GASETA
MUNICIFAl
DE
IY\l\ŒLOI\IA
Num. 4 - Any LXVII 10 de Febrer de 1980
Es publica cada 10 dies Depògit legal B. 1824 -1958
PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
SUMARI
Consell Plenari (Extraordinària)
23-7-1979 ....
Pàgines
48
Consell Plenari (Extraordinària iargent)
7-9-1979
Consell Plenari (Extraordinària)
22-10-1979
64
72
Consejo Pleno (Extraordinaria)
23-7-1979
Consejo Pleno (Extraordinaria argente)
7-9-1979
Consejo Pleno (Extraordinaria)
22-10-1979
Publicacions i Disposicions Oficials
Anuncis Oficials:
Ajuntament de Barcelona .
Pâflln—
49
65
73
79
(Extraordinària)
Al Saló de Cent de la Casa Consistorial de la
Ciutat de Barcelona, el vint-i-tres de juliol de mil
nou-cents setanta-nou, es reuneix el Consell plenari,
en sessió extraordinària, sota la Presidència de
l'Excm. Sr. Alcalde, Narcís Serra i Serra, i hi con¬
corren els Ilms. Srs. Tinents d'Alcalde, Pasqual
Maragalli Mira,
Josep Miquel Abad
iSilvestre
iJo¬
sep M. CullelliNadal, els llins. Srs. Regidors, Fran¬
cesc Marti i Jusmet, Josep Ignasi Urenda i Bariego,
Jordi Vallverdú i Gimeno, Felip Solé i Sabarís,
Justinià Martinez i Medina, Rafael Pradas i Camps,
Francesc Borrell i Mas, Albert Serratosa i Palet, Josep Miró i Ardevol, Santiago Sánchez i
Pradell,
Maria Francesca Masgoret i Llardent, César Lopez
i Vera, Lluís Reverter i Gelabert, Gonçal Crespo i Prieto, Mercè Sala Schnorkowski, Pau Cernuda i Barrios, Jacint Humet i Palet, Enric Truno i La¬ gares, Josep Octavio i Fabregat, Agustí de Semir i Rovira, Jordi Conill i Valls, Núria Gispert i Feliu, Miquel Bonilla i Ruiz, Francesc Reguant i Fosas,
Antoni Comas i Baldellou, Albert Pons i Valon, Ramón Martínez i Callen, Josep Tliio i de Pol, Carles Güell i de Senmenat, Josep Maria
Comal-rena i de Sobregrau Ga'l, Francesc Blanch i
Terra-das, Jordi Guillen i Montenegro, Carle6 Soldevila
i Rodriguez, Joan Hortalà i Arau i Frederic
Raho-la i Aguadé, assistits pel Secretari general. Jordi
Baulies i Cortal.
Està present l'Interventor accidental, Sr. Josep Aymar i Costa.
Excusen llur assistència els llms. Srs. Josep Ma- ; ria Pujadas i Porta, Ramon Martinez i Fraile, Ri¬ card Boix i Junquera i Francesc Xavier Millet i
Tusell.
Oberta la sessió per la Presidència a les disset hores, cinquanta-icinc minuts, són llegides i apro¬
vades les actes de les dues sessions, extraordinària i extraordinària i urgent, celebrades el 29 de juny
de 1979.
S'acorda:
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Resolucions relatives a designacions, Delegacions
i subtitucions per a completar el cartipàs muni¬
cipal.
El Secretari general posa en coneixement del Consistori que el primer punt de l'Ordre del dia
comprèn els següents apartats:
1.—La proposta de l'Alcaldia consistent a no¬
menarFilm. Sr. Tinent d'Alcalde Pasqual Maragall
i Mira representant de l'Ajuntament en el Consorci de la Zona França, en subtitució de la Ilma. se¬
nyora Mercè Sala i Schnorkowski, designada per acord del 15 de maig de 1979.
2.—Decret de l'Alcaldia, de l'li de juliol de
1979, pel qual es designen els Regidors que s'indi¬
quen com a vocals representants d'aquest Ajunta¬
ment en les següents Comissions delegades de la
Comissió provincial de Govern:
Assumptes econòmics
Ilm. Sr. Antoni Comas i Baldellou
Tràfec, Transports i Comunicacions
Ilm. Sr. Jacint Humet i Palet
Infraestructura
Ilm. Sr. Albert Serratosa i Palet
Sanitat, Seguretat Social i Assumptes Socials
Ilm. Sr. Felip Solé i Sabarís
Acció Cultural
Ilm. Sr. Rafael Pradas i Camps
3. —Decret de l'Alcaldia, del 13 de juliol de
1979, que delega a l'Ilm. Sr. Tinent d'Alcalde Jo¬
sep Maria Abad i Silvestre la representació de l'Al¬ caldia en el Consell d'Administració del Port Au¬
tònom de Barcelona.
4.—Decret de l'Alcaldia, de l'I de juny de 1979,
al qual dóna lectura, que modifica la denominació
i dependència orgànica del Gabinet de Premsa,
d'ara endavant Gabinet dels Mitjans de Comunica¬ ció Social, i en nomena Cap el Sr. Josep Maria
Soria i Badia.
I
5.— Decret de l'Alcaldia, del 20 de Juliol de
1979, el qual dóna també lectura, que designa vo¬
cals de les dotze Juntes municipals de Districte els
Ilms. Srs. Regidors Jordi Vallverdú i Gimeno, An¬ toni Comas i Baldellou i Jordi Conill i Valls, els
quals, un cop aprovat el Reglament dels Consells
deDistricte, s'integraran en ells de conformitat amb les disposicions de l'esmentat Reglament.
