GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Consells Municipals de Districte
Actasessió27-111-1992 554 Districte 10. Sant Martí. Acords sessió 30-IV-1992 576
Acordssessió 24-IV-1992 568
Anuncis
Comissió de Govern Concursos 577
Actasessió 20-111-1992 571 Anuncis publicats en el BOP dels dies 1 al 30
Acords sessió 10-IV-1992 573 d'abril de 1992 577
10:
Ajuntament
mF
de Barcelona
IPAL Núm.
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 27 de març
de 1992, i aprovada
el dia
24 d'abril de 1992
Al Saló de laReina Regent de la
Casa de la Ciutat
de
Barcelona, el dia vint-i-set de març de mil nou-cents
noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari, en
sessió
ordinària de primera
convocatòria,
sotala
presidència
de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i
Mira. Hi
concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i
Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i
els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i
Garriga, Joaquim
de Nadal i Caparà, Juan
José Ferreiro i
Suàrez, Joan
TorresiCarol, Antoni Santiburcio i Moreno, EnricTruñó i
Lagares, Albert Batlle
i Bastardas,
Guerau Ruiz i Pena,
Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina
Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc
Narvàez
iPazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i
Mas-joan, Francesc
Trillas i
Jané,
Josep
M. Vegara i
Carrió,
Antoni Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep
Caminal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Sama¬
ranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera
i Ortiz, Teresa
Perelló i Do¬
mingo, Fèlix Amat Parcerisa,
Antoni Marcet i
Rocabert,
Daniel Fabregat i Llorente, Modest
Batlle i Girona,
Joan
Puigdollers i Fargas, Joan
Antoni Audet i Novell,
Josep
L. Olmedo i López, Jaume Alsina i
Oliva,
EnricLacalle i
Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernán¬dez i Díaz, Emilio
Àlvarez
i Pérez, assistitsper I'll Im. Sr.SecretanGeneral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica. Excusa lasevaassistència I'll lm. Sr. Francesc Vicens
i Giralt.
Hi és present l'Interventor
Municipal, Sr.
Lluís
Mata
i
Remolins.Constatada l'existència de quòrum legal, la
Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la
sessió anterior,
celebrada el 3 de març de 1992, l'esborrany de la qualha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova incorporant-hi una
precisió
delSr. Fernández.
El Sr. Alcalde comunica lasignatura, aquesta matina¬da, dels Pactes de condicions laborals per a tot el personal de la
Corporació
durantel bienni
1992-1993,
que properamentes presentaran al
Consell Plenari.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de 1992
(NC-32),
quedetermina la
composició
i
funcionament de la Comissió Tècnica d'Administració i
la Comissió d'Avaluació.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de marçde 1992,
(NC-31),
quemodifica el de 21 d'abril de
1980, relatiu ala Normativa d'Emergències.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de 1992
(NC-30),
que nomenael Sr. Francisco
Longo i Martínez
Secretari
de laComissió Municipal de
Jocs Olímpics, el qual comptarà amb
l'assistència del
Director del Programa Ajuntament-JocsOlímpics.
El Sr. Mas observa queaquestdecret, quefa
referèn¬
ciatambé al'ocupació de la via pública ambterrasses i
vetlladors durantels Jocs Olímpics i un
període
anteriorí posterior, sostreu
temporalment
competències als
Dis¬
trictes sense que la
Comissió
deDescentralització
hagi
estat ni tan solsconvocada pertractar aquesta qüestió
ni tampoc s'hagi fet arribar cap
comunicació
als Presi¬
dents de Districte; i que comporta uns incrementsdesorbitats, ja que els preus
públics
queles Ordenan¬
ces de 1992 fixen en 88.830 pessetes per metre
quadrat en un carrer
de primera
categoria
per unperíode de sis mesos, es
converteixen
en323.000
pessetes en el cas
de
renovació de permisos i
en 1.293.600 pessetes en el casd'ampliació
ode
novesllicències, per als 77 dies compresos entre
l'1 de juliol i
el 15 de setembre. Creu que aquest Ajuntament nopot renunciara donarunsmissatges
didàctics
i, pertant,noes potadmetre que, per una
banda, recomani modera¬
ció en els preus alsector hoteler, i per l'altra, ell
mateix
sigui el primer a apuntar-se per
fer l'agost:
en conse¬qüència, el seu
Grup
expressala
sevaoposició radical
a unes tarifes que no s'han negociat amb
els gremis
afectats.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de març de 1992
(NC-23),
quedesigna el
Sr. Lluís Boada i
Domènech observador al Patronat Metropolità del Parc
de Collserola en representació de l'Ajuntament
de Bar¬
celona.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia de 10 de
març de 1992
(NC-46),
quemodifica el de
27 de
setembre de 1991 reorganitzant parcialment les
Àrees
i
Sectors de l'Àmbit d'Organització i Economia.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 10 de març de 1992 pels quals es nomena:
el Sr.
Ernest
Maragall i Mira, Coordinador de
Serveis de
l'Àrea
d'In¬
formació de Base i Organització (NC-47); el
Sr. Guillem
Sánchez i Juliachs, Coordinador Adjunt a laGerència
dels Serveis Centrals per al desenvolupament
del Pla
Director d'Hisenda (NC-48); el Sr. Andreu Arenes
i
Rufat, Director de Serveis d'Administració Econòmica (NC-49); el Sr.Simó
Aliana iMagri, Director de
Serveis
d'Hisenda (NC-50); el Sr. Jaume
Castellví
i Egea,Direc¬
tor de Serveis Generals (NC-51); el Sr. Joan
Molina
i
Vivas, Coordinador de Serveis de Patrimoni
(NC-52).
Quedar assabentatdels decrets de l'Alcaldia, de 10 de març de 1992, pels quals es nomena:
la ll ima.
Sra.
Marta Mata i Garriga, Vice-presidenta del
Districte
de
l'Eixample (NC-54); la ll·lma. Sra.Núria Gispert i
Feliu,
Vice-presidentadel Districte de les Corts
(NC-55); l'll
im.
Sr. Joan Fuster i Sobrepere, Vice-president del
Districte
de Sarrià-Sant Gervasi (NC-56); i I'll lm. Sr. Francesc Vicens iGiralt, Vice-president del Districte de Sant
Martí
(NC-57).
El Sr. Fernández s'interessa pels criteris que s'han
seguitperferaquestes designacions i pel
nomenament
delsVice-presidents de la restade Districtes.
El Sr. Alcalde indica que el Sr. Santiburcio
aclarirà
directament al Regidor Popular aquestes
qüestions.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 deFusteriSobrepere, responsable de l'homenatgemunici¬
pal a
la
Sra. M.
Aurèlia Capmany i Famés.
Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 10 de març de
1992 (NC-59-60),
que nomenen membresdel Plenari del Consell Municipal de Benestar Social: el Sr. Josep Ignasi Urenda i Bariego, com a expert; i el Sr.
Francesc Casares i Potau, en representació d'entitats socials.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 16 de
març de
1992 (NC-14),
que aprova laInstrucció
sobreadquisició
iutilització d'articles
elaborats amb paperreciclat, i recollida de paper usat.
Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 16 de
març de
1992 (NC-61),
que nomena l'Arxiver en cap,Sr. Ramon Alberch i Fugueras, Comissionat executiu
per al
desenvolupament del
projecte decreació
del'Institut Municipal d'Història i li n'assigna les funcions.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de març de 1992 (NC-63), que designa membre de la
Comissió de Benestar Social el Sr. Josep Ignasi Urenda
i Bariego.
Quedarassabentat del decretde l'Alcaldia, de 16 de març de 1992 (NC-64), que designa l'll im. Sr. Enric
Truñó i Lagares representant de l'Ajuntament de Barce¬ lonaen el Consell Català de l'Esport.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de
març de 1992 (NC-65), que designa la ll·lma Sra.
Carolina Homar i Cruz Vice-presidenta del Consell As¬
sessor de la Gent Gran de Barcelona.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de març de 1992 (NC-67), que designa la Sra. Carme
Turró i Vicens, Coordinadora d'Afers Socials, represen¬
tantde l'Ajuntament de Barcelona, al Comitè Local de la Creu Roja, en substitució del Sr. Miquel Lumbierres i Méndez.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 2 de març de
1992 pels quals, envirtut deconcurs, es nomena: el Sr.
Josep Oriol Pascual i Sampons, Director del Centre
Cívic del Coll (P-225); elSr. ArturOrtizi Estrada, Capde la Central de Comunicacions de l'Àreade Manteniment i Serveis (P-226); la Sra. Montserrat Gispert i Trias, responsable d'Educació del Districte d' Horta-Guinardó
(P-227); el Sr. Aleix Aguyé i Mas, Cap de la Oficina
Tècnica d'Obres i Instal·lacions esportives del Centre Gestor d'Esports (P-228); laSra. Miriam Cabrujai Esco-bedo, Cap del Negociat de Transports i Circulació (P-229); el Sr. Daniel Pérez i Pérez, Cap del Nucli
Orgànic de l'Oficina Administrativa de la Divisió de
Serveis Personals del Districte de Ciutat Vella (P-230); i la Sra. Montserrat Filomeno i Martí, Cap de laDivisió de
Serveis Personals del Districte de Sant Martí (P-231).
Acceptar, de conformitat amb els articles 623 del Codi Civil i 31,3 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, la donació de laquantitat de 3.000.000 pesse¬
tes, feta per la Sra.
Àngels
del Castillo i Pina; destinar l'esmentat import a atencions de la Residència d'avisParc del Guinardó; i sol·licitar a la Sra. del Castillo
l'ingrés de la quantitat donada ala TresoreriaMunicipal
(Partida ampliable 48106, aportacions finalistes pel Dis¬
tricte VII), en el termini dels deu dies següents a la
notificació d'aquest acord.
Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 19 de
març de 1992 (EF-146), que aprovareconeixements de
crèdit perimport de 110. 541. 309 pessetes.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 26 de març de
1992
(EF-141),
que aprova la renovació del Programade Pagarés aprovat
peracord plenari de 16 dejuny de
1989, que va ésser ampliat perdecret de l'Alcaldia de 25 d'abril de 1990 i ratificat pel Consell Plenari del 27 d'abril de 1990, segons els termes indicats en l'annex.
El Sr. Fernández anuncia l'abstenció del seuGrupen
aquest punt, que s'ha inclòs a darrera hora i que, per
tant, no ha pogutestudiar acuradament.
El Sr. Mas avança el vot contrari dels membres del
seu Grup a aquesta ratificació.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, Olmedo, i Alsina i amb l'abstenció delsSrs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Alvarez.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 31 de desembre de 1991 (EF-679), que aprova els comptes de Cabals de la Dipositaria corresponents al quart trimestre de 1991.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 31 de desembre
de 1991 (EF-680), que aprovaels comptes de la Diposi¬ taria corresponents als Valors Independents i Auxiliars del Pressupost de 1991.
Donar conformitat al Text refós del Pla especial del Clot de laMel, d'iniciativa municipal, elaboraten compli¬ ment de l'acord de la Comissió d'Urbanisme de 29 de maig de 1991, que incorpora les prescripcions establer¬ tes en l'esmentatacord; remetreaquest Text refós ala Comissió d'Urbanisme de Barcelona als efectes de la
seva conformitat i publicació.
El Sr. Fernández pregunta per quins motius s'ha suprimit d'aquesta darrera versió del despatx d'ofici l'assabentament dels decrets de l'Alcaldia de creació del Gabinet d'Estudis Urbanístics i de designació del Consell d'Administració de l'InstitutMunicipal d'Urbanis¬
me; i el Sr. Alcalde li contestaque elSr. Armet li ho acla¬ rirà.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 20 de març de 1992, pels quals:
A) s'aprova inicialment: 1) la Modificació puntual de l'article 8è de les ordenances del Pla especial de reforma interior del Raval; i 2) l'Estudi de detall d'orde¬ nació de la semiilla limitadapel carrerde Bach de Roda, la ronda de Sant Martí, el carrer del Fluvià, i pel sòl
qualificat d'equipament amb front al carrer de Huelva; B) s'esmena l'errada material detectadaen elplànol 3.2 (Qualificació del sòl i alineacions) del Pla especial de reequipament i millora de la Prosperitat, pel que fa a la línia de separació entre les qualificacions clau 13bi clau 7a en l'illa limitada pels carrers de Santa Engràcia, del
Conflent, del Molí i d'Argullós.
El Sr. Bonet demana que l'apartat A-2), relatiu a l'Estudi de detall d'ordenació de la semiilla limitada pel
carrer de Bach de Roda, la ronda de Sant Martí, el
carrer del Fluvià, i pel sòl qualificat d'equipament amb front al carrerde Huelva quedi sobre la taula, altrament els membres del seu Grup hi votaranen contra, perquè
l'únic informe tècnic és de difícil comprensió pel que fa
a la compatibilitat de tal document amb les determina¬ cions del Pla General Metropolità; i que, si més no, tals aspectesescorregeixin abans de
l'aprovació
definitiva.El Sr. Lucchetti fa notar que estractad'una aprovació
l'infor-me esmentat, que, tot i
ésser
difícil d'interpretar, té
caràcter favorable, poden ésser
aclarits abans
de l'a¬
provació
definitiva.S'aprova el dictamen
amb el vot
encontra
dels
Srs.
Cullell, Caminal, Mas, Samaranch,
Blasi, Bonet,
Collde-carrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,
Batlle i
Girona,
Puigdollers, Audet,
Olmedo, i Alsina,
pel
quefa
al'apartat A-2), relatiu a
l'Estudi de detall
d'ordenació
de
lasemiilla limitada pel carrerde
Bach
de Roda, la ronda
de Sant Martí, el carrer del Fluvià, i pel
sòl qualificat
d'equipament amb
front al
carrerde Huelva.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 20
de març de 1992,
pels quals
s'acorda:
A) la
suspensió, pel
termini d'un
any,de l'atorgament
de llicències deparcel·lació,
d'edificació
i
d'ender¬
rocament, en l'àmbit format per les finques següents:
carrerde l'Hospital,
núms. 109
i123-125,
cantonada al
carrerde Sant Jeroni, núm. 1; carrer de Sant Pau, núm.
