha de garantir a les persones que l'integren dues sensacions:

•

Un dels principals objectius de la comunicaciú interna és aconseguir aquestes

objectiu és aconseguir crear les condicions mínimes per a un funcionament ordinari

ció, la consolidació i eJ canvi de l'associació.

Cada associació ha de tlxar la seva estructura interna. En funció d'això hi haurà

de públics interns.

!]associació haurà de decidir aleshores quina serà la implicació que es demana

formació que s'imparteix, quins e ls tipus de responsabilitats que tindran respectivatnent

bres. Tots plegats legitimats seran la garantia de supervivència de l'associació. S'ha

públics interns són uns dels principals agents de comunicació de l'associació.

Tots ells demanen que Ja fidelilzació sigui mantinguda i estimulada de forma permanent.

no ha de transformar-se en un espai deJ qual no cal preocupar-se. Els receptors interns

de la informació i de l'opi­ disposar d'una organit­

que garanteixi el crei­

d'identifica­

part considerada i útil

de rada wz d'c'lls.

Treballadors

...

.

...

~

11

L'associació ha de dotar-se d'estratègies i d'eines que garanteixin la circulació

nió i on qualsevol dels públics pugui expressar idees i suggeriments. Això suposa

zació interna eficaç i adequada als objectius previstos i als recursos de que disposa.

llan de ser possibles els canvis i adequar-se arn b una flexibilitat forta i sistemàtica

xement de l'entitat al mateix temps que la seva redefinició.

L'entitat ha de deixar clar el paper i responsabilitats de cada un i oferir les contraprestacions

ció o de servei més adequades a cada un. Ha d'aconseguir que la persona se senti

al nivell que li pertoca en el marc dc J'organització.

• Quins seran els cul.lcctiu~ que integrarem L'as.~ociació, i qu.im·s les polítütues de l'as.~ociació i quines responsabilitats

Polítiques/Es lructura Socis I Voluntaris Col·laboradors Donadors

Formes de eaplaci6 Fonncs d'informaci<>

sobre l'associació Pla de formació

1\ivell d'implicació

disposar d'una sèrie d'ac­ que integren l'associa­ plafó informatiu, assemblees, reu­

o be seran generals per a

m

• Quina serà l'organització interna de l'associació?

Un organigrama ajudarà a veure els cul. lectius integrants, els espais de rf'larió i de pressa de decisions .

•

•

Identificades les polítiques i l'organització interna de l'associació és necessari

cions que garantitzaran el sentiment de pertinença i d'informació de les persones

ció. Aquestes accions tendiran a crear hàbits de comunicació: Revistes, fulls informatius,

celebracions internes de l'associació (aniversaris, nadals, sortides de cap de setmana),

nions especifiques ... Totes aquestes accions s'adreçaran a un o més col.lectius

alhora?

Accions de pertinença

m

• Quines seran les accions de comunicació interna que garanteixin la informació o út pertinença o bé amdues coses

•

•

la informació

Col.lectiu

1

Accions d'informació Col.lectiu

2

¡---­

la pertinença

3

1

2

en un context ampli on de comunicació ha de a coneixer i alhora ser i eslralègies de la

els potencials usuaris. La

, econòmics, n1aterials ...

amb coneixement de causa:

i que som conscients que que, encara que dis­

que caldrà segmentar-los

o serveis def1neixin. I

és una nova carta propostes que s'estiguin

col.laboren en fer "exis­

11

LA COMUNICACIÓ EXTERNA

La comunicació externa fa possible que l'associació "existeixi" realment i extensa es conviu a1nb una llarga sèrie d'organilzacions, persones i situacions. Aquest tipus tendir a aconseguir que l'associació entri en contacte amb l'exterior per donar-se

una font d'informació sobre l'entorn, això últim ajudarà a reorientar valors, objectius

pròpia associació.

•

cNomunicació externa és tan1bé un element dau a lo pensern, doncs, que mirar a l'exterior és únicament per a relacionar-nos amb 'hora de trobar recursos humans

Quan ens coneixem és molt més fàcil sintonitzar, esdevenir cò1npliees o discutir

•

futurs usuaris, institucions que financien, mitjans de comunicació, voluntaris ...

L'objectiu dc comunicar-nos amb l'entorn extern és dernostrar que volem existir els allres també existeixen. Vigilem de no caure en esdevenir associacions autistes

posin de bons projectes, no saben comunicar-se amb l'exterior.

