GASETA
nUNICIPAI
DE
IWCELONA
Núms. 1, 2 i 3 - Any LXIX 10, 20 i 30 de Gener de 1982
Es publica cada 10 dies Dipòsit legal B. 1.824- 1958
PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari (Sessió Extraordinària) 1 -XII-1981 3
Comissió Municipal Permanent (Extracte de la sessió) 30-XII-l 981 17
Comissió Municipal Permanent (Extracte de la sessió) 15-1-1982 27
Acords (30-XIÏ-1981) 31
Obres Públiques 33
CONSELL PLENARI
(Sessió Extraordinària)
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consisto¬ rial de la Ciutat de Barcelona, l'u de desembre de mil nou-cents vuitanta-u, es reuneix el Consell ple¬
nari, en sessió extraordinària, sota la presidència
de l'Excm. Sr. Alcalde, Narcís Serra i Serra, i hi
concorren els llims. Srs. Tinents d'Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, Josep Miquel Abad i Silvestre i Mercè Sala i Schnorkowski, i els llims. Srs. Regi¬ dors, Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vallverdú i Gi¬
meno, Felip Solé i Sabarís, Miquel Bonilla i Ruiz,
Raael Pradas i Camps, Francesc Borrell i Mas, Al¬ bert Serratosa i Palet, Antoni Comas i Baldellou, Francesc Blanch i Terradas, Bernat López-Pinto i
Ruiz, Francesc Martí i Jusmet, Josep Ignasi
Uren-da i Bariego, MariaFrancesca Masgoret i Llardent,
Cèsar López i Vera, Lluís Reverter i Gelabei't, Ja¬
cint Humet i Palet, Enric Truñói Lagares, Raimon Martínez i Fraile, Josep Octavio i Fabregat, Germà
Vidal i Rebull, Justinià Martínez i Medina, Agustí de Semir i Rovira, Jordi Conill1 i Valls, Núria Gis¬ pert i Feliu, Josep Maria Serra i Martí, Guillem Sánchez i Juliachs, Albert Pons i Valon, Ramon
Martínez i Callén, Josep Thió i de Pol, Josep Bue¬
no i Esealero, Sebastià Millans i Rosich, Carles Giiell i de Sentmenat, Josep Miró i Ardèvol, Josep Maria Comalrena de Sobregrau iGal, Jordi Guillén i Montenegro, Carles Soldevila i Rodríguez, Frede¬ ric Rahola i Aguadé i Miquel Ponsetí i Vives, assis¬
tits pel Secretari general, Jordi Baulies i Cortal. Hi és present l'Interventor municipal, Sr. Martí
Pagonabarraga
i Garro.Excusa la seva assistència l'Il·lm. Sr. Josep Maria
Pujadas i Porta, per malaltia.
Oberta la sessió per la Presidència a les disset hores i dos minuts, és llegida i aprovada, amb la precisió del Sr. Serra i Martí sobre el cànon de les
parades del Mercat Central del Peix, I'acta de la sessió anterior, celebrada el 30 d'octubre de 1981.
S'entra tot seguit en l'examen dels diversos as¬
sumptes inclosos a l'Ordre del dia:
EMPRESES I SERVEIS PERSONALS
Informe sobre la política de personal.
El Tinent d'Alcalde Sr. Maragall, per la seva an¬ terior condició de responsable d'aquesta matèria,
després d'agrair l'ajuda rebuda en la seva tasca
tant dels membres de la Corporació, particularment
els Regidors adjunts a la Tinència d'Alcaldia i
aquells altres que participaren en la redacció del Pacte signat amb el personal, com dels funcionaris dels serveis competents que hi aportaren la seva
dedicació actuant sempre amb un criteri de rigor i
honestedat, assenyala que durant aquest període
s'ha intentat, i en bona mida s'ha aconseguit, tren¬
car amb la inèrcia de mútua tolerància entre la
Corporació i els seus funcionaris, mancada, d'una banda i de Paîtra i salvant les excepcions d'autèn¬ ticavocació, de l'objectiu generalitzat de servei pú¬ blic; que l'estandard moral ja no és el cinisme bila¬ teral d'una Corporació que no podia exigir res als
funcionaris perquè els pagava poc i no se sentia
representant legítim de la Ciutat, i d'uns funciona¬ ris que no podien exigir ala Corporació ni millors condicions de treball ni drets sindicals perquè
gaudien de la tolerància dels Regidors; que s'ha fetuna tasca d'equiparació de col·lectius molt diver¬ sos generant momentàniament alguns greuges com¬
paratius però sentant les bases per a la desaparició de les discriminacions més clamoroses: sectors sen¬
cers (Cultura, Sanitat, Serveis socials) han assolit l'estatus d'igualtat que la mateixa concepció de la funció piíbiica els negava però això ba comportat
l'eliminació de privilegis (dobles places, dedica¬ cions especials, etc.), del relaxament i de la baixa
productivitat imperant en sectors marginals; que
l'Ajuntament ha comptat entre els seus funciona¬ ris amb figures de gran prestigi (entre les quals cal remembrar a Martorell, Florensa, Turró, Pi i Su¬
nyeri, més modernament, a Bolós, Fos, Gras, Serra¬
tosa i Vilalta) però malauradament no aconsegui¬
ren crear una escola, no ha existit una permanèn¬
cia en el servei de la Ciutat, i aquesta Casa s'ha convertit en pedrera de quadres de l'empresa pri¬
vada; que la mateixa burgesia que critica el nostre funcionariat, pressiona, alhora, per incloure-hi els
seus patrocinats devaluant així el nivell de la fun¬
ció pública amb una doble moral totalment intole¬ rable; que determinats sectors populars que han hagut de soportarl'exercici del podercom unapura arbitrarietat, han tendit a pensar que el canvi po¬ lític només equivalia a una substitució dels prota¬ gonistes de talpolítica, que els permetés unes prio¬
ritats, diferents, d'accés a la funció pública; que
aquestes concepcions provoquen la reacció d'auto¬ defensa del personal municipal; que la política se¬
guida pel Consistori democràtic ha trencat amb aquesta tònica: no ha entrat a la Casa personal en
quantia significativa, com succeí a les dècades dels
anys 30 i 40, ans s'ha tendit a congelar la plantilla
cobrint només les baixes; i que s'ha obert un pro¬ cés de renovació intensificat tant per l'anticipació de les edats dejubilació com per lanova disciplina que, en impedir simultaniejar el servei a l'Ajunta¬
ment amb treballs fora, que sovint tenien caràcter
preferent, ha impulsat les peticions d'excedència.
