• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 069, núm. 33 (30 nov. 1982)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 069, núm. 33 (30 nov. 1982)"

Copied!
30
0
0

Texto completo

(1)

PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ

SUMARI

Consell Plenari (5-XI-82)

Comissió Municipal Permanent Extracte de la sessió (26-XI-82)

Normes reguladores de l'Oficina per a la Candidatura de Barcelona en els Jocs Olimpics 1992

Publicacions, Disposicions i Anuncis Oficials ....

Pàgines 597

613

(2)

CONSELL

PLENARI

Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consis¬ torial de la Ciutat de Barcelona, el cinc de no¬ vembre de mil nou-cents vuitanta-dos, es reu¬

neix el Consell plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde,

Narcís

Serra i Serra, i hi concorren els Il·lms. Srs. Ti¬

nents d'Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, Josep

Miquel Abad i Silvestre i Mercè Sala i

Schnor-kowski, i els Il·lms. Srs. Regidors, Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vallverdú i Gimeno, Felip Solé i Sabaris, Rafael Pradas i Camps, Guillem San¬ chez i Juliachs, Francesc Borrell i Mas, Albert Serratosa i Palet, Antoni Comas i Baldellou, Francesc Blanch i Terradas, Bernat Lopez-Pinto i Ruiz, Francesc Marti i Jusmet, Josep Ignasi Urenda i Bariego, Maria Francesca Masgoret i Llardent, Cèsar Lopez i Vera, Lluís Reverter i

Gelabert, Jacint Humet i Palet, Enric Truñó i Lagarés, Raimon Martinez i Fraile, Josep Octa¬

vio i Fabregat, Germà Vidal i

Rebull,

Jordi

Co¬

nill i Valls, Núria Gispert i Feliu, Josep Maria

Serra iMarti, Josepa Bas iMarti, Manuel

Gómez

i Acosta, Francesc Obon i Asensio, Albert Pons i Valon, Ramon Martínez i Callén, Josep Thió i de Pol, Josep Bueno i Escalero, Sebastià Millans 1 Rosich, Carles Güell i de Sentmenat, Josep Miró i Ardèvol, Josep Maria Comalrena de So-bregrau i Gal, Jordi Guillén i Montenegro, Car¬

les Soldevila i Rodríguez, Frederic Rahola i Aguadé i Miquel Ponsetí i Vives, assistits pel Secretari general, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Mar¬Pagonabarraga i Garro.

Excusa la seva assistència lTl·lm. Sr. Regidor,

Josep Maria Pujadas i Porta.

Oberta la sessió per la Presidència a les deu hores i quaranta-dos minuts, és llegida i apro¬ vada l'acta de la sessió anterior celebrada el 21

de setembre de 1982.

En el despatx d'ofici el Consell plenari acorda: Quedar assabentat i ratificar, en funcions de Junta General de la Societat privada

municipal

d'Aparcaments, S. A., el decret de l'Alcaldia,

del

2 de juny de 1982, que nomena

provisionalment

President del Consell d'Administració de l'es¬

mentada Societat lTl·lm. Sr. Tinent d'Alcalde

Josep Miquel Abad i Silvestre, i

Vice-president

lTl·lm. Sr. Regidor Jacint Humet i

Palet;

i

ele¬

var aquests nomenaments a definitius.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del 4 d'octubre de 1982, que delega en

lTl·lm. Sr. Ti¬

nent d'Alcalde de Planificació i Ordenació de la

Ciutat, Josep Miquel Abad i Silvestre,

la

supe¬

rior direcció i coordinació de les actuacions de

l'Ajuntament en ordre a

l'erradicació del barra¬

quisme a la ciutat de Barcelona.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del 21 de setembre de 1982, que designa els mem¬ bres de la Comissió especial per a la municipa¬ lització del servei d'eliminació, incineració i aprofitament de deixalles iresidus sòlids urbans.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, del 16 d'octubre de 1982, que disposen posar en

vigor el Reglament del Registre municipal

de

Contractistes i la derogació de l'art. 111 bis de l'Ordenança municipal de Policia de la Via

pú¬

blica, aprovats per acords del Consell plenari,

del 16 de juliol de 1982.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬ missió municipal permanent, del 20 de setembre de 1982, que aprovà la transformació de 313 pla¬ ces de Matancersen altres,per a cobrir les quals

efectuà els corresponents nomenaments entre Matancers, i declarà extinguida la totalitat de les

esmentades places de Matancers.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del 14 d'octubre de 1982, que designa els membres

integrants de la Comissió especial per a la re¬

dacció de la Memòria de lamunicipalització dels serveis de producció cartogràfica i cadastral constituïda, per acords de la omissió municipal permanent del 28 de juliol de 1982 i del Consell plenari del 21 de setembre de 1982.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬ missió municipal permanent, del 22 d'octubre de 1982, que revoca i deixa sense efecte la

cessió

al «Servicio del Mutualismo Laboral» del Ministeri de Treball, del solar de propietat municipal, de 1.500 m2., situat a l'avinguda de les Drassanes núm. 18, per no haver complert el Ministeri la finalitat de tal cessió.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬ missió municipalpermanent, del 22 d'octubre de 1982, que autoritza la cessió gratuïta al Patrimo¬ ni de l'Estat del Ministeri de Finances, com a

organisme subrogat amb els drets i obligacions patrimonials de l'extingida «Jefatura provincial

del Movimiento», de 14.407,52 m2. de terreny a segregar de la finca Can Silet, del terme muni¬ cipal del Prat de Llobregat.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬ missió municipal permanent, del 22 d'octubre de 1982, que disposa recobrar la possessió dels béns de domini públic constitutius del vial de la Ronda de Sant Martí, situats entre els carrers d'Espronceda i de la Riera d'Horta.

