PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
SUMARI
Consell Plenari (5-XI-82)
Comissió Municipal Permanent Extracte de la sessió (26-XI-82)
Normes reguladores de l'Oficina per a la Candidatura de Barcelona en els Jocs Olimpics 1992
Publicacions, Disposicions i Anuncis Oficials ....
Pàgines 597
613
CONSELL
PLENARI
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consis¬ torial de la Ciutat de Barcelona, el cinc de no¬ vembre de mil nou-cents vuitanta-dos, es reu¬
neix el Consell plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde,
Narcís
Serra i Serra, i hi concorren els Il·lms. Srs. Ti¬nents d'Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, Josep
Miquel Abad i Silvestre i Mercè Sala i
Schnor-kowski, i els Il·lms. Srs. Regidors, Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vallverdú i Gimeno, Felip Solé i Sabaris, Rafael Pradas i Camps, Guillem San¬ chez i Juliachs, Francesc Borrell i Mas, Albert Serratosa i Palet, Antoni Comas i Baldellou, Francesc Blanch i Terradas, Bernat Lopez-Pinto i Ruiz, Francesc Marti i Jusmet, Josep Ignasi Urenda i Bariego, Maria Francesca Masgoret i Llardent, Cèsar Lopez i Vera, Lluís Reverter i
Gelabert, Jacint Humet i Palet, Enric Truñó i Lagarés, Raimon Martinez i Fraile, Josep Octa¬
vio i Fabregat, Germà Vidal i
Rebull,
JordiCo¬
nill i Valls, Núria Gispert i Feliu, Josep MariaSerra iMarti, Josepa Bas iMarti, Manuel
Gómez
i Acosta, Francesc Obon i Asensio, Albert Pons i Valon, Ramon Martínez i Callén, Josep Thió i de Pol, Josep Bueno i Escalero, Sebastià Millans 1 Rosich, Carles Güell i de Sentmenat, Josep Miró i Ardèvol, Josep Maria Comalrena de So-bregrau i Gal, Jordi Guillén i Montenegro, Car¬les Soldevila i Rodríguez, Frederic Rahola i Aguadé i Miquel Ponsetí i Vives, assistits pel Secretari general, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Mar¬ tí Pagonabarraga i Garro.
Excusa la seva assistència lTl·lm. Sr. Regidor,
Josep Maria Pujadas i Porta.
Oberta la sessió per la Presidència a les deu hores i quaranta-dos minuts, és llegida i apro¬ vada l'acta de la sessió anterior celebrada el 21
de setembre de 1982.
En el despatx d'ofici el Consell plenari acorda: Quedar assabentat i ratificar, en funcions de Junta General de la Societat privada
municipal
d'Aparcaments, S. A., el decret de l'Alcaldia,
del
2 de juny de 1982, que nomena
provisionalment
President del Consell d'Administració de l'es¬mentada Societat lTl·lm. Sr. Tinent d'Alcalde
Josep Miquel Abad i Silvestre, i
Vice-president
lTl·lm. Sr. Regidor Jacint Humet i
Palet;
iele¬
var aquests nomenaments a definitius.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del 4 d'octubre de 1982, que delega en
lTl·lm. Sr. Ti¬
nent d'Alcalde de Planificació i Ordenació de la
Ciutat, Josep Miquel Abad i Silvestre,
la
supe¬rior direcció i coordinació de les actuacions de
l'Ajuntament en ordre a
l'erradicació del barra¬
quisme a la ciutat de Barcelona.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del 21 de setembre de 1982, que designa els mem¬ bres de la Comissió especial per a la municipa¬ lització del servei d'eliminació, incineració i aprofitament de deixalles iresidus sòlids urbans.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, del 16 d'octubre de 1982, que disposen posar en
vigor el Reglament del Registre municipal
de
Contractistes i la derogació de l'art. 111 bis de l'Ordenança municipal de Policia de la Via
pú¬
blica, aprovats per acords del Consell plenari,
del 16 de juliol de 1982.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬ missió municipal permanent, del 20 de setembre de 1982, que aprovà la transformació de 313 pla¬ ces de Matancersen altres,per a cobrir les quals
efectuà els corresponents nomenaments entre Matancers, i declarà extinguida la totalitat de les
esmentades places de Matancers.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del 14 d'octubre de 1982, que designa els membres
integrants de la Comissió especial per a la re¬
dacció de la Memòria de lamunicipalització dels serveis de producció cartogràfica i cadastral constituïda, per acords de la omissió municipal permanent del 28 de juliol de 1982 i del Consell plenari del 21 de setembre de 1982.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬ missió municipal permanent, del 22 d'octubre de 1982, que revoca i deixa sense efecte la
cessió
al «Servicio del Mutualismo Laboral» del Ministeri de Treball, del solar de propietat municipal, de 1.500 m2., situat a l'avinguda de les Drassanes núm. 18, per no haver complert el Ministeri la finalitat de tal cessió.Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬ missió municipalpermanent, del 22 d'octubre de 1982, que autoritza la cessió gratuïta al Patrimo¬ ni de l'Estat del Ministeri de Finances, com a
organisme subrogat amb els drets i obligacions patrimonials de l'extingida «Jefatura provincial
del Movimiento», de 14.407,52 m2. de terreny a segregar de la finca Can Silet, del terme muni¬ cipal del Prat de Llobregat.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬ missió municipal permanent, del 22 d'octubre de 1982, que disposa recobrar la possessió dels béns de domini públic constitutius del vial de la Ronda de Sant Martí, situats entre els carrers d'Espronceda i de la Riera d'Horta.
