MESURA DE GOVERN
Barcelona, 15 de juny de 2009
1. INTRODUCCIÓ
L’any 1992 es va celebrar a Rio de Janeiro la Conferència de les NacionsUnides per al Medi Ambient i el Desenvolupament, que va aplegar a caps d’estat, representants d’organitzacions governamentals i no governamentals, responsables municipals, científics, tècnics i empresaris de 179 països. En aquesta trobada mundial, també coneguda com a
Cimera de la Terra, es van analitzar els principals problemes ambientals, socials i
econòmics amb què s’enfrontava la humanitat i es van debatre estratègies per assolir un model de desenvolupament que cobreixi les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves.
Era el naixement de l’Agenda 21, un pla de treball que té l’objectiu de guiar la política i la gestió dels governs vers el desenvolupament sostenible. L’Agenda 21 no és només una declaració de principis, és un programa d’actuacions obert per fer front als problemes globals i locals de la humanitat des d’una perspectiva ètica. És, per tant, un compromís polític al més alt nivell de cooperació.
Dos anys després de la Cimera de la Terra, es va celebrar a Aalborg (Dinamarca) la primera Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles. D’aquesta trobada en sorgí la Carta d’Aalborg, un document on les ciutats europees es van comprometre a participar en les iniciatives locals de l’Agenda 21, desenvolupant programes que permetin avançar cap a la sostenibilitat urbana.
A la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible, celebrada a Joahnnesburg l’any 2002, es va comprovar la importància que juga el món local en la traducció dels objectius generals en actuacions concretes.
Arreu del món, centenars de ciutats i pobles treballen ja en iniciatives de l’Agenda 21, demostrant la rellevància que tenen les iniciatives locals en problemes d’àmbit global. Barcelona també s’hi ha compromès.
Barcelona va aprovar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat-Agenda 21 de Barcelonael 9 de juliol de 2002. Va ser la culminació de quatre anys de treball intens per diagnosticar, fer propostes i construir consens sobre els principals objectius que havíem d’assolir per avançar cap a una ciutat més sostenible.
El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat - amb més de cent representants d’entitats cíviques i ambientals, d’empreses, del món universitari, dels grups polítics i de les institucions- ha liderat aquest procés. En una primera fase (1998-99), va treballar per definir els principals reptes de Barcelona i proposar els objectius que ens havíem de marcar. En un segon moment, el Consell va convidar tota la ciutadania a participar en l’elaboració del compromís col·lectiu mitjançant debats als districtes, sessions de prospectiva, diàlegs temàtics i participant al fòrum virtual.
Barcelona va aprovar el seu pla d’acció l’any 2006. Però cada empresa, associació, escola, universitat, col·legi professional o sindicat, i fins i tot cada llar i cada persona, pot fer el seu pla d’acció per la sostenibilitat. Tal com diu el preàmbul del Compromís, sostenible vol dir també corresponsable.
L’Agenda 21 de Barcelona és, doncs, la suma de tots els plans d’acció, per modestos que siguin, que la ciutat, les seves organitzacions i la ciutadania en general sapiguem posar en marxa. Des del seu naixement el 2002, el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat ha anat donant els seus fruits a través d’un ventall d’actuacions ambientals i socials en àmbits tant diversos com l’energètic, l’educatiu, la gestió de l’aigua, el benestar social o la salut pública.
En aquest procés de transició cap a la sostenibilitat, les administracions públiques tenen una responsabilitat principal: la d’impulsar polítiques i programes que responguin als principis del desenvolupament sostenible. Així, un dels objectius plasmats en els últims PAMs és el de repensar la ciutat en clau de sostenibilitat. I el districte, com a ens de l’administració més proper a la ciutadania, ha de ser un agent actiu i exemplificador en el disseny i aplicació d’aquestes polítiques.
En el PAD del districte de Les Corts es recull el compromís del mateix districte amb el desenvolupament sostenible i amb la millora de la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. I és en aquest context que es presenta aquesta mesura de govern, que vol ser un instrument de treball operatiu que dirigeixi les accions sostenibles del districte fins el 2011.
La present mesura de govern pretén, a més, convertir-se en la plasmació pràctica de l’Agenda 21 del districte de Les Corts, tant pel que fa a la metodologia de la seva redacció i aplicació com pel que suposa de lligam dels objectius més estrictament ambientals amb d’altres d’especial dimensió social, com els referits al foment d’una economia social i sostenible, comerç just, contractació amb valor social afegit o polítiques d’inclusió social.
