• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 079, núm. 17 (20 maig 1992)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 079, núm. 17 (20 maig 1992)"

Copied!
28
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari Consells Municipals de Districte

Actasessió27-111-1992 554 Districte 10. Sant Martí. Acords sessió 30-IV-1992 576

Acordssessió 24-IV-1992 568

Anuncis

Comissió de Govern Concursos 577

Actasessió 20-111-1992 571 Anuncis publicats en el BOP dels dies 1 al 30

Acords sessió 10-IV-1992 573 d'abril de 1992 577

10:

Ajuntament

mF

de Barcelona

IPAL Núm.

(2)

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió celebrada el dia 27 de març

de 1992, i aprovada

el dia

24 d'abril de 1992

Al Saló de laReina Regent de la

Casa de la Ciutat

de

Barcelona, el dia vint-i-set de març de mil nou-cents

noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari, en

sessió

ordinària de primera

convocatòria,

sota

la

presidència

de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i

Mira. Hi

concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i

Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i

els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i

Garriga, Joaquim

de Nadal i Caparà, Juan

José Ferreiro i

Suàrez, Joan

TorresiCarol, Antoni Santiburcio i Moreno, EnricTruñó i

Lagares, Albert Batlle

i Bastardas,

Guerau Ruiz i Pena,

Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina

Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc

Narvàez

i

Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i

Mas-joan, Francesc

Trillas i

Jané,

Josep

M. Vegara i

Carrió,

Antoni Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep

Caminal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Sama¬

ranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera

i Ortiz, Teresa

Perelló i Do¬

mingo, Fèlix Amat Parcerisa,

Antoni Marcet i

Rocabert,

Daniel Fabregat i Llorente, Modest

Batlle i Girona,

Joan

Puigdollers i Fargas, Joan

Antoni Audet i Novell,

Josep

L. Olmedo i López, Jaume Alsina i

Oliva,

Enric

Lacalle i

Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernán¬

dez i Díaz, Emilio

Àlvarez

i Pérez, assistitsper I'll Im. Sr.

SecretanGeneral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica. Excusa lasevaassistència I'll lm. Sr. Francesc Vicens

i Giralt.

Hi és present l'Interventor

Municipal, Sr.

Lluís

Mata

i

Remolins.

Constatada l'existència de quòrum legal, la

Presidèn¬

cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts.

Es dóna per llegida l'acta de la

sessió anterior,

celebrada el 3 de març de 1992, l'esborrany de la qual

ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova incorporant-hi una

precisió

del

Sr. Fernández.

El Sr. Alcalde comunica lasignatura, aquesta matina¬

da, dels Pactes de condicions laborals per a tot el personal de la

Corporació

durant

el bienni

1992-1993,

que properamentes presentaran al

Consell Plenari.

En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de 1992

(NC-32),

que

determina la

composició

i

funcionament de la Comissió Tècnica d'Administració i

la Comissió d'Avaluació.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de marçde 1992,

(NC-31),

que

modifica el de 21 d'abril de

1980, relatiu ala Normativa d'Emergències.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de 1992

(NC-30),

que nomena

el Sr. Francisco

Longo i Martínez

Secretari

de la

Comissió Municipal de

Jocs Olímpics, el qual comptarà amb

l'assistència del

Director del Programa Ajuntament-Jocs

Olímpics.

El Sr. Mas observa queaquestdecret, quefa

referèn¬

ciatambé al'ocupació de la via pública ambterrasses i

vetlladors durantels Jocs Olímpics i un

període

anterior

í posterior, sostreu

temporalment

competències als

Dis¬

trictes sense que la

Comissió

de

Descentralització

hagi

estat ni tan solsconvocada pertractar aquesta qüestió

ni tampoc s'hagi fet arribar cap

comunicació

als Presi¬

dents de Districte; i que comporta uns increments

desorbitats, ja que els preus

públics

que

les Ordenan¬

ces de 1992 fixen en 88.830 pessetes per metre

quadrat en un carrer

de primera

categoria

per un

període de sis mesos, es

converteixen

en

323.000

pessetes en el cas

de

renovació de permisos i

en 1.293.600 pessetes en el cas

d'ampliació

o

de

noves

llicències, per als 77 dies compresos entre

l'1 de juliol i

el 15 de setembre. Creu que aquest Ajuntament nopot renunciara donarunsmissatges

didàctics

i, pertant,no

es potadmetre que, per una

banda, recomani modera¬

ció en els preus alsector hoteler, i per l'altra, ell

mateix

sigui el primer a apuntar-se per

fer l'agost:

en conse¬

qüència, el seu

Grup

expressa

la

seva

oposició radical

a unes tarifes que no s'han negociat amb

els gremis

afectats.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de març de 1992

(NC-23),

que

designa el

Sr. Lluís Boada i

Domènech observador al Patronat Metropolità del Parc

de Collserola en representació de l'Ajuntament

de Bar¬

celona.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia de 10 de

març de 1992

(NC-46),

que

modifica el de

27 de

setembre de 1991 reorganitzant parcialment les

Àrees

i

Sectors de l'Àmbit d'Organització i Economia.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 10 de març de 1992 pels quals es nomena:

el Sr.

Ernest

Maragall i Mira, Coordinador de

Serveis de

l'Àrea

d'In¬

formació de Base i Organització (NC-47); el

Sr. Guillem

Sánchez i Juliachs, Coordinador Adjunt a la

Gerència

dels Serveis Centrals per al desenvolupament

del Pla

Director d'Hisenda (NC-48); el Sr. Andreu Arenes

i

Rufat, Director de Serveis d'Administració Econòmica (NC-49); el Sr.

Simó

Aliana i

Magri, Director de

Serveis

d'Hisenda (NC-50); el Sr. Jaume

Castellví

i Egea,

Direc¬

tor de Serveis Generals (NC-51); el Sr. Joan

Molina

i

Vivas, Coordinador de Serveis de Patrimoni

(NC-52).

Quedar assabentatdels decrets de l'Alcaldia, de 10 de març de 1992, pels quals es nomena:

la ll ima.

Sra.

Marta Mata i Garriga, Vice-presidenta del

Districte

de

l'Eixample (NC-54); la ll·lma. Sra.

Núria Gispert i

Feliu,

Vice-presidentadel Districte de les Corts

(NC-55); l'll

im.

Sr. Joan Fuster i Sobrepere, Vice-president del

Districte

de Sarrià-Sant Gervasi (NC-56); i I'll lm. Sr. Francesc Vicens iGiralt, Vice-president del Districte de Sant

Martí

(NC-57).

El Sr. Fernández s'interessa pels criteris que s'han

seguitperferaquestes designacions i pel

nomenament

delsVice-presidents de la restade Districtes.

El Sr. Alcalde indica que el Sr. Santiburcio

aclarirà

directament al Regidor Popular aquestes

qüestions.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de

(3)

FusteriSobrepere, responsable de l'homenatgemunici¬

pal a

la

Sra. M.

Aurèlia Capmany i Famés.

Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 10 de març de

1992 (NC-59-60),

que nomenen membres

del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social: el Sr. Josep Ignasi Urenda i Bariego, com a expert; i el Sr.

Francesc Casares i Potau, en representació d'entitats socials.

Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 16 de

març de

1992 (NC-14),

que aprova la

Instrucció

sobre

adquisició

i

utilització d'articles

elaborats amb paper

reciclat, i recollida de paper usat.

Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 16 de

març de

1992 (NC-61),

que nomena l'Arxiver en cap,

Sr. Ramon Alberch i Fugueras, Comissionat executiu

per al

desenvolupament del

projecte de

creació

de

l'Institut Municipal d'Història i li n'assigna les funcions.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de març de 1992 (NC-63), que designa membre de la

Comissió de Benestar Social el Sr. Josep Ignasi Urenda

i Bariego.

Quedarassabentat del decretde l'Alcaldia, de 16 de març de 1992 (NC-64), que designa l'll im. Sr. Enric

Truñó i Lagares representant de l'Ajuntament de Barce¬ lonaen el Consell Català de l'Esport.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de

març de 1992 (NC-65), que designa la ll·lma Sra.

Carolina Homar i Cruz Vice-presidenta del Consell As¬

sessor de la Gent Gran de Barcelona.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de març de 1992 (NC-67), que designa la Sra. Carme

Turró i Vicens, Coordinadora d'Afers Socials, represen¬

tantde l'Ajuntament de Barcelona, al Comitè Local de la Creu Roja, en substitució del Sr. Miquel Lumbierres i Méndez.

Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 2 de març de

1992 pels quals, envirtut deconcurs, es nomena: el Sr.

Josep Oriol Pascual i Sampons, Director del Centre

Cívic del Coll (P-225); elSr. ArturOrtizi Estrada, Capde la Central de Comunicacions de l'Àreade Manteniment i Serveis (P-226); la Sra. Montserrat Gispert i Trias, responsable d'Educació del Districte d' Horta-Guinardó

(P-227); el Sr. Aleix Aguyé i Mas, Cap de la Oficina

Tècnica d'Obres i Instal·lacions esportives del Centre Gestor d'Esports (P-228); laSra. Miriam Cabrujai Esco-bedo, Cap del Negociat de Transports i Circulació (P-229); el Sr. Daniel Pérez i Pérez, Cap del Nucli

Orgànic de l'Oficina Administrativa de la Divisió de

Serveis Personals del Districte de Ciutat Vella (P-230); i la Sra. Montserrat Filomeno i Martí, Cap de laDivisió de

Serveis Personals del Districte de Sant Martí (P-231).

Acceptar, de conformitat amb els articles 623 del Codi Civil i 31,3 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, la donació de laquantitat de 3.000.000 pesse¬

tes, feta per la Sra.

Àngels

del Castillo i Pina; destinar l'esmentat import a atencions de la Residència d'avis

Parc del Guinardó; i sol·licitar a la Sra. del Castillo

l'ingrés de la quantitat donada ala TresoreriaMunicipal

(Partida ampliable 48106, aportacions finalistes pel Dis¬

tricte VII), en el termini dels deu dies següents a la

notificació d'aquest acord.

Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 19 de

març de 1992 (EF-146), que aprovareconeixements de

crèdit perimport de 110. 541. 309 pessetes.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 26 de març de

1992

(EF-141),

que aprova la renovació del Programa

de Pagarés aprovat

peracord plenari de 16 dejuny de

1989, que va ésser ampliat perdecret de l'Alcaldia de 25 d'abril de 1990 i ratificat pel Consell Plenari del 27 d'abril de 1990, segons els termes indicats en l'annex.

El Sr. Fernández anuncia l'abstenció del seuGrupen

aquest punt, que s'ha inclòs a darrera hora i que, per

tant, no ha pogutestudiar acuradament.

El Sr. Mas avança el vot contrari dels membres del

seu Grup a aquesta ratificació.

S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdo-llers, Audet, Olmedo, i Alsina i amb l'abstenció delsSrs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Alvarez.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 31 de desembre de 1991 (EF-679), que aprova els comptes de Cabals de la Dipositaria corresponents al quart trimestre de 1991.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 31 de desembre

de 1991 (EF-680), que aprovaels comptes de la Diposi¬ taria corresponents als Valors Independents i Auxiliars del Pressupost de 1991.

Donar conformitat al Text refós del Pla especial del Clot de laMel, d'iniciativa municipal, elaboraten compli¬ ment de l'acord de la Comissió d'Urbanisme de 29 de maig de 1991, que incorpora les prescripcions establer¬ tes en l'esmentatacord; remetreaquest Text refós ala Comissió d'Urbanisme de Barcelona als efectes de la

seva conformitat i publicació.

El Sr. Fernández pregunta per quins motius s'ha suprimit d'aquesta darrera versió del despatx d'ofici l'assabentament dels decrets de l'Alcaldia de creació del Gabinet d'Estudis Urbanístics i de designació del Consell d'Administració de l'InstitutMunicipal d'Urbanis¬

me; i el Sr. Alcalde li contestaque elSr. Armet li ho acla¬ rirà.

S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos

a l'ordre del dia:

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 20 de març de 1992, pels quals:

A) s'aprova inicialment: 1) la Modificació puntual de l'article 8è de les ordenances del Pla especial de reforma interior del Raval; i 2) l'Estudi de detall d'orde¬ nació de la semiilla limitadapel carrerde Bach de Roda, la ronda de Sant Martí, el carrer del Fluvià, i pel sòl

qualificat d'equipament amb front al carrer de Huelva; B) s'esmena l'errada material detectadaen elplànol 3.2 (Qualificació del sòl i alineacions) del Pla especial de reequipament i millora de la Prosperitat, pel que fa a la línia de separació entre les qualificacions clau 13bi clau 7a en l'illa limitada pels carrers de Santa Engràcia, del

Conflent, del Molí i d'Argullós.

El Sr. Bonet demana que l'apartat A-2), relatiu a l'Estudi de detall d'ordenació de la semiilla limitada pel

carrer de Bach de Roda, la ronda de Sant Martí, el

carrer del Fluvià, i pel sòl qualificat d'equipament amb front al carrerde Huelva quedi sobre la taula, altrament els membres del seu Grup hi votaranen contra, perquè

l'únic informe tècnic és de difícil comprensió pel que fa

a la compatibilitat de tal document amb les determina¬ cions del Pla General Metropolità; i que, si més no, tals aspectesescorregeixin abans de

l'aprovació

definitiva.

El Sr. Lucchetti fa notar que estractad'una aprovació

(4)

l'infor-me esmentat, que, tot i

ésser

difícil d'interpretar, té

caràcter favorable, poden ésser

aclarits abans

de l'a¬

provació

definitiva.

S'aprova el dictamen

amb el vot

en

contra

dels

Srs.

Cullell, Caminal, Mas, Samaranch,

Blasi, Bonet,

Collde-carrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,

Batlle i

Girona,

Puigdollers, Audet,

Olmedo, i Alsina,

pel

que

fa

a

l'apartat A-2), relatiu a

l'Estudi de detall

d'ordenació

de

lasemiilla limitada pel carrerde

Bach

de Roda, la ronda

de Sant Martí, el carrer del Fluvià, i pel

sòl qualificat

d'equipament amb

front al

carrer

de Huelva.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 20

de març de 1992,

pels quals

s'acorda:

A) la

suspensió, pel

termini d'un

any,

de l'atorgament

de llicències de

parcel·lació,

d'edificació

i

d'ender¬

rocament, en l'àmbit format per les finques següents:

carrerde l'Hospital,

núms. 109

i

123-125,

cantonada al

carrerde Sant Jeroni, núm. 1; carrer de Sant Pau, núm.