El Regidor de Personal, Sr. Martínez i Fraile,
distri-buït als membres del Consistori, advertint d'antuvi
que el tema, que
afecta
a uncol·lectiu
de
més
de
16.000 persones, és
complex
i no potésser tractat
línicament amb òptica
empresarial si bé,
amb les
degudes adaptacions, són
útils molts
dels criteris
vigents en el camp privat.
Respecte de la gestió
de la plantilla i
de la
nò¬
mina remarca que la primera tasca
de
l'Adminis¬
tració democràtica fou la confecció d'una nova
plantilla puix la vigent,
de 1973,
estavaàmplia¬
ment superada per diversos processosi
comprenia
11.816 placesdistribuïdes
entre224
categories
pro¬ fessionals les quals hanquedat
reduïdes
a70
en la nova plantilla aprovadal'any 1980 (que ja
ha
sofert dues modificacions), per tal
d'aconseguir la
necessària mobilitat entre el personaldels diferents
serveis; que no s'ha produït cap augment
del
nom¬ bre de treballadors municipals, que segueix sentpoc més o menys
el
mateix queabans,
sinó
que només s'ha procurat reconduiral
capítol I les des¬
peses per remuneracions que estaven
escampades
per altres capítolspressupostaris i comptes
auxiliars
fins el punt anecdòtic que perarribar
a una regu¬larització de la nòmina, en determinada Àrea fou
necessari suprimir transitòriament
l'ingrés
de retri¬
bucions per transferència bancàriaobligant
a to-hom a passar perPagaduria;
ques'ha procedit
també a la reducció de les 129 categories salarials
diferenciades, les quals mitjançant elpacte
negociat
quedaren compactades en 19, previ
l'estudi singu¬
laritzat de cada una d'elles; que s'ha procurat—i
això implica un propòsit incentivador no sempre ben comprès— l'establiment d'uns sous
dignes
que permetin exigir la correlativacontraprestació
entreball i, així, per exemple, la retribució
dels aju¬
dants tècnics sanitaris i dels metges ha passat, res¬pectivament, en dos anys, de 49.650 i
51.000
ptes. a 72.500 i 102.000 ptes.; que s'han reajustattambé
els complements per especialresponsabilitat,
pertreballs complementaris i per les
condicions
parti¬culars de prestació de treball (plus per
perillositat,
nocturnitat, o festivitat); que la culminaciódels
processos d'accés a la plantilla en virtutdel Reial
Decret-llei del juny de 1977, vulgarment conegutcom a «jubileu Martín Villa», així com de la
re-qualificació ha exigit aquí incorporar a
la plantilla
legal les places necessàries per encabir
als
afectats, tots els quals ja prestaven els seus serveis alMuni¬
cipi; que tal operació fou molt laboriosa perquè quasi la tercera part dels 1.500 peticionarisde la
requalificació hi renuncià posteriorment perquè després de la compactació de categories o de l'an¬
ticipació de les edats de jubilació, consideraven
més avantatjosa la seva condició primitiva; que
cal
també iniciar o prosseguir els corresponents proce¬diments legals pertinentsper integrar a la plantilla
tot aquell personal que es troba encara en situació de contractat; que quan necessitats
inajornables
dels serveis de protecció ciutadana, d'ensenyament,
o d'assistència social, han determinat, en espera de
proveir les corresponents
places
pel sistemaregla¬
mentari, la contractació administrativa de perso¬ nal, s'han arbitrat sistemes selectius que garantissin
la transparència del procés i la idoneïtat dels se¬
leccionats; que s'ha tendit ala regularització de la situació d'aquelles persones que prestaven els seus serveis al Municipien base a contractes d'estudi, de suplències, o d'altra mena; que el règim
del
per¬ sonal laboral ofereix gran complexitat derivada del'aplicabilitat
d'onze convenis col·lectius dife¬ rents i cal assolir un conveni únic vàlid per a totell procurant la major assimilació amb la resta de
personal municipal; que el
control
d'assistència
i
horari, encomanat a una oficina, que actuaamb
molta serietat, ha implicat lareducció de
l'absen¬
tisme del 10 a menys del 5 per 100 i
convé
meca¬nitzar-lo, segons un pla que es
presentarà
el
propermes de gener, substituint
el
sistemade llistes
enca¬ ra vigent en determinats centres,malgrat les
difi¬
cultats originades pel gran nombre—uns
400— i la
dispersió d'aquests; que la
pèrdua de la prima
d'assistència i puntualitat,convinguda
enel
pactenegociat, no pot conceptuar-se com a
sanció
però
probablement en el futur
caldrà
canviar-neels
re¬ quisits, com ja es plantejà en discutir-seel
conveni
d'enguany.
Quant ala política de sancions,
prescindint de
les
imposades per conductes
individuals (la majoria
d'elles a membres dels Cossos de protecció ciuta¬dana) significa que els delegats
sindicals
tancats ala sala Bruniquer oblidaren que
la legislació vigent
no accepta el tancament per raons
sindicals
enels
llocs de treball i que disposaven dins
de la Casa
Consistorial de locals per a desplegarla
sevalabor
sense obstaculitzar el treball de ningú, i això mo¬
tivà el seu desallotjament i les corresponents san¬ cions que lian respectat plenament
els drets
sindi¬
cals dels afectats; i que elconflicte de
l'Hospital
de
Ntra Sra. del Mar s'originà en expirar uns contrac¬ tes individuals (de tres mesos de duració) de tre¬balladors de neteja i concertar aquesta feina
amb
una empresa especialitzada puix mantenir
tais
con¬ tractes laborals hauria implicat l'entrada enplan¬
tilla dels interessats peruna porta
falsa.
Al·ludeix després als projectes legislatius que en¬
quadraran la política de personal (Llei de
Règim
local, Estatut dels funcionaris públics i Llei regu¬ ladora dels drets i llibertats dels funcionaris) valo¬
rant-ne negativament la regulació del règim d'in¬ compatibilitats; itambé fa esment al
Reglament de
règim interior (que té intenció de presentar al
Ple
vers el proper mes de febrer i que en
refondre la
dispersa normativa vigent en l'actualitat,
implicarà
una clarificació de les relacionslaborals dinsl'Ajun¬
tament) a la nova Carta municipal i a la
restructu-ració de la Mutualitat Nacional de Previsió de
l'Administraciólocal, sobre la qual s'obrí una audi¬ toria a instàncies d'aquest Ajuntament que entre¬
tant deixarà d'ingressar a la Mutualitat esmentada les diferències de les quotes passives després
d'ha¬
ver abonat les pensions corresponents als benefi¬
ciaris.
