GUB : revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Núm. 31 (gen.-febr. 2009)

2

La imatge

3

Índex

Editorial

De portada

- Guàrdia Urbana fixa la línia per al 2009 - 2008: un any superat amb nota

A fons

- Barcelona evita un de cada 10 accidents

Notícies GuB

- Sant Antoni estarà 4 anys tallada al trànsit - Creix la demanda de Serveis a la Comunitat - Barcelona vol acabar del tot amb les pintades - Pla especial de trànsit per a la B-10

- Nou sistema de detecció d’incidents a la Ronda - Convocatòria de 250 noves places d’agent

Actuem

- Vendaval a Barcelona - L’Eixample més cívic

- Talls de cabell amb “sorpresa” - La UPAS salvaguarda la seu de Gràcia

Marc legal

- Catalunya institueix l’Oficina Antifrau

Els nostres recursos

- Nou sistema de gestió d’avaries en semàfors - Les noves PDA: més modernes i operatives

- La FAP reconeix la tasca dels guàrdies contra la pirateria - GUB renova dues furgonetes i 82 scooters

- Promoció de comandaments

Un apunt d’història - La lleva de la Transició

Seguretat i Mobilitat

- El Pacte aposta per pacificar el trànsit

- Barcelona acull als experts europeus en mobilitat - El Bicing inaugura un segon taller a Glòries

Parlem de

- Intel·ligència policial: el Servei d’Informació

Activitats esportives i socials - Barcelona serà la capital motard - Arrenca la temporada de golf - Solidaritat al cor de l’Àfrica

- Les dues cases del guàrdia Pare Nöel

El tauler

- Premi al millor projecte tecnològic per a la GUB - Curs de Protocol en els cossos de seguretat - Recull de Felicitacions i Jubilacions - Racó literari

Recorda

- Asma: l’assot dels països contaminats

Desconnecta i humor GuB

Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita:Guàrdia Urbana.

Ajuntament de Barcelona

Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona

ccmail: [email protected]

Consell Editorial:Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Miquel Fernàndez, Vanessa Martínez i Àlex Palau

Director:Evelio Vázquez

Serveis editorials:Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona

Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com

Coordinació:Àlex Palau ([email protected])

Projecte gràfic i maquetació:

Joan Serra i Laura Urios

Redacció i fotografia:

Àlex Palau i Vanessa Martínez

Col·laboradors en aquest número:

Jordi Vilasaló, José A. López París, Juan I. Paso, Patricia Guerrero, Joan Rabaixet i Joaquim Arandes

Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001

5 8 22 26 30 33 25 4 21 11 38 36 17 39

4

Editorial

R

es millor per encetar un nou any, que fer-ho amb el regust de la feina ben feta. I és que el 2008 ens deixa amb la sensació d’haver-ho fet molt bé per Barcelona. No ha estat un any fàcil. Hem superat amb nota els grans operatius ja clàssics de la nostra ciutat. Aquells que congreguen cada vegada més i més ciutadans: les festes de Gràcia, de Sants i de tants al-tres barris; els partits de futbol, la revetlla de Sant Joan i Cap d’Any. Una última nit de l’any que, per rubricar aquesta bona tasca escomesa durant els 364 dies precedents, va transcó-rrer sense incidents i amb el civisme i l’alegria que es mereix.

En el 2008 hem reforçat més que mai la coordinació amb la resta de serveis municipals. Gràcies a aquest treball conjunt, hem pogut fer front amb garanties a la dura prova que la climatologia ens ha deparat els últims mesos, ja fos amb la Llevantada de desembre o amb el temporal de vent rècord del passat 24 de ge-ner. Com sempre, però, ha estat en el dia a dia on la tasca dels agents de la Guàrdia Urbana ha adquirit to-ta la seva dimensió. Un dia a dia treballant a prop de les persones, que es reflecteix en uns nivells cada ve-gada més alts de prevenció i de convivència.

El treball esmerçat té la seva recompensa. I aquesta, a vegades, se’ns presenta tan clara com en el des-cens d’un 10% en les xifres d’accidentalitat. Una dada que significa un gran avenç a l’hora de garantir la seguretat viària de tots els ciutadans i ciutadanes.

Mirant cap al futur, aquest 2009 ho volem fer encara millor. Volem seguir reduint els accidents de trànsit i les seves tràgiques conseqüències. Volem seguir enfortint les relacions amb la comunitat, en l’any en què el Pla de Proximitat serà ja una realitat de servei a tots els districtes. I volem seguir fent de Barcelona una ciutat cada vegada en millor convivència, i on l’espai públic sigui compartit amb respecte per tothom.

Ho farem, de ben segur. I ens ajudaran a assolir aquesta fita els 217 nous agents que se sumaran a les Unitats Territorials d’aquí a pocs mesos, i els 250 que ho faran el 2010. Molt bon any i molt bon servei a tots i a totes.

Assumpta Escarp,

Regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat

5

Guàrdia Urbana fixa

la línia per al 2009

Després dels bons resultats del 2008, la Guàrdia Urbana fixa les prioritats per al

present exercici. A la completa implantació del Pla de Proximitat, s’hi sumen el

re-forç de la vigilància de la venda ambulant, els grafiters i la prostitució, així com el

control de l’espai públic i el manteniment dels nivells de seguretat viària.

De portada

P

erseguir i sancionar, no només als ofe-rents, sinó també als clients d’activitats prohibides. Aquesta és una de les bases sobre les que treballaran els agents de la GUB durant el 2009. Una orientació que afecta molt especialment a activitats com la venda am-bulant il·legal o la prostitució al carrer. Incre-mentant les denúncies a persones que adquirei-xin begudes dels llauners o CD pirates, i a les que paguin pels serveis sexuals que s’ofereixen a la via pública, es vol reduir encara més unes pràcti-ques sobre les que ja s’exercia una forta pressió.

Proximitat total

2009 és l’any escollit per acabar de fer exten-siu el Pla de Proximitat a totes les Unitats Territo-rials. La fita és doble. En primer lloc, cal consoli-dar el model policial en aquells districtes on ja és vigent (Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc des del 2007, i Gràcia, Sant Andreu i Nou Barris des del 2008). I, paral·lelament, cal desplegar els agents de proximitat i la patrulla a peu als quatre territoris que completen Barcelona: L’Eixample, Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

Agents de la UNO-1 escolten les instruccions abans de sortir a patrullar.

6

De portada

A nivell de territori, també es continuarà amb la presència i el control intensiu dels punts Alfa i Beta. Una tasca que, fins al dia d’avui, ha donat molts bons resultats pel que fa al manteniment de la seguretat viària i ciutadana. En el conjunt de la GUB, una altra premissa clau serà la de continuar treballant per aprofundir i fer encara més profito-sa la coordinació amb la resta de serveis de Bar-celona, ja sigui amb Mossos i Policia Nacional, com amb el conjunt d’agents municipals.

Parets netes, carrers segurs

Controlar l’espai públic serà un any més un dels principals objectius de servei. I l’eina bàsica per realitzar aquesta tasca serà, com no, l’Orde-nança de Civisme que regula la convivència i les molt diverses activitats que desenvolupen els ciu-tadans i ciutadanes de Barcelona. En la línia de controlar l’espai públic, Guàrdia Urbana torna a fixar-se en els grafiters com un focus d’especial atenció. Vigilar i denunciar als autors de les pin-tades que embruten edificis i botigues, és la for-ma com la GUB participarà en la campanya per “netejar les parets de Barcelona” que l’Ajunta-ment va iniciar al gener a Ciutat Vella i que s’ha d’anar fent extensiva a tota la ciutat.

Més seguretat viària

El 16 de gener es va fer públic el positiu balanç d’accidentalitat del 2008. Les xifres deixen entre-veure la bona tasca que han realitzat els guàrdies urbans. Per mantenir i intentar millorar els nivells de seguretat viària, enguany la GUB ha identificat tres infraccions sobre les que s’incidirà de forma preferent: les dinàmiques, responsables de bona part dels sinistres; les protagonitzades pels moto-ristes (per protegir en especial els ciclistes), i les comeses pels usuaris de bicicleta (per reduir els atropellaments).