1.a Demarcació, i l'adjudica a «Sociedad
Espa¬
ñola de ConstruccionesEléctricas» per unimport
total màxim de 1.825 milions de pessetes. El Sr. Lopez-Pinto deixa constància
que els Regidors del seu Grup votaren a la Comissió
municipal permanent en contra d'aquest últim
punt; i el Sr. Borrell explica que el Grup con¬ vergent votà favorablement tal dictamen per¬
què se li havia garantit que els problemes del personal afectat serien resolts satisfactòriament
amb la col·laboració de les altres empreses con¬ cessionàries. El Sr. Lopez-Pinto recalca
que,efec¬
tivamente, el Tinent d'Alcalde de Finances i
Serveis generals es va comprometre a solucio¬
nar el problema del personal. El Sr. Maragall
contesta que al llarg de tota la tramitació de
l'expedient és ben palès el compromís de trobar solucions eficaces per a aquesta qüestió. El Sr. Alcalde destaca
l'esforç
desplegat per compagi¬nar la defensa dels interessos generals dels bar¬
celonins amb la dels treballadors de l'empresa.
Prèviament a l'anàlisi de l'Ordre del dia, el Sr. Comas reitera la seva protesta perquè des
del gener encara romanen pendents de discussió
les proposicions del seu Grup
que, per acord corporatiu,van ésser trameses a la Junta de Por¬ taveus la qual fou convocada finalment després de la seva protesta a la darrera sessió
però, en
no poder arribar a una entesa va encomanar a l'equip de govern l'estudi d'una fórmula, encara
no presentada, per a resoldre tal situació. Pre¬
gunta a l'equip de govern: si s'ajusta a la pràc¬
tica democràtica impedir el debat de temes mu¬
nicipals i eludir durant nou mesos la convocatò¬ ria de la Junta de Portaveus; i per què no es vol tractar els temes plantejats en els diferents es¬ crits.
El Sr. Alcalde respon que la única proposició plantejada pel
Grup
convergent figura a l'Or¬ dre del dia d'avui; que la via ofertaper la Junta de Portaveus era més generosa amb lesminories
que no pas les vigents al Congrés de Diputats i al Parlament de
Catalunya.
Apunta que si elGrup signant continua interessat a debatre al¬ guns dels temes aparcats, presenti d'una en una,
per no atapeir l'Ordre del dia,les oportunes pro¬ posicions que hi seran incorporades car no hi ha
cap propòsit d'eludir el debat de cap tema con¬ cernent a la vida municipal.
El Sr. Comas subratlla que han transcorregut
ja onze mesos desque és plantejaren per prime¬
ra vegada les esmentades qüestions;
que els acords a la Junta de Portaveus no s'adoptaren
per majoria de Portaveus sinó de Regidors re¬
presentats i per arribar a aquesta conclusió no calia trametre el debat a l'esmentada Junta; i
que, al seu juí, la fórmula oferta a la Junta de
Portaveus no era pas millor que la
seguida al
Congrés o al Parlament català: per això es deci¬ dí que el equip de govern en presentés un altra,
cosa que no ha fet.
S'entra tot seguit al debat de l'Ordre del dia: La Presidència atesa la densitat del temari
d'aquesta sessió,recomana que en cada dictamen les intervencions dels diferents
Grups
s'encoma¬ nin a un únic Regidor; el Sr. Borrell interessaque aquesta indicació de la Presidència s'apliqui
amb certa elasticitat; i el Sr. Alcalde hi acce¬ deix si bé demana concisió en les intervencions.
La Presidència, amb l'assentiment del Con¬ sistori, disposa el debat conjunt dels tres pri¬
mers punts de l'Ordre del dia
segons la redacció
informada per la Comissió municipal
perma¬ nent.
TINÈNCIA D'ALCALDIA DE PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DE LA CIUTAT
Posar a disposició de la Societatprivadamuni¬ cipal
d'Aparcaments,
S.A. el subsòl dels espaisvials de la plaça del Sol, del carrer Menéndez i
Pelayo (entre els carrers de Santa Perpètua i de Sant Salvador) i de
l'avinguda
de Gaudí (entreels carrers de la Indústria i de Sant Antoni Ma¬ ria Claret), d'extensions superficials
respectives 1.577, 2.409 i 3.470 m2, sense perjudici de la seva
qualificació de béns de domini públic municipal
i de la prèvia formalització de la cessió a l'Ajun¬
tament, si s'esqueia, per a la construcció de
sengles aparcaments subterranis de 267, 312 i
397 places, respectivament, d'acord amb els pro¬ jectes tècnics redactats pels Serveis tècnics mu¬ nicipals, i per a llur explotació en
règim
de ges¬ tió directa durant un termini de cinquanta anys mitjançant les condicionsque s'estableixini amb la possibilitat de, en el seu cas, procedira l'ator¬
gament del dret d'utilització temporal i indivi¬
dualitzat, de les places d'aparcament construïdes Ratificar el traspàs de la gestió directa de l'aparcament subterrani de l'avinguda de Rius
iTaulet, de la Societat
privada municipal Trans¬
ports de Barcelona, S.A., a favor de la Societat
privada municipal
d'Aparcaments,
S.A., ambampliació fins a cinquanta anys del termini per a la utilització dels esmentats béns.
Aprovar, d'acord amb l'art. 3r. de la Llei es¬
pecial de Barcelona,l'aplicació de les exempcions i bonificacions fiscals municipals, que corres¬
ponguin a la Societat privada municipal d'Apar¬
caments, S.A.; i la sol·licitut de les mateixes a
altres Administracions.
El Tinent d'Alcalde de Planificació i Ordena¬
ció de la Ciutat, Sr. Abad, explica el contingut i abast d'aquest dictamen tot destacant
que la
referència a la formalització de la cessió a favor de l'Ajuntament bé determinada
pel fet de no
haver estat formalitzada la cessió de part dels vials del carrer Menéndez Pelayo, i que el tras¬
pàs de la gestió de l'aparcament subterràni de
l'avinguda de Rius i Taulet ja era previst entre les clàusules de la concessió atorgada
a Trans¬ ports de Barcelona, S.A.