Referint-se a la vida sindical, diu que no existia una tradició de relacions sindicals per part de la
Corporació i els primers esforços de l'administra¬
ció democràtica s'adreçaren a establir, mitjançant
converses amb els representants de les Seccions sin¬ dicals legalment reconegudes a l'Ajuntament, la normativa de les eleccions sindicals celebrades la
tardor de 1979, que foren les primeres realitzades dins l'Administració local espanyola; que els re¬ sultats electorals dificultaren les relacions entre
l'Ajuntament i els seus treballadors per l'excessiva
heterogenietat sindical dels 43 membres del Comi¬
té de ersonal, pertanyents a onze entitats sindicals diferents; que la primera tasca del Comité de per¬ sonal fou la negociació del pacte de condicions la¬ borals signat l'abril de 1980, fruits del qual foren la reducció de les categories salarials,
l'homoge-neïtzació dels horaris en tres modalitats (normal, de 35 hores setmanals; reduït, de 30; i prolongat,
de 40), la fixació dels complements retributius i de
les condicions de la prima d'assistència, el reconei¬
rei-GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5
vindicar davant la Mutualitat Nacional d'e Previsió de l'Administració local la millora de les pensions
per talque per a les categories més baixes no resul¬
ten inferiors al salari mínim, concedint entretant
una pensió graciable de 5.000 ptes.; que unaComis¬
sió mixta anà resolvent alllarg de 1980les diferents qüestions plantejades per l'aplicació del conveni;
que les converses per al conveni de 1981 entraren,
després de tres setmanes, en un atzucac en topar amb el límit del 12 per 100 establert a la Llei dels
Pressupostosgenerals del'Estat, produint-se eltren¬ cament de les negociacions i la conseqüent pròrroga del pacte de 1980; que a conseqüència del tanca¬ ment a la Sala Bruniquer, provocat per la reno¬
vació d'uns contractes de l'Àrea de Serveis socials,
es produí la dimissió del Comité de Personal i da¬
vantla manca d'un interlocutor vàlid es mantingue¬ ren conversacions amb una taula en què participa¬ ven representants de les diverses entitats sindicals, sense arribar tampoc
a cap acord; que el setembre
es convocà la constitució de la Junta electoral
per
a la celebració de noves eleccions sindicals, segons
la normativa aprovada per la resolució de la Direc¬ ció general d'Administració local, del 30 de gener de 1981, i s'ha obert avui la campanya electoral en
què participen cinc llistes cosa que permetrà una
major homogeneïtat en la negociació; que tot i res¬ pectar la dicotomia consistent en l'existència d'un
Comitè de Personal per als funcionaris i contrac¬ tats i d'un Comitè d'Empresa per als laborals, s'ha arribat a una entesa per superar aquest inconve¬
nient mitjançant la creació d'una Comissió mixta
on tractar els problemescomuns a tot el personal. Per acabar la seva exposició, el Sr. Martínez i Fraile enumera els objectius més immediats de
l'Àrea de Personal que són: la celebració de les eleccions sindicals per disposar d'un interlocutor amb qui tractar els problemes pendents; l'establi¬
ment d'un conveni col·lectiu únic per al personal
laboral; la consecució d'un pacte negociat per a 1982 que reculli els punts encara
pendents de l'an¬ terior; la regularització del personal laboral procu¬ rant assimilar-lo a la resta d'empleats municipals; el perfeccionament dels sistemes de selecció per fer-los més àgils i amb més garanties; l'anàlisi
continuada dels llocs de treball començant pels au¬ xiliars administratius; la corresponsabilització dels
Caps en el control de la qualitat del treball; i l'ex¬
tensió de la mecanització a tota la gestió de perso¬ nal, perquè fins ara es troba circumscrita a la nò¬ mina i, en menor mesura, al control horari.
La Presidència obre untorn d'intervencions sobre el tema en debat, recomenant concisió atès elnom¬
bre de Regidors que demana la paraula.
El Sr. Borrell després de celebrar que finalment avui es pugui abordar la política de
personal i que el Tinent d'Alcalde Sr. Maragall hagi felicitat avui
per primera vegada als funcionaris, recorda que alguns Regidors havien plantejat la conveniència
de discutir la política de personal perqué els aspec¬
tes humans han de prevaldré sobre els
puraments tècnics, i demana un debat sense nerviosismes per
tal de traçarunscamins de resolució delsproblemes
d'e personal, en el qual el seu Grup ofereix fer una crítica constructiva. Opina que l'exposició del Sr.
Martínez i Fraile ha estudiat diversos aspectes par¬ cials relatius a la plantilla, al procés de
requalifica-ció i al règim normatiu i disciplinari i ha recollit
diverses estadístiquesperò estroba molt lluny d'és¬
ser un informe global sobre la política de personal
de l'Ajuntament; que les estadístiques facilitades són poc significatives perquè té escàs valor
compa¬
rar el nombre de funcionaris de Milà i Barcelona sense fer una referència als serveis prestatsen cada
població,o sia, sense donar, per exemple, els ràtios de persones empleades per llit que, per cert, són molt niés alts aBarcelona que a qualsevol altra ciu¬
tat europea; i que de la informació facilitada
es
desprèn que no hi ha política de personal o que,
almenys, no està prou explicitada, raó per la qual demana al Tinent d'Alcalde Maragall que expliqui quina haestat la seva política de personal a l'Ajun¬ tament de Barcelona.