76, cantonada al carrer de Sant Jeroni,

núm. 31; i

per

les finques de l'illa del carrer

del

Marquès

de

Barberà,

núms. 20 al 30, carrer de Sant Ramon dels núms. 2 al

10, carrer de Sant Pau núms. 67 al 73,

àmbit

que es

delimitaen el plànol que figura a l'expedient;

B) la

suspensió,

pel

termini

màxim d'un

any,

de l'atorga¬

mentde llicènciesde parcel·lació,

d'edificació

i

d'ender¬

rocament en l'àmbit definit en el plànol annex a l'expe¬

dient, relatiu als criteris, objectius i solucions

generals

de planejament per a la

redacció

del

Pla especial de

reforma interior de la plaça de Sant

Cugat.

El Sr. Batlle i Girona preguntasi en l'acord

relatiu

a

la

plaçade Sant

Cugat és objecte de

ratificació

tan

sols la

suspensió

de

llicències pel termini

d'un

any en

tal àm¬

bit.

El Sr. Alcalde confirma que és així; i el Sr. Lucchetti

afegeix que la

Comissió

de Govern

aprovà els criteris,

objectius i solucions

generals de planejament

en

ús de

les competències que té atribuïdes,

però

pertoca a aquest Plenari acordar la

suspensió

de

llicències

cor¬ responent.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 6 de

marçde 1992 pel

qual s'aprova definitivament

el Projec¬

te de compensació de

propietari únic

de

la unitat

d'actuació del carrer de Plantada, núms. 2 al 10, i del

carrer del Pomaret, núms. 57 al 65.

Ratificar l'acord de laComissió de Govern de 20 de

març de 1992, pel qual s'aprova

inicialment la

modifica¬

ció del Projecte d'urbanització del carrer de Joaquim

Molins, entre els de les Corts i de Joan Güell, i del carrer de les Corts, entre els de Joaquim Molins i d'Europa.

S'aproven per unanimitat els dos

dictàmens

prece¬

dents.

ALCALDIA-PRESIDÈNCIA

QUALITAT DE VIDA

ÀREA DESALUT PÚBLICA

Aprovarel Pla municipal

d'acció sobre les

drogode-pendències 1992-1995.

El Regidor de Salut

Pública, Sr. Casas, recorda

que

el

proppassat mes de novembre

s'aprovaren les

línies

generals, definides

pel Grup de treball

creat per

aquest

Plenari, per a l'actualització del Pla municipal

d'acció

sobre les

drogodependències

a la ciutat i

també

el

compromís de

presentació

dels programes concrets,

els qualses desenvolupenaraen el document lliuratals membres del Consistori amb elsseus instruments orga-nitzatius i econòmics i els pertinents acords institucio¬

nals.

Explica que els quatre grans

eixos del Pla

han

estat:

1) actuar sobre els

col·lectius de

risc

per a

suscitar-hi

pràctiques i

hàbits saludables i

cercar

el nivell màxim

de prevenció; 2) garantir

l'atenció al drogaddicte

i

al

seu

entorn familiar per assolir l'abandó de la droga, la rehabilitació i lareinserció social; 3) garantir l'accessibili¬

tat a pràctiques

higièniques al col·lectiu

que no pot

abandonar la seva addicció; i 4) reprimir el tràfic de drogues i el mercat que

té associat i els delictes

quehi

estan relacionats; queel Pla actualitzat considera també

eixos d'actuació: 1) afavorir els processos quepermetin

una resposta equilibrada als

problemes socials

creats

pels

drogodependents, basada

en

la participació i la

col·laboracióciutadana, i2) acomodar laresposta

assis-tencial a la problemàtica derivada del consum

de subs¬

tànciesnoves; i que aquests eixos, la

decidida

voluntat

d'abordar amb rigor el problema de les

drogodepen¬

dències, lacoincidènciaenels objectius i la consciència

que el problema

exigeix

una resposta comuna,

integra¬

da i integral, han orientat els

esforços del Grup de

tre¬ ball.

Comenta, a continuació, les dades corresponents a 1991 ofertes pel sistema

d'informació

sobre les drogo¬

dependències,totdestacant que entre

els

addictes

a

la

heroïna, els serveis d'atenció i seguiment són utilitzats

cada vegada per persones de

més edat i la mortalitat

persobredosi es

localitza

en

els

heróínòmans

en

pitjor

estat desalut, deslligats dels processos

terapèutics

i

en

pitjor

situació

personal

i social;

que en

la

detecció de

nous casos de la síndrome d'immunodeficiència adqui¬

rida, s'observa un decrement (135 en el segon semes¬

tre de l'any quan en el mateix

període de l'any

1990

varen ésser 200), fetqueapunta a unacerta

estabilitza¬

ció del fenomen, ensems que, perprimera vegada

des

de 1986, el percentatge de nous malalts no

consumi¬

dors dedroguessuperael d'aquellsque

són

drogaddic-tes per via parenteral; i que segons un

estudi

fet

conjuntament amb les ciutats de Roterdam

i

Torí, el

consum de cocaïna per motius socials i

recreatius

es

dónaencontextosfestius, però vaestenent-sea noves

capes de

població

i ha comportat pocs

problemes

significatius; ara bé, la

valoració

positiva que en

fan els

consumidors, disminueix quan apareixen

problemes

d'angoixa,

taquicàrdia

o

insomni,

que

fan sortir

la

pora

l'addicció. Afegeix que les dades anteriors,

objectives i

raonablement consolidades, conviuen amb una pitjor vivència social donada l'existència de col·lectius que

porten temps en

l'addicció

i que presenten una

proble¬

màtica sòcio-sanitària més greu; i que el consum

de

l'alcohol i del tabac reclamen un enfocament específic

amb mesures que passen pel control del

compliment

de la normativa sobre la publicitat d'aquests

productes,

i la seva venda a menors d'edat i la informació a la

població afectada en

col·laboració

amb la xarxa

d'assis¬

tència primària de salut.

Com a trets més significatius del Pla del

quadrienni

1992-1995 assenyala: que es manté la

necessitat

de

treballar en la triple línia de

prevenció,

assistència

i

reinserció, però també en les línies de la

dissuasió i la

repressió; que les novesactituds dels joves que,

alhora

que rebutgen l'heroïna, fan un consum

més alt de

l'alcohol i la cocaïna, obliga a reequilibrar

l'oferta

de

(5)

que

s'amplia,

en

quantitat i

qualitat, l'oferta assistencial,

de laqual cosasón exponents concrets l'obertura d'un

nou centre d'atenció i seguiment a Nou Barris i la

posada en marxa

del Grup

de metadona per tal de facilitar la incorporació assistencial de nousgrupsd'ad¬

dictes; que s'introdueixen en la gestió del centres

assistencials nous mecanismes que premien els rendi¬ ments qualitatius i quantitatius en relació als objectius marcats inicialment per tal d'avançar així en una con¬

cepció integral del Pla; que es preveu la posada en

marxa d'un centre de crisi de vint-i-quatre hores, en

fase de definició conjuntament amb la Generalitat i la

Creu Roja; que pel que fa a la dissuasió i repressió,

sensecriminalitzar les drogodependències i els

drogad-dictes, es vol ésser sensiblea les manifestacions públi¬

ques que provoquen reaccions contràries en la pobla¬ ció, i lacoordinacióentre laGuàrdia Urbana, els Cossos deSeguretat de l'Estat, la Fiscalia i la Judicaturaperme¬

tran avançar en aquesta direcció.

