Núm. 12 / Any XCVII 10 d'abril de 2010
MUNICIPAL
GASETA
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió extraordinària 26-2-2010 ... 1245 Acta sessió ordinària 26-2-2010 ... 1251 Acords sessió 26-3-2010 ... 1296
Comissions del Consell Municipal
Comissió de Cultura, Educació i Benestar
Social. Acta sessió 16-2-2010 ... 1303 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta
Sessió 16-2-2010 ... 1325 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació
i Coneixement. Acta sessió 16-2-2010 ... 1341
Comissió de Presidència, Territori i Funció
Pública. Acta sessió 17-2-2010 ... 1364 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i
Medi Ambient. Acta sessió 17-2-2010 ... 1394
Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses-
Sió 18-2-2010 ... 1417 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta
Sessió 18-2-2010 ... 1438 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha-
bitatge. Acta sessió 18-2-2010 ... 1454 Acords
Acords sessions celebrades el mes de març .... 1476
Disposicions generals
Delegar l’adopció dels actes derivats de l’adjudicació provisional dels contractes aprovats per les comissions del Consell
Municipal ... 1483
Personal
Concursos
Convocatòria de mobilitat restringida voluntària per al personal adscrit al lloc de treball
d’inspector/a de llicències i inspecció ... 1485 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d'un cocurs per a la provisió d'un lloc
de treball ... 1489 Cap del Servei de Nous Canals i Atenció
Diferida ... 1491 Bases generals que han de regir la convocatòria
dels concursos per a la provisió d’un lloc de treball de ICUB ... 1492 Responsable de producció tècnica ... 1495
Lliures designacions
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió extraordinària celebrada el 26 de febrer de 2010 i aprovada el 26 de març de 2010
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis de febrer de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió extraordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre a les nou hores i trenta minuts aquesta sessió extraordinària convocada a instància de dotze Regidors i Regidores del Grup de Convergència i Unió i que té per objecte tractar exclusivament l’assumpte indicat en la petició de convocatòria, consistent en el debat i votació de la proposició/declaració de grup següent:
Únic.-Instar al Govern municipal a realitzar les modificacions pressupostàries pertinents per fer front a la crisi econòmica que afecta la ciutat de Barcelona.
Aquestes modificacions tindran com a finalitat incidir, dins l’àmbit competencial de l’Ajuntament de Barcelona, en els efectes de la crisi a la nostra ciutat. Per aquest motiu es proposen les següents actuacions, entre d’altres: 1. Aplicar un pla d’austeritat i contenció consistent en disminuir la despesa pública no productiva, i destinar aquests recursos al foment de l’ocupació, del consum i a l’activació de l’economia. 2. Aplicar un pla d’inversions productives a llarg termini d’alt valor afegit en sectors econòmics emergents i estratègics per la ciutat. 3. Incrementar els serveis socials bàsics per donar cobertura a les creixents necessitats dels ciutadans afectats per la crisi econòmica.
El Sr. Trias recorda que fa un mes el seu Grup va anunciar que demanaria la celebració d'un Plenari extraordinari amb la voluntat explícita de tractar la crisi; ser capaços d'expressar la realitat, no enganyar la gent, tocar de peus a terra, però també ressaltar els punts forts i les oportunitats a fi de generar noves esperances.
coneixement de la situació, fer un bon diagnòstic i tenir clar, alhora, quina és la pròpia capacitat de reacció i quins els avantatges competitius. Igualment, cal una voluntat clara de marcar la direcció cap a on es vol anar, cercar compromisos i complicitats que permetin acarar projectes a llarg termini.
Reconeix que hi ha factors externs que poden afectar les decisions, però si es té clar el fil conductor, es garantirà la capacitat de reacció. Tanmateix, està convençut que per sortir d'aquesta crisi caldrà fer sacrificis, reformes i una estratègia clara de futur a llarg termini.
Precisament per parlar d'això, el seu Grup va demanar aquest Plenari extraordinari, malgrat que el Sr. Alcalde no hagi permès que ho sigui plenament, i ha acumulat en el mateix dia dues sessions, transgredint les normes, la democràcia i acotant les intervencions en vuit minuts, de manera que es liquidarà la sessió extraordinària en vint-i-vuit minuts. En contraposició a aquesta actitud, destaca el tractament que s'ha donat a aquest assumpte a les Corts i al Parlament de Catalunya, i, al seu parer, el tractament que s'hi dóna en aquest Ajuntament és un error gravíssim i un menyspreu, i anuncia que es compromet a què una situació com aquesta no torni a passar si està en la seva mà.
Recorda que ara fa un any el Grup de CiU va presentar un document titulat "Mesures per afrontar la crisi a Barcelona", que incloïa 45 mesures, agrupades en cinc eixos, que està convençut que continuen vigents. Avui, a partir d'aquestes mesures, presenten un acord que conté tres apartats per ser discutits, òbviament, però que té voluntat de concreció.
Manifesta que davant d'una crisi econòmica que afecta tothom l'administració té l'obligació de donar exemple, per això, demanen en primer lloc un pla d'austeritat, de contenció i racionalització de l'administració pública. En segon lloc, demanen destinar recursos al foment de l'ocupació, el consum i l'actuació econòmica; aplicar un pla d'inversions productives a llarg termini d'alt valor afegit en sectors emergents i estratègics; i, en tercer lloc, incrementar els serveis socials bàsics. En conseqüència, demanen mesures factibles, que estableixen altres administracions i que també s'han adoptat en altres temps en aquesta ciutat. Això significa emprendre actuacions molt clares aplicant el pla d'austeritat en el sentit de reduir el nombre de personal eventual i càrrecs de confiança, no reposar les vacants a excepció dels serveis bàsics, reducció dels sous del personal directiu, també de les empreses municipals. Tot plegat, són exemples petits, però que han de ser clars a fi que la gent entengui que en una situació de crisi també l'Ajuntament s'estreny el cinturó.
reducció de la despesa corrent i concentrar-la en despesa productiva en seguretat i en serveis socials, una proposta que també va ser rebutjada sense pal·liatius, com també van negar-se a crear un fons de contingència social per atendre els qui més ho necessiten. Recorda, també, que ell mateix va expressar en aquesta cambra que no comprenia com es podien rebutjar les propostes únicament perquè provenien del PP, quan alcaldes de l'àrea metropolitana, del mateix partit que el de Barcelona, les havien acceptades.
Assenyala que podria esmerçar molt de temps continuant enumerant els rebuigs de què han estat objecte les iniciatives del seu Grup, entre les quals les propostes de reformes fiscals per afavorir els emprenedors, les famílies i per incentivar l'activitat econòmica, o les seves peticions d'ordenances fiscals i pressupostos i alternatius, dels quals el govern municipal no va acceptar ni una sola esmena mínimament rellevant. Altrament, tot i qualificar el Pressupost de pressupost contra la crisi, a Barcelona l'atur ha crescut molt per sobre de la mitjana de Catalunya i d'Espanya.
Conclou, doncs, que l'única garantia per fer front a la crisi seria que aquest govern rectifiqués les seves polítiques.
El Sr. Portabella considera que aquesta proposició del Grup de CiU té la virtut de demostrar l'interès que la segona formació política en vots de Barcelona té per mirar de sortir de la crisi econòmica. Malauradament, però, el seu Grup no hi pot donar suport perquè ja va donar-ne al Pressupost d'aquest Ajuntament, i vuit setmanes després d'aprovar-lo seria incoherent per la seva part votar a favor d'aquesta proposició que ara els ocupa i, per tant, en contra del Pressupost que el seu Grup va contribuir a transformar d'una manera rellevant. Precisa, en aquest sentit, que moltes de les proposicions que avui s'esmenten aquí hi estan reflectides. ERC va presentar en les seves al·legacions al Pressupost mesures clarament identificables de política econòmica anticíclica; en aquesta línia, van proposar la congelació d'impostos, de taxes, de preus públics, l'augment de la inversió pública encara que això provoqués, com ha succeït, la generació de deute.