6.—Decret de l'Alcaldia, del 20 de juliol de
1979, pel qual es constitueix una Comissió especial
integrada per l'Ilm. Sr. Tinent d'Alcalde Pasqual
(Extraordinaria)
En el Salón de ciento de la Casa Consistorial de la Ciudad de Barcelona, en veintitrés de julio de mil novecientos setenta y nueve, se reúne él Consejo
pleno, en sesión extraordinaria, bajo la Presidencia
del Excnio. Sr. Alcalde, don Narcís Serra Serra, y
concurren los limos. Sres. Tenientes de Alcalde, donPasqual MaragallMira, don Josep Miquel Abad Silvestre y don Josep Maria Cullell Nadal, los Ilus-trísimos Sres. Concejales, don Francesc Marti Jus-met, don Josep Ignasi Urenda Bariego, don Jordi
Vallverdú Gimeno, don Felip Solé Sabaris, don
Justinià Martínez Medina, don Rafael Pradas
Camps, don Francesc Borrell Mas, don Albert
Se-rratosa Palet, don Josep Miró Ardevol, don San¬
tiago
Sánchez
Pradell, doña Francesca MasgoretLlardent, don César López Vera, don Lluís Rever¬ ter Gelabert, don Gonçal Crespo Prieto, doña Mercè
Sala Schnorkowski, don Pau Cernuda Barrios, don
Jacint Humet Pa'let, don Enric Truñó Lagares, don
Josep Octavio Fabregat, don Agustí de Semir Ro¬ vira, don Jordi Conill Valls, doña Nuria Gispert Feliu, don Miquel Bonilla Ruiz, don Francesc Re¬
gnant Fosas, don Antoni Comas Baldellou, don Al¬ bert Pons Valón, don Ramon Martínez Callén, don
Josep Thió de Pol ,don Carles Güell de Sentmenat,
don Josep Maria Coma'lrena de Sobregrau Gal, don Francesc Blanch Terradas, don Jordi Guillén Mon¬
tenegro, don Carles Soldevila Rodríguez, don Joan
Hortalà Arau y don Frederic Rahola Aguadé, asis¬ tidos porel Secretario general, Jordi Baulies Cortal.
Está presente el Interventor accidental, don Jo¬
sep Aymar Costa.
Excusan su asistencia los limos. Sres. Josep M.a
Pujadas Porta, don Ramon Martínez Fraile, don
Ricard Boix Junquera y don Francesc Xavier Mi¬
llet Tusell.
Abierta la sesión por la Presidencia a las dieci¬ siete horas y cincuenta y cinco minutos, son leídas
y aprobadas las actas de las dos sesiones, extraor¬ dinaria y extraordinaria urgente, celebradas en 29 de junio de 1979.
Se acuerda:
ALCALDIA-PRESIDENCIA
Resoluciones relativas a designaciones, delegacio¬ nes y sustitucionespara
completar el cartapacio mu¬
nicipal.
El Secretario general pone en conocimiento del Consistorio que el primer punto del Orden del Día
comprende los siguientes apartados:
1.—Propuesta de la Alcaldía consistente en
nom¬
brar al limo. Sr. Teniente de Alcalde don Pasqual
Maragall Mira representante del Ayuntamiento en
el Consorcio de la ZonaFranca, en sustitución de la
lima. Sra. doña Mercè Sala Schnorkowski, designa¬ da por acuerdo de 15 de mayo de 1979.
2.—Decreto de la Alcaldía, de 11 de
julio de
1979, por el que se nombran los Concejales que se
indican como vocales representantes de este Ayun¬
tamiento en las siguientes Comisiones delegadas de
la Comisión provincial de Gobierno:
Asuntos económicos
limo. Sr. Antoni Comas Baldellou
Tráfico, Transportes y Comunicaciones
limo. Sr. Jacint Humet Palet
Infraestructura
limo. Sr. Albert Serratosa Palet
Sanidad, Seguridad Social y Asuntos Sociales
limo. Sr. Felip Solé Sabarís
Acción Cultural
limo. Sr. Rafael Pradas Camps
3.—Decreto de la Alcaldía, de 13 de
julio de
1979, que delega al limo. Sr. Teniente de Alcalde Josep Maria Abad Silvestre la representación de la
Alcaldía en el Consejo de Administración del Puer¬
to Autónomo de Bareélona.
4.—Decreto de la Alcaldía, de 1 de junio de
1979, al que la lectura, que modifica la denomina¬
ción y dependencia orgánica del Gabinete de Pren¬
sa, de ahora en adélante Gabinete de los Medios de Comunicación Social, y nombrar Jefe del mismo
a don Josep Maria Soria Badia.
5.—Decreto de la Alcaldía, de 20 de
julio de
1979, al que da lecturay que designa vocales de las
doce Juntas municipales de Distrito a los
Ilustrí-simos Sres. Concejales don Jordi Vallverdú Gimeno, don Antoni Comas Baldellou y don Jordi Conill
Valls, quienes, una vez aprobado el Reglamento de
los Consejos de Distrito, se integrarán
en los mis¬
mos conforme a las disposiciones del mencionado
Reglamento.
6.—Decreto de la Alcaldía de 20 de
junio de
1979, por el que se constituye una Comisión espe¬ cial integrada por el limo. Sr. Teniente de
Alcalde,
don Pasqual Maragall Mira,
Con-Vallverdú i Gimeno, Jordi Conill i Valls, Antoni
Comas i Baldellou, Frederic Rahola i
Aguade
i Josep MariaPujadas
iPorta,
per al'estudi
de
la
nova divisió administrativa de la Ciutat.
El Sr. Alcalde precisa que aquest
Decret
es ex¬pressió, previa al
debat sobre
els
Consells de Dis¬
tricte, de la voluntat del Consistori
de procedir
ala reestructuració territorial de la Ciutat puix
l'ac¬
tual divisió en districtes no és adequada.
S'aprova el primer apartat
del primer
puntde
l'Ordre del dia i es ratifiquen els altres cinc apar¬
tats següents.
Aprovar la nova
redacció
del'art. 16 dels Esta¬
tuts del Patronat municipal de l'Habitatge; i
donar-li la tramitació prevista
reglamentàriament.
El Sr. Alcalde significa que el segon dictamen
respon a la conveniència
de
flexibilitzar la
capa¬citat de nomenament de Gerent del Patronat mu¬ nicipal de l'Habitatge,
especificant,
aindicació del
Sr. Miró que en informar la Comissiómunicipal
Permanent el dictamen, s'ha suscitat la convenièn¬ cia de tenir presents les disponibilitats defuncio¬
naris especialitzats per ocuparel
càrrec,abans de
contractar personal aliè a l'Ajuntament, irecorda
que aquesta ha estat una preocupaciódel
nouAjuntament, que finsara no ha procedit a cap con¬ tractació fora dels càrrecs de confiança.
S'aprova per unanimitat el dictamen anterior.
Aprovar, de conformitat amb l'establert en
els
articles 109 i següents de la Llei de Règimlocal, el
Reglament dels Consells de Districte;
sometre'l
a informació pública durant el terminide
seixantadies, per tal que els ciutadans puguin
examinar-lo
i fer, si ho creuen necessari, les oportunes reclama¬cions; i trametre l'esmentat Reglament, una vega¬ da resoltes les reclamacions, a la Generalitat de Ca¬ talunya per a la seva definitiva sanció.