(3)

1.a Demarcació, i l'adjudica a «Sociedad

Espa¬

ñola de ConstruccionesEléctricas» per unimport

total màxim de 1.825 milions de pessetes. El Sr. Lopez-Pinto deixa constància

que els Regidors del seu Grup votaren a la Comissió

municipal permanent en contra d'aquest últim

punt; i el Sr. Borrell explica que el Grup con¬ vergent votà favorablement tal dictamen per¬

què se li havia garantit que els problemes del personal afectat serien resolts satisfactòriament

amb la col·laboració de les altres empreses con¬ cessionàries. El Sr. Lopez-Pinto recalca

que,efec¬

tivamente, el Tinent d'Alcalde de Finances i

Serveis generals es va comprometre a solucio¬

nar el problema del personal. El Sr. Maragall

contesta que al llarg de tota la tramitació de

l'expedient és ben palès el compromís de trobar solucions eficaces per a aquesta qüestió. El Sr. Alcalde destaca

l'esforç

desplegat per compagi¬

nar la defensa dels interessos generals dels bar¬

celonins amb la dels treballadors de l'empresa.

Prèviament a l'anàlisi de l'Ordre del dia, el Sr. Comas reitera la seva protesta perquè des

del gener encara romanen pendents de discussió

les proposicions del seu Grup

que, per acord corporatiu,van ésser trameses a la Junta de Por¬ taveus la qual fou convocada finalment després de la seva protesta a la darrera sessió

però, en

no poder arribar a una entesa va encomanar a l'equip de govern l'estudi d'una fórmula, encara

no presentada, per a resoldre tal situació. Pre¬

gunta a l'equip de govern: si s'ajusta a la pràc¬

tica democràtica impedir el debat de temes mu¬

nicipals i eludir durant nou mesos la convocatò¬ ria de la Junta de Portaveus; i per què no es vol tractar els temes plantejats en els diferents es¬ crits.

El Sr. Alcalde respon que la única proposició plantejada pel

Grup

convergent figura a l'Or¬ dre del dia d'avui; que la via oferta

per la Junta de Portaveus era més generosa amb lesminories

que no pas les vigents al Congrés de Diputats i al Parlament de

Catalunya.

Apunta que si el

Grup signant continua interessat a debatre al¬ guns dels temes aparcats, presenti d'una en una,

per no atapeir l'Ordre del dia,les oportunes pro¬ posicions que hi seran incorporades car no hi ha

cap propòsit d'eludir el debat de cap tema con¬ cernent a la vida municipal.

El Sr. Comas subratlla que han transcorregut

ja onze mesos desque és plantejaren per prime¬

ra vegada les esmentades qüestions;

que els acords a la Junta de Portaveus no s'adoptaren

per majoria de Portaveus sinó de Regidors re¬

presentats i per arribar a aquesta conclusió no calia trametre el debat a l'esmentada Junta; i

que, al seu juí, la fórmula oferta a la Junta de

Portaveus no era pas millor que la

seguida al

Congrés o al Parlament català: per això es deci¬ dí que el equip de govern en presentés un altra,

cosa que no ha fet.

S'entra tot seguit al debat de l'Ordre del dia: La Presidència atesa la densitat del temari

d'aquesta sessió,recomana que en cada dictamen les intervencions dels diferents

Grups

s'encoma¬ nin a un únic Regidor; el Sr. Borrell interessa

que aquesta indicació de la Presidència s'apliqui

amb certa elasticitat; i el Sr. Alcalde hi acce¬ deix si bé demana concisió en les intervencions.

La Presidència, amb l'assentiment del Con¬ sistori, disposa el debat conjunt dels tres pri¬

mers punts de l'Ordre del dia

segons la redacció

informada per la Comissió municipal

perma¬ nent.

TINÈNCIA D'ALCALDIA DE PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DE LA CIUTAT

Posar a disposició de la Societatprivadamuni¬ cipal

d'Aparcaments,

S.A. el subsòl dels espais

vials de la plaça del Sol, del carrer Menéndez i

Pelayo (entre els carrers de Santa Perpètua i de Sant Salvador) i de

l'avinguda

de Gaudí (entre

els carrers de la Indústria i de Sant Antoni Ma¬ ria Claret), d'extensions superficials

respectives 1.577, 2.409 i 3.470 m2, sense perjudici de la seva

qualificació de béns de domini públic municipal

i de la prèvia formalització de la cessió a l'Ajun¬

tament, si s'esqueia, per a la construcció de

sengles aparcaments subterranis de 267, 312 i

397 places, respectivament, d'acord amb els pro¬ jectes tècnics redactats pels Serveis tècnics mu¬ nicipals, i per a llur explotació en

règim

de ges¬ tió directa durant un termini de cinquanta anys mitjançant les condicionsque s'estableixini amb la possibilitat de, en el seu cas, procedir

a l'ator¬

gament del dret d'utilització temporal i indivi¬

dualitzat, de les places d'aparcament construïdes Ratificar el traspàs de la gestió directa de l'aparcament subterrani de l'avinguda de Rius

iTaulet, de la Societat

privada municipal Trans¬

ports de Barcelona, S.A., a favor de la Societat

privada municipal

d'Aparcaments,

S.A., amb

ampliació fins a cinquanta anys del termini per a la utilització dels esmentats béns.

Aprovar, d'acord amb l'art. 3r. de la Llei es¬

pecial de Barcelona,l'aplicació de les exempcions i bonificacions fiscals municipals, que corres¬

ponguin a la Societat privada municipal d'Apar¬

caments, S.A.; i la sol·licitut de les mateixes a

altres Administracions.

El Tinent d'Alcalde de Planificació i Ordena¬

ció de la Ciutat, Sr. Abad, explica el contingut i abast d'aquest dictamen tot destacant

que la

referència a la formalització de la cessió a favor de l'Ajuntament determinada

pel fet de no

haver estat formalitzada la cessió de part dels vials del carrer Menéndez Pelayo, i que el tras¬

pàs de la gestió de l'aparcament subterràni de

l'avinguda de Rius i Taulet ja era previst entre les clàusules de la concessió atorgada

a Trans¬ ports de Barcelona, S.A.