Assenyala, també, que el seu Grup va aconseguir un increment de les inversions –que en principi patien un decrement del 0,4% i que posteriorment es van incrementar d'un 0,9%–; igualment, consideren que els Pressupostos s'havien de votar per responsabilitat política davant de la crisi, per afavorir la transparència, per congelar els tributs municipals i, òbviament, perquè es van acceptar les esmenes que hi van presentar, entre les quals hi havia mesures d'austeritat, mesures per a inversions en productivitat o per incrementar els serveis socials bàsics.
En conseqüència, remarca que estan convençuts que convé un debat entorn de la crisi econòmica, i que és un aspecte que s'ha de plantejar des l'òptica de l'interès per la ciutadania, més que no pas per interès polític; és a dir, considera que allò que la ciutadania no els perdonaria és que practiquessin un debat florentí entorn de la crisi i que, en acabar, concloguessin que no passa res. Entenen que, atès que aquest Ajuntament té unes competències limitades, ha de fer una aposta clara per tal que hi hagi un model que serveixi per sortir de la crisi i que permeti fer-ho els primers. Considera que el lideratge de Barcelona en aspectes econòmics, tant a Catalunya com a l'Estat, obliga a exigir-se ser la primera ciutat en sortir de la crisi i, per tant, cal vertebrar un marc de relació entre els diferents actors de la crisi que ajudi a què això sigui així.
Creu que en la part central d'aquest debat cal posar-hi els treballadors i les empreses i, des del seu punt de vista, hi ha elements concrets a tenir en compte; en primer lloc, la cooperació público-privada, cada vegada més necessària i amb experiències molt reeixides a Barcelona; en segon lloc, la concertació social, un àmbit on es posa de manifest la gran diferència entre Catalunya i la resta de l'Estat, atès que aquí és possible i s'ha dut a terme; en tercer lloc, l'acompanyament i l'anticipació a les empreses d'allò que succeirà durant la crisi i què fer per sortir-ne.
provocada ni pels drets dels treballadors ni pel sistema públic de pensions, sinó que l'han provocada els poderosos, instal·lats en l'enriquiment sense escrúpols, el sistema financer i la bombolla immobiliària; contràriament, els seus efectes es concreten molt intensament en les persones socialment vulnerables.
La sortida de la crisi, per tant, no pot venir per una simple recuperació de les variables macroeconòmiques en el marc del model que ha portat a la recessió. Per al seu Grup, sortir de la crisi comporta un canvi de model; una economia ecològica, amb energies netes i renovables, cooperativa i solidària al servei de les persones i de l'ocupació de qualitat; amb més pressió impositiva als rics i lluita contra el frau fiscal; amb una nova regulació del sistema financer, eliminant els paradisos fiscals, i una taxa potent que gravi els moviments especulatius de capital; en síntesi, un nou acord social i ecològic.
Certament, tot això ultrapassa l'àmbit de la ciutat, però és també un marc on es defineix la crisi i, per tant, en el que cal centrar el debat. A partir d'aquí, cal construir un model de resposta des de l'àmbit local, des de la realitat específica de Barcelona. En aquest sentit, la ciutat ha fet una aposta convençuda, impulsada pel govern de la ciutat, per tenir ben activades totes les palanques de lluita contra la crisi, per situar-les en el centre de les prioritats polítiques, i fer-ho en coherència amb uns valors que permetin situar Barcelona com a referent de cohesió social, de modernització ecològica i de noves pautes de dinamisme econòmic.
En definitiva, una resposta a la crisi que es basa en tres grans eixos, que tenen una traducció molt nítida en el Pressupost del 2010; d'una banda, una opció sostinguda per alts nivells d'inversió pública com a motor de reactivació vinculada a l'activació de l'ocupació i als equipaments de proximitat; en segon lloc, l'enfortiment de les polítiques actives d'ocupació, inclusió laboral, emprenedoria, suport al teixit empresarial en el marc del Pacte de l'Ocupació de Qualitat; i, en tercer lloc, l'enfortiment de les polítiques d'atenció a les persones més vulnerables, amb dues apostes prioritàries i complementàries: el manteniment sostingut i blindat del Pla de serveis socials bàsics, i el desplegament del Programa d'acció social contra la pobresa.
Fa avinent al Sr. Trias que considera que ha desplegat amb transparència la seva manera de llegir la crisi i el model de resposta que estan contribuint a generar des de Barcelona, i assenyala que li agradaria poder-ho contrastar amb el Grup de CiU, cosa que no sempre és fàcil atesa la tendència que posa de manifest en moltes ocasions de situar-se en el terreny retòric més que no pas en el de les propostes concretes; tanmateix, quan aterren en el terreny de les propostes polítiques, moltes vegades s'apunten a la retallada de drets socials i a les rebaixes fiscals als poderosos; alhora que també constata que s'han instal·lat, a Barcelona, en la lògica de la negació a tot; en aquest sentit, no han volgut donar suport a l'increment de la despesa social, i no han volgut incorporar-se al Pacte per l'Ocupació de Qualitat, com a espai de concertació obert al conjunt dels agents.
Conclou, en conseqüència, que amb aquest bagatge d'actituds no hi troben cap element per poder donar suport a aquesta proposició i, per tant, hi votaran en contra.
continuaran fent sempre que calgui; afegeix que trimestralment han fet un seguiment exhaustiu de tots els indicadors que ha permès desplegar polítiques específiques, clares i contundents per reforçar les vies per on consideren que s'ha de circular. Admeten que hi ha cent mil persones a l'atur a Barcelona, i que previsiblement aquesta xifra augmentarà; una dada tan certa com impressionant, fruit d'una crisi global que té un impacte local i que, necessàriament, ha de ser la prioritat principal. Remarca, però, que Barcelona té agenda; la ciutat, els darrers vint-i-cinc anys ha estat protagonista directa de la transformació econòmica més important de la seva història, i ara convé preguntar-se si tots plegats són capaços de tornar a afrontar l'oportunitat que tenen al davant.
Insisteix que tenen capacitat per sortir de la crisi abans que altres ciutats, però amb això no n'hi ha prou i cal establir pactes, alguns dels quals ja s'han establert fa temps. Es referma en el convenciment que aquest Ajuntament està liderant, però també que no ho poden fer sols. En conseqüència, cal una estratègia compartida, tal i com aquesta ciutat ha acarat sempre els seus reptes.
El Sr. Trias addueix que cal guanyar-se la credibilitat, i això significa, en aquest cas, que davant d'una situació econòmica difícil un ajuntament ha de prendre mesures exemplars; i remarca, en aquest sentit, que això no és nou per a aquest Ajuntament. Recorda que el 1991 s'estableix el Programa d'austeritat i innovació de l'Ajuntament de Barcelona, quan era Segon Tinent d'Alcalde el Sr. Clos, i assegura que amb aquest programa van donar exemple retallant els pressupostos de l'any 1991 en sis mil milions de les antigues pessetes; igualment, el 1992, en plens Jocs Olímpics, es van retallar dotze mil milions de pessetes. Amb això, es demostrava a la ciutadania que aquest Ajuntament era capaç de liderar una recuperació econòmica. Tanmateix, ara són incapaços de prendre una actitud en aquesta línia, per la qual cosa es ratifica en el seu plantejament d'establir un pla d'austeritat, racionalitzar la despesa corrent, reduir la despesa en publicitat i propaganda i l'import destinat a l'elaboració d'informes, suprimir estructures municipals duplicades o aplicar una política patrimonial racional. Insisteix que és absolutament necessari fer-ho així, perquè si no es dóna exemple no es pot explicar als altres com cal que actuïn.