En relació al dictamen anterior, el
Regidor-Con-seller de Descentralització ciutadana, Sr. Vallverdú,
explica que el dictamen és el primer pas per avan¬
çar vers una veritable descentralització i participa¬
ció ¡ciutadana, fixar com un dels primers objectius
del programa de
l'Àrea
aprovatel 15 de
maigda¬
rrer; que el projecte es troba amb l'obstacle
inicial
d'un carc legal inadequat però que cal respectar—bé que interpretant-lo progressivament— de ma¬
nera que eltext sotmès avui al Consell hauria estat
ben diferent sino existia aquesta limitació legal;
que conseqüentment una primera característica del
text és laprovisionalitat condicionada per unaban¬ da per les millores que l'experiència vagi aconse¬ llant i, per l'altra, per la nova legislació local de
Catalunya i la nova Carta municipal de Barcelona; que en la redacción del Reglamento definitiu no
es podrà ignorar tampoc el moviment associatiu
ciutadà, un dels més rics d'Europa sino que caldrà
donar-li suport i mantenri la seva autonomia i que el present Reglament ha estat elaborat pels òrgans de govern municipal però també ha estat contrastat
en la volta efectuada per tots el districtes; que el
termini d'exposició al públic s'ambliarà fins a 60
dies pertalque, malgratla vacances, tothom tingui
ocasió de brindar les seves suggerències. Comenta que les limitacions legals que impideixen de con¬ ferir formalment al Ple dels Consells de Districte
funcions de gestió, s'han contrarestat
atribuint-los
una sèrie d'informes preceptius
sobre
temes queafecten al Districte respectiu; que en
la
composi¬ ció dels Consells de Districte s'han respectat éls re¬ sultats electorals de cada depreveu la transferènciaprogressivacap a
ells de diversos serveis
municipals
segons el calendari de
descentralització;
quecal
una racionalització de l'actual divisió territorial de
la Ciutat i amb aquest propòsit s'ha constituït una Comissió especial; i que es
subdividiran provisio¬
nalment aquells Districtes, com elIX, X, XII i II,
que més ho necessiten.Acaba recalcant que el Reglament, malgrat
el
seu caràcter provisional i no
plenament satisfactori
serà l'instrument que permeti d'iniciar el procésdescentralitzador, que no es pot aturar, en el
qual
estan compromeses totes les forces
polítiques de
l'actualequip de governmunicipal i que
s'ha d'anar
acomodant a les pautes que dicti l'experiència i ales possibilitats que obri un nou marc
legal
queapropi èl govern als ciutadans.
El Sr. Miró, en nom de Centristes de Catalunya,
entén que la descentralització és un fet positiu
perquè comporta una forma més democràtica
de
conduir la Ciutat i un més alt nivell de participa¬
ció, per això, protesta per la manera en què
s'ha
portat al Ple el dictamen ja que el primer projecte discutit a la Comissió de Descentralització fou subs¬
tituït després sobtadament per un altre que
ha
estat estudiat durant un marge de temps massa curt, fet que és un mal començament del procésde participació puix aquesta no s'ha afavorit pas
ni en el sí del'Ajuntament ni de les altres entitats
ciutadanes interessades. També entre altres ¡comen¬ taris apressa que la Comissió de Descentralització
iniciï ben aviat l'estudi de la figura del Síndic de
Greuges o Defensor del Poble que garanteixi dins l'àmbit municipal la plena efectivitat dels drets
dels ciutadans.
El Sr. Vallverdú contesta que el text que avui
es proposa també va ésser sotmès a la Comissió de
Descentralització malgrat el caràcter auxiliar de
l'Àrea que té aquest òrgan, i ha passat per tots els
tràmits legals pertinents: Comissió informativa i Comissió municipal permanent; que en l'audiència concedida a la Federació d'Associacions de Veïns
abans d'aquest acte, aquesta entitat ha expressat lesseves impressions sobre el Reglamenten debat i,
alhora, la seva queixa per la manca de temps per a
estudiar-lo, defecte que podrà esmennar-se a través dèl període d'infonnació pública; que el termini de 6 mesos per a dotar de mitjans els Consell de
Districte no es pot escursar donades les actuals de¬
ficiències de locals i de personal, heretades del
passat, que pateixen molts Districtes, llevat
dels
ubicats a les antigues cases de la vila dels pobles
annexionats a Barcelona; que la figura del Síndic
de Greuges i la regulació de la participació a nivell individual són temes que estan damunt la taula de
la Comissió de Descentralització la qual fins ara lia estatocupada en la redacció delReglament dels
Consells de Districte on ja es contemplen dos grans
canals de participació: del ciutadà —sol o reunit amb altres— individualment considerat i del ciu¬ tadà integrat en organitzacions.
mi-cejales don Jordi Vallverdú Gimeno, don Jordi
Conill Valls, don Antoni Comas Baldellou, don Frederic Rahola Aguadé y don Josep Maria Puja¬ das Porta, para el estudio de la nueva división ad¬ ministrativa de la Ciudad.
El Sr. Alcalde precisa que este Decreto es expre¬
sión, previa al debate sobre los Consejos de Distrito,
de la voluntad del Consitorio de proceder a la rees¬ tructuración de la Ciudad pues la actual división
en distritos no es adecuada.
Se aprueba el primer apartado del primer punto del Orden del día y seratifican los otroscinco apar¬ tados siguientes.
Aprobar lanueva redacción del artículo 16 de los
Estatutos del Patronato municipal de la Vivienda;
y darle la tramitación prevista reglamentariamente.
El Sr. Alcalde significa que este segundo dicta¬
men responde a la conveniencia de flexibilizar la
capacidad de nombramiento del Gerente del Pa¬ tronato municipal de la Vivienda, especificando,
a
indicación del Sr. Miró, que al informar la Comi¬ sión municipal permanente el dictamen,
se ha sus¬
citado la conveniencia de tener presente la disponi¬
bilidad de funcionarios especializados para ocupar dicho cargo antes de recurrir a contratar personal
ajeno al Ayuntamiento, y recuerda que ésta ha
sido una preocupación del nuevo Ayuntamiento,
que hasta el momento no ha procedido a ninguna contratación excepto para cargos de confianza.
Se aprueba por unanimidad el anterior dictamen.
Aprobar, de conformidad con lo establecido en
los arts. 109 y siguientes de la Ley de Régimen Lo¬
cal, el Reglamento de los Consejos de Distrito; so¬
meterlo a información pública durante el plazo de
60 días a fin de que los ciudadanos puedan exami¬
narlo y deducir, si lo creen necesario, las oportunas
reclamaciones; y ©levar e'l mencionado Reglamento,
una vezresueltas las reclamaciones, ala Generalitat
de Catalunya para su definitiva sanción.
