• No se han encontrado resultados

Llengua Catalana I III.1. La formació del subjecte. tema III.1 La formació del subjecte els primers processos sintàctics

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Llengua Catalana I III.1. La formació del subjecte. tema III.1 La formació del subjecte els primers processos sintàctics"

Copied!
41
0
0

Texto completo

(1)

tema III.1

La formació del subjecte

els primers processos sintàctics

Llengua Catalana I

(2)

recomanacions bibliogràfiques

(3)

índex

1. Introducció

2. El nom com a punt de partida

3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius

5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació

7. Els pronoms

(4)

Una mostra antiga d’enginyeria inversa

• Sabem molt poc sobre el funcionament mental que ens permet utilitzar el llenguatge. Pensem, elaborem missat-ges... però no sabem massa bé com ho fem.

• L’estudi de la sintaxi, doncs, és un cas d’enginyeria inver-sa (possiblement el més antic): partim del producte ela-borat, les oracions, i intentem deduir què hem fet per a

(5)

índex

1. Introducció

2. El nom com a punt de partida

3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius

5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació

7. Els pronoms

(6)

La primera operació

• Quan volem formar una oració, el primer pas és triar el nom que correspon a la part de la realitat de què volem predicar.

• Recordem que el nom comú no representa entitats, sinó classes d’entitats.

(7)

índex

1. Introducció

2. El nom com a punt de partida

3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització

4. Modificadors qualificatius 5. Modificadors actualitzadors 6. La determinació

7. Els pronoms

(8)

Dos etapes

• Nom + qualificació (etapa opcional) objectiu: delimitar una subclasse

• Nom (qualificat) + actualització (etapa obligatòria) objectiu: actualitzar el nom (qualificat),

és a dir, fer

que la classe o subclasse es referesca a un conjunt d’entitats (i no a tota la classe o subclasse); que es

(9)

re-índex

1. Introducció

2. El nom com a punt de partida

3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius

5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació

7. Els pronoms

(10)

Qualificatius i qualificatius locatius

• Representen propietats internes

elefant blanc, bonic, gran, dolç, agradable

de fusta, de cartó, amb taques

que té taques, que només té un ullal Dumbo

• Representen propietats contextuals (qualificatius locatius):

pàgina anterior/posterior

pis primer, segon... cinqué, sisé... darrer-últim dia

el meu llibre, la seua llibreta

taula del cantó, llibre del qual parlem

(11)

índex

1. Introducció

2. El nom com a punt de partida

3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius

5. Els modificadors actualitzadors

6. La determinació 7. Els pronoms

(12)

Esquema dels actualitzadors

definits o numerals: u, dos, tres... cent... mil... quantitatius determinatius actualitzadors indefinits: poc, molt, prou, massa... el-la-els-les aquest, aqueix, aquell quin

(13)

Numerals i indefinits

• Concepte d’unitat

Manifestació mínima de les entitats a què ens referim amb noms comptables

• Sistema de numeració

unitat; suma; recursivitat

• Adjectius quantitatius definits o numerals: expressen quantitats concretes

(14)

Definits o numerals

u/un dos tres quatre cinc sis set vuit, huit nou cent mil deu vint trenta quaranta cinquanta seixanta, sixanta setanta vuitanta, huitanta noranta

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze

dèsset, disset, desset díhuit, divuit, devuit dèneu, dinou, denou vint-i-u/vint-i-un trenta-dos tres-cents deu mil tres milions miliard

(15)

Indefinits

• poc - molt

• prou - massa

• uns quants, bona cosa de • força, gaire, bastant

• tan(t)...com, més (...que) • cap - gens

(16)

Flexió i de en els indefinits

gel aigua cotxes cireres

tant quant poc molt prou més gens cap

(17)

Flexió i de en els indefinits

gel aigua cotxes cireres

tant tant de gel tanta aigua tants cotxes tantes cireres

quant quant de gel quanta aigua quants cotxes quantes cireres

poc poc de gel poca aigua pocs cotxes poques cireres

molt molt de gel molta aigua molts cotxes moltes cireres

prou prou (de) gel prou aigua prou cotxes prou cireres

més més (de) gel més aigua més cotxes més cireres

gens gens de gel gens d’aigua ---

(18)

índex

1. Introducció

2. El nom com a punt de partida

3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius

5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació

7. Els pronoms

(19)

La determinació

• Els determinants són adjectius amb què l’emissor

ex-pressa que pensa que les entitats a què es refereix ja són conegudes del receptor.

• Són bàsicament l’article i els demostratius. • També determinen les paraules quin i tal.

(20)

L’article: el-la-els-les

• Té com a significat bàsic ‘conegut del receptor’.

• Si el receptor coneix aquelles entitats, normalment sap quantes són. Per tant, l’article quantifica implícitament:

Vam trobar quatre vaques. Les vaques aquelles eren enormes.

• Valor d’unicitat: el sol, la lluna, el meu veí

el Jaume, el rei En Jaume, Na Jordana • Valor de totalitat: la balena és un mamífer

(21)

article neutre?

• En la llengua clàssica, lo masculí tenia també alguns usos no masculins:

Ja tinc lo carro arreglat. (masc.)

No sé si t’he contat lo que m’ha passat. (no masc.)

• El castellà ha potenciat molt els usos no masculins.

• En català existeixen solucions diverses per a expressar aqueixos valors.