El Sr. Gomà contrasta el discurs del Sr. Trias amb realitats ben reflectides en el Pressupost municipal per al 2010; 75 milions d'euros vinculats directament al Pla d'ocupació de qualitat, amb una previsió d'incorporació de més de cent trenta mil persones a itineraris d'inclusió laboral; 111 milions d'euros en el Pla d'acció social contra la pobresa, amb més de cent cinquanta mil persones incorporades a itineraris d'inclusió social. Així doncs, hi ha una focalització molt estricta de la despesa corrent en serveis finalistes de suport a les persones vulnerables i els vinculats a la reactivació d'un nou model econòmic i productiu que Barcelona té grans potencialitats per tirar endavant.
En definitiva, remarca que es tracta de fets que es tradueixen en una determinada política pressupostària.
El Sr. Carnes es remet a les referències que el Sr. Trias ha donat de les retallades pressupostàries d'inicis dels noranta, i li recorda que, en aquells anys, determinades mesures estaven motivades per la situació financera de l'Ajuntament fruit de l'endeutament contret per a una actuació molt important.
Afegeix que el govern actual ja va plantejar en els pressupostos d'enguany un pla d'austeritat i de contenció de despesa, i això és el que estan fent amb uns pressupostos adreçats a contribuir al sosteniment de l'activitat econòmica, per donar suport als sectors socials més desafavorits, i assegura que també hi han introduït austeritat pressupostària, com no pot ser d'altra manera.
Reitera, doncs, que ara no és el moment de les grans frases, és el moment de treballar tots plegats per cercar sortides a curt, mitjà i llarg termini.
que en plena crisi no pot augmentar el percentatge de personal eventual, en un 12% concretament, com tampoc no es pot contractar la plana d'un diari per felicitar Barcelona, en un acte més d'absolut cofoisme.
El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció d'aquesta sessió extraordinària anunciant que la proposició queda rebutjada.
Es rebutja la proposició/declaració de grup en debat amb dinou vots favorables –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín– i vint-i-un vots en contra de la resta de membres del Consistori assistents a la sessió.
Acta de la sessió ordinària celebrada el dia 26 de febrer de 2010 i aprovada el 26 de març de 2010
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis de febrer de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 5 de febrer de 2010, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
S'aprova.
PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
Única.- Decret de l'Alcaldia, de 10 de febrer de 2010 (S1/D/2010 374), que proposa a l’òrgan competent de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, S.A., com accionista d’Ecoenergies Barcelona Sud, Zona Franca i Gran Via de l’Hospitalet, S.A., elevar a la Junta General d’aquesta societat la proposta de designació com a membres del Consell d’Administració d’Ecoenergies Barcelona Sud, Zona Franca i Gran Via de l’Hospitalet, S.A. de les persones següents: Sra. Pilar Solans i Huguet, Sr. Jordi Campillo i Gámez, Sra. Cristina Castells i Guiu i Sr. Miquel Àngel Clavero i Blanquet.
b) Mesures de govern
Mg 1.- Pla d'Alfabetització i capacitació digital a Barcelona 2010-2015.
universitaris fins a les entitats privades. Remarca, a més, que el Pla, impulsat a proposta del Grup municipal d'ERC i aprovat per unanimitat en el Plenari, s'incorpora com una de les mesures en el Pacte per l'Ocupació de Qualitat de Barcelona, renovat l'octubre de 2009. Precisa que el Pla es configura com una eina per a la competitivitat professional i empresarial, per a la cohesió i la integració social, i per dotar la ciutat amb els recursos i les infraestructures per convertir Barcelona en una ciutat digital de primer nivell. Es tracta d'un instrument clau en moments de crisi que ha de permetre capacitar tecnològicament els ciutadans i les ciutadanes, sobretot els que estan a l'atur, per millorar la seva ocupabilitat en l'accés al mercat laboral. Indica, en aquest sentit, que més de vint-i-dos mil aturats rebran cada any formació tecnològica adequada i específica a la seva situació sociolaboral. El Pla també es revela ambiciós quant a la tipologia d'actuacions i de resultats d'impacte; les 17 actuacions que recull la mesura de govern permeten arribar a més de setanta mil usuaris, que rebran alguna mena de formació tecnològica o bé participaran en activitats de capacitació i divulgació.
Igualment, aquesta mesura permet dotar econòmicament un seguit d'actuacions per tal que la seva posada en marxa sigui immediata en el període 2010-2011; la resta d'actuacions que contempla el Pla s'aniran desenvolupant progressivament atenent els criteris de calendarització que s'hi determinen; enguany es disposa d'una dotació econòmica de 3,1 milions d'euros, dels quals 613.000 corresponen a aportacions privades com ara les fundacions de La Caixa i Caixa Catalunya, així com també de la Generalitat de Catalunya.
Per al període 2010-2015 es preveu la priorització d'actuacions que tenen la relació més directa amb el foment de l'ocupació de qualitat; la necessitat d'accelerar les accions en favor dels aturats i d'incrementar la competitivitat dels professionals esdevé clau per enfortir el teixit productiu enfront de l'actual conjuntura econòmica.
Així doncs, l'agilitat en l'aplicació d'aquest Pla d'Alfabetització i capacitació digital i avançar les seves actuacions en el temps requereix l'establiment d'una mesura de govern per començar a desenvolupar-lo en el període 2010-2011.
El Sr. Ardanuy posa de manifest que aquesta mesura de govern, fruit d'una proposició d'ERC votada unànimement per tots els Grups municipals, emmarca el punt de partida d'una estratègia d'alfabetització de Barcelona, i entén que per a tots significa una prioritat marcar una estratègia clara i definida del que suposa aquesta alfabetització per a la ciutadania.
De tota manera, li sorprèn que el Tinent d'Alcalde parli en els termes que ho ha fet en presentar aquest document; diu que va assistir a la roda de premsa del govern i del portaveu d'ERC, on va intentar treure l'entrellat i obtenir alguna informació més de la que ara mateix els han proporcionat. Lamenta, doncs, que un assumpte tan important com aquest es tracti com si fos una mera nota de premsa o una mesura de poca volada.
Quant al pressupost amb què es dota el Pla, 3,1 milions d'euros, considera que és molt escàs -gosa fins i tot qualificar-lo de trist- considerant l'abast de cinc anys del Pla. Consideren que, d'entrada, s’erra en el diagnòstic inicial, essencialment perquè no s'ha fet. El Pla és per arribar a la conclusió com s'ha d'afrontar l'alfabetització digital a la ciutat, i entén que manca molta feina per fer i que es pot començar a partir de les dades i els professionals de què disposen.
Assenyala que en la mesura també hi han trobat a faltar una anàlisi dels perfils de l'usuari tecnològic i del que no n'és; desconeixen els marges d'edat, i els nivells de coneixement inicial en ús de tecnologia, i malgrat que hi ha força estudis sobre això, en la mesura no hi apareix cap referència.
Caixa Catalunya. Es pregunta si esperen a fer un altre Pla per analitzar la situació, referenciant el món de l'empresa. Igualment, assenyalen que formaran aturats, però no diuen en què, atès que la formació que han de rebre ve determinada pel mercat laboral. Tampoc no s'hi fa cap referència a la coordinació entre diverses àrees de l'Ajuntament; i creu que, si realment es creu en l'alfabetització digital, cal que s'enfoqui com una estratègia conjunta de l'Ajuntament.