76, cantonada al carrer de Sant Jeroni,
núm. 31; i
perles finques de l'illa del carrer
del
Marquès
de
Barberà,
núms. 20 al 30, carrer de Sant Ramon dels núms. 2 al
10, carrer de Sant Pau núms. 67 al 73,
àmbit
que esdelimitaen el plànol que figura a l'expedient;
B) la
suspensió,
peltermini
màxim d'un
any,de l'atorga¬
mentde llicènciesde parcel·lació,
d'edificació
id'ender¬
rocament en l'àmbit definit en el plànol annex a l'expe¬dient, relatiu als criteris, objectius i solucions
generals
de planejament per a la
redacció
del
Pla especial de
reforma interior de la plaça de SantCugat.
El Sr. Batlle i Girona preguntasi en l'acord
relatiu
ala
plaçade Sant
Cugat és objecte de
ratificació
tan
sols la
suspensió
dellicències pel termini
d'un
any ental àm¬
bit.
El Sr. Alcalde confirma que és així; i el Sr. Lucchetti
afegeix que la
Comissió
de Govern
aprovà els criteris,
objectius i solucions
generals de planejament
enús de
les competències que té atribuïdes,però
pertoca a aquest Plenari acordar lasuspensió
de
llicències
cor¬ responent.Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 6 de
marçde 1992 pel
qual s'aprova definitivament
el Projec¬
te de compensació de
propietari únic
dela unitat
d'actuació del carrer de Plantada, núms. 2 al 10, i del
carrer del Pomaret, núms. 57 al 65.
Ratificar l'acord de laComissió de Govern de 20 de
març de 1992, pel qual s'aprova
inicialment la
modifica¬
ció del Projecte d'urbanització del carrer de Joaquim
Molins, entre els de les Corts i de Joan Güell, i del carrer de les Corts, entre els de Joaquim Molins i d'Europa.
S'aproven per unanimitat els dos
dictàmens
prece¬dents.
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
QUALITAT DE VIDA
ÀREA DESALUT PÚBLICA
Aprovarel Pla municipal
d'acció sobre les
drogode-pendències 1992-1995.
El Regidor de Salut
Pública, Sr. Casas, recorda
queel
proppassat mes de novembres'aprovaren les
línies
generals, definides
pel Grup de treball
creat peraquest
Plenari, per a l'actualització del Pla municipald'acció
sobre lesdrogodependències
a la ciutat itambé
el
compromís de
presentació
dels programes concrets,els qualses desenvolupenaraen el document lliuratals membres del Consistori amb elsseus instruments orga-nitzatius i econòmics i els pertinents acords institucio¬
nals.
Explica que els quatre grans
eixos del Pla
han
estat:1) actuar sobre els
col·lectius de
risc
per asuscitar-hi
pràctiques i
hàbits saludables i
cercarel nivell màxim
de prevenció; 2) garantirl'atenció al drogaddicte
i
al
seuentorn familiar per assolir l'abandó de la droga, la rehabilitació i lareinserció social; 3) garantir l'accessibili¬
tat a pràctiques
higièniques al col·lectiu
que no potabandonar la seva addicció; i 4) reprimir el tràfic de drogues i el mercat que
té associat i els delictes
quehiestan relacionats; queel Pla actualitzat considera també
eixos d'actuació: 1) afavorir els processos quepermetin
una resposta equilibrada als
problemes socials
creatspels
drogodependents, basada
enla participació i la
col·laboracióciutadana, i2) acomodar laresposta
assis-tencial a la problemàtica derivada del consum
de subs¬
tànciesnoves; i que aquests eixos, la
decidida
voluntatd'abordar amb rigor el problema de les
drogodepen¬
dències, lacoincidènciaenels objectius i la consciènciaque el problema
exigeix
una resposta comuna,integra¬
da i integral, han orientat els
esforços del Grup de
tre¬ ball.Comenta, a continuació, les dades corresponents a 1991 ofertes pel sistema
d'informació
sobre les drogo¬
dependències,totdestacant que entre
els
addictes
ala
heroïna, els serveis d'atenció i seguiment són utilitzats
cada vegada per persones de
més edat i la mortalitat
persobredosi es
localitza
enels
heróínòmans
enpitjor
estat desalut, deslligats dels processosterapèutics
i
enpitjor
situació
personali social;
que enla
detecció de
nous casos de la síndrome d'immunodeficiència adqui¬
rida, s'observa un decrement (135 en el segon semes¬
tre de l'any quan en el mateix
període de l'any
1990
varen ésser 200), fetqueapunta a unacerta
estabilitza¬
ció del fenomen, ensems que, perprimera vegada
des
de 1986, el percentatge de nous malalts no
consumi¬
dors dedroguessuperael d'aquellsque
són
drogaddic-tes per via parenteral; i que segons un
estudi
fet
conjuntament amb les ciutats de Roterdami
Torí, el
consum de cocaïna per motius socials i
recreatius
esdónaencontextosfestius, però vaestenent-sea noves
capes de
població
i ha comportat pocsproblemes
significatius; ara bé, la
valoració
positiva que enfan els
consumidors, disminueix quan apareixen
problemes
d'angoixa,
taquicàrdia
oinsomni,
quefan sortir
la
poral'addicció. Afegeix que les dades anteriors,
objectives i
raonablement consolidades, conviuen amb una pitjor vivència social donada l'existència de col·lectius que
porten temps en
l'addicció
i que presenten unaproble¬
màtica sòcio-sanitària més greu; i que el consumde
l'alcohol i del tabac reclamen un enfocament específic
amb mesures que passen pel control del
compliment
de la normativa sobre la publicitat d'aquests
productes,
i la seva venda a menors d'edat i la informació a lapoblació afectada en
col·laboració
amb la xarxad'assis¬
tència primària de salut.
Com a trets més significatius del Pla del
quadrienni
1992-1995 assenyala: que es manté la
necessitat
de
treballar en la triple línia deprevenció,
assistència
i
reinserció, però també en les línies de la
dissuasió i la
repressió; que les novesactituds dels joves que,
alhora
que rebutgen l'heroïna, fan un consum
més alt de
l'alcohol i la cocaïna, obliga a reequilibrar
l'oferta
de
que
s'amplia,
enquantitat i
qualitat, l'oferta assistencial,de laqual cosasón exponents concrets l'obertura d'un
nou centre d'atenció i seguiment a Nou Barris i la
posada en marxa
del Grup
de metadona per tal de facilitar la incorporació assistencial de nousgrupsd'ad¬dictes; que s'introdueixen en la gestió del centres
assistencials nous mecanismes que premien els rendi¬ ments qualitatius i quantitatius en relació als objectius marcats inicialment per tal d'avançar així en una con¬
cepció integral del Pla; que es preveu la posada en
marxa d'un centre de crisi de vint-i-quatre hores, en
fase de definició conjuntament amb la Generalitat i la
Creu Roja; que pel que fa a la dissuasió i repressió,
sensecriminalitzar les drogodependències i els
drogad-dictes, es vol ésser sensiblea les manifestacions públi¬
ques que provoquen reaccions contràries en la pobla¬ ció, i lacoordinacióentre laGuàrdia Urbana, els Cossos deSeguretat de l'Estat, la Fiscalia i la Judicaturaperme¬
tran avançar en aquesta direcció.