A l'hora de seleccionar missatges i accions per als receptors externs recordem en grups homogenis d'acord amb les prioritats i les necessitats que els projectes recordem: no només ens adreçarem als potencials usuaris. Cada proposta de l'associació de presentació que obrirà les portes a futures iniciattves, s'aprofitarà per allres

treballant o bé, si més no, ens donarà a conèixer una mica més.

ó

Allres projectes on també s'hj ha contac-tat o c-ontactarà

-I

I

11

• Qui són els receptors externs d e l'associació i com ens hi relacionem?

De l'associació com a entitat

r-

D'un projecte: I

Quin:

•

•

Públics o r eceptors Quin

I

Carac te rístic¡ 11 es

segment

I l.Jsuaris

2 Tnnu e nciadurs

3 Ins tituc-ion s

1 ~litjans de Comunica ció

;:¡ ...

-6 ... ....

-7 ...

8 ... .... .

Quan s'entrarà E>n c-ontacte Qui serà el eontac-tf' df' l'associaci

s de la comunk ació slluem dos formes d'accés als

les vies que ens aproxima­

ntre les accions que s'adrecen

púhlic a c¡ui ens adrecem?

111

I

I

LES EINES DE LA COMUNICACIÓ

En els primers fulls veiem quins són els principis de la comunicació. Abans però, de les eine

elements que, tot i que poden semblar massa abstractes són vitals per a qualsevol acció de comunicadú: 1) La proposta a comunicar ha de ser de qualitat i estar ben planificada

2) Els comunicadors han de tenir capacitat per mirar, analitzar i sobretot per a TMAGI~AR

públics.

•

LA IMAGINACIÓ, íntünament lligada a l'observació prèvia, és l'element clau per saber trobar ran als públics. A aquests elements s'ha d'afegir la perseverància, la coherència i la relació e

•

als públics.

Ho tenim clar?

•llem lLe saber quin és el caràcter de la proposta a comunicar. Deu adjectius ofrase.~ curtes que la qualifiquin

• El projecte lla d e ser de qualitat:

Quins són els punts forts? Què aportem d'innovador ?

públic sense determinar.

les accions, les con­

la noslra comunicació així

assimilable pels públics.

marca

=

I

11

La comunicació no és una acció aïllada, realilzada en un momenl, un espai i un Comunicació vol dir dissenyar un pla a mig o llarg termini que decideix els públics,

dicions i els recursos alhora que integra estraLègjes que interactuen enlre elles.

Unes eines bàsiques i tangibles ajuden a establir els primers identificadors de

com a mantenir el seguimenl i l'abast de la comunicació.

LES EINES:

• UN NOM que identifica l'associació o la proposta i que ha de ser fàcilment

Reflexioneu sobre el de la vostra associació .

. Com el valorem? Corn d valoren exterionnenl?

[

. Cal una adaptació? I Si U !Vo

•

~què?

. Quina: wut abreviació un subtítol una

a tots els elements

més de transmetre simbò­

per tal de decidir coJors,

que en principi us acom­

df' la imatgf'

11

• UNA IMATGE GRÀFICA, que consisteix en un LOGO i uns COLORS que s'aplicaran

on es pugui identificar a l'associació (papereria, mobiliari, vestuari personal...). A licament la personalitat de l'associació, també s'ha de tenir en compte on s'aplicarà

formes i tamanys. Cal trobar els professionals adequats per a que la formalitzin ja panyarà durant anys .

. On .~'aplicarà ellogo i els colors?

Eu una 1a Fase E:n un a 2a fasf' En LUla 3a fase

. Quines consignes donarem al disseny ador?

caran a tots els elements més de transmetre simbò­

per tal de decidir colors, que en principi us acom­

t"s cie la imatge

11

• UN A IMATGE GRÀFICA, que consisteix en un LOGO i uns COLORS que s'apli

on es pugui identificar a l'associació (papereria, mobiliari, vestuari personal...). A licament la personalitat de l'associació, també s'ha de tenir en compte on s'aplicarà formes i tamanys. Cal trobar els professionals adequats per a que la formalitzin ja

panyarà durant anys .

. On s'aplicarà ellogo i els colors?

En una 1a Fase En una 2a fase En LU1a 3a fa se

. Quines consignes donarem al disseny ador?

