• No se han encontrado resultados

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Els adjectius.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "2. MORFOLOGIA NOMINAL: Els adjectius."

Copied!
12
0
0

Texto completo

(1)

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Els adjectius

http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html

(2)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 1/11

2.6.

A D J E C T I U S

Pel que fa a la seva flexió, els adjectius tenen les característiques següents: • Tres gèneres: masculí, femení i neutre.

• Dos nombres: singular i plural,

• Sis casos: els mateixos que els substantius.

Pel que fa a la seva declinació, poden dividir-se en dos grans grups:

A d j e ct i us d e la 1a . c l as s e: En aquests adjectius el masculí i el neutre es flexionen per la segona declinació; el femení, per la primera.

L’enunciat es fa mitjançant el nominatiu singular masculí, femení i

neutre, motiu pel qual es designen també com a ‘a d je ct i u s d e tre s

t e r m in a cio n s ’.

Ex.: magnus (m), magna (f), magnum (n)

'gran'.

A d j e ct i us d e l a 2a . c la ss e: Es flexionen tots tres gèneres per la tercera declinació.

El seu enunciat es fa, en termes generals, mitjançant el nominatiu singular dels tres gèneres i dóna lloc a adjectius de tres, dues i una terminacions (uid. 2.6.2.).

Ex.: celer (m) celeris (f) celere (n) ‘veloç’ breuis (m i f) breue (n) ‘breu prudens (m, f, n) ‘prudent’.

2 . 6. 1 . A d je c t iu s d e l a 1 a . cl as s e

Són adjectius de tres terminacions, una per a cada gènere. La seva flexió pren com a model la segona declinació per al masculí i el neutre; la primera, per al femení.

Tipus magnus, magna, magnum ‘gran’

Tipus tener, tenera, tenerum ‘tendre’, ‘delicat’

(3)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 2/11

Tipus magnus, magna, magnum ‘gran’

A D J E CT I US S I NG U L A R

Cas m f n

N magn-us magn-a magn-um

V magn-e magn-a magn-um

Ac magn-um magn-am magn-um

G magn-i magn-ae magn-i

D magn-o magn-ae magn-o

Ab magn-o magn-a magn-o

A D J E CT I US P L U R A L

Cas m f n

N magn-i magn-ae magn-a

V magn-i magn-ae magn-a

Ac magn-os magn-as magn-a

G magn-ōrum magn-ārum magn-ōrum

D magn-is magn-is magn-is

(4)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 3/11

Tipus tener, tenera, tenerum ‘tendre’, ‘delicat’

A D J E CT I US S I NG U L A R

Cas m f n

N ten-er tenĕr-a tenĕr-um

V ten-er tenĕr-a tenĕr-um

Ac tenĕr-um tenĕr-am tenĕr-um

G tenĕr-i tenĕr-ae tenĕr-i

D tenĕr-o tenĕr-ae tenĕr-o

Ab tenĕr-o tenĕr-a tenĕr-o

A D J E CT I US P L U R A L

Cas m f n

N tenĕr-i tenĕr-ae tenĕr-a

V tenĕr-i tenĕr-ae tenĕr-a

Ac tenĕr-os tenĕr-as tenĕr-a

G tener-ōrum tener-ārum tener-ōrum

D tenĕr-is tenĕr-is tenĕr-is

(5)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 4/11

Tipus sacer, sacra, sacrum ‘consagrat’, sagrat’

A D J E CT I US S I NG U L A R

Cas m f n

N sac-er sacr-a sacr-um

V sac-er sacr-a sacr-um

Ac sacr-um sacr-am sacr-um

G sacr-i sacr-ae sacr-i

D sacr-o sacr-ae sacr-o

Ab sacr-o sacr-a sacr-o

A D J E CT I US P L U R A L

Cas m f n

N sacr-i sacr-ae sacr-a

V sacr-i sacr-ae sacr-a

Ac sacr-os sacr-as sacr-a

G sacr-ōrum sacr-ārum sacr-ōrum

D sacr-is sacr-is sacr-is

(6)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 5/11

2 . 6. 2 . A dje c t iu s d e 2 a . c la s se

Poden presentar en nominatiu singular tres terminacions (una per a cada gènere), dues (una per al masculí i femení, i una altra per al neutre) o una terminació (igual per als tres gèneres).

C L AS S I F I C A C I Ó

T R E S

T E R M I N A CI O N S Temes en -i

ENUNCIAT: nominatiu singular dels tres

gèneres.