Rubrica la seva intervenció dient que el consens
entreels Grups políticsi la col·laboració institucional són elements fonamentals del Pla presentat, igual que la col·laboració i els intercanvis amb les entitats cíviquesi el voluntariat, de manera que cal mantenir l'acord i el
consens; i que aquest ha estat el criteri de tots els Grups polítics que han format part del Grup de treball i han contribuït a la redacció del Pla.
El Sr. Fernández manifesta quela gravetat del proble¬
ma de les drogues reclama responsabilitat i un front
comú contra la droga que s'anteposi als interessos partidistes: peraixò, el seu Grup votarà avui favorable¬ ment el Pla presentat des de concessions recíproques de tots els Grups, eludeix fer ara una valoració d'una situació que ha estat generada per certes decisions i
mancances del Govern de l'Estat, que han incidit sobre les drogodependències a la Ciutat i a la resta d'Espa¬ nya, i opta per insistir en aquelles mesures municipals que poden contribuir a posar remei als desencerts del
Govern de l'Estat.
Amb aquest propòsit, indica que a Barcelona, mal¬ grat haver-se estabilitzat la xifra d'heróínòmans, el nom¬
bre de drogaddictes continua creixent perquè s'han
incrementat els consumidors decocaïna i d'altres estu¬ pefaents; que hi ha augmentat també el consum d'alco¬ hol per part dels menors d'edat; que cada vegada és
més freqüent observar el consum de drogues en els nostres carrers; i que, per tot això, valora positivament el Pla presentat en els seus vessants d'informació, prevenció, assistència i reinserció, peròha de criticar-ne els relatius a la dissuasió i repressió.
Com a trets positius destaca: l'increment dels recur¬
sos per a la lluita contra la droga, el control del compli¬
mentde la normativa sobre venda debegudes
alcohòli¬ ques a menors, la crida als Municipis de la rodalia perquè facin un esforç en la cobertura de la seva
població drogodependent evitant així que vingui a la nostra Ciutat, la sanció de l'abandó de xeringues a la via pública i l'obertura del centre d'atenció permanent. Tanmateix també hi assenyala alguns aspectes nega¬ tiuscom són: a) que no siguiun veritable pla de ciutat i
noprocuri involucrar en la lluita contra la
droga l'Estat i laGeneralitatreclamant al primer més mitjansjudicials i policials, i a la segona l'ampliació de la xarxa de
cobertura assistencial i recursos; i b) que no prohibeixi el consum de
drogues a la via pública (a pesar que la
nova llei de protecció ciutadanadelega en.els Alcaldes lacompetència
per sancionar-lo)entrant així en contra¬
dicció amb l'Ordenança dela Via públicaque, en elseu article 108, hi prohibeix el consum d'alcohol, incoherèn¬ cia queprobablement esdeu a la necessitat d'evitarun
conflicte amb l'altre soci minoritari del'equip de govern. Recomana que a l'hora de lluitar contra la droga, no
esfacin distincions entre si elconsum és ostentósono, en vista que fou també un error la distinció entre
droguesdures i toves.
Significa finalmentque el clixé que Barcelona és una
ciutat excessivament permissiva en matèria de dro¬ gues, no el tenen tan sols a França, com deia el Sr. Alcalde el mes de novembre, sinó també els mateixos
barcelonins; i que en la prohibició del consum de
drogues en públic cal valorar més la fortalesa del
missatge que vol transmetre, que no pas les conse¬
qüències administratives de la infracció, ja que en la lluita contra la droga, no s'ha d'anteposar la llibertat a
una malaltia que, precisament, no deixa ésser lliure.
El Sr. Lucchetti fa avinent que arribar al consens no
ha estat fàcil, sinóque ha requerit concessions recípro¬
ques i de difícil equilibri i, per això, vol felicitar els tècnics que han participaten la redacció del Pla munici¬
pal d'acció sobre les drogodependències, especial¬
ment el Dr. Spagnolo, i tots els Grupsmunicipals, perla sensibilitat que han demostrat davant el problema, que faindispensable la col·laboració institucional, donatque
ultrapassa les fronteres de la Ciutat i del país i té dimensions planetàries.
Referint-se als aspectes concrets del Pla esmentat, considera queel centre de vint-i-quatre hores potésser
un focus de conflictivitat i els seus objectius es podrien
assolir millor preparant adequadamentels centres d'as¬
sistència primària; que la prevenció queda encara molt indeterminada; que no s'ha de caure en latendència a
incriminar els drogodependents, encara que la instruc¬ ció de l'Alcaldia tracta la qüestió amb gran delicadesa; que l'abandó de xeringues a la via pública no es pot abordar exclusivament mitjançantmesures
sancionado-res i repressives de difícil aplicació, sinó que cal recor¬
rer a experiències com les posades en pràctica al País
Basc i a Roterdam; que cal ésser molt curosos amb la
identificació dels pressumptes consumidors, concepte aquestde difícil apreciació, i amb la creació del banc de
dades de persones afectadesper toxicomanies. Creu, en resum, que la lluita contra la droga i el seu tràfic, i no pascontra el drogodependent, és unade les tasques més importants que la Ciutat té entre mans; i que el Pla presentat està ben enfocat, però ha d'ésser
objecte de seguimenten el futur i de reflexió periòdica
peranar-lo actualitzant.
El Sr. Puigdollers diu que la problemàtica de les
drogues es presenta en dues escales diferenciades: la
internacional, que afecta la producció i tràfic de dro¬ gues, i la ciutadana, en la qual el contacte del toxicò¬
man amb l'entorn social provocal'alerta social i imposa
trobar solució atres tipus de problemes: a) els relatius a la salut individual delsdrogodependents, que es detec¬ ten permitjàd'unes dades de mortalitat esgarrifoses;b) els de salut pública, lligada a malalties transmissibles
com la síndrome d'immunodeficiència adquirida i la tuberculosi; i c) els de seguretat ciutadana.
Pensa que el Pla presentat pretén donar solució a
aquesta triple problemàtica; i explica que, en opinió del
seu Grup, els eixos bàsics d'actuació són: a) lapreven¬
ció sobre el territori posant l'èmfasi en la dotació dels
parer,
perquè la
drogodependència
nocomporta
tant
sols problemessanitaris,
sinó
també socials;
c) la
prohibició
del
consumpúblic de drogues per
tal
de
poder entrar encontacte
amb les
persones
afectades,
no per
sancionar-les,
sinó
peroferir-los
els
serveis
posats al seu
abast;
i d)
la
consignació
en
els
pressu¬
postos
anuals
dels
recursosnecessaris
per
abordar
eficaçment lalluita contra
la droga.
Fa avinent, per
últim,
que enla
qüestió de les
drogodependències
el
seuGrup
dóna
unvot
de
con¬
fiança a
l'equip de
govern,però
serà especialment
vigilant en tresvessants:
l'eficàcia
enla
gestió del Pla,
en vista del canvi total dels seus
responsables;
el
complimentdel
Pla; i el
rigor i
control
enels contractes
de
prestació
deserveis.