En relación al dictamen anterior, el Regidor-Con¬ sejero de Descentralización y Participación ciuda¬
dana, Sr. Vallverdú, explica que el dictamen cons¬
tituye un primer paso para avanzar hacia una ver¬
dadera descentralización y participaciónciudadana, fijada como uno de los primeros objetivos del pro¬ grama del Area aprobado el 15 de mayo último;
que el proyecto topa con el obstáculo inicial de un
marco legalinadecuado pero que debe
serrespetado —aunque interpretándolo progresivamente— de
modo que el texto sometido hoy al Consejo pleno hubiera sido muy distinto de no haber existido esta
limitación legal; que, por consiguiente, una prime¬
ra característica del texto es lla provisionalidad con¬
dicionada, por un lado, por las mejoras que la ex¬ periencia vaya aconsejando y, por el otro, por la
nueva legislación local de Catalunya y la nueva
Carta municipal de Barcelona; que en la redacción del Reglamento definitivo no podrá
ignorarse tam¬
poco el movimiento asociativo ciudadano, uno de
los más ricos de Europa, sino que deberá apoyarlo
y mantener su autonomía, que el presente Regla¬
mento ha sido elaborado
por los Organos de Go¬
biernomunicipaly contrastado
en la gira efectuada
por los Distritos; y que el término de exposición al
público se ampliará hasta 60 días para que, a pesar
de las vacaciones, todo el mundo pueda brindar
sus sugerencias. Comenta que las limitaciones legales que impiden conferir formalmente al Pleno de los
Consejos de Distrito funciones de gestión, se han contrarrestado atribuyéndoles una serie de infor¬
mes preceptivos sobre temas
que afectan al respec¬
tivo Distrito; que en la composición de los Conse¬
jos de Distrito se respetan los resultados electorales
de cada demarcación; que la definición de sus com¬
petencias prevé la transferencia progresiva hacia
los mismos de diversos servicios municipales según el calendario de descentralización; que urge una racionalización de la actual división territorial de la Ciudad, con cuyo objeto se ha constituido ya
una Comisión especial; y que, mientras, se
subdi-vidirán provisionalmente aquellos Distritos como el
IX, el X, el XII, y eJ II, que más lo precisan.
Acaba subrayando que el Reglamento, a pesar de
su carácter provisional y no plenamente satisfacto¬
rio, será el instrumento que permita iniciar el
proceso descentralizador —que no puede pararse—
en el que están comprometidos todas las fuerzas
políticas del actual equipo de gobierno municipal y
que debeirse acomodando a las pautas que dicte la experiencia y alas posibilidades que abra un nuevo
marco legal que aproxime el gobierno
a los ciuda¬
danos.
El Sr. Miró, en nombre de Centristas de Cata¬
luña, entiende que la descentralización es un hecho
positivo porque conlleva una forma más democrá¬
tica de conducir la ciudad y un nivel más elevado
de participación, y por ello, protesta por la forma
con que ha llegado al Pleno el dictamen, puesto
que el primer proyecto discutido en la Comisión
de Descentralización fue sustituido después, repen¬
tinamente, por otro que ha sido estudiado durante
un lapso de tiempo excesivamente corto, lo cual
es
unmal comienzo del proceso de participación
pues¬ to que ésta no se ha favorecido ni en el seno del
nuevo Ayuntamiento ni de las otras Entidades ciu¬
dadanas interesadas. También, entre otros comen¬ tarios apremia a la Comisión de Descentralización
para que inicie cuanto antes el estudio del «Síndic
de Greuges» o Defensor del Pueblo que garantice
en el ámbito municipal la plena efectividad de los
derechos de los ciudadanos.
El Sr. Vallverdú replica que el textohoy propues¬
to fue también sometido a la Comisión de Descen¬
tralización, pese al carácter auxiliar del Area que
dicho órgano reviste y ha pasado por todos los trᬠmites legales pertinentes: Comisión informativa,
Comisión permanente; que en la audiencia pública
concedida a la Federación de Asociaciones de Ve¬
cinos con anterioridad a este acto, dicha Entidad ha
expuesto sus impresiones sobre el Reglamento en
debate, a la vez que su queja por la carencia de
tiempo suficiente para estudiarlo, defecto éste que
podrá enmendarse a través del período de informa¬
ción pública; que el plazo de seis meses
para dotar de medios alos Consejos de Distrito
no puede abre¬
viarse dadas las actuales deficiencias de locales
y
personal, heredadas del pasado, que sufren muchos Distritos excepción hecha de los ubicados en las
antiguas casas consistoriales de los pueblos anexio¬
nados a Barcelona;
que la figura del «Síndic de
Greuges» i la regulación de la participación a nivel individual son temas que se hallan sobre la mesa
de la Comisión de Descentralización la cual hasta ahora ha estado ocupada en la redacción del Re¬
glamento de los Consejos de Distrito donde ya se
contemplan dos grandes canales de participación:
el ciudadano —solo o reunido con otros— indivi¬
dualmente considerado y del ciudadano integrado
en organizaciones.
El Sr. Pons Valón, de Convergència i Unió, sig¬ nifica queelnuevo texto delReglamento, trabajado
llora considerablement el primitiu,
recollint moltes
de les orientacions preconitzades pel seu grup i que la descentralització, més que en el vessant burocrଠtic —administratiu, cal entendre— la en l'aspectede .contribució de tots els ciutadans a millorar la
comunitat.
El Sr. Pons Valonsegueix assenyalantque avui
s'i¬
nicia un procés transcendental per
al
nostrepaís ja
que Convergència i Unió
considera
quela participa¬
ció ciutadana, entesaen el sentit que abans ha pun¬
tualitzat, és un element bàsic per a recuperar
Cata¬
lunya perquè amb ella el
poble
torna afer-se
res¬ponsable de la seva tradició,
del
seupaís, de la
seva Nació, i de la seva Ciutat superant la minoria
d'edat en què fou sumit durant
els
darrers40
anysi entroncant novament, per assolir un govern muni¬
cipal modern i capac tècnicament i
políticament,
amb la participació
canalitzada
através
de figures
com el referèndum, la consulta i la proposta, pre¬
vistes a la Llei municipal de Catalunya
de 1934 i
que cal recuperar-les
amb ple
reconeixementdel
fet d'haver estat Barcelona la primera Ciutat
d'Es¬
panya i d'Europa on ja l'any 1929 sorgiren
les pri¬
meres associacions de veïns. Esrefereix, per acabar,als exemples d'Italia —amb
els Comitati
iels
Con-sigli di Quartiere— d'Estats Units,
d'Anglaterra
—amb e'ls Meetings i els Councils— i de França
—on destaca particularment els casos de
Marsella
i Grenoble— i remarca la necessitat de col·labora¬
ció entre els elegits per als càrrecs
públics
iles
bases i la confiança que el Reglament, encara que té punts perfectibles, serà utilitzat ambel
senyde
la nostra terra —entés com a sentit de l'equilibri—per a distingir entre govern
municipal
iparticipa¬
ció ciutadana.El Sr. Pradas. en nom del Partit Socialista Uni¬
ficat de Catalunya, expressa el suport
d'aquest
par¬tit al procés de descentralització i participació ciu¬
tadana, suport que està avalat per tot un seguit
de
documents, reunions, debats i actes públics, que es
corresponen amb la seva implantació entre
els
mo¬ viments de masses i amb la seva participació dinsdel govern municipal.