Rubrica la seva intervenció dient que el consens

entreels Grups políticsi la col·laboració institucional són elements fonamentals del Pla presentat, igual que la col·laboració i els intercanvis amb les entitats cíviquesi el voluntariat, de manera que cal mantenir l'acord i el

consens; i que aquest ha estat el criteri de tots els Grups polítics que han format part del Grup de treball i han contribuït a la redacció del Pla.

El Sr. Fernández manifesta quela gravetat del proble¬

ma de les drogues reclama responsabilitat i un front

comú contra la droga que s'anteposi als interessos partidistes: peraixò, el seu Grup votarà avui favorable¬ ment el Pla presentat des de concessions recíproques de tots els Grups, eludeix fer ara una valoració d'una situació que ha estat generada per certes decisions i

mancances del Govern de l'Estat, que han incidit sobre les drogodependències a la Ciutat i a la resta d'Espa¬ nya, i opta per insistir en aquelles mesures municipals que poden contribuir a posar remei als desencerts del

Govern de l'Estat.

Amb aquest propòsit, indica que a Barcelona, mal¬ grat haver-se estabilitzat la xifra d'heróínòmans, el nom¬

bre de drogaddictes continua creixent perquè s'han

incrementat els consumidors decocaïna i d'altres estu¬ pefaents; que hi ha augmentat també el consum d'alco¬ hol per part dels menors d'edat; que cada vegada és

més freqüent observar el consum de drogues en els nostres carrers; i que, per tot això, valora positivament el Pla presentat en els seus vessants d'informació, prevenció, assistència i reinserció, peròha de criticar-ne els relatius a la dissuasió i repressió.

Com a trets positius destaca: l'increment dels recur¬

sos per a la lluita contra la droga, el control del compli¬

mentde la normativa sobre venda debegudes

alcohòli¬ ques a menors, la crida als Municipis de la rodalia perquè facin un esforç en la cobertura de la seva

població drogodependent evitant així que vingui a la nostra Ciutat, la sanció de l'abandó de xeringues a la via pública i l'obertura del centre d'atenció permanent. Tanmateix també hi assenyala alguns aspectes nega¬ tiuscom són: a) que no siguiun veritable pla de ciutat i

noprocuri involucrar en la lluita contra la

droga l'Estat i laGeneralitatreclamant al primer més mitjansjudicials i policials, i a la segona l'ampliació de la xarxa de

cobertura assistencial i recursos; i b) que no prohibeixi el consum de

drogues a la via pública (a pesar que la

nova llei de protecció ciutadanadelega en.els Alcaldes lacompetència

per sancionar-lo)entrant així en contra¬

dicció amb l'Ordenança dela Via públicaque, en elseu article 108, hi prohibeix el consum d'alcohol, incoherèn¬ cia queprobablement esdeu a la necessitat d'evitarun

conflicte amb l'altre soci minoritari del'equip de govern. Recomana que a l'hora de lluitar contra la droga, no

esfacin distincions entre si elconsum és ostentósono, en vista que fou també un error la distinció entre

droguesdures i toves.

Significa finalmentque el clixé que Barcelona és una

ciutat excessivament permissiva en matèria de dro¬ gues, no el tenen tan sols a França, com deia el Sr. Alcalde el mes de novembre, sinó també els mateixos

barcelonins; i que en la prohibició del consum de

drogues en públic cal valorar més la fortalesa del

missatge que vol transmetre, que no pas les conse¬

qüències administratives de la infracció, ja que en la lluita contra la droga, no s'ha d'anteposar la llibertat a

una malaltia que, precisament, no deixa ésser lliure.

El Sr. Lucchetti fa avinent que arribar al consens no

ha estat fàcil, sinóque ha requerit concessions recípro¬

ques i de difícil equilibri i, per això, vol felicitar els tècnics que han participaten la redacció del Pla munici¬

pal d'acció sobre les drogodependències, especial¬

ment el Dr. Spagnolo, i tots els Grupsmunicipals, perla sensibilitat que han demostrat davant el problema, que faindispensable la col·laboració institucional, donatque

ultrapassa les fronteres de la Ciutat i del país i té dimensions planetàries.

Referint-se als aspectes concrets del Pla esmentat, considera queel centre de vint-i-quatre hores potésser

un focus de conflictivitat i els seus objectius es podrien

assolir millor preparant adequadamentels centres d'as¬

sistència primària; que la prevenció queda encara molt indeterminada; que no s'ha de caure en latendència a

incriminar els drogodependents, encara que la instruc¬ ció de l'Alcaldia tracta la qüestió amb gran delicadesa; que l'abandó de xeringues a la via pública no es pot abordar exclusivament mitjançantmesures

sancionado-res i repressives de difícil aplicació, sinó que cal recor¬

rer a experiències com les posades en pràctica al País

Basc i a Roterdam; que cal ésser molt curosos amb la

identificació dels pressumptes consumidors, concepte aquestde difícil apreciació, i amb la creació del banc de

dades de persones afectadesper toxicomanies. Creu, en resum, que la lluita contra la droga i el seu tràfic, i no pascontra el drogodependent, és unade les tasques més importants que la Ciutat té entre mans; i que el Pla presentat està ben enfocat, però ha d'ésser

objecte de seguimenten el futur i de reflexió periòdica

peranar-lo actualitzant.

El Sr. Puigdollers diu que la problemàtica de les

drogues es presenta en dues escales diferenciades: la

internacional, que afecta la producció i tràfic de dro¬ gues, i la ciutadana, en la qual el contacte del toxicò¬

man amb l'entorn social provocal'alerta social i imposa

trobar solució atres tipus de problemes: a) els relatius a la salut individual delsdrogodependents, que es detec¬ ten permitjàd'unes dades de mortalitat esgarrifoses;b) els de salut pública, lligada a malalties transmissibles

com la síndrome d'immunodeficiència adquirida i la tuberculosi; i c) els de seguretat ciutadana.

Pensa que el Pla presentat pretén donar solució a

aquesta triple problemàtica; i explica que, en opinió del

seu Grup, els eixos bàsics d'actuació són: a) lapreven¬

ció sobre el territori posant l'èmfasi en la dotació dels

(6)

parer,

perquè la

drogodependència

no

comporta

tant

sols problemes

sanitaris,

sinó

també socials;

c) la

prohibició

del

consum

públic de drogues per

tal

de

poder entrar en

contacte

amb les

persones

afectades,

no per

sancionar-les,

sinó

per

oferir-los

els

serveis

posats al seu

abast;

i d)

la

consignació

en

els

pressu¬

postos

anuals

dels

recursos

necessaris

per

abordar

eficaçment la

lluita contra

la droga.

Fa avinent, per

últim,

que en

la

qüestió de les

drogodependències

el

seu

Grup

dóna

un

vot

de

con¬

fiança a

l'equip de

govern,

però

serà especialment

vigilant en tres

vessants:

l'eficàcia

en

la

gestió del Pla,

en vista del canvi total dels seus

responsables;

el

complimentdel

Pla; i el

rigor i

control

en

els contractes

de

prestació

de

serveis.