Ex.: celer, celĕris, celĕre ‘veloç’ acer, acris, acre ‘agut’

Temes en –i

ENUNCIAT: nominatiu singular:

-is per al masculí i femení

-e per al neutre Ex.: breuis, breue ‘breu’

D U E S

T E R M I N A CI O N S

Temes en consonant

ENUNCIAT: nominatiu singular:

-ior per al masculí i femení -ius per al neutre

Ex.: māior, māius (grau comparatiu) ‘major’, ‘més gran’

Temes en –i

ENUNCIAT: nominatiu i genitiu del singular.

Ex.: audax, audācis ‘audaç’ prudens, prudēntis ‘prudent’

UNA TERMINACIÓ

Temes en consonant

ENUNCIAT: nominatiu i genitiu del singular. Ex.: uetus, uetĕris

(7)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 6/11

Adjectius de tres terminacions: temes en –i

– Tipus celer, celeris, celere ‘veloç’

A D J E CT I US S I NG U L A R

Cas m f n

N celer celĕris celĕre

V celer celĕris celĕre

Ac celĕrem celĕre

G celĕris D celĕri Ab celĕri / celĕre A D J E CT I US P L U R A L Cas m f n

N celĕres celerĭa

V celĕres celerĭa

Ac celĕris / celĕres celerĭa

G celerĭum

D celerĭbus

(8)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 7/11

• Adjectius de tres terminacions: temes en –i

Tipus acer, acris, acre ‘agut’

A D J E CT I US S I NG U L A R

Cas m f n

N acer acris acre V acer acris acre

Ac acrem acre G acris D acri Ab acri / acre A D J E CT I US P L U R A L Cas m f n

N acres acrĭa

V acres acrĭa

Ac acris / acres acrĭa

G acrĭum

D acrĭbus

(9)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 8/11

Adjectius de dues terminacions:

Tema en –i A D J E CT I US S I NG U L A R Cas m / f n N breuis breue V breuis breue Ac breuem breue G breuis D breui Ab breui / breue A D J E CT I US S I NG U L A R Cas m / f n

N breues breuĭa

V breues breuĭa

Ac breuis / breues breuĭa

G breuĭum

D breuĭbus

(10)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 9/11

Adjectius de dues terminacions:

Tema en consonant A D J E CT I US S I NG U L A R Cas m / f n N māior māius V māior māius

Ac maiōrem māius

G maiōris D maiōri Ab maiōre A D J E CT I US S I NG U L A R Cas m / f n

N maiōres maiōra

V maiōres maiōra

Ac maiōres maiōra

G maiōrum

D maiorĭbus

(11)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 10/11

Adjectius d’una terminació:

Tema en –i A D J E CT I US S I NG U L A R Cas m / f n N audax V audax

Ac audācem audax

G audācis D audāci Ab audāci / audāce A D J E CT I US S I NG U L A R Cas m / f n

N audāces audacĭa

V audāces audacĭa

Ac audācis / audāces audacĭa

G audacĭum

D audacĭbus

(12)

M O R F O L O G I A N O M I N A L: E L S A D J E C T I U S 11/11

Adjectius d’una terminació

– Tema en consonant A D J E CT I US S I NG U L A R Cas m / f n N uetus V uetus

Ac uetĕrem uetĕrem

G uetĕris D uetĕri Ab uetĕre A D J E CT I US S I NG U L A R Cas m / f n

N uetĕres uetĕra

V uetĕres uetĕra

Ac ueteres uetĕra

G uetĕrum

D ueterĭbus

Referencias

Documento similar

Tenint en compte, com he assenyalat anteriorment, que l’avaluació està present en tot el procés d’aprenentatge dels alumnes, els informes trimestrals són un relat,

En aquest punt s’observa que hi ha trets dels models femení i masculí que es revaloren però no per ser adoptats únicament per un sexe, sinó que noies i nois adopten trets del mo-

Figura 30 Estructura dels scripts de la interfície de la finestra a l'editor al mòdul de Diàlegs Font: Elaboració

Per això, descrivim la relació entre la dona i el rol de gènere vigent a la societat, analitzem la relació entre el sexe femení i l‟ús de diferents drogues,

Els centres han de col.laborar, juntament amb altres serveis i recursos de la comunitat, a promoure la normalització de la vida de les famílies; en aquest sentit caldri que

Hi ha diferents autors que defensen l’ús del patrimoni arquitectònic com a font històrica (ja siguin cases històriques, arquitectura musealitzada o edificis de

Atès que la dimensió exclusora és aquella que identifica els elements i factors que condueixen a una manca d'impacte en la recerca (científica, política i social),

A partir d'aquestes disposicions liberalitzadores del mes d'agost del 1974, arnb tipus d'interes lliures per als dipbsits i per als préstecs per termini igual o superior a