El Sr. Borrell entén que per a judicar la con-venència de la posta a disposició del subsòl de la via pública a favor de la Societat municipal
d'Aparcaments, és indispensable conèixer si els
nous equipaments seran útils
a la Ciutat i si el sistema d'explotació és l'addient, extrems
que
no queden prou clars a l'expedient,
car segons
l'estudi econòmic, la utilització nocturna per re¬
sidents no resulta rendible i per això es com¬
plementa amb el sistema horari rotatori; que
aquesta última modalitat d'aprofitament pot contribuir a congestionar el tràfic de la zona: caldria, doncs, un informe de l'Àrea de Circula¬
ció sobre el particular; que la construcció d'apar¬ caments implicarà un primer aval
per 500 mi¬ lions de pessetes que vindrà seguit
per altres, quan hi ha necessitats més peremptòries a la Ciutat; que tal volta fóra preferible, doncs, in¬ centivar la iniciativa privada perquè aquest es¬
l'Ajun-GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 599
tament, l'acció del qual no podrà arribar a ofe¬ rir les 200.000 places d'aparcament que manquen
a la Ciutat. Demana aclariments sobre l'amplia¬
ció, de quinze a cincuanta anys, del termini de la concessió de l'aparcament de l'avinguda de Rius i Taulet; i anuncia que sinó esrealitza l'es¬ tudi interessat per ell, el seu Grup haurà d'abs¬ tenir-se en la votació donat que tampoc vol pro¬
nunciar-se en contra car és conscient de les ex¬ pectatives despertades entre el veïnat pel dic¬
tamen.
S'absenten momentàniament, amb la vènia de la Presidència, la Sra. Sala i el Sr. Vallverdú per tal d'assistir al acte d'enterrament de la Sra. Ma. Rosa Farreras i Casanellas, esposa del Gerent del Servei municipal de Pompas Fúne¬ bres.
El Sr. López-Pinto recorda que, quan en nom dels Centristes s'oposà a la constitució de la So¬ cietat municipal d'Aparcaments, ja indicà que l'empresa es trobava en funcionament, i enume¬ rà una colla d'indrets on espensavaubicar-hi els
aparcaments, entre els quals figuraven els con¬ templats en el primer dictamen, de manera que el temps li ha donat la raó en el seu pronòstic. Manifesta que per coherència amb el vot donat
llavors, ara s'abstindran en la votació dels dos
primers dictàmens perquè la nova Societat no podrà construir el nombre de places necessàries
per absorbir el dèficit existent a la Ciutat, men¬
tre que votaran en contra del tercer perquè
l'atorgament d'exempcions i bonificacions tribu¬
tàries comporta un agravi comparatiu per a les empreses privades.
El Sr. Abad contesta que ahir mateix, mitja
hora després d'haver-se li adreçat la petició, fa¬ cilità un informe justificatiu de la necessitat de construir els aparcaments objecte del primer
dictamen; que evaluaria les diverses alternatives possibles d'utilització, d'entre les quals no
s'ha
de trobar forçosament la que finalment apliqui la Societat; que la política d'aparcament s'incar-dina dintre la política circulatòria de
superfície
amb una doble finalitat: a) oferir possibilitatsefectives d'aparcament—això noimplica compe¬
tència a les empreses privades
perquè
la deman¬da supera desmesuradament l'oferta de places i
permet accions paral·leles del sector públic i del
privat—, b) jugar un paper determinant, en fun¬ ció de cada emplaçament, a
l'ordenació
deltrà¬
fic; que el punt referent als avals
fou suprimit
al'informe de la Permanent; que l'ordenació del tràfic és una necessitat de primer ordre; que l'Ajuntament sol fixar en cinquanta anys el ter¬
mini de les concessions demanials a institucions públiques i privades però la
referent al subsòl
de l'avinguda Rius i Taulet es
limità
a quinze anys perquè es tractava d'unafórmula transitò¬
ria fins la constitució d'una Societat municipal
específicament dedicada als aparcaments; que els aparcaments construits en virtud de conces¬ sió municipal, també estan exempts de tributa¬ ció municipal, fet per altra banda discutible; i trobant-se legalment previst, per a les empreses creades pel Municipi, el benefici de
l'exempció
de tributs estatals, convé demanar-ne l'aplica¬ ció a la Societat municipal d'Aparcaments; i que perla voluntat de no entrarencompetivitat amb les empresesprivades, es procurarà negociar sis¬ temes d'aprofitament dels aparcaments privats disponibles, a les zones on n'hi hagi, en lloc de construir-ne de nous en sòl públic.El Sr. Borrell pregunta: quina
serà
laincidèn¬
cia de la utilització horària i rotatòria dels nous aparcaments, sobre el tràfic de la zona respecti¬va; i sino caldria establir una jerarquització glo¬
bal dels avalsa concedir per l'Ajuntament, abans
de tirar endavant la construcció dels aparca¬ ments.
El Sr. López-Pinto remarca que l'atorgament de l'exempció a la Societat municipal és un trac¬
te de privilegi respecte a la relació amb les al¬
tres empreses bé que es trobi emparat per la
Llei especial.
El Sr. Thió opina que no s'ha justificat el per¬ què s'ha optat per la gestió pública i no per la privada; queresoldre el dèficit ciutadà de 200.000 places d'aparcament per tal via exigirà invertir-hi uns 7.000 milions de pessetes; que la desgra¬ vació fiscal interessada només redundarà en
benefici dels 900 usuaris dels aparcaments a construir, que gaudiran d'un tracte de favor si el valor de tals tributs no es computa després en
el preu de les places respectives.
La Presidència observa que haurà de limitar les intervencions als torns reglamentàris en fa¬
vor i en contra, si en el debat es replantegen te¬
mes de fons, ja decidits en el seu moment, com
han fet el Sr. Thió (en suscitar de nou la discus¬ sió sobre l'alternativa gestió pública-gestió pri¬ vada, ja ventilada en una sessió anterior) i el Sr. López-Pinto.
El Sr. Cernuda assenyala que els esforços con¬ junts del sector públic i del sector privat no do¬
nen l'abast per resoldre la manca de places d'aparcament soferta per la Ciutat; que l'opera¬ ció proposada persegueix treure cotxes estacio¬
nats al carrer per facilitar la circulació, es a dir,
oferir un servei cobrint-ne estrictament els cos¬
tos; que l'Àrea d'Hisenda ha interessat l'aplica¬
ció, a les cessions proposades, d'un canon similar al que satisfant les altres concessions de subsòl municipal, que, per altra banda estan exemptes de tributar al Municipi.