Prioritats per al 2009

1. Consolidació i desplegament del Pla

de Proximitat:

- Més patrulla preventiva a peu

- Més control dels punts Alfa i Beta

2. Mantenir el nivell de seguretat viària:

- Major control sobre infraccions

dinàmiques, de motoristes i de ciclistes

3. Vigilància de la venda ambulant

(denúncies a compradors)

4. Vigilància de la prostitució

(denúncies a clients)

5. Control de les pintades, en especial

en els establiments públics

6. Control de l’espai públic

La pressió sobre la venda

ambulant i la prostitució

serà reforçada amb més

sancions als compradors

i clients

La coordinació amb la resta de serveis ha estat una de les claus de l’èxit del 2008 i és una aposta ferma per aquest any.

7

2008 superat amb nota

Cada gener, la Guàrdia Urbana estableix els objectius específics als que les unitats

hauran de donar resposta durant els següents dotze mesos. Per tancar l’any, els

re-sultats de l’exercici es publiquen en un informe anual que serveix per fer balanç del

treball desenvolupat pels diferents serveis municipals.

Objectiu 1

3a fase del Pla de Proximitat

✔

Major sensació de seguretat

✔

Detecció de problemàtiques emergents i

ac-tuació preventiva

✔

6.834 incidències detectades a la via pública

✔

3.521 contactes amb la comunitat

Objectiu 3

Disminuir les infraccions de Civisme

✔

Control de grafiters (438 denúncies i 255 ac-tuacions penals)

✔

Control de la venda i consum de begudes al-cohòliques al carrer

✔

Vigilància del consum de drogues al carrer

✔

Protecció dels menors (129 lliurats als pares)

✔

Control de la venda ambulant

✔

Vigilància d’infraccions per realitzar necessi-tats fisiològiques al carrer

Objectiu 4

Consolidar l’Ordenança de

Circulació referent a ciclistes

✔

Increment de la vigilància de les infraccions dels ciclistes (2.134 denúncies)

✔

Més vigilància dels carrils bici (3.584 denún-cies a automòbils per circular o estacionar-hi)

✔

Més protecció dels ciclistes davant dels vehi-cles de quatre rodes

✔

Accions informatives i de conscienciació so-bre l’estacionament de bicis

Objectiu 5

Minimitzar els efectes de les grans

concentracions de persones

✔

Reducció de les incidències gràcies als dispo-sitius especials per Sant Joan, la Mercè, Cap d’Any o les festes de Gràcia i de Sants.

✔

Treball transversal i coordinat amb la resta de serveis municipals.

Objectiu 6

Augmentar i consolidar les

operacions conjuntes amb CME

✔

Increment de la coordinació a cada districte

✔

Consolidació de les Taules Territorials com un espai de planificació i de seguiment

✔

Intensificació de la coordinació en el marc dels grans esdeveniments ciutadans

Objectiu 2

Reduir l’accidentalitat

✔

10,4% menys d’accidents

✔

28% menys de víctimes mortals

✔

14% menys de ferits greus

✔

Un 67% més de controls d’alcoholèmia:

121.499 proves durant el 2008

✔

Implantació del drogotest: 659 proves

8

A fons

Barcelona evita un

de cada 10 accidents

La reforma del Codi Penal, les alcoholèmies massives i les contínues campanyes de

conscienciació i seguretat viària han donat els seus fruits. L’any passat els accidents

a la ciutat van disminuir un 10,4% i va haver-hi un 28% menys de víctimes mortals

que al 2007. La manca d’atenció continua sent la principal causa d’accidentalitat.

M

enys accidents i de conseqüències menys greus, aquest és el positiu balanç de les dades d’accidentalitat a Barcelo-na l’any 2008. Per primera vegada des de fa 19 anys, la ciutat ha registrat menys de 10.000 accidents en els seus carrers, una dada que ratifica la bona salut de les campanyes i els dispositius que es van posar en marxa durant els passats 12 mesos. La menor gravetat dels accidents és un altre dels aspec-tes a destacar, ja que al 2008 van morir 31 persones, 12 menys que l’any anterior, mentre que els ferits greus van registrar un descens del 14%, arribant als 315. Amb aquestes dades, Barcelona s’apropa a

l’ob-jectiu estratègic de Visió Zero marcat per la Unió Eu-ropea, que planteja la reducció del 45% del nombre de víctimes d’accidents de trànsit entre 2003 i 2010.

Les mesures contra la

violència viària salven 12

vides i assoleixen la fita

de zero víctimes entre els

conductors de turismes

9

Distraccions

La manca d’atenció al volant segueix sent la principal causa d’accidentalitat a Barcelona, tot i que van disminuir els accidents que se’n deriven en un 9,6%. D’altra banda, les càmeres foto multa instal·lades a algunes cruïlles conflictives han in-cidit positivament en els conductors; el percentat-ge d’accidents per saltar-se el semàfor en vermell s’ha reduït un 9,20% en comparació amb l’any an-terior, passant a ser la tercera causa d’accidents a la ciutat.

Incidir en els motoristes

Entre les dades d’accidentalitat destaca el parc de ciclomotors, que ha experimentat un acusat descens del 16% respecte el 2007. Tot i la tendèn-cia positiva de reducció generalitzada, les motoci-cletes segueixen registrant, després dels turismes, la segona xifra més alta d’accidents, disminuint un discret 0,2% respecte l’any anterior. Unes dades que el regidor Narváez va relacionar estretament amb el canvi de normativa que permet els conduc-tors de carnet B amb més de tres anys d’antiguitat conduir motocicletes de 125 cc. Aquests

conduc-tors representen el 35,7% del total de motoristes accidentats. “La tendència d’augment d’accidents en moto dels darrers anys s’ha frenat durant el 2008, però no ens podem conformar. Durant aquest any incidirem molt en aquests conductors intensificant els controls d’alcoholèmia, entre al-tres accions com la implantació de més graelles d’avançament per a motos a les cruïlles, sobretot al

Ni una copa al volant

La lluita contra l’accidentalitat ha

tingut en la reforma del Codi Penal que

va entrar en vigor a finals del 2007, un

dels seus grans aliats. La nova legislació

va endurir les sancions per conduir sota

els efectes de l’alcohol. Superar els

0,60 mg d’alcohol per litre d’aire

expirat és un delicte que ha fet que més

d’un conductor passés la nit als

calabossos de la Zona Franca.

L’amenaça del judici, que pot

comportar penes de tres a sis mesos de

presó, treballs comunitaris i multes de

fins a 144.000 euros, sumada als

macrocontrols d’alcoholèmia que es fan

periòdicament a la ciutat, ha fet

renunciar a molts al perillós hàbit de

beure i agafar el cotxe.

Frena la tendència a l’alça

dels accidents en moto i

cauen un 16% els sinistres

entre els ciclomotors

1 0

A fons

centre de la ciutat”. La bicicleta és l’únic vehicle que ha experimentat un increment percentual en el nombre d’accidents. Un augment que s’explica per la creixent popularitat d’aquest mitjà en els desplaçaments urbans. El 2008, els ciclistes van es-tar implicats en 49 accidents més que l’any anterior.

Missatges efectius

“A Barcelona un de cada tres morts en acci-dents anava a peu”. La campanya que l’Ajuntament i el RACC van posar en marxa de forma conjunta al gener de l’any passat ha resultat molt efectiva. Durant el 2008, els atropellaments es van reduir un 14,5% respecte del 2007, una xifra sensible-ment superior a la registrada entre els anys 2006 i 2007 (-4%). De la mateixa manera, els passos de vianants on es van pintar els missatges van regis-trar una disminució dels atropellaments del 54%. Enguany la campanya es repetirà i s’estendrà a al-tres punts de la ciutat. En la mateixa línia d’ac-tuació, el Consistori preveu per aquest any

l’am-Un agent de la Guàrdia Urbana regula el trànsit a la confluència de l’avinguda Meridiana amb Guipúscoa.

pliació de les zones 30 als districtes de Horta, Sar-rià-Sant Gervasi, Sant Martí i Les Corts, ja que les zones on es va implantar aquesta limitació han registrat descensos de fins al 16,3% en el nombre d’atropellaments.