El Sr. Casas remarca que el
posicionament
dels
diferents Grups ha deixat
clar
el
tarannà dels treballs
que s'han
desenvolupat;
queBarcelona
novol
baixar la
seva guàrdia
perquè
la
permissivitat
nosigui la
senyera
a què puguiacollir-se
qualsevol
personaquevingui
ala
Ciutat per moure's en
el
campde la droga;
queel
Pla
presentat
recull aquesta
preocupació
i,
també, la d'a¬
tendre als drogodependents
i
facilitar-los
els mitjans
perquè puguin
sortir de la situació
enquè
estroben;
que el canvi de
l'equip
responsable del Pla
noobeeix
a
unapèrdua de
confiança,
sinó
ala
necessitat de
cobrir
unes vacants; que el Pla presentatés obert i
està
subjecte a revisions
periòdiques
enles
línies de la
prevenció,
l'assistència, la reinserció i
entotes
aquelles
altres mesures que pretenen que
el
drogaddicte
assu¬meixi les seves responsabilitats.
El Sr. Alcalde preguntasi el
Sr.
Fernández disposa
de
dades sobre el cobrament de multes als drogodepen¬
dents en altres ciutats.
El Sr. Fernández contesta que no,
però
accepta debatre en una altra sessió la comparació entre lesexperiències de
Barcelona i
de Madrid. Insisteix
quel'efecte més important de la
prohibició del
consumpúblic de drogues
és el missatge
quetransmet
ala
societat i no pas les
conseqüències
administratives de
lainfracció del precepte; i que
l'impacte de
les
mesures adoptades a Madrid ha estatmés positiu
que no pasel
de les mesures que s'han pres
aquí.
El Sr. Alcalde creu que precisament
caldria
avaluar
l'efecte de lesmesures preses aMadrid; i elSr.
Fernán¬
dez demana dades sobre les sancions imposades per
consum d'alcohol a la viapública i les actuacions
de la
Guàrdia Urbana en aquest sentit.
S'aprova el dictamen per
unanimitat.
La Presidènciadóna compte que, en virtut de
l'infor¬
me emès pel Consell
Municipal Permanent,
el dictamen
següent de l'ordredel dia
té
aquesta
redacció,
queha
estat lliurada a tots els membres del Consistori.
Negociat de Transports
i
Circulació
Aprovar el Pla-programa
d'aparcaments
municipals
de Barcelona, 1992-1997 que
comprèn
elsemplaça¬
ments que figuren a la
relació
adjunta;
executar, a)
enrègim de
gestió directa,
com aprimera fase de la
relació
de l'esmentat Pla-programa d'aparcaments,
els
situats
a: avinguda de Josep
Tarradellas
II (carrers de Nicara¬
gua i de
París), plaça de
la Sagrada
Família (carrer de
Sardenya), carretera de
Ribes,
carrerdel Comte d'Ur¬
gell (carrers de
València i
de
Rosselló),
carrerde Vilar¬
dell, plaça de Joanic, carrer
de la
Mina de
la Ciutat,
passeig deValldaura
II
(ampliació de
l'actual),
carrerde
SantAntoni M. Claret-passeig de
Maragall, avinguda.de
l'Onze de Setembre, i plaça de la
Verneda; i
b)
enrègim
de gestió indirecta
mitjançant
concessió administrativa,
els situats a: carrer de Méndez Núñez, plaza de
l'Olive-reta, carrer d'Emèrita Augusta, carrer
de Nicaragua
(travessera de
les
Corts i
carrerdel
Marquès
de
Sent¬
menat), carrer del Dr.
Ferran-avinguda Diagonal, plaça
de Wagner, plaça
de
Joaquim Pena,
plaça de la
Bona-nova, Cotxeres deSarrià, plaça de la
Revolució,
carrersde Sicília-Còrsega, carrerde
l'Alzina,
carrerde Tenerife,
carrerde JorgeManrique,
plaça
de
Garrigó, plaça Roja,
plaçade
l'Assemblea
de Catalunya,
carrerde Lanzaro¬
te, carrers de Prim-PereIV, plaça
de la
Palmera, Grup la
Pau, i carrers de Pallars-Prim; i aprovar
els Plecs de
condicions, que respectivament,
regularan la construc¬
ció i explotació delsesmentats
aparcaments
subter¬
ranis per a vehicles; posar adisposició de la Societat
Municipal d'Aparcamentsi Serveis, SA, el
subsòl
dels
espais indicats per a
gestió directa, tenint
encompte,
que tals
béns mantindran,
entot
moment,
el
seucaràc¬
terdemanial; atorgarla
gestió
directadels
aparcaments
així referits, a la Societat esmentada; sotmetre
el Plec
de condicions de les concessions administratives a
informació pública pel
termini de trenta
dies,
d'acord
amb l'article 121 del Reglament de
Serveis
de les
Corporacions locals
i, transcorregut
el
termini indicat
sense que s'hi hagi
presentat
capreclamació
o unavegada resoltes
les
ques'hi
hagin formulat,
convocarconcurs per adjudicar les
concessions; i
encomanar al'esmentada Societat municipal la
promoció dels
apar¬ caments que pugin quedardeserts,
d'acord amb les
bases que s'adjunten.
El Regidor de la
Via
Pública, Sr. Torres,
defensa
el
dictamenanterior dientque, malgratl'augment
de l'ofer¬
tadeplacesd'aparcament, per causa
de l'espectacular
creixement, de l'ordre del 15 %, del parc
automobilístic
en el període
1986-1992, el
dèficit de places d'aparca¬
ment nocturn per a residentss'ha incrementat
en un 32% respecte al 1986 arribant ales
214.000
places,
tanmateix el 70 % dels turismes censats a la Ciutat gaudeixen de
plaça
d'aparcament
legal;
queels
Distric¬
tes amb dèficit més gran són els de
Sant
Martí,
Sants-Montjuïc, Nou Barris,i Ciutat
Vella;
queels
turismes
perden pes relatiu
dintre el
parcautomobilístic
urbà
perquè actualment
representen
el 75 % dels
aproxima¬
dament 950.000 vehicles censats a la Ciutat mentre
que el 1986 representaven
el 78%;
quel'índex
de
motorització és 650 vehicles, dels quals 412
són turis¬
mes, per cada 1000 habitants, quan
la mitjana
europeaés de 400turismes; que del nostre parc
de
vehicles,
un 41 % té menys de cinc anysi
un36 %
superaels deu,
de manera que, donada ladificultat
d'interessar
enl'oferta de places els propietaris
de cotxes
molts
vells,
el dèficit efectiu de places se situa entorn
de les
110.000, xifra de la qual s'hanexclòs
lescorresponents
als aproximadament
100.000 vehicles
de
més de
disset
anys existents a laCiutat;
que al'acabament del
Pro¬
grama
1988-1992,
quetenia
perobjecte cobrir el
8,5
%
deldèficit de 1986, hauran entraten servei al
voltant
de
16.000 places(de lesquals
3.400 corresponien
al'antic
pla 1983-1988), de manera quesumant-hi les places
construïdes en règim deconcessió
per empresespriva¬
des es totalitzen 25.470 places,
distribuïdes
en57
aparcaments, dels quals
37
són
de
la Societat
privada
municipal i els altres 20, amb
10.200 places,
són
pri¬
Exposa que
el Pla-programa
1992-1997
esdirigeix
fonamentalment als residents si bé vol atendre
també
necessitats puntuals d'accessibilitat al sector
terciari de
l'entorn, i s'inscriu dintre la política de control de la
mobilitat amb el propòsit d'eliminar la
circulació induïda
per la manca
d'espais,
onels residents puguin
aparcar legalmentels
seusvehicles; i
queprèviament s'han
estudiat més de 300 emplaçaments analitzant la de¬manda residencial activa de la zona, les dimensions,
disponibilitat i
compatibilitat
urbanística dels terrenys.