Diferenciem dos nivells: el o públics. El primer garan­

En funció del públic

I

Patr·odnadors ...

I

• UN PERSONAL preparat per a les necessitats comunicatives de l'associació. que planifica i gestiona la comunicació i el qu e té contacte directe amb el públic teix la coherència i l'eficàcia en la globalitat.

El personal de contacte amb el públic no sempre està preparat per a atendre a tothom. haurem de tenir en compte:

•

•

Sobre cJ personal Socis SlléJI'iS Mitjans dc Com unicació lnstitnrions

.() ui

.Quin el pc rlil

.Quins e ls coneixemellt~

sobre la proposta

f - - ­

.()uina la responsabilita t

en l'organigrama de l'associació

.Quina la imatge física

.Quina l'actitud a mb l'usuari

----

---

--i actualitzat arn b tots els

que ha d'incorporar

permanent per

poden ser:

-• UNA BASE DE DADES que ha de permetre poder establir un contacte ràpid

receptors. La base ha d'estar endreçada segons e ls interesos de l'associació alhora

nous camps i creuar les diferents informacions. Exigeix també , un circuit d'actualització

tal que la seva utilització ofereixi garanties de qualitat. Les dades bàsiques a introduir

ORGANiTZAC IÓ .PEHSONA ~omde l'associació

Responsahlt'

•

Àmhit d'acció

Servt' is

•

Aclrt'\él

Ciula l

Telèfon 1 2

Codi postal

fa x

I la rari s dt' loC"éllització

Observacions

.Quina és la classificació m és pràctica d'acord amb les necessitats de L'associació?

om pE-rsona

Profe~siú

Estudis

.Quines són Les informacions que interessen al'assocuwió? Qui i com es mantindrà acltwlit:ada la base de dade.~?

. Qui:

l'associació o la pro­ al nivell del públic al qual

en el contingut.

n Tntf"rnf"t

-lnternet ...

11

• UNS SUPORTS DE PRESENTACIÓ I D'INFORMACIÓ. S'utilitzaran per presentar posta. Han de ser apropiats a la finalitat per a la qual s'han pensat i adequats

s'adrecen. Se1npre han de complar amb un bon nivell de qualitat en el formati

Els s uports podeu ser:

. GràJics: O Díptic cJ Dossie r I Carpf"lll 0 ...

. 1 ,fl for·nHt de r eproducció ser~•: U I rnprcssió ::::J Foloropill O Ofset U llnpremta

. Audiovisuals: n Video U Uiapositivcs O CD R0"\11

•

•

. A quin públic i en quina circumstància s'utilitzaran cada w1 d els suports

Pú blir/ Acrions Suports

DíptiC' Dossier Vídeo Uiaposiüvcs

. Punl d'informació de jovf"s

. Conferència als nous voluntaris

. E nlrf"\isla llm h un mitj à de connwicació

...

- - ­

. ··· ··· ·

i decidint els mateixos

'--- Targetes

D Tam anys so bres

O Targetons

11

• ALGUNES DECISIONS MÉS cara a no haver d'estar constantment repensant

temes

. Decidirem quina papereria farem: 1r.full O 2on full full factura

D Targetes N ornin als u Sobres

D Tapes projectes lJ Carpetes

n

Adhesius

. Si disposarem d'objectes de suport U SI I NO

•

Ohjt>cte : ... ... . Quan s't>JH'a JTt>ga

•

A qui es don a rà l'obj f'f'tf':

J 2

l

111

Fixarem unes normes sobre la tipogràfia l el format de presentació (llibre d'estil).

• Quinll tipogl'afia

. Tipus dc lletra

. M argPs

•

. l ntPrlinNJI

•

[

I

---=_-_-

- ­

• ()uincs rormes fl p pl'PsPni<H' ió

. Carta

. Pl'O j!'l'I f'

. Qui signa

a comunicar les nostres

Tot ha de ser a punl per

Hi ha accions que recordar que l'associació

es situa l'accent. Són, això

i global.

11

LES ACCIONS DE COMUNICACIÓ

Parlar d'accions de comunicació significa decidir què és el que prepararem per

idees, serveis, propostes ... a un públic o públics determinats.

•

llcm vist que per enviar un missatge no només ha de ser clar i adequat al públic.

a què arribi al receptor en el moment i el Lloc favorable .