El Regidor-Conseller de Circulació, Sr. Humet precisa que la constitució de la Societat d'Apar¬
caments vingué precedida per uns estudis pre¬ vis que ja havien concretat alguns dels indrets on desenvoluparia la seva activitat; que la nova
Societat no representarà en cap moment una nova càrrega financera per al Municipi i volcon¬
tribuir a millorar la circulació urbana; que els
aparcaments presenten característiques diferents segons les zones: així el de la plaça del Sol serà fonamentalment per als residents, mentre que els de l'avinguda de Gaudí i del carrer de Me-nendez y Pelayo tenen una vessant residencial i una altraterciària; que en un radi de 300 metres al voltant de cada nou aparcament caldrà
prac-ticar-hi les operacions de superfície connexes per
a millorar l'habitabilitat de llurs barris; que la
iniciativa privada no ha pogut resoldre fins ara la manca de llocs on deixar els cotxes i no es pot
pas esperar que la pública ho aconsegueixi en
un termini de tres o quatre anys.
El Sr. Serratosa argumenta que la discussió ha partit d'un sofisma perquè anteriorment calia una decisió política —que no s'ha pres però és
irrenunciable per part del Consistori— que de¬ terminés quins eren els emplaçaments més ade¬ quats; que caldria saber com s'han encarregat
uns projectes concrets, que són caríssims, abans
de produir-se tal decisió, la qual també ha d'és
primer dictamen; que no consta qui establirà
les condicions de l'explotació; i que per totes les
raons invocades, el primer dictamen no pot ésser
aprovat.
El Sr. Thió, en contestació a les al·lusions de la Presidència, addueix que en aprovar la creació de la Societat municipal d'Aparcaments, no
s'optà sobre si el objecte social comportava la gestió pública o la gestió privada, aspecte que es
concreta en el primer dictamen, mentre que la desgravació fiscal es contempla en el tercer:
consegüentment no creu haver-se sortit de la
qüestió en debat.
Entren novament al Saló de sessions la Sra.
Sala i el Sr. Vallverdú.
El Sr. Humet puntualitza que els tres aparca¬
ments previstos al primer dictamen figuren a la
llista definida per l'Àrea de Circulació; i el Sr.
Serratosa qüestiona que tal decisió correspongui
a una Àrea i no als òrgans polítics.
El Sr. Alcalde matitsa que l'explicació cal trobar-la en el caràcter híbrid de la Permanent, cofigurada legalment com a òrgan de represen¬ tació proporcional i no com a organ de govern; que és l'equip de govern, a través dels seus me¬
canismes interns, qui ha d'adoptar totes les de¬ cisions no atribuïdes especificament als altres òrgans col·legiats.
El Sr. Serratosa observa que segons la norma¬ tiva vigent, l'aprovació dels projectes dels nous aparcaments corresponia a la Permanent o al Ple.
El Sr. Abad contesta que el Sr. Borrell no ha
contemplat la possibilitat de venda del dret d'ús, sobre el qual es pensa ara vertebrar jurídica¬
ment els aparcaments per a residents; que els
nous aparcaments no produiran cap benefici
—aquesta és la diferència amb elsector privat— però tampoc cap pèrdua per a l'erari municipal,
i aquells que no es dediquin solament als resi¬ dents no induiran cap augment del tràfic a la zo¬
na; que mentre la diferència entre la necessitat de llocs on deixar els vehicles i la capacitat del
sector privat i del públic
per a generar-ne sigui tan grossacom ara, la intervenció d'aquest últim es obligada; que els plecs de condicions dels
aparcaments subterranis existents exoneren ex¬
pressament el pagament d'exaccionsmunicipals; que la conveniència del sistema de gestió pública ja fou discutidaen tractar de la creació de la So¬ cietat cessionària; que en el primer dictamen
no hi ha cap sofisma perquè els estatuts socials encomanen a tal Societat la política d'aparca¬
ments, la qual en tot cas serà definida pel ma¬ teix Plenari, però constituït en Junta general de l'Empresa; que hi ha dos tipus de condicions: les
generals i les particulars de cada projecte; que el Consell plenari i la Comissió municipal per¬
manent només aproven els projectes executats
directament per l'Administració municipal cen¬
tralitzada, mentre que els de les Empreses mu¬ nicipals reben el mateix tractament que els dels
particulars: estan sotmesos a llicència municipal.
El Sr. Serratosa demana novament la
paraula però la Presidència indica que amb la resposta del Tinent d'Alcalde ponent ha quedat tancat el
debat.
S'aproven els tres dictàmens amb el vot en
contra dels Sres. Blanch, López-Pinto, Güell,
Comalrena de Sobregrau, Guillen i Soldevila i ambl'abstenció dels Sres. Borrell, Serratosa, Co¬ mas, Pons, Martínez i Callen, Thió, Bueno,
Mi-llans, Miró, Rahola i Ponsetí.
La Presidència, amb la conformitat del Con¬ sistori, disposa també el debat conjunt dels se¬
güents dictàmens atesa la seva interconnexió:
Aprovar la modificació del Programa d'Actua¬ ció de 1982, que es detalla en la relació adjunta.
TINÈNCIA D'ALCALDIA DE FINANCES I
SERVEIS GENERALS
Aprovar les modificacions i la substitució de
projectes tècnics en el Pressupost extraordinari
d'Inversions 1980, que es detallen en els docu¬
ments adjunts.
Aprovar les modificacions de crèdits mitjan¬ çanttransferències en elPressupost d'Inversions
1982, que es detallen en els documents adjunts.