El Sr. Casas remarca que el

posicionament

dels

diferents Grups ha deixat

clar

el

tarannà dels treballs

que s'han

desenvolupat;

que

Barcelona

no

vol

baixar la

seva guàrdia

perquè

la

permissivitat

no

sigui la

senyera

a què pugui

acollir-se

qualsevol

personaque

vingui

a

la

Ciutat per moure's en

el

camp

de la droga;

que

el

Pla

presentat

recull aquesta

preocupació

i,

també, la d'a¬

tendre als drogodependents

i

facilitar-los

els mitjans

perquè puguin

sortir de la situació

en

què

es

troben;

que el canvi de

l'equip

responsable del Pla

no

obeeix

a

unapèrdua de

confiança,

sinó

a

la

necessitat de

cobrir

unes vacants; que el Pla presentat

és obert i

està

subjecte a revisions

periòdiques

en

les

línies de la

prevenció,

l'assistència, la reinserció i

en

totes

aquelles

altres mesures que pretenen que

el

drogaddicte

assu¬

meixi les seves responsabilitats.

El Sr. Alcalde preguntasi el

Sr.

Fernández disposa

de

dades sobre el cobrament de multes als drogodepen¬

dents en altres ciutats.

El Sr. Fernández contesta que no,

però

accepta debatre en una altra sessió la comparació entre les

experiències de

Barcelona i

de Madrid. Insisteix

que

l'efecte més important de la

prohibició del

consum

públic de drogues

és el missatge

que

transmet

a

la

societat i no pas les

conseqüències

administratives de

lainfracció del precepte; i que

l'impacte de

les

mesures adoptades a Madrid ha estat

més positiu

que no pas

el

de les mesures que s'han pres

aquí.

El Sr. Alcalde creu que precisament

caldria

avaluar

l'efecte de lesmesures preses aMadrid; i el

Sr.

Fernán¬

dez demana dades sobre les sancions imposades per

consum d'alcohol a la viapública i les actuacions

de la

Guàrdia Urbana en aquest sentit.

S'aprova el dictamen per

unanimitat.

La Presidènciadóna compte que, en virtut de

l'infor¬

me emès pel Consell

Municipal Permanent,

el dictamen

següent de l'ordre

del dia

aquesta

redacció,

que

ha

estat lliurada a tots els membres del Consistori.

Negociat de Transports

i

Circulació

Aprovar el Pla-programa

d'aparcaments

municipals

de Barcelona, 1992-1997 que

comprèn

els

emplaça¬

ments que figuren a la

relació

adjunta;

executar, a)

en

règim de

gestió directa,

com a

primera fase de la

relació

de l'esmentat Pla-programa d'aparcaments,

els

situats

a: avinguda de Josep

Tarradellas

II (carrers de Nicara¬

gua i de

París), plaça de

la Sagrada

Família (carrer de

Sardenya), carretera de

Ribes,

carrer

del Comte d'Ur¬

gell (carrers de

València i

de

Rosselló),

carrer

de Vilar¬

dell, plaça de Joanic, carrer

de la

Mina de

la Ciutat,

passeig deValldaura

II

(ampliació de

l'actual),

carrer

de

SantAntoni M. Claret-passeig de

Maragall, avinguda.de

l'Onze de Setembre, i plaça de la

Verneda; i

b)

en

règim

de gestió indirecta

mitjançant

concessió administrativa,

els situats a: carrer de Méndez Núñez, plaza de

l'Olive-reta, carrer d'Emèrita Augusta, carrer

de Nicaragua

(travessera de

les

Corts i

carrer

del

Marquès

de

Sent¬

menat), carrer del Dr.

Ferran-avinguda Diagonal, plaça

de Wagner, plaça

de

Joaquim Pena,

plaça de la

Bona-nova, Cotxeres deSarrià, plaça de la

Revolució,

carrers

de Sicília-Còrsega, carrerde

l'Alzina,

carrer

de Tenerife,

carrerde JorgeManrique,

plaça

de

Garrigó, plaça Roja,

plaçade

l'Assemblea

de Catalunya,

carrer

de Lanzaro¬

te, carrers de Prim-PereIV, plaça

de la

Palmera, Grup la

Pau, i carrers de Pallars-Prim; i aprovar

els Plecs de

condicions, que respectivament,

regularan la construc¬

ció i explotació dels

esmentats

aparcaments

subter¬

ranis per a vehicles; posar a

disposició de la Societat

Municipal d'Aparcaments

i Serveis, SA, el

subsòl

dels

espais indicats per a

gestió directa, tenint

en

compte,

que tals

béns mantindran,

en

tot

moment,

el

seu

caràc¬

terdemanial; atorgarla

gestió

directa

dels

aparcaments

així referits, a la Societat esmentada; sotmetre

el Plec

de condicions de les concessions administratives a

informació pública pel

termini de trenta

dies,

d'acord

amb l'article 121 del Reglament de

Serveis

de les

Corporacions locals

i, transcorregut

el

termini indicat

sense que s'hi hagi

presentat

cap

reclamació

o una

vegada resoltes

les

que

s'hi

hagin formulat,

convocar

concurs per adjudicar les

concessions; i

encomanar a

l'esmentada Societat municipal la

promoció dels

apar¬ caments que pugin quedar

deserts,

d'acord amb les

bases que s'adjunten.

El Regidor de la

Via

Pública, Sr. Torres,

defensa

el

dictamenanterior dientque, malgrat

l'augment

de l'ofer¬

tadeplacesd'aparcament, per causa

de l'espectacular

creixement, de l'ordre del 15 %, del parc

automobilístic

en el període

1986-1992, el

dèficit de places d'aparca¬

ment nocturn per a residents

s'ha incrementat

en un 32% respecte al 1986 arribant a

les

214.000

places,

tanmateix el 70 % dels turismes censats a la Ciutat gaudeixen de

plaça

d'aparcament

legal;

que

els

Distric¬

tes amb dèficit més gran són els de

Sant

Martí,

Sants-Montjuïc, Nou Barris,

i Ciutat

Vella;

que

els

turismes

perden pes relatiu

dintre el

parc

automobilístic

urbà

perquè actualment

representen

el 75 % dels

aproxima¬

dament 950.000 vehicles censats a la Ciutat mentre

que el 1986 representaven

el 78%;

que

l'índex

de

motorització és 650 vehicles, dels quals 412

són turis¬

mes, per cada 1000 habitants, quan

la mitjana

europea

és de 400turismes; que del nostre parc

de

vehicles,

un 41 % té menys de cinc anys

i

un

36 %

supera

els deu,

de manera que, donada la

dificultat

d'interessar

en

l'oferta de places els propietaris

de cotxes

molts

vells,

el dèficit efectiu de places se situa entorn

de les

110.000, xifra de la qual s'han

exclòs

les

corresponents

als aproximadament

100.000 vehicles

de

més de

disset

anys existents a la

Ciutat;

que a

l'acabament del

Pro¬

grama

1988-1992,

que

tenia

per

objecte cobrir el

8,5

%

deldèficit de 1986, hauran entraten servei al

voltant

de

16.000 places(de les

quals

3.400 corresponien

a

l'antic

pla 1983-1988), de manera que

sumant-hi les places

construïdes en règim de

concessió

per empreses

priva¬

des es totalitzen 25.470 places,

distribuïdes

en

57

aparcaments, dels quals

37

són

de

la Societat

privada

municipal i els altres 20, amb

10.200 places,

són

pri¬

(7)

Exposa que

el Pla-programa

1992-1997

es

dirigeix

fonamentalment als residents si bé vol atendre

també

necessitats puntuals d'accessibilitat al sector

terciari de

l'entorn, i s'inscriu dintre la política de control de la

mobilitat amb el propòsit d'eliminar la

circulació induïda

per la manca

d'espais,

on

els residents puguin

aparcar legalment

els

seus

vehicles; i

que

prèviament s'han

estudiat més de 300 emplaçaments analitzant la de¬

manda residencial activa de la zona, les dimensions,

disponibilitat i

compatibilitat

urbanística dels terrenys.