Conclou, per tant, atesa la manca de concreció i d'estratègia clara, que aquest Pla només està pensat per a la fotografia, i ple de bones intencions.
La Sra. Esteller posa de manifest que el seu Grup sempre ha defensat que les eines tecnològiques són fonamentals per al desenvolupament, però no només se n'ha de disposar, sinó que cal aplicar-les en tots els processos a fi que reverteixin en més productivitat, més competitivitat i, sobretot, amb l'objectiu de formar millor les persones per assumir els reptes que ja són una realitat a dia d'avui a fi de tirar endavant les economies.
Remarca, però, que és fonamental la formació del capital humà, un objectiu que apareix molt indefinit en la mesura que avui els presenten. En aquest sentit, entenen que cal establir l'objectiu prioritari que, en aquest cas, són els aturats, que han d'aprofitar el temps que estan a l'atur per formar-se, però tanmateix, els indicadors posen de manifest que aquesta formació i la inversió per persona són inferiors a la mitjana de la Unió Europea.
Subratlla que és precisament aquesta formació la que ha de permetre que les persones que actualment estan a l'atur puguin canviar de lloc de treball en el futur; altrament, un percentatge molt elevat potser no es podrà reintegrar mai més al món del treball. Creuen que l'alfabetització digital és fonamental per aplicar les eines tecnològiques d'una manera òptima, alhora que aquesta iniciativa ha d'ajudar a estendre l'alfabetització a tots aquests col·lectius, a banda que cal assumir les eines tecnològiques com a mètodes de treball. És precisament en aquest sentit que el seu Grup troba a faltar en la mesura de govern un mètode de treball adequat, alhora que s'infrautilitzen les infraestructures tecnològiques de què es disposa.
En aquest sentit, consideren innecessari crear un centre de referència perquè, com ja ha dit, hi ha suficients infraestructures però desaprofitades, així com també cal obtenir un rendiment òptim dels docents en alfabetització digital.
Conclou, doncs, que la mesura és confusa atès que no estableix clarament l'objectiu prioritari, que al seu parer han de ser els aturats. Posa en relleu que cal un millor aprofitament de les infraestructures i utilitzar la telemàtica com un vehicle per aconseguir un canvi en el coneixement i les aptituds de les persones, essencialment les que estan a l'atur, a fi que tinguin oportunitats en el món laboral.
Per tot el que acaba d'expressar, manifesta que el seu Grup valora la mesura de govern, però la troba insuficient i considera que no cal crear més estructures per tirar-la endavant, sinó optimitzar l'ús de les existents.
El Sr. Portabella, d'entrada, agraeix a totes les forces polítiques la votació a favor de la proposició d'ERC, que avui fa un pas endavant amb aquesta mesura de govern. En segon lloc, agraeix també l'esforç i la feina del govern municipal, tant per part de la Tinença d'Alcaldia de Promoció Econòmica com per la que inclou l'e-Administració i l'IMI, que també s'hi ha implicat a fi d'obtenir un resultat àgil i ràpid.
Assenyala que el Pla d'Alfabetització i capacitació digital se circumscriu clarament en el context de crisi econòmica, atès que planteja de manera molt rellevant el repte de la formació i de l'actualització de les noves formes de coneixement. Així doncs, el que emana d'aquest Pla és la consideració del coneixement com a bé públic; és a dir, es tracta d'un pla integral que afecta diversos col·lectius, entre els quals intenta abastar des dels avis fins als joves, i intenta crear una connexió intergeneracional, així com també s'hi inclouen en un lloc preeminent les dones, les persones aturades i les majors de 55 anys.
dos grans aspectes, d'una banda, l'alfabetització amb l'objectiu d'evitar la fractura digital i, d'altra banda, l'aspecte de la capacitació; és a dir, la capacitat d'enfocar adequadament els coneixements tecnològics als professionals a fi de respondre a les noves demandes del mercat laboral, de manera que això inclou les persones que tenen feina i volen continuar la seva formació, i aquelles persones que, lamentablement, no tenen feina i estan buscant-ne, a les quals beneficia la capacitació tecnològica per evitar el risc d'exclusió.
Igualment, destaca l'analítica que s'empra en el Pla i les 24 mesures concretes que conté, per la qual cosa rebat que sigui un pla per fer volar coloms, sinó que fa una anàlisi completa de la situació en què es troba Barcelona i, posteriorment, defineix vint-i-quatre propostes ben concretes i, per tant, ben útils per continuar endavant. Afegeix que també consideren important que s'involucrin les administracions i buscar la cooperació i la coordinació amb la Diputació de Barcelona, amb entitats privades i amb la Generalitat; en segon lloc, busca un binomi administració-universitat i, també, es comença a construir l'estructura de la relació administració-universitat-empresa.
També s’hi destaca com a rellevant la descentralització territorial; en aquest sentit, precisa que actualment hi ha a Barcelona 12 barris que no tenen possibilitat d'oferir aquesta activitat d'aprenentatge de noves tecnologies, però que quan s'apliqui el Pla no hi haurà cap barri que no tingui disponibilitats, i tothom tindrà un centre a menys d'un quilòmetre del seu domicili, i amb aquest objectiu s'hi integren les biblioteques en la xarxa.
El Sr. Gomà expressa el suport del seu Grup a aquesta mesura de govern que parteix d'un doble plantejament; d'una banda, considerar l'accés a les TIC com a factor d'inclusió social, com una estratègia superadora de desigualtats i de les exclusions digitals existents entre col·lectius, generacions i territoris. Assenyala que avui dia, la capacitat d'autogestió i d'aprenentatge entorn de les noves tecnologies són elements cabdals per garantir la cohesió social. D'altra banda, l'aposta per l'alfabetització digital ho és també per un model productiu de nou tipus, innovador, creatiu i intensiu en coneixement que requereix la millora sostinguda de les capacitats digitals com a factor de competitivitat.
Remarca, també, la projecció de la mesura en el futur, amb la pretensió d'oferir un marc per als propers cinc anys, però que es vincula molt directament a l'actualitat més immediata, s'insereix en les estratègies d'actuació contra la crisi, definint accions d'inclusió laboral per a persones en atur, amb una presència enfortida de la capacitació digital en els seus itineraris de formació i d'inserció en el mercat laboral; igualment, planteja accions adreçades al sosteniment de nous projectes empresarials, que només es consolidaran en la mesura que siguin tecnològicament competitius; un espai de trobada necessari entre el foment de l'emprenedoria i l'impuls a les noves tecnologies. A partir d'aquí, consideren un encert l'esquema de governança del Pla, obert i flexible, transversal, amb pluralitat política i institucional, participació ciutadana, agents socials i món acadèmic. En definitiva, un espai on el teixit empresarial també hi ha de ser, i té una oportunitat magnífica per impulsar valors de responsabilitat social.
El Sr. Carnes agraeix els comentaris expressats i precisa, en primer lloc, que els aturats són una prioritat, però també ho és treballar per a diferents professionals, en sectors econòmics on la incidència tecnològica és molt minsa, i on és indiscutible que, per dotar-los de fortalesa econòmica, s'han d'introduir les noves tecnologies; en aquest cas, sectors com el comerç ho exemplifiquen clarament.
Reitera que el programa es desenvolupa amb altres sectors institucionals, no només d'aquest Ajuntament, sinó amb altres administracions que aquí s'han esmentat, i també hi participen empreses privades des de fa temps, entre les quals Microsoft.