El Sr. Abad comenta que les modificacions del
Programa d'Actuació corresponen a l'Àrea d'Es¬ ports (on es donen de baixa tres actuacions subs-tituint-les per altres cinc d'execució viable, sen¬
se practicar canvis entre partides pressupostà¬
ries però si en els imports de les actuacions com¬ preses a la partida), i a l'Àrea de Protecció ciu-tadana-Bombers (on es cerca una major elastici¬
tat en les previsions per a les Casernes del Po¬ ble Sec i d'Almogàvers); que en el Pressupost d'Inversions de 1980, per raons de liquidesa de tresoreria, es transfereixen de l'Àrea d'Obres
Públiques a la d'Ensenyament, 30 milions de pessetes, que es reequilibren, amb una operació inversa en el Pressupost d'Inversions d'aquesta anualitat, on es practiquen dues transferències
més, una de 601.217 ptes. a l'Àrea d'Ensenya¬
ment per a mobiliari escolar, i una altra de
986.607 ptes., a l'Àrea de Funcions generals per acabar el projecte relatiu a l'Impremta munici¬
pal; que en aquest últim Pressupost es traspas¬
sen del capítol 6 al capítol 7 les previsions per a
la remodelació de la Fira de Mostres i de l'avin¬ guda de Maria Cristina possibilitant així la
transferència de fons a l'esmentat organisme i
es practiquen diversos retocs de crèdits interns en la part. 612-112, en la qual cal corregir una
errata detectada a l'actuació 014 en el sentit que
la diferència correspon a una alta i no a una baixa com equivocadament recull la documen¬
tació repartida; i que té determinada ja la par¬ tida per a portar a terme l'extorn demanat reite¬
radament pel Sr. Comalrena.
El Sr. Serratosa deixa constància de la seva
protesta perquè en el punt anterior se li ha im¬
pedit usar novament de la paraula abans d'estar
esgotat el tema en debat, i lamenta la manca
d'atenció del govern municipal envers l'oposi¬ ció ja que en el curs d'aquesta mateixa sessió s'ha distribuït un escrit, sense firma i amb cor¬
reccions a mà, que no pot ésser analitzat i con¬
trastat amb la documentació anterior car els Re¬ gidors han d'estar atents al desenvolupament
del debat. Precisa que no hi ha Programa d'In¬ versions, sinó Programa d'Actuació i Pressupos¬
tos d'Inversions: no és poden, doncs, confondre
aquests conceptes; que la programació és quel¬
com que respon a una filosofía i
a una jerarquit¬ zació de valors i prioritats i queda molt malmesa amb les continues adaptacions que sofreixen els Programes municipals. Demana, consegüentment que per respecte als Regidors, la documentació es reparteixi amb suficient
antelació, especial¬
ment quan es tracta de propostes que intenten
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 601
justificar el desordre en
l'execució,
per apoder
afirmar que aquesta ha seguit el Programa, parany en el qual elseu Grup no potcaure i peraixòvotarà en contra de tots els dictàmensquan, a més, no s'ha donat cap explicació dels canvis proposats.
El Sr. Comalrena anticipa el vot favorable dels Centristes tot expressant el seu reconeixe¬ ment per les perspectives del retorn al fons de
lliure disposició del Districte XI, dels 7 milions de pessetes reclamats per ell en diverses oca¬ sions; alhora reitera la seva protesta per l'escàs
interval de temps entre les reunions de les
Co¬
missions informatives i de la Permanent i lessessions Plenàries, el qual es causa de contínues confusions que s'obviarien establint un termini de 6 o 8 dies entre unes i altres.
El Sr. Ponsetí opina que els trasvassaments
de
partides apareixenper generació espontàniasen¬se explicar-ne el perquè i això denotauna manca
d'un planejament i d'una
programació acurada,
fet que obliga al seu Grup a votar en contra.El Sr. Abad respon que la tramesa d'informa¬
ció a última hora obeeix a l'intenció de fer co¬ nèixer a tot el Consistori les més recents varia¬ cions introduïdes pels últims òrgans que han
de¬
liberat sobre una qüestió: així els documents re¬ partits avui, recullen les
modificacions acorda¬
des en una reunió de la Comissió informativa a la qual el Sr. Serratosa, com sol fer
sistemàtica¬
ment, no va assistir.El Sr. Serratosa interromp per aclarir que no
es membre de tal Comissió. La Presidència indi¬ ca al Regidorinterpel·lant, la
necessitat de
guar¬ dar l'ordre en les intervencions esperant que laPresidència atorgui l'ús de la paraula.
El Sr. Abad, després de recordar que
les
co¬missions informatives resten obertes a tots els
Regidors, en siguin o no membres,
els quals
te¬nen una certa obligació moral
d'assistir-hi
si llurs disponibilitats d'horari elsho
permeten, reitera que en tal reunió de laComissió
infor¬
mativa es justificaren tots els canvis
avui
pro¬posats; que enla seva
opinió
es undeure de
cor¬ tesia, i fins i tot d'informació, fer arribar alsmembres del Consistori l'última versió dels do¬
cuments en debat; que no espotsostenir
la
man¬ ca de programa i cal tenir presentel
desglòs
del de 1981 en dos Pressupostos d'Inversions, el
de 1981 i el de 1982; i que quan un programa es
redacta amb projectes
estimatius i
noenllestits,
cal practicar retocssobre la
marxa.El Sr. Miró demana la paraula i la
Presidèn¬
cia, en donar-li, recomana que per a guanyar temps les intervencions es
facin
abans
queel
Ponentrespongui.El Sr. Miró havent puntualitzat que
la contes¬
tació del Ponent podia fer
innecessària la
seva intervenció i per això hademanat abans
la
pa¬ raula, recorda que el Sr.Abad
encara noha
tramés l'estat de compliment del Programa
de
1980, malgrat haver-secompromès
ala passada
sessió a enviar-lo en el termini d'una setmana;
i que ja ha passat un mes i mig
de llavors ençà
i més de quatre mesos des
del dia
enquè ho
va demanar per primeravegada. Expressa,
doncs,
la seva protesta per aquest
fet i demana
unin¬
forme complementari que
detalli les
diferències
entre el Programa inicial i la
versió vigent
des¬
prés dels últims retocs.El Sr. Serratosa considera raonables les indi¬ cacions de la Presidència sobre l'ordre del debat però, alhora, demana que es
cridi
al'ordre
aquells membres que facin a
altres retrets
in-fundats, com el de inassistència a una
Comissió
informativa a la qual no pertany,
llençat
pel
Sr. Abad, de qui n'espera rebre escuses.