El Sr. Blanch entén que les dades facilitades pels
responsables del personal són incompletes perquè
presenten omissions notables com no especificar ni el nombre de funcionaris de carrera quees troben a disposició de la Secretaria general
o de les Àrees sense prestar cap servei a
pesar de percebre els seus emoluments ni els motius de la permanència en tal situació, o com no detallar tampoc el nombre de
persones designades lliurement per ocupar places corresponents a funcionaris de carrera; que la re¬ forma administrativa s'ha circumscrit a la col·loca¬
ció de rellotges de control horari i a la reorganit¬
zació interna d'algunes Àrees portada
a terme de
manera desballestada i segons les idees i compro¬ misos dels responsables respectius, i ha tingut per fruits nombrosos trasllats arbitraris (que han pre¬ terit l'antiguitat, la categoria, els coneixements i
l'experiència dels afectats amb els consegüents tras¬ torns per als serveis) a la contínua subdivisió
d'Àrees i Serveis, la delirant creació d'òrgans de control, coordinació, assistència i assessorament, el ball de Regidors d'Àrea en Àrea i el canvi de for¬ mat dels impresos, creant una corrent de confusio¬ nisme salvada gràcies a la bona voluntat que espe¬
raven una veritable reforma que els donés oportu¬
nitat de col·laborar amb l'administració municipal donant-los la correlativa responsabilitat però en lloc d'això s'han vist desenganyats perquè han estat re¬
petidament mal tractats i no s'ha escoltat les seves justes queixes. Acaba dient que en la seva opinió
no s'ha complert cap dels objectius
proposats per la Tinència d'Alcaldia d'Organització i Reforma
Administrativa; que la part de l'informe relativa a la vida sindical dins del'Ajuntament dóna a enten¬ dre que aquesta és satisfactòria quan és pública i notòria la conflictivitat creixent; que no pot con¬ sentir que cara a les pròximes eleccions, s'imputi al
funcionariat la culpa de la manca de realitzacions de l'administració municipal; i que, escoltada l'al-lusió del Sr. Martínez i Fraile al «jubileu del Sr. Martín Villa» vol precisar que la majoria d'ingres¬
sos es produiren durant el mandat del Sr. Socias.
època de transició en què els Alcaldes s'hagueren
de plegar a les pressions de certesforces polítiques. El Sr. Comas indica que el paper de l'oposició és servir de consciència i expressar el
pensament del ciutadà; que en tal sentit ha de criticar actituds
com estimar a primers d'any el dèficit de 1980 en
el 40 per 100 del del'any anterior i seguir
afirmant-ho després d'haver liquidat el Pressuposts amb
unes xifres superiors a les de l'exercici precedent,
o com sostenir la reduccióa la meitat de lacàrrega
financera o com titllar de falses les seves declara¬
cions sobre determinats procediments disciplinaris
quan les dades consten als respectius expedients i, fins i tot, a les actes de la Permanent; que l'oposi¬ ció no pot acceptar que s'incompleixin acords cor¬
poratius com els relatius al camí de negociació amb
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
(art. 16 del respectiu Reglament) ni que es
difi¬
culti Facció de l'oposició negant la convocatòria d'una roda de premsa i, fins i tot, l'ús dela sala
on celebraria, actitud després rectificada.
Compar¬
teix plenament les consideracions del Sr.
Borrell
agregant-hi que els sous dignes no han de respon¬ dre a raons d'incentivació sinó d'estricta justícia;
que la prolificació de sancions tenen un efecte
des-incentivador com demostra una enquesta al res¬
pecte; que segons unes fotocòpies, enpoder seu,
de
les factures corresponents als rellotges decontrol
horari, la recepció dels quals se signà el 8 o 9de
desembre, la contractació s'ha realitzat indeguda¬ ment amb càrrec al Pressupost d'Inversions de 1981
que encara no està aprovat fins el punt que en
els
documents pressupostaris que seran debatuts avui,
s'inclouen dues previsions de 40 i 36 milions de
pessetes per a tails finalitats de manera que no pot admetre que es qualifiquin de falses les seves de¬ claracions a la premsa sobre aquest afer encara que
les proves al seu abast no arribin fins a la xifra, indicada per ell, dels 200 milions depessetes, i que el seu Grup demana que s'òbri una investigació
sobre aquestes irregularitats.
La Presidència recomana que les intervencions
s'atenguin estrictament al tema en debat.
El Sr. Miró expresa la seva rotunda disconformi¬ tat quant a determinades actuacions vers el perso¬ nal municipal aixícom quant a la conflictivitat en les relacions amb ell totsubratllantque sibé aquest ha estat el primer Ajuntament on s'han celebrat eleccions sindicals, també ha estat el primer que ha afrontat la dimissió en ple del Comitè de Per¬
sonal; que no li sembla oportuna la coincidència
del debat de la política de personal amb elcomen¬
çament de la campanya d'eleccions sindicals car convenia haver evitat els riscs d'intromissions en
ella per part d'algun Regidor; que és insuficientla
referència de l'informe a la dimissió del Comité
de Personal que es tracta de passada sense expli¬
car-ne els motius ni les reivincidacions dels treba¬ lladors, dades necessàries perqué aquest plenari pugui formarcorrectament el seu criteri; que si les estadístiques sobre sancions imposades mantenen
el ritme dels dos últims anys, quan expiri el man¬ dat d'aquest Consistori entre un 70 i un 75 per 100 delsnostres funcionaris haurà estat sancionat d'una forma o altra; i que això explica -l'alt nivell de
conflictivitat existent en la Casa i que en qualsevol
empresa privada hauria provocat canvis substan¬
cials en la conducció del personal. Insisteix per acabar en la petició que els responsables en aques¬ ta matèria detallin més àmpliament els graus de conflictivitat i les seves causes, les reivindicacions
dels Sindicats il'eventual reconsideració de la polí¬ tica disciplinària.