Més alcoholèmies, menys positius

L’any 2008, la GUB va realitzar un 63% més de controls d’alcoholèmia que l’any anterior. Les ope-racions Trident amb Mossos d’Esquadra i la posada en marxa de macrodispositius en dates assenyalades, així com l’enduriment del Codi Penal a finals del 2007, han actuat com a factors dissuasoris i han permès reduir el percentatge d’alcoholèmies positi-ves del 13,2% registrat el 2007, al 7,8%. Paral·lela-ment, els agents van realitzar 659 tests de drogues a conductors, 495 dels quals van donar positiu.

Als passos de vianants amb

missatges d’advertència

s’han reduït a la meitat el

nombre d’atropellaments

1 1

Notícies

Sant Antoni estarà 4

anys tallada al trànsit

D

urant el temps que el mercat provisional ocupi l’eix central de la ronda de Sant An-toni, el trànsit en aquesta via romandrà tallat en el tram comprés entre els carrers Comte Urgell i Floridablanca, exceptuant un pas transversal de Villarroel cap a la Riera Alta que serà l’únic accés al Raval. El tall obligat a desviar la cir-culació dels 16.000 vehicles que transitaven diària-ment per aquest enclavadiària-ment, i a modificar el re-corregut de fins a 11 línies d’autobús. Per minimit-zar l’impacte d’aquest canvi viari, la Guàrdia Urba-na va desplegar un dispositiu per regular el trànsit i per informar als conductors dels itineraris alterna-tius de què disposen.

El 26 de gener es van començar a construir les dues carpes gegants que albergaran

les parades del mercat de Sant Antoni mentre durin els treballs de reforma de

l’his-tòric edifici comercial. Una obra que es preveu que estarà enllestida d’aquí a quatre

anys i que obliga a desviar el trànsit de vehicles i transport públic a la zona.

Com serà el futur Mercat

El 2012 s’estrenarà el nou Mercat de Sant

Antoni, coincidint amb el 125è aniversari

d’aquest pintoresc entorn comercial. La

reforma costarà 60 milions i servirà per

donar nova vida al centre i adaptar la

seva oferta. El futur mercat tindrà 15.000

m

2

_{de zona comercial, un supermercat,}

tres plantes subterrànies, un aparcament

amb més de 300 places, magatzems i zones

de càrrega i descàrrega. Amb la reforma,

els tradicionals encants que envoltaven

l’exterior s’ubicaran dins de l’edifici. Els

propers mercats a remodelar són els de la

Guineueta, Vall d’Hebron i Guinardó.

Dos agents regulen la circulació en un dels trams tallats per la ubicació provisional de les parades.

1 2

Notícies

Creix la demanda de

Serveis a la Comunitat

C

ada vegada són més els que opten per complir una condemna realit-zant serveis comunitaris. Des del 2007, el nombre de resi-dents a Barcelona que sol·liciten fer Treballs en Benefici de la Co-munitat ha crescut un 160%. Per donar resposta a aquest fenomen –i aprofitar el potencial d’aquest capital humà en favor de la ciu-tat–, l’Ajuntament ha signat un

conveni amb el Departament de Justícia per am-pliar l’oferta de places de TBC disponibles, fent-los extensius a més entitats i empreses municipals.

L’acord proposa també la creació d’un sistema informàtic de gestió compartida per agilitzar les demandes, controlar la disponibilitat i fer un segui-ment dels casos i de les possibles incidències. Tèc-nics de justícia i de prevenció decidiran conjunta-ment el destí més apropiat per a cada persona, tot i que, en el cas dels menors, es prioritzaran les me-sures de caràcter educatiu.

En l’actualitat, tres de cada cinc programes al-ternatius per a adults col·laboren amb la Guàrdia Urbana, mentre que la resta ho fa amb Parcs i Jar-dins (una cinquena part) i amb entitats diverses com biblioteques, casals, centres cívics, escoles, el servei de Bicing o el Centre d’acollida d’animals.

L’Ajuntament i el Departament de Justícia acorden una ampliació dels recursos

municipals per atendre l’augment de sol·licituds de Treballs en Benefici de la

Co-munitat (TBC). L’any passat, 2.050 veïns de Barcelona es van acollir al Programa de

Mesures Penals Alternatives, la majoria per condemnes de trànsit.

2.050 veïns de Barcelona

es van acollir durant l’any

passat al Programa de

Mesures Penals Alternatives

El secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle, i la regidora Assumpta Escarp, durant la signatura del conveni.

1 3

Ciutat Vella estrena el pla per impulsar la neteja de les persianes dels comerços. FOTO: Estitxu Carton (flickr.com)

L’Ajuntament aprova sufragar el 25% del cost de netejar les guixades de les

persia-nes de comerços i façapersia-nes, i a garantir-ne el manteniment durant dos anys. La

me-sura ja s’aplica a Ciutat Vella i es farà extensiva a la resta de districtes. La Guàrdia

Urbana vigilarà que els taquers i grafiters no reprodueixin les pintades.

BCN vol acabar del

tot amb les pintades

E

radicar els grafitis i tags que embruten les parets del centre i, progressivament, fer-los desaparèixer de tota Barcelona. Aquesta és l’ambiciosa fita que s’ha marcat l’Ajunta-ment. Un pla que té dos grans eixos. El primer, im-plicar als comerciants i a les comunitats de veïns de la ciutat, incentivant-los a netejar les parets de les seves finques i comerços a través d’un pla d’ajudes i subvencions. El segon, incrementar la pressió i la vigilància policial sobre els autors de les pintades per evitar que aquestes tonin a aparèixer.

Un cop i prou

Les brigades municipals netegen cada dia unes 800 pintades en edificis públics i elements de mobi-liari urbà. Però en el cas de les façanes

pri-vades –blocs de vivendes i persianes de co-merços i aparcaments–, el cost de la nete-ja corre a càrrec dels particulars. Ara, grà-cies a un primer projecte impulsat per l’A-juntament i la Fundació Barcelona Comerç, els comerciants de Ciutat Vella rebran una subvenció econòmica del 25% d’aquesta despesa. I, el que és més important, la ga-rantia que el Consistori es farà càrrec de mantenir netes les seves persianes durant almenys dos anys, amb opció a uns altres dos que correrien a càrrec de BCN-Comerç.

Vigilància intensiva

Una de les queixes més reiterades per part dels gremis i associacions de comerciants, és la facilitat amb què les pintades tornen a aparèixer sobre les persianes acabades de netejar. Per això, i per reforçar a nivell policial el projecte municipal, durant el 2009 la Guàrdia Urbana continuarà amb la persecució sis-temàtica dels taquers i grafiters. De moment, ja s’han dut a terme dues campanyes intensives en els mesos de desembre i gener, en què van participar fins a 20 patrulles repartides per tot l’àmbit urbà en torns de dia i nit. A més, els equips de paisà prioritzaran el control de pintades dins de les seves activitats habi-tuals. Durant el 2008 la GUB va estendre 438 denún-cies per pintades a la via pública i es van incoar 255 actuacions penals per deslluir béns públics.

El 2008 es van tramitar

438 denúncies per

pintades a la via pública i

255 actuacions penals

per deslluir béns públics

1 4

Notícies

Pla Especial de

Trànsit per a la B-10

P

el Cinturó Litoral circulen cada dia de mitja-na més de 55.000 vehicles, un 10% dels quals són autocars o camions. La densitat de trànsit, sumada als moviments relacionats amb l’activitat del Centre Logístic de la Zona Franca i del Port, fan de la B-10 una via d’especial exposició a les incidències. Unes incidències que poden reduir la seva capacitat viària i repercutir, de manera greu i immediata, en la mobilitat i la seguretat del trànsit en tot l’entorn.

Coordinació metropolitana

En cas d’incidència, el PETB-10 estipula com regu-lar el trànsit segons els trams afectats i ordena la reti-rada amb màxima urgència de vehicles avariats o ac-cidentats. Tot, amb l’objectiu de mantenir la mobilitat general, i en especial la del transport públic, tant en l’àmbit de Barcelona com del seu entorn metropolità.