El Sr. Borrell entén que per a judicar la con-venència de la posta a disposició del subsòl de la via pública a favor de la Societat municipal

d'Aparcaments, és indispensable conèixer si els

nous equipaments seran útils

a la Ciutat i si el sistema d'explotació és l'addient, extrems

que

no queden prou clars a l'expedient,

car segons

l'estudi econòmic, la utilització nocturna per re¬

sidents no resulta rendible i per això es com¬

plementa amb el sistema horari rotatori; que

aquesta última modalitat d'aprofitament pot contribuir a congestionar el tràfic de la zona: caldria, doncs, un informe de l'Àrea de Circula¬

ció sobre el particular; que la construcció d'apar¬ caments implicarà un primer aval

per 500 mi¬ lions de pessetes que vindrà seguit

per altres, quan hi ha necessitats més peremptòries a la Ciutat; que tal volta fóra preferible, doncs, in¬ centivar la iniciativa privada perquè aquest es¬

(4)

l'Ajun-GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 599

tament, l'acció del qual no podrà arribar a ofe¬ rir les 200.000 places d'aparcament que manquen

a la Ciutat. Demana aclariments sobre l'amplia¬

ció, de quinze a cincuanta anys, del termini de la concessió de l'aparcament de l'avinguda de Rius i Taulet; i anuncia que sinó esrealitza l'es¬ tudi interessat per ell, el seu Grup haurà d'abs¬ tenir-se en la votació donat que tampoc vol pro¬

nunciar-se en contra car és conscient de les ex¬ pectatives despertades entre el veïnat pel dic¬

tamen.

S'absenten momentàniament, amb la vènia de la Presidència, la Sra. Sala i el Sr. Vallverdú per tal d'assistir al acte d'enterrament de la Sra. Ma. Rosa Farreras i Casanellas, esposa del Gerent del Servei municipal de Pompas Fúne¬ bres.

El Sr. López-Pinto recorda que, quan en nom dels Centristes s'oposà a la constitució de la So¬ cietat municipal d'Aparcaments, ja indicà que l'empresa es trobava en funcionament, i enume¬ rà una colla d'indrets on espensavaubicar-hi els

aparcaments, entre els quals figuraven els con¬ templats en el primer dictamen, de manera que el temps li ha donat la raó en el seu pronòstic. Manifesta que per coherència amb el vot donat

llavors, ara s'abstindran en la votació dels dos

primers dictàmens perquè la nova Societat no podrà construir el nombre de places necessàries

per absorbir el dèficit existent a la Ciutat, men¬

tre que votaran en contra del tercer perquè

l'atorgament d'exempcions i bonificacions tribu¬

tàries comporta un agravi comparatiu per a les empreses privades.

El Sr. Abad contesta que ahir mateix, mitja

hora després d'haver-se li adreçat la petició, fa¬ cilità un informe justificatiu de la necessitat de construir els aparcaments objecte del primer

dictamen; que evaluaria les diverses alternatives possibles d'utilització, d'entre les quals no

s'ha

de trobar forçosament la que finalment apliqui la Societat; que la política d'aparcament s'incar-dina dintre la política circulatòria de

superfície

amb una doble finalitat: a) oferir possibilitats

efectives d'aparcament—això noimplica compe¬

tència a les empreses privades

perquè

la deman¬

da supera desmesuradament l'oferta de places i

permet accions paral·leles del sector públic i del

privat—, b) jugar un paper determinant, en fun¬ ció de cada emplaçament, a

l'ordenació

del

trà¬

fic; que el punt referent als avals

fou suprimit

a

l'informe de la Permanent; que l'ordenació del tràfic és una necessitat de primer ordre; que l'Ajuntament sol fixar en cinquanta anys el ter¬

mini de les concessions demanials a institucions públiques i privades però la

referent al subsòl

de l'avinguda Rius i Taulet es

limità

a quinze anys perquè es tractava d'una

fórmula transitò¬

ria fins la constitució d'una Societat municipal

específicament dedicada als aparcaments; que els aparcaments construits en virtud de conces¬ sió municipal, també estan exempts de tributa¬ ció municipal, fet per altra banda discutible; i trobant-se legalment previst, per a les empreses creades pel Municipi, el benefici de

l'exempció

de tributs estatals, convé demanar-ne l'aplica¬ ció a la Societat municipal d'Aparcaments; i que perla voluntat de no entrarencompetivitat amb les empresesprivades, es procurarà negociar sis¬ temes d'aprofitament dels aparcaments privats disponibles, a les zones on n'hi hagi, en lloc de construir-ne de nous en sòl públic.

El Sr. Borrell pregunta: quina

serà

la

incidèn¬

cia de la utilització horària i rotatòria dels nous aparcaments, sobre el tràfic de la zona respecti¬

va; i sino caldria establir una jerarquització glo¬

bal dels avalsa concedir per l'Ajuntament, abans

de tirar endavant la construcció dels aparca¬ ments.

El Sr. López-Pinto remarca que l'atorgament de l'exempció a la Societat municipal és un trac¬

te de privilegi respecte a la relació amb les al¬

tres empreses que es trobi emparat per la

Llei especial.

El Sr. Thió opina que no s'ha justificat el per¬ què s'ha optat per la gestió pública i no per la privada; queresoldre el dèficit ciutadà de 200.000 places d'aparcament per tal via exigirà invertir-hi uns 7.000 milions de pessetes; que la desgra¬ vació fiscal interessada només redundarà en

benefici dels 900 usuaris dels aparcaments a construir, que gaudiran d'un tracte de favor si el valor de tals tributs no es computa després en

el preu de les places respectives.

La Presidència observa que haurà de limitar les intervencions als torns reglamentàris en fa¬

vor i en contra, si en el debat es replantegen te¬

mes de fons, ja decidits en el seu moment, com

han fet el Sr. Thió (en suscitar de nou la discus¬ sió sobre l'alternativa gestió pública-gestió pri¬ vada, ja ventilada en una sessió anterior) i el Sr. López-Pinto.

El Sr. Cernuda assenyala que els esforços con¬ junts del sector públic i del sector privat no do¬

nen l'abast per resoldre la manca de places d'aparcament soferta per la Ciutat; que l'opera¬ ció proposada persegueix treure cotxes estacio¬

nats al carrer per facilitar la circulació, es a dir,

oferir un servei cobrint-ne estrictament els cos¬

tos; que l'Àrea d'Hisenda ha interessat l'aplica¬

ció, a les cessions proposades, d'un canon similar al que satisfant les altres concessions de subsòl municipal, que, per altra banda estan exemptes de tributar al Municipi.