Concreta que el Pla consisteix en la
construcció
d'aparcaments
mixtos
acàrrec de la Societat Municipal
d'Aparcaments
i
Serveis, la
construcció d'altres
aparca¬ ments per aresidents acàrrec
d'empreses
privades
enrègim
de
concessió administrativa, i la
construcció
subsidiària d'aquests darrers en el cas que el cor¬
responentconcurs
quedi desert;
quel'elaboració del tal
Pla s'haguiat pels criteris següents:
la
superfície mínima
de 2.500m2, la compatibilitat dels terrenys amb
les
qualificacions
del Pla
general
metropolità, la proximitat
amb altres infrastructures d'aparcament, l'estat actual d'urbanització de lasuperfície afectada, la cobertura de
l'oferta actual d'aparcaments,
l'ocupació
del'oferta
d'aparcaments existent,
la
disponibilitat
al'adquisició
deplaces d'aparcament,i
l'acció del terciari;
queel Pla
compta amb instruments
complementaris
comsón:
l'habilitació de 13 espais com aparcaments d'intercan¬
vismodal ésa dir, «parks and rides», en elsaccessos a
la Ciutat i les estacions de la xarxa ferroviària de rodalies acàrrecdel'Entitat Metropolitana del Transport
i de la Rente; la despenalització de 15.000 places
d'aparcament en diversos carrers de
la Ciutat
com aconseqüència de la nova lògica del
trànsit
derivadade
l'entrada en servei de les infrastructures viàries; i l'am¬
pliació de l'oferta com a
conseqüència de la modifica¬
ció de la normativa metropolitana sobre l'ús d'aparca¬ments, aprovada la darrera
sessió.
Subratlla que el Pla-programaen debat
és més ambi¬
ciós que els anteriors ja que, en
definitiva,
preveu una inversió de 25.000 milions a càrrec del sector privat i 18.000 a càrrec del sector públic per a laconstrucció,
encinc anysde 30.000 places repartidesen77 aparca¬
ments, dels quals en una primera fase
se'n construiran
35 (11 de mixtes i 24 per a residents), mentre que
la
modificació de l'exigència de places d'aparcament en edificis privats pot comportar unes20.000
placesmés;
que aquestes mesures reduiran conjuntament, per pri¬
mera vegada el dèficit d'aparcaments
residencials; i
que el Pla-programa presentat
cobreix
gairebé
una quarta part del dèficit efectiu de places d'aparcamentcomptant un increment del 12 % en el parcde vehicles
de la Ciutat en el mateix període i permet reduir amb valors absoluts el dèficit de places existent en tots els
Districtes excepte en Nou Barris, on es neutralitza
el
12 % del dèficit absolut de 1992.
El Sr. Fernández opina que el
dèficit
demés
de200.000 places d'aparcament obliga a la
presentació
d'aquest Pla-programa, iniciativa que compta
amb el
suport del seu Grup sens perjudici de corregir-hi i
perfeccionar-hi determinats aspectes.
Amb aquest propòsit comenta que el llistat
de
nousaparcaments no ha de considerar-se tancat, perquè l'Ajuntament ha de continuar cercant nous emplaça¬
ments on construir futurs aparcaments; que s'haurien
de detallar els emplaçaments, amb el nombre de
les
possibles places, que han estat descartats
després
dela selecció, i les causes de tal decisió; que no es
concreta quina és
l'opinió
dels veïnsdels voltants de
cadaemplaçament, ni s'hanfet
tampocestudis
tècnics
per dissipar els temorsde possibles
alteracions
en l'estructura dels edificis propers que puguin estar afec¬tats de l'aluminosi a conseqüència de la
construcció
delsnous aparcaments; que
l'objectiu del Pla-programa
hauria d'éssermés ambiciós i pretendre reduir el
dèficit
de places i no tan sols
estabilitzar-lo;
que no esfa
una avaluació prou exacta de l'impactede la normativa
sobre l'ús d'aparcament aprovada la darrera
sessió;
que
l'ampliació
delnombre de places
noha d'anar
lligada amb la
creació
de noves zonesblaves;
queel
Pla-programa presentathauria d'anar
seguit de determi¬
nades mesures complementàries com la retirada de la
viapública dels vehicles abandonats
i el control estricte
dels vehicles que circulen pels nostres carrers sense
tenir ladocumentació tècnica en regla o l'assegurança
pertinent; que els titulars de
places
enrègim
de
cessió
d'ús que les han adquirides amb
anterioritat
ales
darreres modificacions dels plecs de condicions, hau¬
rien de rebre el mateix tracte que aquells que ho facin
d'ara endavant; i que a l'expedient manca el
preceptiu
informe dels Serveis Jurídics sobre els plecs de condi¬
cions, respecte als quals el seu
Grup manté
certesreserves sobre el dret de tempteig, les segones trans¬
missions i l'arrendament de places, ja que no coneix
ben bé l'abast de les darreres modificacions que s'hi han introduït.
Diu, en resum, que, per tots aquests motius, el seu
Grup opta avuiper
l'abstenció
totconfiant
que, un copresolts els dubtes, podrà votar afirmativament l'aprova¬
ció definitiva del dictamen.
El Sr. Lucchetti recorda que la darrera sessió el seu
Grup expressà alguns dubtes sobre el
mètode seguit
en les concessions d'algunsaparcaments; ique,
atès
eldifícil equilibri quehi ha d'haver entre les
condicions de
les concessions administratives, la necessitat de resol¬ dre el problema real de l'aparcament ala Ciutat i la
força del mercat, no
podia acceptar la proposta
inicial,
de manera que, a
indicació
seva, s'introduïren enels
plecs determinades
matisacions
enles prioritats
afavor
dels veïns residents en un radi de 150 i 300 metres, el primer i segon vehicle i la gent que
treballa
ala
zona, tanmateix no quedava ben resolt encarael
tractamentde les segones transmissions. Per
això,
encoherència
amb la reservaqueféu aleshores, proposa les següents
modificacionsa l'article 20 de l'esmentatplec de condi¬
cions per a la construcció d'aparcaments en
règim de
concessió administrativa, ambl'acceptació de lesquals
el seu Grup votarà favorablement el
dictamen:
a) Donar al paràgraf
2
la següentredacció:
«Un
cop formalitzada documentalment la transmissió del dret de l'ús de plaça d'aparcament,se'n
donarà
compte a l'Ajuntament per al seu registre o,si
escau, per a l'exercici del dret de retracte enel termini d'un mes. Denoexercir el dretdel retracte enel termini assenyalat, es
comunicarà a la comunitat d'usuaris el canvi de titular produït».
b) Afegir un nou
paràgraf,
queportaria el número 6,
amb laredacció següent: «L'Ajuntament
publicarà
cada
any un quadre de preus
màxims
aaplicar
enles
trasmissions de cada plaça d'aparcament,
tenint
encomptel'emplaçament d'aquest i
grandària
de la
plaça,
comtambé els preus de la zonaper aaquest
tipus de
transmissions».