El Sr. Raihola afirma que la política de personal ha d'anar estretamentlligada amb una reforma ad¬ ministrativa positiva que comporti bé una reducció del nombre dels funcionaris necessaris per prestar els mateixos serveis mantenint anàlegs estàndards de qualitat, i, consegüentment, una reducció de les
despeses en ooncepte de salaris per increment dela
productivitat, o bé una ampliació dels serveis a la
comunitat; que l'estratègia seguida fins ara no s'ha
plantejat cap d'aquests objectius i s'ha limitat a
unes exigències horàries que han
comportat un augment d'hores treballades però nos'hatraduït ni
en una millora ni en una ampliació dels serveis
prestats; que el Regidor de Personal ha al·ludit a
uns 1.500 contractats administratius pendents d'ac¬
cedir a la plantilla, però sense aclarir ni els motius
de la seva contractació ni la raó de la permanència
en la situació de contractats la qual ha donat peu
a sentències que fan inviable la
solució arbitrada
per a ells; que vista 1'escasa variació
de les
diver¬
ses categories de la plantilla, l'argument
de l'esta¬
bilitat del nombre de funcionaris demostra que l'evolució del personal no ha estat positiva i que continuen arrossegant-se els defectes del passat; que la reforma administrativa ha desaparegut
de
la cartera d'objectius de l'equip de governmalgrat
ésser la base d'actuació de qualsevol Ajuntamentque es digui d'esquerres; que tampoc
s'han
intro¬duït a l'Ajuntament una sèrie d'innovacions tecno¬
lògiques produïdes en el camp administratiu; que els increments de la nòmina, que oscil·len entre un 70 i un 130 per 100 no s'han traduït en uns millors
serveis ni han motivat suficientment als funciona¬
ris i l'informe no estudia les causes d'aquests fenò¬
mens; que la requalificació no s'ha fet en termes
d'estricta justícia sinó fent prevaldré criteris perso¬ nals que no han estat ben compresos, i ha generat
una desmoralitzacióiuna inhibició del funcionariat quant ala col·laboració amb l'estament polític; que la documentació distribuïda no conté cap al·lusió al
problema lingüístic dintre l'administració munici¬ pal ni quant al nombre de funcionaris que parlen català, ni quant a les mesures preses per estendre'n
l'ús, particularment entre els membres de la Guàr¬
dia urbana, Gos on, atès el seu contacte permanent
amb la població cal procurar no mantenir en una posició d'inferioritat als catalanoparlants; i que, en definitiva, el seu Grup no pot donar suport a la
política de personal que s'ha seguit.
El Sr. Sánchez i Juliachs valora positivament el
conjunt de la informació facilitada referent a la
gestió realitzada fins ara i planteja la conveniència
de fixar decara al futur els següentsobjectius, com¬
plementaris delsenunciats pel Regidor de Personal,
que han de perseguir com a última fita la millora
en quantitat, qualitat, cost dels serveis prestats per
l'Ajuntament: lr. prosseguir en el tema dels incen¬
tius latasca encaminada a traçar un sistema d'indi¬
cadors de resultats que permeti introduir, al costat de l'actual control quantitatiu del treball, el con¬ trol qualitatiu per aconseguir així una valoració niés personalitzada de la feina. 2n. dissenyarun pla d'informació mitjançant el qual: a) proporcionar els coneixements mínims de graduat escolar a tots
aquells treballadorsque no els tinguin (ja estan en
preparació una colla de cursets en aquest sentit per alpersonallaboral, per a la guàrdia urbana, perals bombers i per als auxiliars administratius) per tal
d'augmentar la professionalitat dels nostres em¬
pleatsmunicipals i lesseves prossibilitats de promo¬ ció; b) procurarl'adequació del personal al lloc de
treball que ocupa puix una enquesta realitzada en tal sentit no ha resultat massa satisfactòria com a
conseqüència de la viciosa pràctica anterior de re¬ córrer als ascensos per atorgar augments retributius
c) assegurar els coneixements exigits pels nous llocs
de treball produïts pels avanços tecnològics (infor¬ màtica) i per l'evolució dels serveis prestats per
l'Ajuntament, a través dels oportuns reciclatges; d) garantir la formació permanent mitjançant be¬
quesi borses d'estudi. 3r.Buscar fórmules permillo¬
rar les retribucions de les categories més perjudi¬
cades en relació als preus de mercat, la qual cosa
pot significar eixamplar el ventall salarial, aprofi¬
tant l'ocasió per racionalitzar-lo i per superar defi¬
l'or-GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7
ganigrama) per compensar les diferències existents
entre els sous pagats per l'Ajuntament i els oferts en el mercat de treball. 4t. Urgir la millora de les prestacions de la Mutualitat Nacional de Previsió
de l'Administració local, particularment les pen¬
sions de jubilació, la baixa quantia de les quals fa
impracticable una política de jubilacions anticipa¬ da. 5è. Perfeccionar els sistemes d'accés a la funció
pública puix els terminis reglamentaris allargassen els processos selectius i els temaris no sempre són els més adients per a valorar l'aptitud per a ocu¬ par determinats llocs de treball, circumstàncies que indueixen a signar contractes administratius des¬
virtuant lanota detemporalitat inherent a tots ells. Segueix dient que per a assolir els objectius enu¬
merats calen les següents condicions en la política
de relacions amb el personal: lr. l'existencia de canals de diàleg amb els treballadors. 2n.
troba-ment de formes de participació dels funcionaris
en aquelles qüestions
que els afecten, i 3r. creació d'un clima de confiança mutua que contribueixi a concebre les tasques a desenvolupar com una feina col·lectiva; que més que la validesa objectiva de les institucions importa l'actuació dels homes que les integren; que amb la ruptura de les negociacions
per al pacte d'enguany i la posterior dimissió del Comitè de Personal s'ha creat una imatge que no
correspon a la real voluntat de la Corporació, i que ha tingut per causa: l'excessiva dispersió de forces (format per membres d'onze llistes) que dificultava el diàleg per la diversitat de reivindicacions, buit
produït amb la dimissió del Comitè de Personal, les limitacions imposades a les negociacions pels
Pressupostos generals de l'Estat i la no presentació d'una plataforma reivindicativa sobre tenies gene¬ rals (accés a la funció pública, formació, promoció
i reciclatge, productivitat i professionalitat, etc.)
;
i que cal tirar endavant les properes eleccions per millorar les relacions amb el personal i amb tal propòsit suggeriria la constitució d'una Comissió de Personal formada per representants del Consis¬
tori que fes el seguiment de les qüestions pactades
i fos el lloc de discussió i participació entre la Cor¬ poració i els seus treballadors.
El Sr. Martinez i Medina considera que des de l'Àrea d'Hisenda el Grup convergent,
que n'era
responsable, podia haver contribuït a perfilar mi¬ llor la política de personal; queés innegable el ca¬ rácter incentivador de les millores retributives que
duplicaren el salari d'algunes categories; que els
Grups de l'oposició espresenten davant de la prem¬
sa i davant de la Ciutat com uns defensors dels
drets dels funcionaris però per demostrar aquesta
actitud no basten les formulacions
teòriques; que
malgratl'exigència d'ésser autocrítics, s'ha de reco¬ nèixer que la primera tasca a realitzar per l'Ajun¬
tament democràtic era regularitzar la situació he¬
retada, fixant horaris, equiparant categories i res¬
ponsabilitzant els funcionaris en el servei a la Ciu¬ tat atorgant-los drets
per exigir-los ensems deures;
que l'Ajuntament, per la diversitat dels seus fins,
és un organisme molt compartimentât
on trobem
una gran hetereogeneitat de professions
i catego¬ ries amb el consegüent gremialisme que dificulta les relacions laborals; que sense restringir els drets sindicals, cal fomentar l'agrupament sindical que
faciliti el diàleg; i que és partidari, també, de la creació d'una Comissió especfica on debatre els
temes de personal.
