tema III.1
La formació del subjecte
els primers processos sintàctics
Llengua Catalana I
recomanacions bibliogràfiques
índex
1. Introducció
2. El nom com a punt de partida
3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius
5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació
7. Els pronoms
Una mostra antiga d’enginyeria inversa
• Sabem molt poc sobre el funcionament mental que ens permet utilitzar el llenguatge. Pensem, elaborem missat-ges... però no sabem massa bé com ho fem.
• L’estudi de la sintaxi, doncs, és un cas d’enginyeria inver-sa (possiblement el més antic): partim del producte ela-borat, les oracions, i intentem deduir què hem fet per a
índex
1. Introducció
2. El nom com a punt de partida
3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius
5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació
7. Els pronoms
La primera operació
• Quan volem formar una oració, el primer pas és triar el nom que correspon a la part de la realitat de què volem predicar.
• Recordem que el nom comú no representa entitats, sinó classes d’entitats.
índex
1. Introducció
2. El nom com a punt de partida
3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització
4. Modificadors qualificatius 5. Modificadors actualitzadors 6. La determinació
7. Els pronoms
Dos etapes
• Nom + qualificació (etapa opcional) objectiu: delimitar una subclasse
• Nom (qualificat) + actualització (etapa obligatòria) objectiu: actualitzar el nom (qualificat),
és a dir, fer
que la classe o subclasse es referesca a un conjunt d’entitats (i no a tota la classe o subclasse); que es
re-índex
1. Introducció
2. El nom com a punt de partida
3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius
5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació
7. Els pronoms
Qualificatius i qualificatius locatius
• Representen propietats internes
elefant blanc, bonic, gran, dolç, agradable
de fusta, de cartó, amb taques
que té taques, que només té un ullal Dumbo
• Representen propietats contextuals (qualificatius locatius):
pàgina anterior/posterior
pis primer, segon... cinqué, sisé... darrer-últim dia
el meu llibre, la seua llibreta
taula del cantó, llibre del qual parlem
índex
1. Introducció
2. El nom com a punt de partida
3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius
5. Els modificadors actualitzadors
6. La determinació 7. Els pronoms
Esquema dels actualitzadors
definits o numerals: u, dos, tres... cent... mil... quantitatius determinatius actualitzadors indefinits: poc, molt, prou, massa... el-la-els-les aquest, aqueix, aquell quinNumerals i indefinits
• Concepte d’unitat
Manifestació mínima de les entitats a què ens referim amb noms comptables
• Sistema de numeració
unitat; suma; recursivitat
• Adjectius quantitatius definits o numerals: expressen quantitats concretes
Definits o numerals
u/un dos tres quatre cinc sis set vuit, huit nou cent mil deu vint trenta quaranta cinquanta seixanta, sixanta setanta vuitanta, huitanta norantaonze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze
dèsset, disset, desset díhuit, divuit, devuit dèneu, dinou, denou vint-i-u/vint-i-un trenta-dos tres-cents deu mil tres milions miliard
Indefinits
• poc - molt
• prou - massa
• uns quants, bona cosa de • força, gaire, bastant
• tan(t)...com, més (...que) • cap - gens
Flexió i de en els indefinits
gel aigua cotxes cireres
tant quant poc molt prou més gens cap
Flexió i de en els indefinits
gel aigua cotxes cireres
tant tant de gel tanta aigua tants cotxes tantes cireres
quant quant de gel quanta aigua quants cotxes quantes cireres
poc poc de gel poca aigua pocs cotxes poques cireres
molt molt de gel molta aigua molts cotxes moltes cireres
prou prou (de) gel prou aigua prou cotxes prou cireres
més més (de) gel més aigua més cotxes més cireres
gens gens de gel gens d’aigua ---
índex
1. Introducció
2. El nom com a punt de partida
3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius
5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació
7. Els pronoms
La determinació
• Els determinants són adjectius amb què l’emissor
ex-pressa que pensa que les entitats a què es refereix ja són conegudes del receptor.
• Són bàsicament l’article i els demostratius. • També determinen les paraules quin i tal.
L’article: el-la-els-les
• Té com a significat bàsic ‘conegut del receptor’.
• Si el receptor coneix aquelles entitats, normalment sap quantes són. Per tant, l’article quantifica implícitament:
Vam trobar quatre vaques. Les vaques aquelles eren enormes.