La Guàrdia Urbana compta, des de finals del 2008, amb un dispositiu per regular i

orde-nar la circulació a la ronda Litoral en cas d’incidències. El Pla Especial de Trànsit de la

B-10 s’activa en situacions que afecten de manera important a la mobilitat, en

coordina-ció amb la resta de serveis policials, d’emergències i de trànsit de l’entorn metropolità.

L’activitat industrial del Port i la Zona Franca fan de la B-10 una via d’especial exposició a les incidències. A la imatge, la fuita química que va obligar a evacuar la ronda Litoral el 23 de maig.

Seguint aquesta visió global metropolitana, l’ac-tuació de les unitats de Guàrdia Urbana que parti-cipen del PETB-10 (les UT de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Sant Martí i Sant Andreu, més la Divisió de Trànsit), es coordinarà, segons la zona i el tipus d’in-cidència, amb les altres policies locals afectades (L’Hospitalet, Cornellà, Sant Adrià...), Policia Portuà-ria, Mossos d’Esquadra (talls per manifestacions), els equips de retirada de vehicles (B:SM, SPEIS o TMB) o amb Bombers (fuites de matèries perilloses). El dispositiu del PETB-10 s’activarà per trams, i en tres fases progressives en funció de les afectacions i de la gravetat de la incidència.

Situació excepcional

1 5

L

es modes urbanes no deixen de sorpren-dre’ns. Després de veure motocicletes guarni-des amb neons de colors, improvisats baguls casolans o els accessoris més insospitats, da-rrerament el Servei Català de Trànsit (SCT) ha cons-tatat que alguns conductors instal·len a les seves motos càmeres de vídeo sobre un suport fix.

L’objec-Internet és el destí final de la majoria de temeritats filmades des dels vehicles.

tiu d’aquesta pràctica és gravar imatges durant la con-ducció, moltes de les quals acaben a Internet.

Al marge que la conducta recollida a les imatges constitueixi una infracció, la GUB ha decidit tipificar com a motiu de sanció el fet de dur instal·lada una cà-mera a la moto. La infracció, en aquest cas, és per “por-tar al vehicle de motor arestes sortints, en l’interior o exterior del vehicle, que constitueixin un perill per als seus ocupants o per als altres usuaris de la via”. Una in-fracció que se sanciona amb 92’86 euros de multa.

L’SCT considera una infracció greu el

fet de manipular una càmera durant la

conducció o de portar una pantalla visual

incompatible amb l’atenció permanent a

la conducció, i sanciona aquestes

conductes amb 150 euros de multa i la

retirada de 3 punts del carnet de conduir.

Guàrdia Urbana convoca

250 noves places d’agent

L

’anunci de la convocatò-ria està previst que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya (www.gencat.net/dogc) a finals de febrer. A partir de l’endemà de la publicació, els aspirants tindran un termini de 20 dies naturals per presentar la documentació i el seu currícu-lum personal a qualsevol dels

registres de l’Ajuntament. La instància i les bases de la convocatòria es poden recollir a les Oficines d’Atenció al Ciutadà, al Registre General de

l’Ajun-tament, a la Prefectura de la Guàrdia Urbana de Barcelo-na o a través del Web muni-cipal www.bcn.cat.

Enguany, la present ofer-ta pública de places amplia el límit d’edat dels candi-dats, fixant el marge entre els 18 i els 35 anys no com-plerts. La fase d’oposició es dividirà en cinc exercicis que es desenvoluparan en el següent ordre: prova cul-tural, prova de català, prova d’aptitud física, proves psicotècniques i proves mèdiques.

GUB sanciona la instal·lació

de càmeres fixes a les motos

1 6

Notícies

Vianants, ciclistes i motos,

de nou en el punt de mira

L

es dades d’accidentalitat són la referència perquè es duguin a terme noves campanyes de seguretat viària. Per això, la Guàrdia Ur-bana ha volgut començar el 2009 posant en marxa una campanya dirigida a protegir, en especial, els usuaris “més fràgils” de la via pública. En el punt de mira, se situen les infraccions que posen en perill a vianants, ciclistes i motoristes, així com les come-ses pels conductors de vehicles comercials.

L’actuació, concentrada durant la setmana del 26 al 30 de gener, va estar recolzada per missatges als panells informatius de la xarxa viària, amb l’objectiu de conscienciar als usuaris de la necessi-tat de respectar les normes.

Guàrdia Urbana dedica la

primera campanya de l’any

a incrementar la seguretat

dels usuaris “més fràgils”

Servei ciutat

Totes les unitats van participar en un desple-gament que va incloure serveis de patrulla per evitar i corregir conductes de risc en moviment, equips de vigilància del trànsit en els punts Alfa i diversos controls d’alcoholèmia simultanis. En funció de les dades d’aquests cinc dies, cada UT valorarà els resultats de les seves actuacions i la seva incidència en l’accidentalitat. Una valoració que ha de servir per proposar millores relaciona-des amb els punts de risc i amb les properes cam-panyes de seguretat viària.

Una dècada ajudant a

formar periodistes

P

er desè any consecutiu, el alumnes del Màster en Periodisme que organitzen la Universitat de Barcelona i la novaiorquesa Universitat de Columbia van poder conèi-xer les tasques i la manera de treballar d’un cos de policia gràcies a la Guàrdia Urbana. Com a pas pre-vi, el grup integrat per 31 periodistes –procedents de 31 països d’Europa, Àsia i Amèrica– va assistir a una presentació teòrica a la Sala Conjunta de Co-mandament, a càrrec del portaveu de la GUB (a la fotografia). Una introducció, després de la qual els joves van acompanyar, per torns i durant tota una nit, a les patrulles de les Unitats Nocturnes per conèixer “la realitat policial al carrer”.

1 7

Actuem

L

’any ha començat amb fortes oscil·lacions als termòmetres i successius estats d’emergència i d’alerta per temporals arreu de Catalunya. A Barcelona, el 24 de gener les ràfegues de vent de més de 120 quilòmetres per hora van escombrar la ciutat. Tanques publicitàries, senyals i arbres eren arrencats per la força del vent i aterraven indiscrimi-nadament a tot arreu, causant nombroses afectacions al trànsit i al transport públic. La força del vent era tan desmesurada que va desplomar un mur de 20 me-tres al Poblenou, provocant una víctima mortal. A les 11:15 del matí, l’Ajuntament va activar el Pla d’E-mergència Municipal, que es va mantenir fins a les 20 hores del mateix dissabte, quan la ciutat va passar a l’estat d’alerta. Durant tot el dia, la Guàrdia Urbana va donar resposta a 1.124 incidències, i va tallar di-verses vies que suposaven un perill per a la circulació de vehicles.

Platges sense sorra, carreteres tallades, arbres tombats i senyalitzacions volant. Tot

i que a Barcelona sol haver-hi una meteorologia de bonança, els darrers mesos la

ciutat ha patit els efectes dels violents temporals de pluja, neu i vent que han

as-solat gairebé la totalitat del país.

Vendaval a BCN

La Guàrdia Urbana va

gestionar més de 1.000

incidències per vent en

menys de dotze hores

Una veïna passa per davant d’un mur derruït pel vent al carrer Vergós, el passat 27 de gener.

Llevantada

La fúria meteorològica, tanmateix, ja havia ad-vertit de la seva magnitud. El 26 i 27 de desembre, un temporal de Llevant va tenir el seu episodi més amarg quan dos operaris que treballaven a la zona portuària van perdre la vida en ser engolits per una onada. Davant del risc, la GUB va precintar els ac-cessos a les platges. Els danys al litoral es quantifi-quen en més de quatre milions d’euros.

1 8

Actuem

L

a contínua vigilància dels interiors d’illa de l’Eixample ha acabat amb les reiterades queixes que suscitaven les concentracions de joves en horari de tarda. Però l’objectiu principal de les patrulles ha estat –i seguirà sent– la protecció dels menors en situació de risc. Així, se-gons l’informe elaborat per la UT-2, la presència habitual d’agents en aquests espais ha dissuadit a una bona part dels joves del districte de comporta-ments com el consum d’alcohol i drogues, les pin-tades o el vandalisme, entre d’altres.