•

Ta1nbé hem de tenir s'adrecen, senzillament a en compte que no sempre l'objectiu comprovar que els canals estan en bon estat, o bé a és informar sobre nosaltres. encara està "viva".

Això fa que ens plantegem dos grans blocs d'accions:

. Les accions de presència

. Les accions d'informació.

Toles dues tenen una mica de l'altra, fïns i tot en algun cas és difícil destriar on

MÈTODES D'AVALUAClÓ?

11

1

Cada una de les accions ha de poder respondre a les següents preguntes.

QUIN és eJ Públic?

QUINA és l'acció?

0:\f passa? QIDN ÉS EL MISSATGE dc l'acció'!

QUAN S('rà? QUÈ es vol aconseguir?

•

[

I

QUL'IA DURADA tindrà? QUJ~SSEHAN ELS INDICADORS I

•

PÚBLIQUES

que captivf'n l'atenció del receptor.

enviar miss11tgcs d'informació.

re als p(tblil's, participat· c>n l'organització

l'imatg<' dc l'associació.

enfront a esriP\ Pn i ments o situacions.

li

LES ACCIONS DE PRESÈNCIA: LES RELACIONS

Sotmesos a un E'nlorn dc constant bombardeig d'infot·m;H·ió, sovint la lectura del rnissat~~;e va arornpanyada d'altres elements

Alhora w1a matcixfl infot·mació serà rebulla tunb una atenció rliff' t'Pnt segons Ics percepcions prèvies quP tingnPm dc l'emissor.

I.Ps 11rC'ions dc presència aconsegueixen milntPnir oberts i actualitzats els canals c1P romtmirf!C'ió per quan s igui necessari

F<m referència a totes MJllPIIE's accions on l'o bjectiu principal tss t'Pcot·rlar l'existència de l'associació, la sev11 op inió, atend

d'activitats ... Són i1t1¡.10rtant perquf> si mplifïqucn l'accés alhora de transmett'f' la informació i col.laboren en la crencif1 rk

•

També són la \·i a ideal pPt' cxprcssm·la cultura dc l'entit at jil fJIIP és on es mani l'esteu eb posit·iotHtmPnts socials i Ics actituds

l.rs l'lrcions poden ser les següents:

• Assistència a congressos, trobades, seminaris, fit·es, festivals...

•

On hi participen: a) els públics ohjPrlius

b) els públics i assoriélrions del nostre sector

Manil'estilltt: a) la OPI IÓ mitja111;ant ponèncic>s, comunicats

b) e ls SERVEIS muntantuu stand, tauler d';111unris, plafons ...

• Participació i/o organització d'activitats individualment o en col.laboració amb altres associacions

• Sessions de "p01·tes obertes" o llütre accés a les instal.lacions dc l'associació

• Pacta!' senyals dc presència a) F'Pnt <'Onslar a l'associació en e ls mailings ri<' les institucions i organitzacions

b) Sent interlocutors t•cprcscntatius

• Crear o participar en xarxes Sectorials

TPrriLorials

• Disposa~· d'una revista dc l'organització

rressu posi Observacions

11

. Quines seran les accions d e presènci.a de l 'associació en el pròxim semestre?

•

•

Ar rió Púhlir Data OhjN"lius Qui anirà Quf> port(lrem Qui'> obtindre m

1 - ­

2

3

- ~

I

"'

5

6 I

I

1

de l'organització. ·

a vegades aulomàlicament, eli­ enLrP aquelles infor­

parar l'atenci6. Aquest segon

de forma crt:'ativa i motivada­

de les accions de presèn­

'altres informacions que li faci­

tots aquells aspectes que fan

11

I

LES ACCIONS D'INFORMACIÓ DIRECTA

Tenen com a objectiu principal informar sobre un fet, una actilud, un servei o una activitat

Tothom estem sotincsos a tma pressió in1portant d'Pslírnuls d'informació. Per aquest motiu,

mint:'m aquells estÍlnuls que no ens signifiquen res. El nostre scaner mental és capaç de discriminar macions per a les quals hi ha una predisposició sigui perquè la reconeixem o perquè ens fa

motiu és el que juslifica la necessitat de dissenyar els continguts i els formats dels missatges ra.

Per tant JWr a informar cal tenir preparats i disposats als nostrPs receptors. Vet aquí la importància cia.