El Regidor-Conseller de Circulació, Sr. Humet precisa que la constitució de la Societat d'Apar¬

caments vingué precedida per uns estudis pre¬ vis que ja havien concretat alguns dels indrets on desenvoluparia la seva activitat; que la nova

Societat no representarà en cap moment una nova càrrega financera per al Municipi i volcon¬

tribuir a millorar la circulació urbana; que els

aparcaments presenten característiques diferents segons les zones: així el de la plaça del Sol serà fonamentalment per als residents, mentre que els de l'avinguda de Gaudí i del carrer de Me-nendez y Pelayo tenen una vessant residencial i una altraterciària; que en un radi de 300 metres al voltant de cada nou aparcament caldrà

prac-ticar-hi les operacions de superfície connexes per

a millorar l'habitabilitat de llurs barris; que la

iniciativa privada no ha pogut resoldre fins ara la manca de llocs on deixar els cotxes i no es pot

pas esperar que la pública ho aconsegueixi en

un termini de tres o quatre anys.

El Sr. Serratosa argumenta que la discussió ha partit d'un sofisma perquè anteriorment calia una decisió política —que no s'ha pres però és

irrenunciable per part del Consistori— que de¬ terminés quins eren els emplaçaments més ade¬ quats; que caldria saber com s'han encarregat

uns projectes concrets, que són caríssims, abans

de produir-se tal decisió, la qual també ha d'és

(5)

primer dictamen; que no consta qui establirà

les condicions de l'explotació; i que per totes les

raons invocades, el primer dictamen no pot ésser

aprovat.

El Sr. Thió, en contestació a les al·lusions de la Presidència, addueix que en aprovar la creació de la Societat municipal d'Aparcaments, no

s'optà sobre si el objecte social comportava la gestió pública o la gestió privada, aspecte que es

concreta en el primer dictamen, mentre que la desgravació fiscal es contempla en el tercer:

consegüentment no creu haver-se sortit de la

qüestió en debat.

Entren novament al Saló de sessions la Sra.

Sala i el Sr. Vallverdú.

El Sr. Humet puntualitza que els tres aparca¬

ments previstos al primer dictamen figuren a la

llista definida per l'Àrea de Circulació; i el Sr.

Serratosa qüestiona que tal decisió correspongui

a una Àrea i no als òrgans polítics.

El Sr. Alcalde matitsa que l'explicació cal trobar-la en el caràcter híbrid de la Permanent, cofigurada legalment com a òrgan de represen¬ tació proporcional i no com a organ de govern; que és l'equip de govern, a través dels seus me¬

canismes interns, qui ha d'adoptar totes les de¬ cisions no atribuïdes especificament als altres òrgans col·legiats.

El Sr. Serratosa observa que segons la norma¬ tiva vigent, l'aprovació dels projectes dels nous aparcaments corresponia a la Permanent o al Ple.

El Sr. Abad contesta que el Sr. Borrell no ha

contemplat la possibilitat de venda del dret d'ús, sobre el qual es pensa ara vertebrar jurídica¬

ment els aparcaments per a residents; que els

nous aparcaments no produiran cap benefici

—aquesta és la diferència amb elsector privat— però tampoc cap pèrdua per a l'erari municipal,

i aquells que no es dediquin solament als resi¬ dents no induiran cap augment del tràfic a la zo¬

na; que mentre la diferència entre la necessitat de llocs on deixar els vehicles i la capacitat del

sector privat i del públic

per a generar-ne sigui tan grossacom ara, la intervenció d'aquest últim es obligada; que els plecs de condicions dels

aparcaments subterranis existents exoneren ex¬

pressament el pagament d'exaccionsmunicipals; que la conveniència del sistema de gestió pública ja fou discutidaen tractar de la creació de la So¬ cietat cessionària; que en el primer dictamen

no hi ha cap sofisma perquè els estatuts socials encomanen a tal Societat la política d'aparca¬

ments, la qual en tot cas serà definida pel ma¬ teix Plenari, però constituït en Junta general de l'Empresa; que hi ha dos tipus de condicions: les

generals i les particulars de cada projecte; que el Consell plenari i la Comissió municipal per¬

manent només aproven els projectes executats

directament per l'Administració municipal cen¬

tralitzada, mentre que els de les Empreses mu¬ nicipals reben el mateix tractament que els dels

particulars: estan sotmesos a llicència municipal.

El Sr. Serratosa demana novament la

paraula però la Presidència indica que amb la resposta del Tinent d'Alcalde ponent ha quedat tancat el

debat.

S'aproven els tres dictàmens amb el vot en

contra dels Sres. Blanch, López-Pinto, Güell,

Comalrena de Sobregrau, Guillen i Soldevila i ambl'abstenció dels Sres. Borrell, Serratosa, Co¬ mas, Pons, Martínez i Callen, Thió, Bueno,

Mi-llans, Miró, Rahola i Ponsetí.

La Presidència, amb la conformitat del Con¬ sistori, disposa també el debat conjunt dels se¬

güents dictàmens atesa la seva interconnexió:

Aprovar la modificació del Programa d'Actua¬ ció de 1982, que es detalla en la relació adjunta.

TINÈNCIA D'ALCALDIA DE FINANCES I

SERVEIS GENERALS

Aprovar les modificacions i la substitució de

projectes tècnics en el Pressupost extraordinari

d'Inversions 1980, que es detallen en els docu¬

ments adjunts.

Aprovar les modificacions de crèdits mitjan¬ çanttransferències en elPressupost d'Inversions

1982, que es detallen en els documents adjunts.