Afegeix
que si tots els membres delConsistori
tenenobligació d'assistir a les
Comissions
informatives
val més prescindir-ne i convocarPlenaris;
que per altra banda, en unamateixahora
sólen coin¬
cidir convocatòries d'organismes diferents
i els
Regidors no tenen el do de laubicuïtat:
així
ala
tarda d'ahir coincidiren les reunions de les Co¬ missions permanents de laCorporació Metropo¬
litana i de l'Ajuntament; que lademocràcia exi¬
geix temps i la forma com es convoquenles In¬
formatives i les Permanents prèvies als Plena¬ ris no permet un estudi acurat dels
expedients
als Regidors i no per desidia seva
sinó perquè
els resulta materialment impossible iperquè
te¬nen altres obligacions inherents al
càrrec.
El Sr. Abad assegura que el
Sr. Miró
tindrà
abans del dilluns l'estat de compliment del Pro¬
gramade 1980; que dintre d'aquest mes es
mira¬
rà de celebrar un Plenari per analitzar el grau
de compliment dels Programes d'Inversions
amb
tots els informes necessaris, i pertractar de
l'am¬
pliació del Pressupost d'Inversionsd'enguany; i
que sent haver provocat la
irritació del Sr.
Serratosa però no se'n por excusar
perquè les
seves paraules volien possar de
relleu les possi¬
bilitats d'informació a l'abast dels Regidors i,
per altra banda, el ritme de les
convocatòries
dels òrgans col·legiats es corresonamb l'assolit
per la màquina administrativa.La Presidència suggereix que la posició dels diferents Grups siguidefensada per Regidors in¬ tegrats a les corresponents Comissions
informa¬
tives per tal d'evitar discussionsformals
que noenriquiexen la
deliberació.
S' aproven els tres dictàmens en
estudi amb
els vots en contra del Srs. Borrell, Serratosa, Comas, Pons, Martínez i Callen, Thió, Bueno,Millans, Miró, Rahola i Ponsetí i, per tant, amb
el qüorum de l'art. 3,2, g) de la Llei
40/1981.
Aprovar el Compte general del Pressupost ex¬traordinari per a nodrir l'especial d'Urbanisme
de 1980, d'import 4.500.000.000 de pessetes, que
va ser aprovat per Ordre de 3 d'octubre de 1980. Aprovar definitivamentel Compte
general del
Pressupost extraordinari de
IServei municipal
de Pompes Fúnebres, 1.a etapa,
d'import
pesse¬tes 29.500.000.
Aprovar definitivament
el Compte
general del
Pressupost extraordinari
del Servei municipal
de PompesFúnebres, 2.a etapa,
d'import
pessetes 73.069.452.Aprovar el Compte
general del Pressupost
ex¬ traordinari d'Eliminació d'escombraries, d'im-por 1.090.000.000 de pessetes, que va ser aprovatpor Ordre de 7
de juliol de 1974.
Aprovar definitivament
el Compte
d'Adminis¬
tració del Patrimoni, de 1981.
El Tinent d'Alcalde de Finances i Serveis Ge¬ nerals, Sr. Maragall,comenta les
característiques
dels anteriors dictàmens, especificant els expe¬ dients que caldrà elevar a la
consideració de la
Comissió de Comptes.
La Presidència, amb l'aquiescència del Consis¬ tori, disposa variar la discussió dels diversos as¬ sumptes objecte de la sessió d'avui, segons l'or¬ dre que queda reflectit a la present acta.
Aprovar el Pressupost Ordinari per a 1982,
d'acord amb l'estructura orgànica i económico-funcional que es proposa; i aprovar com anne¬
xos del Pressupost Ordinari de 1982, els Pressu¬ postos dels Serveismunicipals de Parcsi Jardins i de Pompes Fúnebres, així com els dels Patro¬
nats de Guarderies Infantils, de l'Escola Massa-na, dels Disminuïts Físics, dels Disminuïts Psí¬
quics i de Turisme, de Barcelona. El Sr. Maragall comença dient
que els acords amb l'Administració central no s'han traduït
encara en llei, en no ésser inclòs el
corresponent
projecte legislatiu entre aquells que havien d'ésser discutits abans de les vacances parlamen¬
tàries, i decretar-se posteriorment la dissolució de les Corts; que l'Ajuntament s'adreça per això al Consell de Ministres demanant-li l'adopció d'un acord, similar al de l'any
passat, que per¬ metés l'aprovació d'un pressupost equilibrat for¬ malment però no econòmicament; que tal acord s'ha pres fa cosa d'un mes si bé ha estat comu¬
nicat amb una mica de retard, i permet l'estudi, per part dels Ministeris d'Hisenda i d'Adminis¬
tració Territorial, de la fórmula mitjançant la qual es pugui cobrir el nostre dèficit pressu¬
postari d'enguany.