El Sr. Vallverdú, tocant a la intervenció del Sr. Borrell comenta que l'esmentat Regidor s'ha que¬ dat curt en la seva felicitació perquè el Sr.
Mara-gall porta molt temps treballant en favor dels em¬
pleats municipals; que ha fet oposició sistemàtica
a les decisions preses per l'equip de govern en ma¬
tèria de personal sense explicar la seva alternativa; que quan s'han seguit uns criteris de clarificació de la plantilla i de regularització de situacions es¬
tranyes de nòmina i dels contractats administratius,
quan s'ha tendit a la unificació dels horaris, quan s'han marcat unes prioritats de cobertura de places
per als serveis infradotats, quan es pretén una tec-nificació de la plantilla, quan aquest ha estat el primer Ajuntament a celebrar eleccions sindicals,
quan s'ha intentat la unificació de les condicions de treball per a tots els empleats d'aquest Ajunta¬ ment, quan s'han compactat categories, quan els
complements de destí s'han adequat al treball efec¬
tiu o quan s'han establert taules de salaris similars
(excepte per als tècnics, que encara són massa bai¬
xes) a les existents en el camp privat, i criteris d'accés a la funció pública, és injust proclamar la
manca d'una política de personal. Sobre les mani¬ festacions del Sr. Blanch, precisa que la Secretaria general facilitarà al Regidor centrista les dades de¬ manades però cal tenir present la notable amplia¬
ció experimentada per les Àrees de serveis perso¬ nals, que fou necessari disposar ràpidament de pro¬ fessionals competents en tal sector (serveis socials, per exemple) i que l'expressió «jubileu Martín Villa» no té cap intencionalitat política sinó
que és una expressió simplificada per a al·ludir
a un
Decret promulgat el 2 de juny de 1977, a proposta de l'esmentat Ministre, per a regularitzar una sèrie de situacions anòmales existentsen els Ajuntaments.
Respecte al tema de les sancions, suscitat pel Sr.
Comas (que en el moment procedent rebrà la rèpli¬
caadient a les qüestions de caire econòmic planteja¬
des) i pel Sr. Miró, significa que la pèrdua de la prima no pot conceptuar-se pas com una sanció ni servir per a extrapolacions sobre el percentatge de
funcionaris sancionats; que haver arribat a una
entesa quant a la celebració de les noves eleccions
sindicals fa albirar bones perspectives de diàleg en el futur, especialment atesa la reducció del nom¬ bre de candidatures. En relació a les consideracions
del Sr. Rahola, assenyala que el notable creixement experimentat des de 1979 dels serveis oferts pel Municipi mantenint estable la plantilla es prova de l'efectivitat de la reforma municipal; que cal exi¬ gir el coneixement del català per a l'ingrés al fun-cionariat però sense erigir-lo en criteri prioritari
perquè, per exemple, per a ésser guàrdia urbà, al
seu juí, ha de prevaldré la capacitat de tracte i
d'ajuda a la població; i que els punts esmentats al
llarg d'aquesta discussió demostren els avanços in¬ discutibles aconseguits en política de personal.
El Sr. Serratosa després d'agrair la menció a la
seva persona feta pel Sr. Maragall, observa
que
Convergència i Unió durant la seva permanència en l'equip de govern municipal mantingué des de
bon principi una total i absoluta disconformitat sobre la política de personal; que l'informe lliurat
no resulta acceptable perquè les afirmacions no estan demostrades i les dades ofertes són incom¬
pletes i no contemplen el personal dels organis¬
mes autònoms, i conté afirmacions infundades com
presentarcomunèxit les relacions amb elpersonal;
que l'actuació real ha estat inflexible i poc dialo¬ gant; que el sistema sancionatori ha estat kafkià
en no precisar els motius de la sanció, ha contri¬
buït a la desmoralització dels funcionaris i ha fo¬ mentat l'abandò de l'Administració
pas agilitat els procediments d'accés i, concretament
en la guàrdia urbana el nivell cultural és més baix
que en èpoques anteriors; que no s'ha fet res en matèria de promoció i reciclatge; que els
comple¬
ments, especialment els plus de perillositat i toxi¬citat, segueixen mal aplicats i són irrisoris; que s'ha realitzat una unificació d'horaris estenent els
criteris burocràtics a serveis (emergències i esta¬
cions de bombeig) on no resulten vàlids, quan con¬ venia una unificació de jornada de treball; que
l'obsessió per controlar les hores de seient i no
de
feina efectiva, ha fet gastar en els rellotges uns
di¬
ners que valia més haver dedicat a la introducció a
l'Ajuntament de les innovacions experimentades
per la tecnologia burocràtica.
El Sr. Comas demana la concreció de les trabes
posades des de l'Àrea d'Hisenda al desenvolupa¬
ment de la política de personal, reitera que el sa¬ lari just ha d'obeir a una raó de justcia i no
d'in-centivació; i fa avinent que la realitat confirma
les
seves previsions quant a les repercusions econòmi¬
ques del pacte negociat, malgrat el criteri contrari
del Sr. Maragall.
El Sr. Martinez i Medina precisa que ell només lia al·ludita una manca d'ajudaino pas a unalabor
d'obstaculització per part de Convergència i
Unió
des de l'Àrea d'Hisenda; que la Subcomissió espe¬ cífica sobre Seguretat i Higiene, de la qual era membre també el Sr. Serratosa, que no assistí cer¬ tament a gaires sessions, davant el dilema entreatorgar plus compensadors dels riscos soferts o pro¬ veir de mitjans suficients per evitar-los, s'inclinà per aquesta darrera alternativa. Insisteix per últim
en les seves consideracions anteriors.
El Sr. Blanch subratlla que lesopinions del Grup convergent coincideixen substancialment amb la
postura mantinguda des de fa temps pels Centris¬
tes, i pregunta si en tot contracte administratiu s'ha encetat immediatament el procés reglamentari per
a la provisió de la plaça respectiva en propietat.