Concreta que el Pla consisteix en la

construcció

d'aparcaments

mixtos

a

càrrec de la Societat Municipal

d'Aparcaments

i

Serveis, la

construcció d'altres

aparca¬ ments per aresidents a

càrrec

d'empreses

privades

en

règim

de

concessió administrativa, i la

construcció

subsidiària d'aquests darrers en el cas que el cor¬

responentconcurs

quedi desert;

que

l'elaboració del tal

Pla s'haguiat pels criteris següents:

la

superfície mínima

de 2.500m2, la compatibilitat dels terrenys amb

les

qualificacions

del Pla

general

metropolità, la proximitat

amb altres infrastructures d'aparcament, l'estat actual d'urbanització de lasuperfície afectada, la cobertura de

l'oferta actual d'aparcaments,

l'ocupació

de

l'oferta

d'aparcaments existent,

la

disponibilitat

a

l'adquisició

deplaces d'aparcament,

i

l'acció del terciari;

que

el Pla

compta amb instruments

complementaris

com

són:

l'habilitació de 13 espais com aparcaments d'intercan¬

vismodal ésa dir, «parks and rides», en elsaccessos a

la Ciutat i les estacions de la xarxa ferroviària de rodalies acàrrecdel'Entitat Metropolitana del Transport

i de la Rente; la despenalització de 15.000 places

d'aparcament en diversos carrers de

la Ciutat

com a

conseqüència de la nova lògica del

trànsit

derivada

de

l'entrada en servei de les infrastructures viàries; i l'am¬

pliació de l'oferta com a

conseqüència de la modifica¬

ció de la normativa metropolitana sobre l'ús d'aparca¬

ments, aprovada la darrera

sessió.

Subratlla que el Pla-programaen debat

és més ambi¬

ciós que els anteriors ja que, en

definitiva,

preveu una inversió de 25.000 milions a càrrec del sector privat i 18.000 a càrrec del sector públic per a la

construcció,

encinc anysde 30.000 places repartidesen77 aparca¬

ments, dels quals en una primera fase

se'n construiran

35 (11 de mixtes i 24 per a residents), mentre que

la

modificació de l'exigència de places d'aparcament en edificis privats pot comportar unes

20.000

places

més;

que aquestes mesures reduiran conjuntament, per pri¬

mera vegada el dèficit d'aparcaments

residencials; i

que el Pla-programa presentat

cobreix

gairebé

una quarta part del dèficit efectiu de places d'aparcament

comptant un increment del 12 % en el parcde vehicles

de la Ciutat en el mateix període i permet reduir amb valors absoluts el dèficit de places existent en tots els

Districtes excepte en Nou Barris, on es neutralitza

el

12 % del dèficit absolut de 1992.

El Sr. Fernández opina que el

dèficit

de

més

de

200.000 places d'aparcament obliga a la

presentació

d'aquest Pla-programa, iniciativa que compta

amb el

suport del seu Grup sens perjudici de corregir-hi i

perfeccionar-hi determinats aspectes.

Amb aquest propòsit comenta que el llistat

de

nous

aparcaments no ha de considerar-se tancat, perquè l'Ajuntament ha de continuar cercant nous emplaça¬

ments on construir futurs aparcaments; que s'haurien

de detallar els emplaçaments, amb el nombre de

les

possibles places, que han estat descartats

després

de

la selecció, i les causes de tal decisió; que no es

concreta quina és

l'opinió

dels veïns

dels voltants de

cadaemplaçament, ni s'han

fet

tampoc

estudis

tècnics

per dissipar els temors

de possibles

alteracions

en l'estructura dels edificis propers que puguin estar afec¬

tats de l'aluminosi a conseqüència de la

construcció

delsnous aparcaments; que

l'objectiu del Pla-programa

hauria d'éssermés ambiciós i pretendre reduir el

dèficit

de places i no tan sols

estabilitzar-lo;

que no es

fa

una avaluació prou exacta de l'impacte

de la normativa

sobre l'ús d'aparcament aprovada la darrera

sessió;

que

l'ampliació

del

nombre de places

no

ha d'anar

lligada amb la

creació

de noves zones

blaves;

que

el

Pla-programa presentathauria d'anar

seguit de determi¬

nades mesures complementàries com la retirada de la

viapública dels vehicles abandonats

i el control estricte

dels vehicles que circulen pels nostres carrers sense

tenir ladocumentació tècnica en regla o l'assegurança

pertinent; que els titulars de

places

en

règim

de

cessió

d'ús que les han adquirides amb

anterioritat

a

les

darreres modificacions dels plecs de condicions, hau¬

rien de rebre el mateix tracte que aquells que ho facin

d'ara endavant; i que a l'expedient manca el

preceptiu

informe dels Serveis Jurídics sobre els plecs de condi¬

cions, respecte als quals el seu

Grup manté

certes

reserves sobre el dret de tempteig, les segones trans¬

missions i l'arrendament de places, ja que no coneix

ben bé l'abast de les darreres modificacions que s'hi han introduït.

Diu, en resum, que, per tots aquests motius, el seu

Grup opta avuiper

l'abstenció

tot

confiant

que, un cop

resolts els dubtes, podrà votar afirmativament l'aprova¬

ció definitiva del dictamen.

El Sr. Lucchetti recorda que la darrera sessió el seu

Grup expressà alguns dubtes sobre el

mètode seguit

en les concessions d'algunsaparcaments; ique,

atès

el

difícil equilibri quehi ha d'haver entre les

condicions de

les concessions administratives, la necessitat de resol¬ dre el problema real de l'aparcament a

la Ciutat i la

força del mercat, no

podia acceptar la proposta

inicial,

de manera que, a

indicació

seva, s'introduïren en

els

plecs determinades

matisacions

en

les prioritats

a

favor

dels veïns residents en un radi de 150 i 300 metres, el primer i segon vehicle i la gent que

treballa

a

la

zona, tanmateix no quedava ben resolt encara

el

tractament

de les segones transmissions. Per

això,

en

coherència

amb la reservaqueféu aleshores, proposa les següents

modificacionsa l'article 20 de l'esmentatplec de condi¬

cions per a la construcció d'aparcaments en

règim de

concessió administrativa, ambl'acceptació de lesquals

el seu Grup votarà favorablement el

dictamen:

a) Donar al paràgraf

2

la següent

redacció:

«Un

cop formalitzada documentalment la transmissió del dret de l'ús de plaça d'aparcament,

se'n

donarà

compte a l'Ajuntament per al seu registre o,

si

escau, per a l'exercici del dret de retracte enel termini d'un mes. De

noexercir el dretdel retracte enel termini assenyalat, es

comunicarà a la comunitat d'usuaris el canvi de titular produït».

b) Afegir un nou

paràgraf,

que

portaria el número 6,

amb laredacció següent: «L'Ajuntament

publicarà

cada

any un quadre de preus

màxims

a

aplicar

en

les

trasmissions de cada plaça d'aparcament,

tenint

en

comptel'emplaçament d'aquest i

grandària

de la

plaça,

comtambé els preus de la zonaper aaquest

tipus de

transmissions».