Un treball intensiu

Durant els darrers 12 mesos, els equips de vi-gilància de l’Eixample han dut a terme un total de 410 inspeccions en diferents espais. Unes actuacions que han originat 1.762 identificacions, 364 denún-cies per diferents infraccions de l’Ordenança de Ci-visme i una detenció. Les infraccions més comunes han estat les relacionades amb el consum i la tinença d’estupefaents (el 68% dels casos), seguides del con-sum d’alcohol al carrer (28%). Els agents també han parat atenció a comportaments com l’ús intensiu de la via pública, la tinença d’armes prohibides i les molèsties als veïns per sorolls o música, així com l’in-compliment de la normativa de gossos perillosos o la realització de necessitats fisiològiques al carrer.

El soroll, l’incivisme i el consum de drogues als parcs i places interiors de

l’Eixam-ple poc a poc desapareixen gràcies als dispositius conjunts que Guàrdia Urbana i

Mossos van encetar a principis del 2008. Amb l’objectiu de protegir els menors,

l’any passat les patrulles van identificar més de 1.700 joves i en van denunciar 364.

L’Eixample més cívic

Els agents han denunciat

364 joves per incomplir

l’Ordenança i han entregat

129 menors als seus pares

Col·laboració amb els pares

Des que es va posar en marxa el passat 23 de maig del 2008, un total de 24 menors han participat de forma voluntària en el Programa d’Atenció Psico-educativa, que l’Agència de Salut Pública ofereix als joves com a mesura alternativa a les sancions per consum i tinença de drogues. Una xifra que el dis-tricte de l’Eixample considera molt positiva. L’infor-me de la Unitat Territorial 2 també destaca la bona resposta dels pares dels 129 menors que els agents han entregat després d’informar-los de la situació en què havien trobat el seu fill o filla.

A dalt, el mapa de l’Eixample amb els parcs i interiors d’illa que són controlats regularment per la UT-2.

1 9

Talls de cabell amb ‘sorpresa’

Greu col·lisió entre una moto

i un autobús a la Gran Via

Guàrdia Urbana i Policia Nacional duen a terme una gran batuda en 17 perruqueries

xineses. Els veïns havien denunciat en reiterades ocasions que els locals oferien

ser-veis sexuals als seus clients, anunciant-los com a massatges. L’operació, organitzada

el passat 11 de febrer, es va saldar amb 48 detinguts i 14 establiments sancionats.

U

ns 70 agents, inspec-tors municipals i de treball van actuar si-multàniament en els 17 locals, per evitar que els pro-pietaris s’avisessin entre ells. Els equips de GUB es van centrar en la inspecció administrativa, per presumptes activitats no auto-ritzades per les corresponents lli-cències. CNP va traslladar a co-missaria 88 ciutadans xinesos, 48

dels quals van ser arrestats (30 per situació irregular i 18 per delictes contra els drets dels treballadors).

48 arrestats durant una

batuda en 17 perruqueries

xineses on presumptament

s’oferien serveis sexuals

Tapadora

Popularment conegudes com “perruqueries amb final feliç”, els locals havien despertat sospites entre els veïns per les contínues anades i vingudes d’homes i el dilatat horari d’o-bertura fins altes hores de la nit. La investigació ha-via començat al gener, amb una primera inspecció en dues perruqueries de l’Eixample. Durant la batu-da organitzabatu-da el passat 11 de febrer es van cons-tatar infraccions en 14 dels 17 locals, i en alguns es van trobar preservatius i indicis d’activitat sexual. A l’espera de completar la investigació, diversos dels detinguts podrien ser acusats també d’un delicte d’explotació sexual.

Les perruqueries xineses guanyen cada cop més presència a Barcelona. FOTO: Eric Chan

L

a nit del 19 de febrer un motorista va perdre la vida i el seu acompanyant va resultar greument ferit en un accident de trànsit a la cruïlla de Gran Via amb Roger de Llúria. Les víctimes intentaven avançar un altre vehicle pel ca-rril bus quan van col·lisionar amb un autobús urbà de la línia 56, que havia fet la seva parada per dei-xar baidei-xar els passatgers. L’impacte va provocar la mort immediata del conductor de la moto, mentre

E

ls controls rutinaris a vegades amaguen sorpreses. Com la que es van endur els agents de la UT-2 que feien un control d’al-coholèmia a la confluència d’Aragó amb Balmes, el 10 de gener. Els policies van aturar un motorista que conduïa a una velocitat excessiva i, en veure el nerviosisme del conductor, van pregun-tar-li si duia alguna substància o objecte il·legal. L’home va respondre amb un senzill “porto això” i, davant l’estupefacció dels agents, va mostrar una placa d’haixix. Els agents van procedir a registrar-lo i li van trobar quatre plaques més amagades a l’ab-domen i 10 sota el seient. En total, duia un quilo i mig de droga, motiu pel qual va ser detingut.

2 0

Actuem

La UPAS salvaguarda Gràcia

B

engales, pedres, barres de ferro i fins i tot cadires, taules, ganivets i forquilles sostre-tes dels bars del voltants. Un grup d’unes 250 persones d’estètica okupa va dedicar la pluja d’objectes al final de la manifestació que aquest col·lectiu va protagonitzar el passat 13 de desembre. La marxa havia partit de la parada de metro de Fontana i va acabar a la plaça de Rius i

Taulet, on la UPAS havia muntat un dispositiu de seguretat per protegir la seu del districte de Gràcia. La intensitat de l’agressió, així com el nombre d’im-plicats, va forçar la dotació a avançar les línies de seguretat. En una acció que va dissoldre i va evitar que les conseqüències fossin a pitjor. L’incident es va saldar amb quatre guàrdies ferits lleus, tres vehi-cles policials malmesos i un menor detingut.

Detingut per circular

amb 1,5 Kg d’haixix

El Bellcaire ‘negre’

E

l mercat dels Encants Vells ha vist créixer els darrers anys un cercle de parades il·legals i de venedors ambulants al seu voltant. Una situació que suscitava repetides queixes per part dels veïns i comercials legalment establerts a la zona, la qual s’havia vist seriosament degradada. Per acabar amb aquesta situació, GUB porta a terme des de fa dos anys un important dispositiu específic de control a l’entorn del Mercat de Bellcaire. La pressió va materialitzar-se el 2008 en 1.490 intervencions, la meitat més que l’any anterior. A la imatge, l’ope-ratiu que es va desplegar el passat desembre.

C

analitzacions d’aigua, papereres, quioscos de les Rambles… Els llauners se les empes-quen totes per amagar el material amb què assaltaran a turistes i barcelonins pel carrer, tot i que cada vegada ho tenen més difícil. La Guàrdia Urbana va deco-missar durant el 2008 un total de 212.076 llaunes, una xifra que duplica de llarg les intervingudes l’any anterior, i es van tramitar 13.405 denúncies per venda ambulant de begudes al-cohòliques.

Augmenta el decomís

de llaunes en un 63%

Marc legal

2 1

L

a finalitat de l’OAC és prevenir i investigar possibles casos concrets d’ús o destinació il·legals de fons públics, així com de qualse-vol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte d’interessos o l’ús en benefici privat d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sec-tor públic.

L’àmbit d’actuació de l’OAC també es pot esten-dre a persones físiques o jurídiques privades que siguin concessionàries de serveis, perceptores de subvencions, que executin obres per al sector públic o que tinguin atribuïda la gestió de serveis públics.

L’Oficina Antifrau de Catalunya ha de cooperar amb la resta d’institucions i no pot complir funcions corresponents a l’autoritat judicial, el Ministeri Fis-cal o la Policia Judicial, ni tampoc pot investigar els mateixos fets que ja siguin objecte de llurs investi-gacions. Així mateix, les administracions públiques han d’auxiliar amb celeritat i diligència l’OAC en l’exercici de les funcions que li corresponen.

El passat mes de desembre va entrar en vigor la Llei 14/2008, de 5 de novembre, de

l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Es tracta d’una institució, adscrita al Parlament

de Catalunya, específicament dirigida a preservar la transparència i la integritat de

les administracions i del personal al servei del sector públic de Catalunya.