• Valor d’unicitat: el sol, la lluna, el meu veí
el Jaume, el rei En Jaume, Na Jordana • Valor de totalitat: la balena és un mamífer
article neutre?
• En la llengua clàssica, lo masculí tenia també alguns usos no masculins:
Ja tinc lo carro arreglat. (masc.)
No sé si t’he contat lo que m’ha passat. (no masc.)
• El castellà ha potenciat molt els usos no masculins.
• En català existeixen solucions diverses per a expressar aqueixos valors.
• Fins fa poc pensàvem que l’adopció del lo neutre no ens convenia perquè
valors del “lo neutre”
• abstracció o generalització • intensitat
“lo neutre” abstractiu (1/2)
• Li agrada el dolç.
• Li agraden les coses dolces. • Li agrada la dolçor.
• Li agrada el que és dolç. • Li agrada allò que és dolç.
“lo neutre” abstractiu (2/2)
• Eviteu lo>el:
amb participis:
Farem el que es va dir/Farem com vam dir (* Farem el dit)
davant preposició:
Repetirem allò d’ahir/el que vam dir ahir (*Repetirem el d’ahir)
davant possessius sols:
Aprecie les meues coses/el que és meu (*Aprecie el meu)
relatius, quan l’antecedent és tota una oració:
“lo neutre” intensiu
• No saps que fàcil (que) és. • No saps com és de fàcil. • Era poc fàcil!
• Era d’allò més fàcil. • Si n’era, de fàcil.
locucions
castellà valencià
a lo loco a la babalà, arreu, sense solta ni volta allà vas, cabàs!
a lo mejor potser, possiblement, si tant convé
a lo sumo/todo lo más com a màxim, com a molt, a tot estirar, pel cap alt
de lo contrario si no, altrament
La determinació (repetició)
• Els determinants són adjectius amb què l’emissor
ex-pressa que pensa que les entitats a què es refereix ja són conegudes del receptor.
• Són bàsicament l’article i els demostratius.
naturalesa dels demostratius
• hipònims de l’article determinat
• “conegut pel receptor”+idea de distància
• determinació + qualificació locativa (recordem pg. 10) • formen sistema amb pronoms neutres i adjectius
demostratius i altres
aquest aqueix aquell este eixe
açò això allò
ací, aquí aquí (ahí) allí allà
sistema ternari
aquest aqueix aquell este eixe
açò això allò
ací, aquí aquí (ahí) allí allà
sistema binari
aquest aquell
això allò
ací, aquí allí allà
Més adjectius actualitzadors:
mateix / altre
• mateix: identitat referencial amb un nom ja aparegut. • altre: diversitat referencial respecte a un nom que ja ha
aparegut.
Aquell cotxe és el mateix que hem vist abans.
“altre” i la determinació (1/3)
• No vendrem les altres accions.
• T’hauràs de posar una altra corbata. • Vull una altra llonganissa.
(aquesta no, una altra/
vull una segona llonganissa)
• Tinc un altre llibre.
I’ve got another book. Tengo Ø otro libro.
“altre” i la determinació (2/3)
• Agarra algun altre llibre.
• No vull prendre cap altre medicament. • En qualsevol altre cas no l’atendré.
• Tindrà unes altres raons. (Té unes raons.) • Tindrà Ø altres raons. (Té raons.)
“altre” i la determinació (3/3)
• actualitzador + altre, altra en singular, amb actualitzador
• actualitzador / Ø + altres en plural, segons la intuïció
• Excepció: expressions com
altra volta, altra vegada, altre camí o una altra volta, una altra vegada, un altre camí
un altre ús de altre
• Pere pensa molt en els altres. • *Pere pensa molt en els demés.
índex
1. Introducció
2. El nom com a punt de partida
3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius
5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació
7. Els pronoms
pronom: concepte
• Són paraules de categoria nominal.
• Equivalen a un nom actualitzat, típicament a “actualitza-ció + nom (+ qualifica“actualitza-ció)”.
• Això, en general, exclou que els pronoms tinguen altres qualificatius o actualitzadors.
• No convé definir-los com a paraules de referència varia-ble (seu també seria pronom).
pronoms i adjectius
u un
algú algun
ningú ningun (cap)
qui quin tot tot altri altre res
índex
1. Introducció
2. El nom com a punt de partida
3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius
5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació
7. Els pronoms