INTERACCIÓ 2000 EL SERVEI D INFORMACIÓ A LA BCT : UN SERVEI MUNICIPAL

INTERACCIÓ 2000

EL SERVEI D’INFORMACIÓ A LA BCT : UN SERVEI MUNICIPAL

Terrassa és una ciutat mitjana, assentada a la Comarca del Vallès Occidental i molt propera a Barcelona, ciutat amb la qual està molt ben comunicada. La seva extensió és d’uns 70 Km2 i té una població d’uns 170 mil habitants. Ciutat eminenment industrial en els seus temps més recents, actualment s’està consolidant com a una societat de serveis, tot i que conserva encara un teixit industrial important. Serveixi aquesta petita introducció per a situar el context on la bct (Biblioteca Central de Terrassa) desenvolupa la seva funció.

L’objectiu de la meva intervenció és explicar la relació entre la política cultural de la ciutat i la biblioteca pública, quines són les línies generals d’actuació de la Regidoria de Cultura i el paper de la bct en el seu desenvolupament, fent referència sobretot, al nostre Servei d’Informació.

E

’

Analitzarem breument tres marcs que ens assenyalen clarament les nostres línies d’actuació:

1. el programa específic del nostre Ajuntament pel què fa a les biblioteques i a la lectura pública,

2. el Pla per a a la societat de la informació 3. el Pla de biblioteques de Terrassa.

1. REGIDORIA DE CULTURA

En primer lloc la Regidoria de Cultura. Tres són els eixos ideològics sobre els quals es sustenta el seu programa específic de Biblioteques i lectura pública: 1. El primer punt del seu pla d’actuació per al present mandat (1999-2003), és

el que anomena Democratització de la Cultura, i manifesta la seva voluntat d’assolir el que anomena la Democràcia Cultural. El seu programa de biblioteques i lectura pública – i copio textualment—“ actua” directament en aquesta estratègia “ al facilitar el lliure accés de tothom a la informació i el coneixement, com a base imprescindible per a la formació d'individus intel.lectualrnent lliures i amb capacitat de criteri propi” .

2. Per una altra banda, l’anomenada societat de la informació, en la qual estem immersos, no es pot entendre sense el desenvolupament de les noves tecnologies. I també, en aquest pla d’actuació, es reconeix l’important paper que en aquest camp han de desenvolupar les biblioteques a Terrassa per tal d’assolir els futurs canvis “ d’hàbits en el consum cultural” , per una banda, i també el desenvolupament d’una tecnologia digital que permeti l’accés majoritari als serveis d’informació i participació.

3. Per acabar, es promou la potenciació de la identitat cultural de Terrassa. També aquí la biblioteca pública hi realitza un paper cabdal: la informació i el coneixement històric i cultural sobre la pròpia ciutat, garanteixen la preservació i potenciació específica dels nostres referents culturals. La

biblioteca esdevé una garantia per a assolir els seus màxims nivells de qualitat, excel·lència, singularitat i difusió.

D’aquests punts se’n deriven les accion concretes a desenvolupar, que contemplen principalment:

• Desenvolupar el Pla de Biblioteques de Terrassa, compromís per altra banda imprescindible per portar a terme els objectius que es marca

• Potenciar els serveis d'informació de les biblioteques, entesos com a serveis integrals que s’han d’oferir a tota la comunitat, i donant èmfasi a la informació del propi municipi.

• Promoure l'ús de les biblioteques entre la ciutadania com a centres d'informació i coneixement. Calen accions destinades a fer conèixer els serveis de la biblioteca a les diferents franges d’edat, fent una més gran incidència en els grups que tradicionalment se n’han sentit marginats (adults, professionals, mestresses de casa, etc. etc.)

• La digitalització de l’hemeroteca local i la creació de la base de dades bibliogràfiques de Terrassa, ambdós, projectes que estan en marxa i en periode de proves i que responen a la necessitat de posar a l’abast del ciutadà la nostra pròpia història local.

I altres, que no comentarem, com per exemple continuar amb l'especial dedicació a la col·lecció local, el foment de la lectura entre la ciutadania, etc. 2. EL PLA PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Però, dins del municipi no es parla de biblioteques només en l’àmbit de la cultura, sinò que darrerament també veiem que la biblioteca comença a tenir una importància i una valoració que fa pocs anys cap professional hagués somiat.

Es tracta d’ El Pla per a la Societat de la Informació, aprovat pel Ple de l’Ajuntament el maig de 1999.