Per Joan Rabaixet

Qualsevol persona es

pot adreçar a l’OAC per

comunicar presumptes

actes de corrupció,

pràctiques fraudulentes

o conductes il·legals que

afectin els interessos

generals o la gestió dels

fons públics

Catalunya institueix

l’Oficina Antifrau

Oberta a tothom

Qualsevol persona es pot adreçar a l’OAC per co-municar presumptes actes de corrupció, pràctiques fraudulentes o conductes il·legals que afectin els interessos generals o la gestió dels fons públics. Un cop dutes a terme les actuacions d’investigació, l’Oficina Antifrau emet un informe raonat que es tramet a l’autoritat competent i, si s’escau, al Mi-nisteri Fiscal o a l’autoritat judicial.

El director de l’OAC serà elegit pel Parlament de Catalunya per a un únic mandat de nou anys. Da-vant d’aquesta càmera, el director haurà de retre compte anualment de la gestió de l’Oficina amb una memòria que serà pública.

Els nostres recursos

L

a Guàrdia Urbana i la Direcció de Mobilitat han posat en marxa una nova passarel·la de comunicacions per tramitar de manera au-tomàtica les avaries dels semàfors de la ciu-tat. La nova aplicació informàtica del Mycelium permet comunicar de forma immediata l’afectació que la incidència suposa per a la circulació, regis-trar on-line els terminals que no funcionen i fer un seguiment del temps de reparació de l’avaria. Els operadors de la Sala Conjunta activaran l’aplicatiu per comunicar i/o sol·licitar intervenció al CCTU da-vant d’incidències amb codi 2030 (incidència en semàfors afectant cruïlla) i 2031 (incidència en un semàfor sense afectar cruïlla).

Per agilitzar la resposta s’han establert tres ni-vells de prioritat: normal, mitja i urgent. Es consi-dera incidència de prioritat normal aquella que no requereix la presència d’una patrulla ni la col·loca-ció de senyals de trànsit; de categoria mitja la que únicament requereix senyalització; i urgent la que demanda tant senyalització com la presència d’una patrulla per regular el trànsit.

Tasques repartides

Com a novetat, ara serà el CCTU –i no l’opera-dor– qui tanqui definitivament les incidències nor-mals un cop reparat el semàfor. Pel que fa a les in-cidències de prioritat mitjana i urgent, seran ges-tionades directament per l’operador de la Sala Conjunta amb el territori corresponent. A més, s’ha activat un cercador de consultes que recull totes les incidències que han estat notificades al CCTU i que permet observar-ne l’evolució a través del Mycelium.

2 2

Un nou botó permet als agents de la Sala Conjunta accedir al gestor d’avaries en semàfors.

El Centre de Control de Trànsit Urbà (CCTU) i la Sala Conjunta compten amb una

no-va passarel·la de comunicacions per rebre, transmetre i gestionar amb agilitat les

avaries semafòriques de la ciutat, minimitzant d’aquesta manera l’afectació al

tràn-sit. El nou sistema permet els agents veure la progressió de les incidències on-line.

Nou sistema de gestió

d’avaries en semàfors

2 3

Els nous models obren la

porta a aplicacions com la

consulta de bases de dades

de la DGT i del NIP/SIP

Guàrdia Urbana equipa els seus agents amb 640 avançats dispositius PDA. Els nous

models HTC-6500 tenen més capacitat i agilitzen la tramitació de denúncies,

l’ac-cés a documentació i bases de dades i el cobrament de sancions. L’aposta

tecnolò-gica ha permès substituir els anteriors terminals i duplicar-ne la dotació.

Les noves PDA: més

modernes i operatives

E

ntre novembre i principis del 2009, la Guàrdia Urbana ha completat la renovació total dels seus dispositius PDA. Una ini-ciativa que forma part del Pla Estratègic de Siste-mes, a través del qual l’A-juntament de Barcelona vol millorar la capacitat de resposta, l’eficiència i l’efectivitat de les actua-cions dels agents al carrer. En total s’han incorporat 640 nous terminals, el do-ble dels que hi havia fins

ara. L’ampliació permetrà equipar també amb aquesta eina als agents dels districtes que endega-ran el Pla de Proximitat al llarg del 2009.

Doble velocitat

Entre les principals millores tecnològiques dels nous dispositius està una càmera de 3 megapíxels (l’anterior era d’1,3 mpx), una pantalla antireflec-tant de 3,5 polzades i un processador que

multipli-ca per dos la multipli-capacitat del model precedent. On més notaran el can-vi els agents serà en aquest darrer aspecte. Les noves PDA proces-sen a molta més velo-citat, fet que redueix considerablement els temps d’espera mentre es fan consultes o s’in-trodueixen les dades. A més, gràcies a l’actualització dels dispositius, s’han minimitzat els missatges d’error durant el cobra-ment de sancions amb targeta.

L’augment de prestacions de les PDA també permetrà incorporar-hi noves funcionalitats. Entre les que ja estan operatives, destaca la possibilitat d’annexar fotografies quan donem d’alta una in-cidència a la via pública. En un futur molt proper, està previst incorporar dues noves aplicacions amb les que es podran consultar directament les bases de dades tant de la DGT com del NIP/SIP.

Qualsevol comunicació relacionada

amb l’accés, disfuncionalitats o

propostes de millora de les PDA

podeu fer-la arribar al SSTO.

Un agent introdueix dades en la seva PDA.

2 2 44

Els nostres recursos

La FAP reconeix la tasca dels

guàrdies contra la pirateria

L

a Federació per la Protecció de la Propietat Intel·lectual (FAP) ha premiat la Guàrdia Ur-bana pel seu intensiu treball per acabar amb la pirateria. Una pràctica il·legal que el Con-sell de Gremis calcula que cada any costa als co-merciants de Barcelona uns 100 milions d’euros.

Durant l’acte, el director general de la FAP, José

Una àmplia representació del Cos va assistir a l’entrega del premi atorgat a la GUB per la Federació per la Protecció de la Propietat Intel·lectual.

El Consell de Gremis de

Comerciants xifra en 100

milions les pèrdues per la

venda ambulant a BCN

Manuel Tourné, va destacar el compromís i el paper decisiu que ha tingut el nostre Cos en el descens d’aquesta activitat. La pressió policial sobre les xar-xes de producció i distribució de CD i DVD pirates ha permès reduir en un 70% la venda ambulant d’a-quests productes als carrers de la Ciutat Comtal.

Els darrers anys, les patrulles de GUB han liderat la persecució de la pirateria a Catalunya, amb una mitjana de més de 60 actuacions al mes. Una tasca que, des del 2007, inclou sancions de fins a 500 eu-ros per als usuaris que comprin en els ‘top manta’.

L

Guàrdia Urbana ha incorporat dues noves fur-gonetes per re-novar i modernitzar la flota de la Unitat d’Ac-cidents. En la mateixa línia, en breu circula-ran els 82 nous scooters que el Cos ha adquirit per substituir les motocicle-tes de patrulla amb més ús o antiguitat.

GUB renova 84 dels seus vehicles

E

l passat dia 9 de febrer va finalitzar el ter-mini per presentar-se al concurs-oposició per a la provisió de dues noves places d’intendent de la Guàrdia Urbana de Bar-celona (una en torn lliure i una altra en torn de promoció interna) i set places d’inspector (quatre d’elles en torn lliure i unes altres tres en torn de promoció interna).

Un apunt d’història

La lleva de

la Transició

En plena voràgine política a Espanya, tot just encetada la Transició, l’Escola de la

GUB acollia una nova promoció de joves aspirants a agent, la número 42.

R

ecordo que era un dia fred d’hivern, però també força clar i solejat. Després d’haver passat per una oposició adequada a les ne-cessitats d’aquells temps, el 2 de febrer de 1976 ens incorporàvem a l’Escola de la Guàrdia Ur-bana uns 80 joves integrants de la Promoció 42. Ens trobàvem davant d’una nova experiència que marca-ria el destí de la nostra vida.