2. ESTRATEGIES D’ACCIÓ
Si volem liderar processos de canvi, demanar esforços i compromisos a la ciutadania, esdevé obligatori, per coherència, predicar amb l’exemple. És per això que apostem estratègicament per donar prioritat a les accions que persegueixen la responsabilitat de la pròpia organització municipal en la seva ambientalització. Aquesta és una tasca col·lectiva que afecta totes les persones que intervenen en el dia a dia del districte, des dels treballadors i treballadores als responsables polítics: tothom pot contribuir a la cura del medi ambient, fent un ús racional i eficient dels recursos, i l’organització del districte ho ha de facilitar i impulsar.
Tanmateix seguirem promocionant la cultura de la sostenibilitat entre la ciutadania, essent l’Aula d’Educació Medi Ambiental un eix important d’aquesta tasca, entre d’altres.
3. OBJECTIUS ESTRATEGICS
OBJECTIUS ESTRATÈGICS MESURA
PAD
LINIA ACCIO AGENDA 21
REDUIR EL CONSUM ABSOLUT DE PAPER DEL DISTRICTE 10.1 5.8
UTILITZAR ÚNICAMENT PAPER RECICLAT 10.1 5.8
REUTILITZAR EL PAPER 10.1 5.8 / 6.2
INCREMENTAR PROGRESSIVAMENT I QUAN SIGUI POSSIBLE, L’EDICIÓ DE PRODUCTES DE COMUNICACIÓ IMPRÈS EN PAPER RECICLAT
10.1 5.8
UTILITZAR SERVEIS D’IMPREMTA RESPONSABLE AMB EL MEDI AMBIENT EN ELS CASOS EN QUE NO S’UTILITZI LA IMPREMTA MUNICIPAL
10.1 5.8
REDUIR EL CONSUM D’AIGUA A LES DEPENDENCIES DEL DISTRICTE 7.1 5.2 / 5.4
REDUIR EL CONSUM ENERGETIC A LES DEPENDENCIES DEL DISTRICTE
7.1 5.2 / 5.4
ESTALVIAR ENERGIA I IMPULSAR NOUS MODELS ENERGÈTICS I DE DESENVOLUPAMENT
7 5.4 7 5.5
INCREMENTAR LA UTILITZACIÓ DE PRODUCTES RECICLATS AL DISTRICTE
10.1 5.10
INCREMENTAR LA CONTRACTACIÓ AMB EMPRESES D’ALT VALOR AFEGIT SOCIAL I AMBIENTAL
10.1 9.1
INCREMENTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA ALS CENTRES CÍVICS 10.2 6.7
APROXIMAR ELS PUNTS DE RECOLLIDA SELECTIVA A LA CIUTADANIA 10.2 6.7
INCORPORAR ELS CRITERIS I OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PLA DE MEDIA AMBIENT EN ELS CONTRACTES DE GESTIÓ DELS EQUIPAMENTS
10.2 9.1
PROMOCIONAR LA CONSCIÈNCIA MEDIAMBIENTAL ENTRE LA CIUTADANIA I LES ENTITATS
10.1 / 10.1.5
9.7 / 9.5
IMPULSAR LES ACCIONS DE L’AGENDA 21 ESCOLAR 10.1.3 9.7
DIFONDRE EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA SOSTENIBILITAT-AGENDA 21 DE BARCELONA
PLA D’ACCIÓ INTERN
OBJECTIUS ESTRATÈGICS
Mesura PAD
Línia d’acció Agenda 21
ACCIONS A DESENVOLUPAR 1 REDUIR EL CONSUM
ABSOLUT DE PAPER DEL DISTRICTE
10.1 5.8 1.1.- Emissió d’una circular interna fixant les instruccions tendents a la consecució d’aquest objectiu (com són la realització de fotocopies a doble cara de manera ordinària, revisió de l’ortografia abans d’imprimir, imprimir nomes si és necessari, imprimir a doble cara de manera ordinària, etc.)
1.2.- Configuració per defecte de la impressió a doble cara en totes les impressores que ho permetin
1.3.- Incorporació progressiva d’ impressores de doble cara en les noves compres (mínim una per departament).
2 UTILITZAR ÚNICAMENT PAPER RECICLAT
10.1 5.8 2.1.- Comprar únicament paper reciclat
3 REUTILITZAR EL PAPER 10.1 5.8 6.2
3.1.- Recollir el paper usat per safates a les impressores i fotocopiadors
3.2.- Elaborar blocs de notes amb paper usat (sense dades personals) i distribuir-los pels departaments.
3.3.- Deixar de comprat tacos i calendaris de sobretaula.