Assenyala que els canvis més importants in¬ troduïts per la última reunió informativa res¬ pecte de
l'esborrany
redactat al juny, són: A)quant als ingressos, un augment de 400 milions de pessetes, per tal com les dades de setembre
permeten unes estimacions més exactes en base a les liquidacions practicades al llarg de l'any, i la baixa tècnica produïda en la taxa d'equiva¬ lència que s'hauria d'imputar pròpiament a les resultes d'exercicis anteriors; i B) quant a les
despeses, un increment, malgrat
l'escrupulós
re¬pàs de les diferents dotacions, en una quantitat inferior a l'ampliació operadaenels
ingressos. Explana que en la confecció del Pressupost s'ha inaugurat un nou mètode
que en lloc de re¬
correr a la còmoda pràctica d'incrementar en un
determinat percentatge les diverses dotacions de
l'any passat, parteix especialment el capítol I, d'uns costos unitàris per a determinar científica¬
ment la despesa correcta, de manera que no s'han acceptat estimacions que sobrepassin
el
producte de multiplicar els costos unitaris pel
nombre d'unitats produïdes; que aquesta auste¬
ritat, implantada ja en el primer semestre, ha comportat reduccions importants si bé en algu¬
nes dotacions no ha estat possible amotllar-se estrictament als imports resultants dels costos
unitàris i això provoca algunes de les darreres
variacions (en la manutenció de
persones, en el
teleprocés i en els telèfons així com en les con¬
tractes de conservació de clavegueram), mentre que les modificacions del capítol 4t. corresponen
principalment a les activitats turístiques, a la
Federació de Municipis i a la facturació de la tarja rosa per part de les
Companyies
de trans¬ ports innovació aquesta última raonable perquèa més de suposar unimportant clarificació comp¬
table té la perspectiva d'obtenir un ajut de la
Generalitat.
Comenta que el Pressupost importa 53.000 mi¬
lions de pessetes i està formalment anivellat pe¬ rò presenta un dèficit, explicitat en forma de
subvenció anivelladora, de 8.297 milions; que
comparativament amb el de 1981, elnostre Pres¬ supost ha crescut nominalmentun 20,3 % però si hom té en compte la inclusió de partides
que els anys anteriors no hi constaven, com la tarjeta rosa i l'aportació a la
Corporació Metropolitana,
és a dir, si és fa una comparació en termes ho-mogènis, l'increment és del 10'8% percentatge
que pot qualificar-se de moderat i que ha estat possible gràcies a la congelació dels capítols 2 i
4, equivalents a la tercera part de l'import total del Pressupost, que només creixen
un 2,6 i un
3,7 per 100, mentre que els percentatges més alts de puja corresponen als capítols de càrrega
financera i de personal; que aquest pujaun 8 %
en terminis homogenis tot i presentant un in¬
crement de 3.500 milions de pessetes —un 16-7 per 100— dels quals 1.864 es destinen a la Mu¬ tualitat Nacional de Previsió de l'Administració
local i altres 537 es deuen a la correcció de la
classificació pressupostària de despeses incloses
abans al capítol 4 (retribucions dels metges in¬ terns i residents, i beques als alumnes de les Es¬ coles de la Guàrdia urbana i dels bombers), de
manera que l'increment real del capítol primer,
es de 1.147 milions, equivalents a un 5,20%, tot hi haver assolit els increments retributius el 8,5 %, diferència que obeeix a la contenció de la
plantilla; que el creixement dels capítols 3 i 9 es
deu a la exigibilitat de les obligacions finance¬
res assumides per a nodrir els
Pressupostos d'In¬ versions i així, el montant del capítol 3 és de 5.220 milions de pessetes i totalitzaria els 8.298 milions, amb percentatge d'increment del 35,6 per 100, si
s'incorporaven
els 3.078 milions d'in¬ teressos del deute insà (derivat del dèficit fins el 31 de desembre de 1979), tantmateixenguany
s'ha incorporatper primera vegada
un cost indi¬ recte de tal deute, en preveure una dotació de 1.700 milions de pessetes per atendre l'anuali¬ tat corrent de l'operació de refinançament,
a
cinc anys, dels préstecs del Banc de Crèdit local de la qual l'Estat ha assumit la major
càrrega
financera.
Clou la seva intervencióremarcant
que s'apro¬
varà un Pressupost amb
un dèficit explicitat i
una subvenció anivelladora
que encobrirà el to¬
tal import; que no es consignen previsions per atendre la càrrega financera del deute insà però, mantenint en canvi el montant del nostre dèficit
entorn dels 8.000 milions de pessetes nominals, s'han incorporat al Pressupost 1.700 milions de pessetes per atendre l'amortització dels nostres deutes al Banc de Crèdit local, que l'increment real del 10,8 % és l'adequat a les circumstàncies actuals i l'increment nominal superior s'explica per la millora en la comptabilització de despe¬
ses reals abans col·locades pressupostàriament de forma incorrecta, de manera
que el dèficit dels dosúltims anysha rebaixatconsiderablementen
termes monetaris i mantenint-se en la mateixa
xifra nominal de l'any passat,
suposa una re¬ ducció efectiva equivalent a l'import de totes
les partides no compreses en els
Pressupostos
d'exercicis anteriors; que cal millorar els ins¬
truments d'anàlisi de costos i de control pres¬ supostari per assolir unes previsions encara més
afinades en el Pressupost de 1983
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 603
les despeses; i que la Comissió informativa ac¬ epta una esmena «in voce» de 15 milions de pes¬ setes per activitats extraordinàries de Relacions
ciutadanes ocasionades per la visita del Papa, i
dues partides, ampliables, de 1.000 ptes. cada
una, per a crèdits de tresoreria.
El Sr. Comas, després de mostrar-se un cop més maravellat per la capacitat de jugar amb les xifres demostrada per l'equip de govern, diu que el projecte presentat no s'ajusta a la lega¬
litat vigent; que, així, al capítol 1 deixa
d'inclou-re's hi una previsió, superior als 500 milions de
pessetes, per a la Mutualitat Nacional de Pre¬
visió de l'Administració local invocant unes pre¬
teses negociacions amb tal organisme, que no es
recolzen en cap norma vigent, i això desbarata
tots els percentatges adduïts pel Sr.