El Sr. Abad comenta que les modificacions del

Programa d'Actuació corresponen a l'Àrea d'Es¬ ports (on es donen de baixa tres actuacions subs-tituint-les per altres cinc d'execució viable, sen¬

se practicar canvis entre partides pressupostà¬

ries però si en els imports de les actuacions com¬ preses a la partida), i a l'Àrea de Protecció ciu-tadana-Bombers (on es cerca una major elastici¬

tat en les previsions per a les Casernes del Po¬ ble Sec i d'Almogàvers); que en el Pressupost d'Inversions de 1980, per raons de liquidesa de tresoreria, es transfereixen de l'Àrea d'Obres

Públiques a la d'Ensenyament, 30 milions de pessetes, que es reequilibren, amb una operació inversa en el Pressupost d'Inversions d'aquesta anualitat, on es practiquen dues transferències

més, una de 601.217 ptes. a l'Àrea d'Ensenya¬

ment per a mobiliari escolar, i una altra de

986.607 ptes., a l'Àrea de Funcions generals per acabar el projecte relatiu a l'Impremta munici¬

pal; que en aquest últim Pressupost es traspas¬

sen del capítol 6 al capítol 7 les previsions per a

la remodelació de la Fira de Mostres i de l'avin¬ guda de Maria Cristina possibilitant així la

transferència de fons a l'esmentat organisme i

es practiquen diversos retocs de crèdits interns en la part. 612-112, en la qual cal corregir una

errata detectada a l'actuació 014 en el sentit que

la diferència correspon a una alta i no a una baixa com equivocadament recull la documen¬

tació repartida; i que té determinada ja la par¬ tida per a portar a terme l'extorn demanat reite¬

radament pel Sr. Comalrena.

El Sr. Serratosa deixa constància de la seva

protesta perquè en el punt anterior se li ha im¬

pedit usar novament de la paraula abans d'estar

esgotat el tema en debat, i lamenta la manca

d'atenció del govern municipal envers l'oposi¬ ció ja que en el curs d'aquesta mateixa sessió s'ha distribuït un escrit, sense firma i amb cor¬

reccions a mà, que no pot ésser analitzat i con¬

trastat amb la documentació anterior car els Re¬ gidors han d'estar atents al desenvolupament

del debat. Precisa que no hi ha Programa d'In¬ versions, sinó Programa d'Actuació i Pressupos¬

tos d'Inversions: no és poden, doncs, confondre

aquests conceptes; que la programació és quel¬

com que respon a una filosofía i

a una jerarquit¬ zació de valors i prioritats i queda molt malmesa amb les continues adaptacions que sofreixen els Programes municipals. Demana, consegüentment que per respecte als Regidors, la documentació es reparteixi amb suficient

antelació, especial¬

ment quan es tracta de propostes que intenten

(6)

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 601

justificar el desordre en

l'execució,

per a

poder

afirmar que aquesta ha seguit el Programa, parany en el qual elseu Grup no potcaure i per

aixòvotarà en contra de tots els dictàmensquan, a més, no s'ha donat cap explicació dels canvis proposats.

El Sr. Comalrena anticipa el vot favorable dels Centristes tot expressant el seu reconeixe¬ ment per les perspectives del retorn al fons de

lliure disposició del Districte XI, dels 7 milions de pessetes reclamats per ell en diverses oca¬ sions; alhora reitera la seva protesta per l'escàs

interval de temps entre les reunions de les

Co¬

missions informatives i de la Permanent i les

sessions Plenàries, el qual es causa de contínues confusions que s'obviarien establint un termini de 6 o 8 dies entre unes i altres.

El Sr. Ponsetí opina que els trasvassaments

de

partides apareixenper generació espontàniasen¬

se explicar-ne el perquè i això denotauna manca

d'un planejament i d'una

programació acurada,

fet que obliga al seu Grup a votar en contra.

El Sr. Abad respon que la tramesa d'informa¬

ció a última hora obeeix a l'intenció de fer co¬ nèixer a tot el Consistori les més recents varia¬ cions introduïdes pels últims òrgans que han

de¬

liberat sobre una qüestió: així els documents re¬ partits avui, recullen les

modificacions acorda¬

des en una reunió de la Comissió informativa a la qual el Sr. Serratosa, com sol fer

sistemàtica¬

ment, no va assistir.

El Sr. Serratosa interromp per aclarir que no

es membre de tal Comissió. La Presidència indi¬ ca al Regidorinterpel·lant, la

necessitat de

guar¬ dar l'ordre en les intervencions esperant que la

Presidència atorgui l'ús de la paraula.

El Sr. Abad, després de recordar que

les

co¬

missions informatives resten obertes a tots els

Regidors, en siguin o no membres,

els quals

te¬

nen una certa obligació moral

d'assistir-hi

si llurs disponibilitats d'horari els

ho

permeten, reitera que en tal reunió de la

Comissió

infor¬

mativa es justificaren tots els canvis

avui

pro¬

posats; que enla seva

opinió

es un

deure de

cor¬ tesia, i fins i tot d'informació, fer arribar als

membres del Consistori l'última versió dels do¬

cuments en debat; que no espotsostenir

la

man¬ ca de programa i cal tenir present

el

desglòs

del de 1981 en dos Pressupostos d'Inversions, el

de 1981 i el de 1982; i que quan un programa es

redacta amb projectes

estimatius i

no

enllestits,

cal practicar retocs

sobre la

marxa.

El Sr. Miró demana la paraula i la

Presidèn¬

cia, en donar-li, recomana que per a guanyar temps les intervencions es

facin

abans

que

el

Ponentrespongui.

El Sr. Miró havent puntualitzat que

la contes¬

tació del Ponent podia fer

innecessària la

seva intervenció i per això ha

demanat abans

la

pa¬ raula, recorda que el Sr.

Abad

encara no

ha

tramés l'estat de compliment del Programa

de

1980, malgrat haver-se

compromès

a

la passada

sessió a enviar-lo en el termini d'una setmana;

i que ja ha passat un mes i mig

de llavors ençà

i més de quatre mesos des

del dia

en

què ho

va demanar per primera

vegada. Expressa,

doncs,

la seva protesta per aquest

fet i demana

un

in¬

forme complementari que

detalli les

diferències

entre el Programa inicial i la

versió vigent

des¬

prés dels últims retocs.