Indica que durant l'elaboració delReglament han estat preocupacions del sel Grup: fer participar
els
òrgans col·legiats en la presa de decisions; nodefi¬
nir a priori les Comissions de treball de cada
Con¬
sell, les quals s'han d'acomodar a les característi¬
ques de cada Districte; superar l'aparent
dicotomia
lloc de treball - lloc de residència puix els tre¬balladors i les organitzacions també han d'interve¬
nir en l'administració del territori on treballen; re¬
collir la veu de les persones físiques ijurídiques en
els plens dels Consells de Districte, en la línia de la sessió del 15 de maig darrer on es manifestà
també per la necessitat de trobar els mecanismes
que assegurin la veu als Plens; procurar que la
descentralització no trenqui launitat del poder mu¬
nicipal sino que garanteixi la més àmplia solidari¬
tat entre els barris i els més alts nivells d'eficàcia
a la gestió i iniciï una etapa en la qual els barris —no els districtes actuals que són demarcacions
artificials i han de ésser remodelais— gaudeixin d'autonomia suficient per a resoldre el seus proble¬ mes; i no obrir espectatives per damunt de les po¬
sibilitáis dels districtes sense abans dotar-los dels mitjans necessaris (locals, personali competències).
Reconeix que el Reglament en discusió presenta deficiències quant la participació tant a escala de
districte com de tota la Ciutat, i expressa la vo¬ luntat que els Consells funcionin —puix
hi
estan compromeses totes les forcespolítiques,
particular¬
ment les integrades en el pacte de govern— ila
necessitat de la nova divisió administrativa i terri¬
torial de la Ciutat així com de la plena operativitat
de les Comissions de Treball dels Consells de Dis¬ tricte, les quals, si es converteixen en òrgans vius i dinàmics, acostaran, per una banda, l'administració
als ciutadans i, per l'altra, les aspiracions dels ciu¬
tadans a l'Ajuntament, mitjançant l'elecció per su¬
fragi universal, i a través del sistema
proporcional,
dels vocals dels Consells de Barri, i la gestió dels
serveis per part dels ciutadans amb les atribucions
i els recursos adients.
En passar a l'examen de l'articulat del Regla¬
ment, el Sr. Vallverdú aclareix que l'art. 6 del text català distribuït als membres del Consistori hi ha
un error mecanogràfic que s'ha d'esmenar substi¬
tuint el mot Consellers per Regidors.
Tot seguit el Sr. SáncheziPradell opina que l'ar¬ ticle 7, quan preveu l'existència de tres Regidors entre els membres de la Permanent del Consell de
Districte, és encara una remicència dels terços (fa¬
miliar, sindical i corporatiu) que caldria superar amb una interpretació imaginativa, bé eliminant la
presència dels tres Regidors, bé establint-ne
l'elec¬
ció directa; que el segon paràgraf hauria
d'incloure
la presència, en tot cas ,del President del Districteentre els membres mínims assistents, donat que té vot decisori en cas d'empat; que l'apartat b) de
l'art. 10 hauria de determinar la incompatibilitat dels Diputats del Parlament de Catalunya; que la menció «...en els altres casos...» de l'art. 12 és mas¬ sa genérica i les causes d'incompatibilitat haurien
de comprendre també: a) els condemnats per sen¬ tencia ferma a pena privativa de llibertat, a
inter-dicció civil o inhabilitació per a càrrecs públics per a l'exercici del dret de sufragi o per a una profes¬
sió o ofici, mentre no hagin estat rehabilitats; b)
els subjectes de tutela i aquells que hagin perdut la pàtria potestat; c) els deutors directes o subsi¬ diaris a fons públics del municipi .contra els quals
s'hagi expedit manament d'apressament per resolu¬
ció ferma; d) els advocats o procuradors que por¬ tin procediments jurisdiccionals o administratius contra la Corporació; e )els contractistes o subcon-tractistes de contractes financiats directament o in¬
directa per la Corporació.
El Sr. Sánchez Pradell entén també que l'estruc¬
tura dels arts. 12, 13 i 14 podria millorar-se donat que conté repeticions innecessàries com la relativa
a la nova proposta que ha de realitzar la força po¬
lítica que hagi presentat membres desprès cessats
o dimitits.
El Sr. Blanch destaca que els centristes venen lluitant per la participació ciutadana en els Ajun¬
taments i sosté que el Regidor-Conseller de Descen¬ tralització i Participació Ciutadana conserva una
postura massa preeminent que podria ser
entorpi-dora del funcionament dels Districtes en les seves
relacions amb les diverses Àrees municipals. Amb
el mateix propòsit, el Sr. Sánchez Pradell demana
que se supremeixi la facultat de l'indicat Conseller-Regidor, prevista a l'art. 15, de convocar el Ple
mejora considerablemente el primitivo recogiendo
muchas de las orientaciones preconizadas por su
Grupo; y que la descentralización hay que enten¬ derla, más que en la vertiente borocrático-adminis-trativa, en el aspecto de contribución de todos los
ciudadanos a mejorar la comunidad.
El Sr. Pons Yalón sigue señalando que hoy se
inicia un proceso trascendental para nuestro país
puesto que Convergencia i Unió considera que la participación ciudadana, entendida en el sentido
que antes ha puntualizado, es un elemento básico para la recuperación de Cataluña por cuanto por
ella el pueblo vuelve a hacerse responsable de su
tradición, de su país, de su nación y de su ciudad
superandola minoría de edad en que estuvo sumido
durante los últimos cuarenta años, y entroncando
nuevamente, para conseguir un gobierno municipal
moderno y capaz técnica y políticamente,
con la
participación canalizada a través de figuras como
el referendum, la consulta y la propuesta prevista
en la Ley municipal de Cataluña de 1934 y que conviene recuperar con pleno reconocimiento de
que Barcelona fue la primera ciudad de España y
de Europa donde, ya en 1929, surgieron las prime¬
ras asociaciones de vecinos. Se refiere, para termi¬
nar, a los ejemplos de Italia —con los Comitati y
los Consigli di Quartiere—, de Estados Unidos, de
Inglaterra —con los Meetings y los Councils— y de
Francia —donde destaca particularmente los casos de Marsellay Grenoble—y subraya la necesidad de colaboración entrelos elegidos para cargos públicos
y las bases, y la confianza de que el Reglamento a pesar de tener puntos perfectibles, será utilizado
con el sentido común de nuestra tierra—entendido
como sentido del equilibrio— para distinguir
entre
gobierno municipal y participación ciudadana.