Maragall;
que no és la primera vegada que es preveuendotacions per atendre el deute insà puix el Pres¬
supost de 1980 ja en contenia si bé se suprimi¬
ren l'any següent de conformitat
amb l'auto¬
rització atorgada pel Consell de Ministres; que
en el projecte en debat s'han eliminat
del capí¬
tol 3 3.082 milions de pessetes, i del capítol 9altres 1.657 sense cap recolzament legal; que
la
càrrega financera real de 1979 foude
7.330mi¬
lions de pessetes i la d'enguany,
posant-hi la
corresponent al deuteinsà,
assoliriaels 14.000
milions de manera que no és pas exacte
sostenir
que s'hagi reduït a la meitat quan en
realitat
s'ha duplicat; que els acords del
Consell de Mi¬
nistres no s'han encara convertit en llei; que el temps ha demostrat que no eren certesles
afirmacions, efectuades a la sessió del 9 d'octu¬bre de 1981, sobre l'assumpció de la nostra
cà¬
rrega financera per l'Estat carel projecte
en debat ja preveu el pagamentd'una primera
anualitat i si l'Estat havia promès fer-se'ncàrrec
se li hauria d'exigir que ho complís; que tampoc hi ha cap norma que autoritzi
l'emissió
encl
Pressupost d'enguany, del
dèficit de 1981;
que segons els seus càlculs, subjectes a unrepàs de¬
finitiu, al capítol 1, ultra la quantitat
citada
abans, himanquen encara entre 400 i 500
milions
de pessetes més; que el
setembre s'havia liqui¬
dat el 60% de les estimacions percontribució
urbana, el 40 % de les corresponents a llicència fiscal, el 57 % de les referents a despeses sump-tuàries i el 30 % de les relatives a hospitals, am¬ bulàncies i anàlegs i no havia ingressat ni una pesseta de les esperades per larecollida de
vehicles i per contribucionsespecials;
queel
co¬ brament de les resultes d'exercicis tancats no¬més arriba al 50 % i hi ha encara pendents 8.788
milions de pessetes i les xifres corresponents
als
exercicis anteriors a 1981 tan sols assoleixen 314d'un total de 6.747 milions, és a dir, un 4,5 %; que de les dades anteriors es
desprèn
l'existèn¬
cia d'unes partides una micainflades;
queles
transferències del Pressupost Ordinari alsòr¬
gans de gestió, no quadrenamb les previstes
en els respectius Pressupostos:així,
mentre queels
Pressupostos de Parcs iJardins i de
l'Escola
Massana esperen rebre 1.709 i 165
milions
de
pes¬setes respectivament, el Pressupost
municipal
Ordinari els en dedica 1.381 i 145; que a pesar que segons informe de l'Interventor
els
pressu¬ postos dels esmentats organismess'han d'enten¬
dre aprovats en funció d'aquestes
darreres
quan¬ titats, tal sistema de procedir lisembla
una po¬tineria; que en definitiva, des
del
puntde vista
financer, l'Ajuntament es troba
molt pitjor avui
que l'any 1979: l'endeutament es ara
de 115.000
milions de pessetes contra els 55.000
de llavors i,
a més, hi ha dèficits sense resoldre; que el
dèfi¬
cit de 1979 importà 10.000 i no 12.000milions
mentre que el de 1980 no fou de 5.000 com
digué
el Sr. Alcalde, sinó de 8.000 més el
refinança-ment amb la qual cosa pujava fins el
12.000, i el
de 1981, 13.000 i se'n va prop dels 15.000 si
si
afegeixen les partides esmentadespel Sr. Mara¬
gall. Demana doncs, l'elaboració d'un dictamen objectiu que aclareixi les
discrepàncies
entreles
xifres donades pel equip del govern i els seus càlculs, puix estima la situació enormement
preocupant; i anuncia no solamentel
propòsit de
votar en contra del dictamen sinó també la vo¬ luntat de recórrer l'acord adoptat avui, que conculca la legalitat vigent i vincula el proper Consistori.
El Sr. Blanch interessa aclariments sobre les
dotacions per atendre les obligacions dimanants
dels avals a les emissions de les Companyies de
transports, així com la
contribució municipal al
sosteniment de l'Hospital Clínic i sobre l'even¬ tualitat de no obtenir de l'Estat la subvenció anivelladora. Recomana un esforç per evitar undesfasament tant considerable com enguany, en l'aprovació dels Pressupostos del
pròxim
exerci¬ci; expressa reserves quant a la
concepció
pres¬supostària dels òrgans de gestió sense persona¬
litat jurídica i quant a l'elevat import
de la des¬
pesa sanitària i de la Guardiaurbana, així de
les partides d'estudis i projectes —88
milions—,
de treballs amb l'exterior —-345 milions—, i de
publicacions, en les quals
caldria
possarmés
cura atesa la repercussió que ha tingut a la
premsa l'actuació de
l'Àrea d'Urbanisme, sobre
la qual també demanainformació.
El Sr. Vidal expressa la seva sorpresa per les reaccions tant contradictòries que susciten l'a¬ provació de les diferents propostes segons
el
per¬sonal punt de vista de
cadascú,
significant que el Pressupost conté un sistema entenedor per conèixer la despesa real de cadaÀrea
a fi que els responsables respectius puguinincidir sobre
el seu control, de manera que preconitza que tal metodologia s'extengui a la despesa dels Distric¬tes així com als 4.500 milions de pessetes impu¬ tables corresponents a seguretat social.
El Sr. Rahola anticipa el vot negatiu dels Re¬ gidors d'Esquerra Republicana tot
considerant
que a les
acaballes de l'exercici econòmic
noté
massa sentit entrar a discutir l'impost de les diferents dotacions; que es fonamenta el
Pres¬
supost en una colla deprojectes de
llei
no apro¬vats i en un acord del Consell de Ministres, que
no a estat ni menys publicat al
Butlletí Oficial
de l'Estat, mitjançant el qual s'autoritzaels Mi¬
nisteris d'Hisenda i d'Administració Territorial
a estudiar la forma més idònia per cobrir el nostre dèficit, que no és podrà
determinar amb
absoluta, garantia fins un cop tancatl'exercici
econòmic; que de l'esmentat
acord
no esdesprèn
pas que la fórmula per
equilibrar el
nostrePres¬
supost d'enguany hagi
d'ésser
unasubvenció
afons perdut com
pretén el
projecte endiscussió;
que el projecte quesolemmniza els acords
amb
l'Administració estatal encara no ha estat con¬vertit amb llei; que per tant el suport legal que
permet aprovar el projecte en
discussió és molt
feble no valia la pena esperar fins el