El Sr. Serratosa considera raonables les indi¬ cacions de la Presidència sobre l'ordre del debat però, alhora, demana que es

cridi

a

l'ordre

aquells membres que facin a

altres retrets

in-fundats, com el de inassistència a una

Comissió

informativa a la qual no pertany,

llençat

pel

Sr. Abad, de qui n'espera rebre escuses.

Afegeix

que si tots els membres del

Consistori

tenen

obligació d'assistir a les

Comissions

informatives

val més prescindir-ne i convocar

Plenaris;

que per altra banda, en unamateixa

hora

sólen coin¬

cidir convocatòries d'organismes diferents

i els

Regidors no tenen el do de la

ubicuïtat:

així

a

la

tarda d'ahir coincidiren les reunions de les Co¬ missions permanents de la

Corporació Metropo¬

litana i de l'Ajuntament; que la

democràcia exi¬

geix temps i la forma com es convoquen

les In¬

formatives i les Permanents prèvies als Plena¬ ris no permet un estudi acurat dels

expedients

als Regidors i no per desidia seva

sinó perquè

els resulta materialment impossible i

perquè

te¬

nen altres obligacions inherents al

càrrec.

El Sr. Abad assegura que el

Sr. Miró

tindrà

abans del dilluns l'estat de compliment del Pro¬

gramade 1980; que dintre d'aquest mes es

mira¬

rà de celebrar un Plenari per analitzar el grau

de compliment dels Programes d'Inversions

amb

tots els informes necessaris, i pertractar de

l'am¬

pliació del Pressupost d'Inversions

d'enguany; i

que sent haver provocat la

irritació del Sr.

Serratosa però no se'n por excusar

perquè les

seves paraules volien possar de

relleu les possi¬

bilitats d'informació a l'abast dels Regidors i,

per altra banda, el ritme de les

convocatòries

dels òrgans col·legiats es correson

amb l'assolit

per la màquina administrativa.

La Presidència suggereix que la posició dels diferents Grups siguidefensada per Regidors in¬ tegrats a les corresponents Comissions

informa¬

tives per tal d'evitar discussions

formals

que no

enriquiexen la

deliberació.

S' aproven els tres dictàmens en

estudi amb

els vots en contra del Srs. Borrell, Serratosa, Comas, Pons, Martínez i Callen, Thió, Bueno,

Millans, Miró, Rahola i Ponsetí i, per tant, amb

el qüorum de l'art. 3,2, g) de la Llei

40/1981.

Aprovar el Compte general del Pressupost ex¬

traordinari per a nodrir l'especial d'Urbanisme

de 1980, d'import 4.500.000.000 de pessetes, que

va ser aprovat per Ordre de 3 d'octubre de 1980. Aprovar definitivamentel Compte

general del

Pressupost extraordinari de

IServei municipal

de Pompes Fúnebres, 1.a etapa,

d'import

pesse¬

tes 29.500.000.

Aprovar definitivament

el Compte

general del

Pressupost extraordinari

del Servei municipal

de PompesFúnebres, 2.a etapa,

d'import

pessetes 73.069.452.

Aprovar el Compte

general del Pressupost

ex¬ traordinari d'Eliminació d'escombraries, d'im-por 1.090.000.000 de pessetes, que va ser aprovat

por Ordre de 7

de juliol de 1974.

Aprovar definitivament

el Compte

d'Adminis¬

tració del Patrimoni, de 1981.

El Tinent d'Alcalde de Finances i Serveis Ge¬ nerals, Sr. Maragall,comenta les

característiques

dels anteriors dictàmens, especificant els expe¬ dients que caldrà elevar a la

consideració de la

Comissió de Comptes.

(7)

La Presidència, amb l'aquiescència del Consis¬ tori, disposa variar la discussió dels diversos as¬ sumptes objecte de la sessió d'avui, segons l'or¬ dre que queda reflectit a la present acta.

Aprovar el Pressupost Ordinari per a 1982,

d'acord amb l'estructura orgànica i económico-funcional que es proposa; i aprovar com anne¬

xos del Pressupost Ordinari de 1982, els Pressu¬ postos dels Serveismunicipals de Parcsi Jardins i de Pompes Fúnebres, així com els dels Patro¬

nats de Guarderies Infantils, de l'Escola Massa-na, dels Disminuïts Físics, dels Disminuïts Psí¬

quics i de Turisme, de Barcelona. El Sr. Maragall comença dient

que els acords amb l'Administració central no s'han traduït

encara en llei, en no ésser inclòs el

corresponent

projecte legislatiu entre aquells que havien d'ésser discutits abans de les vacances parlamen¬

tàries, i decretar-se posteriorment la dissolució de les Corts; que l'Ajuntament s'adreça per això al Consell de Ministres demanant-li l'adopció d'un acord, similar al de l'any

passat, que per¬ metés l'aprovació d'un pressupost equilibrat for¬ malment però no econòmicament; que tal acord s'ha pres fa cosa d'un mes si bé ha estat comu¬

nicat amb una mica de retard, i permet l'estudi, per part dels Ministeris d'Hisenda i d'Adminis¬

tració Territorial, de la fórmula mitjançant la qual es pugui cobrir el nostre dèficit pressu¬

postari d'enguany.