El Sr. Mas considera que el Pla-programa presentat

(8)

com amàxim, reduir en 5 punts el

dèficit actual d'apar¬

cament i, malgrat que en el

període 1986-1991 el

parc de turismes passà de

606.000

a

737.000 vehicles,

preveu que en el

període 1992-1997 només arribarà

a 794.000,

previsió

clarament a

la

baixa desmentida

per les xifres actuals de venda. En conseqüència, a pesar de l'anunci delapresentació d'altres paquets

d'aparca¬

ments, expressa el seu

escepticisme respecte

al docu¬

ment en debat, escepticisme que

confirma el fet

que

els dos plans

anteriors hagin

significat només

unes 17.000 places (balanç ben

trist

en nou anys, a pesar

de

no figurar l'aparcament entre

les

prioritats de l'equip de

govern) i encara a

finals de

1991 només

se

n'havia

executat i posat en servei una tercera

part,

és

a

dir,

unes 750 places anuals promogudes per

l'Ajuntament,

equivalents a dos o tres

aparcaments,

i tanmateix

ara s'està manifestantel propòsit de construir-ne anualment

5.500, equivalents a

18

aparcaments: per tant

ha

de

posar, si més no, un interrogant a

aquesta

previsió.

Referint-se als Plecs de condicions, reitera que pre¬ senten tres aspects problemàtics: a) discriminen els compradors anteriors, als quals

s'hauria d'estendre el

nou règim

perquè

tots

els ciutadans rebin el mateix

tracte; b) nogaranteixen

l'ús residencial

en

les

segones i terceres transmissions; c) tenen el perill de fomentar moviments especulatius entorn de les places, perill que la redacció proposada pel

Sr. Lucchetti podria evitar

en part, si bé el seu

Grup té pensades altres

alternatives

que formularà perescrit durant la

informació

pública.

Subratlla que el règim que s'imposa als

concessiona¬

ris privatsés més dur que no pas elque

s'estableix

per

a la Societat privada municipal, quan un i altre

supòsits

haurien de regir-se perles mateixes

condicions;

que

els

cànons, que oscil·len entre les 700.000 i els

2.000.000

de pessetes i que semblen respondre

més

aviat a

necessitats de tresoreria a curt termini que no pas al desig de resoldre el

dèficit

d'aparcaments,

alimenten

l'espirald'increment del preu de les places i

frenaran la

promoció d'aquells que no siguin prou rendibles, de

manera que, almenys, caldria haver establert un siste¬ mad'adjudicacions per blocsen

què

se'n combinessin un de rendible i unque nohofostant, pertal de garantir

la execució completa del Pla.

S'aprova el dictamen, incorporant les esmenes pro¬ posades pel Sr. Lucchetti al Plec de condicions, amb

els vots en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina i amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez.

Aprovació del Reglament del Consell de Disciplina

Vial.

La Presidència, amb l'assentiment del Consistori, posposa peral final de l'ordre del dia el debat d'aquest

punt.

ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA

Àrea de Cultura

Atorgar la Medalla al

Mèrit Artístic,

en la categoria

d'Or, al Sr. Xavier Montsalvatge i Bassols, per la seva contribució, durant mes de mig segle, a la creació enel

camp de la música.

Atorgar la Medalla al Mèrit Artístic, en la categoria

d'Or, al Sr. Tomàs Garcés i Miravet, perlasevamagnífi¬

ca i indispensable contribució a la

creació

poètica durant més de seixanta anys.

Atorgar la Medalla al

Mèrit

Científic,

en

la

categoria

d'Or, al Sr. Martí de Riquer i Morera, per la seva constant aportació a la

investigació

i

la docència

en el camp de les lletres i de la

història.

Atorgar la Medalla

al Mèrit

Científic,

en

la

categoria

d'Or, al Sr. Miquel Batllori i

Munné,

per la sevaconstant labor d'investigació històrica sobre

Catalunya

i algunes

de lesfigures cabdals representatives

de la cultura.

Atorgar la Medalla al

Mèrit

Científic,

en

la

categoria

d'Or, a títol pòstum, al Sr. Enric

Moreu-Rey,

pel seu valuós treball de recerca en el camp de la història de Barcelona i la toponímia catalana.

Atorgar la Medalla al

Mèrit Científic,

en

la

categoria

d'Or, a la Sra.

Àngela

Ferrer i Sensat, per la seva constant dedicació a ladocència, creant noves formes de treball a l'Institut Escola del Parc, i per la seva invariable creença en la

formació humanística

de la in¬ tel·ligència.

ÀMBIT DE

DESCENTRALITZACIÓ

I RELACIONS CIUTADANES

Negociat de Relacions Públiques

Atorgar la Medalla

d'Or de la Ciutat

al

senyor

Antoni

Tàpies i Puig per la seva

dedicació

a

l'art, la

seva

generositaten la

formació dels fons

artístics

de la ciutat

i la defensa permanentque ha fet dels valors

democrà¬

tics i dels drets humans.

El Regidor de Cultura, Sr. Bohigas,

després d'advertir

que la distinció al Sr. Moreu-Rey s'atorga

excepcional¬

ment a títol pòstum perquè l'expedient

s'incoà

en

vida

del guardonat, el qual, malauradament,

morí

mentrees tramitava, defensa primerament la

concessió

de les

Medalles al mèrit artístic o científic dient que es tracta de sis personalitats que representen untombant

signifi¬

catiu de la culturaciutadana, la

generació

que

un peu

en el noucentisme i l'altre en lesavantguardes culturals del primer terç del segle i tots

ells són,

per tant, continuadors de la tradició de la Cultura catalana i han

donat suport a la modernitat tant en el camp

artístic

com en el científic; que, concretament, la

música

de

Xavier Montsalvatge representa una certa

continuïtat

clàssica dintre d'una novamodernitat; que Tomàs Gar¬ cés es pot considerar

l'últim

supervivent de

la darrera

generació noucentista; que

Martí

de

Riquer,

Miguel

Batllori i Enric Moreu-Rey sóntres historiadors membres

d'una generació d'historiadors, de la

qual

també

forma¬

va part Vicens Vives, que és fruït del mestratge

de

Ferran Soldevila i que ha donat unamoderna interpreta¬

ció de la història de Catalunya; que

Àngels

Ferrer

és

un testimoni, viu i arrelat, de la reutilització del llegat nou¬

centistaen les noves modernitatspedagògiquesencar¬

nades en l'Institut-Escola i representa la continuïtat

i

pervivència d'aquell esperit en el

període difícil

del

franquisme i en els nous temps de la

democràcia.