El Sr. Alcalde puntualitza que com que els Tri¬ bunals han reconegut el dret a seguir ocupant el
lloc de treball als contractats que no havien gua¬ nyat el corresponent concurs o oposició, els únics frensa la provisióreglamentària de les places venen
imposats per la necessitat d'obviar tal eventualitat impedint el creixement del nombre de treballadors municipals; i que es porta un rigorós control per tal d'evitar increments de la despesa en matèria de
personal fins el punt que l'import del cost del personal actiu reflecteix en els darrers mesos una
lleugera reducció.
El Sr. Ponsetí tot i entendre que el coneixement del català no ha d'ésser factor prioritari per a la
valoració dels aspirants a guàrdia, troba insuficient la puntuació donada pel fet de conèixer la nostra
llengüa que continua conceptuant als catalans com
a ciutadans de segona categoria i li fa recordar
aquell refrany «hostes vingueren que de casa ens
tragueren». Opina també que l'actual sistema d'ho¬
raris obliga a la creació d'equips de treball en funció de l'horari escollit i no segons la valua dels
funcionaris, i provoca el funcionament de grups i serveis sense la presència dels Caps respectius de
manera que la primera iúltima hora es perden per manca de direcció eficient; que s'ha prescindit de
la capacitat de gestió i organització dels Caps de
les diferents dependències substituint-la per ordres
procedents dels òrgans polítics: així, per exemple,
un Cap ha demanat recentment l'excedència per¬
què després de mig any del seu numenament, en¬
cara no li havia estat contestada la proposta de re¬
organització de la seva
Unitat;
i que no es pot anul·lar la capacitat decisòria i organitzativa, per¬què té una conseqüència clara: desencís,
desorien¬
tació i manca de productivitat.El Sr. Borrell indica que malgrat un nivell
dig¬
ne de salaris, la restructuració de la plantilla i la
requalificació, el personal no aporta el seu entu¬ siasme; que la motivació és l'objectiu de tota
polí¬
tica de personal; que quan l'evolució dela
societatno té la deguda plasmació en les institucions es ge¬ neren sentiments d'insatisfacció i per això els paï¬
sos de la Comunitat Econòmica Europea han cen¬
trat la política de personal en tres eixos: informa¬
ció, perquè els fluxos d'informació que el funciona¬ ri rep per a l'acompliment de la seva tasca no si¬
guin inferiors als que rep com a simple ciutadà;
control, perquè pugui contrastar la veracitat de les
informacions rebudes; i participació, perquè pugui
fer sentir la seva veu. Preconitza, doncs, la consti¬
tució d'una Comissió encarregada de realitzar una
enquesta per a conèixer el sentir dels nostres tre¬
balladors, anunciant que si l'equip de govern es
mostrava contrari a tal tasca, l'assumiria, particu¬
larment el seu Grup.
El Sr. Maragall expressa que l'altura del debat l'ha decebut car esperava més aportacions cons¬
tructives de cara al futur en comptes de l'obsessió
pel tema dels rellotges que ha estat més ben assi¬ milat pels treballadors que no pas pels Regidors de
l'oposició; observa que deixa sense contestar les qüestions suscitades pel Sr. Comas puix el fet d'ha¬
ver passat a l'oposició no dóna una patent de cors
per a tractar com una apropiació de cabals un sim¬ ple problema de factures i haver de rectificar l'en¬ demà, o per demanar continuament investigacions
0 per anunciar recursos d'inconstitucionalitat que
després no es materialitzen, de manera que li de¬
mana de concretar perescrit les seves sospites; que evidentment els ràtios comparatius amb altres ciu¬
tats són, com deia el Sr. Borrell, insuficients sense
una referència als serveis prestats en cada una d'elles però tanmateix la desproporció entre el nos¬
tre percentatge d'empleats per cada 1.000 habitants —8,3—i els de París —13,6—, Milà —16,5—, Ams¬ terdam —43,4—, Bruxelles —54,5— i Helsinki —66— permet extreure'n determinades conclusions positives sobre el volum de la nostra plantilla; que
un estudi, en preparació sobre el cens de personal de 20 hospitals europeus, dos dels qual pertanyen
a aquest Ajuntament, permetrà conèixer la veritat
sobre els nostres ràtios; que respecte les considera¬
cions del Sr. Rahola relatives a la reducció del
nombre de funcionaris cal palesar el creixement considerable experimentat pels nostres serveis man¬ tenint estable la plantilla: efectivament, les llars de vells han passat de 10 a 22, les residències de la tercera edat de 3 a 13, les unitats analitzades pel
Laboratori d'Higiene, de 30.682 a 255.143, les pri¬
meres vacunacions del 51,6 per 100 al 62,9 per 100
dels nascuts, els nens assistents a colònies de 1978
a 4.270 enguany; que també s'ha elevat considera¬ blement les consultes externes als Hospitals muni¬
cipals de Ntra. Sra. del Mar i Ntra. Sra. de l'Espe¬
rança així com els seus índexs d'ocupació; que con¬ clusions similars poden deduir-se de l'actuació
d'Àrees més tradicionals com la d'Obres Públiques
1 Hisenda on s'ha desplegat una ingent tasca de li¬
quidació i cobrament dels expedients endarrerits;
que els seus càlculs no revelen pas el terrorífic per¬
centatge de sancions esmentat pel Sr. Miró car
representa escasament un dos per mil de les tres
nos-GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 9
tres empleats; que discrepa profundament de la
manera de conduir al personal preconitzada pel Sr.
Serratosa, la qual peca de nostàlgica d'una època ja
superada.
El Sr. Comas replica que demana la creació de Comissions d'investigació perquè l'interessa conèi¬
xer la veritat i per la mateixa raó no s'entossudeix
a sostenir l'opinió si posteriorment veu que s'ha
equivocat; que les factures dels rellotges de con¬ trol horari provenlesseves afirmacionssobre aquest
tema encara que no arribi a la quantitat dels 200 milions donada per ell inicialment; que des de
l'oposició vol posar alservei de la Ciutat la mateixa dedicació que hi posà des del govern i en tal sentit la seva obligació és remarcar aquelles qüestions
que no són exactes; i que l'esforç desplegat per
l'Àrea d'Hisenda, al qual ha al·ludit el Sr. Maragall,
ha estatrealitzat fins itot amb unsefectius humans
més reduïts que en temps passats.