En aquell moment, els 10.000 funcionaris de l’A-juntament estaven immersos en una dura lluita con-tra els responsables polítics a causa de la seva precà-ria situació econòmica i laboral. Encara resta a la memòria col·lectiva la vaga, les concentracions i mar-xes massives, les assemblees, així com el tancament que van fer a les Cases Consistorials la tarda i nit del 17 de febrer de 1976. Una acció que va finalitzar amb l’entrada violenta de la Policia Armada llençant gasos lacrimògens, i amb una marxa nocturna fins a la ca-serna de Bombers del carrer Provença, acompanyada amb les sirenes dels camions i les ambulàncies.

El 18 de febrer de 1976, els Bombers i la Guàrdia Urbana de Barcelona van ser militaritzats. Així se’ls lligava de mans

i peus, restant sotmesos a unes normes que els impe-dirien cap mena de manifestació i/o vaga laboral. Ja podeu imaginar-vos en quines condicions entràvem a l’Escola! No enteníem res del que passava. D’un dia per l’altre, els nostres companys portaven una ‘M’ adossa-da a la jaqueta de l’uniforme i pels passadissos de Pre-fectura vèiem militars d’alta graduació d’un costat cap l’altre que, desorientats, s’havien fet càrrec de les reg-nes del Cos. Quina situació! Ens van agafar gareg-nes d’es-campar la boira. Pensar que tornàvem a una disciplina militar, quan feia quatre dies que n’havíem sortit! Però, poc a poc, les coses es van anar solucionant, mentre nosaltres, amb molta vocació, només pensàvem obses-sivament en el lloc on ens destinarien.

En aquella època, l’Escola de la GUB estava situada a la planta baixa de Prefectura i els cursos duraven 5 mesos. La formació estava enfocada a preparar els agents per a tasques policials com regular a braç el trànsit, patrullar en moto, atendre amb rigor els ac-cidents, vigilar les zones turístiques, intervenir en la venda ambulant o fer patrulla preventiva de les zo-nes amb inseguretat ciutadana. Però, sobretot, ens preparaven per dur a terme la vigilància de les de-marcacions d’un districte (el que anomenàvem ‘guàr-dia de barri’). El 2 de juliol de 1976, l’inspector en cap de la Policia Municipal, Sr. Ramon Trepat i Andreu, ens va lliurar la credencial de pit en un acte comme-moratiu a l’Escola. Ara, quan fa gairebé 33 anys d’a-quell dia, vull rendir homenatge amb aquest article als professors i col·laboradors de l’Es-cola de la GUB. I, sobretot, als seus prota-gonistes: nosaltres! 80 joves il·lusionats dels que, avui, només 31 seguim encara en actiu.

2 5

Per Joaquim Arandes

Qui els reconeix? Tres agents de la promoció 42 fotografiats en la seva presentació, el 1976.

2 6

Seguretat i Mobilitat

I

mpulsar mesures per afrontar la mobilitat creixent i diversa de Barcelona, garantint tots els usos de l’espai urbà, però sense hipotecar la qualitat de vida, el medi ambient ni la fluïdesa del trànsit”. Amb aquest objectiu va néixer, ara fa una dècada, el Pacte per la Mobilitat. Un instrument de treball i un fòrum de debat, del que formen part l’Ajunta-ment i una seixantena d’enti-tats i associacions vinculades amb la mobilitat a Barcelona.

Durant aquests 10 anys, el Pacte ha apostat per continuar la inversió en transport públic, millorar la seguretat viària i la gestió del trànsit, així com per la conscienciació ciutadana sobre l’ús excessiu del vehicle privat. Mesures dirigides a construir un model de ciutat més sostenible, amb polítiques en mobilitat acordades per consens.

El Pacte per la Mobilitat de Barcelona tanca l’any de celebració dels seus deu anys

d’e-xistència renovant el compromís d’una mobilitat més sostenible. La sessió plenària,

celebrada el 9 de desembre, va fixar els tres eixos de treball pel 2009: el

desenvolu-pament del Pla de Mobilitat Urbana i l’ampliació de l’Àrea Verda i de les Zones 30.

El Pacte aposta per

pacificar el trànsit

L’Ajuntament aposta per

regular l’estacionament

amb la creació de noves

places d’Àrea Verda, Zona

Blava, motos i C/D, i per

pacificar el trànsit

estenent les Zones 30

El regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, i la directora del Pacte per la Mobilitat, Clara de Yzaguirre, durant la sessió plenària celebrada el passat 9 de desembre.

Ordenar la ciutat

La Sessió Plenària del Pacte, celebrada al Palau de Mar el passat 9 de desembre, va presentar l’a-posta municipal en matèria de mobilitat per al 2009. Una aposta que passa per tres eixos fona-mentals: el desenvolupament del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona, l’ampliació de l’Àrea Verda i la implantació de noves Zones 30.

“

Més aparcament reservat

La nova regulació de l’estacionament incremen-tarà l’Àrea Verda en 16.066 noves places i en 2.161 la Zona Blava. També es crearan 6.604 nous aparca-ments per a motos i 1.250 reserves de càrrega i descàrrega. En l’ampliació de l’Àrea Verda, l’Ajunta-ment ha tingut en compte paràmetres com la den-sitat de població de cada zona, el seu volum d’acti-vitat comercial i de serveis, la pressió d’estaciona-ment o l’existència i ocupació de la Zona Blava, a partir de la pròpia demanda dels veïns.

L’aposta per les Zones 30

En dos anys, els accidents en les primeres Zones 30 que es van implantar a Barcelona han caigut fins a un 16,3 %. Per aquest motiu, a finals del 2008 l’Ajuntament va estrenar noves àrees de pa-cificació de la circulació a Can Peguera i Pedralbes, i durant el 2009 n’implantarà als barris d’Horta, el Farró-Putxet, Sant Ramon, El Clot i Camp de l’Ar-pa, i a l’entorn de la Gran Via i el carrer Guipúscoa. El 2010, la xarxa de vies 30 s’estendrà per Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Gràcia, tot i que també s’està estudiant pacificar alguns trams de l’Eixam-ple, Sarrià o Trinitat Vella.

2 7

Aprendre comparant

El Cicle de Conferències del Pacte és

una eina cabdal per intercanviar

coneixements i experiències amb

altres ciutats europees. Londres,

París, Lió i Viena van ser convidades

durant el 2008 per explicar les seves

experiències de mobilitat urbana i de

gestió del transport públic. Al llarg de

l’any passat també es van organitzar

jornades tècniques al voltant de temes

com els combustibles alternatius.

Projectes amb premi

El Pacte reconeix cada any les millors

iniciatives en la gestió de la mobilitat

urbana sostenible. Enguany, el vuitè

Premi Pacte per la Mobilitat va ser per

al BICICampus. Un programa del

Bici-cleta Club de Catalunya (BACC), la

UPC i la UB, per difondre l’ús de la

bici en els desplaçaments dins l'àmbit

universitari. Així mateix, es va distingir

amb una menció especial a l'APAT, en

el 40è aniversari d’aquesta entitat

dedicada a ajudar a víctimes d’accidents

de trànsit i a la conscienciació social de

la sinistralitat. Menció especial rebé

també la Mesa de Mobilitat del Delta

del Llobregat, la qual promou un canvi

en els hàbits de mobilitat dels ciutadans

que treballen en aquest territori.

Els guardonats amb el VIII Premi Pacte per la Mobilitat.

2 8

Seguretat i Mobilitat

Vehicles híbrids, hidrogen substituint la benzina, car sharing i moltes més

propos-tes van presentar-se a la conferència anual POLIS, la xarxa de ciutats europees per

la mobilitat, que enguany es va celebrar a Barcelona. Experts de tot el continent

van intercanviar experiències sobre el transport urbà sostenible.

BCN acull als experts

europeus en mobilitat

M

és de 250 responsables de mobilitat de les principals ciutats europees es van reunir a Barcelona els passats 25 i 26 de novembre en la conferència POLIS per exposar els seus prototips i plans de mobilitat i per intercanviar impressions amb els seus col·legues comunitaris.