4 INCREMENTAR PROGRESSIVAMENT L’EDICIÓ DE
PRODUCTES DE
COMUNICACIÓ IMPRÈS EN PAPER RECICLAT
10.1 5.8 4.1.- Revisar els productes de comunicació impresa i planificar anualment la seva impressió en paper reciclat quan sigui possible
5 UTILITZAR SERVEIS D’IMPREMTA
RESPONSABLE AMB EL MEDI AMBIENT
EN ELS CASOS QUE NO S’UTILITZI LA IMPREMTA MUNICIPAL
10.1 5.8 5.1.- Contractar impremtes que tinguin l’ISO de gestió ambiental.
6 REDUIR EL CONSUM D’AIGUA A LES DEPENDÈNCIES DEL DTE.
7.1 5.2 5.4
7 REDUIR EL CONSUM ENERGÈTIC A LES DEPENDÈNCIES DEL DTE.
7.1 5.2 5.4
7.1.- Dur a terme una campanya de sensibilització entre el personal del districte. 7.2.- Instal·lar, com a prova pilot, un sistema de sensors de presència en els serveis de la GU.
7.3.- Incorporació del sistema de sensors de presència en el projecte d’ampliació de la seu del Dte.
7.4.- Instal·lar, si s’escau, sensors de presència en totes les dependències del Dte.
8 ESTALVIAR ENERGIA I IMPULSAR NOUS MODELS ENERGÈTICS I DE DESENVOLUPAMENT
7 5.4
5.5
8.1.- Estudiar la idoneïtat d’equipar amb plaques de captació d’energia solar els equipament del districte que encara no en disposen.
8.2.- Executar aquestes instal·lacions en cas que siguin viables.
9 INCREMENTAR LA UTILITZACIÓ DE
PRODUCTES RECICLATS AL DISTRICTE
10.1 5.10 9.1.- Dur a terme una campanya de sensibilització entre el personal del Dte. 9.2.- Adquirir gots reutilitzables per posar a disposició del personal del Dte.
9.3.-Adquirir tòner reomplible per les impresores que el puguin utilitzar, preferiblement a empreses d’interès social. 10 INCREMENTAR LA
CONTRACTACIÓ AMB EMPRESES D’ALT VALOR AFEGIT SOCIAL I AMBIENTAL
10.1 9.1 10.1.- Contractar els càterings a empreses d’alt valor afegit social.
10.2.- Afavorir la contractació responsable en els contractes de serveis.
10.3.- Adquirir cafè de comerç just per les màquines expenedores.
10.4.- Contractar serveis de missatgeria ecològica
11 INCREMENTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA ALS CENTRES CÍVICS
10.2 6.7 11.1.- Comprovar la idoneïtat dels sistemes de recollida selectiva instal·lats als centres cívics.
11.2.- Instal·lar els que es considerin adients per corregir les possibles deficiències que es detectin
12 APROXIMAR ELS PUNTS DE RECOLLIDA
SELECTIVA A LA CIUTADANIA
10.2 6.7 12.1.- Instal·lar punts de recollida selectiva per a petits objectes en centres cívics i biblioteques.
12.2.- Analitzar el seu funcionament i ampliació progressiva, si s’escau, al màxim d’equipaments possibles.
13 INCORPORAR ELS CRITERIS I OBJECTIUS ESTRATEGICS DEL PLA DE MEDI AMBIENT EN ELS CONTRACTES DE GESTIÓ DELS
EQUIPAMENTS
10.2 9.1 13.1.- Crear un grup de treball entre el dte. i els directors dels equipaments per fer el seguiment dels objectius del Pla.
14 PROMOCIONAR LA CONSCIÈNCIA
MEDIAMBIENTAL ENTRE LA CIUTADANIA I
10.1 10.1.5
9.7 9.5
14.1.- Consolidar els serveis de l’aula mediambiental.
consells mediambientals.
14.5.- Dur a terme una campanya de sensibilització i difusió de la sostenibilitat entre les entitats del dte.
14.6.- Fer sostenibles les pràctiques d’organització de la festa, amb especial esment al tractament dels residus.
15 IMPULSAR LES ACCIONS DE L ’AGENDA 21
ESCOLAR
10.1.3 9.7 15.1.- Donar informació i assessorar les direccions dels centres del dte. per a promoure la seva incorporació a l’Agenda 21 escolar.
15.2.- Difondre les accions que estan desenvolupant els centres del dte. entorn l’Agenda 21, en el Consell escolar, a través del BI de la web, etc.
15.3.- Desenvolupar el projecte “Cuidem el planeta” amb els CEIPs de Les Corts.
16 DIFONDRE EL
COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA
SOSTENIBILITAT-AGENDA 21 DE BARCELONA
10.1.1 9.3 16.1.- Instal·lar un stand específic a la Mostra d’Entitats del Dte.
16.2.- Fer difusió del Compromís en els diferents Consell Sectorials.
ACCIÓ GENÈRICA I TRANSVERSAL A DESENVOLUPAR