Referint-se després a la Medalla de la Ciutat que es proposa per aAntoni Tàpies, addueix, per

justificar-la,

no tant sols la seva qualitat artística i la seva

voluntat

d'avantguardaen la

transformació

de la cultura

i de

l'art

des de l'època del Dau al Set fins avui,

sinó

també la

seva contribució a la formació del fons artístic de la Ciutat i la defensa quehafetalllarg detotalaseva

vida,

(9)

El Sr. Lacalle es congratula de l'atorgamentde totes

aquestes

distincions.

El Sr. Samaranch remarcaque el pareMiquel Batllori,

professor

de la Facultat d'Història de

la

Pontifícia

Uni¬

versitat Gregoriana de Roma, ha fet, en més de dos-centstítols publicats, importantíssimes aportacions que han permès reinterpretar personatges i èpoques de la Història; que Enric Moreu-Rey, historiador especialitzat

en els segles XVII i XVIII, féu també interessantíssimes

aportacionsen

el

món

del

teatre i ha estat un investiga¬

dor molt destacatde la Història de Barcelona; que Martí

de Riquer, historiador i investigador literari, ha apropat h textos i escriptors de la nostra Cultura i de la nostra

identitatcol·lectiva; que la poesia existent en els escrits didàctics

d'Àngels

Ferrer revelauna manera de viure al vessant humanístic de l'ensenyament i la medalla que

se li atorga és també un homenatge a la professió

docent; que Xavier Montsalvatgeha estatCatedràticde

composició i un compositor de gran sensibilitat, ben palesa en les seves obres «Canción de cuna para un

negrito» i «Serenata a Lidia de Cadaqués»; que la sensibilitat i el lirisme impregnen l'obra de Tomàs Gar¬ cés, el poeta intimista de la Barceloneta, fundador de

«Quaderns de Poesia» i abans de «Mar Bella»; i que en Antoni Tàpies ha de remarcar la seva extraordinària

aportació al món de laCultura, la fortíssima provocació estètica de lesseves obres, el seu caràcter d'ambaixa¬ dor cultural de Catalunyaarreu delmón i lasevafidelitat

a Catalunya, que, en els moments difícils del

franquis-, me, es

traduí

en el seu suport a totes les iniciatives

cíviques per mitjà de la seva obra pictòrica. Creu, doncs, que les distincions retornen als guardonats una part d'allò que donaren al país.

El Sr. Lucchetties declara plenament convençut dels

mereixements dels guardonatsamb les Medalles d'or al mèrit artístic o científic, alhora que assenyala que la

nostra societat és molt rica en valors culturals i cientí¬ fics, queaquest Ajuntament, sense caure en la prodiga¬ litat, hauria de reconèixer en altresfigures barcelonines que tenen un pes específic en el món artístic i cientí¬ fic.

Respecte a la Medalla de la Ciutat que es proposa per a Antoni Tàpies, la considera justa i plenament merescuda, no tan sols per la coherència de la seva obrapictòrica i escultòrica, sinó també pelsseusescrits

(que invita a llegir perquè revelen el seu pensament

com aartista i polític) i pel seu testimoni, ja que sempre ha estat al costat de les grans causes cíviquesenfavor de la democràcia i dels drets humans

S'aproven per unanimitat els set dictàmens prece¬

dents.

El Sr. Alcalde expressala satisfacció de tot el Consis¬ tori per aquests guardons i espera que ben aviat seran f seguits per altres en homenatge

a la generació de la

Guerra Civil que«salvà els mots».

ÀMBIT

D'URBANISME I MEDI AMBIENT

Servei Municipal de Parcs i Jardins

Dissoldre

l'Òrgan

especial degestió en què, en virtut de les normes reguladores aprovades per acord del

Consell Plenari del dia 28 de novembre de 1984, es va

organitzarel Servei Municipal de Parcs i Jardins. Crearl'InstitutMunicipal de Parcs i Jardins de Barce¬

lona, com organisme autònom de caràcter comercial i

de serveis de l'Ajuntament de Barcelona; aprovar els Estatuts, que consten en el document adjunt, i sotme¬ tre'lsa lapreceptiva informació pública; i facultarl'Alcal¬ de per adoptarles mesuresnecessàries per al'efectivi¬ tatd'aquest acord.

El Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet, explica que la Ciutatja disposa d'una notablesuperfície

verda que properament es veurà ampliada considera¬ blement a conseqüència de la transformació urbana

que s'estàproduint; queel dictamen preténconvertiren Institut l'actual Servei de Parcs i Jardins, que ha funcio¬ nat amb qualitat, compta amb unstreballadors motivats

que estimen la feina, i desitja mantenir els espais verds de la Ciutat amb la màximacompetència;que lacreació del nou Institut comporta uns mecanismes de gestió amb plenes garanties perals treballadors actuals, grଠcies a la incorporació als Estatuts de les correccions

negociades ahir; que el nou ens funcionarà d'acord amb un contracte-programa en què se li fixaran uns

estàndards, i farà treballs per aaltres estaments mitjan¬ çantfacturació; que neix ambunacompetitivitat bonaja

que els seus costos són més baixos que els oferts per altres empreses; ique, en definitiva, des del nouInstitut

es protegiran millor els espais verds urbans, que aviat

sobrepassaran les 1000 hectàrees i són part del patri¬ moni de la Ciutat.

El Sr. Lucchetti considera queles modificacions intro¬ duïdes en els Estatuts del nou organisme concorden

amb el protocol signat el seu dia amb el personal del Servei; i que durant el període d'informació pública es podran dissipar les seves reticènciesquant ala compo¬ sició del Consell d'Administració del nou ens.

El Sr. Fernández reconeix que les 667 hectàrees de patrimoni verd, de les quals 469 reclamen serveis de conservació, i els 120.000 arbres de què disposa la Ciutat, comtambé l'increment, de l'ordre del 50 % que s'espera en les tasques de conservació com a conse¬

qüència de larecepció d'altres 300 hectàrees de noves

zones verdes, avalen que es doti l'actual Servei de

Parcs i Jardins de la capacitat i flexibilitat operatives adequades, tanmateix es reservade formular, durant la informació pública, observacions puntuals a determi¬ nats preceptes estatutaris com són els apartats 2 i 9 de l'article 4 (en què hauria d'exigir-se autorització munici¬ pal), l'article 6 (donat que autoritzar l'adquisició, aliena¬ ció i gravamen de béns es competència plenària, com recullen els estatuts d'altres Instituts municipals) i la secció tercera, relativa al DirectorGerent.

Finalment, recomana que el nou ens prossegueixi i amplií la política de contractació de disminuïts seguida fins arapel Servei de Parcs i Jardins; i demana informa¬

ció sobre el protocol signat amb els representants dels treballadors del Servei i el seu grau de compliment en

vista dels conflictes que s'han produït en altres casos similars,motiu pel qual el seuGrup optaperabstenir-se. El Sr. Mas anuncia també l'abstenció del Grup de

Convergència i Unió tot deixant constància que els membres del seuGrup han estat testimonis d'una certa

insensibilitat de l'equip de govern davant les reivindica¬ cions absolutament lògiques dels treballadors, que al final s'ha acabat acceptant: prega, doncs, que en

casos futurs estingui més sensibilitat.

El Sr. Armet puntualitza que els acords signats ahir quedaran recollits en el text refós dels Estatuts; que la creació d'Organismes autònomssol suscitar recels legí¬ tims en alguns treballadors, que se senten més segurs

Referencias

Documento similar