El Sr. Pradas, en nombre del Partit Socialista Unificat de Catalunya, expresa el respaldo de este Partido al proceso de descentralización y participa¬ ción ciudadana, respaldo que viene avalado por todo un cúmulo de documentos, reuniones, debates
y actos públicos, que se corresponden con la im¬
plantación del Partido entre los movimientos de
masas y con la participación del mismo en el go¬
bierno municipal.
Indica que durante la elaboración del Reglamen¬
to lian sido preocupaciones de su Grupo: Hacer
participar a los órganos colegiados en la adopción
de las decisiones; no definir a priori las comisiones
de trabajo de cada Consell dado que deben acomo¬ darse a las características de cada Distrito;
superar
la aparente dicotomía lugar de trabajo-lugar de residencia por cuanto los trabajadores y sus orga¬ nizaciones deben también intervenir en la adminis¬
tración del territorio donde trabajan; recoger la
voz de las personas físicas y jurídicas en los Plenos
de los Consejos de Distrito en congruencia con lo
expuesto en la pasada sesión del 15 de mayo en la
cual se manifestó la necesidad de hallar los meca¬
nismos que les aseguren la voz en los Plenos; pro¬
curar que la descentralización no quiebre la uni¬
dad del poder municipal antes bien garantice la
más amplia solidaridad entre los barrios
y los más
altos niveles en la eficacia de la gestión y abra una
etapa en la cual los barrios—no los distritos actua¬
les que son demarcaciones artificiales
que es preci¬
so remodelar— disfruten de autonomía suficiente
para resolver sus problemas; y no abrir expectati¬
vas por encima de las
posibilidades reales de los Distritos sin antes haberlos dotado de los medios
necesarios (locales, personal y competencias).
Reconoce que el Reglamento en discusión adolece de deficiencias respecto a la participación tanto
a
escala de Distritocomo de toda la Ciudad, yexpresa la voluntad de que los mismos funcionen —puesto
que se han comprometido a ello todas las fuerzas
políticas, principalmente las integrantes del pacto
de gobierno— y la necesidad de la nueva división administrativa y territorial de la Ciudadcomo tam¬ bién de la plena operatividad de las Comisiones de
trabajo de los Consejos de Distrito, las cuales, si
se convierten en órganos vivos y dinámicos, acer¬
carán, por un lado, la administración a los ciuda¬
danos y, por el otro las aspiraciones de los ciuda¬
danos al Ayuntamiento gracias a la elección
por
sufragio universal (a través del sistema proporcio¬ nal) de los vocales de los Consejos de Barrio y la gestión de los servicios por parte de los ciudadanos
con las atribuciones y los recursos pertinentes.
Al pasar al examen del articulado del Reglamen¬ to, el Sr. Vallverdú aclara que en el art. 6.° del
texto catalán distribuido a los miembros del Con¬ sistorio existe un error mecanográfico que debe en¬
mendarse substituyendo la palabra «Consellers))
por
«Regidors».
Seguidamente el Sr. Sánchez Pradell opina que
el art. 7, cuando prevé la existencia de tres Conce¬
jales entre los miembros de la Permanente del Con¬ sejo de Distrito, es todavía una reminiscencia de
los tercios (familiar, sindical y corporativo) que
debería ser superada mediante una interpretación
imaginativa ya sea eliminando la presencia de los tres Concejales ya estableciendo la elección directa
de los mismos; que el segundo párrafo de dicho artículo debería contemplar la presencia en todo
caso del Presidente de Distrito entre los miembros mínimos asistentes, dado que tiene voto decisorio
en caso de empate; que el apartado b) del art. 10
debería determinar la incompatibilidad de los Di¬
putados del Parlamento de Cataluña; que la men¬
ción «... en los demás casos...» del an. 12 es de¬
masiado genérica y las causas de incompatibilidad habrían de comprender también: a) los condenados
por sentencia firme a pena privativa de libertad, a
interdicción civil, a inhabilitación para cargos pú¬
blicos, para el ejercicio del derecho de sufragio o para una profesión u oficio mientras no hayan sido
rehabilitados; b) los sujetos a tutela y quienes ha¬ yan perdido la patria potestad; c) los deudores di¬ rectos o subsidiarios a fondos públicos municipales
contra quienes se haya expedido mandamiento de apremio por resolución firme; d) los Abogados o
Procuradores que dirijan procedimientos jurisdic¬ cionales administrativos contra la Corporación; e) los contratistas o subcontratistas de contratosfinan¬ ciados directa o indirectamente
porla Corporación.
El Sr. Sánchez Pradell entiende asimismo que la
estructura de los arts. 12, 13 y 14 podría mejorarse
toda vez que contiene repeticiones innecesarias como la relativa a la nueva propuesta que ha de
realizar aquella fuerza política quehubiese presen¬ tado miembros después cesados o dimitidos.
El Sr. Blanch destaca que los Centristas vienen luchando por la participación ciudadana en los
Ayuntamientos y sostiene que el Regidor Consejero de Descentralización
y Participación Ciudadana
conserva una postura demasiado preeminente
que
podría entorpecer el funcionamiento de los Distri¬ tos en sus relaciones con las diversas Areas muni¬
cipales. Con el mismo propósito, el Sr. Sánchez Pra¬
menciona-El mateix Sr. Sánchez Pradell critica que la de¬
terminació de les atribucions dels Presidents de Dis¬
tricte es faci en termes de mera possibilitat i no
de dret i així que, concretament, un dels apartats de l'art. 20, en comptes de preveure la possibilitat
de sol·licitaro rebre informació, hauria de determi¬ nar el dret a obtenir-la. El Sr. Blanch demana ma¬
jors atribucions dels Presidents dels Districtesquant
a les activitats molestes, insalubres, nocives i peri¬
lloses.