En definitiva, valora aquest Pla com un instrument que permet fer una passa més per reforçar la fortalesa d'aquest Ajuntament en un àmbit que, certament, vol molta feina a fi d'arribar a un coneixement homogeni i, sobretot, per evitar la fractura digital.
Mg 2.- Implantació de l'administració electrònica.
El Sr. García-Bragado presenta la mesura de govern, de la qual destaca el fet que respon a la decisió manifesta de donar continuïtat a un procés, a través del qual, l'Ajuntament fa un canvi transcendental en la manera d'enfocar la prestació de serveis a la ciutadania, tenint en compte elements de tecnologia puntera per millorar-ne l'eficiència. L'objectiu central és la millora del servei al ciutadà i a l'empresa, i promoure serveis de més qualitat i més accessibles.
Assenyala que les bases per a la implantació de l'administració electrònica comporten necessàriament la millora i el redisseny dels processos, cosa que implica disposar d'un model d'informació de base que incorpori dades de diversos serveis com ara població territori i cartografia, com el que té aquest Ajuntament des de fa anys, i indica que en una primera fase ja s'han incorporat a aquest model d'informació de base dades del Padró d'habitants, els contribuents o l'IRIS, a fi de rebre les observacions i queixes dels ciutadans, al mateix temps que es treballa en la incorporació de les noves aplicacions d'Inspeccions –Autoritas–, de llicències d'obres i Oficina d'Habitatge entre altres.
Igualment, s'estableixen nous canals per a la prestació de serveis com ara els mòbils o les terminals autoservei o les carpetes personalitzades, així com un seguit de mòduls comuns d'administració electrònica; s'incorporen noves eines de treball per al personal municipal per fer més eficient la gestió, i remarca la introducció de l'expedient electrònic com a element central amb què es visualitza el canvi en la gestió municipal, és a dir, l'eliminació del paper. Remarca, tanmateix, que perquè l'e-Administració sigui una realitat en marxa és essencial la formació del personal municipal en l'ús de les noves eines i la gestió del canvi, imprescindible per assegurar-ne l'èxit.
Concretant els eixos de la implantació de l'administració electrònica, assenyala que són, bàsicament, més i millor servei, més canals d'atenció a la ciutadania, essencialment més serveis a través d'internet. Un segon eix transcendental és l'arquitectura a través de la qual s'estableixen els diferents aplicatius de gestió i que es concreta, especialment, en el document electrònic, el registre i el tauler d'edictes electrònics, la signatura digital i el portasignatures per a càrrecs directius, la notificació i la factura electròniques, la compra innovadora a través de procediment electrònic; i també, la subhasta i el pagament electrònics i la passarel·la d'interoperabilitat de Barcelona, així com els dispositius mòbils del personal municipal. Destaca, també, la interoperabilitat amb la resta d'administracions que en aquests moments permet intercanviar dades amb les principals bases públiques de dades.
Quant a la carpeta del ciutadà i la carpeta de les empreses, precisa que s'acaben configurant com un dels elements clau de tot el sistema d'interrelació entre l'Ajuntament i els ciutadans i les empreses.
Finalment, anuncia que els serveis al mòbil s'acaben configurant com una novetat molt important, així com que, properament, s'hi incorporarà la informació d'incidències a la via pública amb fotografia, tal i com es va acordar en la comissió pertinent.
Per acabar, es refereix breument a la interoperabilitat amb la resta d'administracions, una circumstància especialment important actualment. Concreta que durant el període 2008-2009 s'ha reduït l'aportació de documentació en paper que el 2008 va significar 228.000 documents en aquest suport, i el 2009 es va reduir fins a 162.000 documents. En conseqüència, l'Ajuntament intercanvia documents mitjançant sistemes electrònics amb diferents administracions entre les quals destaca la Generalitat de Catalunya, el Registre de licitadors, el Registre mercantil, l'Agència Tributària, la Tresoreria de la Seguretat Social, l'Institut Nacional d'Estadística i la Direcció General de Tràfic.
Conclou amb el reconeixement a les vint-i-cinc empreses proveïdores que han col·laborat en l'elaboració del sistema que ha permès abordar aquesta iniciativa.
La Sra. Recasens observa que en el document de la mesura de govern, només de començar, ja qualifica el projecte de pioner, un adjectiu pel qual el govern municipal té una debilitat manifesta. Tanmateix, el seu Grup no pot evitar tenir certa sensació de déjà vu, atès que cada any presenten una mesura de govern per parlar exactament del mateix tema, i afegeix que la intervenció del Sr. García-Bragado és una repetició de les vegades anteriors.
Per tot això, els sorprèn que, a un any de finalitzar el mandat, insisteixin en tornar a portar aquesta mesura de govern al Plenari. Considera que estan mancats d'una visió i d'una estratègia de conjunt, sense que aquesta mesura ho resolgui. En aquesta línia, recorda que en aquest Plenari, l'abril de 2004, el desembre de 2005 i el març de 2007 s'han presentat mesures de govern calcades a l'actual, per tant, ara estan obligats a exigir-los resultats, de manera que quan parlin de carpetes electròniques, per exemple, han de donar xifres.
Quant a la interoperabilitat amb la resta d'administracions públiques o amb l'Agència Triburtària que aquí expliquen com un mèrit d'aquest Ajuntament, assenyala que en molts casos hi estan obligats per llei, tal i com va succeir amb l'ordenança reguladora de l'administració electrònica –ORAE–, que una vegada es va aprovar la llei d'accés electrònic als ciutadans, aquest Ajuntament es va haver d'adaptar sense tenir prèviament un model consolidat.
Posa de manifest que l'expedient electrònic no es compleix, ni els tràmits interns ni en els externs i, d'això, en són plenament conscients, de manera que quan asseguren que faciliten la relació amb la ciutadania, només cal que comprovin que als districtes cada vegada hi ha més barreres, com ara la brillant idea d'introduir-hi comissaris de barri, cosa que significa alentir qualsevol actuació per posar-se en contacte amb aquesta administració.
Igualment presenten el sistema IRIS com un sistema d'incidències i reclamacions, quan saben perfectament que, a hores d'ara, ja ha quedat obsolet i que l'hauran d'actualitzar.
Conclou, per tant, que l'administració electrònica sense anar acompanyada d'un esquema de govern obert tampoc no és suficient; és a dir, una administració 2.0 amb uns polítics 1.0 no tirarà endavant, i reitera que els manca una visió de conjunt i global. Assenyala, en referència al pla d'alfabetització i captació digital Barcelona 2010, que continuaran anant dues passes enrere respecte a una ciutadania que cada vegada està més ben preparada.
Remarca, doncs, que el repte no és senzill però sí imprescindible, perquè, d'altra manera, els ciutadans no entendrien que en un pla en què participen vint-i-cinc empreses proveïdores, i en el qual es gastaran dotze milions d'euros, no presenten avui més resultats.
La Sra. Esteller posa de manifest, en nom del seu Grup, la sorpresa que els ha causat la presentació d'aquesta mesura de govern, tenint en compte que es parla massa de l'administració electrònica –concretament des del 2002– i, a canvi, van molt lents a l'hora d'aplicar-la i que sigui efectiva en aquesta administració. En aquest sentit, recorda el Pacte de les administracions públiques l'any 2002, que tenia l'objectiu que totes les administracions treballessin en la direcció d'assolir la finestreta única telemàtica, a fi que el ciutadà s'adreci a una única administració, i que a través de la coordinació interadministrativa pugui accedir als tràmits i expedients d'una manera àgil i efectiva. Entén que no es posen els mitjans que calen perquè s'acompleixi aquest efectiu, de manera que es dificulta l'accés telemàtic del ciutadà a l'administració i encara perduri l'acte presencial.