Durant les jornades es van exposar experiències pilot de l’àmbit de la investigació i la innovació en mobilitat sostenible, i es van presentar les noves tecnologies relacionades amb el sector. Tecnologies com els cotxes microhíbrids, amb un motor tèrmic i un d’elèctric que redueixen les emissions i el con-sum de combustible en un 20%. El car sharing –l’ús compartit de vehicles privats– i el bicing europeu, també van compartir protagonisme amb altres me-sures més trencadores, com els peatges urbans de Londres o els controls d’accés a determinades zones del centre de Roma a hores concretes per evitar les congestions.

Maridatge públic-privat

L’alcalde Jordi Hereu va inaugurar les jornades fent especial incidència en la necessitat d’una col·laboració estreta entre el sector públic i el privat per aconseguir una gestió òptima de la mobilitat a les ciutats, i va recordar la necessitat d’impulsar la cultura cívica per crear ciutadans responsables i re-duir l’accidentalitat. Hereu també va anunciar que Barcelona tornarà a acollir la conferència POLIS l’any vinent, una reelecció que ratifica el lideratge de la ciutat en l’àmbit de la mobilitat sostenible. D’altra banda, Francesc Narváez, regidor de Mobili-tat de Barcelona i president de POLIS, va remarcar

la satisfacció de l’organització per haver contribuït al Green Paper, el document que fixa les bases de la política europea de mobilitat urbana, aprovat per la Comissió de les Comunitats Europees l’any 2007.

La conferència POLIS va reunir a Barcelona més de 250 responsables de mobilitat d’arreu d’Europa.

2 9

11.000 bicis passen

cada mes pel taller

El Bicing ha estrenat noves instal·lacions al costat de Glòries per dotar la zona est

de la ciutat d’un servei més eficient. Es calcula que cada bicicleta passa pels tallers

de reparacions un parell de cops al mes, un ritme que feia necessari ampliar les

in-fraestructures dedicades al seu manteniment.

R

odes punxades, frens desgastats, manca de timbre o de llums, són algunes de les avaries més co-muns del Bicing. I no és d’es-tranyar, amb 180.000 usuaris fent una mitjana de 35.400 usos diaris. Les 6.000 bicicletes que conformen la flota de llo-guer passen pels tallers aproximadament dos cops al mes, on un equip de mecànics els fa la posada a punt. Fins ara, totes les reparacions se centralitzaven a la nau de la Zona Franca, però, per tal de millorar el servei de la zona est de la ciutat, al de-sembre es van inaugurar unes noves ins-tal·lacions del Bicing al carrer Castella.

Una nau de 1.200 metres quadrats que agrupa una zona de reparacions i proves, gestió del servei a temps real i atenció a l’usuari.

Nou rebut electrònic

Una de les millores del servei ha estat la creació del rebut electrònic. Un sistema que informa els usuaris del correcte o incorrecte ancoratge de la se-va bicicleta a través d’Internet, sempre que aquests ho sol·licitin en deixar-la a l’estació.

El rebut electrònic informa

l’usuari a través d’Internet

del correcte o incorrecte

ancoratge de la bicicleta

Bicing ecològic

Barcelona compta actualment amb un

total de 384 estacions de bicing

repartides pels diferents districtes de

la ciutat. Aquest apropament a tots els

barris ha suposat un increment del

nombre d’usuaris del servei, que ja

arriba als 181.962 abonats. Durant

l’any 2008 es van comptabilitzar més

de 12 milions d’usos, amb una

distància total estimada de 33,2

milions de quilòmetres recorreguts.

Desplaçar-se aquesta mateixa distància

en cotxe hagués suposat l’emissió de

5.316 tones de CO

₂

.

Els mecànics posen a punt diàriament unes 400 bicicletes als tallers de Zona Franca i Glòries

3 0

Parlem de

Intel·ligència policial

A

ra venim del desa-llotjament de l’Ate-neu Popular de Vall-carca. Hi hem dei-xat un equip operatiu durant tot el dia, per si organitzen una manifestació de protesta. En aquest cas, preveurem els ris-cos en base a la informació del departament i el cap decidirà què cal fer”, relata el sotsins-pector Víctor Gibanel. Així tre-balla el Servei d’Informació, Documentació i Anàlisi. Inte-grat a la Divisió de Seguretat, el departament el formen una dotzena de guàrdies dedicats a tasques d’intel·ligència: un sot-sinspector, dos caporals, cadas-cun dels quals encapçala un equip operatiu de tres agents, i tres agents més encarregats de l’àrea d’agenda, documentació,

anàlisi i arxiu. “Estudiem tots els esdeveniments de la ciutat que puguin afectar la mobilitat o la segu-retat. Elaborem informes de risc i agendes setma-nals amb els actes previstos, incidint especialment en aquells que organitzen els col·lectius radicals”, explica el cap del Servei.

A banda de saber què passa en tot moment a Barcelona, els equips d’informació donen suport a Fiscalia i Judicatura en investigacions puntuals, i col·laboren activament amb altres policies. Prova d’això són els cinc diplomes amb què recentment la Guàrdia Civil va voler agrair la seva col·laboració en la lluita contra el crim organitzat. Els cos de po-licia del Ministeri de Defensa va premiar, durant els seus actes patronals amb motiu de la Verge del Pi-lar, al Servei d’Informació de la GUB en conjunt i a quatre dels seus integrants a títol individual.

“Tenim ulls a tot arreu

perquè no podem estar

presents les 24 hores al

carrer”, explica Gibanel

“

Els integrants del Servei d’Informació solen treballar de paisà per passar inadvertits en qualsevol escenari.

De nord a sud i d’est a oest, el Servei d’Informació, Documentació i Anàlisi de la

Guàr-dia Urbana està assabentat de tot el que es mou a la ciutat. Una cèl·lula

d’intel·ligèn-cia que vetlla per la seguretat tant dels ciutadans com dels companys, i que ajuda a

planificar i executar els serveis operatius que es duen a terme a Barcelona.

3 3 11

mentals perquè ells ens informen d’allò que potser desconeixem i nosaltres els donem pautes per evi-tar incidències i mantenir un grau de seguretat òp-tim. La informació és un flux constant, un feedback continu”.

Pàgines web, fòrums, xats... Internet també és una font d’informació molt valuosa. Per això, els agents se submergeixen cada dia a la xarxa per as-sabentar-se de tota la informació no oficial que apareix en fòrums, xats i webs, i estar al corrent de les festes alternatives, les manifestacions no auto-ritzades i de tot allò que pugui suposar un trenca-ment de la convivència a la ciutat.

Els moviments més actius

El dos equips operatius del Servei són

especialistes en seguir l’activitat dels

diversos col·lectius socials amb

presència a Barcelona. “Els okupes són

molt lineals. En els darrers cinc anys

gairebé no han tingut variacions”,

comenta el cap del departament,

alhora que apunta que “les bandes

llatines aquí no tenen el risc que poden

tenir a Madrid”, on són molt més

violentes. D’ençà que van ser

legalitzats com a associació cultural, els

Latin Kings no produeixen gaires

queixes més enllà de l’ús intensiu de la

via pública. Si bé, darrerament, el

Servei d’Informació ha detectat un cert

rebrot de les baralles entre bandes

d’aquesta mena.

Els ulls de la ciutat

Barcelona té més de 1.700 quilòmetres de ca-rrers, una extensió on s’agrupen realitats socials de tota mena que fan de la ciutat una de les més cos-mopolites i multiculturals del món. Per això no és factible que 12 persones cobreixin tot el territori. “Tenim ‘ulls’ a tot arreu perquè no podem estar 24 hores al carrer”, afirma el sotsinspector. El treball de camp que fan els dos equips operatius del servei es complementa amb la informació que reben de totes les UT de la Guàrdia Urbana, així com dels EATOS, de la UNOC i de la UPAS. “Ens nodrim de tots els dis-trictes. Mensualment ens reunim amb els agents perquè ens expliquin com estan els barris”.

Gibanel aclareix que no tenen confidents ni ‘xivatos’, però que sí que compten amb col·labora-dors que no pertanyen als cossos de seguretat, com ara tècnics de l’Ajuntament i persones d’àmbits molt diversos: transports, comerç, indústria i un llarg etcètera. “Aquestes col·laboracions són

fona-El Servei s’estructura en

dos equips operatius i un

tercer dedicat a l’anàlisis

de tots els actes de BCN