El seu objectiu “ és abordar el disseny, l'anàlisi i les línies d'acció que la ciutat de Terrassa pot emprendre per desenvolupar-se ella mateixa com a ciutat de la informació global” . A partir d’aquí defineix els motius i les accions concretes que cal portar a terme per aconseguir arribar a un nivell satisfactori. Hi trobem conceptes com:

• la voluntat de no perdre oportunitats per a Terrassa;

• el reconeixement que el consum d’informació esdevé i esdevindrà encara més un indicador del nivell de benestar d’una societat;

• que cal prevenir els riscos de desigualtats i que per tant cal intervenir en el procés de distribució de la informació;

• possibilitat d’accedir a les xarxes de comunicació des dels domicilis particulars i també des dels equipaments públics

El desenvolupament d’aquest pla es concentra en vàries línies d’actuació, dues de les quals són les que ens afecten directament: per una banda, l’aprofitament de les noves tecnologies per a l’aprenentatge, i per l’altra, el desenvolupament de les infraestructures. En ambdós casos la biblioteca pública hi té un paper cabdal:

• La biblioteca ha estat des de sempre l’equipament públic més intimament relacionat, a part dels centres d’ensenyament, amb l’aprenentatge i el coneixement. Avui les noves tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen grans possibilitats, tant des del punt de vista de l'educació formal, com per al reciclatge i la formació continuada. La formació entesa com el procés de capacitació de les persones per a accedir, processar i utilitzar la informació, convertint-la en coneixement útil per al seu desenvolupament personal i professional. Per al Pla, això significa posar a l’abast de tothom la possibilitat de dur a terme aquest aprenentatge i així garantir l’igualtat d’accés. En aquest sentit, en una primera fase del seu desevolupament, s’han organitzat una sèrie de cursos relacionats amb el coneixement de les noves eines informàtiques un punt important dels quals ha estat la bct. • El desenvolupament de les infraestructures, no només de les noves xarxes

de telecomunicacións, sinò també dels equipaments i dels espais que possibilitin i s’adeqüin a les noves necessitats sorgides arran del desplegament de les xarxes i la connexió de tots els edificis de titularitat pública de la ciutat. En aquest sentit cal dir que la bct, des del moment de la seva inauguració, està connectada per fibra òptica amb l’Ajuntament, la qual cosa ha facilitat la seva integració dins del conjunt de tots els serveis municipals.

3. EL PLA DE BIBLIOTEQUES DE TERRASSA

En darrer lloc és important citar el Pla de biblioteques de Terrassa. Aquest pla va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament el febrer de 1998, i a part de fer una anàlisis de la situació actual en matèria de biblioteques i definir els projectes necessaris per a la nostra ciutat, reconeix la biblioteca pública com “ el servei cultural que més pot arribar a minimitzar” les desigualtats que poden sorgir arran del desenvolupament de les noves tecnologies de la informació, així com li dona el paper de “ democratitzar i difondre la informació, promoure, difondre i promocionar la cultura, possibilitar el lleure…”

L

Aquestes són a grans trets les línies generals d’actuació de l’Ajuntament de Terrassa en matèria d’informació, cultura i biblioteca pública. I és dins d’aquest marc que es mou la bct. La seva missió, doncs ve definida per aquests grans postulats:

• Garantir la igualtat d’accés a la informació, a la cultura i al coneixement • I en conseqüencia, garantir l’aprenentatge, la llibertat intel·lectual i la

participació.

La biblioteca pública a Catalunya ha estat durant molts anys un espai exclusivament relacionat amb l’estudi i l’ensenyament. O al menys aquesta és la percepció que en tenen la majoria dels ciutadans i encara molts professionals del sector. La informació que hom pot obtenir a la biblioteca és purament de tipus acadèmic, útil per a l’aprenentatge i poca cosa més. Aquesta és la visió col·lectiva que tenen la majoria de les persones. Però aquesta idea està canviant.

EL SERVEI D

’

En el procés de creació de la bct ja es va contemplar el SERVEI D’INFORMACIÓ, com un puntal bàsic. Es va reforçar amb la publicació d’un fulletó exclusiu del servei. En aquest fulletó es garanteix:

• Resposta a totes les consultes • Orientació en la recerca d’informació • Atenció personalitzada

• Recerca bibliogràfica exhaustiva

Prèviament es fa una declaració dels principis que sustenten el servei: “ la bct respon al principi del dret a la informació de tots els ciutadans, dins d’una societat democràtica” .

La bct es va plantejar com a un centre d’informació a la comunitat. El nostre objectiu anava molt més enllà de poder oferir informacions de caire acadèmic. La voluntat era la d’oferir informacions puntuals de tota mena (adreces, telèfons, horaris de transports públics, cartellera cinematogràfica, etc. etc.), possibilitar també el coneixement ampli i exhaustiu sobre qualsevol tema, o bé qualsevol informació del caire que sigui que el ciutadà pugui necessitar. Ens vàrem plantejar el servei amb uns objectius de continguts molt amplis.