El Sr. Serratosa puntualitza que la seva absència de determinades sessions de la Comissió de Segu¬
retat i Higiene és prova, alhora, de la seva propen¬ sió a delegar, com cal, responsabilitats a funciona¬
ris experts i de la sobreposició constant de les con¬ vocatòries de les sessions dels diversos òrgans col·le¬ giats com queda palès en el calendari de reunions del mes de setembre que se li ha lliurat al comen¬ çament de la sessió.
El Sr. Miró precisa que el percentatge de sancio¬
nats durant el mandat del Consistori estimat per ell en el 70 per 100 va referit al cens total d'em¬
pleats municipals i no pas a les jornades treballa¬
des; i queel volum de sancions aplicades al darrers
anys reclama la revisió de la política disciplinàriai de personal, que hauria comportat un canvi de mètodes i de responsables en qualsevol empresa.
El Sr. Rahola reitera el sentit de les seves pa¬
raules quant a la incidència de la productivitat so¬ bre el cens de funcionaris, la reducció del qual no ha recomanat en cap moment; i tocant a les dades
d'augment dels serveis donades pel Sr. Maragall, objecte que caldriacomprovar alhora si els restants serveis han mantingut els seus estàndards de qua¬ litat anteriors.
La Sra. Sala comparteix les apreciacions del Sr.
Maragall quant a la mediocritat de les aportacions de l'oposició salvant les intervencions del Sr. Bor¬ rell i Rahola; i assenyala que aplicar
a l'Ajunta¬
ment els mateixos criteris de l'empresa privada, és,
si més no, discutible; que coineideix en la conve¬
niència de realitzar l'enquesta i crear la Comissió
suggerida pel Sr. Borrell si bé recorda que en un
òrgan similar encarregat d'estudiar la convocatòria de les eleccions sindicals, els Regidors de l'oposició brillaren per la seva absència; que la política de personalno és unfi en si mateixa sinó unmitjà per
a dotar-nos d'una millor organització i oferir mi¬
llors serveis a la Ciutat; que l'Administració demo¬
cràtica començà la seva labor partint d'un handi¬
cap innegable: s'ignorava fins el nombre de perso¬
nes al servei del Municipi; que la bona disposició
del Sr. Comas a corregir els errors l'hauria de por¬
tar a rectificar l'afirmació que una suspensió pre¬
ventiva havia durat un any i mig perquè segons consta a l'expedient no havia estat superior als dos
mesos; que si tots els errors de la política de per¬ sonal sobre un cens de 15.000 treballadors, es limi¬
ten als tres casos adduits pel Sr. Comas, la valora¬
ció ha d'ésser francament positiva; que l'Ajunta¬ ment organitza uns cursets de català l'assistència als quals ha crescut d'any en any; que ha pogut constatar la manca d'iniciatives per extendre la
catalanització al si dels organismes autònoms mu¬
nicipals durant el temps que estigueren presidits per membres d'Esquerra Republicana, fins el punt
que continua encara en castellà la denominació mercantil d'Emasypsa.
El Sr. Martinez i Fraile manifesta que ell i altres Regidors com el Sr. Martínez i Medina o el Sr.
Cer-nuda, són catalans vinguts de fora i no hostes que
hagin vingut a treure ningú de casa; que el redac¬
tat de les bases delsconcursos i oposicions ha d'aca¬ tar els imperatius constitucionals; que les classes de català se celebren en hores de treball per facili¬
tar-hi l'assistència; que la política de personal des¬
plegada s'ha basat en la informació, control i par¬
ticipació que preconitzaba el Sr. Borrell si bé, tal vegada, no ha assolit les cotes que tots desitjàvem,
i convindria que els Regidors de l'oposició també seguessin aquestes pautes abans de criticar l'acció municipal; que la reforma de l'administració exe¬
cutiva ja parteix de les conclusions d'una enquesta realitzada entre els Caps de les diverses dependèn¬
cies municipals; que els sistemes de control que es basen en tècniques aleatòries i no pas en idees per¬
secutòries de ningú, han reduït l'absentisme labo¬ ral, tema en el qual s'està estudiant l'augment de
les indisposicions experimentades a partir del mes
d'octubre; que les dades facilitades pel Sr. Mara¬
gall denoten també un control del treball realitzat; que les pèrdues de prima per causa de l'incompli¬
ment dels requisits d'assistència i permanència lliu¬ rament pactats no pot conceptuar-se pas com una sanció; quela reducció de les candidatures pera les properes eleccions revela més cohesió entre el per¬ sonal i oferirà un interlocutor vàlid amb qui nego¬ ciar puix l'anterior Comité format per represen¬
tants d'onze candidatures fou incapaç de dotar-se d'un reglament de règim intern; que el procedi¬ ment sancionador municipal ofereix més garanties
que no pas el vigent en les empreses privades i ac¬ tualment concreta amb el màxim detallla infracció
comesa,sobre la qual els interessats hanpogut obte¬
nir sempre tota mena d'aclariments a través de l'oficina d'informació del personal; i que l'objec-tiu últim de tota la política de personal ha estat,
en tot moment, millorar els serveis a la Ciutat. El Sr. Borrell fa avinent que el control al·ludit
pel Sr. Martínez i Fraile no correspon a la propos¬
ta que feia pertal de millorar la política de perso¬ nal, que implica el control del funcionari sobre la política municipal en lloc del control dels polítics
sobre la disciplina de personal.
El Sr. Rahola sent no poder correspondre a la
menció de la Sra. Sala valorant també positivament la seva intervenció i insisteix en la manca d'una política de catalanització.
El Sr. Blanch observa que els suspensos acadè¬
mics solen obeir a defectes en la informació impar¬
tida pel professor i que probablement els suspen¬
sos donats per la Sra. Sala a l'oposició tenen la
mateixa causa.
El Sr. Alcalde tanca el debat expressant dubtes
quant a l'aportació de nous elements de judici per definir la política de personal i significant que cal fer un esforç perquè els debats corporatius resultin
il·lustratius per als ciutadans per tal que aquests puguin treure les seves pròpies conclusions; que la
qüestió del personal ha estat un dels problemesmés difícils peral Consistori democràtic, que s'ha trobat amb una estructura sense tradició sindical i amb la
necessitat d'introduir criteris polítics en una orga¬ nització acostumada a sistemes de funcionament ar¬