Assenyala que els canvis més importants in¬ troduïts per la última reunió informativa res¬ pecte de

l'esborrany

redactat al juny, són: A)

quant als ingressos, un augment de 400 milions de pessetes, per tal com les dades de setembre

permeten unes estimacions més exactes en base a les liquidacions practicades al llarg de l'any, i la baixa tècnica produïda en la taxa d'equiva¬ lència que s'hauria d'imputar pròpiament a les resultes d'exercicis anteriors; i B) quant a les

despeses, un increment, malgrat

l'escrupulós

re¬

pàs de les diferents dotacions, en una quantitat inferior a l'ampliació operadaenels

ingressos. Explana que en la confecció del Pressupost s'ha inaugurat un nou mètode

que en lloc de re¬

correr a la còmoda pràctica d'incrementar en un

determinat percentatge les diverses dotacions de

l'any passat, parteix especialment el capítol I, d'uns costos unitàris per a determinar científica¬

ment la despesa correcta, de manera que no s'han acceptat estimacions que sobrepassin

el

producte de multiplicar els costos unitaris pel

nombre d'unitats produïdes; que aquesta auste¬

ritat, implantada ja en el primer semestre, ha comportat reduccions importants si bé en algu¬

nes dotacions no ha estat possible amotllar-se estrictament als imports resultants dels costos

unitàris i això provoca algunes de les darreres

variacions (en la manutenció de

persones, en el

teleprocés i en els telèfons així com en les con¬

tractes de conservació de clavegueram), mentre que les modificacions del capítol 4t. corresponen

principalment a les activitats turístiques, a la

Federació de Municipis i a la facturació de la tarja rosa per part de les

Companyies

de trans¬ ports innovació aquesta última raonable perquè

a més de suposar unimportant clarificació comp¬

table té la perspectiva d'obtenir un ajut de la

Generalitat.

Comenta que el Pressupost importa 53.000 mi¬

lions de pessetes i està formalment anivellat pe¬ rò presenta un dèficit, explicitat en forma de

subvenció anivelladora, de 8.297 milions; que

comparativament amb el de 1981, elnostre Pres¬ supost ha crescut nominalmentun 20,3 % però si hom té en compte la inclusió de partides

que els anys anteriors no hi constaven, com la tarjeta rosa i l'aportació a la

Corporació Metropolitana,

és a dir, si és fa una comparació en termes ho-mogènis, l'increment és del 10'8% percentatge

que pot qualificar-se de moderat i que ha estat possible gràcies a la congelació dels capítols 2 i

4, equivalents a la tercera part de l'import total del Pressupost, que només creixen

un 2,6 i un

3,7 per 100, mentre que els percentatges més alts de puja corresponen als capítols de càrrega

financera i de personal; que aquest pujaun 8 %

en terminis homogenis tot i presentant un in¬

crement de 3.500 milions de pessetes —un 16-7 per 100— dels quals 1.864 es destinen a la Mu¬ tualitat Nacional de Previsió de l'Administració

local i altres 537 es deuen a la correcció de la

classificació pressupostària de despeses incloses

abans al capítol 4 (retribucions dels metges in¬ terns i residents, i beques als alumnes de les Es¬ coles de la Guàrdia urbana i dels bombers), de

manera que l'increment real del capítol primer,

es de 1.147 milions, equivalents a un 5,20%, tot hi haver assolit els increments retributius el 8,5 %, diferència que obeeix a la contenció de la

plantilla; que el creixement dels capítols 3 i 9 es

deu a la exigibilitat de les obligacions finance¬

res assumides per a nodrir els

Pressupostos d'In¬ versions i així, el montant del capítol 3 és de 5.220 milions de pessetes i totalitzaria els 8.298 milions, amb percentatge d'increment del 35,6 per 100, si

s'incorporaven

els 3.078 milions d'in¬ teressos del deute insà (derivat del dèficit fins el 31 de desembre de 1979), tantmateix

enguany

s'ha incorporatper primera vegada

un cost indi¬ recte de tal deute, en preveure una dotació de 1.700 milions de pessetes per atendre l'anuali¬ tat corrent de l'operació de refinançament,

a

cinc anys, dels préstecs del Banc de Crèdit local de la qual l'Estat ha assumit la major

càrrega

financera.

Clou la seva intervencióremarcant

que s'apro¬

varà un Pressupost amb

un dèficit explicitat i

una subvenció anivelladora

que encobrirà el to¬

tal import; que no es consignen previsions per atendre la càrrega financera del deute insà però, mantenint en canvi el montant del nostre dèficit

entorn dels 8.000 milions de pessetes nominals, s'han incorporat al Pressupost 1.700 milions de pessetes per atendre l'amortització dels nostres deutes al Banc de Crèdit local, que l'increment real del 10,8 % és l'adequat a les circumstàncies actuals i l'increment nominal superior s'explica per la millora en la comptabilització de despe¬

ses reals abans col·locades pressupostàriament de forma incorrecta, de manera

que el dèficit dels dosúltims anysha rebaixatconsiderablementen

termes monetaris i mantenint-se en la mateixa

xifra nominal de l'any passat,

suposa una re¬ ducció efectiva equivalent a l'import de totes

les partides no compreses en els

Pressupostos

d'exercicis anteriors; que cal millorar els ins¬

truments d'anàlisi de costos i de control pres¬ supostari per assolir unes previsions encara més

afinades en el Pressupost de 1983

(8)

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 603

les despeses; i que la Comissió informativa ac¬ epta una esmena «in voce» de 15 milions de pes¬ setes per activitats extraordinàries de Relacions

ciutadanes ocasionades per la visita del Papa, i

dues partides, ampliables, de 1.000 ptes. cada

una, per a crèdits de tresoreria.

El Sr. Comas, després de mostrar-se un cop més maravellat per la capacitat de jugar amb les xifres demostrada per l'equip de govern, diu que el projecte presentat no s'ajusta a la lega¬

litat vigent; que, així, al capítol 1 deixa

d'inclou-re's hi una previsió, superior als 500 milions de

pessetes, per a la Mutualitat Nacional de Pre¬

visió de l'Administració local invocant unes pre¬

teses negociacions amb tal organisme, que no es

recolzen en cap norma vigent, i això desbarata

tots els percentatges adduïts pel Sr.