Quan el receptor en qüestió rebi el nostre Inissatge informatiu ha de disposar amb antelació d litill l'assimilad<> posiliva de la infonnació.

La informació en tot cas ha de ser clara, precisa i adequada a l'interlocutor. lla de destacar

referència al motiu dc la comtmicació i no oblidar cap dels aspectes bàsics.

Una acció d'informació ha d'expressar:

Qui ~s el promotor

[

Què proposa

mitjans.

e i atrPure al públic seleceionat. les projeccions de publicitat al cinPrnél,

la qualitat dP la presentació. ió

On bo fa

Per a què ho fa

Amb qui més ho fa

e - -

_ _

Les accions cl'infor'nHlCió clireclu sórr:

• L':\1\U.\Cl: Urà lic Visua l

Auditiu Urarnalilzat (actor s)

•

F.ls espa is de presentació són:

. En e ls Mitja ns de Cumurri cació que selt>cC'ionPm .

. En espais públics de la ciutélt prepa rats per a quest fi: .Va lles .UandcroJes .Pirulis

•

.Ta_rrques .lhmsport s p úblics .Façanes

.Cahirws tt'lefòniques

. Ois h·ibu inl el material gr à fic a: botig ues, ccrttrcs m uni cipél ls o privats, bancs, trans ports u rhans ... Punts d'i nformac ió. pla fon s in fo rm ati us...

. EncarrP¡:rant pubJireportatgcs. Un sistPrna que es tà a cavall entre la publicita t cunlraclada i el con ta<'tf' amb e l

. Allres l'ormcs d'anun<'i poc con verrl'i urraJs : És a nir· un bany d'ir rragüweió pe r salw r qui> é~ el que pol sorprendr Alguns s uggeri ments són: l' honw/dona a n u nci, el cotxe-anunci, e ls sobres dc su cre, e l r Pver·s de les entrades...

Sigu i qui11 sigui e l suport i l'rs<'P na r·i. és important sabe r trobar l'or'i¡?;inali tal i L'oportunita t rlrl m om e nt serr se oblidar mai

• L'INTERMEDIARI. l~s un a gent que mNiiarà e ntre l'assul'ia<:ió i e l p úblic. Trobe m dos tipus dï n tcrrncdia r·i:

a) Els prol'essionals que com opció d'ofe rta pròpia ol'crcixPn Pis SPl'VPis de l'assudac

i que pe r tant són dPis 1winw r s Pn e ru-iquir-la.

<H.:ió assegLLra a les activilals ¡:¡ssocia­ Amb e ls receptors poclt>m contacta r mitj<UIÇillLt:

la xerrada la visita l'entrc \Ü ta

la trucada tele fò nica e l fax

e l COITf'll l'interne t

F.n tot s els flmbits dc Ja COIIIUJiicació he m de le nir e n comple l't>feclf' BOC:A-ORI~LLA, un dt>ls mitja ns que més èxit dc particiJ.l li ves per·ò qrrf' funciona e n aquelles propostes que compten an1b una ceri<~ durad<~

. Com elfomentarà l'associació?

Pressupost Observacions

111

-•

. Quines seran les accions d 'informació directa dl' l'associació en el pròxim .~rmrstre?

•

•

Acció

I

2

PúbUc Dates Objeclius

-Quio Lipus d'informació inC'Iotii'R? Qui ho gesliouarà?

-'í

4

5

, endreçats en el temps, ha decidit posar en 1narxa J'associació, fidelitzar els

que analitza el context

facilitarà el seguiment de a tal pla director ens per­

d'això decidir reorien­

les prioritats de l'associa­ amb qui es disposa

aquelles que siguin més

fixant una estratègia

comprovar resultats.

11

EL PLA DE COMUNICACIÓ

El pla de cmnunicaciú és una eina de treball de l'associació. En el pla es reuneixen

el conjunt de polítiques, d'estratègies i d'accions tant internes com externes que

l'equip directiu per tal d'aconseguir donar sortida als serveis i a les propostes de

públics propis, abracar-ne de nous i rebre inforn1acions i contactes externs.

•

•

El pla de comunicació té en compte tant els públics interns com els externs, alhora

on es troba i la disponibilitat de recursos humans, econòmics i materials.