El Sr. Mas considera que el Pla-programa presentat
com amàxim, reduir en 5 punts el
dèficit actual d'apar¬
cament i, malgrat que en el
període 1986-1991 el
parc de turismes passà de606.000
a737.000 vehicles,
preveu que en el
període 1992-1997 només arribarà
a 794.000,previsió
clarament ala
baixa desmentida
per les xifres actuals de venda. En conseqüència, a pesar de l'anunci delapresentació d'altres paquetsd'aparca¬
ments, expressa el seu
escepticisme respecte
al docu¬
ment en debat, escepticisme que
confirma el fet
queels dos plans
anteriors hagin
significat només
unes 17.000 places (balanç bentrist
en nou anys, a pesarde
no figurar l'aparcament entre
les
prioritats de l'equip de
govern) i encara a
finals de
1991 només
sen'havia
executat i posat en servei una tercera
part,
és
adir,
unes 750 places anuals promogudes per
l'Ajuntament,
equivalents a dos o tres
aparcaments,
i tanmateix
ara s'està manifestantel propòsit de construir-ne anualment5.500, equivalents a
18
aparcaments: per tantha
de
posar, si més no, un interrogant a
aquesta
previsió.
Referint-se als Plecs de condicions, reitera que pre¬ senten tres aspects problemàtics: a) discriminen els compradors anteriors, als quals
s'hauria d'estendre el
nou règim
perquè
totsels ciutadans rebin el mateix
tracte; b) nogaranteixen
l'ús residencial
enles
segones i terceres transmissions; c) tenen el perill de fomentar moviments especulatius entorn de les places, perill que la redacció proposada pelSr. Lucchetti podria evitar
en part, si bé el seuGrup té pensades altres
alternatives
que formularà perescrit durant la
informació
pública.
Subratlla que el règim que s'imposa als
concessiona¬
ris privatsés més dur que no pas elque
s'estableix
pera la Societat privada municipal, quan un i altre
supòsits
haurien de regir-se perles mateixescondicions;
queels
cànons, que oscil·len entre les 700.000 i els
2.000.000
de pessetes i que semblen respondre
més
aviat anecessitats de tresoreria a curt termini que no pas al desig de resoldre el
dèficit
d'aparcaments,alimenten
l'espirald'increment del preu de les places i
frenaran la
promoció d'aquells que no siguin prou rendibles, de
manera que, almenys, caldria haver establert un siste¬ mad'adjudicacions per blocsen
què
se'n combinessin un de rendible i unque nohofostant, pertal de garantirla execució completa del Pla.
S'aprova el dictamen, incorporant les esmenes pro¬ posades pel Sr. Lucchetti al Plec de condicions, amb
els vots en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina i amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Aprovació del Reglament del Consell de Disciplina
Vial.
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori, posposa peral final de l'ordre del dia el debat d'aquest
punt.
ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA
Àrea de Cultura
Atorgar la Medalla al
Mèrit Artístic,
en la categoriad'Or, al Sr. Xavier Montsalvatge i Bassols, per la seva contribució, durant mes de mig segle, a la creació enel
camp de la música.
Atorgar la Medalla al Mèrit Artístic, en la categoria
d'Or, al Sr. Tomàs Garcés i Miravet, perlasevamagnífi¬
ca i indispensable contribució a la
creació
poètica durant més de seixanta anys.Atorgar la Medalla al
Mèrit
Científic,
enla
categoriad'Or, al Sr. Martí de Riquer i Morera, per la seva constant aportació a la
investigació
ila docència
en el camp de les lletres i de lahistòria.
Atorgar la Medalla
al Mèrit
Científic,
enla
categoriad'Or, al Sr. Miquel Batllori i
Munné,
per la sevaconstant labor d'investigació històrica sobreCatalunya
i algunesde lesfigures cabdals representatives
de la cultura.
Atorgar la Medalla al
Mèrit
Científic,
enla
categoriad'Or, a títol pòstum, al Sr. Enric
Moreu-Rey,
pel seu valuós treball de recerca en el camp de la història de Barcelona i la toponímia catalana.Atorgar la Medalla al
Mèrit Científic,
enla
categoriad'Or, a la Sra.
Àngela
Ferrer i Sensat, per la seva constant dedicació a ladocència, creant noves formes de treball a l'Institut Escola del Parc, i per la seva invariable creença en laformació humanística
de la in¬ tel·ligència.ÀMBIT DE
DESCENTRALITZACIÓ
I RELACIONS CIUTADANESNegociat de Relacions Públiques
Atorgar la Medalla
d'Or de la Ciutat
al
senyorAntoni
Tàpies i Puig per la seva
dedicació
al'art, la
sevagenerositaten la
formació dels fons
artístics
de la ciutat
i la defensa permanentque ha fet dels valors
democrà¬
tics i dels drets humans.
El Regidor de Cultura, Sr. Bohigas,
després d'advertir
que la distinció al Sr. Moreu-Rey s'atorgaexcepcional¬
ment a títol pòstum perquè l'expedient
s'incoà
envida
del guardonat, el qual, malauradament,morí
mentrees tramitava, defensa primerament laconcessió
de lesMedalles al mèrit artístic o científic dient que es tracta de sis personalitats que representen untombant
signifi¬
catiu de la culturaciutadana, la
generació
queté
un peuen el noucentisme i l'altre en lesavantguardes culturals del primer terç del segle i tots
ells són,
per tant, continuadors de la tradició de la Cultura catalana i handonat suport a la modernitat tant en el camp
artístic
com en el científic; que, concretament, la
música
deXavier Montsalvatge representa una certa
continuïtat
clàssica dintre d'una novamodernitat; que Tomàs Gar¬ cés es pot considerar
l'últim
supervivent dela darrera
generació noucentista; que
Martí
deRiquer,
Miguel
Batllori i Enric Moreu-Rey sóntres historiadors membres
d'una generació d'historiadors, de la
qual
també
forma¬
va part Vicens Vives, que és fruït del mestratge
de
Ferran Soldevila i que ha donat unamoderna interpreta¬
ció de la història de Catalunya; que
Àngels
Ferrerés
un testimoni, viu i arrelat, de la reutilització del llegat nou¬centistaen les noves modernitatspedagògiquesencar¬
nades en l'Institut-Escola i representa la continuïtat
i
pervivència d'aquell esperit en el
període difícil
del
franquisme i en els nous temps de la
democràcia.
Referint-se després a la Medalla de la Ciutat que es proposa per aAntoni Tàpies, addueix, per
justificar-la,
no tant sols la seva qualitat artística i la seva
voluntat
d'avantguardaen la
transformació
de la culturai de
l'art
des de l'època del Dau al Set fins avui,
sinó
també la
seva contribució a la formació del fons artístic de la Ciutat i la defensa quehafetalllarg detotalaseva
vida,
El Sr. Lacalle es congratula de l'atorgamentde totes
aquestes
distincions.