La gestió de la bct correspon a l’Ajuntament. Altres administracions públiques (Generalitat de Catalunya i sobretot la Diputació de Barcelona) ens donen suport , però la gestió, seguint el mandat de la Llei 4/1993, és totalment municipal. Aquest fet és molt important. Des del primer moment el municipi s’ha sentit seva la biblioteca. L’ha considerada un servei municipal més i per tant hi ha abocat els recursos necessaris i imprescindibles per al seu funcionament. Efectivament sense aquest recolzament hagués estat impossible assolir els objectius marcats.

FUNCIONAMENT DEL SERVEI

Per posar en marxa el nostre Servei d’Informació han estat necessàries dues línies d’actuació bàsiques:

• Dotació d’un espai físic amb les eines, els recursos i el personal mínims per tirar-lo endavant.

• La connexió informàtica amb l’Ajuntament a través de fibra òptica. Evidentment informació i noves tecnologies no es poden separar.

1. L’ESPAI

Dins de la biblioteca es va adequar un espai determinat amb la senyalització corresponent.. És on els nostres clients es dirigeixen quan necessiten el nostre servei.

Dins d’aquest espai hi trobem, a part del mostrador d’atenció a l’usuari, la secció de referència tradicional de la biblioteca (diccionaris, enciclopèdies anuaris, etc. etc). Però també hi hem ubicat una estació de Pcs que permeten als nostres clients accedir gratuitament a internet, Cd-Roms en xarxa, hemeroteca digital i altres. Internet ens el plantegem com una eina d’informació

més i per tant hem de possibilitar la seva consulta als ciutadans.

El nostre servei d’informació està concebut com un servei que parteix de la informació i no de les eines per obtenir-la, és a dir pretén informar d’allò que el client ens demana; el procediment amb el qual obtindrem aquesta informació, és el menys important. Tant valor té per a nosaltres una enciclopèdia en paper, com un CD-Rom; una base de dades en línia, com Internet, o bé una trucada telefònica a un altre centre, per posar alguns exemples.

Internet se’ns presenta avui dia com l’eina de les eines. I és cert.

Des del mateix dia de la seva inauguració la bct ha ofert aquest servei i l’ha ofert de manera gratuïta. Servei que poc a poc hem anat ampliant amb més punts de consulta (actualment en tenim 11) i amb la possibilitat que l’usuari s’emporti la informació de manera impresa o bé en disquet.

El coneixement d’Internet s’està convertint per al ciutadà en un signe de progrés i modernitat. Moltes vegades veiem usuaris que venen a la biblioteca per la curiositat que senten. I evidentment no tothom coneix aquesta eina. També els que menys la coneixen són també els que menys oportunitats tenen de fer-ho (estic pensant en gent gran, mestresses de casa, persones en atur, etc.).

Si el nostre objectiu és arribar a tothom, si des del municipi es treballa per evitar noves formes d’exclusió social, la biblioteca ha d’exercir un paper cabdal en aquesta línia d’actuació. Per tant, des del segon trimestre de 1999 s’han ofert als ciutadans cursos de navegació per internet de manera totalment gratuïta, que s’han ampliat amb cursos de correu electrònic en els quals se’ls ofereix la possibilitat de tenir una bústia personal amb el domini de “Terrassa.net” . La bct és un punt més del projecte global del municipi del “ Pla per a la societat de la informació” . Interessa que els ciutadans assoleixin noves habilitats i capacitats.

Però encara avui la recerca d’informació a internet és lenta i costosa. En aquest sentit cal dir que estem treballant en el projecte de transformació de la nostra web, que tenim previst presentar a finals de novembre, una part important de la qual és una recopilació estructurada i sistemàtica de recursos i adreces d’internet que seran útils per als nostres clients, els que vinguin físicament a la bct i els que ens consultin des de fora. Evidentment se’n beneficiaran les persones que treballen a les biblioteques, així com el personal dels diferents departaments de l’Ajuntament.

2. LA CONNEXIÓ INFORMÀTICA

A nivell informàtic i des del punt de vista tècnic estem sota domini de l’Ajuntament. La connexió a través de fibra òptica ens ho possibilita. I aquesta realitat és la que ens permet participar dels objectius globals de l’ajuntament en matèria d’informació i democratització, i sobretot ens ajuda a oferir informacions locals i municipals que des del nostre punt de vista considerem molt valuoses. I són valuoses precisament pel fet que són locals i exclusives. Cada vegada més, en una societat on es parla continuament de globalització, el que realment

tindrà valor en un futur, seran les informacions locals, perquè evidentment qui millor que el municipi pot donar informació sobre si mateix.