Tot seguit, a fi d'il·lustrar el seu argument, precisa que la immensa majoria de ciutadans que disposen de connexió a internet als seus domicilis procuren fer els seus tràmits per aquest sistema, tal com relacionen amb altres organismes com ara col·legis professionals o bancs, però en valorar la relació que mitjançant aquest sistema estableixen amb l'Ajuntament s'arriba a la conclusió que està, encara, deu punts per sota de la mitjana precisament pels impediments amb què es troben. Consideren, doncs, que aquest endarreriment s'incrementa malgrat que la llei i la normativa aprovada per aquesta corporació estableixin uns terminis, i el desequilibri és evident.
Quant a l'expedient electrònic, fa notar que els àmbits de la contractació administrativa i la tramitació de llicències encara estan estancats, i no s'acaba de dotar amb els instruments necessaris per poder agilitar aquests expedients. La plataforma d'interoperabilitat i la connexió telemàtica amb les altres administracions, un objectiu que es remunta al 2002, actua molt lentament i no s'està realitzant la reenginyeria de processos dins de l'Ajuntament ni la comunicació amb altres administracions a fi que aquesta relació sigui fluïda per donar millors serveis als ciutadans, amb més qualitat i esmerçant-hi menys temps. Reclamen, en conseqüència, més celeritat a l'hora de posa en marxa els instruments esmentats; alhora que també demanen que s'agilitzi la formació del personal perquè pugui donar resposta a les necessitats.
La Sra. Capella, en començar la seva intervenció, agraeix la presentació d'aquesta mesura de govern, amb el fil conductor de la qual el seu Grup coincideix, així com també comparteix el seu objectiu final que és la millora del servei a la ciutadania, és a dir, serveis més eficients i de més qualitat, gestionar els processos òptimament i tendents a l'eliminació del paper, i eliminar els temps morts en els processos, fet a què al·ludeix la mesura, però que el Tinent d'Alcalde no ha esmentat en la seva intervenció. Remarca, igualment, que cal agilitar el temps de resolució dels procediments menors i un ús òptim dels recursos, de manera que es generi transversalitat en l'administració. Calen serveis més accessibles i proactius, de manera que una única administració pugui disposar de tota la informació disponible a la resta d'administracions públiques. En definitiva, cal simplificar i fer més propera l'administració a la ciutadania.
Posa en relleu, tanmateix, que hi ha un factor que determina tot aquest procés de millora i de reforma, i és que es deixin persones pel camí; és a dir, cal evitar la fractura digital, fet que en aquesta mesura tampoc no s'acaba d'aclarir com s'abordarà.
majors en seixanta dies. En aquest sentit, el Tinent d'Alcalde no s'arrisca a la concreció, que és l'únic factor que els permetria avaluar.
Coincideix amb què és molt difícil endegar la reforma i la tendència cap a l'administració electrònica, entre altres coses perquè és necessari blindar la seguretat jurídica de les persones que intervindran en tot el procés, la mateixa administració i els particulars. Cal fer el pas a l'e-Administració com a pas previ de l'e-Governança. De tota manera, en el pla d'e-Administració detecten que hi ha punts molt importants com ara l'increment i la millora dels serveis en els diferents canals d'atenció als ciutadans, que el govern municipal tampoc no explica en parlar dels nous tràmits en relació a la teleassistència i la llei de l'autonomia personal. Igualment, es torna a parlar del kit "Benvinguda a Barcelona", que ara no s'entretindrà a criticar, però que, en tot cas, apunta que cal reflexionar-hi.
Precisa que també parlen dels nous serveis per a mòbils i incorporen la proposició d'ERC, aprovada en la Comissió de Presidència, Territori i Funció pública, en el sentit que els ciutadans interactuïn per millorar tot allò que consideren que no funciona a la ciutat; i reitera les referències als terminals autoservei, que ja va criticar el seu Grup quan pertocava.
En referència a la incorporació dels expedients electrònics, concretament en el cas de l'expedient de llicències d'obres, que s'aplicarà en funció de l'aprovació de l'ordenança reguladora dels processos d'intervenció municipal, considera que s'havia avançat en l'assumpte de la protecció dels habitatges, i adverteix que es podria perdre amb aquesta "agilitat" més enllà del control de la protecció dels patrimonis. Igualment, posa de manifest la preocupació que els causa la proposta de desaparició de la llicència d'obres menors, també des del punt de vista de la protecció.
Conclou, per tant, que coincideixen en línies generals amb aquesta mesura, però entenen que cal que concretin en funció de la realitat i procurar-se indicadors per fer-ne el seguiment.
La Sra. Blasco destaca que la introducció de l'ús de les TIC ofereix la possibilitat de repensar les estratègies, els processos, les estructures i els rols en les administracions públiques. Aquesta mena de procés requereix un període d'aprenentatge mutu entre l'administració i la ciutadania; en aquest sentit, fa notar que no és casualitat que avui hagin presentat una altra mesura de govern referent a l'alfabetització i la capacitació digital.
Assenyala que la present mesura mostra l'aposta de Barcelona per les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines transformadores de la ciutat; el compromís amb la millora dels serveis municipals per fer-los més eficients i accessibles a la ciutadania i, també, una voluntat de transparència i de sostenibilitat de l'organització municipal.
Malgrat que algú sembla que ho dubti, assegura que Barcelona ha estat pionera en la implantació de les TIC a l'administració i que se situa en un lloc destacat, tant en experiència com en ús. Remarca que aquest coneixement acumulat s'ha de posar al servei de la ciutat, i amb la connotació de motor i de lideratge en els àmbits de l'economia i les empreses, i també, especialment tenint molt en compte els qui tenen dificultats per accedir al nou ordre digital. En aquest sentit, l'ús de la signatura digital i la possibilitat de tramitar expedients electrònics són un detonant perquè empreses i persones puguin relacionar-se àgilment amb l'Ajuntament, al mateix temps que es redueixen costos i s'aconsegueix un decrement substancial del consum del paper.
En referència al nombre d'actuacions que recull la mesura, entén que són una mostra de la planificació i el treball que s'està fent; en aquest sentit, destaca l'aposta per fer més eficient la gestió, que requereix, alhora, dotar el personal municipal amb eines adaptades a les noves maneres de treballa, de manera que cal fer un esforç perquè el procés s'expliqui i s'entengui bé, i que sigui valorat positivament per generar la complicitat de tothom i aconseguir amb èxit el procés de canvi organitzatiu i cultural.
públics, i no tornar-los a demanar aquells documents que ja estan a disposició d'altres administracions públiques.
El Sr. García-Bragado fa notar a la Sra. Recasens que li cal comprendre el document, perquè està convençut que algunes de les qüestions que ha plantejat hi estan perfectament respostes. Quant als resultats, precisa que el 2009 295.000 ciutadans van evitar desplaçar-se per demanar certificats, i s'han beneficiat de la plataforma d'interoperabilitat instal·lada en aquest Ajuntament. D'altra banda, si es compten els plànols editats pel PIC, es pot comprovar que s'han realitzat íntegrament per internet 1.200.000 tràmits durant l'any passat. És a dir, la tramitació per internet augmenta d'un 20% anual; i quant a la prova pilot a què també s'ha referit la Sra. Recasens, indica que entre gener i abril s'inicia la contractació electrònica als districtes de l'Eixample i Sants-Montjuïc, els sectors d'urbanisme i infraestructures, medi ambient, serveis generals, coordinació territorial i la gerència d'educació i cultura.