El pla de co1nunicació no és una proposta tancada, és un guió de treball que

públics i els resultats de la utilització d'eines i de l'ap licació de resultats. Co1n

metrà observar les desviacions i els motius que les provoquen i per tant en funció

tar les estratègies o prendre noves opcions.

Al'hora de dissenyar el pla de comunicació hem de tenir en compte quines són

ció pel que fa a públics i serveis però també analitzar i valorar quins són els receptors

de més accés o bé les capacitats pròpies per a realitzar unes determinades accions.

És important combinar les accions que assegurin efectes multiplicadors, ajxí co1n

eficaces (més resultats amb el mínim de recursos). Alhora actuarà sobre un públic

-

-Observacions

-11

Prenem un públic co1n exemple:

PÚBLIC: ... .......... .

•

•

I

Accions Dates Lm.Jkadors dc resu ltats Prrssuposl

I

I

2

3

-

-4

5

-6

que cal tenir presents a

per les persones que l'in­

concrets

dc l'entorn extern i

però la viabilitat i

i alhora per coneixer l'en­

m

LES CLAUS DEL PLA DE COMUNICACIÓ

Aquest decàleg recull a modus de sinopsi una sèrie d'aspectes de la comunicació

l'hora d'elaborar el pla de comunicació o dc plantejar-nos qualsevol acció de coinunicació.

"La comunicació reflecteix la personalitat de l'associació"

•

• L'associació ha de comptar amb una missió i uns objectius clars i consPnsuats

tegren

•

• Els serveis i eJs projectes de l'associació han de ser de qualitat i adreçats a públics • Les accions de comunjcació i les decisions han de ser fruit d'una anàlisi objectiva intern

• Les propostes de comunicació han d'incorporar una gran dosi d'imaginació, garantint

la coherència

• Han d'existir diàlegs diferenciats amb tols els receptors o públics

• La comunicació relaciona l'associació amb l'exterior per donar-se a coneixer

com a mínim, a1nb planifi­

més viables de realitzar

a L'associació

als recursos utilitzats i al

11

• S'ha de complar amb una imatge associativa positiva, oberta i plural

• Les accions, els resultats i el seguiment s'han de plantejar interrelacionats i

cals a mig termini

• S'han de prioritzar les accions que asseguren l'efecte n1ultiplicador i les que són

per parl de ]'associació

• Les poliUqucs amb els equips hu_mans han de ser clares, informatives i vinculadores

• S'han d'establir indicadors de control de resultats

• El pressupost ha dc ser proporcional als objectius, a les accions dissenyades,

pressupost global de l'associació.

111

BIBLIOGRAFIA

. IJAVARA, F.J.:

. D l SCil JI.I.O, .1 .:

. CI llAS, J.:

. EIGLIER.P./LA GEARJJ,E.:

. \10LEHO , V.M.:

.IHCOM:

. REGOLBY, C.:

. SCHLLTZ, D./... :

. Fundació BCD:

. PUIG , T.:

. PUIG , 1'.:

. ·\OlRO DAK, S.:

"Estratcgias dc comunicación eu markelil1g" Rd. Oot;sal 2000. Madrid 1994 ­

··Màrkcling i comunicació dc les inslitudons"

F.d. Plf'niluni. Col. Animació Sòcio-cultural. llarcclona 1993

"1!:1mcrcado són persouas"

Erl. \1rGra"-llill dc managcmcnt. l\ladritl J994

"Servucción . Elmnrlí.e ling de servidos" Ed. \1cGraw-llill de managerne nl. París HJI:l7

P(rbliridad, marketing y comunicarión Ed. ESIC . Madrid HJ95

"Guía praclica dc la comunicacióu"

Ediciorws GPslión 2000, S.A. Barcelona 1994

"La ComuuicacióH global"

Edicions Gcslió 2.000. S.A. Barcelona 191:!9

"Comunicaciones de marketing inle¡:;r¡¡cJ¡¡s"

Ed. Graniea. llareeloua 1992

"RI progr·a ma d<' dise ñ.o corporativo" lMPI/\11 -ER Ed. de Diseño. Rflrcelonfl

"La ciutat dc les associacions''

Dossif'I'S Socioculturals rt0 _{7 IMAE}

"Lideral~e directiu i producció de Sf'rveis flssociatins des de l marketing"

Dossiers Sociocullurals n°11 TMAE

"Direcció i gestió dc les organitzacions tic voluntaris''

li

NOTES PERSONALS DE LECTURA