El Sr. Vallverdú contesta les anteriors interven¬ cions manifestant que l'actual redacció de l'art. 7 pretén enllaçar, a través de la Comissió Permanent,
els Consells de Districte amb les antigues Juntes
municipals de Districte composades per un Presi¬ dents, tres veïns de reconeguda solvencia i tres Re¬ gidors, la presència dels quals, els informes jurídics
han dictaminat que no podia suprimir-se, de ma¬
nera que s'ha pensat obviar aquesta exigència no¬
menant els tres mateixos Regidors per a totes les
Juntes i assumint el compromis públic per part de les forces polítiques que formen l'equip de govern, deno utilizar aquests càrrecs; que, conseqüentment
tampoc es pot acceptar la segona proposta alterna¬
tiva feta per els Centristes, d'elegir els Regidors respectant la proporcionalitat dels resultats de cada districte, ja que donaria una composició diferent
per a cada Junta.
Considera que el paràgraf segon de l'art. 8 hau¬
ria de contemplar expresament la inclusió del Pre¬ sident entre els membres necessaris per a celebrar
la reunió; que és precipitat determinar la incom¬
patibilitat dels diputats del Parlament de Catalun¬ ya, puix l'Estatut encara s'està debatent i el càrrec,
de moment, no existeix; que les incompatibilitats
ja estàn determinades a l'apartat a) de l'art. 10 i
la fórmula genèrica de cessació del paràgraf 2 de l'art. 12 preveu supòsits subjectius i no tipificats
que, per tant, exigeixen unprocediment formalment
més rígid; que les repeticions dels arts. 12, 13 i 14 són intencionades per a deixar ben clar el dret de dimissió que anteriormentno es reconeixiaobligant
a recórrer a artificis com la inassistència a les ses¬
sions; que l'art. 15 atribueix al Regidor-Conseller
de Descentralització i Participació Ciutadana la
facultat de convocatòria del Ple dels Consells de Districte per tal de resoldre els conflictes latents
entre dos Districteso seguir l'actuació dels Consells
respectius; que la insuficient redacció de l'apartat
de l'art. 20 relatiu a l'informació queda corregida
amb el terme «rebent» afegit per la Comissió mu¬
nicipal permanent; i que les competències quant
a les activitats molestes, insalubres, nocives i peri¬
llosesestán subsumides dins de les de protecció ciu¬ tadana ja que aquesta no queda circumscrita a la seguretat pública.
El Sr. Miró, tot i reconeixent que l'equip de go¬
vern pot recolzar-se en la fonamentació jurídica
que li sembli més ferma i adient, al·lega que la re¬ presentació uniforme dels mateixos Regidors per
a totes les Juntes o Comissions permanents, mal¬
grat l'acord polític de no fer-ne ús, trenca el prin¬ cipi d'autonomia dels districtes per quant no té
en compte la correlació de forces dins cada demar¬
cació sino els resultats a nivell de tota la Ciutat, i, per tant, no és acceptable per al seu Grup.
Significa també que els Centristes tenen la segu¬ retat que en un termini ben curt Catalunya tindrà
un Parlament amb diputats i per aixó ban fet el
suggeriment relatiu a les incompatibilitats d'a¬
quests; que les incompatibilitats aduïdes per el
Sr. Sánchez Pradell estan determinades legalment
per als Regidors i sembla lògic recollir-les expres¬
sament per als altres membres dels Consells de Districte; que la unitat d'acció ja està assegurada per l'Alcaldia i, conseqüentment, no cal atorgar al Regidor-Conseller de l'Àrea la facultat de convocar
el Ple dels Consells de Districte; que l'expressió
«sol·licitant i rebent informació» de l'art. 20 no ga¬ ranteix el dret dels Presidents a ésser informats
automàticament de totes les decisions que afectin a
llurs districtes; i que l'explicació del ponent quant
a les activitats molestes els ha resultat convincent.
El Sr. Valverdu matitza que el mot «rebent» no
implica resposta a una petició anterior d'infor¬ mació.
El Sr. Alcalde precisa que el Reglament en debat
no és tan sols un primer intent de descentralització o desconcentració sino d'aproximació dels serveis
als ciutadans a través dels Consells de Districte, els
quals han d'esser tan sols un ressò de les necessitats
de la zona respectiva sino un mecanisme per a la
prestació de sei*veis; que la voluntat del Consistori és abreujar tant com es pugui el procés sense esgo¬ tar el termini fixat de 6 mesos de manera que, més
que encadenaments verbals, es prefereix demostrar
amb fets el compliment dels compromisos assumits;
que l'equip de govern pateix en moltes direccions
la premura de temps que han denunciat els cen¬
tristes quant a la redacció del Reglament dels Con¬
sells de Districte i els convé d'acostumar-s'hi per quant tinguin responsabilitats de govern; que, per
raons d'eficàcia prega als centristes que presentin
les seves esmenes en les reunions de les Comissions informatives i de la Comissió municipal permanent,
on podrán ésser estudiades més pausadament arri¬
bant a fórmules d'entesa; i que abona la postura
del Regidor-Conseller de l'Àrea quant al article 7 relatiu a la composició de la Comissió permanent
dels Consellspuixel nomenament dels mateixos Re¬
gidors per a totes les Juntes és la manera més ine¬ quívoca de garantir el compromís de no exercir aquests càrrecs donat que materialment no tindran
tampoc temps per dedicar-s'hi.
Considera que la llarga enumeració de causes
d'incompatibilitat proposada pel Grup centrista po¬
dria resumir-se amb l'addició d'un apartat nou a l'art. 10, on es fes referència a les causes d'incom¬
patibilitat previstes a la legislació local.
Creu, en canvi, que cal mantenir la facultat del
Regidor-Conseller de Descentralització i Participa¬
ció ciutadana, de convocar els Consells de Districte
per quant hi poden haver-hi decisions (com les re¬
latives a obertura devies públiques, parcs i jardins,
a equipaments, a renovació urbana i a prestació de
serveis) que fan convenient conservar aquesta ini¬
ciativa del Regidor-Conseller de l'Àrea, i que el redactat de l'art. 20 cobreix, al seu juí, la petició
dels centristes respecte a la informació.
El Sr. Vallverdú suggereix que el redactat pro¬ posat per l'Alcaldia es transformi en apartat a) de
l'art. 10, suprimint l'actual text, que només recull parcialment la petició dels centristes; i que, potser,
l'ex-do Regidor Consejero, prevista en el art. 15 de
convocarel Pleno de los Consejos de Distrito, salvo
delegación expresa de la Alcaldía.