La Sra. Recasens replica que les dades que acaba de referir el Sr. García-Bragado estan absolutament fora de context, i que el mateix ja ho va explicar el 2004.
c) Informes
1. Fons Estatal d’Inversió Local 2009.
El Quart Tinent d’Alcalde, Sr. García-Bragado, presenta l'informe. Es remet al desembre de 2008, quan el govern d'Espanya va adoptar, en la línia d'altres governs, un seguit de mesures adreçades a fer front a la crisi que s'estava vivint en aquell moment i, fonamentalment, a l'estímul de l'economia i l'ocupació. Es tractava d'un fons extraordinari per al finançament d'inversions locals, amb un seguit de connotacions específiques, que es destinava a obres no pressupostades, que no superessin els cinc milions d'euros de pressupost, i que havien d'estar acabades a 31 de desembre de 2009, i s'havia de procedir a la seva adjudicació per raons d'urgència. Les obres elegibles tenien a veure amb la millora dels espais públics, amb equipaments, medi ambient o el patrimoni municipal.
Precisa que, segons el procediment i el sistema de repartiment que es va aprovar en el Decret-llei sobre el Fons Estatal d'Inversió local, a la ciutat de Barcelona li corresponia la xifra de 282 milions d'euros. A través d'un procés de relació amb els districtes es van concretar, 303 projectes, dels quals 133 tenien a veure amb la millora d'espais públics, amb un import de 122 milions d'euros; 110 amb equipaments municipals, amb un import de 99,5 milions; 26 de promoció econòmica, amb 14,6 milions d'euros; 11 projectes d'infraestructures, amb 20,3 milions d'euros; i 23 projectes en l'àmbit de ciutat per un import de 25,6 milions d'euros.
Assenyala que els 303 projectes presentats es van adjudicar a un conjunt de 129 empreses, amb una mitjana de quinze ofertes diferents per cada projecte, que en alguns casos van arribar fins a quaranta. Les baixes ofertes van ser de 32 milions d'euros que, posteriorment, a través del procediment marcat en el mateix Decret, han quedat reduïts a 14,4 milions d'euros, destinant la resta íntegrament als projectes implicats; i concretament, 139 projectes van ser objecte de revisió del pressupost a fi d'aprofitar l'import de les baixes.
Remarca que el resultat més significatiu d'aquesta operació, més enllà de la millora dels equipaments i dels espais públics, va ser la contractació de 9.685 persones, de les quals 5.697 estaven a l'atur en aquell moment.
El procés d'inversió s'ha produït amb total normalitat i, actualment, dels 303 projectes, només per a 35 s'ha sol·licitat una pròrroga per part del govern de l'Estat per acabar-les més enllà de la data fixada.
El Sr. Vives observa que, en presentar aquest informe, el Tinent d'Alcalde s'ha limitat a llegir el document, malgrat que hauria estat convenient haver anat una mica més enllà, atès que l'assumpte suscita reflexions i constatacions de caire conceptual i polític. En el primer cas, es refereix la consideració que els fons FEIL mereixen en els àmbits acadèmics, que els consideren un instrument ridículament inútil per lluitar contra la crisi econòmica; es fa servir diner públic per allargar l'influx de l'activitat econòmica de menys valor afegit, precisament la mena d'activitat que ha abocat a la crisi. A més, sota el concepte d'inversió s'hi amaguen pràctiques de manteniment i obres sense programar, la qual cosa encara força més la maquinària en àmbits en què no hi havia cap intenció d'actuar. Addueix, per tant, que els FEIL no són altra cosa que les peonades de la vergonya del segle XXI, que tradueixen una absoluta manca d'iniciativa per trobar idees i solucions.
Quant a les constatacions polítiques a què s'ha referit més amunt, recorda la manera com el Sr. Alcalde va anunciar aquests fons FEIL, qui va dir, literalment, que s'havia tret la rifa. Opina que aquesta assimilació a la rifa fa palesa l'altra cara de la crisi financera d'aquest consistori, una crisi de capacitat política i d'idees clares a l'hora d'exigir el que pertany. Així doncs, d'una banda, reben 280 milions d'euros com qui rep un regal i, d'altra banda, l'Estat exigeix que se li retornin cent milions d'euros a l'any en concepte dels avanços d'uns diners que ja eren propis. En aquest sentit, inquireix, atesa l'existència de la Carta Municipal i la Llei d'hisendes locals per què no són capaços de reclamar el que pertany i reben les engrunes, agraïts com si es tractés d'un regal.
Considera que el grau de ridícul a què s'ha arribat fa impossible una altra perspectiva. Recalca que els FEIL són diners de dret dels barcelonins, i els corresponen per llei, i afegeix que desitjarien que algun dia el govern municipal es posés on cal i exigís el que pertoca a Barcelona.
El Sr. Fernández Díaz posa de manifest el doble objectiu del Fons Estatal d'Inversió Local 2009; d'una banda, la creació de llocs de treball i, d'altra banda, consolidar una inversió de ciutat o de barri.
Quant a la creació de llocs de treball, remarca que en l'informe es reconeix que s'han contractat 5.704 persones a l'atur. En aquest sentit, voldria que el Sr. García-Bragado aclarís quantes d'aquestes persones, a dia d'avui, continuen tenint feina, atès que, contràriament, del que estan parlant és de noves peonades, és a dir, treball a precari i de durada curta. L'única cosa certa d'aquest FEIL, que el govern municipal presenta com la panacea per promoure l'ocupació a la ciutat, és que, en només un any, l'atur a Barcelona ha arribat al 31%, és a dir, ja són més de cent mil els barcelonins a l'atur, el que significa un percentatge per sobre de la mitjana de Catalunya i d'Espanya. Afegeix, també, que haurien volgut saber quantes d'aquestes persones contractades eren estrangeres i quantes nacionals.
Conclou que el govern municipal, quant a la inversió a la ciutat, s'apunta a l'estil Zapatero, és a dir, enganya la ciutadania. En aquest sentit, recorda que el govern de l'Estat i el mateix Alcalde van anunciar que, gràcies a aquests fons, s'invertirien 282 milions d'euros a Barcelona, tot i que la inversió real ha estat de 227 milions d'euros, un 19% menys del que es va anunciar. Precisa que s'ha invertit menys perquè 39 milions d'euros s'han hagut de retornar atès que figuraven al còmput de l'IVA, i 15,5 milions d'euros són d'inversió no executada, és dir, s'ha deixat d'invertir a la ciutat aquesta xifra arran d'una gestió negligent d'aquests fons, atès que el Sr. García-Bragado va optar, quan es va procedir a la licitació de les obres, per un sistema d'adjudicació de les obres al preu licitat, sense rebaixar-lo en base a les baixes, ni valorar les millores que introduïen els licitadors. Altrament, van renunciar a les millores en les ofertes i van prioritzar la baixa en les licitacions; això pot tenir certa lògica si l'adjudicatari disposa de fons propis, però no en el cas que pertanyin a una altra administració, on la baixa en la licitació només beneficia el govern de l'Estat, que s'estalvia 15,5 milions d'euros, i Barcelona els perd com a inversió alhora que renuncia a les millores que s'haurien pogut obtenir.
l'aparcament del parc del Fòrum, o els centres de serveis socials Waldorf, que han encarit i el projecte i han obligat a prorrogar les obres. Indica que, per no allargar-se, deixa al marge altres qüestions relatives al nul protagonisme dels òrgans dels districtes municipals, o les greuges a districtes com les Corts o Sarrià-Sant Gervasi, que han rebut tan sols una inversió del 2,5% i del 7,6% d'aquests fons.