El Sr. Samaranch remarcaque el pareMiquel Batllori,
professor
de la Facultat d'Història de
laPontifícia
Uni¬versitat Gregoriana de Roma, ha fet, en més de dos-centstítols publicats, importantíssimes aportacions que han permès reinterpretar personatges i èpoques de la Història; que Enric Moreu-Rey, historiador especialitzat
en els segles XVII i XVIII, féu també interessantíssimes
aportacionsen
el
món
del
teatre i ha estat un investiga¬dor molt destacatde la Història de Barcelona; que Martí
de Riquer, historiador i investigador literari, ha apropat h textos i escriptors de la nostra Cultura i de la nostra
identitatcol·lectiva; que la poesia existent en els escrits didàctics
d'Àngels
Ferrer revelauna manera de viure al vessant humanístic de l'ensenyament i la medalla quese li atorga és també un homenatge a la professió
docent; que Xavier Montsalvatgeha estatCatedràticde
composició i un compositor de gran sensibilitat, ben palesa en les seves obres «Canción de cuna para un
negrito» i «Serenata a Lidia de Cadaqués»; que la sensibilitat i el lirisme impregnen l'obra de Tomàs Gar¬ cés, el poeta intimista de la Barceloneta, fundador de
«Quaderns de Poesia» i abans de «Mar Bella»; i que en Antoni Tàpies ha de remarcar la seva extraordinària
aportació al món de laCultura, la fortíssima provocació estètica de lesseves obres, el seu caràcter d'ambaixa¬ dor cultural de Catalunyaarreu delmón i lasevafidelitat
a Catalunya, que, en els moments difícils del
franquis-, me, es
traduí
en el seu suport a totes les iniciativescíviques per mitjà de la seva obra pictòrica. Creu, doncs, que les distincions retornen als guardonats una part d'allò que donaren al país.
El Sr. Lucchetties declara plenament convençut dels
mereixements dels guardonatsamb les Medalles d'or al mèrit artístic o científic, alhora que assenyala que la
nostra societat és molt rica en valors culturals i cientí¬ fics, queaquest Ajuntament, sense caure en la prodiga¬ litat, hauria de reconèixer en altresfigures barcelonines que tenen un pes específic en el món artístic i cientí¬ fic.
Respecte a la Medalla de la Ciutat que es proposa per a Antoni Tàpies, la considera justa i plenament merescuda, no tan sols per la coherència de la seva obrapictòrica i escultòrica, sinó també pelsseusescrits
(que invita a llegir perquè revelen el seu pensament
com aartista i polític) i pel seu testimoni, ja que sempre ha estat al costat de les grans causes cíviquesenfavor de la democràcia i dels drets humans
S'aproven per unanimitat els set dictàmens prece¬
dents.
El Sr. Alcalde expressala satisfacció de tot el Consis¬ tori per aquests guardons i espera que ben aviat seran f seguits per altres en homenatge
a la generació de la
Guerra Civil que«salvà els mots».
ÀMBIT
D'URBANISME I MEDI AMBIENTServei Municipal de Parcs i Jardins
Dissoldre
l'Òrgan
especial degestió en què, en virtut de les normes reguladores aprovades per acord delConsell Plenari del dia 28 de novembre de 1984, es va
organitzarel Servei Municipal de Parcs i Jardins. Crearl'InstitutMunicipal de Parcs i Jardins de Barce¬
lona, com organisme autònom de caràcter comercial i
de serveis de l'Ajuntament de Barcelona; aprovar els Estatuts, que consten en el document adjunt, i sotme¬ tre'lsa lapreceptiva informació pública; i facultarl'Alcal¬ de per adoptarles mesuresnecessàries per al'efectivi¬ tatd'aquest acord.
El Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet, explica que la Ciutatja disposa d'una notablesuperfície
verda que properament es veurà ampliada considera¬ blement a conseqüència de la transformació urbana
que s'estàproduint; queel dictamen preténconvertiren Institut l'actual Servei de Parcs i Jardins, que ha funcio¬ nat amb qualitat, compta amb unstreballadors motivats
que estimen la feina, i desitja mantenir els espais verds de la Ciutat amb la màximacompetència;que lacreació del nou Institut comporta uns mecanismes de gestió amb plenes garanties perals treballadors actuals, grଠcies a la incorporació als Estatuts de les correccions
negociades ahir; que el nou ens funcionarà d'acord amb un contracte-programa en què se li fixaran uns
estàndards, i farà treballs per aaltres estaments mitjan¬ çantfacturació; que neix ambunacompetitivitat bonaja
que els seus costos són més baixos que els oferts per altres empreses; ique, en definitiva, des del nouInstitut
es protegiran millor els espais verds urbans, que aviat
sobrepassaran les 1000 hectàrees i són part del patri¬ moni de la Ciutat.
El Sr. Lucchetti considera queles modificacions intro¬ duïdes en els Estatuts del nou organisme concorden
amb el protocol signat el seu dia amb el personal del Servei; i que durant el període d'informació pública es podran dissipar les seves reticènciesquant ala compo¬ sició del Consell d'Administració del nou ens.
El Sr. Fernández reconeix que les 667 hectàrees de patrimoni verd, de les quals 469 reclamen serveis de conservació, i els 120.000 arbres de què disposa la Ciutat, comtambé l'increment, de l'ordre del 50 % que s'espera en les tasques de conservació com a conse¬
qüència de larecepció d'altres 300 hectàrees de noves
zones verdes, avalen que es doti l'actual Servei de
Parcs i Jardins de la capacitat i flexibilitat operatives adequades, tanmateix es reservade formular, durant la informació pública, observacions puntuals a determi¬ nats preceptes estatutaris com són els apartats 2 i 9 de l'article 4 (en què hauria d'exigir-se autorització munici¬ pal), l'article 6 (donat que autoritzar l'adquisició, aliena¬ ció i gravamen de béns es competència plenària, com recullen els estatuts d'altres Instituts municipals) i la secció tercera, relativa al DirectorGerent.
Finalment, recomana que el nou ens prossegueixi i amplií la política de contractació de disminuïts seguida fins arapel Servei de Parcs i Jardins; i demana informa¬
ció sobre el protocol signat amb els representants dels treballadors del Servei i el seu grau de compliment en
vista dels conflictes que s'han produït en altres casos similars,motiu pel qual el seuGrup optaperabstenir-se. El Sr. Mas anuncia també l'abstenció del Grup de
Convergència i Unió tot deixant constància que els membres del seuGrup han estat testimonis d'una certa
insensibilitat de l'equip de govern davant les reivindica¬ cions absolutament lògiques dels treballadors, que al final s'ha acabat acceptant: prega, doncs, que en
casos futurs estingui més sensibilitat.
El Sr. Armet puntualitza que els acords signats ahir quedaran recollits en el text refós dels Estatuts; que la creació d'Organismes autònomssol suscitar recels legí¬ tims en alguns treballadors, que se senten més segurs