Maragall;

que no és la primera vegada que es preveuen

dotacions per atendre el deute insà puix el Pres¬

supost de 1980 ja en contenia si bé se suprimi¬

ren l'any següent de conformitat

amb l'auto¬

rització atorgada pel Consell de Ministres; que

en el projecte en debat s'han eliminat

del capí¬

tol 3 3.082 milions de pessetes, i del capítol 9

altres 1.657 sense cap recolzament legal; que

la

càrrega financera real de 1979 fou

de

7.330

mi¬

lions de pessetes i la d'enguany,

posant-hi la

corresponent al deute

insà,

assoliria

els 14.000

milions de manera que no és pas exacte

sostenir

que s'hagi reduït a la meitat quan en

realitat

s'ha duplicat; que els acords del

Consell de Mi¬

nistres no s'han encara convertit en llei; que el temps ha demostrat que no eren certes

les

afirmacions, efectuades a la sessió del 9 d'octu¬

bre de 1981, sobre l'assumpció de la nostra

cà¬

rrega financera per l'Estat car

el projecte

en debat ja preveu el pagament

d'una primera

anualitat i si l'Estat havia promès fer-se'n

càrrec

se li hauria d'exigir que ho complís; que tampoc hi ha cap norma que autoritzi

l'emissió

en

cl

Pressupost d'enguany, del

dèficit de 1981;

que segons els seus càlculs, subjectes a un

repàs de¬

finitiu, al capítol 1, ultra la quantitat

citada

abans, himanquen encara entre 400 i 500

milions

de pessetes més; que el

setembre s'havia liqui¬

dat el 60% de les estimacions per

contribució

urbana, el 40 % de les corresponents a llicència fiscal, el 57 % de les referents a despeses sump-tuàries i el 30 % de les relatives a hospitals, am¬ bulàncies i anàlegs i no havia ingressat ni una pesseta de les esperades per la

recollida de

vehicles i per contribucions

especials;

que

el

co¬ brament de les resultes d'exercicis tancats no¬

més arriba al 50 % i hi ha encara pendents 8.788

milions de pessetes i les xifres corresponents

als

exercicis anteriors a 1981 tan sols assoleixen 314

d'un total de 6.747 milions, és a dir, un 4,5 %; que de les dades anteriors es

desprèn

l'existèn¬

cia d'unes partides una mica

inflades;

que

les

transferències del Pressupost Ordinari als

òr¬

gans de gestió, no quadren

amb les previstes

en els respectius Pressupostos:

així,

mentre que

els

Pressupostos de Parcs i

Jardins i de

l'Escola

Massana esperen rebre 1.709 i 165

milions

de

pes¬

setes respectivament, el Pressupost

municipal

Ordinari els en dedica 1.381 i 145; que a pesar que segons informe de l'Interventor

els

pressu¬ postos dels esmentats organismes

s'han d'enten¬

dre aprovats en funció d'aquestes

darreres

quan¬ titats, tal sistema de procedir li

sembla

una po¬

tineria; que en definitiva, des

del

punt

de vista

financer, l'Ajuntament es troba

molt pitjor avui

que l'any 1979: l'endeutament es ara

de 115.000

milions de pessetes contra els 55.000

de llavors i,

a més, hi ha dèficits sense resoldre; que el

dèfi¬

cit de 1979 importà 10.000 i no 12.000

milions

mentre que el de 1980 no fou de 5.000 com

digué

el Sr. Alcalde, sinó de 8.000 més el

refinança-ment amb la qual cosa pujava fins el

12.000, i el

de 1981, 13.000 i se'n va prop dels 15.000 si

si

afegeixen les partides esmentades

pel Sr. Mara¬

gall. Demana doncs, l'elaboració d'un dictamen objectiu que aclareixi les

discrepàncies

entre

les

xifres donades pel equip del govern i els seus càlculs, puix estima la situació enormement

preocupant; i anuncia no solamentel

propòsit de

votar en contra del dictamen sinó també la vo¬ luntat de recórrer l'acord adoptat avui, que conculca la legalitat vigent i vincula el proper Consistori.

El Sr. Blanch interessa aclariments sobre les

dotacions per atendre les obligacions dimanants

dels avals a les emissions de les Companyies de

transports, així com la

contribució municipal al

sosteniment de l'Hospital Clínic i sobre l'even¬ tualitat de no obtenir de l'Estat la subvenció anivelladora. Recomana un esforç per evitar un

desfasament tant considerable com enguany, en l'aprovació dels Pressupostos del

pròxim

exerci¬

ci; expressa reserves quant a la

concepció

pres¬

supostària dels òrgans de gestió sense persona¬

litat jurídica i quant a l'elevat import

de la des¬

pesa sanitària i de la Guardia

urbana, així de

les partides d'estudis i projectes —88

milions—,

de treballs amb l'exterior —-345 milions—, i de

publicacions, en les quals

caldria

possar

més

cura atesa la repercussió que ha tingut a la

premsa l'actuació de

l'Àrea d'Urbanisme, sobre

la qual també demana

informació.

El Sr. Vidal expressa la seva sorpresa per les reaccions tant contradictòries que susciten l'a¬ provació de les diferents propostes segons

el

per¬

sonal punt de vista de

cadascú,

significant que el Pressupost conté un sistema entenedor per conèixer la despesa real de cada

Àrea

a fi que els responsables respectius puguin

incidir sobre

el seu control, de manera que preconitza que tal metodologia s'extengui a la despesa dels Distric¬

tes així com als 4.500 milions de pessetes impu¬ tables corresponents a seguretat social.

El Sr. Rahola anticipa el vot negatiu dels Re¬ gidors d'Esquerra Republicana tot

considerant

que a les

acaballes de l'exercici econòmic

no

massa sentit entrar a discutir l'impost de les diferents dotacions; que es fonamenta el

Pres¬

supost en una colla de

projectes de

llei

no apro¬

vats i en un acord del Consell de Ministres, que

no a estat ni menys publicat al

Butlletí Oficial

de l'Estat, mitjançant el qual s'autoritza

els Mi¬

nisteris d'Hisenda i d'Administració Territorial

a estudiar la forma més idònia per cobrir el nostre dèficit, que no és podrà

determinar amb

absoluta, garantia fins un cop tancat

l'exercici

econòmic; que de l'esmentat

acord

no es

desprèn

pas que la fórmula per

equilibrar el

nostre

Pres¬

supost d'enguany hagi

d'ésser

una

subvenció

a

fons perdut com

pretén el

projecte en

discussió;

que el projecte que

solemmniza els acords

amb

l'Administració estatal encara no ha estat con¬

vertit amb llei; que per tant el suport legal que

permet aprovar el projecte en

discussió és molt

feble no valia la pena esperar fins el

novembre

Referencias

Documento similar