El Sr. Martínez considera que aquest informe aporta molt poques novetats respecte a l’anterior sobre aquest assumpte. Comenta, però, arran de les declaracions, ja esmentades en aquest debat, que Barcelona havia tret la rifa en rebre el FEIL 2009, que li sembla una valoració que no incorpora la importància que tenen els Pressupostos a la ciutat de Barcelona i que, d'alguna manera, demostra que no hi ha voluntat de reconèixer que el conjunt de l'Estat té un deute històric, no només amb Barcelona, sinó amb el conjunt d'ajuntaments del país i, per tant, es tracta d'uns diners extres i que els han fet actuar, en força ocasions, amb la síndrome del nou ric. Precisa, doncs, que es tracta de diners extres, apareguts en el context d'un Pressupost que semblava folgat quant al capítol d'inversions, i que s'han gastat en molts casos sense tenir en compte un recorregut.
Afegeix que no deixa de ser cert que aquests diners han generat una molt discreta activació del mercat laboral, i que han permès un conjunt d'actuacions remarcable. Tanmateix, voldrien saber quina és la relació del FEIL amb el Pressupost, amb la capacitat inversora, amb les actuacions que no estaven previstes i les que sí n'estaven al Pressupost ordinari.
Es pregunta, en definitiva, si aquests diners s'utilitzen amb la síndrome del nou ric, o bé es destinen a estructurar la ciutat seriosament, tot reivindicant que no són cap regal del President del govern espanyol, sinó que una necessitat de tots els ajuntaments de Catalunya per tirar endavant les inversions.
El Sr. Mestre destaca que el FEIL 2009 va suposar una bona notícia per als ajuntaments, tot i que és cert que els requisits i els terminis determinats pel Decret-llei comportaven limitacions i encotillament a l'hora de programar i decidir les inversions. De tota manera, el FEIL responia a la voluntat de crear ocupació en un context de crisi econòmica i de destrucció de llocs de treball a través de la inversió local. Es mostra sorprès, doncs, pels comentaris que aquí han fet els portaveus dels Grups de CiU i del PP titllant-los de peonades de la vergonya, i que en la seva opinió posen en evidència una manca absoluta de sensibilitat social, i no creu que gosin anomenar-los així davant les 5.697 persones que, gràcies a aquests fons, han treballat durant el 2009. També es mostra perplex pel comentari del representant del Grup del PP, que suma a la manca de sensibilitat social una dosi de discriminació en preguntar quantes persones estrangeres i quantes de nacionals havien estat ocupades pel FEIL, aprofita per recordar-li que les persones estrangeres en situació regular tenen dret a treballar.
Reitera que el FEIL va representar per a la ciutat una inversió remarcable d'aproximadament 270 milions d'euros, que en números rodons suposen uns 167 euros per habitant. Per tot plegat, el seu Grup en fa una valoració positiva, malgrat alguns dels dèficits o aspectes discutibles que estaven inclosos en el Decret Llei. Afegeix que hi ha dues qüestions, però, que reforcen encara més la valoració en positiu; d'una banda, que les inversions del FEIL 2009 s'inscriuen en les prioritats del govern de la ciutat i són coherents amb el PAM, i només cal veure que un 79% del global de la inversió realitzada respon a projectes de millora de l'espai urbà i dels equipaments. D'altra banda, una segona qüestió important és que aquestes inversions extraordinàries provinents del govern central, que no solucionen ni de lluny els dèficits de finançament de la ciutat, s'han sumat a les inversions municipals i han significat una inversió molt elevada durant el 2009, de mil milions d'euros en nombres rodons, que han tingut un efecte claríssim en la reactivació de l'economia local i l'ocupació.
sobre la naturalesa d'aquesta inversió, sobre la seva utilitat, en el proper Consell de districte de Nou Barris, i si també titllarà els 19 projectes i els 12 milions d'euros esmerçats de peonades; o si també repetirà aquest qualificatiu per valorar les actuacions en els altres districtes de la ciutat, com ara en el de Sarrià-Sant Gervasi, amb 18 projectes i els 7,2 milions invertits.
Precisa que un dels requisits del Decret-llei dels FEIL, que es va aprovar el desembre de 2008, era que els projectes no estiguessin inclosos en els Pressupostos municipals; l'Ajuntament de Barcelona ja havia elaborat el Pla d'inversions municipals i, per tant, hi havia un seguit de projectes que havien quedat fora de la seva capacitat inversora; així doncs, van ser aquests els projectes que es van executar amb els FEIL, alhora en perfecta coherència amb el PAM, i que van ser capaços d'executar en els terminis marcats.
Destaca igualment que propostes com el FEIL van ser benvingudes en tots els països de l'entorn, que van adoptar mesures similars tendents a l'estímul de la inversió en obres públiques. Fins i tot l'Ajuntament de Barcelona va assegurar que no disminuiria la seva inversió, i part de les mesures proposades es destinen a mantenir la inversió municipal com un mecanisme de suport a l'economia.
Els suggereix, també, que parlin amb les 129 empreses que van licitar pels projectes finançats amb el FEIL, i s'adonaran de la valoració que els mereix. Insisteix, en conseqüència, que no es tracta de peonades del segle XXI, sinó una iniciativa econòmica adoptada en un context molt determinat, que l'Ajuntament ha sabut aprofitar i convertir en beneficis per a la ciutadania.
El Sr. Vives continua mantenint que es tracta de peonades que, a més, no contribueixen a reactivar l'economia del país. Es referma, també, en què tot el que s'ha fet està basat en errors bàsics de tipus conceptual i polític. D’entrada, considerar els fons rebuts com un regal o la rifa quan no són altra cosa que fons que pertoquen d'entrada a la ciutat i que han d'exigir contínuament, són fons que haurien d'estar incorporats en el finançament normal, no tutelat, d'aquest Ajuntament. A partir d'aquí, sense tutela, està convençut que el govern municipal hauria decidit dedicar aquestes inversions a altres qüestions que no les actuacions que s'han dut a terme. Creu que és precisament d'això que s'ha de discutir, en aquesta cambra i en els Consells de districte. Adverteix que en aquest Plenari s'ha de fer política i no presentar llistats –que, per cert, s'ha llegit–.
Per acabar, afegeix que el dèficit fiscal català, fixat pel Conseller Castells, és de quatre mil milions d'euros, alhora que reitera altra vegada la pregunta de per què no s'exigeix allò que legítimament pertoca a Barcelona i, a canvi, parlen de regals i de rifes. Conclou, doncs, que el problema és conceptual i de lideratge i d'incapacitat política.
El Sr. Martínez creu que cal posar en relleu que el volum d'inversió és un element objectiu i, a partir d'això, cal analitzar, d'una banda, el perquè d'aquest volum d'inversió, si s'hauria de produir a través del govern de Catalunya o no, i la reivindicació històrica que els ajuntaments han de solucionar el seu finançament. D'altra banda, cal tenir clar com es gasten els diners; en aquesta línia precisa que el 2009 l'Ajuntament no va modificar el seu Pla d'inversions, però en el de 2010, els recorda que volien reduir la inversió en un 0,6% i, gràcies a la intervenció del seu Grup, s'ha impulsat un 4%, en conseqüència, és cert que hi havia la intenció de modificar el Pressupost. Els pregunten, però, de quina manera estructuren la possible inversió que no es podrà fer amb aquest volum de FEIL en relació al conjunt de la ciutat; és a dir, el que els preocupa és que part d'aquest FEIL no s'ha analitzat correctament i s'ha esquitxat un conjunt d'actuacions, quan el que hauria calgut és estructurar bé les intervencions a fi d'invertir eficaçment.