El propio Sr. Sánchez Pradell critica que la enu¬ meración de las atribuciones de los Presidentes de Distrito se haga en términos de
mera posibilidad y
no de derecho de forma que, concretamente, uno
de ios apartados del art. 20 en vez de prever ia
posibilidad de solicitar o recibir información, ha¬
bría de fijar el derecho a obtenerla. El Sr. Blanch
pide mayores atribuciones de los Presidentes de los Distritos en cuanto a las actividades molestas, in¬
salubres, nocivas y peligrosas.
El señor Vallverdú contesta las intervenciones
precedentes manifestando que la actual redacción del art. 7 pretende enlazar, a través de la Comisión
permanente, los Consejos de Distrito con las anti¬
guas Juntas municipales de Distrito integradas por
un Presidente, tres vecinos de reconocida solvencia y tres Concejales cuya presencia, según los infor¬
mes jurídicos, no podía eliminarse, de manera que se ha pensado obviar esta exigencia nombrando a
los tres mismos Concejales para todas las Juntas y asumiendo el compromiso público por parte de las fuerzas políticas comprendidas en el equipo de
gobierno, de no utilizar tales cargos; que, por con¬ siguiente, tampoco resulta aceptable la segunda
propuesta alternativa formulada por los Centristas,
de elegir a los tres Concejales respetando la propor¬ cionalidad de los resultados electorales de cada Dis¬
trito, ya que daría una composición distinta para
cada Junta.
Considera que el párrafo 2.° del art. 8 debería
contemplar expresamente la inclusión del Presi¬
dente entre los miembros necesarios para celebrar
la reunión; que resulta precipitado determinar la
incompatibilidad de los Diputados del Parlament
de Catalunya cuando el Estatut está todavía en de¬ bate y el cargo, de momento no existe; que las in¬
compatibilidades ya están establecidasen el aparta¬
do a) del art. 10 y la fórmula genérica de cese ciel
párrafo 2.° del art. 12 prevé supuestos subjetivos
y no tipificados que, por tanto, exigen un procedi¬ miento formalmente más rígido; que las repeticio¬
nes de los arts. 12, 13 y 14 son intencionadas para
dejar bien sentado el derecho a dimitir que ante¬
riormente no estaba reconocido obligando a recu¬
rrir a artificios como la reiterada inasistencia a las
sesiones; que el art. 15 atribuye al Regidor Conse¬
jero de Descentralización y Participación ciudada¬
na la facultad de convocar el Pleno de los Consejos
de Distrito a fin de resolver los conflictos latentes
entre dos Distritos o seguir la actuación de los Con¬
sejos respectivos; que la insuficiente redacción del
apartado del art. 20 relativo a la información que¬
da corregida con el término «recibiendo» añadido
por la Comisión municipal permanente; y que las competencias referentes a las actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas, están subsumidas
dentro de las de Protección ciudadana ya que ésta
no se circunscribe a la seguridad pública.
El señor Miró,no obstante reconocer que el equi¬
po de gobierno puedeapoyarse en la argumentación
jurídica que le parezca más sólida y adecuada, ale¬ ga que la representación uniforme de unos mismos
Concejales para todas las Juntas o Comisiones per¬ manentes, a pesar del acuerdo político de no utili¬ zarla, rompe el principio de autonomía de los Dis¬
tritos por cuanto no tiene en cuenta la correlación de fuerzas existentes dentro de cada demarcación, sino los resultados globales a nivel de toda la Ciu¬
dad y, por tanto, no resulta aceptable para su
Grupo.
Significa asimismo que los Centristas tienen la
seguridad que a muy corto plazo Cataluña tendrá
Parlament con Diputados y, por ello, ban efectua¬
do la sugerencia relativa a la incompatibilidad con dicho cargo; que las incompatibilidades aducidas
por el señor Sánchez Pradell están determinadas
legalmente para los Concejales y parece lógico re¬
cogerlas expresamente para los otros miembros de
los Consejos de Distrito; que la unidad de acciónya
está asegurada por la Alcaldía y, en consecuencia,
no es necesario otorgar al Regidor Consejero del
Area la facultad de convocar un Pleno de los Con¬
sejos de Distrito; que la expresión «solicitando y
recibiendo información» del art. 20 no garantiza
el derecho de los Presidentes a ser informados auto¬
máticamente de cuantas decisiones afecten a sus
Distritos; y que la explicación del Ponente en cuanto a las actividades molestas les ha convencido.
El señor Vallverdú matiza que la palabra «reci¬
biendo» no implica respuesta a una previa petición
de información.
El señor Alcalde precisa que el Reglamento en debate no es solamente un primer intento de des¬
centralización o desconcentración sino de aproxi¬ mación de los servicios a los ciudadanos a través de los Consejos de Distrito los cuales han de ser
no sólo eco de las necesidades de la zona respectiva
sino también un mecanismo para la prestación de
los servicios; que la voluntad del Consistorio es abreviar en la medida de lo posible el proceso sin
agotar el plazo de seis meses fijado, de manera que
se prefiere demostrar con hechos más que con
vinculaciones verbales el cumplimiento de los com¬
promisos asumidos; que el equipo de gobierno ex¬ perimenta en muchas direcciones la premura de tiempo denunciada por los Centristas en la redac¬
ción del Reglamento de los Consejos de Distrito
así qne les conviene irse acostumbrando a ella para
cuando tengan responsabilidades de Gobierno; que, por razones de eficacia, ruega a los Centristas que
presenten sus enmiendas en las reuniones de las
Comisiones informativas y de la Comisión munici¬
pal permanente donde podrán ser estudiadas con más detenimiento para llegar a fórmulas de com¬
promiso; y que abona la posición del Regidor Con¬ sejero del Area en cuanto al art. 7 relativo a la
composición de la Comisión permanente de los Con¬
sejos puesto que el nombramiento de los mismos
Concejales para todas las Juntas es la manera más
inequívoca de garantizar el compromiso de no ejer¬
cer dichos cargos dado que, materialmente, no ten¬ drán tampoco tiempo para dedicai'se a ellos.
Considera que la larga enumeración de causas de
incompatibilidad propuesta por el Grupo centrista
podría resumirse con la adición de un nuevo apar¬ tado al art. 10 donde se hiciese referencia a las causas de incompatibilidad previstas en la legisla¬
ción local.
Cree, por el contrario, que es preciso mantener la facultad del Regidor Consejero de Descentrali¬ zación y Participación ciudadana, de convocar los
Consejos de Distrito todavez que pueden plantearse
decisiones (como las relativas a la apertura de vias
públicas, parques y jardines, a equipamientos, a re¬
novación urbana y a prestación de servicios), que hacen conveniente conservar esta iniciativa del Re¬
gidor Consejero del Area; y que la redacción del
art. 20 cubre a su juicio, la petición de los Centris¬