En aquest sentit, tenim a la nostra disposició dues eines importantíssimes: • Accés a les informacions contingudes al 010. El 010 és un servei

d’informació local que habitualment utilitza les línies telefòniques. Des de la biblioteca accedim directament a la base de dades. Per tant, podem oferir tota la informació que conté, amb l’avantatge de poder lliurar als nostres clients impressions d’informacions diverses (llistat d’escoles bressol de la ciutat amb les adreces i els telèfons; llistat de botigues de motos; quin és el president de l’Associació de Veïns de Ca N’Anglada; o bé quina institució convoca el premi Agustí Bartra de Poesia; per posar alguns exemples). • Accés a la intranet de l’Ajuntament que ens possibilita oferir informacions

diverses del propi ajuntament: calendari del contribuent, els textos de les ordenances municipals, els projectes actualment en marxa, la composició del Ple, informacions diverses dels diferents departaments i regidories municipals, etc. etc. Informacions que per altra banda ens serien difícils de donar. O si més no, no les podriem donar de manera ràpida i per tant eficaç. Però també aquesta interconnexió per cable ens permetrà en un futur oferir en línia dos projectes que tenim ja iniciats i que responen a l’objectiu de potenciar la identitat cultural de Terrassa i oferir als ciutadans el nostre fons patrimonial: • Hemeroteca digital. Estem acabant de digitalitzar les publicacions en sèrie

(diaris, revistes, butlletins...) editades a la pròpia ciutat des de 1868, els originals dels quals tenim a la bct. Actualment ja tenim 5 punts de consulta en xarxa a la pròpia biblioteca. Les imatges les tenim en un servidor ubicat físicament a l’edifici central de l’Ajuntament . Això permetrà en un futur immediat exportar-les a d’altres centres connectats i a mig termini fer-les accessibles per internet.

• Base de dades bibliogràfica Egara. S’ha acabat la primera fase del projecte que consisteix en una recollida exhaustiva de tota la bibliografia referent a Terrassa. De fet és un projecte del Servei de documentació d’Història Local de Catalunya, que pertany a la UAB, i en el que hi participen, a part de l’Ajuntament, altres centres i institucions de la ciutat (CET, Cambra, Centre Excursionista, CECOT, etc. etc.).

EL SERVEI DINFORMACIÓ I DIFUSIÓ CULTURAL I ESPORTIVA

A part, crec que és important anomenar el recent creat Servei d’informació i difusió cultural i esportiva, servei creat per la pròpia Regidoria de Cultura, i ubicat físicament a la seva seu. El seu objectiu global és oferir al ciutadà totes les informacions que es generen a Terrassa pel què fa a cultura i esport. Així com potenciar la relació entre les entitats i afavorir la projecció dels artistes locals. Aquest projecte tindrà com a puntal bàsic una plana web que està previst posar en marxa abans d’acabar l’any. En l’elaboració d’aquesta plana hi estem treballant també des de la biblioteca, que elabora i dissenya els continguts més específics de biblioteques i més concretament de la bct. D’aquesta manera estem evitant duplicitat de continguts i estalviant recursos.

treballar diferent. Ens porten a col.laborar entre diferents departaments i a que el ciutadà vegi els serveis que li ofereix l’ajuntament de manera global.

Q

?

Com ja he dit anteriorment, els nostres serveis s’adrecen a tota la població sense excepció. Per tant se’n beneficien tant l’estudiant que busca informació per la realització d’un treball d’escola; com la mestressa de casa que busca una recepta de cuina; l’immigrant acabat d’arribar que necessita saber quines escoles d’idiomes hi ha a la ciutat per tal d’oferir-se com a professor; el turista que vol conèixer l’horari per visitar les esglésies de Sant Pere; el professional que vol el text d’una llei o una disposició relacionada amb la seva feina, etc. etc. I estic posant exemples reals.

A part però de les persones individuals, també comencem a donar informació als mitjans de comunicació locals (ràdio, televisió, premsa), a institucions i associacions i també al propi ajuntament. La gran quantitat de documents recollits i sistematitzats al llarg dels anys, ens hi ajuden. Normalment sempre es tracta d’informacions locals sobre personatges, sobre fets històrics, sobre obres d’art, etc, etc. Aquest servei de la biblioteca es coneix cada vegada més.

A

A nivell d’ajuntament és molt interessant dir que de mica en mica es va veient la biblioteca pública com un equipament amb uns serveis dels quals se’n poden beneficiar tots els departaments i les regidories. Per la nostra banda també intentem no duplicar esforços i recursos, ni tampoc competir amb aquell o aquell altre servei. El que ens mou és el ciutadà i les nostres actuacions sempre van dirigides a obtenir la seva satisfacció. Això ens obliga a treballar conjuntament amb els altres serveis municipals per tal de beneficiar-nos mútuament dels recursos que es generen.

MONTSERRAT BUSQUET DURAN

DIRECTORA DE LA BIBLIOTECA CENTRAL DE TERRASSA