• Fins fa poc pensàvem que l’adopció del lo neutre no ens convenia perquè

(22)

valors del “lo neutre”

• abstracció o generalització • intensitat

(23)

“lo neutre” abstractiu (1/2)

• Li agrada el dolç.

• Li agraden les coses dolces. • Li agrada la dolçor.

• Li agrada el que és dolç. • Li agrada allò que és dolç.

(24)

“lo neutre” abstractiu (2/2)

• Eviteu lo>el:

amb participis:

Farem el que es va dir/Farem com vam dir (* Farem el dit)

davant preposició:

Repetirem allò d’ahir/el que vam dir ahir (*Repetirem el d’ahir)

davant possessius sols:

Aprecie les meues coses/el que és meu (*Aprecie el meu)

relatius, quan l’antecedent és tota una oració:

(25)

“lo neutre” intensiu

• No saps que fàcil (que) és. • No saps com és de fàcil. • Era poc fàcil!

• Era d’allò més fàcil. • Si n’era, de fàcil.

(26)

locucions

castellà valencià

a lo loco a la babalà, arreu, sense solta ni volta allà vas, cabàs!

a lo mejor potser, possiblement, si tant convé

a lo sumo/todo lo más com a màxim, com a molt, a tot estirar, pel cap alt

de lo contrario si no, altrament

(27)

La determinació (repetició)

• Els determinants són adjectius amb què l’emissor

ex-pressa que pensa que les entitats a què es refereix ja són conegudes del receptor.

• Són bàsicament l’article i els demostratius.

(28)

naturalesa dels demostratius

• hipònims de l’article determinat

• “conegut pel receptor”+idea de distància

• determinació + qualificació locativa (recordem pg. 10) • formen sistema amb pronoms neutres i adjectius

(29)

demostratius i altres

aquest aqueix aquell este eixe

açò això allò

ací, aquí aquí (ahí) allí allà

(30)

sistema ternari

aquest aqueix aquell este eixe

açò això allò

ací, aquí aquí (ahí) allí allà

(31)

sistema binari

aquest aquell

això allò

ací, aquí allí allà

(32)

Més adjectius actualitzadors:

mateix / altre

• mateix: identitat referencial amb un nom ja aparegut. • altre: diversitat referencial respecte a un nom que ja ha

aparegut.

Aquell cotxe és el mateix que hem vist abans.

(33)

“altre” i la determinació (1/3)

• No vendrem les altres accions.

• T’hauràs de posar una altra corbata. • Vull una altra llonganissa.

(aquesta no, una altra/

vull una segona llonganissa)

• Tinc un altre llibre.

I’ve got another book. Tengo Ø otro libro.

(34)

“altre” i la determinació (2/3)

• Agarra algun altre llibre.

• No vull prendre cap altre medicament. • En qualsevol altre cas no l’atendré.

• Tindrà unes altres raons. (Té unes raons.) • Tindrà Ø altres raons. (Té raons.)

(35)

“altre” i la determinació (3/3)

• actualitzador + altre, altra en singular, amb actualitzador

• actualitzador / Ø + altres en plural, segons la intuïció

• Excepció: expressions com

altra volta, altra vegada, altre camí o una altra volta, una altra vegada, un altre camí

(36)

un altre ús de altre

• Pere pensa molt en els altres. • *Pere pensa molt en els demés.

(37)

índex

1. Introducció

2. El nom com a punt de partida

3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius

5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació

7. Els pronoms

(38)

pronom: concepte

• Són paraules de categoria nominal.

• Equivalen a un nom actualitzat, típicament a “actualitza-ció + nom (+ qualifica“actualitza-ció)”.

• Això, en general, exclou que els pronoms tinguen altres qualificatius o actualitzadors.

• No convé definir-los com a paraules de referència varia-ble (seu també seria pronom).

(39)

pronoms i adjectius

u un

algú algun

ningú ningun (cap)

qui quin tot tot altri altre res

(40)

índex

1. Introducció

2. El nom com a punt de partida

3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització 4. Els modificadors qualificatius

5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació

7. Els pronoms

(41)

relatius

Referencias

Documento similar

Un operador logístic ofereix un servei molt més ampli; per encàrrec del seu client dissenya els processos d'una o de diverses fases de la seva cadena de subministrament

Un quart de segle és un període de temps prou im- portant com per poder avaluar el treball d’una institu- ció i em sembla que aquella prestigiosa Escola de Mestres Balmes,

La tard ar (autumne, prilllllv 'era de l'biuern, etc .).. OBRA DEL DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA.. QÜ E ST ION AR I ·

If certification of devices under the MDR has not been finalised before expiry of the Directive’s certificate, and where the device does not present an unacceptable risk to health

Per determinar la quantitat de tinta de cada nú- mero, cal localitzar una tipografia prou semblant a la que s’utilitza en les boletes i tot seguit quan- tificar els píxels de

Després d’una informació que podem considerar prou completa al voltant d’aquests moments, no s’ha pogut docu- mentar cap prova d’ocupació humana tant en períodes

En segon lloc, un objectiu del grup impulsor d’aquest projecte és organitzar un congrés internacional sobre la història de la historiografia catalana que serveixi de lloc de trobada

Aquest breu assaig sorgeix de la hipòtesi que les polítiques censores no s’han tingut prou en compte en els estudis sociològics i històrics sobre